SumariD

IAR

I DIG

ITA

L D

E L’

ASS

OC

IAC

IÓ D

E M

ESTR

ES R

OSA

SEN

SAT

ww

w.r

os

as

en

sa

t.o

rgD

IAR

I12

TEMA GENERALCal passar de l’egoisme estúpid

a la cooperació intel·ligentADELA CORTINA

ENTREVISTARAMON BREU

ROSA SENSATEl Servei de Publicacions

HISTÒRIA1975-1977

Volem ser escoles públiques!

RECOMANEM Bon cinema

XARXES SOCIALSAl Twitter es parla de l’#EE2013

48a ESCOLA D’ESTIU 2 DE JULIOL DE 2013

2

Associa’t

DIARI 2w w w. r o s a s e n s a t . o r g

Generalitat de CatalunyaDepartamentd’Ensenyament

DIARI DIGITAL DE L’ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSAT

48A ESCOLA D’ESTIU, 2 DE JULIOL DE 2013w w w. r o s a s e n s a t . o r g

Segueix-nos a:

INICI

BENVINGUDA

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

Segueix-nos a:

La filòsofa Adela Cortina ha estat enguany l’encarregada d’inaugurar el Tema General de l’Escola d’Estiu “L’equitat per garantir la igualtat”. Al llarg de la seva xerrada, Cortina ha anat preguntant què és l’equitat i com ha de formar l’escola per tal de garantir la igualtat de les persones dins la diversitat.

Primer de tot, la conferenciant ha volgut deixar clar el sentit de les paraules com justícia, diversitat, prudència, dignitat i felicitat perquè segons ha dit “hem de recuperar el sentit de les paraules que ens han estat robades, com llibertat o democràcia”. I també equitat. Parlar d’equitat avui és parlar d’escola, i del caràcter de l’escola, dels mestres, dels professors, i dels infants i joves. És parlar d’una escola des de la virtut de l’equitat, una escola que ajudi els infants a forjar el seu caràcter i a poder ser feliços al llarg de la vida.

BENVINGUDA

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

I no només els infants i joves han de forjar el seu caràcter, també les escoles.

I què és l’equitat? La resposta de Cortina és clara i taxativa: és justícia per donar a cadascú allò que li correspon. Una justícia que tingui en compte la diversitat per tal que no generi desigualtats injustes. Que respecti la igualtat i la dignitat de les persones.

“Tots els éssers humans tenim dignitat, no tenim preu, i per això som iguals”. Una premisa que és la base dels drets humans. I la igualtat l’hem de fer des de la diversitat. Per tant, l’equitat és en aquest sentit la virtut que ens duu a portar a terme la justicia tenint en compte sempre la diversitat de les persones. “L’equitat és la suma de la justícia i la prudència” ha afirmat la filòsofa.

Edició: Associació de Mestres Rosa SensatCoordinació: Jordi Navarro

Disseny i maquetació: Clara EliasCorrecció: Teresa Font

TEMA GENERAL Cal passar de l’egoisme estúpid a la cooperació intel·ligent

3

Associa’t

DIARI 2w w w. r o s a s e n s a t . o r g

Generalitat de CatalunyaDepartamentd’Ensenyament

DIARI DIGITAL DE L’ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSAT

48A ESCOLA D’ESTIU, 2 DE JULIOL DE 2013

Segueix-nos a:

3

Associa’t

DIARI 2

Generalitat de CatalunyaDepartamentd’Ensenyament

Segueix-nos a:

INICI

BENVINGUDA

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

Una altra de les preguntes que ha formulat Adela Cortina en la seva conferència ha estat “quina és la tasca de l’escola avui i quin és el seu objectiu últim? Educar ciutadans justos, persones que aspirin a la felicitat i professionals responsables i solidaris. Per aconseguir-ho cal empoderar els nostres infants i joves “educar-los per tal que siguin excel.lents, en el sentit de què no siguin mediocres”. Excel.lència, una paraula que avui en dia està en boca de molta gent, que potser és entesa de diverses maneres, fins i tot, de formes antagòniques. Cortina empra aquesta paraula en el sentit que li donaven els antics grecs: virtut per servir a la supervivència de la comunitat, i per fer que cadascú competeixi amb ell mateix i no contra els altres. És a dir, cal passar de l’egoïsme estúpid que la societat neoliberal ens imposa a una cooperació intel.ligen. I l’escola hauria d’educar en aquesta cooperació per tal que tothom pugui reeixir.

Jordi Navarro

TEMA GENERAL DE DEMÀDimecres 3 de juliolDocumental

Edició: Associació de Mestres Rosa SensatCoordinació: Jordi Navarro

Disseny i maquetació: Clara EliasCorrecció: Teresa Font

TEMA GENERAL Cal passar de l’egoisme estúpid a la cooperació intel·ligent

«Tots els éssers humans tenim dignitat, no tenim preu, i per això som iguals»

4INICI

Associa’t

BENVINGUDA

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

DIARI 2w w w. r o s a s e n s a t . o r g

Generalitat de CatalunyaDepartamentd’Ensenyament

DIARI DIGITAL DE L’ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSAT

48A ESCOLA D’ESTIU, 2 DE JULIOL DE 2013

Segueix-nos a:

4INICI

Associa’t

DIARI 2

Generalitat de CatalunyaDepartamentd’Ensenyament

CAL QUE L’ESCOLA ES SITUÏ COM A MEDIADORA ENTRE ELS ESCOLARS I LES PANTALLES PER TRANSFORMAR AQUESTA INFORMACIÓ EN CONEIXEMENT I EN DINÀMIQUES ENRIQUIDORES PERSONALMENT I SOCIALMENT

En el seu llibre “La pantalla infinita” darrer premi Marta Mata de Pedagogia, vostè diu que en un futur no gaire llunyà és molt possible que el món vegi de mitjana 24.000 milions d’hores de televisió al dia. No són moltes?Sí són moltes però probablement el més greu no és el temps destinat a la televisió sinó els continguts del model dominant de televisió. La televisió i altres mitjans de comunicació no ens ofereixen una finestra transparent sinó versions selectives de la realitat d’acord amb interessos polítics, ideològics i econòmics. La televisió com a mitjà de comunicació té aspectes negatius però d’altres d’enormement positius. Del que es tracta no és de vacunar els nens i nenes contra la televisió sinó de preparar-los perquè la puguin descodificar, analitzar, gaudir d’ella amb plenitud o expressar-se a través del seu llenguatge. Cal que els infants no sacralitzin la televisió ni la mitifiquin sinó que tinguin una relació lliure i crítica amb aquest mitjà.

Realment, la televisió és tant nociva per l’educació dels infants i joves?El model de televisió majoritari té elements d’alienació i de potenciació d’estereotips molt lamentables. El que cal entendre és que la televisió és un mitjà de comunicació extraordinari

i pot ser d’una riquesa educativa enorme si s’utilitza amb responsabilitat social i cultural. El gran problema és que els infants, els joves i la ciutadania en general esdevinguin analfabets mediàtics. En el món actual hi ha molts analfabetismes, i aquest és un dels pitjors, justament per la gran importància de les pantalles a la nostra societat: no saber què hi ha al darrera, com es formen els missatges que ens arriben és molt greu, perquè ens torna vulnerables, manipulables.

Com podem positivitzar des de l’escola la influència de la televisió? L’educació audiovisual té una sèrie de virtuts extraordinàries. Així s’ha entès en el món anglosaxó amb Media Literacy dels anglosaxons o l’Éducation aux Média dels francesos, i va molt més enllà d’aprendre a fer funcionar una càmera de vídeo. Té tres eixos: conèixer el llenguatge audiovisual: la gramàtica, la seva sintaxi. Després, escriure en aquest llenguatge, expressar-se, a través de produccions escolars creatives amb un guió, una realització i una edició i potser el més important: l’anàlisi crítica de tot el que apareix a les pantalles de cinema, tele, Internet, xarxes socials. No oblidem que la primera de les competències bàsiques és la competència comunicativa lingüística i audiovisual. Cal dir, també, que l’educació en comunicació audiovisual potencia les capacitats de comprensió, d’expressió, de creació, d’estructuració del pensament de l’alumnat, contribueix a desenvolupar la imaginació i el llenguatge, a facilitar la comprensió i el record de continguts, a desenvolupar les habilitats expressives, visuals i espacials dels alumnes i, a més, ho fa amb un plus de motivació perquè tracta qüestions amb un instrumental que forma part del món real de l’alumnat. Uns aprenentatges que li passen la mà per la cara a les inèrcies que estem arrossegant des de fa dècades.

BENVINGUDA

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

«Cal que els infants no sacralitzin la televisió ni la mitifiquin sinó que tinguin una relació lliure i crítica amb aquest mitjà»

Edició: Associació de Mestres Rosa SensatCoordinació: Jordi Navarro

Disseny i maquetació: Clara EliasCorrecció: Teresa Font

EntrevistaRAMON BREU

5

Associa’t

DIARI 2w w w. r o s a s e n s a t . o r g

DIARI DIGITAL DE L’ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSAT

48A ESCOLA D’ESTIU, 2 DE JULIOL DE 2013

Generalitat de CatalunyaDepartamentd’Ensenyament

Segueix-nos a:

INICI

En el seu llibre vostè es pregunta per què en plena societat de la informació no hem pogut articular encara a l’escola obligatòria, l’educació en comunicació? Per què creu que ha passat això? Per la manca d’audàcia i valentia de la comunitat educativa, començant per les seves autoritats, per no voler encarar les noves necessitats de l’escola del segle XXI i seguir amb les inèrcies del passat. I també per manca de voluntat política per formar una ciutadania crítica i activa en les seves relacions amb els mitjans. Ens han enredat en la manera d’implementar les TIC a l’escola. Les TIC són una part de l’educació en comunicació audiovisual, la part més tècnica: fer servir un programa, editar vídeos, tots aquests aspectes més tècnics són les eines i són fantàstiques , però no són el llenguatge audiovisual, ni els continguts, ni l’anàlisi crítica. A l’hora de portar les TIC a la pràctica, no s’hi ha volgut integrar aquests aspectes que representen un salt qualitatiu en l’alfabetització mediàtica.

Quines propostes faria als mestres i professors per canviar aquesta situació?Demanaria que fossin valents i es formessin en alfabetitzar mediàticament. Els instruments i les entitats disposades a formar ja existeixen. I demanaria un temps-espai en el currículum per aconseguir que l’alumnat pogués assolir la primera de les competències bàsiques. Si ho hagués de concretar diria que només amb 2 hores setmanals per treballar continguts mediàtics per mirar, comentar, fer anar la càmera, o parlar del Facebook ja faríem molta feina. Només amb això, faríem meravelles. A més, és un ensenyament modest que no necessita un gran pressupost.

Estem assistint des de fa uns anys a l’eclosió de la pantalla, sobretot la dels ordinadors, tauletes i mòbils, en una ràpida substitució del paper com a eina de transmissió d’informació i coneixement. També a l’escola. Hi veu avantatges? Quins?Les pantalles són el suport comunicatiu amb el que la generació que tenim a hores d’ara a les aules és més hàbil, seria absurd no fer passar l’educació també per les pantalles. L’educació en pantalles potencia la creativitat de l’alumnat i el connecta amb enormes quantitats d’informació. Cal que l’escola es situï com a mediadora entre els escolars i les pantalles per transformar aquesta informació en coneixement i en dinàmiques enriquidores personalment i socialment.

I deixi’m preguntar-li per acabar si vostè és dels que creu, com molts altres especialistes, que els llibres i els diaris en suport paper tenen els dies comptats, o al contrari, creu que aconseguiran sobreviure al monopoli de la pantalla? En el llibre La pantalla infinita s’explica que quan va començar la televisió es deia que era l’invent definitiu, que el cinema, la ràdio i el telèfon no havien estat més que etapes per aconseguir el súmmum de la comunicació que era la tele. Ja sabem que això no ha estat així. La ràdio té avui una enorme vitalitat, el cinema subministra el millors continguts a la televisió... Crec que el llibres i els diaris sobreviuran perquè ens aporten complexitat i reflexió. Jo els dic als meus alumnes que és pervers haver d’escollir entre una imatge i mil paraules: Ho volem tot, les imatges i les paraules. Ens cal tot: la tele, el cinema, els llibres, els diaris, perquè tot ens farà ser persones més crítiques i més lliures.

Jordi Navarro

BENVINGUDA

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

«L’educació en pantalles potencia la creativitat de l’alumnat»

Edició: Associació de Mestres Rosa SensatCoordinació: Jordi Navarro

Disseny i maquetació: Clara EliasCorrecció: Teresa Font

EntrevistaRAMON BREU

6

Associa’t

DIARI 2w w w. r o s a s e n s a t . o r g

DIARI DIGITAL DE L’ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSAT

48A ESCOLA D’ESTIU, 2 DE JULIOL DE 2013

Generalitat de CatalunyaDepartamentd’Ensenyament

w w w. r o s a s e n s a t . o r g

Segueix-nos a:

INICI

El Servei de Publicacions de Rosa Sensat és un instrument més (colze amb colze amb l’àrea de Formació i amb els diversos Serveis –biblioteca, arxiu...– de l’Associació) per seguir alimentant, difonent i estenent la renovació pedagògica, al nostre país.

El nostre catàleg de publicacions ja fa un cert goig després de tants anys, però les nostres col·leccions són poques i el nostre ritme de publicació –no només per raons pressupostàries– és volgudament lent però de fiar.

La nostra col·lecció de més llarg recorregut i, amb tota probabilitat, la més coneguda i utilitzada per docents de totes les etapes educatives és la dels DOSSIERS DE ROSA SENSAT, que va ja pel número 74. Els Dossiers encarnen a la perfecció allò que ens ha mostrat reiteradament la millor pedagogia dels segles XX i XXI, que les bones idees s’han de traduir en materials, en recursos, en activitats, i que no hi ha pràctica transformadora i eficaç sense unes bases sòlides i contrastades al darrera. Aquesta és l’essència d’aquesta col·lecció, com queda perfectament

COM UNA MANERA MÉS... DE FER RENOVACIÓ PEDAGÒGICA

BENVINGUDA

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

clar en el darrer llibre aparegut, El camí de l’energia. Contextos d’aprenentatge a Secundària, obra del Grup de Treball Scientia Omnibus, i en el que apareixerà ben aviat, Tutories alternatives. Una experiència emocionalment pedagògica, de les mestres Isabel Fuertes i Minerva Gabarró.

Uns fills molt especials, però diferenciats, d’aquesta col·lecció són els DOSSIERS DE LA MARIA ANTÒNIA CANALS, la millor mestra de matemàtiques que coneixem i una de les fundadores de la nostra Associació. Ja n’han sortit 8 i és ja a punt el novè, Nombres i operacions II. Tots ells, un antídot infal·lible contra el mal ensenyament de les matemàtiques, un camí ben fressat perquè alumnes i mestres pugueu reconciliar-vos amb aquest món tan maltractat i tan necessari. Aquests Dossiers es complementen amb tot un seguit de Quaderns, pensats i fets també per la Maria Antònia –ja n’han sortit 12!–, que reuneixen en un format practicable i útil tota l’experiència, tot el saber, tota la creativitat i tota l’ambició sana d’aquesta mestra realment única.

Xavier Besalú

Edició: Associació de Mestres Rosa SensatCoordinació: Jordi Navarro

Disseny i maquetació: Clara EliasCorrecció: Teresa Font

7

Associa’t

DIARI 2w w w. r o s a s e n s a t . o r g

DIARI DIGITAL DE L’ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSAT

48A ESCOLA D’ESTIU, 2 DE JULIOL DE 2013

Generalitat de CatalunyaDepartamentd’Ensenyament

INICI

w w w. r o s a s e n s a t . o r g

Segueix-nos a:

BENVINGUDA

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

Començava una etapa amb importants mobilitzacions populars en favor de l’escola pública.

A l’Escola d’Estiu de 1975, els mestres que hi van participar van aprovar la declaració “per una nova escola pública”, que en aquell moment va ser un punt de referència històric per a tothom que s’interessés per millorar l’escola.

El desembre de 1976, arrel de la política estatal de subvencions a l’escola privada i per la falta d’un control democràtic dels recursos públics, Coordinació Escolar i la Unió Territorial de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya decideixen formar un Secretariat Conjunt, i fer una acció que tindrà ressò a tota Espanya. Es desmarca de la patronal d’ensenyament privat per reclamar un finançament públic per a les escoles.

I el febrer de 1977 es va fer una gran manifestació conjunta dels dos col·lectius a la Plaça Catalunya de Barcelona amb lemes com Volem ser escola pública, Escoles públiques i gratuïtes per tothom o No volem morir. Serà la primera vegada que es farà pública una resolució ferma del grup d’escoles amb un objectiu: Esdevenir escoles públiques sense perdre el bagatge pedagògic.

Elena Espinet

1975-1977 VOLEM SER ESCOLES PÚBLIQUES!

BENVINGUDA

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

«Escoles públiques i gratuïtes per tothom»

Edició: Associació de Mestres Rosa SensatCoordinació: Jordi Navarro

Disseny i maquetació: Clara EliasCorrecció: Teresa Font

8

Associa’t

DIARI 2w w w. r o s a s e n s a t . o r g

DIARI DIGITAL DE L’ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSAT

48A ESCOLA D’ESTIU, 2 DE JULIOL DE 2013

Generalitat de CatalunyaDepartamentd’Ensenyament

INICI

w w w. r o s a s e n s a t . o r g

Segueix-nos a:

INICI

BENVINGUDA

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

RECOMANEM BON CINEMA

TRANCE, 2013, 101m, AnglesaDirector, Danny Boyle Actors: James McAvoy, Vincent Cassel, Rosario Dawson, Tuppence Middleton, Danny Sapani, Wahab Sheikh, Lee Nicholas Harris, Ben Cura, Gioacchino Jim Cuffaro,Hamza Jeetooa

Simon (James McAvoy), un empleat d’una casa de subhastes s’associa amb una banda criminal per robar una valuosa obra d’art. Després de rebre un cop al cap durant un atracament, descobreix, quan es desperta que no recorda on ha amagat el quadre. Quan ni les amenaces ni la tortura física aconsegueixen arrencar-li una resposta, el cap de la banda (Vincent Cassel) contracta a una hipno terapèuta (Rosario Dawson) per tal d’ajudar-lo a recordar els fets.

HANNAH ARENDT, 2012, 113m, AlemanyaDirectora, Margarethe von TrottaActors: Barbara Sukova, Axel Milberg, Janet McTeer, Julia Jentsch, Ulrich Noethen, Michael Degen, Nicholas Woodeson, Victoria Trauttmansdorff, Klaus Pohl.Biografia de la filòsofa jueva alemanya Hannah Arendt, deixebla de Heidegger que treballà de periodista en el judici a Adolf Eichmann, el nazi que va organitzar el genocidi del poble jueu durant la II Guerra Mundial, conegut per “la solució final”

INSENSIBLES, 2012, 105m EspanyaDirector, Juan Carlos MedinaActors, Àlex Brendemühl, Juan Diego, Tómas Lemarquis, Derek de Lint, Irene Montalà, Félix Gómez, Mot Harris Dunlop Stothart, Ilias Stothart, Ramon Fontserè, Àngels Poch, Bea Segura, Liah O’Prey, Joan Carreras

Després d’un fatal accident de cotxe, un brillant neurocirurgià és sotmès a una sèrie de proves que li revelen que pateix un càncer i que necessita un trasplantament de medul•la. Quan decideix demanar ajuda als seus pares, la seva resposta desvetllarà una misteriosa història del passat. El protagonista emprèn, des d’aleshores, una investigació que li permet esbrinar que, durant la Guerra Civil (1936-1939), un grup d’infants va néixer amb una estranya peculiaritat: la insensibilitat davant del dolor físic.

Edició: Associació de Mestres Rosa SensatCoordinació: Jordi Navarro

Disseny i maquetació: Clara EliasCorrecció: Teresa Font

9

Associa’t

DIARI 2w w w. r o s a s e n s a t . o r g

DIARI DIGITAL DE L’ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSAT

48A ESCOLA D’ESTIU, 2 DE JULIOL DE 2013

Generalitat de CatalunyaDepartamentd’Ensenyament

INICI

w w w. r o s a s e n s a t . o r g

Segueix-nos a:

INICI

BENVINGUDA

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

Al TWITTERes parla de l’#EE2013

Diuen a:

Edició: Associació de Mestres Rosa SensatCoordinació: Jordi Navarro

Disseny i maquetació: Clara EliasCorrecció: Teresa Font

Eva Sargatal Danés@EvaSargatal5hFeliç Escola d’Estiu de @RosaSensat i que mai ens falti la curiositat i les ganes d’aprendre i compartir. http://www2.rosasensat.org/files/diari1-10.pdf …

Fabian Mohedano @fabianmohedano3hPer als despistats, arrenca a Barcelona l’Escola d’Estiu de @rosasensat #educaciópopular

efebrer @efebrer2h“@RosaSensat: Adela Cortina a #EE2013 Les TIC han d’estar al servei de les persones.”#jornadatrams

enric batiste @enricbatiste2h“@RosaSensat: Adela Cortina a #EE2013 Cal passar de l’egoïsme estúpid a la cooperació intel·ligent.”

Català a l’EOIGirona @CatalaEOIGi2h“@RosaSensat: Adela Cortina a #EE2013 L’excel·lència avui vol dir competir amb un mateix per treure el millor de cadascú.”

Evita Bean@EvitaBean30mQue bé poder gaudir del Tema General i que bé descobrir Adela Cortina @RosaSensat

En aquesta secció cada dia trobareu una tria de les «piulades» fetes a Twitter sobre l’educació.