Dijous, 20 de desembre de 2012nm. 2.194

www.diarimes.com

CATALUNYA

CiU i ERC pacten que alguns impostos siguin temporalsLacord inclou modificar la Llei dEstabilitat Pressupostria. P12

UGT denuncia que shan pagat factures a Reus amb 1,7 MEUR de lHospital de MraPOLMICA Des del sindicat, a les Terres de lEbre, es reclama un canvi daccionariat a Sagessa perqu lAjuntament de Reus perdi pes. P8

TARRAGONA

Cap empresa opta al concurs per les obres del prquing Jaume IEl consistori ha diniciar negociacions amb possibles interessats. P2

ESPORTS

Aarn Bueno i Joseba Arriaga, podrien abandonar el Nstic avui. P24

AVUI

La ciutat de Tarragona vista des del campanar de la CatedralCULTURA Els ciutadans ja poden ascendir fins el punt ms alt de la capital grcies a les visites guiades de grup que ja sofereixen de dilluns a dissabte. P3

Una de les panormiques de la ciutat que es pot contemplar des del campanar de la Catedral de Tarragona.

CRISTINA AGUILAR

2 diarims 20/12/2012 TARRAGONA

Laia DazLalcalde de Tarragona, Josep F-lix Ballesteros, va assegurar ahir al migdia que soposaran al pro-jecte del tercer fil si el ministeri de Foment no garanteix la seva provisionalitat. Ho va assegurar durant el tradicional vermut de Nadal que es fa anualment amb

els portaveus dels grups munici-pals i la premsa de la ciutat.

Lalcalde va celebrar les pre-visions del govern espanyol de licitar el projecte ferroviari du-rant lany 2013 i acabar les obres el 2015, per va insistir que el seu carcter provisional sha de veure de manera clara i inequ-

voca perqu, segons va dir, No en deixar passar ni una amb el redactat.

Daltra banda, Ballesteros tamb va assegurar que el con-sistori, a ligual que podria fer la Cambra de Comer, podria eliminar laportaci econmica que destina a lAeroport de Reus.

Ballesteros, que es va referir a laeroport reusenc com lAe-roport de Tarragona amb base a Reus, va explicar que la me-sura es prendria perqu volem fer una aposta per promocionar larribada de creuers al Port per-qu noms el 4% dels passatgers de laeroport visiten Tarragona.

CRISTINA AGUILAR

Ahir es va fer el tradicional vermut de Nadal amb la premsa.

Ballesteros diu que soposaran al projecte del tercer fil si ha de ser definitiu

MUNICIPAL

Remarca que, igual que la Cambra de Comer, tamb podrien suprimir laportaci a laeroport

Esther Valcrcel Cap empresa vol convertir un forat ple de ferralla en un pr-quing convencional. A anys llum de ser un innovador aparcament intelligent, el Jaume I fins i tot t problemes per convertir-se en un prquing convencional. I s que per fer realitat aquest es-perat i polmic projecte cal una empresa interessada a realitzar les obres.

s per aix que el ple de lAjuntament de Tarragona va aprovar el passat setembre el plec de clusules administratives per tal de decidir quina empresa es faria crrec dels treballs per

convertir els baixos de Plaa de LEscorxador de la Part Alta en un prquing. El concurs pblic, per, ha quedat desert.

Davant daquest fet, lAjun-tament obrir un procediment negociat amb diverses empreses que anteriorment shavien mos-trat interessades. Aix ho explica-va ahir al Diari Ms el regidor de Serveis Centrals, Economia i Hi-senda, Pau Prez, que va avanar que aquest procs sengegar el prxim gener. Ho volem fer im-mediatament, destacava Prez, que apuntava que la negociaci pot provocar canvis en el plec de clusules del concurs pblic per

tal que les condicions sajustin ms a les seves demandes.

El cost de contrucci, que ac-tualment se situa en uns 3,5 mili-ons deuros tamb podria canvi-

ar. De fet, tampoc es descarta que les caracterstiques ja determina-des del futur prquing convenci-onal es modifiquin. Tot depen-dr de la negociaci, afirmava el regidor dHisenda, que, tot i aix, creu que la durada establerta pel que fa al temps de la gesti conti-nuar sent de 40 anys.

El calendari, de nou incomplert La previsi era que a principis del 2013 Tarragona ja compts amb una empresa encarregada de fer realitat aquesta esperada i pol-mica obra. Els treballs comen-arien entre el primer i el segon trimestre de lany i sallargarien

durant uns 12 mesos. Aix, un altre cop, i aquesta vegada pel fet de no tenir cap empresa interes-sada, el calendari sincompleix.

Tot i aix, encara que final-ment ladjudicaci dels treballs i la gesti de laparcament sacon-segueixi, el consistori tarragon encara haur desperar que fi-nalitzi el procs judicial. I s que fins que la justcia no es pronun-ci sobre la demanda penal que va presentar lAssociaci Veu Ciutadana contra les persones que han actuat durant tot el pro-cs per, presumptament, mal-versaci de fons pblics i frau contra. La investigaci judicial

daquesta denncia, interposada al jutjat dinstrucci nmero tres de Tarragona, continua oberta.

Segons el projecte actual, el futur prquing tindr prop de 320 places destinades a lapar-cament de cotxes i disposar de fins a cinc nivells, tots ells sota la Plaa de lEscorxador. Tot i les imminents negociacions, tot apunta que lentrada i la sortida dels vehicles no es modificar. Els vehicles accediran al pr-quing pel carrer Llorer i sortiran pel carrer Puig den Pallars.

Temps i dinersA banda de les nombroses vega-des que sha intentat tirar enda-vant aquest projecte, el que ms preocupa, tant al consistori com a la ciutadania, s el seu cost. A la quantitat que shaur de fer front per construir el prquing convencional (uns 3,5 milions deuros) shan de sumar els 25,7 milions que lAjuntament de Tarragona es va comprometre a fer front fins lany 2043 per aca-bar amb lactual forat de ferralla.

ACTUALITAT

Cap empresa es vol fer crrec de les obres i la gesti del prquing Jaume IEl concurs pblic ha quedat desert i lAjuntament siniciar ara un procediment negociant per aconseguir adjudicar els treballs

La negociaci entre el consistori i determinades empreses siniciar el prxim mes de gener

Algunes de les condicions establertes en el plec de clusules es podrien modificar

320/12/2012 diarims TARRAGONA

Laia DazTarragona ja es pot contemplar des duna nova perspectiva. Per primera vegada sha obert lac-cs al pblic el campanar de la Catedral. Fins ara aquesta visi-ta noms shavia fet en alguna ocasi per grups exclusius de persones, per des daquesta setmana lempresa tarragonina Argos Serveis Culturals, amb la collaboraci de Developing Na-tural Activities (DNA), ofereix un mnim de tres visites diries per pujar fins al punt ms alt de la ciutat.

Aix s, per desgrcia lexpe-rincia no s apta per a tots els pblics. Cal tenir en compte que cal pujar 150 esgraons, alguns de molt alts, daltres molt estrets i daltres que requereixen un sen-tit de lequilibri fora desenvolu-pat. Per aix no es recomana que els infants, les persones grans o aquelles que tinguin problemes cardacs o de vertgens pugin fins al campanar.

Ara b, pels qui sho puguin permetre, lesfor val molt la pena. s una oportunitat immi-llorable per poder accedir a la coberta de la Catedral i veure per primera vegada una perspectiva fins ara desconeguda del temple i de la ciutat. A banda, la visita tamb inclou poder accedir per primera vegada a veure el mur intern del claustre, el dromos, que data del segle I d.C., s a dir, de lpoca romana. Es creu que

aquesta paret donava tot el tomb al temple dAugust i durant la construcci de la Catedral es van aprofitar aquests murs per en-ganxar-hi dues ales del claustre.

A banda, durant la pujada al campanar tamb saccedeix a la sala dels monjos i a la sala on es guarden els mecanismes de dos grans rellotges del segle XVI i XIX. Lltim tram descales sha de fer desprs de passar per una estana on hi ha la majoria de campanes i on es poden veure les marques i les signatures que du-rant els anys van anar deixant els campaners. Tot i aix, la Capona, la campana que ressona per tota la ciutat marcant les hores no es pot veure fins que no sarriba a dalt de tot. Cal alertar que len-surt s considerable si sestan contemplant les vistes de la ciu-tat i en aquell moment la Capona comena a tocar...

Les visites estan programades de dilluns a dissabte a les deu, dos quarts de dotze i a la una, en grups limitats de com a molt 15 persones (per raons de lespai al campanar), excepte Nadal, Sant Esteve i el dia dAny Nou, i els dissabtes tamb sofereixen visi-tes a les quatre de la tarda i a dos quarts de sis. Per concertar la vi-sita cal enviar un correu electr-nic a reservas@argostarragona.com o trucar als telfons 696 27 78 57 i 670 55 34 04. El preu de la visita s de 15 pels adults i 10 pels jubilats.

CRISTINA AGUILARPATRIMONI

Per primera vegada es pot contemplar Tarragona des del campanarLempresa Argos Serveis Culturals ofereix les visites guiades al punt ms alt de la ciutat

Fins ara molt poca gent havia tingut loportunitat daccedir a les cobertes de la Catedral i al campanar.

Des de dalt el campanar es poden contemplar tots els detalls de la Catedral i de la ciutat i tamb es poden visitar les campanes.

4 diarims 20/12/2012 TARRAGONA

Vicente M. IzquierdoEl Collegi dAdministradors de Finques de Tarragona (CAFT) es mostra molt contrari a la Llei de Taxes ja que, segons asseguren, les comunitats de propietaris i els immobles en rgim de propietat vertical es veuran perjudicats a lhora de fer valer els seus drets i de requerir el compliment de les obligacions en els procediments judicials.

Concretament, el secretari del Collegi, Leandro Riquelme, deixa clar que amb la nova Llei de Taxes totes les comunitats tindran problemes a lhora de realitzar les seves reclamacions. A ms, tamb surtiran molt perjudicades aquelles persones la

morositat dels quals superi els. 2.000 euros.

El CAFT fa pblica la seva adhesi a les reivindicacions i demandes plantejades per jutges i fiscals al voltant daquesta llei. La normativa incrementa el cost dels processos judicials i est rebent el rebuig dels diferents collectius relacionats amb lmbit judicial.

Lesmentada normativa perjudicar les comunitats de propietaris pel que fa a les reclamacions per defectes constructius o reclamacions de quotes impagades per les promotores, com als immobles de rgim de propietat vertical, per les reclamacions en els casos dimpagament de ren

des o lloguers, el qual generar noves incerteses per als propietaris en un moment en qu sest promovent el mercat de lloguer.

Un exemple s quan shan produt defectes de construcci, de quotes impagades a les constructores. Per exemple, shan de reclamar 50.000 euros al constructor perqu no ha fet b les coses, destaca Leandro Riquelme, qui reclama que les comunitats de propietaris estiguin exemptes daquesta taxa. El CAFT denuncia que amb aquestes regulacions es contribueix a la morositat i es genera una nova inseguretat en el funcionament de les relacions de venatge i darrendaments.

El fet de tenir aquestes noves taxes suposar fer efectiu un elevat cost per a dur a terme una reclamaci judicial, (un simple desnonament per falta de pagament no menys de 400 euros en primera instncia, ms 920 euros en cas dapellaci) que els propietaris no haurien haver dassumir, a ms duna molt difcil o impossible recuperaci fins i tot en cas de condemna amb costes davant la manca de solvncia dels deutors en la majoria dels casos. Sn propietaris dimmobles la gran majoria de ciutadans del pas, de manera que, duna manera o duna altra, tots es veuran afectats per aquesta nova imposici tributria.

PROFESSIONALS

El Collegi dAdministradors de Finques, contra la Llei de TaxesAsseguren que les comunitats en surten molt perjudicades i reivindiquen que quedin sense efecte

Creu Roja posa en marxa la campanya de Nadal per recollir aliments i joguines

Creu Roja ha posat en marxa la a Campanya de Nadal Aquest Nadal, regala solidaritat a les persones que ms ho necessiten per recollir aliments i joguines noves. Els punts de recollida sn: el Centre Mdic Rambla Nova, el Parc Central (aquests dos noms joguines), les oficines del Banc Santander, el Parc de Nadal de Tarragona i la seu de Creu Roja Tarragona, a la N240 direcci Lleida, a la zona educacional. El que es reculli ser distribut per Creu Roja entre les famlies i infants ms vulnerables que ho necessitin, en coordinaci amb els Serveis Socials de lAjuntament de Tarragona i el Consell Comarcal del Tarragons. Lany 2011 es van atendre ms de 12.000 persones a tota la provncia. Redacci

Lassociaci Trajano Olium Tarraco fa una presentaci dolis

La Cambra de Comer acollir aquest vespre, a partir de les set, la presentaci dolis de lassociaci Trajano Olium Tarraco. Lacte comptar amb lassistncia de Dale Parmer, cnsul dels Estats Units a Espanya. Un cop sacabi la presentaci se servir un cctel de cortesia i sobsequiar als assistents amb una ampolla doli GourmetPremium. Cal confirmar assistncia al telfon 629540077. Redacci

RedacciNens i nenes de diferents escoles de Tarragona van aconseguir ahir que la banda sonora de la Rambla Nova, concretament el tram de la Font de Centenari, fossin les seves Nadales. Des de les deu fins gaireb les dotze del migdia els infants van cantar diverses canons tradicionals com ara Santa Nit, Els Reis dOrient, El dimoni escuat i El ninot de neu.

Es tracta duna iniciativa or

ganitzada per lempresa municipal Espimsa i el Mercat Central que, juntament amb les nadales oferien un esmorzar a tots els participants.

Daltra banda, Creu Roja i Espimsa tamb van organitzar un punt de recollida daliments de primera necessitat, al costat de lescenari, per a poder dipositar productes com arrs, pasta, llegums, sucs de fruita, oli, conserves Una acci de carcter solidari. Una de les escoles que va participar en la cantada de nadales a la Rambla Nova.

OLIVIA MOLET

Les Nadales es converteixen en la banda sonora de la Rambla

NADAL

El Congrs aprova una iniciativa per impulsar la I+D+i presentada per Fernndez (PP)

El Congrs dels Diputats va aprovar ahir la proposic no de llei per crear un mapa del coneixement que impulsi la I+D+i. La iniciativa, presentada pel portaveu de cincia del Grup Popular al Congrs, Alejandro Fernndez, insta a desenvolupar aquest mapa del coneixement, i haur dincloure els centres pblics en innovaci i els diferents sectors estratgics dinnovaci que serveixin per impulsar la I+D+i de tota Espanya. Aix, parcs cientfics i tecnolgics, universitats i centres del Consejo Superior de Investigaciones Cientfiques en formaran part, amb la intenci de crear una eina pblica i accessible que aporti tota la informaci necessria en lmbit de la investigaci. Redacci

520/12/2012 diarims TARRAGONA

RedacciEl deg del Collegi de Periodis-tes de Catalunya, Josep Maria Mart, i el director executiu de la Caixa i director general ad-junt de la Fundaci la Caixa, Jaume Gir, han renovat el seu comproms com per fomen-tar la lectura de la premsa a les escoles de Catalunya, impulsat conjuntament des de 2009 per ambdues institucions.La iniciativa, que parteix del

consens entre ambdues insti-tucions sobre la importncia que t el coneixement de lactu-alitat per a la formaci integral dels ciutadans, sha dut a terme

ja en 115 centres de secundria catalans, amb un total de 5.000 alumnes participants.En relaci amb la renovaci

del programa, el director exe-cutiu de la Caixa i director general adjunt de la Funda-ci la Caixa, Jaume Gir, ha afirmat que la lectura de la premsa s, avui ms que mai, una eina imprescindible per a conixer i posicionar-se davant duna realitat complexa i plena de matisos, i s per aix que la nostra entitat renova el com-proms amb fomentar entre la gent jove els valors del conei-xement, la reflexi i la plura-

litat que permeten acostar-se al saludable hbit de llegir els diaris. De la mateixa manera, Gir

ha destacat la implicaci de la Caixa amb el periodisme, un ofici en plena transformaci

que en lactual conjuntura pa-teix una crisi de model, per no de lofici com a tal, donat que els ciutadans consumeixen ms informaci que mai. Per la seva banda, el deg del

Collegi de Periodistes de Ca-

talunya, Josep Maria Mart, ha recordat que aquesta iniciati-va t com a finalitat promoure i impulsar entre els ms joves un consum crtic i responsable dels mitjans de comunicaci, donar a conixer els valors i la

feina de lofici del periodista, i els serveis socials i democrtics que aporten.En la nova edici del projecte

a Catalunya, a la qual lObra So-cial la Caixa destinar 18.000 euros, aquest arribar a 52 es-coles catalanes respectant una proporcionalitat entre el nom-bre de collegiats i la poblaci de cada demarcaci. Aix, a ms de les 10 de Tarragona, a Barcelona participaran 28 cen-tres, a Girona 8; i a Lleida 6.Al llarg de les sessions, duna

hora i mitja de durada i que apleguen una cinquantena de participants cadascuna, dife-rents experts, amb una m-plia trajectria professional en lmbit periodstic, transmeten la seva experincia i, a par-tir daquesta, la necessitat de mantenir-se informats a travs de la premsa. Els periodistes recorren a di-

versos tipus de materials, com projeccions de diapositives, portades histriques de diaris i notcies recents.

CEDIDA

Josep Maria Mart, deg del Collegi de Periodistes, i Jaume Gir, de la Fundaci la Caixa en elmoment de la signatura del conveni de collaboraci.

La Caixa i el Collegi de Periodistes fomenten la lectura de la premsa

ACTUALITAT

Set escoles del Camp de Tarragona i 3 de les Terres de lEbre, participaran en el programa

Esther ValcrcelCamps de vinyes, davellanes, de cereals i de garrofers, serres, castells i monuments romans. Aquestes sn algunes de les grans singularitats del paisat-ge del Camp de Tarragona que shan aconseguit unir en el pri-mer Catleg de paisatge daquest territori que sha publicat re-centment. Aquests llibre, de dos volums, recull els 29 paisatges que reflecteixen la identitat del Camp de Tarragona.Es tracta de paisatges exclu-

sius, cadascun dells t la seva personalitat, un carcter propi, explicava ahir a la tarda el coor-dinador dels Catlegs de paisatge de la Generalitat, Pere Sala, que afegia que aquest fet indica que

les poltiques ha aplicar han de ser especfiques per cadascun dells. Hem de defensar la per-sonalitat de casa paisatge, afir-mava Sala, que destacava la el gran valor dels 29 indrets detec-tats al Camp de Tarragona, algun dels quals sn molt interessants i, a la vegada, poc coneguts.Sala va fer aquestes declaraci-

ons en el marc de la presentaci del Catleg a ledifici de lAuto-ritat Porturia de Tarragona, on tamb va assistir el director de lObservatori del Paisatge, Joan Nogu, que va aprofitar per ma-nifestar que aquest catleg no s noms un estudi dels valors del paisatge, sin que aquesta publicaci ens dna les eines per gestionar, ordenar i protegir

millor els nostres indrets. En aquest sentit, Nogu va afirmar que preserva el nostre paisatge s un acte de cultura. Lestat dels paisatges s un indicador del nivell cultural del pas, va assegurar.Per la seva banda, el conse-

ller de Territori i Sostenibilitat en funcions, Llus Recoder, va reconixer que moltes de les poltiques de paisatge iniciades en la complicada i curta le-gislatura shan paralitzat, per va assegurar que en la prxima es far molta feina en aquest camp. De fet, segons Recoder, la poltica de paisatge t capacitat per integrar tota la resta de pol-tiques: mediambientals, econ-miques.....

El Catleg de paisatge tamb destaca diverses obres inspirades en determinats indrets com ara els quadres de Joan Mir sobre Mont-roig. A banda, en el mateix llibre sexpliquen les diverses dinmiques dels canvis que han experimentat els paisatges del Camp, com ara lxode rural, la urbanitzaci i el turisme litoral.

La publicaci dels dos volums ha estat impulsada pel departa-ment de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, coordinada per lObservatori de Paisatge, realit-zada per la Universitat de Girona liderada per la Universitat Rovira i Virgili, amb la collaboraci de lAssociaci Empresarial Qumi-ca de Tarragona (AEQT).

TERRITORI

Els 29 paisatges identitaris del Camp suneixen en un llibreEs tracta de la publicaci del Catleg de paisatge impulsada pel Govern

OLVIA MOLET

Joan Pedrerol (AEQT) i Llus Recoder, uns dels assistents en lacte.

LHospital Joan XXIII acollir una dotzena dactes adreats als pacients ms petits

Durant aquest Nadal lHospi-tal Joan XXIII somple dactes per animar els nens i nenes que no tindran loportunitat de sortir del centre hospita-lari. Els infants, per, podran gaudir duna dotzena dactes pensants especialment per a ells. El primer va tenir lloc ahir, quan el Ti va arribar a la plan-ta de Pediatria, i els esdeveni-ments continuen avui amb la visita del torero Rubn Marn i el pilot de motociclisme Joan Oliv. Dem, els alumnes del Collegi de les Teresianes vi-sitaran lhospital amb tallers, contacontes, mgia i regals per als ms petits. Una cantada de nadales i les visites del Pare Noel, dels jugadors del club de futbol Nstic i de Ses Mages-tats Reials dOrien, sn altres dels actes. Redacci

SOCIETAT

Un total de 55 treballadors de la Fundaci Onada amb diferents capacitats han collaborat amb el muntatge de ms de 930 cistelles de Nadal que lempresa Dow Chemical Ibrica ha en-tregat aquest any a tots els seus empleats. La iniciativa semmarca en un programa encaminat a que totes les persones amb discapacitat, obtinguin les habilitats ne-cessries per aconseguir un contracte laboral. Redacci

LOnada i Dow uneixen esforos

CEDIDAINCIDENTS

Un dels pisos dun bloc dedificis del carrer Rovira i Virgili va patir ahir, al vol-tant de les vuit del vespre, un petit incendi. Dos do-tacions dels Bombers de la Generalitat es van desplaar al lloc dels fets. Les primers investigacions dels Bom-bers apunten a una caldera com loriginria del petit foc que no va provocar cap ferit ni va obligar a desallotjar el bloc dhabitatges nmero 32. Redacci

Una caldera causa un petit incendi

CEDIDA

6 diarims 20/12/2012 TARRAGONA

Laia DazCom estan les relacions dins del grup municipal de Conver-gncia i Uni?A nivell de ciutat, no puc dir que estan millor que mai perqu seria pecar dexcs dego, per si que penso que estan en un molt bon moment. La relaci que tinc amb el cap local de Convergncia s molt bona. Ara hem de ser ca-paos de saber aprofitar aquesta bona entesa per crear les sinergi-es necessries i per decidir com vertebrem el treball del partit.Fa un temps es va parlar de la possibilitat de pactar amb els socialistes, qu en pensa Uni daquesta possibilitat?s pblic que Uni fins ara shi ha oposat, per no tant pel que pot representar el pacte o el no pacte sin per com es van portar les coses. Lalcalde no ho neces-sita perqu governa ms cmode que mai, fins i tot ms que quan tenia majoria absoluta perqu estar en minoria i haver de tenir ms en compte a loposici segu-

rament fa que les exigncies dels seus propis consellers baixin de to perqu necessiten de la com-plaena dels altres grups.Ha dit que no van estar dacord amb com es van portar les coses. Qu va passar?En una ciutat com Tarragona sha de tenir en compte lopini dels partits perqu puguin opi-nar. Amb la meva condici doble de regidor i cap local dUni en algun moment lexecutiva i las-semblea mhavien demanat ex-plicacions de com podia ser que sestigus avanant amb aquest tema i el partit no hagus pogut opinar. Aix pels militants que estan en el partit per fer debat s molt frustrant perqu en un moment tan important, que po-dia representar un canvi de rumb molt important pel grup munici-pal, no sels va deixar opinar.Ara hi ha alguna negociaci?Que jo spiga com a Uni, com a partit, no. Si alg va per lliure i ho est fent, no ho s. A mi nin-g mha donat cap document de treball ni res, per crec que ara

no procedeix negociar per un pacte a lAjuntament.Qu passaria ara si gover-nessin amb els populars?Cada dia estic ms content que aquell acord no prospers perqu ara no s que farem. No s que faci molt que sc regidor, per ltimament comena a es-tar de moda que els regidors del PP parlin en castell als plens i aix abans no passava i des de Madrid no paren de denunciar tot el que es diu o es fa des de Ca-talunya. Sempre he defensat que vull estar al govern per poder executar el nostre programa de partit, per governar amb el PP ara seria molt i molt complicat.Creu que la gesti municipal sest portant correctament?Els projectes de llarg recorre-gut que segurament s que ne-cessitarien un pacte de ciutat no sestan aprofitant prou per obte-nir una bona repercussi per la ciutat. Sn ells els qui tenen el poder per reunir a les entitats, els partits i a les forces socials per treure el mxim profit de les

qestions ms importats. En el dia a dia estan cmodes, per els projectes de llarg recorregut no els saben portar.Qu va passar dins del partit durant la confecci de les llis-tes electorals de les darreres eleccions autonmiques?Carles Sala va dimitir en ll-tima legislatura perqu se li van oferir responsabilitats de govern. Si tornava a anar a llista tot feia pensar que seguiria en el govern, aix que era dimitir per anar a les llistes i tornar a dimitir per tornar al govern. Era una mena de frau per a lelectorat i a UCD no ens interessava perqu ens hagussim quedat sense diputat tarragon al parlament. Va ser un important exercici de generosi-tat, per alg es va esforar en fer creure que era una represlia per discrepncies internes. Els resultats electorals han estat molt dolents...s cert, no ens ha anat gens b, ens hem fet molt de mal. Tenem 62 diputats aix que per qu hem de convocar unes elec-cions per tenir-ne 50? Tamb s veritat que en el fons ens ha anat b perqu tenint en compte que vam anunciar que caldria fer ms retallades, malgrat tot vam gua-nyar les eleccions i molt lluny de la segona fora.Creu que van pujar tard al carro de la independncia?Uni no ha pujat al carro tard. En el document fundacional ja es parla de la necessitat de tenir un estat propi, el que s que s cert s que no nhem fet bandera. A partir de l11 de setembre vam interpretar, potser errniament, que tot el pas estava pel procs independentista i ara ens podem atrevir a dir que tot el pas no anava darrere de la pancarta de lestat propi.

Uni sha oposat a un pacte per com shan portat les coses

CRISTINA AGUILAR

Robert VendrellCap local dUDC i regidor de lAjuntament de Tarragona

El regidor democristi assegura que a dia davui no hi ha cap negociaci per pactar amb Ballesteros

Robert Vendrell durant lentrevista a la redacci del Diari Ms.

720/12/2012 diarimsPUBLICITAT

8 diarims 20/12/2012 REUS

RedacciLalcalde de Reus, Carles Pelli-cer, va presidir dilluns la reuni trimestral del Grup dImpuls a la convivncia, el civisme i la segu-retat, organtizada per la regido-ria de Convivncia i Immigraci en el marc del Pla Comunitari del Barri Gaud.

La trobada tamb va comptar amb lassistncia de la regidora de Convivncia i Immigraci, Dolors Compte, de la presidenta i altres membres de la junta de lassociaci de vens del barri Gaud, de representants de les comunitats de propietaris dels Blocs Bofill, aix com de coman-

daments de la Gurdia Urbana i dels Mossos dEsquadra i de tc-nics del pla comunitari

Durant la reuni es va plan-tejar la necessitat doptimitzar la comunicaci entre el venat i els cossos policials per millorar leficcia en matria seguretat. En aquest sentit, es va valorar com a molt positiva una inici-ativa per sollicitar per escrit a les comunitats de propietaris del barri la seva collaboraci per fer front al vandalisme tant a la via pblica com a linterior de les comunitats, desprs que la sensaci dinseguretat hagi crescut en determinats barris els darrers mesos.

Es vol promoure la collaboraci entre vens i institucions pel civisme

BARRIS

Entre altres zones, al barri Gaud

Tornen les campanades al Mercadal per Cap dAny

OCI

Les campanades de Cap dAny tornen enguany a la plaa del Mercadal, en el marc del pro-grama dactivitats de Nadal que organitrza lAjuntament de Reus.

Lacte de comiat del 2012 co-menar a tres quarts de dotze del 31 de desembre i, a les dot-ze, sonaran les campanes del carrill de lajuntament amb el so amplificat. Acte seguit, comenar una animaci mu-sical, a crrec dIvan Cnovas,

que sallargar fins dos quarts duna.

Lequip de govern municipal ha decidit recuperar les campa-nades de Cap dAny a la plaa del Mercadal, desprs de supri-mir-les lany passat, despertant la indignaci de les diverses persones que, com cada any, es van congregar al Mercadal abans de mitjanit i, atnits, van veure com, arribada lhora, no es va emetre cap so i es van que-dar sense campanades.

El Mercat Central proposa un men de Nadal

El taller de cuina del Mercat Central, avui a partir de les sis, estar dedicat al Nadal, amb la participaci de la cuinera Ma-riona Quadrada, que elaborar un men complert per aques-tes festes. Aix, entre altres, la proposta inclou magdalenes de poma i botifarra, caldo de bullabessa amb foradat, fla-met i gambes cruixents; vede-lla farcida de bolets amb salsa de vi ranci, castanyes i cebetes; i diferents torronets.

Finalitzen les obres de la parrquia de Sant Francesc

Desprs dunes obres que shan allargat diversos mesos, la primera setmana de desem-bre es van acabar els treballs de reforma de a parrquia de Sant Francesc, que han con-sisit en suprimir el paviment que hi havia, molt malms pel pas dels anys, per un de nou que dons ms seguretat als qui shi movien i ofers una imatge ms digna. Aix, sha substituit el terasso per mar-bre de dos colors.

Susanna CasesCop de puny sobre la taula del sindicat UGT a les Terres de lEbre sobre el qestionat cash pooling caixa nica dInnova, eina que es va crear per compen-sar els comptes negatius dalgu-nes empreses municipals amb els positius de les altres.

En el marc duna situaci que afecta diversos centres sanita-ris i assistencials de les Terres de lEbre (Hospitals dAmposta, de Mra, Jess, etc.), ja que es-tan gestionats pel grup Sagessa, el secretari general dUGT a les Terres de lEbre, Wilfredo Mir, va reclamar ahir que es retornin 1,7 milions deuros de lHospital de Mra gestionat per Sagessa que han servit per tapar forats i vergonyes de Reus.

Per pagar la firaEl tema de la caixa nica lhan de decidir els ciutadans de Reus, per si aix significa que 1,7 mi-lions deuros de lHospital de Mra es desvien a Reus per pagar

la fira..., va lamentar ahir Mir, titllant la situaci de barbari-tat.

Hi ha molts provedors que no estan cobrant, va assegurar, explicant que, des del mes de maig, els diners del concert eco-nmic entre lHospital de Mra i la Generalitat no shan destinat a pagar factures i provedors del centre de Mra dEbre, sin que shan desviat per pagar factu-res a la capital del Baix Camp.

En total, 1,7 milions deuros que, des dUGT, a ms dexigir a lalcalde de Reus, Carles Pellicer, que els retorni, tamb es reclama a la Generalitat que sigui curo-sa per saber la destinaci final dels diners dels seus concerts.

El tema s greu i em sembla pattic que sigui lInterventor de lAjuntament qui decideixi quina factura es paga primer a lHospi-tal de Mra, va seguir el secre-tari dUGT a les Terres de lEbre.

I s que, des del sindicat, salerta que ja hi ha treballadors dempreses subcontractades que

no estan cobrant i que es poden produir tensions en el submi-nistrament a lHospital de Mra

dEbre si no es retornen els di-ners que es deuen.

EscissiA ms de la situaci que es viu a lHospital de Mra dEbre, des de les Terres de lEbre sest vivint amb inquietud la situaci eco-nmica del hlding dempreses municipals Innova, aix com el pes de Reus al Grup Sagessa.

El model de Sagessa tam-

b ha estat un xit a les Terres de lEbre, on es gestionen ms de mil nmines i, arran del que passa a Reus, estem preocu-pats i plantegem que lalcalde dAmposta i Tortosa tots dos convergents es plantin davant de lalcalde de Reus per canviar laccionariat, va demanar ahir el secretari general dUGT a les Terres de lEbre, recordant que al Consell dAdministraci de Sagessa Reus t ms que majo-ria absoluta i el poc pes de les Terres de lEbre en les decisions estratgiques de Sagessa.

Demanen que plantin cara i, si no s possible arribar a acords, demanen la creaci duna Sa-gessa de les Terres de lEbre, va exigir ahir Mir. Si un alcalde es torna boig, no potser que tot-hom tremoli, va ironitzar ahir el dirigent sindicalista, que tamb va lamentar la marxa de Jos Au-gusto Garca Navarro de Sagessa.

Ha marxat perqu treballar en segons qui no es pot, va as-segurar Mir, descrivint Garcia

Navarro com una persona bri-llant, prudent i bon gestor. Mir tamb va mostrar ahir la seva preocupaci pel perfil del nou director general de Sagessa.

Reus evita la polmicaDes de Reus, es va evitar ahir entrar en polmica. LAjunta-ment de Reus no contribuir a alimentar cap debat que pugui posar en risc el bon funciona-ment del sistema sanitari pblic del sud de Catalunya que es ges-tiona a travs del Grup Sagessa, van assegurar fonts municipals, recordant que el Grup Sagessa s fruit de la unitat dacci de les institucions del territori.

Sagessa, amb lembri a Reus, s el grup sanitari ms important del sud de Catalunya i, noms a les Terres de lEbre, gestiona di-ferents hospitals, com el dAm-posta, el de Mra, el de Jess i, properament, lantiga Aliana de Tortosa. A ms, tamb gestiona residencies davis i escoles bres-sol darreu del territori.

INNOVA

Es destinen 1,7 MEUR de lHospital de Mra a tapar forats de ReusAix ho denuncia el sindicat UGT a les Terres de lEbre, que reclama el retorn dels diners per pagar provedors

Des del sindicat ebrenc es reclama un canvi daccionariat a Sagessa o una escissi

Sagessa gestiona, a les Terres de lEbre, hospitals, residncies davis i escoles bressol

920/12/2012 diarimsREUS

S. C.Actualitzar el Crcol al segle XXI. Aquest s el principal objectiu de Tots Som Crcol, la candidatura alternativa que optar a presidir el Crcol, en-frontant-se a la candidatura de lactual president, Francesc Gras.

En un equip encapalat per Salvador Batlle que es va pre-sentar ahir oficialment al Crcol, plantegen diferents propostes per tal de recuperar les essnci-es del Crcol.

Aix, entre els objectius que sha plantejat la candidatura de

Batlle, hi ha la voluntat de recu-perar la neutralitat poltica de la societat i assolir els 500 socis, aix com recuperar els socis que shan donat de baixa i contac-tar amb socis corporatius i gent dentre 35 i 50 anys. En aquest sentit, la candidatura Tots Som Crcol tamb vol rebaixar un 29% les quotes i que es quedin amb 80 euros trimestrals.

Tamb es preveu la contra-ctaci dun gerent i, a partir de patrocinis, invertir 100 mil euros en els propers quatre anys per millorar les installacions.

Anna Tello, Xavier Buil, Alfred Pitarch, Cristina Garcia, Jaume Grau, Carlos Just, Alejandro M Altes i Ramn Malla, juntament

amb Salvador Batlle, integren la candidatura Tots Som Crcol. Les votacions tindran lloc diven-dres, de quatre a deu del vespre.

ENTITATS

La candidatura alternativa es presenta al CrcolLentitat reusenca celebrar eleccions divendres la tarda amb dues candidatures presentades

OLVIA MOLET

Salvador Batlle, en un moment de la presentaci.

SOCIETAT

El grup de restaurants Portofino i la Uni de Botiguers de Reus (UBR) han signat un conveni de collaboraci que els permetr optimitzar recursos de cara a campanyes promocionals i serveis als usuaris i associats, sobretot en el Club de Compra de la UBR. La signatura del conveni ha comptat amb la participaci de Yoyo Herraiz, relacions pbliques de Portofino, i Leonor Bartol, pre-sidenta de la Uni de Botiguers de Reus. El conveni entre la UBR i Portofino entrar en funcionament a partir del 2013. Redacci.

Portofino i la Uni de Botiguers de Reus signen un conveni de collaboraci

CEDIDA

10 diarims 20/12/2012 CAMP DE TARRAGONA

Silvia JimnezLAjuntament de Salou va apro-var ahir un pressupost de 38,7 milions deuros, un 8,07% in-ferior al de lexercici del 2012, marcat per lausteritat que dicta lactual cojuntura econmica i tamb pel pla dajust al que el consistori salouenc sha de sot-metre entre el perode 2013 al 2016. Els comptes municipals de cara al 2013 es van aprovar amb el vot a favor dels partits que for-men el pacte de govern, labsten-ci de Renovaci Democrtica de Salou (RDS) i els vots en contra del PSC i el partit liderat per Sal-vador Pellicer, UMdC. De fet, el pressupost de 2013

no va aixecar tanta passi en el debat poltic com s ho va fer la moci que tots els grups del consistori a excepci del Partit Popular van aprovar en defensa del model descola catalana. Re-llotge en m, la discussi sobre aquesta moci va ocupar ms espai al ple que no pas els pro-pis comptes municipals, deixant

aix un regust entre els assistents ms propi de la poltica nacional, que no pas de la muncipal.El posicionament ms crtic

envers els pressupostos del 2013 el va abanderar Salvador Pellicer qui va criticar directament al re-gidor dHisenda, Jess Barragn, lencarregat de presentar-los.Si aix fos un consell dadmi-

nistraci duna empresa vost no tindria continutat en el crrec va ser el primer dard de Pellicer contra Barragn. Hem demanat reiteradament el nivell dexecu-ci dels pressupostos del 2012, necessitem saber on som per sa-ber cap a on anem. Ens demanen que aprovem el pressupost sense conixer les dades reals. Ens tor-nen a demanar un acte de fe. Daquesta manera Pellicer justi-ficava el seu vot en contra.Barragn es va defensar tot

recordant la propera posada en marxa dun sistema al consitori que permetr conixer dia a dia laplicaci real del pressupost i controlar de forma ms efica la

despesa. Tanmateix, Barragn, va recordar a Pellicer que el ni-vell dexecuci dun pressupost es coneix desprs de liquidar-lo.Per la seva banda, Zacares

Henar (PSC) va mostrar el seu desacord amb alguns dels punts del pressupost, especialment els relatius al Captol I, i les despeses previstes per algunes partides que justificaven el seu vot en contra. Malgrat tot, va reconixer el poc marge de maniobra que deixa la crisi actual per redactar el document.Per la seva banda, Pablo Otal

(RDS) va encarnar el seu paper dexregidor dHisenda i es va mostrar condescendent tot su-bratllant que el de 2013 s un pressupost especial. Comprenc la dificultat delaborar-lo i cal

deixar que el govern local actu, deia Otal, tot justificant la seva abstenci.Finalment, lalcalde, Pere Gra-

nados, va definir el document com un bon pressupost i el va qualificar de solidari i soci-al. Tot i haver-se redut en 3 milions deuros sha aconseguit primar els sectors bsics de pro-moci del municipi com sn el turisme, el comer, la promoci econmica i tamb la seguretat, va recordar.

De nou, el vicesecretaris cert que les coses es podrien haver fet millor des del principi. Emplao a tots els grups a tre-ballar en la relaci de llocs de treball de lAjuntament perqu aquesta quedi fixada i no es to-qui ms, governi qui governi, daquesta manera aturava el pos-sible cop, lalcalde, Pere Grana-dos, quan en el debat sobre la re-laci de llocs de treball per lany 2013, loposici va posar sobre la taula les modificacions que sha-

vien introdut en la contractaci del vicesecretari, Enric Oll.El portaveu dels socialistes,

Zacares Henar, va recollir el guant i va donar per finalitzada la seva intervenci. Abans, per, lequip de govern va haver des-coltar les crtiques de loposici, que assegurava que la contracta-ci dOll responia ms a qesti-ons poltiques que tcniques.La plaa va sortir amb nivell

22 i ara li donen el nivell 28 i a ms li atorguen noves compe-tncies com a coordinador de lassessoria jurdica, atacava Pablo Otal.De fet, aix s el que el sindi-

cat CATAC ja va denunciar mit-janant lenviament dun correu massiu al personal de lAjunta-ment lagost passat.Garcia va justificar la contra-

ctaci sota criteris tcnics i des-talvi. Quan arriba la persona es veu si t capacitats per fer noves funcions a fi destalviar, per es fa sota criteris tcnics, no pol-tics, va dir.

Latorgament de noves funcions al nou vicesecretari va ser motiu de debat al ple

MUNICIPAL

Salou aprova el pressupost amb el vot en contra del PSC i UMdCRDS es va abstenir durant la votaci en un ple en el que tamb es va donar llum verd a la relaci de llocs de treball del 2013

RedacciLassemblea Aturem Barcelona Word es va presentar ahir per fer pblica la seva oposici al macroprojecte turstic i hoteler ubicat al costat de PortAventu-ra. Una de les portaveus de las-semblea, Mar Grau, va demanar que hi hagi molta ms transpa-rncia, debat i informaci del projecte que ha de generar prop

de 20.000 llocs de feina de for-ma directa i uns 20.000 ms de manera indirecta. De fet, Grau va posar en dubte la qualitat i les condicions laborals daquestes ofertes laborals. A ms, des de lassemblea van criticar que el macrocomplex afecti zones am-bientals protegides de Vila-seca, com la Squia Major. Per aquests motius van dir tenir confiana

0 en el projecte. La plataforma va anunciar que la seva agenda passa per presentar lassemblea Aturem BCN World als dife-rents municipis implicats en el projecte, poder reunir-se amb els mxims representants del territori, el teixit empresarial i obrir un debat de consens per conixer els detalls i poder par-lar-ho.

Neix una assamblea contra BCN World i demana ms transparncia

PROTESTA

El grup critica que el macrocomplex afecti zones ambientals protegides

ACN

La plataforma es va presentar ahir davant la Platja Llarga.

La filla de Pere Queralt mostra la seva obra amb visites guiades

El Museu de Valls oferir la possibilitat de conixer de ms a prop bona part de lobra del pintor vallenc Pere Queralt Fargas, que actualment i fins el 3 de febrer, est exposada a les seves installacions. Per fer-ho, el Museu organitzar dues visites guiades en qu la filla del pintor, Assumpci Queralt, apropar la figura del seu pare als assistents. Les vi-sites tindran lloc els dies 30 de desembre i 20 de gener .

Els vens de LArbo del Peneds deixen lambulatori ocupat per intimidaci policial

Els vens de LArbo del Pene-ds que ocupaven lambulatori des de l1 de setembre de 2011 han abandonat aquest centre per les intimidacions polici-als, segons asseguraven fonts venals, mentre que els Mos-sos dEsquadra ho neguen. La Plataforma contra el tanca-ment nocturn del CAP de lAr-bo va decidir no prosseguir amb locupaci de lambula-tori el mes de setembre passat, quan es va complir justament un any, per un grup de ve-ns va decidir continuar pel seu compte, segons aquestes fonts. Des de l1 de setembre del 2011, el CAP tanca a les nou del vespre i els vens el van ocupar des daquell mateix dia per visualitzar que es deixava sense atenci nocturna a lAr-bo, Banyeres, Sant Jaume dels Domenys, Lloren del Peneds i Castellet i la Gornal, amb ms de 14.000 usuaris. Montse, una de les venes que participa en les ocupacions, va explicar que, una parella femenina de Mossos va amenaar a les dues dones que havia al centre amb multes i amb sortir emmani-llades si seguien ocupant el centre.

1120/12/2012 diarims CAMPDETARRAGONAACTUALITAT

RedacciEn el Ple ordinari del Vendrell ha aprovat inicialment, i per unanimitat de tots els grups poltics, la Modificaci Puntual nmero 45, referida a lmbit del sector del Pla General nmero 20 La Muntanyeta Nord, per tal de passar de ls urbanstic residencial i industrial a ls to

talment terciari. Aquest acord incorpora diversos criteris, com, per exemple, que el deure de conservaci de les obres durbanitzaci anir a crrec de les persones propietries, agrupades legalment com a Junta de Conservaci, fins que lmbit no tingui consolidada ledificaci en dues terceres parts. A aquests

efectes, sestableix un termini inicial de cinc anys, comptats a partir de la recepci total de les obres durbanitzaci i prorrogable per acord municipal, per un perode mxim de cinc anys ms, si a la seva finalitzaci no sha arribat al grau de consolidaci de ledificaci indicat. Un altre dels criteris aprovats

en aquesta modificaci s que, per tal que la relaci entre ls residencial existent i el comercial que es proposa no sigui tan directa, es prevegi un vial que separi els dos usos. La modificaci quedar exposada al pblic durant un mes perqu les persones interessades la puguin consultar i hi puguin presentar allegacions. Un altre dels punts aprovats amb el consens de tot el consistori va ser laprovaci del mapa de capacitat acstica del Vendrell. Aquest estableix la zonificaci acstica del municipi i els valors lmit dimmissi segons les zones de sensibilitat acstica.

La Muntanyeta Nord del Vendrell passa a tenir s totalment terciari

MUNICIPAL

Aix ho va acordar el ple on tamb es va aprovar el mapa acstic

RedacciLa Plataforma dAfectats pel Radar (PAR) de Torredembarra va denunciar ahir que un any desprs encara no sha tornat limport de les multes pagades i que sestan retirant els punts del perms de conduir.Lajuntament de Torredem

barra va comunicar al febrer passat que arxivaria gaireb el 90% de les multes imposades per un radar mbil installat a la localitat, que va provocar la creaci duna plataforma dafectats que va estar mesos convocant accions de protesta per aconseguir que les sancions quedessin sense efecte. En concret, sarxivaven gaireb el 90% de les 4.600 san

cions imposades pel radar entre el 18 de juliol i el 16 doctubre del 2011, i perqu els conductors ja sancionats poguessin recuperar limport de les multes abonades, lalcalde va explicar que sestudiaria el procediment administratiu a seguir segons els diferents casos.Sobre aix, la Plataforma va

recordar ahir que fa un any que lajuntament de Torredembarra es va comprometre pblicament a trobar una soluci global als

milers de multes imposades per ls abusiu i irracional dun radar mbil.

Continuen el trmitA les persones que van pagar els imports de les multes encara no els han tornat els diners. Aquestes multes, les pagades, han continuat fent el trmit normal, i ja hi ha persones a les quals els han retirat els punts, generant greus situacions, va denunciar la Plataforma.

Per a la plataforma, la culpa no s de lens recaptador de la Diputaci de Tarragona, Base, com afirmava lalcalde, Daniel Masagu (CiU), pel que considera que s la passivitat estratgica de lAjuntament i, en concret, de lalcalde del municipi la que ha impedit la resoluci definitiva dels acords.Per aix, la Plataforma dAfec

tats pel Rdar de Torredembarra demana una soluci immediata i definitiva a les conseqncies de la nefasta gesti del radar mbil, que el govern de CiU, PP i GIT demani disculpes, fa responsable a lalcalde del municipi, Daniel Masagu, de la situaci, i sollicita la seva dimissi.

TORREDEMBARRA

La PAR denuncia que no sha tornat limport de les multes del radarLa Plataforma dAfectats pel Radar diu que lAjuntament va dir fa un any que les arxivaria en un 90%

Per la PAR, la culpa no s de lens recaptador, com afirmava lalcalde Daniel Masagu

Fa un any el consistori es va comprometre a trobar una soluci global als milers de sancionats

RedacciUn total de 3.445.731 viatgers han fet s dels serveis dalta velocitat que ofereix la companyia Renfe al Camp de Tarragona des de la seva implantaci, fa just sis anys. Durant aquest anys passat, el nombre de clients des de lestaci del Camp de Tarragona es va situar en els 567.599, segons dades de la mateixa companyia. Des que es va posar en marxa el servei el 19 de desembre de 2006, la destinaci ms demandada des del Camp ha estat la de Madrid, amb 1.849,347 viatgers, seguida de Saragossa, amb 372.766. Actualment, Renfe ofereix nou

connexions per sentit diries en alta velocitat al centre de la pennsula que permeten enllaar Tarragona i Madrid amb un temps de dos hores i 37 minuts.Des de la posada en marxa de lalta velocitat entre Tarragona i Andalusia, els viatger a Sevilla han arribat als 54.412; seguida de Crdova, amb un total de 39.404; i de Mlaga, amb 34.199 clients. Dins dels serveis de mitja distncia en alta velocitat a Catalunya, els combois Avant que permeten enllaar amb Lleida en 30 minuts i Barcelona en 34 han registrat des de labril de 2008 un total de 485.158 clients.

Renfe xifra en 3,5 milions els usuaris de lalta velocitat al Camp

TRANSPORT

s el balan dels sis anys de funcionament

SOLIDARITATcedida

Lalcalde, Josep Poblet, al centre, ahir a la presentaci.

A la venda les entrades per la Gala Benfica de Vila-secaLAuditori Josep Carreras va presentar ahir la Gala Benfica que oferir el diumenge 23 de desembre a partir de les set de la tarda la soprano Ainhoa Arteta, amb Marco Evangelisti al piano. Aquest concert extraordinari, destinat a benefici de la Fundaci Josep Carreras Contra la Leucmia, rep la collaboraci de lObra Social La Caixa, que ha tret ja a la venda les entrades per al concert a un preu nic de 60 euros per Ser

vicaixa. Tamb sha coordinat una fila zero de lesdeveniment per tal daconseguir el mxim de fons per a la lluita contra aquesta malaltia. Antoni Garcia Prat, gerent de la Fundaci Josep Carreras contra la Leucmia, va remarcar ahir que la suma de laltruisme, laposta per la msica i la collaboraci de la Caixa fan que a la Fundaci Josep Carreras comptin ja amb ms de 5.000 cures de pacients.

ACNLalcaldessa del municipi de Cambrils, Merc Dalmau, va admetre ahir que el consistori passa per un moment econmic molt greu i delicat. De fet, la batlle va titllar la situaci de les arques municipals deconomia de guerra, que dificulta lelaboraci dels pressupostos del 2013. Segons va detallar, el consistori comenar el nou curs amb els pressupostos prorrogats fins a finals de gener, quan esperen poder tancarlos. Tot i que el consistori ha aconseguit reduir quatre milions deuros la despesa corrent aquest exercici del 2012 respecte lany anterior, lactual context de crisi econmica ha obligat a no renovar dos serveis del consistori per no poder fer front al seu cost: loficina datenci al consumidor i el servei datenci familiar. La no renovaci daquest dos serveis municipals suposar un estalvi de prop de 35.000 euros anuals a les arques de Cambrils. Merc

Dalmau va explicar ahir dimecres que les tres sentncies contrries que ha absorbit el consistori, la resoluci negativa del Ministeri de Turisme del Govern de lEstat per la mala gesti realitzada del Fons Financer de lEstat per a la Modernitzaci de les Infraestructures Turstiques (FOMIT), laugment de lIVA i la reducci de lImpost de Bns Immobles deixen prcticament sense marge ni recursos econmics lAjuntament del municipi de Cambrils. Lalcaldessa Merc Dalmau en el transcurs duna entrevista a la televisi TDCamp va assegurar ahir que lequip de govern local treballa actualment per seguir reduint la despesa corrent i no descarta que shagi daprimar encara ms lestructura i el personal del consistori cambrilenc. Totes les opcions possibles estan actualment obertes i estan en fase destudi per no hi ha cap decisi presa, va concloure ahir lalcaldessa, Merc Dalmau.

Cambrils prorroga el pressupost i suprimeix dos serveis municipals

MUNICIPAL

Desapareix lOficina dAtenci al Consumidor

TORREDEMBARRA

El Rebost dels Aliments de Torredembarra ja ha complert el primer mes de funcionament. Es tracta duna iniciativa a travs de la qual es du a terme una recollida dexcedents alimentaris frescos del municipi, els quals es distribueixen a unes 150 famlies a travs de Critas.

El rebost dels Aliments compleix un any

cedida

12 diarims 20/12/2012 CATALUNYA-ESPANYA-MN

ACNEl president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, i el presi-dent dERC, Oriol Junqueras, van segellar ahir el seu acord desta-bilitat fent una crida als partits a sumar per la consulta, tot i que ERC ho ha circumscrit especfi-cament a ICV-EUiA i a la CUP, a qui fins i tot ha citat per intentar inclourels en lacord. Mas va su-bratllar que totes les forces han de collaborar en aquest procs, encara que sigui des de lopo-sici, per sense negar el dret del poble a ser consultat. Sobre lacord amb ERC, el president va remarcar que els dos partits te-nien un mandat clar dels cata-lans a les urnes. El missatge era que ens havem dentendre. I ens hem ents, va dir. Pretenem posar el futur de

Catalunya en mans dels ciuta-dans de Catalunya. Aquesta frase resumeix bona part de la intervenci que va fer Junqueras desprs de la signatura de lacord de governabilitat. El lder repu-blic va destacar el comproms de les dues parts de convocar un referndum lany 2014 a no ser que les circumstncies ho fessin inviable. En aquest cas, caldria un pacte entre, almenys, CiU i ERC per ajornar la convocatria de la consulta. Per estar preparats per a la

consulta i lestat propi, el Govern preparar la Hisenda prpia, un banc pblic, una seguretat social catalana, assumir les funcions de ladministraci de justcia, as-sumir la gesti de lenergia i les principals infraestructures logs-tiques i implantar la divisi per vegueries

El pacteCiU i ERC han acordat que els impostos amb finalitat recap-tatria que sintroduiran per no haver de fer tantes retallades tinguin un carcter temporal i flexible i estiguin lligats a la re-ducci del dficit pblic i a la recuperaci econmica. Aix in-clour, per exemple, limpost de successions, que es recuperar en els nivells en qu el va deixar el tripartit. Entre daltres nous tributs hi haur el de les begudes de refresc, el que grava els gasos contaminants o la producci de residus nuclears. El pacte entre CiU i ERC tamb inclou modi-ficar la Llei destabilitat pressu-postria acordada per CiU i PPC perqu les retallades de serveis pblics siguin reversibles.En aquest acord no hi ha xifres

ni concrecions sobre els dife-rents impostos, sin que sim-

plement senumeren, i en alguns casos no es garanteix la seva cre-aci, com s el cas de la taxa per pisos desocupats. En aquest cas, el text noms aposta per estudiar laplicaci de mesures impositi-ves o daltra ndole per incenti-var lentrada al mercat de lloguer dels habitatges desocupats, pro-pietat de societats mercantils.

SuccessionsEn el cas de limpost de succes-sions, es reformar la llei que va aprovar CiU per suprimir-lo, per no es deixar exactament igual que com el va deixar el tri-partit, sin que es recaptar el mateix per de forma diferent. Aix, sintentar bonificar el m-xim possible els supsits entre cnjuges i entre pares i fills. Lob-jectiu s incrementar la seva pro-gressivitat i potencial recaptatori gravant les rendes ms altes. ERC vol que el Govern impulsi aques-ta reforma el ms rpid possible per comenar a recaptar ja a principis de gener.

Dipsits bancarisAmbds partits es comprome-ten a defensar lestabliment de limpost sobre dipsits banca-ris; rebaixar el mnim exempt i fixant un recrrec per als grans patrimonis; adaptar limpost so-bre transmissions patrimonials cercant lefecte de compensaci de lIVA; aplicar i adaptar a la legislaci vigent limpost sobre Grans Establiments Comercials; implementar noves vies dim-posici ambiental, com les que

graven gasos contaminants (per exemple, en lenlairament davi-ons), o b la producci de residus nuclears; implantar lEurovinye-ta als vehicles pesants de merca-deries que travessen Catalunya per les vies de gran capacitat de titularitat catalana, i introduir un gravamen sobre les begudes de refresc per excs de sucre, que afectaria principalment les grans distribudores de begudes.

Estabilitat pressupostriaCiU i ERC van acordar que els ajustos que siguin susceptibles de reduir la qualitat dels serveis pblics ms fonamentals han de ser concebuts com a extra-ordinaris i reversibles en la me-sura que millori la conjuntura econmica. Aquest comproms de reversi es far travs dun contracte programa que vinculi la recuperaci econmica amb la supressi de les retallades ms sensibles. Aix es plasmar fins i tot en una modificaci de la Llei destabilitat pressupostria de Catalunya incloent una dispo-sici addicional que estableixi aquest comproms de reversi de les retallades que afectin la quali-tat dels serveis pblics.

Euro per recepta i taxes judicialsEls dos partits es comprometen a avaluar la modificaci de leuro per recepta i de les taxes judicials implementades per lactual Go-vern durant el darrer any. Pel que fa a leuro per recepta, sestudia-r lexempci de nous collectius i lestabliment de nous topalls

daportaci total proporcionals a la renda de lusuari. El mateix per a les taxes judicials i per a les matrcules universitries.

Mesures per sortir de la crisiLacord recull un seguit de me-sures destinades a la recuperaci econmica de Catalunya. Impul-sar una Llei de simplificaci de lactivitat econmica i la fines-treta nica empresarial, i agilit-zar la tramitaci municipal mit-janant una llei mnibus local; posar en marxa una altra norma de suport al treball autnom i a lemprenedoria; i una altra de contractes del sector pblic, for-men part daquest pacte. El do-cument tamb recull limpuls de mesures de suport a la indstria, la redacci de la Llei docupaci de Catalunya i del SOC, i la pri-oritzaci de lajut i el suport a la internacionalitzaci i a lexpor-taci de les empreses catalanes.

Llei de Formaci ProfessionalEl mateix document explicita la voluntat de CiU i ERC de tirar endavant una norma reguladora de lactivitat de comer, serveis i fires; implantar un pla de suport a la creaci de les cooperatives de treball i recuperar el pla ARACO-OP. Tamb es parla de continuar desplegant el Pla Estratgic Na-cional de Suport a lAgricultura i lAlimentaci (PENSAA), i de crear la Llei de la Formaci Pro-fessional. Alinear les estratgies catalanes de foment de lRDI amb les poltiques dEuropa 2020, fomentar la integraci i la

internacionalitzaci de les actu-als estructures de recerca, inno-vaci i transferncia tecnolgica que conformen el sistema din-novaci catal, i aprofundir en el rendiment de comptes i en la mi-llora de lavaluaci dels resultats i el funcionament del sistema de recerca i innovaci catal, tamb estan reflectits a lacord.

RecercaEl pacte tamb recull la necessi-tat destimular la creaci dem-preses des dels centres de recerca tecnolgics i les universitats, i de reforar i racionalitzar lactu-al xarxa de delegacions perqu integrin tots els organismes de representaci exterior (ACC1, Agncia de Turisme, ICEC, Ins-titut Ramon Llull, ACCD) ori-entant, prioritriament, la seva acci al suport de la internacio-nalitzaci de la nostra economia. El document parla tamb de

crear un observatori de la xarxa viria de Catalunya i de conso-lidar el sistema de descomptes a comportaments eficients dels usuaris de la xarxa dautopistes, aix com dintroduir les noves poltiques europees sobre lEu-rovinyeta. Per ltim, a aquest apartat de lacord sexplica que davant de la dramtica caiguda dingressos impositius que han patit totes les administracions pbliques com a conseqncia de la greu crisi econmica, i ms enll dels ajustaments de despe-sa que cal aplicar, sha de distri-buir de forma ms equitativa la crrega fiscal.

POLTICA

Mas i Junqueras fan una crida als partits a sumar per la consultaCiU i ERC acorden que els impostos amb finalitat recaptatria tinguin carcter temporal i lligats a la reducci del dficit

ACN

Artur Mas i Oriol Junqueras, ahir, escenificant lacord.

El Govern de diu que la consulta no s legal

La vicepresidenta del go-vern espanyol, Soraya Senz de Santamara, va dir ahir sobre lacord de gover-nabilitat assolit entre CiU i ERC que malgrat el que sha-gi pactat la consulta no s legal i lordenament jurdic espanyol dna molts me-canismes per poder frenar qualsevol illegalitat. El president del Consell Gene-ral del Poder Judicial (CGPJ), Gonzalo Moliner, considera que el Govern t poc mar-ge per aplicar el pacte entre CiU i ERC per celebrar una consulta el 2014. Per ja es veur el marge que es pot donar i veurem com linter-preta el govern espanyol i el Tribunal Constitucional, va afegir Molinero.

Wert no canvia ni una coma de lesborrany definitiu de la llei densenyament

La secretria general dEnse-nyament, Maria Jess Mier, va expressar ahir el rebuig total del Govern a lesborrany defi-nitiu de la Lomce desprs de constatar a la Sectorial dEdu-caci que va tenir lloc a Madrid que el Ministeri no ha canviat ni un punt ni una coma del text que havia presentat el 4 de desembre. Segons Mier, la Generalitat havia proposat modificacions del text pel que fa al rgim competencial i a la qesti de la llengua, per el ministre Wert no ha acceptat cap daquests canvis. Un cop celebrada la reuni, el text passa al Consell dEstat i pos-teriorment al Consell de Mi-nistres. Wert ha convocat les comunitats al gener per abor-dar la memria econmica de la Llei.

Rajoy negocia amb la UE que algunes de les caixes destalvi no perdin el control

El president del govern es-panyol, Mariano Rajoy, ha adms i en referncia a les caixes destalvi que lexecutiu central negocia amb la Uni Europea que aquelles entitats que ho facin b no perdin la majoria del capital dels seus bancs. Rajoy va dir que no es tractar igual unes caixes i altres perqu, segons ell, hi ha caixes que han fet les coses b. Per tant, va subratllar que no imposarem a ning obli-gacions de desinversi perqu perdin la majoria. El presi-dent del Govern de lEstat, Mariano Rajoy va explicar que el govern espanyol es planteja que hi hagi caixes destalvis que operin en rees redudes i que no estaran autoritzades a superar un determinat nivell dactivitat.

Tito Vilanova pateix una recaiguda i ser operat avui

Lentrenador del FC Barcelo-na, Tito Vilanova, ha patit una recaiguda en la seva malaltia i avui dijous ser operat. Els serveis mdics del FC Barcelo-na han detectat una extensi de la glndula partide per la qual ja va ser intervingut a lHospital de la Vall dHebron el 22 de novembre de lany passat. El club ha susps tots els actes institucionals com la conferncia de premsa del president Sandro Rosell.

14 diarims 20/12/2012 TARRACONINS

ELS TALLERS(Els tallers del PIN sorganitzen en zones que porten el nom dun personatge del Club. A la ve-gada, aquestes zones tenen un color per identi-ficar-se millor).

Zona Ivori

1. Energies RenovablesRecomanat per a nens i nenes de 10 a 14 anys.

Descobreix tot el que podem fer amb les energies reno-vables.Organitza: Endesa

2. Un hort urb al balc de casa Recomanat per a nens i nenes de 3 a 16 anys.Activitat recomanada per a pares i fills.

A lhort urb del Parc de Nadal aprendrs a plantar tom-quets, enciams... totes les tcniques necessries perqu en montis un al balc de casa teva. Organitza: El Club dels Tarraconins.

3. Encistella!Recomanat per a nens i nenes de 6 a 12 anys.

Agafa la pilota de bsquet i no paris de fer cistelles! Organitza: TGN Bsquet.

4. Va de rodes! Recomanat per a nens i nenes de 6 a 14 anys.

Aprn a patinar en lnia amb aquesta secci del Club Gimnstic de Tarragona.Organitza: Secci de Patinatge de Velocitat del Club Gimnstic de Tarragona.*Pots portar els teus patins.

5. El circuit Recomanat per a nens i nenes de 4 a 14 anys.

El Wanda vol canviar les senyals de trnsit de la ciutat. Aprn qu volen dir i ajuda la Nineta i lIvori a impedir-ho.Organitza: Tcniques de Conducci i Control.

6. Grafitti i art urb Recomanat per a nens i nenes de 12 a 16 anys.

El Wanda ha agafat els pots de grafitti per pintar els car-rers de Tarragona, per lIvori li ensenyar que no es pot guixar a qualsevol lloc i quines sn les millors tcniques per ser un bon grafitero!Organitza: El Club dels Tarraconins.

Zona Nineta

7. Mn Nstic Recomanat per a nens i nenes de 6 a 14 anys.

Demostra que ets un crack i la teva habilitat amb la pilota de futbol, circuit de cons i xuts de precisi en una porte-ria petita.Organitza: Club Gimnstic de Tarragona.

8. Ser DJ mola! Recomanat per a nens i nenes de 12 a 16 anys

Aprn les tcniques per punxar msica com un DJ pro-fessional i preparat les teves mescles! Organitza: Cdigo Sound

9. Fes-te el teu massap Recomanat per a nens i nenes de 6 a 12 anysActivitat per a pares i fills.

Aprn les millors tcniques culinries per fer massap artes, amb la recepta dun expert tarragon: Gabri Olivi-er. Desprs tel podrs menjar! Organitza: Gabri Olivier

10. LSC, una llengua mgica Recomanat per a tots els pblics

Fes un petit tast i aprn a parlar en llengua de signes. Sabrs dir el teu nom! Organitza: Asotarco

11. Ens pintem? Recomanat per a tots els pblics

Transformat en un personatge fantstic Organitza: Cultures del Mn

Tho penses perdre?

Tho penses perdre?

El Parc de Nadal de Tarragona fa 25 anys! I la Nineta i lIvori han preparat una gran festa amb espectacles i molts tallers per gaudir del Nadal com mai.

Acompanyals a descobrir la mgia del Nadal fent all que ms els agrada: la Nineta far massap, el Juli far mscares i lIvori aprendr a fer un hort urb al balc de casa seva.

LlocRecinte Firal del Palau de Congressos de Tarragona

Horarid11 a 14 h i de 17 h a 20 hEl dia 31 de desembre a la tarda i el dia 1 de gener al mat el Parc estar tancat.

Venda dentrades i abonamentsA partir del 26 de desembre a les Taquilles del Parc de Nadal (Recinte Firal del Palau de Congressos). C. Oros, davant de la RENFE.

PreusLentrada al Parc de Nadal NO inclou cap atracci de Fira.- General 1 dia: 5 (de 2 a 17 anys)- General mig dia: 3 (de 2 a 17 anys)- Socis del Club dels Tarraconins (entrada

mig dia): 2 (ensenyant el carnet)- Adult acompanyant (major dedat): 1 - Grups organitzats: 2 Amb reserva prvia a parcdenadal@tarraconins.cat- Abonament vlid per a tots els dies: 12 Aquest abonament inclou laccs lliure

dun acompanyant major dedat.- Menors de 2 anys, majors de 65 o

persones amb discapacitat: gratut

PARC INFANTIL DE

NADAL

1520/12/2012 diarimsTARRACONINS

Zona Professor Mag

12. El mn de la qumica amb BASF Recomanat per a nens i nenes de 6 a 16 anys

Viu la qumica de ben aprop! Organitza: BASF

13. Petits grans cientfics Recomanat per a nens i nenes de 6 a 16 anys

Entra al laboratori dels nens i nenes i experimenta amb la qumicaOrganitza: AEQT i APQUA

14. Imaginat un mar de peixos! Recomanat per a nens i nenes de 3 a 9 anys

Fes volar la teva imaginaci i viatja al fons mar per co-nixer les diferents espcies de peixos.Organitza: Museu del Port de Tarragona

15. El Nan Casteller Recomanat per a nens i nenes de 5 a 12 anysActivitat per a pares i fills.

s hora de fer de cap de colla! Descobreix aquest joc nou i construeix els teus propis castells. Pit i amunt!Organitza: El Nan Casteller

Zona Nins

16. El mn dels Nins Recomanat per a nens i nenes de 0 a 3 anys

Un espai on els ms petits podran jugar i moures amb total llibertat. Organitza: Centres cvics

17. Ludoteca de joguines Recomanat per a nens i nenes de 4 a 7 anys

Un espai ple de jocs i joguines perqu no paris quiet ni un sol moment.Organitza: Centres cvics

18. Espai per a trapalleries Recomanat per a nens i nenes de 2 a 5 anys

Un circuit ple de matalassos per potenciar exercicis psi-comotrius. Organitza: Patronat Municipal dEsports de Tarragona

19. Toca-toca Recomanat per a nens i nenes de 0 a 3 anysTaller en immersi lingstica en angls.Activitat per a pares i fills.

Sempre ens diuen: aix no ho pots tocar!. En aquest espai ho tocarem tot!Organitza: Jigsaw Tarragona

Zona Wanda

20. El petit laberint Recomanat per a nens i nenes de 2 a 4 anys

Puja, baixa, estira... i llenat a la piscina de boles! s hora de perdres per un petit laberint.Organitza: El Club dels Tarraconins

21. Enfilat a linflableRecomanat per a nens i nenes de 6 a 12 anys

Zona dinflables per a poder saltar i botar sense parar. Organitza: El Club dels Tarraconins

22. Fes denxanetaRecomanat per a nens i nenes de 3 a 11 anys

Puja a linflable dels castellers i aprn a fer laleta com els millors enxanetes.Organitza: Colla Jove Xiquets de Tarragona

23. El castell encantat Recomanat per a nens i nenes de 2 a 5 anys

Salta i bota sense parar.Organitza: El Club dels Tarraconins

Zona Juli

24. Crea la teva prpia careta! Recomanat per a nens i nenes de 6 a 12 anys

Vols tindre el motlle de la teva cara? Doncs ara podrs fer la teva careta i pintar-la com ms tagradi. Organitza: El Club dels Tarraconins

25. Petits monstres! Recomanat per a nens i nenes de 6 a 12 anysActivitat per a pares i fills

Crea els teus petits monstres de feltre i juga amb ells a casa! Que no et treguin la son! Hahaha. Organitza: El Club dels Tarraconins

26. Christmas Decorations From 3 to 12La llengua vehicular daquest taller s langls.Activitat per a pares i fills

Create your own Christmas ornaments and make Christ-mas tree. Organitza: Jigsaw Tarragona

Zona Yago

27. Sarda Xou! Recomanat per a nens i nenes de 3 a 12 anysActivitat recomanada per a pares i fills

Balla les sardanes ms tradicionals amb les canons i ritmes ms actuals Organitza: Tarragona Dansa

28. Balla pel 2017 Recomanat per a nens i nenes de 4 a 16 anys

Aprn a ballar diferents estils de msica: les canons del Club dels Tarraconins, les ms actuals, les ms senti-des... fins i tot les ms estranyes! Organitza: El Club dels Tarraconins

29. El Seguici Petit pren vidaRecomanant per a nens i nenes de 3 a 12 anysActivitat per a pares i fills

El Seguici Petit de plastilina a casa teva! Els elements del Seguici Petit estaran exposats en aquest taller on els nens i nenes es podran fer fotos amb ells.Organitza: Associaci de vens del Port de Tarragona, Associaci de Portants del Lle de Tarragona, Drac de Sant Roc de Tarragona

30. Treu a passejar al Pinxo Recomanat per a nens i nenes de 6 a 16 anys

Ajuda al Wanda a cuidar al Pinxo: treu-lo a passejar, pentinal, rental i portal al veterinari. Organitza: Consell de Collegis Veterinaris de Catalunya

31. 3x3 Bsquet Indoor Recomanat per a nens i nenes de 6 a 16 anys

Mini tornejos de bsquet indoor. Organitza: Club Bsquet Tarragona

Zona Club

32. Jocs a la romanaRecomanat per a nens i nenes de 3 a 12 anys

Juga amb els jocs dels nens de Trraco i descobreix al-tres formes histriques de divertir-se.Organitza: MiniTarraco

33. El teatre de fusta Recomanat per a tots els pblicsActivitat per a pares i fills

Endinsat dins daquest teatre i viu milers daventures! Organitza: Genovesa Narratives Teatrals

34. La revoluci de lbac Recomanat per a nens i nenes de 5 a 13 anys

Millora el teu enginy matemtic i aprn aquest nou mto-de daprenentatge vingut del Jap.Organitza: AlohaSpain

35. Explora la notcia!Recomanat per a nens i nenes de 6 a 14 anys

Si vols saber com es fan les notcies de la tele, aprofita per fer-ho amb el programa de TV del Club dels Tarra-conins, a TAC12.Organitza: TAC12

36. Fes el titella amb Nins Teatre Recomanat per a tots els pblics

Si tagrada el mn dels titelles i vols aprendre a portar-ne una, ara s el moment! De la m dels titellaires del Club aprendrs a manipular els titelles de la Nineta, lIvori, el Wanda...Organitza: El Club dels Tarraconins

37. Fem el pessebre Recomanat per a tots els pblics

Entre tots farem un pessebre gegant.Organitza: Adeslas SegurCaixa

38. Photocall dels Tarraconins Recomanat per a tots els pblics

Digues Llus... I fes-te una foto amb lIvori, la Nineta, el Juli, el Wanda o el professor Mag. I desprs farda en-tre tots els teus amics.Visites dels personatges del Club:Tots els matins a les 12 h i a les 12,30 hTotes les tardes a les 17,30 h i a les 18 hOrganitza: El Club dels Tarraconins

39. Patge Reial Recomanat per a tots els pblics

Dna la teva carta!Organitza: El Club dels Tarraconins

16 diarims 20/12/2012 TARRACONINS

EspEcial25 anys de

parc de Nadal

EspEcial25 anys de

parc de Nadal

Els 25 anys del Parc de Nadal arriben carregats de noves emocions. Els personatges del Club dels Tarraconins volen celebrar aquest aniversari amb activitats i espectacles nous que pretenen fer memria daquest recorregut histric.

agafeu paper i llapis i apunteu!

Inauguraci del Parc. 26 de desembre, a les 12 h.Lloc: escenari principal del Parc.

Es far un reconeixement a la Junta que va impulsar el primer Parc de Nadal a Tarragona.

El trenet de vapor dels 25 anysLloc: taller de lHort Urb.

El trenet dels 25 anys del Parc de Nadal, desprs duna pila danys, tornar a carregar passatgers per fer-vos una passejada per lexterior del Recinte Firal.

Exposici fotogrfica Recorre la histria. 25 anys de Parc de Nadal.Lloc: zones de descans al Parc.

Una exposici fotogrfica que recull diferents imatges antigues daquest aniversari. Grcies a laportaci dels ciutadans sobt aquest resultat final que vol donar valor a la histria de la ciutat i fer-la arribar als ms petits.

Gran festa final dels 25 anys de Parc de Nadal. 3 de gener, a les 18,30 h.Lloc: escenari principal del Parc.

La Nineta, lIvori, el professor Mag, el Juli... i com no, el Wanda tamb, no es volen perdre aquesta Gran Festa Final dels 25 anys del Parc de Nadal. Amb un espectacle que tamb servir per fer la clausura daquesta edici, tots els tarraconins estan convocats a assistir-hi amb un element de disfressa. Ser una tarda carregada democions amb animaci infantil, msica, dansa, confeti, etc. Veniu amb moltes ganes de passar-ho b!

Zona Ivori

1. Energies Renovables

2. Un hort urb al balc de casa

3. Encistella!

4. Va de rodes!

5. El circuit

6. Grafitti i art urb

Zona Nineta

7. Mn Nstic

8. Ser DJ mola!

9. Fes-te el teu massap

10. LSC, una llengua mgica

11. Ens pintem?

Zona Professor Mag

12. El mn de la qumica amb BASF

13. Petits grans cientfics

14. Imaginat un mar de peixos!

15. El Nan Casteller

Zona Nins

16. El mn dels Nins

17. Ludoteca de joguines

18. Espai per a trapalleries

19. Toca-toca

Visca el parc de

Nadal

de Tarragona!

1720/12/2012 diarimsTARRACONINS

26 de desembre, a les 18 hExhibici de Bike TrialA crrec de Bike Trial Torredembarra

27 de desembre, a les 18 hExhibici Karate ShutoA crrec de Karate Club Shuto

28 de desembre, a les 12 hExhibici de Karate ShinusA crrec de Club Karate Shinus

28 de desembre, a les 18 hExhibici de dansa KalosA crrec de Club Kalos Tarragona

29 de desembre, a les 12 hExhibici Rtmica NsticA crrec de la secci de Gimnstica Rtmica del Club Gimnstic

29 de desembre, a les 12,30 h i a les 18,30 hGossos senyalA crrec de Askal i Asotarco

29 de desembre, a les 18 hExhibici Esbart El VendrellA crrec de lEsbart del Vendrell

30 de desembre, a les 12 h2 de gener, a les 18 hExhibici Beat DansaA crrec de lEscola de dansa Beat Dansa

30 de desembre, a la 13 hExhibici de SardanesA crrec de Tarragona Dansa

31 de desembre, a la 13 h aproximadamentVisita de lHome dels NassosA crrec del Departament de Cultura de lAjuntament de Tarragona

1 de gener, a les 19 hConcert Dame BesosA crrec del grup Dame Besos

2 de gener, a les 12 hExhibici de Break DanceA crrec de Destroyers Crew

3 de gener, a les 18,30 hGran Festa Final del Parc de NadalA crrec del Club dels Tarraconins

Tots els dies, passis cada 20 minTeatre de FustaA crrec de Genovesa Narratives Teatrals

ELS ESPECTACLES

Zona Wanda

20. El petit laberint

21. Enfilat i linflable

22. Fes denxaneta

23. El castell encantat

Zona Juli

24. Crea la teva prpia careta!

25. Petits monstres!

26. Christmas Decorations

Zona Yago

27. Sarda Xou!

28. Balla pel 2017

29. El Seguici Petit pren vida

30. Treu a passejar al Pinxo

31. 3x3 Bsquet Indoor

Zona Club

32. Jocs a la romana

33. El teatre de fusta

34. La revoluci de lbac

35. Explora la notcia!

36. Fes el titella amb Nins Teatre

37. Fem el pessebre

38. Photocall dels Tarraconins

39. Patge Reial

Preu per atracci: 1 o 2 euros en funci de lactivitat

18 diarims 20/12/2012 TARRACONINS

SORTEIG ENTRE ELS MILLORS TWEETSLloc: Estand dinformaci del Club.A travs de la xarxa social Twitter, els assitents al PIN podran fer mencions amb letiqueta #25nadals relacionades amb les emocions que viuen al recin-te. Cada dia es far un sorteig de 2 invitacions do-bles al Parc amb tots els tweets daquella jornada.

CONCURS DE FOTOS INSTAGRAM DEL PARC DE NADALLloc: Estand dinformaci del Club.Les fotografies hauran de reflectir les emocions que es viuen al Parc de Nadal de Tarragona. Es podr participar fins al 7 de gener de 2013. Aquelles imat-ges que entrin a concurs hauran de dur letiqueta #25nadals. Hi haur 3 imatges guanyadores, que es faran pbiques el 10 de gener i que seran pre-

miades.Activitat organitzada per Instagramers Tarragona:

#igerstgn

RECOLLIDA DE JOGUINES I DALIMENTS. SOLIDARITAT!Lloc: Estand de la Creu Roja.Sota el lema Aquest Nadal, regala solidaritat, en-guany Creu Roja recollir joguines noves i aliments per poder-los repartir entre collectius amb risc dex-clusi social. Els productes alimenticis que es po-dran portar sn: arrs, pasta, llegums, sucs de frui-ta, oli, conserves, alimentaci infantil, llet, galetes, cereals, farina, etc.

El punt de recollida se situar a lestand de lenti-tat, dins el Recinte Firal.

Lobjectiu s fomentar valors com el de compartir,

el de la solidaritat, la participaci i la convivncia entre els assistents al Parc de Nadal.

GIMCALADANLloc: Estand dinformaci del Club.Una gimcana fotogrfica on la temtica ser els 25 anys del Parc de Nadal. Els infants hauran de com-pletar els trossets duna imatge de les que hi haur exposades. Les 10 peces estaran amagades i re-partides per tot el Parc.

Aquells que aconsegueixin ajuntar-les totes, en-traran en un sorteig de 5 places per rebre a SS. MM. Reis Mags dOrient el dia que arribin a Tarra-gona, el 5 de gener de 2013.

Els guanyadors i les respostes correctes es publi-caran el 4 de gener a les 12 hores al web del Club dels Tarraconins: www.tarraconins.cat.

Punt dinformaci del Club dels TarraconinsPer poder-se fer soci del Club, com-prar-hi el marxandatge, informar-se

de les ltimes novetats i resoldre dubtes. Tamb ser punt de referncia de lactivitat Gimcaladan i del concurs de fotos Instagram.

Al Punt dInformaci del Club dels Tarraconins s on se sabran els guanyadors diaris del sorteig de Tweets.

BarServei de bar.

Autobs gratut per a socis i TTEEls socis del Club dels Tarraco-nins o els nens que disposen de

targeta de Transport Escolar Millorada podran assistir al Parc de Nadal gratutament amb bus.

Les lnies que arriben al Parc de Nadal sn la nmero 2 i la nmero 24 (parada Estaci). La

correspondncia amb els barris de llevant i de ponent ser a les parades de Ramon y Cajal, Pere Martell i Pau Casals.

Baby ZoneUn espai dedicat a la cura dels nadons. En aquesta Baby Zone, els pares i ma-res dels ms petits podran escalfar-

los-hi el menjar, canviar-los o donar-los el pit.

Prquing de cotxetsEl Parc de Nadal disposa dun pr-quing de cotxets de nadons.

ELS SERVEIS

LES ACTIVITATS

1920/12/2012 diarimsTARRACONINS

Tarraconins al rescat: la tira del mes

Ral Varela Rivera, que avui fa 11 anys. Moltes felicitats! Escola Sant Pere i Sant Pau. (Aquesta tira s una de les guanyadores de la tercera edici de concurs de cmics Tarraconins al rescat).

La sopa de lletres

del WANDAHola babaus! Ja el tornem a tenir aqu un Nadal ms! Per a qu aneu fent boca, us he preparat un nou repte: a veure si endevineu 7 personatges que podem trobar en un pessebre.

Resposta: caganer, ngel, camell, pastor, pixa-

ner, gallina, reis.

20 diarims 20/12/2012 TARRACONINS

2120/12/2012 diarimsOPINILes cartes al Diari Ms, poden fer-les arribar a la redacci per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Alcalde Joan Bertran, 30. 43202 de Reus), o mitjanant el correu electrnic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicaci de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el mxim de vint lnies. Les cartes han danar signades indicant el nmero de D.N.I. i el telfon de contacte.

Edita: Tamediaxa, S.A.DL: T-1609/2001issn: 1579-5659

Director General:Carles Abell

Cap de publicitat:Contxi JoanDisseny editorial:Carles MagranCap de distribuci:Jaume Caada

Directora: Slvia Jimnez.[redaccio@mestarragona.com] Redacci: Esther Valcrcel, Laia Daz, Vicente Izquierdo, Susanna Cases, Mnica Prez. Especials: Laura Gmez. Tancament: Mario Lpez. Fotografia: Cristina Aguilar, Olvia Molet. Edici de publicitat: Sara Sorando. Distribuci: Marta Lpez. Administraci: Nria ClosPublicitat: Maria Molleda, M. Jess del Hierro, Merc Ripoll, Antnia Turull. [publicitat@mestarragona.com]Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribuci controlada:

Manel de Falla, 12, baixos.43005 TARRAGONA977 21 11 54 Fax 977 21 47 21

C/Alcalde Joan Bertran, 30.43202 REUS977 32 78 43 Fax 977 31 09 41

Amb la collaboraci de:

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes

CARTES

Homenatge de justcia al Sr. Esteve Ferran i Ribera Avui que comena a es-vair-se el sentiment de dolor fsic que no el de lnima, per la prdua el dia 10 del mes passat dun home, que sense cap mena de dubte nera senzill, honest, humil, fidel amic dels seus amics, treballador inesgo-table, amant de la seva famlia, ntegre, ferm amb les seves arrels i/o conviccions

i, amb les seves expresions, clar i catal. Capdavanter lluitador per aconseguir una de les seves passions, la de la segregaci per al municipi de Salou. Fet que ning pot obviar, com tampoc a les grans dificultats que va tenir que enfrontar-se per engegar i tirar endavant el nou municipi, sense ei-nes humanes ni econmiques, pro si, ms no, capa, amb fora de voluntat, illusi i

ganes de dur a terme la fita dun Salou obert al mn. Fets que resten escrits per a la his-tria. s per aquests il-lustratius motius i molt ms que, crec just i necessari pel poble de Salou, fer (ms aviat que tard) un meres-cut homenatge, malgrat a ttol pstum de la figura del seu ex alcalde, Esteve Ferran i Ribera. E.P.D.

Josep-Sim Roig Mir

TRIBUNA

Encarem el final dany, poca plena de balan-os de tot tipus. Voldria, abans dentrar en el meu particular balan, desgranar els temes que tocar, en clau provincial i estatal,en aquestes breus lnies: situaci econmica; si-tuaci poltica; situaci Subdelegaci.

Si ens centrem en el tema de la situaci econmica les xifres no permeten, de cap de les maneres, donar un missatge optimista. La provncia de Tarragona compta amb ms de 70 mil aturats i aix, es miri com es miri, s una mala notcia. No obstant, hi ha motius per lesperana.

El Govern que represento a la provncia de Tarragona ha tingut la valentia de posar ordre en una situaci que estava a un pas dacabar amb la viabilitat econmica i financera del nostre pas, dEspanya: els problemes del sec-tor financer. La mala salut de moltes de les nostres caixes, i el fet que no sencars amb valentia aquest problema quan era menys costs fer-ho, va fer que el Govern al que re-presento hagus de prendre la decisi dacu-dir a la solidaritat dels altres membres de la Uni Europea. Solidaritat que el Govern dEs-panya no noms ha rebut sin que ha exercit recolant les peticions dajuda de pasos com Grcia, Irlanda i Portugal i altres que shan

vist sacsejats per la tempesta econmica que descarrega sobre la Uni Europea. El conegut com a rescat financer s el primer pas per en-carar el problema de latur: sense crdit no hi ha emprenedors i sense emprenedors no es creen llocs de treball.

La situaci poltica a la provncia de Tar-ragona s molt estable, notcia positiva per encarar la situaci de crisi econmica que patim. Els funcionaris dels diferents nivells administratius presents a la provncia han demostrat el seu ferm comproms amb el ser-vei pblic de qualitat assumint els dolorosos

sacrificis que han hagut de fer per contribuir a la sortida de la crisi. Diferents ajuntaments de les nostres capitals comarcals han demos-trat una gran vocaci de servei pblic, fugint de consignes ideolgiques, i han cercat la co-operaci entre administracions, exigint quan havien dexigir i cedint quan havien de cedir. La ciutadania reclama unitat i, tot i consignes ideolgiques, aquesta unitat sha donat.

Per ltim, parlar de la Subdelegaci, lor-ganisme del Govern dEspanya que tinc lor-gull dencapalar. En poc ms de 30 dies, far un any que vaig ser nomenat Subdelegat del Govern dEspanya a la provncia de Tarrago-na. Sn molts els temes que han arribat a la meva taula en aquests 365 dies: lA-27, que acumula, s just reconeguer-ho, un retard

considerable per que continua caminant, al ritme que permet la crisi que patim; la T-11, que lany vinent podrem donar definitiva-ment per tancada; el Corredor del Mediterra-ni que, com va dir Galileo, tot i el que passa, es mou; etc.

No obstant, tamb sn molts els passos que hem donat en aquest any. Passos en direcci a la sortida de la crisi, el principal objectiu del Govern que represento, i que shan donat amb el suport dels funcionaris del Govern dEspanya presents a Tarragona: pagament de les expropiacions pendents per lA7, A27 i altres carreteres; pagament de 180 milions deuros de factures pendents de proveedors dels consistoris de la provncia;

aprovaci del perms dexportaci de ramat viu des del Port de Tarragona, que situa al nostre port com la porta de sortida al mn de bona part del ramat dels agricultors catalans i espanyols; les obres de restauraci de la Ca-tedral de Tarragona; la finalitzaci enguany de les obres del passeig fluvial de Tortosa; les obres de descontaminaci de lembassament de Flix, una iniciativa que compta amb la col-laboraci de la Uni Europea, etc.

Hem volgut, tamb, des de la meva incor-poraci al crrec, recordar que la Subdelega-ci del Govern dEspanya a Tarragona est present a la provncia i est oberta a tot aquell tarragon o tarragonina que necessiti lajuda de ladministraci. Noms em resta desitjar-vos un Bon Nadal i un Feli Any Nou.

JORDI SIERRASubdelegat del Govern a Tarragona

La Subdelegaci est oberta a tot aquell que necessiti lajuda de ladministraci

El rescat financer s el primer pas per encarar el problema de latur

Balan de lany 2012

TRIBUNA

Quan sobrien les portes del Teatre Tarrago-na (11.12.12), als que vam tenir loportunitat i el privilegi dassistir, i sota els focs artifici-als vam ser rebuts per unes paperetes des del cel que portaven el missatge i la petici que hi tens un paper. Lantic teatre va ser una iniciativa de lempresari originari dels Gari-dells Juli Duch Masdeu, que el 1922 ja ha-via arrendat el desparegut Coliseo Mundial, al carrer Adri. El Teatre Tarragona va obrir portes del dia de Nadal de 1923. Passada la Guerra Civil, va ser quasi reconstrut, ja que estava molt malms a causa dels seus desper-fectes, per lempresari i crtic cinematogrfic Joan Brotons. Fins el 1989 es va veure molt cinema, encara que tamb sho programa-

ven funcions de teatre, varietats, cabaret i concerts. Va ms dun promotor que volia fer habitatges, per finalment lany 1994 va ser adquirit per lAjuntament. Larquitecte tarra-gon Xavier Climent ha projectat un teatre a la italiana amb dues platees, baixa i alta i un amfiteatre (aforament de 696 butaques), el gran vestbul amb bar-cafeteria i sobre el qual shi troba una sala amb un gran mirador a la Rambla Nova, a ms poder realitzar exposici-ons, xerrades, frums i espectacles i concerts de petit format. Vestbul presidit per un trp-tic del pintot Josep Maria Rossell. Tamb a la primera planta hi ha sales independents. Lescenari de 220 metres quadrats s espec-tacular, disposa, entre daltres requeriments tcnics) de boca, pinta (estructura sobre les-cenari) a 18 metres daltura i dun fossat per a lorquestra (30 msics). Tamb hi ha cameri-nos per a 30 intrprets. Tarragona incorpora un nou espai escnic al servei de la cultura i els ciutadans. Tant pel seu aforament com per les dimensions de la seva caixa escnica aquest nou teatre ofereix un nou ventall de

possibilitats al projecte escnic i musical de la ciutat, a banda daltres actes culturals i soci-als. Larquitecte Xavier Climent escrivia (Dia-ri de Tarragona, 12.12.12) que s cert que la despesa inicial sha doblat, per tamb s cert que ledifici t millor seguretat i condicions que el projectat inicialment... Al cap i a la fi, el que s ms important s que quan sapaguin els llums gaudeixin