MUSICOTERAPIA · 2009. 3. 11. · Title: Microsoft Word - MUSICOTERAPIA.doc Author: Familia Pï¿½rez Created Date: 10/26/2004 9:58:43 PM

SORTIM DEL SILENCI! PROJECTE DE MUSICOTERÀPIA APLICADA A L’ESO

1

SORTIM DEL SILENCI ! Projecte de Musicoteràpia aplicada a l’educació secundària

Memòria del treball realitzat durant el curs 2003-2004

Per NOEMI ARAGÓ PUYOLES


2

ÉS LA MÚSICA...

És la música l’accent

Que el món confós llança

Quan a donar forma no encerta

Al seu millor pensament.

És l’aroma artesà,

És el bé més sobirà,

Pressentiment suau,

És tot el que no s’escau

Dins del llenguatge humà

Anna H. Sanchís

Portada: “Trobador” Retaule (65x55cm) de la mateixa autora del poema anterior, la pintora Anna H. Sanchís


3

ÍNDEX 1.- Introducció ...................................................................................................... pg. 4 1.1.- Antecedents del tema objecte del treball............................................... pg. 5 1.2.- Explicació i justificació del tema ............................................................ pg. 6 1.3.- Objectius................................................................................................ pg. 8 1.4.- Hipòtesi inicial del treball ....................................................................... pg. 9 1.5.- Marc teòric............................................................................................. pg. 10 2.- Treball dut a terme .......................................................................................... pg. 14 2.1.- Pla de treball i material d’avaluació ....................................................... pg. 15 2.2.- Metodologia emprada............................................................................ pg. 16 2.3.- Descripció dels recursos utilitzats ......................................................... pg. 17 2.4.- Desenvolupament de la intervenció : GRUP 1 ...................................... pg. 20 2.5.- Desenvolupament de la intervenció : GRUP 2 ...................................... pg. 23 3.- Anàlisi dels resultats obtinguts ....................................................................... pg. 27 3.1.- Recollida de dades ................................................................................. pg. 27 3.2.- Comparació del comportament general de grup .................................... pg. 31 3.3.- Consideracions dels alumnes................................................................. pg. 33 4.- Assistència a jornades i tallers ........................................................................ pg. 41 5.- Conclusions ..................................................................................................... pg. 42 6.- Bibliografia....................................................................................................... pg .46 ANNEX 1: Fitxes per a la intervenció i d’observació ........................................... pg. 48

• Autorització per a la intervenció................................................................ pg. 49 • Recollida de dades ................................................................................... pg. 50 • Preferències musicals............................................................................... pg. 52 • Autoavaluació final.................................................................................... pg. 54 • Fitxes d’observació ................................................................................... pg. 58

ANNEX 2: Crèdit Variable “Expressat amb la música” ........................................ pg. 61

• Unitats de programació............................................................................. pg. 62 • Programació de les unitats ....................................................................... pg. 63 • Avaluació .................................................................................................. pg. 84

ANNEX 3: Documentació .................................................................................... pg. 86


4

1.- INTRODUCCIÓ Tot i que amb la implantació de la llei orgànica educativa Logse (1992) es van introduir en el sistema educatiu del nostre país una sèrie d’objectius que pretenen desenvolupar tota la potencialitat dels alumnes, atenent tant a les capacitats cognitives com a les relacionals, emocionals i artístico-creatives, la realitat és que el nostre sistema educatiu ha d’enfrontar-se amb una societat que sobrevalora els coneixements, la ciència i la tecnologia. Aquesta societat, o bona part d’ella, etiqueta les persones segons la seva capacitat intel·lectual, oblidant sovint que la intel·ligència està connectada amb els sentiments i el món afectiu i emocional de cadascú. Per altra banda també és cert que accepta i valora les aportacions que ha generat en el camp de la psicologia el concepte d’intel·ligència emocional, clau del desenvolupament integral de les persones (Goleman,1997), però no ha acaba d’integrar del tot. No s’acaba d’entendre tampoc, com encara se segueix prioritzant l’esforç individual per damunt del treball cooperatiu, quan el pensament vigent preconitza les relacions interpersonals. Tota aquesta dicotomia que es fa ben palesa en el món educatiu, provoca en molts dels nostres alumnes una gran sensació d’impotència i frustració, i genera una divisió entre els alumnes dins dels centres educatius, que malgrat tots els intents d’atenció a la diversitat segueix patent: els que són capaços de superar els objectius curriculars dins l’etapa de l’ESO i els que no. Alguns dels alumnes que pateixen aquesta diferenciació tenen l’oportunitat d’incorporar-se en algun projecte d’atenció a la diversitat, diferent per a cada centre, on realitzaran uns aprenentatges més adients a les seves capacitats cognitives, amb un currículum adaptat de les àrees instrumentals , però que molt possiblement reforçarà encara més el seu sentiment d’inferioritat i de baixa autoestima. Quan aquests alumnes s’adonen que no poden aprendre els continguts de la programació com la resta dels seus companys, el què aprenen és una altra cosa: que no són capaços d’aprendre. Com a proposta per intentar donar sortida a aquesta problemàtica , i com a resultat de comprendre la necessitat d’analitzar i avaluar la incidència que pot tenir en l’àmbit educatiu, i especialment a secundària, la intervenció educativa a partir de la música, vaig plantejar-me un treball per potenciar les capacitats emocionals, afectivo-relacionals i d’expressió a partir de tècniques de Musicoteràpia. Aquesta memòria és el resultat del treball realitzat durant el període de llicència que em va concedir el departament d’Ensenyament, el curs 2003-04.


5

1.1 .- ANTECEDENTS DEL TEMA OBJECTE DEL TREBALL Com a educadora dins l’ensenyament públic, especialista en educació infantil i professora de música (he treballat 6 cursos a educació infantil i primària, i 5 cursos més a l’ESO, i amb anterioritat 10 cursos a l’ensenyament privat) he pogut constatar les més diverses reaccions dels meus alumnes davant del fet musical. Totes diferents, però totes d’una gran intensitat. He pogut observar també que sovint arribava amb una activitat musical molt més lluny del que jo mateixa m’havia plantejat. Nois i noies, grans i petits, mostraven davant la música una sensibilitat especial, sovint amagada en altres activitats d’aprenentatge, fins i tot en aquells alumnes que d’entrada deien: “a mi, això de la música no em va”. El darrer curs a primària vaig participar en un projecte interdisciplinari de teatre a l’escola, col·laborant en la part musical, amb alumnes de cicle superior. Vaig començar a adonar-me que la música especialment tenia una gran potencialitat, sobre tot en el tractament de situacions conflictives i en la resolució de problemes que s’anaven suscitant diàriament entre els alumnes. Quan vaig passar a secundària, seduïda per la transcendència en la formació de la personalitat que té l’edat de l’adolescència, vaig anar fent un recull de diverses observacions que feia a classe, relacionades amb la incidència de la música en el desenvolupament integral dels alumnes. Durant els darrers tres cursos vaig anar desenvolupant un crèdit variable no tipificat, per als alumnes de l’UAC (unitat d’adaptació curricular) que hi havia en el centre, d’expressió musical i reforç: “Expressa’t amb la música”. En la realització d’aquest crèdit amb diferents grups d’alumnes, tots ells amb dificultats d’aprenentatge, em vaig adonar que s’anaven posant de manifest una sèrie de problemes personals i de relació , que moltes vegades no sabia com tractar. Durant anys havia buscat respostes en tota mena de cursets de formació i grups de treball, tant a nivell musical com dins del camp de la psicologia. Finalment vaig pensar seriosament en la necessitat d’una formació molt més específica, i em vaig embarcar en la realització d’un Postgrau-Master en Musicoteràpia impartit per la Universitat Ramon LLull de Barcelona. Aquesta formació m’ha permès conèixer , entre altres coses, literatura relacionada amb el meu tema d’interès, i arribar a treballs que s’han realitzat en altres indrets del món amb aquest tipus de col·lectiu, en les àrees social i de la comunicació. He tingut accés també al treball realitzat per la mestra Àngela Quero “Tècniques de Musicoteràpia aplicades a l’escola: una proposta de treball interdisciplinari per a nens amb dificultats educatives específiques”1, la lectura del qual aconsello a tothom que tingui interès en aquest tema. En aquest treball l’autora fa una descripció de tot el que és la Musicoteràpia i les seves aplicacions a l’educació infantil i primària, i exposa un seguit de propostes i activitats que poden ser de gran utilitat en la tasca educativa. Comparteixo totalment tots els plantejaments teòrics i pràctics que presenta. Tot això m’ha servit de base per a la proposta i realització del meu projecte d’estudi i d’investigació que he realitzat durant el darrer curs.

1 Treball realitzat per la mestra citada com a resultat d’una llicència d’estudis concedida pel Departament d’Ensenyament el curs 2002-2003, i que es troba editada a la pàgina web del Dep.


6

1.2.- EXPLICACIÓ I JUSTIFICACIÓ DEL TEMA La temàtica preferent del present treball fa referència especialment a tres aspectes de l’educació:

• Adquisició de les competències bàsiques per part dels alumnes.

• Necessitats educatives específiques

• Educació en valors i convivència en els centres 1.2.1.- Adquisició de les competències bàsiques per part dels alumnes. El treball que presento incideix directament en l’adquisició de diverses competències bàsiques que el Departament d’Ensenyament determina que s’han d’assolir en l’ensenyament obligatori, per tal d’aconseguir “el desplegament del pensament personal autònom i l’educació en els valors i en les actituds cíviques i ètiques necessàries per a la convivència social i la solidaritat”2 . La relació de les competències bàsiques que es treballen en aquest projecte estan dins l’àmbit social i lingüístic, i són les següents:

• Àmbit social: o Afavorir el pensament crític, mantenint una actitud dialogant i positiva. o Fomentar la participació , respectant les normes establertes i acceptant

la crítica. o Desenvolupar habilitats socials: saber escoltar, tenir sentit de la realitat,

diferenciar actituds conscients i inconscients, conèixer-se un mateix, tenir actituds solidàries, ésser comprensiu, tolerant i prudent davant situacions de conflicte.

• Àmbit lingüístic:

o Afavorir l’expressió oral i escrita , expressant ordenadament i amb fluïdesa les pròpies idees i les dels altres, fent servir l’habilitat per a la descripció de situacions.

o Facilitar la comprensió oral i escrita, i millorar la capacitat per atendre, escoltar, concentrar-se, saber objectivar un missatge i utilitzar diferents codis.

o Comprendre el valor estètic del llenguatge, a partir de la utilització de diferents llenguatges per transmetre sentiments, i fer ús del llenguatge no verbal com a mitjà per fixar i desenvolupar el propi pensament.

1.2.2.- Necessitats educatives específiques El treball de les habilitats emocionals i socials és necessari per a tot ésser humà, i és molt important que hi sigui present en tot tipus de plantejament educatiu. Dit això, encara es fa més evident la necessitat d’aquest treball en l’educació dels nois i noies que presenten unes dificultats específiques d’aprenentatge , de comportament i/o de relació. S’ha de fer de manera més concreta i intensa.

2 Cita textual del document Programa EDUCACIÓ 2000-2004, del Dep. D’Ensenyament.


7

Els continguts en actituds, valors i normes són presents en totes les àrees curriculars, però és ben cert que la música ens ofereix unes possibilitats educatives que incideixen més concretament en l’adquisició i consolidació d’aquests continguts. Hi ha moltes experiències que demostren que la música afavoreix l’aprenentatge dels continguts curriculars de totes les àrees. A la revista BIEC3 es va publicar un article titulat Sons de Civilització que presenta les conclusions d’uns estudis que analitzen les incidències de la música en la millora del rendiment escolar. Un grup d’investigadors de l’oficina d’Standards en educació britànica, a partir d’uns estudis realitzats als EEUU l’any 1996, arriba a la conclusió que l’aprenentatge d’habilitats artístiques millora les actituds d’aprenentatge. Una altra investigació a petita escala feta per la Universitat de Califòrnia a Irvine, conclou que la música modifica els circuits del cervell, fins i tot alguns que no tenen res a veure amb la música. Altres conclusions que es comenten en l’article citat , i que corroboren una intervenció amb música com la que exposo en el meu treball, són les següents:

• La música millora la concentració, la memòria, l’expressió i la capacitat de gaudir de la vida.

• Millora el rendiment en lectura i llenguatge. • Millora les habilitats de raonament en matemàtiques i ciències. • Millora la fluïdesa de la llengua pròpia i de les estrangeres, l’habilitat

artística i la pulcritud, la memòria i el raonament. • Millora la capacitat de treballar en equip i les habilitats socials, així com

l’habilitat d’enfrontar-se amb situacions d’estrès. • Té efectes beneficiosos amb alumnes que pateixen problemes emocionals

o de descoordinació física. 1.2.3.- Educació en valors i convivència en els centres. Quan parlem d’educació en valors no podem fer un llistat i proposar una manera concreta d’assolir-los, ja que crec que és millor un treball de reflexió a mesura que van sorgint els temes. Així doncs, en totes les activitats realitzades i en tot moment de la meva intervenció han estat presents els següents valors a educar:

• Educar en l’empatia, és a dir adonar-se de l’existència dels altres i saber-los considerar i respectar.

• Entrenar en el diàleg: saber escoltar i saber comunicar. • Ensenyar a posar-se d’acord , a negociar, buscant les diverses alternatives

i a escollir la més adient. • Desenvolupar la solidaritat, tenint en compte la vinculació amb els altres. • Entrenar per una crítica constructiva de la realitat personal i social.

3 BIEC. Butlletí informatiu de l’Ensenyament a Catalunya, núm.18, gener de 1999.


8

1.3.- OBJECTIUS L’objectiu general del meu treball ha estat oferir una forma de tractament de la diversitat amb tècniques de musicoteràpia que possibiliti la formació integral dels alumnes, potenciar les capacitats emocionals, afectiu-relacionals i d’expressió d’un grup de nois i noies que estan en inferioritat de condicions en relació als seus companys de curs, ajudant-los a integrar-se dins la comunitat educativa, millorant les seves relacions i arribant a ser conscients de la seva pròpia vàlua, i realitzar un estudi a partir dels resultats obtinguts. En tot el treball realitzat dins d’aquest projecte d’intervenció musicoterapeuta he intentat oferir als alumnes amb dificultats específiques d’aprenentatge i/o de relació amb els quals he treballat, un clima de confiança i unes experiències d’èxit, involucrant-los en una varietat d’activitats i experiències musicals dissenyades per aconseguir els següents objectius específics

• Potenciar l’autoestima dels alumnes que estan en una situació d’inferioritat acadèmica, i per tant emocional respecte a la resta de companys.

• Potenciar la socialització personal a través de fomentar l’autoestima, la

tolerància, la comprensió, la comunicació i la col·laboració envers els altres.

• Potenciar l’autovaloració i l’autoacceptació a partir de vivències enriquidores i encoratjadores.

• Reforçar positivament l’actuació dels alumnes, potenciant la seva afectivitat.

• Estimular l’expressió d’emocions.

• Millorar l’actitud d’escolta.

• Afavorir la comunicació interpersonal.

• Afavorir el respecte i la consideració dels altres, i de les seves produccions.

• Potenciar la valoració de les idees i intervencions dels altres.

• Afavorir l’argumentació i el raonament.

• Afavorir la resolució de problemes utilitzant tècniques d’afrontament de

conflictes.

• Conscienciejar sobre la pròpia respiració, com a mesura d’autocontrol.

• Utilitzar tècniques de relaxació.


9

1.4.- HIPÒTESI INICIAL DE TREBALL Per què utilitzar la música i les tècniques de musicoteràpia per arribar a la consecució d’aquests objectius? Seguidament plantejo algunes consideracions a partir dels escrits de diferents autors4, a manera de resposta:

• Els éssers humans tenim moltes respostes diferents davant un mateix estímul. La música constitueix un estímul complex que cada persona percep d’una manera diferent, i que dóna lloc a respostes fisiològiques molt diverses (Thaut,1990). La forma en què cadascú respon a un estímul musical conté molta informació sobre la mateixa persona. Aquesta informació serà molt útil per arribar al coneixement d’un mateix i de l’altre.

• Sovint parlem de la música com a “llenguatge de les emocions” (Winner,1982),

ja que ens ofereix una possibilitat valuosíssima per a la comunicació d’idees, sentiments i emocions que no podem expressar d’altra manera (Radocy i Boyle,1979). Ens manquen paraules, diem. La música ens ofereix un llenguatge molt més ric i complert per a comunicar-nos.

• Les persones en general, i els adolescents sobretot, troben en la música una

mena de vàlvula de seguretat que els ajuda a exterioritzar tot allò que porten dins (Merriam,1964), i a manifestar la complexitat del seu món interior de manera menys amenaçadora que el llenguatge verbal: alegria, tristesa, soledat, impotència, necessitat de companyia, de sentir-se acceptats i estimats... La música obre la porta de bat a bat a l’expressió.

• Moltes vegades les activitats musicals es realitzen en grup, i requereixen de

molta cooperació. El resultat final depèn de la contribució personal de cada individu dins el grup. Els esdeveniments musicals degudament estructurats ofereixen una possibilitat de relacionar-se amb altres (Sears,1968). Constitueixen un punt solidari per a la interacció social, per a la cooperació i per a la coordinació (Merriam,1964).

• En la majoria de cultures conegudes la música té una funció d’entreteniment, i

una altra d’estètica, d’enriquiment artístic. Aquestes dues funcions satisfan necessitats humanes molt importants. Seguint el pensament de Maslow(1970), podem afirmar que l’experiència estètica és molt important per sentir-se valorat irrealitat. Així doncs, la participació en una activitat artística musical que és satisfactòria, pot contribuir a millorar l’autoestima a través de l’autoafirmació (Gaston,1968).

4 Autors citats en el llibre de W.B.Davis, K.E.Gfeller, M.H.Thaut.


10

1.5.- MARC TEÒRIC. 1.5.1.- Què és la Musicoteràpia? Començaré el marc teòric sobre el qual he fonamentat el meu treball , amb algunes definicions que diferents autors fan de la Musicoteràpia, i les seves aplicacions.

• Teràpia basada en la producció i audició de la música, escollida per les seves ressonàncies afectives, per les possibilitats que dóna a l’individu per a expressar-se a nivell individual i de grup, i de reaccionar a la vegada segons la seva sensibilitat, i amb els altres. (J. Lacárcel, 1995)

• Ciència de la conducta destinada a canviar conductes disfuncionals i

substituir-les per altres més adaptatives, a través d’estímuls musicals . (K.E. Gfeller, W.B. Davis, 2000)

• Especialitat orientada a l’obertura dels canals de comunicació com un

procés en el binomi so-ésser humà, per mitjà del so, la música, el gest, el moviment i el silenci . (R.O. Benenzon, 1981)

• És un procés sistemàtic interpersonal que pretén millorar aspectes de la

persona, sigui en l’àmbit cognitiu, social o físic. Utilitza la música com a medi específic on es realitza la teràpia. (M. Mercadal, 2002)

• Edgar Willems (1979) relaciona els tres elements fonamentals de la

música amb la vida humana: o Ritme – acció – vida fisiològica o Melodia – sensibilitat, emoció – vida afectiva o Harmonia – coneixement – vida mental .

L’estructura de la música és el reflex de l’estructura i l’ordre que hi ha dins de l’ésser humà . Per tant la seva aplicació permetrà a l’individu una experiència integradora de tots els seus centres vitals. Les experiències sensorials i corporals que proporcionarà la música es viuran físicament, intel·lectualment i afectivament. Estarà implicada la persona en la seva totalitat: la seva manera de ser, les seves ansietats, les seves fantasies i els seus potencials humans.

1.5.2.- Música i teràpia.

Cal fer una diferenciació entre l’educació musical i la música com a teràpia, com a reeducació. En aquest segon cas es parteix de les possibilitats de la persona, per permetre-li expressar-se i posar-se a continuació en actitud d’escolta, de recepció. Es tracta d’utilitzar la música per preparar a l’individu de manera eficaç, perquè pugui realitzar les altres adquisicions cognitives. (G. Ducourneau, 1977) Un dels primers intents de compaginar música i teràpia va ser realitzat pel Dr. Paul Nordoff, compositor i pianista , i Clive Robbins, professor d’educació especial. La seva investigació conjunta i en col·laboració amb un equip de psiquiatres, neuròlegs i educadors, ha donat com a resultat un ampli treball d’innovació , investigació i tractament en musicoteràpia : el mètode Nordoff-Robbins. Aquest mètode és el precursor de l’aplicació de la improvisació i la composició musical en el tractament


11

musicoterapèutic. Explora les possibilitats expressives i comunicatives de la música, i demostra la capacitat de la interacció musical per superar problemes de comunicació i relació. Un concepte que aquests autors introdueixen és el de nen musical : el nen o subjecte en el seu estat actual, per limitades que estiguin les seves funcions i el seu desenvolupament, posseeix una potencialitat interna no desenvolupada. La musicoteràpia estimula respostes musicals a partir d’activitats de comunicació i autoexpressió, que ajuden a expandir la personalitat més enllà dels límits previs. A mesura que l’individu avança en l’expressió i en la realització de nous descobriments, capacitats, nivells de percatació i d’interacció, l’experiència que té és “d’alegria desbordant, alliberació i confiança en sí mateix” 5 . L’experiència viscuda en les sessions de musicoteràpia es traspassarà a altres àrees de la seva vida. El Dr. Aittor Loroño, metge musicoterapeuta de Bilbao, en el seu estudi Musicoterapia en la escuela6, ressalta la necessitat de la figura del musicoterapeuta a l’escola. Exposa que no es tracta d’aplicar una tècnica o exercicis concrets, sinó de realitzar uns processos terapèutics que tenen com a principal objectiu ajudar als alumnes en el seu procés personal i la seva repercussió amb l’entorn. Són necessaris els elements de temps, espai, lloc, un subjecte o grup de subjectes amb un diagnòstic o avaluació prèvia, i un musicoterapeuta amb uns objectius a realitzar. Les tècniques de musicoteràpia poden ajudar al desenvolupament de la personalitat, expressió i creativitat dels alumnes. Són, per tant, un element educador i reeducador en els casos de necessitat. Conclou afirmant que en tot conflicte d’aprenentatge, de comunicació o de personalitat manifest, serà indicatiu d’aplicar la musicoteràpia. 1.5.3.- Principis de la Musicoteràpia Segons E. Thayer Gaston (1989), hi ha tres principis fonamentals per a la pràctica de la musicoteràpia:

• L’establiment o restabliment de les relacions personals, a través d’activitats grupals on predomina la comunicació no verbal. Es potencia la integració social, es reforça el reconeixement dels altres, s’aprèn a respectar i a valorar.

• S’aconsegueix la millora de l’autoestima a partir de l’autorrealització, en activitats musicals que no es presenten com un motiu de comparació ni de competició, sinó que tenen una motivació i presentació lúdica.

• S’utilitza el poder singular del ritme per dotar d’energia i organitzar, donat que el ritme és ordre, perquè ordena els sons en el temps.

Rolando O. Benenzon (1981) centra la musicoteràpia en dos principis:

• El principi ”d’ISO” indica la idea que existeix un so o conjunt de sons o fenòmens sonors interns, que ens caracteritza i ens individualitza. El material musical a utilitzar en les intervencions musicoterapèutiques haurà de tenir en compte les diferències a aquest nivell que hi ha en cada subjecte.

• El principi “d’objecte intermediari”, instrument de comunicació capaç d’actuar terapèuticament mitjançant la relació entre subjecte i musicoterapeuta. Els instruments musicals utilitzats en les sessions , així com altres materials sonors, es poden considerar objectes intermediaris.

5 Clive Robbins, AAMT Conference, Pawling, Nova Cork. Abril de 1990 6 Música, terapia y comunicación. Revista de Musicoterapia, núm. 10. Tardor 1991


12

1.5.4.- Resultats de la Musicoteràpia En el seu llibre Musicoterapia en Educación Especial, l’autora Josefa Lacárcel Moreno (1995) concreta l’acció beneficiosa d’aquest tipus d’intervenció , de la següent manera:

• La música com a mitjà d’expressió i comunicació , afavoreix el desenvolupament emocional , millora les percepcions i l’afectivitat.

• Afavoreix la manifestació de tensions, problemes, inquietuds, pors, bloquejos, actuant com a alleugeriment i disminuint l’angoixa.

• Al tractar-se d’un llenguatge específic, suscita una activitat que porta a una satisfacció tant a nivell individual com grupal.

• S’aconsegueix un millor equilibri psicofísic i emocional. • Els estímuls rítmics augmenten el rendiment corporal i el rec sanguini cerebral.

També assenyala l’amplitud de l’àmbit de la musicoteràpia i la seva aplicació en diferents contextos, entre els quals destaco els que tenen relació amb la temàtica del meu treball:

• A nivell grupal, com a tècnica lúdica de distensió i relaxació controlada. • Per a superar bloquejos de la comunicació a nivell social. • Per adolescents amb problemes de conducta i inadaptació social.

1.5.5.- Treballs de recerca i experimentació En la meva recerca d’experiències i investigacions que s’han fet arreu del món sobre l’aplicació de tècniques de musicoteràpia amb alumnes de secundària i adolescents, m’he adonat que no existeixen gaires en l’àmbit de Catalunya i de l’estat espanyol. A continuació n’exposo algunes que considero molt interessants i que m’han servit de referència 7 : TÍTOL: Training Elementary Teachers to use MusicTtherapy Activities for Social Skill Promotion AUTORIA: Alexandra, Celene A PUBLICACIÓ: Gener 1985. EEUU. Florida DESCRIPCIÓ: Realització d’un pràcticum per entrenar a 20 mestres a fer activitats de musicoteràpia designades per promoure les habilitats socials en alumnes d’escola primària. Es tractava de fer viure als mestres les mateixes activitats que després realitzarien amb els alumnes, per tal d’experimentar i analitzar l’impacte emocional que els produïa. TÍTOL: Begining Musical Strategies with Social Implications for Level V Middle School Students, in Baltimore county, Maryland. AUTORIA: Teske, Patricia W. PUBLICACIÓ: Juliol 1989. EEUU. Maryland DESCRIPCIÓ: Estratègies per a l’ensenyament de la música a alumnes amb necessitats educatives específiques. Criteris a seguir: músiques apropiades per a adolescents, activitats amb components socials, activitats per a millorar l’autoestima. Inclou objectius, recursos, activitats d’avaluació

7 Consulta realitzada a la base de dades –índex ERIC per Internet.


13

TÍTOL: A Meta-Analysis on the Effects of Music as Reinforcement for Education/ therapy Objectives. AUTORIA: Stanley, Jayne M. PUBLICACIÓ: Juny 1996. DESCRIPCIÓ: Resultats de l’avaluació de 208 variables derivades de 98 estudis que incorporen la música de manera eventual en activitats educatives i terapèutiques. Demostren que aquest ús eventual de la música era més efectiu que utilitzar la música de forma continuada o utilitzar estímuls no musicals. TÍTOL: Percussion Discussion: Using Drums to Reconnect Youth. AUTORIA: Wilbur,John ; Harris,Tom. PUBLICACIÓ: Setembre 1998. EEUU.Georgia DESCRIPCIÓ: Programa terapèutic per a joves agressius i delinqüents, que utilitza la percussió com a alternativa en les seves activitats. La percussió proporciona fites importants a la joventut: crea sentit de comunitat, reconnecta amb la història i l’herència, etc. Es tracta de proveir als educadors d’una altra eina per al seu treball entre aquests alumnes problemàtics. TÍTOL: Music Therapy Groups: a Path to Social- Emocional Growth and Academic Success AUTORIA: Camilleri, Vanessa PUBLICACIÓ: Juny 2000. EEUU DESCRIPCIÓ: En una escola pública de Nova York, la musicoteràpia és utilitzada per a la consecució d’objectius de caire social i emocional: participació, interacció, habilitats socials, comunicació, expressió, orientació espacial, resolució de problemes, autoestima, respecte i reconeixement. TÍTOL: The Effects of Systematic Implementation of Music on Behavior and Performance of the Special Needs Student. AUTORIA: Coyne, N.M.; Dwyer, M.L.; Kennedy, M. ; Petter, N.M. PUBLICACIÓ: Desembre 2000. EEUU. Illinois. DESCRIPCIÓ: Aquest projecte de recerca investiga els efectes de la música en la conducta i el comportament dels alumnes de 3 a 21 anys, amb necessitats educatives especials. Mostra que es poden treballar les actituds, té un efecte calmant en alumnes agressius, energitzant en alumnes apàtics, i incrementa l’atenció. La intervenció inclou aconseguir un clima òptim a l’aula amb l’audició musical. TÍTOL: Rock Especial. Grabación de un CD con letras de Chicos con Discapacidades. AUTORIA: Balducci, Claudio PUBLICACIÓ: Maig2002. Argentina. Buenos Aires DESCRIPCIÓ: Un professor d’educació especial i musicoterapeuta argentí realitza un projecte amb alumnes de 24 escoles. Intervenen 1500 nois i noies, en un concurs de lletres de cançons amb temes com l’amor, la violència, la discriminació, drogues, somnis... Es fan tallers de dramatització , plàstica. Les melodies són de músics argentins famosos. El resultat del projecte es mostra en una exposició ambulant per tot el país.


14

2.- TREBALL DUT A TERME El treball que he realitzat durant el període de la llicència, ha estat un treball d’investigació i d’intervenció docent-terapèutica, dins l’àmbit de la Musicoteràpia. L’he dut a terme durant el curs 2003-04, amb dos grups diferents d’alumnes de quart d’ESO, tots ells amb dificultats específiques d’aprenentatge i/o de relació, pertanyents a dos centres d’Educació Secundària del Vallès Oriental :

IES El Sui, Cardedeu. Aquest centre disposava d’una UAC (Unitat d’Adaptació Curricular) integrada per 12 alumnes, 8 noies i 4 nois de quart dESO. El perfil d’aquest grup és el següent:

• Alumnes amb dificultats d’aprenentatge, especialment en les àrees instrumentals, i que havien rebut reforç anteriorment. Tenien una adaptació curricular en aquestes àrees, i seguien la programació general de curs en les altres, però sempre dins d’UAC.

• En general tenien una baixa autoestima, i estaven poc integrats en el grup classe.

IES Baix Montseny, Sant Celoni. Aquest centre disposa d’una Projecte de tractament de la diversitat anomenat “Ametista”, que compagina l’activitat acadèmica amb una formació pràctica de caire prelaboral. El grup estava integrat per 12 alumnes, 6 nois i 6 noies, tots ells amb dificultats d’aprenentatge, de relació i alguns de comportament. Formaven part de dos grups classe diferents, i només coincidien com a grup Ametista en les àrees instrumentals, tot i que cadascú d’ells seguia el seu propi ritme de treball supervisat pel tutor. La meva intervenció ha estat de 35 hores a cada grup, amb tres sessions setmanals d’una hora de durada al primer grup, i dues sessions setmanals al segon. En els dos casos s’ha comptabilitzat com a crèdit variable a efectes curriculars.

Aquesta memòria recull tot el treball realitzat amb els dos grups, i es pot veure ampliada amb el vídeo i el CD que presento conjuntament amb aquest document. El vídeo conté la filmació d’algunes de les activitats realitzades, i el CD una presentació en Power Point de la síntesi del treball, i l’anàlisi dels resultats obtinguts.


15

2.1.- PLA DE TREBALL I MATERIAL D’AVALUACIÓ El pla de treball que m’havia proposat constava de tres fases: 2.1.1.- Fase inicial de preparació. Els mesos de setembre, octubre i novembre :

• Recollida de dades dels alumnes, a partir d’entrevistes personals i amb el tutor de cada grup.

• Elaboració de fitxes personals i de preferències musicals • Els tutors es van entrevistar amb els pares dels alumnes per aconseguir la

seva autorització per a la intervenció , així com per a la utilització d’imatges gravades amb finalitats educatives.

La finalitat d’aquesta primera fase era conèixer el context de cada alumne i centrar el disseny del meu treball dins de cada grup. 2.1.2.- Fase d’intervenció Durant el temps de la intervenció, un trimestre pel primer grup , un quadrimestre pel segon, les activitats que havia programat en un principi van ser adaptades i modificades segons les necessitats de cada moment, i segons el grup anava evolucionant. Per tal de conèixer les preferències musicals de cada alumne i saber de quins coneixements bàsics partien, vaig passar un qüestionari inicial. Vaig anar recollint tota la informació obtinguda durant aquesta fase a partir de:

• Omplir un full d’observacions de grup després de cada sessió • Filmació d’algunes sessions per passar-les al grup posteriorment i analitzar

diverses situacions i reaccions. • Analitzar el comportament i reaccions de cada alumne, recollint la seva

evolució en un full de seguiment personal. Finalment vaig passar un qüestionari final per recollir la seva autoavaluació, i saber quina era la valoració del crèdit que feia cada grup. 2.1.3.- Fase d’anàlisi de resultats Un cop acabat tot el treball de camp, s’havia de recollir tot el material de la investigació, i realitzar un anàlisi de tot el procés d’intervenció, amb els resultats aconseguits, la qual cosa intento reflectir en aquesta memòria. Adjunto un model de tots els fulls d’observació , avaluació, de seguiment i de recollida de dades que vaig dissenyar per a la realització del meu projecte , a l’Annex 1, pàgines 49 a 60.


16

2.2.- METODOLOGIA EMPRADA La Musicoteràpia està íntimament relacionada amb les ciències de la conducta. Un dels seus objectius és observar i analitzar la conducta de l’individu provocada a partir d’activitats musicals que es desenvolupen al llarg de les sessions. Les observacions obtingudes han de ser objectives i han de tenir una base científica perquè puguin ser vàlides. Per aquest motiu he basat metodològicament el meu treball en les hipòtesis de Jerome Brunner 8 sobre l’adquisició del coneixement. Aquest autor considera que el desenvolupament de la intel·ligència és conseqüència dels estímuls de l’ambient, i el desenvolupament emocional és conseqüència de les oportunitats per a percebre, manipular i vincular-se amb la gent i els objectes. La persona connecta amb les experiències o formes d’adquirir el coneixement de tres maneres:

• Vivència i aprenentatge a través del moviment i les pròpies sensacions obtingudes a partir dels sentits i de les emocions, és a dir, amb el seu propi cos.

• Allò que és viscut amb el cos es transforma en imatges mentals que representen esdeveniments.

• A partir de paraules, grafies, es pot representar la pròpia experiència, plasmar-la i transmetre-la.

Bàsicament doncs, he utilitzat una metodologia basada en la percepció i en l’expressió, combinant elements teòrics i pràctics plasmats en activitats inductives i de descobriment. He intentat desenvolupar la consciència auditiva i musical, sensibilitzar el plaer estètic i lúdic de la música per tal d’enriquir l’experiència vivencial i personal, a partir d’activitats musicals d’audició, relaxació, expressió vocal, moviment, composició, improvisació i interpretació instrumental. Per tal de connectar amb els interessos i les motivacions dels alumnes adolescents, vaig utilitzar un repertori adient a les seves necessitats i gustos, que ells mateixos anaven aportant, i vaig partir dels seus coneixements previs per tal que els aprenentatges foren significatius. Bàsicament les sessions constaven de tres parts:

• 1ª . Preparació: Explicació prèvia del contingut de la sessió, intentant recollir i canalitzar els interessos dels alumnes.

• 2ª. Desenvolupament de les diferents activitats. • 3ª. Síntesi : recull de comentaris, anàlisi i avaluació del que havia succeït

durant la sessió, intentant crear un clima de reestabilització i orientació a la realitat.

8 Citat al llibre de J.Lacárcel Moreno


17

2.3.- DESCRIPCIÓ DELS RECURSOS UTILITZATS Per arribar a la consecució de tot el que m’havia proposat, vaig estructurar un crèdit variable, “Expressa’t amb la música”, en quatre unitats de programació, i vaig dissenyar una sèrie d’objectius i activitats per a utilitzar en les diferents sessions. Les fitxes de la programació d’aquest crèdit , així com l’avaluació inicial i final del mateix es troben a l’Annex 2, de la pàgina 58 a la 84 d’aquesta memòria. . 2.3.1.- Unitats de programació

• IMPORTÀNCIA DE LA MÚSICA PER ALS ÉSSERS VIUS o Què és la música? o Quines reaccions provoca la música? o Fem una mica d’història

• LA MÚSICA, UN PONT DE COMUNICACIÓ

o Qui necessita comunicar-se? (Emissor i receptor) o Què volem comunicar? (Missatges) o Com ho fem? (Tipus de codis o llenguatges: verbal, musical, corporal,

plàstic i visual) o Què fem servir? (Canals de comunicació: el cos, la veu, els instruments,

la forma i el color)

• HISTÒRIES MUSICALS o Històries que podem explicar amb la música. (Inici, nus i desenllaç) o Narracions i descripcions. o Personatges (principals i secundaris). Diàlegs i retrats musicals. o Ambientació d’una història (Època, emplaçament, situació...)

• FEM LA NOSTRA HISTÒRIA MUSICAL

o Busquem una bona història (guió, personatges, ambientació...) o Elaborem una banda sonora ( utilització de diversos materials sonors) o .....Acció! (Filmació d’un vídeo-clip)

2.3.2.- Activitats i objectius Les activitats escollides per a cada sessió segons els objectius a aconseguir, corresponien a un dels sis blocs d’activitats específiques següents:

• AUDICIÓ

o Objectius: Augmentar la discriminació i la percepció auditiva Facilitar l’expressió de sentiments evocats per la música Millorar l’atenció

o Tipus d’activitats:

Centrar l’atenció en un aspecte particular de l’audició Anàlisi de lletres de cançons Escoltar peces aportades pels alumnes Reconeixement auditiu de melodies.


18

• RELAXACIÓ

o Objectius: Disminuir la tensió muscular i el nivell d’ansietat Afavorir l’expressió emocional Explorar nivells de consciència no habituals Prendre consciència de la importància de la respiració correcta Estimular la capacitat respiratòria


Relaxació progressiva de la ment i el cos Visualització lliure i guiada Respiració conscient, superficial i profunda Acompanyar respiració i moviment

• EXPRESSIÓ VOCAL

o Objectius: Potenciar la capacitat memorística Orientar a la realitat Promoure la interacció entre els membres del grup

o Tipus d’activitats

Interpretació de cançons amb temes d’interès del grup Improvisació amb la veu Canviar la lletra a una cançó

MOVIMENT

o Objectius Millorar la coordinació Facilitar l’acceptació del contacte corporal Millorar l’autoestima


Seguir ritmes amb diferents parts del cos Imitar gestos Fer escenografies i escenificacions diverses

IMPROVISACIÓ MUSICAL

o Objectius: Ajudar a l’expressió gradual i progressiva dels sentiments Desenvolupar la creativitat i la imaginació Escoltar i respectar als altres Aprendre a adaptar-se de forma més immediata a les situacions Facilitar el sentiment de pertinença al grup


Tocar un instrument o fer servir la veu per expressar-se Improvisar de forma dirigida o lliure Improvisar amb una base rítmica, melòdica o sobre un tema


19

COMPOSICIÓ MUSICAL

o Objectius: Expressar els sentiments personals o de grup Estimular la creativitat i la imaginació Millorar la socialització Saber treballar en equip


Escriure frases musicals, melodies, per acompanyar una lletra determinada

Composició de cançons significatives per als membres del grup Escriure lletres, poemes, per a una melodia determinada Variació rítmica d’una melodia Escollir instruments i fer acompanyaments rítmics a diferents

melodies. 2.3.3.- Espais i materials utilitzats Els dos centres disposaven d’aula de música que permetien la formació de diferents agrupaments d’alumnes i la transformació ràpida de l’espai. En un d’ells, però, no podia disposar sempre d’aquesta aula, ja que hi havia coincidència horària amb la professora de música del centre, per la qual cosa utilitzava l’aula d’audiovisuals. El material que bàsicament vaig utilitzar i del qual disposaven els dos centres, va ser el següent:

Aparell de so amb reproductor de CD Reproductor de vídeo Instrumental Orff (en un dels centres era molt escàs ) Ordinador amb programes d’informàtica musical Càmera de vídeo per filmar les sessions Taules i cadires de fàcil transport Material fungible: colors, retoladors, paper d’embalar, cartolines, tisores, pega...

El material que ja vaig aportar, segons les activitats a realitzar:

Suports gràfics i visuals : fotos, pòsters, revistes, escrits, lletres de cançons Suports sonors i audiovisuals : enregistraments en CD, vídeo-clips, vídeos, CD

Rooms Instruments de percussió ètnics Màrfegues per estirar-se a terra Petites pilotes de goma Robes per a representacions

Els alumnes també van aportar diversos enregistraments en CD i vídeos.


20

2.4.- DESENVOLUPAMENT DE LA INTERVENCIÓ : GRUP 1 2.4.1.- Característiques del grup IES El Sui, Cardedeu Grup de 12 alumnes, vuit noies i quatre nois, dos d’ells repetidors, amb dificultats d’aprenentatge sobretot en les àrees instrumentals. Tres de les noies són d’origen magrebí, una d’elles sense escolaritzar a primària. No estaven ben integrades dins el grup, la qual cosa va dificultar el bon funcionament del grup, i es va haver d’anar treballant progressivament en aquest sentit. Tot el grup tenia una bona relació amb mi, ja que jo havia estat la seva professora de música a primer i a tercer d’ESO. El coneixement previ que jo tenia d’aquest grup ha estat molt útil, però alhora ha dificultat el meu paper de terapeuta, confonent-se sobretot al principi de la intervenció amb el de professora. El comportament dels alumnes en general era força correcte, ja que una de les condicions per formar part de l’UAC és la de mostrar una bona actitud a classe. Dins el marc de la 23ª mostra de tallers de teatre per a Centres d’Ensenyament Secundari que organitza la Fundació “La Caixa”, el centre participava amb una adaptació de l’obra de William Shakespeare “La tempesta” (adjunto documentació acreditativa a l’Annex 3, pg. 92 del present treball). Va sorgir la possibilitat de tenir una aportació musical per part dels alumnes del projecte de musicoteràpia, i el grup la va acceptar amb entusiasme. Així doncs, la programació inicial va ser transformada per poder dur a terme aquest nou projecte. 2.4.2.- Concreció d’objectius Davant d’aquesta nova situació, vaig concretar els objectius a assolir per aquest grup d’alumnes de la següent manera:

Potenciar l’autoestima dels alumnes, possibilitant la seva participació en un treball global de teatre dins del centre

Afavorir la comunicació interpersonal, en un clima de col·laboració i respecte

Estimular l’expressió a partir de produccions creatives musicals

Afavorir la valoració d’idees i intervencions dels companys

Utilitzar tècniques de relaxació i respiració, com a mesures d’autocontrol

Oferir als alumnes l’oportunitat de participar en una activitat amb possibilitats

d’èxit (l’obra de teatre), que comportés el reconeixement i la valoració de companys i professors.


21

2.4.3.- Activitats realitzades Vaig començar a treballar amb aquest grup seguint les activitats que tenia programades per a les primeres sessions del crèdit variable, però després de dues setmanes tot el treball es va centrar en la participació musical en l’obra de teatre :

• Lectura del text adaptat de l’obra de W. Shakespeare “La tempesta” per a la seva comprensió global.

• Visualització dels gravats d’Hokusai 9 proposats per l’entitat organitzadora

de la mostra de teatre, tot parant atenció en els colors utilitzats i la sensació que ens produïen : blaus, grisos, verds, negre, lila. Per complementar aquesta activitat es va treballar el color associant-lo a diverses músiques.

• Recerca d’una melodia adient per a cada escena com a música de fons,

entre un ampli ventall de música enregistrada i aportada en part per mi, en part pels alumnes.

• Anàlisi dels personatges de l’obra, creant per a cadascun d’ells una melodia

o ritme que representés el seu caràcter i personalitat amb instruments de percussió. Prèviament a la realització d’aquesta activitat es va passar la pel·lícula “La leyenda del pianista en el Océano” dirigida per Giuseppe Tornatore i basada en la novel·la Novecento de Alessandro Baricco, amb música d’Ennio Morricone. En una escena de la pel·lícula el protagonista descriu tocant el piano els passatgers del vaixell on viu i treballa.

• Audició de les percussions japoneses de Wadaico Ichiro, també suggerides

per l’entitat abans esmentada, relacionant-les amb la tempesta provocada en la part central de l’obra.

• Escollir els instruments més adients per interpretar una tempesta i el

naufragi d’un vaixell: - pal de pluja: onades - pandero, bongos i plat suspès: llamps i trons - güiro i caixa xinesa : soroll de la fusta del vaixell esquerdant-se.

• Dirigir la interpretació de la tempesta, marcant els creixendos i diminuendos

corresponents. • Representar amb els instruments de percussió disponibles (instrumental

Orff i ètnics) diversos elements de l’illa on es desenvolupa l’acció, i altres sons peculiars:

- por produïda pel follet Ariel : plat suspès - pessics que molesten: triangle - la fosca : ocarina - eriçons : maraques - caiguda a un fanguissar : bongos - micos i mones : güiro

• Musicar dues estrofes de la cançó d’Ariel que apareix a l’obra. S’havia de composar una melodia suggestiva i dolça per a ser

interpretada per la Nimfa del mar, que aconseguís apropar i enamorar al fill

9 Pintor japonès, 1760-1844.


22

del rei de Nàpols suposadament ofegat, en Ferran, amb Miranda, la filla de Pròsper. La metodologia emprada va ser la següent:

- Marcar els accents de cada estrofa - Decidir el ritme de cada estrofa. Es va optar per un ritme ternari, per

aconseguir una sensació de balanceig, i es van donar valors de negres i corxeres principalment.

- Amb instruments de plaques i en grups de tres, van anar elaborant petites frases musicals en tonalitat de Do M, donant èmfasi en les notes Do, Mi i Sol, i seguint el ritme decidit anteriorment. Es van posar en comú i entre tots es va decidir la melodia final, que va ser acompanyada a la guitarra per un dels actors en la representació final.

A més a més d’aquestes activitats musicals relacionades amb l’obra de teatre, els alumnes del crèdit de musicoteràpia van participar en els assajos generals de l’obra juntament amb la resta d’actors experimentant un clima de respecte, col·laboració i ajut. També van participar del nerviosisme i la por escènica dels darrers moments. Així mateix van poder compartir amb els seus companys alguna cosa del que havien treballat de relaxació i control de la respiració a les sessions de musicoteràpia. 2.4.4.- Resultats Aquesta experiència de cooperació entre el taller de teatre i el grup de l’UAC que ha realitzat les sessions de musicoteràpia va ser molt enriquidora. Els alumnes d’aquest darrer grup van gaudir de cada part del procés que va tenir com a resultat l’espectacle teatral ofert a tots els alumnes de l’IES, als pares i al públic en general . Es van sentir útils, valorats, escoltats, i van ser capaços de crear i expressar de manera artística a partir d’activitats musicals. També es van sentir mereixedors dels aplaudiments que la totalitat de companys i professors del centre i tot el públic assistent a les representacions els van dispensar. Es va millorar progressivament el clima de confiança i comunicació dins del grup i es van establir uns lligams afectius molt positius, cosa que es va poder constatar des d’altres àrees per professors de l’equip docent, especialment des de la tutoria del grup. A l’Annex 3, pg.88 hi ha una còpia de la valoració que en va fer la direcció i el grup docent del treball realitzat. La valoració que van fer els alumnes va ser molt positiva, arribant a manifestar alguns d’ells el desig de continuar . Participar en un projecte d’aquesta envergadura de ben segur ha estat una experiència que no oblidaran, i que sens dubte ha contribuït a la millora de la seva autoestima i autoconfiança.


23

2.5.- DESENVOLUPAMENT DE LA INTERVENCIÓ : GRUP 2 2.5.1.- Característiques del grup IES Baix Montseny, Sant Celoni Grup de 12 alumnes, sis nois i sis noies que pertanyien al projecte d’atenció a la diversitat “Ametista”. Quatre d’ells repetidors. Aquests alumnes tenien problemes d’aprenentatge, de relació i de comportament. Formaven part de dos grups classe , però no estaven gens integrats. Entre ells tampoc tenien consciència de grup. Tenien una adaptació curricular de les àrees instrumentals i un programa de treball personal adequat a cadascun d’ells. No mostraven molt interès uns pels altres, ni pel treball en grup. La meva introducció dins el grup va ser difícil, ja que mostraven resistència davant tècniques no conegudes i alhora rebutjaven “més del mateix”. M’acceptaven bàsicament per obtenir un aprovat en el crèdit variable. Aquesta resistència, no molt evident al principi, va anar augmentant fins gairebé la meitat del crèdit, moment en que vaig haver de fer un replantejament i arribar a pactes amb el grup : només treballaríem amb cançons que ells mateixos aportessin. A partir d’aquest moment, la tensió va anar baixant, i poc a poc van anar permetent noves activitats proposades per mi. 2.5.2.- Concreció d’objectius Els objectius específics que em vaig proposar d’assolir amb aquest grup van ser:

Potenciar l’autoestima, tolerància, comprensió, comunicació i col·laboració.

Estimular l’expressió d’emocions Millorar l’actitud d’escolta

Afavorir el respecte i la consideració dels altres, companys i adults.

Valorar les pròpies produccions i les dels companys

Afavorir la resolució de conflictes dins del grup

Conscienciejar sobre la pròpia respiració com a mesura d’autocontrol

Utilitzar tècniques de relaxació


24

2.5.3.- Activitats realitzades Amb un grup que presentava les dificultats inicials que he esmentat anteriorment no podia treballar de manera terapèutica seguint la programació del crèdit, ja que no hi havia cap interès per la seva part , i les activitats que els proposava no eren prou motivadores. Em vaig centrar, doncs, en la repetició i ampliació d’aquelles que tenien una bona resposta per part de la majoria dins del grup:

• Exercicis de relaxació i respiració estirats a terra sobre màrfegues, amb música de fons.

• Massatges fets amb les mans a l’esquena del company formant un cercle

tancat.

• Seguir la música i “dibuixar-la” a l’esquena del company amb petites pilotes de goma o amb les mans,

• Jocs de relació i expressió utilitzant diferents instruments:

1. expressar dues paraules oposades, 2. dir el que més t’agrada i el que menys amb ajut d’un instrument, 3. expressar una cosa que t’irrita molt, 4. explicar sense paraules, amb el cos i amb sons un sentiment o una

sensació. 5. Creuar l’espai caminant com un personatge i fent so amb un

instrument 6. Cadenes rítmiques

• Exercicis d’expressió corporal seguint una música lliurement (aquests

exercicis no eren ben rebuts per tot el grup, però sobre tot a les noies els agradava especialment )

• Dramatitzacions a partir d’una melodia, decidint per grups un inici, un

desenvolupament i un final per l’argument, definint els personatges i l’ambientació.

• Cantar cançons d’actualitat aportades pels alumnes, seguint la lletra

impresa en un full.

• Canviar una estrofa o la tornada d’una cançó.

• Acompanyament de cançons amb instruments de percussió .

• Anàlisi de lletres de cançons. Aquesta activitat em va donar l’oportunitat de tractar molts temes d’interès amb els alumnes i va afavorir la seva expressió i participació. Vaig aconseguir la lletra i la traducció de totes ells a través d’Internet. Les cançons i temes que vaig escollir per treballar, entre les moltes que ells van aportar són les següents:

TÍTOL: Where is the love? INTÈRPRET: Black Eyed Peas TEMA: Panorama dramàtic de l’actualitat, amb terrorisme, guerres, odi, sofriment. Es planteja el fet de cercar la resposta en l’amor de Déu, ja que l’home no troba la manera d’arreglar la situació, dominat com està per l’egoisme.


25

TÍTOL: Fuente de energía INTÈRPRET : Estopa TEMA: Descripció d’un dia normal en la vida d’un individu que no és capaç d’afrontar la seva pròpia realitat , i s’amaga darrera l’addicció a substàncies nocives que tenen un efecte negatiu a nivell físic, personal i social. Produeix en els altres un cert rebuig. Posa en evidència la responsabilitat de cadascú de decidir el que fa amb la seva pròpia vida. Per treballar aquesta cançó vaig utilitzar el vídeo-clip que havia sortit al mercat en aquell precís moment. Un cop vist, vam obrir un debat sobre possibles fonts d’energia que ens ajuden com a persones i no ens destrueixen: natura, amics, silenci, música, llibres, temes espirituals... TÍTOL: Hablando en plata INTÈRPRET : Melendi TEMA: Versos curts rimats utilitzant frases fetes, sense sentit aparent, ja que la clau es troba en els darrers versos , on s’expressa el pensament poc clar d’una persona quan està enamorada. Vaig utilitzar aquesta cançó per buscar diverses maneres de dir una mateixa cosa utilitzant expressions o frases fetes, i inventar-ne de noves TÍTOL: Te tengo aquí INTÈRPRET: Marc Anthony TEMA: Expressa la felicitat que experimenta una persona al trobar algú que li ompli la vida. TÍTOL: Latido Urbano INTÈRPRET : Tony Aguilar i altres: TEMA: Tracta el tema de la solidaritat i de tenir una causa per a la qual lluitar. TÍTOL: Tengo INTÈRPRET : Queco TEMA: Exposa les aportacions positives i les negatives que fa a la vida el fet d’estar enamorat. TÍTOL: A quién tanto he querido INTÈRPRET : Manolo García TEMA: Declaració d’un exdrogadicte que ha aconseguit deixar la droga, però segueix lluitant amb el seu record. Per ampliar aquest tema vaig utilitzar l’article “Drogas, heridas , mentiras “10, en el qual es publiquen les declaracions i experiències de diversos cantants en relació al tema de les drogues, i apareix un llistat de cançons que en fan referència. D’aquest llistat vam escoltar la cançó d’Estopa “ Exiliado en el lavabo” TÍTOL: Tengo un trato INTÈRPRET: Mala Rodríguez TEMA: A partir de rimes recitades a ritme de la música i una tornada molt repetitiva, la cantant emfasitza la necessitat de treballar per a un mateix, i no esperar tant dels altres. Vaig aprofitar la publicació d’un article 11 al

10Article “Drogas, heridas, mentiras”, de Kike Babás, publicat a la revista Rolling Stone, Novembre 2003 11 Article “Raperas de rompe y rasga”, de Marina Radís i Rosario G. Marco. Publicat a la revista Magazine de La Vanguardia, 7 de Març de 2004.


26

Magazine de La Vanguardia d’aquella mateixa setmana , que amb el títol de “Raperas de rompe y rasga” comentava la revitalització del rap espanyol, i feia referència a la cantant de la cançó que treballàvem.

A partir d’aquest moment el tema del Rap va marcar un punt d’inflexió en el meu treball amb aquest grup, i va haver un esclat d’expressió i confiança en molts dels alumnes. Així doncs, vaig orientar les sessions que quedaven a aprofundir en aquest tema , tot i que ja estàvem gairebé acabant el crèdit. • Composició d’un Rap per grups, seguint una base rítmica pregravada.

• Introducció a la cultura Hip-Hop com a forma creativa de resolució de

conflictes, ja que utilitza les competicions o batalles de ball (Break Dance) i de versos recitats o poesia de carrer (Rap) per resoldre les confrontacions entre bandes als EEUU, i que va marcar el començament d’un nou estil dins la música moderna.

Per poder tractar aquest tema vaig demanar ajut a un antic alumne meu que actualment es dedica entre altres coses a donar classes de Hip-Hop i a ballar Break en diverses discoteques. Molt amablement va realitzar una sessió de dues hores amb els meus alumnes, explicant els fets més significatius d’aquesta cultura i ensenyant als nois i noies com es realitzen alguns dels moviments d’aquest ball. La proposta va ser molt ben rebuda i la resposta excel·lent.

2.5.4.- Resultats Tot i que va haver molta dificultat al començament del crèdit degut a la forta resistència per part del grup a la meva actuació, el resultat final ha estat prou satisfactori. Es va veure una millora progressiva en relació a la tolerància i el respecte dins del grup. L’exteriorització i expressió de sentiments va possibilitar una certa millora en la relació entre ells, malgrat no sempre es manifestava. La majoria dels alumnes no va ser conscient d’aquest canvi, i només van valorar positivament les bones estones passades sobretot cantant i ballant. Va ser molt difícil conscienciejar-los del treball que ells mateixos havien realitzat, i comprovar les seves implicacions. La valoració per part del tutor d’aquest grup va ser positiva, malgrat els problemes inicials i la manca de temps per seguir el treball que començava a ser efectiu. En el seu escrit d’avaluació que presento en l’Annex 3, pg.87, fa esment a la necessitat d’un treball previ d’engrescament, que no es va fer, i a una adequació del programa a les característiques del grup, que va ser inicialment insuficient. Personalment em va ser molt difícil comprendre les necessitats del grup , i penso que ha quedat molt per fer. Per aquest motiu arribo a la conclusió que la intervenció musicoterapèutica realitzada de manera puntual , tal com estava plantejada com a crèdit variable, en aquest grup no ha estat del tot efectiva, i hagués estat necessària una intervenció més prolongada en el temps , potser d’una sessió setmanal al llarg de tot el curs. Malgrat tot, la major part dels objectius han estat assolits, i les darreres sessions van ser molt significatives i profitoses. Tot això fa que la valoració final sigui positiva.


27

3.-ANÀLISI DELS RESULTATS OBTINGUTS 3.1.- RECOLLIDA DE DADES Per a la realització de tots els gràfics d’aquest apartat, s’han fet servir les dades que es van recollir al començament de la intervenció, a partir de la informació que va aportar cada centre , els tutors, i els propis alumnes.

0

1

2

3

Grup 1 Grup2

Alumnes repetidors

Noies

Nois

Aquests dos primers gràfics representen el total dels alumnes amb els quals s’ha fet la intervenció. En el primer grup hi havia el doble de noies que de nois, mentre que en el segon grup el nombre de nois i de noies era igual. El nombre total d’alumnes repetidors en el primer grup era de dos , mentre que en el segon grup n’eren quatre.

0

2

4

6

8

Grup 1 Grup2

Nombre d'alumnes

Noies

Nois


28

Els dos gràfics següents fan referència a la situació familiar dels alumnes, atenent a la seva estructura i al seu origen.

02468

10

Grup 1 Grup2

Tipologia familiar

Intacta

No intacta

He denominat família “intacta” aquella que conserva l’estructura original on es manté una relació de convivència entre pares i fills, sense fer esment de si es tracta d’una família funcional o disfuncional. El grup 1 majoritàriament pertanyia a aquesta categoria, mentre que en el grup 2 només representava a la meitat dels alumnes.

0

2

4

6

8

10

Català Castellà Altres(Marroquí)

Origen familiar

Grup 1Grup2

El primer grup estava constituït per alumnes d’origen català en la seva majoria, i d’origen castellà i magrebí a parts iguals. En el segon grup el percentatge era molt més elevat d’alumnes de parla castellana. El fet que les classes normalment s’imparteixen en català permet suposar que això comporti una dificultat més a aquells alumnes que no tenen aquesta llengua com a llengua materna.


29

0

2

4

6

8

10

nombr e d'al umnes

Alt

Mig

Baix Alt

Mig

Baix

Grup 1 Grup 2

Rendiment per àrees

Instrumentals

Experimetals

En aquest gràfic es pot veure el rendiment general per àrees dels alumnes , extret de la mitjana de les notes obtingudes per cadascun d’ells durant tota l’ESO. És important constatar que cap d’ells havia obtingut bons resultats en les àrees instrumentals (matemàtiques i llengües), però el resultat era força millor en les experimentals, obtenint la majoria un rendiment mig i fins i tot alt en aquestes àrees (música, educació visual i plàstica , tecnologia). Les diferents problemàtiques que van fer que es considerés necessari que tots aquests alumnes tinguessin una programació curricular adaptada per tal de superar l’ESO queden reflectides en els gràfics següents:

0

2

4

6

8

10

12

nombre d'alumnes

Acadèmiques Socials Emocionals

Problemàtiques observades

Grup 1

Grup2


30

Com es pot veure en el gràfic anterior, les dificultats acadèmiques dels alumnes eren les més abundants, seguides de les emocionals, i aquest fet coincideix en els dos grups. Les dificultats socials observades majoritàriament es derivaven dels altres dos tipus.

0123456789

nombre d'alumnes

Grup 1 Grup2

Començament problemàtiques

Primària

ESO

En el primer grup les problemàtiques ja havien estat observades en gran part a l’educació primària, però d’altres havien començat a l’ESO, sobre tot en el segon grup. Les mesures preses per cada centre per intentar donar sortida a aquesta situació van ser les següents:

0

1

2

3

4

5

6

7

8

nombre d'alumnes

ReforçInstrumentals

Actuació EAP Reforçextraescolar

Cap

Actuacions prèvies

Grup 1Grup2


31

3.2.-COMPARACIÓ DEL COMPORTAMENT GENERAL DE GRUP

GRUP 1

0

1

2

3

4

5

6

actitu

d inic

ial

motiva

ció

partic

ipació

relac

ió am

b els

compa

nys

relac

ió am

b l'ad

ult

començament de laintervenciómeitat de laintervenciófinal de laintervenció

GRUP 2

0

1

2

3

4

5

6

actitu

d inic

ial

motiva

ció

partic

ipació

relac

ió am

b els

compa

nys

relac

ió am

b l'ad

ult

començament de laintervenciómeitat de laintervenciófinal de laintervenció


32

Per a la realització d’aquests dos gràfics vaig utilitzar les dades obtingudes a partir de les observacions fetes a cada sessió i recollides en les fitxes d’observació de grup. Vaig escollir una sessió del començament de la intervenció, una del mig i una tercera del final. Després vaig fer la mitjana de la puntuació que havia donat a cada alumne en cadascuna d’aquestes sessions, obtenint així una puntuació global de grup. Els valors que vaig donar a cada comportament van ser els següents:

• 1.- molt negatiu • 2.- conflictiu • 3.- tolerable • 4.- bo • 5.- molt bo.

Com es pot veure, el comportament general dels dos grups té una progressió positiva, tot i que en el segon grup es veu una clara davallada del començament a la meitat del crèdit, per arribar a estabilitzar-se i millorar al final de la intervenció. En el primer grup la millora es va fer patent des del començament. Tot i que no es tractava d’un grup tan conflictiu com el segon, es va veure que l’actuació duta a terme va ajudar al grup a millorar en molts aspectes, sobre tot en participació i relació entre companys. El segon grup també va millorar la cohesió entre tots ells i van aconseguir participar i tenir una bona actitud sense haver de fer-ho per “treure bona nota”. Tot i que la motivació i expectació inicial va baixar en el transcurs del crèdit, al final es va poder superar i remuntar la situació.


33

3.3.- CONSIDERACIONS DELS ALUMNES

Per analitzar el que els alumnes pensaven del crèdit realitzat, i si eren conscients del que havien estat treballant, vaig passar-los-hi un qüestionari final d’autoavaluació(Annex 1, pg.54). A continuació presento les respostes a les preguntes plantejades, comparant els dos grups. 1.- HAS APRÈS ALGUNA COSA SOBRE TU MATEIX?

GRUP 1

SI67%

NO 25%

HE CONFIRMAT EL QUE JA

SABIA8% 0%0%

GRUP 2

SI3 3 %

NO50 %

HE CONFIRM AT

EL QUE JA SABIA

17% 0 %0 %

2.- HAS APRÈS ALGUNA COSA DELS TEUS COMPANYS?

GRUP 1

SI 50%NO

42%


SABIA8% 0%0%

GRUP 2

SI 25%

NO 58%


SABIA17% 0%0%


34

3.- COM ET SENTS EN AQUEST MOMENT DINS DEL GRUP?

GRUP 1

IGUAL QUE ABANS

67%

MILLOR QUE ABANS

33%

PITJOR QUE ABANS

0%0%

PITJOR QUE ABANS

0%0%

GRUP 2

IGUAL QUE ABANS

75%

MILLOR QUE ABANS

25%

PITJOR QUE ABANS

0%0%

PITJOR QUE ABANS

0%0%

4.- CREUS QUE ELS TEUS COMPANYS ET CONEIXEN BÉ? GRUP 1

IGUAL QUE ABANS

75%

MILLOR QUE

ABANS25%

PITJOR QUE

ABANS0%0%

PITJOR QUE

ABANS0%

GRUP 2

IGUAL QUE ABANS

67%

MILLOR QUE

ABANS33%

PITJOR QUE

ABANS0%0%

PITJOR QUE

ABANS0%0%

En tots dos grups hi ha hagut alumnes que s’han sentit millor després d’haver fet el crèdit, i que creuen que els companys els han acceptat més. En el primer grup gran part dels alumnes reconeixen que han après coses sobre ells mateixos i sobre els companys. En el segon grup el reconeixement d’aquest fet és més baix, però també hi és.


35

5.- EN RELACIÓ A LA MÚSICA QUE HAS ESCOLTAT:

GRUP 1

LA CONEIXIES

TOTA8%

HAS CONEGUT MÚSICA

NOVA75%

NO T'HA AGRADAT

17%

GRUP 2

LA CONEIXIES

TOTA25%

HAS CONEGUT

MÚSICA NOVA67%

NO T'HA AGRADAT

8%

6.- QUAN ESCOLTES MÚSICA INTENTES PARAR-HI ATENCIÓ?

GRUP 1

SI 84%

NO8%

IGUAL QUE ABANS

8%


36

GRUP 2

SI 83%

NO 17%

IGUAL QUE ABANS

0%

7.- SENTS INTERÈS PER LES LLETRES DE LES CANÇONS?

GRUP 1

SI75%

NO8%

IGUAL QUE ABANS

17%

GRUP 2

SI 66%

NO17%

IGUAL QUE ABANS

17%

Els alumnes dels dos grups s’adonen que després de la intervenció escolten la música amb més atenció, i que analitzen més el contingut de les lletres.


37

8.- PENSES QUE LA MÚSICA T’AJUDA A EXPRESSAR-TE VERBALMENT?

GRUP 1

MILLOR AMB

MÚSICA59%

MILLOR SENSE

MÚSICA8%

IGUAL33%

GRUP 2

MILLOR AMB

MÚSICA25%

MILLOR SENSE

MÚSICA17%

IGUAL58%

9.- PENSES QUE ES POT EXPRESSAR COSES AMB ELS INSTRUMENTS?

GRUP 1

SI83%

NO 0%

EM COSTA17%

GRUP 2

SI67%

NO 0%

EM COSTA33%


38

10.- EN RELACIÓ ALS INSTRUMENTS, QUÈ PREFEREIXES?

GRUP 1

TOCAR SEMPRE EL

MATEIX25%

PROVAR-NE DE

DIFERENTS75%

NO TOCAR0%

GRUP 2

TOCAR SEMPRE EL

MATEIX17%

PROVAR-NE DE

DIFERENTS66%

NO TOCAR17%

11.- EN RELACIÓ AL MOVIMENT I COORDINACIÓ DEL COS, LA MÚSICA:

GRUP 1

T'AJUDA A MOURE'T

75%

NO T'AJUDA17%

T'ÉS INDIFERENT

8%

GRUP 2

T'AJUDA A MOURE'T

50%NO T'AJUDA

10%

T'ÉS INDIFERENT

40%

En general una gran part d’alumnes pensa que la música facilita l’expressió i el moviment, i que la utilització de diferents instruments musicals ajuda.


39

12.- FAS SERVIR LA MÚSICA PER RELAXAR-TE?

GRUP 1

MÉS QUE ABANS

67%

IGUAL QUE ABANS

25%

NO M'AJUDA8%

GRUP 2

MÉS QUE ABANS

33%

IGUAL QUE ABANS

50%

NO M'AJUDA17%

13.- UTILITZES EL QUE HAS APRÈS EN RELACIÓ A LA RESPIRACIÓ?

GRUP 1

MÉS QUE ABANS

33%

IGUAL QUE ABANS

17%

NO HO FAIG50%

GRUP 2

MÉS QUE ABANS

27%IGUAL QUE

ABANS0%NO HO FAIG

73%


40

14.- EN CONJUNT, EL CRÈDIT DE MUSICOTERÀPIA:

GRUP 1

T'HA ESTAT ÚTIL58%

T'HA SEMBLAT INTERESSANT

42%

NO T'HA SERVIT DE RES

0%

GRUP 2

T'HA ESTAT ÚTIL55%

T'HA SEMBLAT INTERESSANT

36%

NO T'HA SERVIT DE

RES9%

En la valoració final que es va fer del crèdit, per a tots dos grups el resultat va ser positiu, considerant la majoria d’alumnes que els havia estat útil i també interessant. En els gràfics però, es fa evident que molts d’ells no són conscients de quina manera els ha afectat totes les activitats realitzades. No consideraven important per exemple el fet de respirar correctament i controlar d’aquesta manera angoixes i nerviositat, tot i que ho havien experimentat sovint a diferents sessions .


41

4.- ASSISTÈNCIA A JORNADES I TALLERS Durant el temps que ha durat la llicència, he tingut oportunitat d’assistir a un curs monogràfic i a unes jornades de Musicoteràpia que m’han ajudat en la tasca que estava realitzant :

• CURS MONOGRÀFIC D’ACTUALITZACIÓ EN MUSICOTERÀPIA : “MILLORAR LA QUALITAT DE VIDA DE NENS AMB DISCAPACITATS A TRAVÉS DE L’EDUCACIÓ MUSICAL I LA MUSICOTERÀPIA”.

Realitzat a la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna, Universitat Ramon Llull, els dies 12 i 13 de Març de 2004, amb una durada de 10 hores.

• II JORNADAS NACIONALES : TERAPIAS ARTÍSTICO CREATIVAS EN LA

ATENCIÓN A LA DIVERSIDAD.

Participació en aquestes jornades organitzades per la Universidad Pontificia de Salamanca, la Escuela Universitaria de Magisterio Luis Vives y la Asociación Castellano- Leonesa de Musicoterapia y Arteterapia (ACLEDIMA), com a assistent els dies 30 d’Abril, 1 i 2 de Maig de 2004, amb una durada de 20 hores, i com a ponent amb la comunicació “Sortim del silenci, proyecto de musicoterapia aplicada a la Educación Secundaria “, síntesi del meu treball d’investigació i intervenció. Fora ja del temps de durada de la llicència, però relacionat amb el meu treball realitzat, el dia 5 del mes de novembre participaré amb una ponència en un curs monogràfic a la Facultat Blanquerna de la Universitat Ramon Llull:

• CURS D’ACTUALITZACIÓ EN MUSICOTERÀPIA: “ LA MÚSICA I LA DANSA COM A EINES TERAPÈUTIQUES. Adjunto els documents justificatius d’aquestes activitats a l’Annex 3, pàgines 89 a 93 de la present memòria.


42

5.- CONCLUSIONS Cada cop més es tendeix a reduir a l’ensenyament secundari el nombre d’hores lectives dedicades a l’estudi de la música, en part per la manca de resultats positius, ja que el fet d’impartir aquesta matèria a grups heterogenis i molt nombrosos en dificulta l’aprenentatge, tenint en compte també els escassos recursos de que disposen les aules de música en els centres. Considero que això comporta una gran pèrdua de les possibilitats i avantatges que proporciona el treball i estudi de la música , en relació al creixement i a la formació integral dels nois i noies, i a la relació entre ells i amb l’entorn. Sóc conscient que l’aplicació d’un treball com el que he realitzat, amb la totalitat de l’alumnat seria molt difícil de dur a terme, i potser fins a cert punt innecessari, però en alumnes amb dificultats específiques d’aprenentatge, i amb clares deficiències d’autoestima i motivació, es fa evident la necessitat d’un tractament especial i efectiu. I al llarg de tot aquest curs he pogut constatar que la musicoteràpia, si bé no dóna resposta a totes les situacions i conflictes del món educatiu, sí és una eina molt valuosa i efectiva en la gran majoria de casos. De forma global, i després de tot el que he experimentat i observat , arribo a la conclusió que una intervenció musicoterapèutica és millor fer-la en petits grups, o de forma individual en alguns casos, i amb una periodicitat d’una sessió setmanal el temps que sigui necessari, i segons determini l’especialista . El fet de plantejar-la com a crèdit variable de reforç, té l’avantatge de poder-la integrar dins el currículum normal dels alumnes, però té els inconvenients de tenir una limitació de temps que no sempre correspon a les necessitats del grup o dels individus, i que pot no ser atesa per una persona amb la capacitació necessària. Aquest crèdit, però , pot formar part de l’oferta de crèdits variables dins l’àrea de música ,sense ser una intervenció purament terapèutica sinó més aviat una activitat educativa de reforç i de tractament a la diversitat. A continuació passo a descriure els fets més destacables i significatius que he pogut constatar al llarg de tota la meva investigació. La primera cosa de la qual em vaig adonar en el desenvolupament del meu treball, és que havia de canviar els meus principis de professora pels de terapeuta. La meva missió no era ajudar als nois i noies a adquirir una sèrie de coneixements i aprenentatges a partir d’una programació determinada, sinó esbrinar les seves necessitats més profundes i intentar donar-les-hi sortida. Així doncs, el seguiment d’un programa concret es feia molt difícil. Un grup era totalment diferent de l’altre, i cada individu dins del grup tenia unes necessitats particulars molt específiques. El coneixement meu de cadascun d’ells era bàsic, i per arribar-hi calia temps , dedicació i un afecte que en alguns casos em va ser difícil d’aconseguir. Vaig comprovar que era molt més efectiu tenir clars els objectius, tot i que calia anar-los revisant i adaptant a l’evolució de cadascú, i disposar d’un ampli ventall d’activitats previstes i materials diversos , que intentar seguir un programa concret i determinat. Una altra dificultat d’entrada va ser que els alumnes mateixos acceptessin que necessitaven ajut. No hi ha possibilitat de canvi si no hi ha convicció que hi ha alguna cosa per canviar. Alguns d’ells estaven tan tips de ser rebutjats i sentir-se inferiors que havien creat al seu voltant un mur de duresa per intentar amagar la seva inseguretat i


43

feblesa. La seva tàctica era: la millor defensa és un bon atac. La reflexió sobre la pròpia actuació i les seves conseqüències era del tot necessària, i l’observació i comentari de les sessions filmades van ser molt útils i efectives. Parar-se i pensar: Què ha passat?, què hem fet?, per què ha passat? Ho podem canviar?... Intentar respondre a preguntes com aquestes després de cada sessió , tot i que calia vèncer la resistència que moltes vegades mostraven , va donar com a resultat evidents canvis progressius d’actitud . Tot i que el material filmat ha estat una font d’informació molt important, i m’ha donat peu a poder fer moltes reflexions a mi personalment i amb els alumnes, també vaig constatar que algun d’ells s’havia sentit intimidat i d’altres estaven més pendents del seu aspecte físic que de les reaccions i actuacions. Sovint els alumnes no captaven el valor de les activitats que fèiem . Jo sabia que tenia respostes, però ells no sabien que tenien preguntes. Arribar a entendre això va ser dolorós en determinats moments. La motivació abans de fer qualsevol activitat era indispensable, l’element sorpresa de gran valor. Si aconseguia captar l’interès des del primer moment i connectar amb les seves inquietuds, l’actitud de tot el grup era molt més positiva , i es mantenia durant la resta de la sessió. Entendre la diferència entre crítica destructiva i crítica constructiva també va ser una fita important. L’objectiu de la crítica hauria de ser canviar el que es pot canviar, i acceptar el que no es pot canviar, i sobre tot, descobrir la diferència.

• No sempre és el moment adequat per fer una crítica, o potser si la persona a la qual va dirigida està passant per una situació conflictiva és millor no fer-la.

• Les persones ferides fereixen a altres. Prové doncs, l’actitud negativa d’algú del seu dolor? .

• La crítica no ha de ser mai a una persona, sinó a allò que ha dit o fet, que és modificable.

Qüestions com aquestes van ser tractades contínuament. La reacció d’alguns d’aquests alumnes vers l’autoritat que implícitament jo exercia com a adult , i les normes que es donaven al començar una sessió també va ser una dificultat a vèncer. En aquest cas la utilització d’instruments de percussió i el veure la necessitat de posar-nos d’acord en una sèrie de consignes bàsiques per arribar a emetre un resultat final agradable a l’oïda, va ser la via per arribar a entendre la necessitat d’una certa autoritat. La llibertat exercida sense tenir en compte la dels altres produïa un efecte sonor que instintivament rebutjaven. La participació de tots aportava riquesa al grup, però no es podia fer de qualsevol manera: es necessitaven normes que tot el grup havia de respectar. Un cop més la reflexió final per entendre l’aplicació d’aquest principi a la vida fora l’aula va ser difícil, però molt positiva. La instrumentació també va donar peu a tractar altres aspectes molt importants de la convivència: cadascú és un ésser únic i irrepetible, amb coses bones i dolentes, però amb una part important dins la partitura. El paper de cadascú és necessari i intransferible. I per un bon resultat final cal que tothom aporti el millor de sí mateix. Hi ha coses que no es poden canviar: els nostres gens, la nostra història , la gent que ens envolta... Però si podem canviar com interrelacionem amb tot això. L’adolescent és molt vulnerable i influenciable. I no sempre l’entorn l’ajuda a desenvolupar la seva personalitat de manera positiva. La música que escolta està farcida de missatges de tot tipus , que necessita saber triar. L’anàlisi de lletres de cançons i utilitzar músiques segons les seves preferències ha estat un mitjà molt ric a través del qual he pogut treballar molts temes de gran interès per part dels alumnes:


44

l’amor, l’amistat, les drogues, el menjar, el vestit... D’altra banda, adonar-se que també es pot triar i utilitzar la música per combatre el cansament, respirar adequadament, concentrar-se, relaxar-se, etc... , que la música pot produir en el nostre cervell efectes similars a l’èxtasi, i que no te cap contraindicació, va ser una descoberta que alguns nois i noies van realitzar. La incapacitat per tolerar l’espera és un dels factors que més ens costa treballar als educadors, a totes les edats, però especialment en l’adolescència. En una societat en que tot és instantani, esperar es fa molt difícil. Tot allò que es demora en el temps i no te una conseqüència ràpida és rebutjat pels adolescents . Els costa visualitzar una pel·lícula que no sigui d’acció, escoltar una música que no tingui un ritme trepidant. Però la dificultat no ens ha de fer perdre de vista el resultat que comporta el treball sistemàtic en aquest sentit. Les activitats musicals, que es poden ordenar en atenció al ritme m’han estat de gran utilitat per treballar aquest aspecte. El contacte físic és un factor totalment necessari per al desenvolupament general de les persones, i els adolescents es debateixen entre la necessitat de tocar i sentir-se tocats i la de mantenir distàncies. Les activitats musicals que comporten moviment, els massatges, les representacions teatrals, faciliten aquest contacte i ajuden a crear un clima més distès i relaxat. Tenir en compte això i iniciar les sessions amb alguna activitat d’aquest tipus em va ajudar a aconseguir una actitud més positiva per part dels alumnes. Així mateix puc dir que la realització de senzills massatges ha estat una activitat molt ben rebuda per la totalitat dels alumnes, que sovint no trobaven el moment d’acabar-la. Vull fer esment a la importància que té l’espai on es desenvolupen les sessions. El fet de desplaçar-se a una aula diferent de la seva , fora del seu “territori”, va ajudar a deixar clares algunes normes i límits. Tenir a l’abast tot el material necessari, i un espai ampli que faciliti la llibertat de moviments ha estat del tot indispensable. Quan per alguna raó aliena a la meva voluntat vaig haver de canviar d’aula i transportar material, els resultats no van ser els mateixos. Vaig trobar a faltar la possibilitat de poder graduar la intensitat de la llum, sobre tot en activitats de relaxació i de respiració, i que una de les aules no estigués insonoritzada, la qual cosa em feia estar pendent de no molestar a les classes veïnes, i restava naturalitat a les produccions que feien els alumnes. Un aspecte que no vaig tractar suficientment , per manca de temps i perquè no l’havia previst en el meu projecte inicial, ha estat el treball de les possibilitats que ofereixen les diferencies musicals entre cultures. En el grup 1, on hi havia tres alumnes magrebines, va suscitar-se una discussió sobre aquestes diferències al constatar tot el grup que després d’escoltar una audició musical que per a la majoria representava la guerra, elles tres la van identificar amb l’alegria i el goig. Posteriorment una d’elles va portar una cançó , el tema de la qual era “te’n penediràs d’haver-me deixat” que la resta del grup va relacionar amb una festa o un casament. Com he dit abans , no vaig aprofundir en el tema, però si més no em va fer pensar en la diferent manera d’entendre la música i d’expressar-se a través d’ella, segons la cultura i l’origen de cadascú. He de dir que sovint al llarg d’aquest curs he experimentat el desànim i una gran sensació de derrota i d’impotència. Però lluny de claudicar , el meu pensament sempre ha estat guiat a seguir endavant , entenent que sempre és millor arriscar-se i fallar que quedar-se quiet i no intentar-ho de nou. Sempre hi ha un pas més a fer.


45

Sense valentia només som capaços d’acumular una bona col·lecció d’idees i de frustracions. El fracàs és una part inevitable de l’èxit, i si es rebusca per mig les seves cendres, potser trobarem alguna cosa que salvar , una nova oportunitat. Aquesta ha estat la meva experiència , i m’ha obert els ulls davant un gran munt de possibilitats per explorar. Agraeixo molt especialment l’ajut i col·laboració dels tutors dels dos grups , així com la dels equips docents i les direccions dels dos centres. Sóc conscient que sense el seu suport no hagués estat possible la feina realitzada. Gràcies també al Bernat per la seva sessió de Hip-Hop. També he de dir que sense el recolzament de la meva tutora, la Sra. Melissa Mercadal, hagués estat molt difícil seguir endavant. D’una manera molt especial li agraeixo tot el suport que m’ha donat, la seva paciència i com m’ha ajudat a resoldre situacions a les quals no hi veia sortida. En tot moment he sentit la força de Deu que m’ha acompanyat i m’ha guiat. A Ell agraeixo i dedico tot el que he après. El meu desig és que el que jo he pogut experimentar al llarg d’aquest curs serveixi d’alguna manera a altres persones que, com jo, senten una gran passió pels adolescents , i veuen en la música una font inacabable de recursos per ajudar-los en el camí a convertir-se en persones integrals i íntegres.

NOEMI ARAGÓ PUYOLES CARDEDEU, AGOST DE 2004


46

6.- BIBLIOGRAFIA

• DAVIS,WILLIAM B., GFELLER, KATE E. Y THAUT, MICHAEL H. Introducción a la Musicoterapia. Teoría y práctica. Traducció de Melissa Mercadal-Brotons. Editorial de música Boileau. 2000

• DUCOURNEAU, GÉRARD. Musicoterapia. La comunicación musical: su función y sus métodos en terapia y reeducación. Traducció de Mª Teresa Falcon. Editorial EDAF. 1988

• GOLEMAN, DANIEL. Inteligencia emocional. Editorial Kairós. Barcelona.1997 • LACARCEL MORENO, JOSEFA. Musicoterapia en educación especial.

Universidad de Murcia. 1995 • THAYER GASTON, E. Y OTROS. Tratado de Musicoterapia. Editorial

Paidos .1989 PUBLICACIONS I ARTICLES

• QUERO GALLEGO, ÀNGELA. Tècniques de Musicoteràpia aplicades a l’escola: una proposta de treball interdisciplinari per a nens amb dificultats educatives específiques. Treball publicat a la pàgina web del Departament d’ Ensenyament, gencat.es. Curs 2002-03

• VALLEE, ROLAND. Tartamudez y musicoterapia: Superar la inhibición, de lo no verbal a lo verbal. Música, terapia y comunicación . Monogràfic de Musicoteràpia, núm.1. Traducció d’Aittor Loroño. Edita M.I.- C.I.M. (Centro de Investigación Musicoterapéutica ) Bilbao. 1991

• LOROÑO, AITTOR. Musicoterapia en la escuela. Música, terapia y comunicación . Revista de Musicoteràpia, núm. 10. Tardor – hivern,1991. M.I.-C.I.M

• IGLESIAS,M. Rock especial : graban un CD con letras de chicos con discapacidades. Musicoterapia Norte. Articles a Internet. Maig 2002

• Sons de Civilització . BIEC. Butlletí Informatiu de l’Ensenyament a Catalunya. Núm.18, Gener 1999

• Habilitats cognitives, valors morals i habilitats socials. Programa de competència social . ESO. Materials de formació . Dep. d’Ensenyament

• Drogas, heridas, mentiras. Revista Rolling Stone. Novembre 2003 • RADIS, MARINA Y MARCO, ROSARIO G. Raperas de rompe y rasga. Revista

Magazine , La Vanguàrdia, 7 de Març de 2004 Articles extrets de la base de dades – índex ERIC, per Internet :

• ED270207. Training Elementary Teachers To Use Music Therapy Activities for Social Skill Promotion. ALEXANDRA, CELENE A.EEUU. Florida 1985

• ED 334142. Beginning Musical Strategies with Social Implications for Level V Middle Ashool Students. TESKE, PATRICIA W. EEUU.Maryland 1989

• EJ543754. A Meta-Analysis on the Effects of Music as Reinforcement for Education/therapy Objectives. STANDLEY, JAINE M. 1996

• EJ592673. Percussion Discussion: Using Drums to Reconnect Youth. WILBUR, JOHN ; HARRIS , TOM . Georgia. 1998


47

• EJ607602. Music Therapy Groups: A Path to Social-Emotional Growth and Academic Success. CAMILLERI, VANESSA. EEUU. Nova York.2000

• ED452644. The Effects of Sistematic Implementation of Music on Behavior and Performance of the Special Needs Estudents. COYNE, NANCY M.; DWYER, MARY L. ; KENNEDY, MARIANNE ; PETTER, NANCY M. EEUU. Illinois 2000

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES • BENENZON, R. O. Manual de Musicoterapia. Paidos Educador. Barcelona

1981. Citat per J. Lacárcel al llibre Musicoterapia en educación especial. Ed. Universidad de Murcia.

• DAVIS, W.B.; GFELLER, K. E.; THAUT, M. H. Introducción a la musicoterapia . Teoría y práctica. Editorial de música Boileau.2000

• DUCERNEAU, G. Musicoterapia . La comunicación musical: su función y sus métodos en terapia y reeducación. Editorial EDAF.1988

• GASTON (1968) citat en el llibre Introducción a la Musicoterapia, de DAVIS; GFELLER i THAUT. Ed. Boileau

• GOLEMAN, D. Inteligencia emocional. Editorial Kairós . Barcelona 1997. • LACARCEL, J. Musicoterapia en educación especial. Universidad de Murcia.

1995 • LOROÑO, A. Musicoterapia en la escuela. M.I.- C.I.M. 1991 • MASLOW (1970) citat en el llibre Introducción a la Musicoterapia , de DAVIS;

GFELLER i THAUT. Ed. Boileau. • MERCADAL, M. Introducció a la Musicoteràpia. Assignatura del curs Màster-

Postgrau en Musicoteràpia. Universitat Ramon Llull. Curs 2001-02. • MERRIAM (1969) citat en el llibre Introducció a la Musicoteràpia, de DAVIS,

GFELLER I THAUT. Ed. Boileau. • NORDOFF, P.; ROBBINS, C. Citats en el curs La aportación del método

Nordoff-Robins , per Àngela Lorenzo. Màster-Postgrau en Musicoteràpia. Universitat Ramon Llull. Curs 2002-03.

• RODOCY I BOYLE (1979) citat en el llibre Introducción a la Musicoterapia , de DAVIS; GFELLER i THAUT. Ed. Boileau.

• SEARS (1968) citat en el llibre Introducción a la Musicoterapia , de DAVIS; GFELLER i THAUT. Ed. Boileau.

• THAYER GASTON, E. Tratado de Musicoterapia. Editorial paidos,1989. • WILLEMS. El valor humano de la Educación Musical. Ed. Paidos Estudio.

Barcelona 1981. Citat per J. Lacárcel al llibre Musicoterapia en educación especial. Ed. Universidad de Murcia.

• WINNER (1982) ) citat en el llibre Introducción a la Musicoterapia , de DAVIS; GFELLER i THAUT. Ed. Boileau.


48

ANNEX 1

Fitxes per a la intervenció

i d’observació


49

AUTORITZACIÓ PER A LA INTERVENCIÓ I LA FILMACIÓ Dono permís perquè l’alumne/a________________________ intervingui en les sessions de Musicoteràpia que es realitzaran al centre, i perquè pugi ser filmat/da durant las sessions, sempre i quan aquestes filmacions i tots els resultats de la intervenció siguin utilitzats amb finalitats educatives, i es mantingui la confidencialitat de l’alumne/a. Dono el meu permís sota les següents condicions: Persona responsable de l’alumne/a DNI Persona responsable del centre DNI ________ Data i població


50

RECOLLIDA DE DADES DATA: 1. DADES PERSONALS

NOM: CENTRE: COGNOMS: CURS: DATA NAIXEMENT: TUTOR: 2. DADES FAMILIARS 2.1 GENOGRAMA 2.2 ALTRES DADES D’INTERÈS 3. HISTÒRIA ESCOLAR DATA D’INGRÉS: CURS D’INCORPORACIÓ: PROCEDÈNCIA: REPETICIÓ DE CURSOS: REGULARITAT D’ASSISTÈNCIA: 4. RENDIMENT PER ÀREES Molt bo Mitjà Baix Deficient Llenguatges Matemàtiques Tecnologia Socials Ed. Visual i Pl. Ed. Física Música


51

5. PROBLEMÀTICA OBSERVADA 6. ACTUACIONS PRÈVIES A LA INTERVENCIÓ 7. RESULTATS 8. OBSERVACIONS


52

QÜESTIONARI DE PREFERÈNCIAS MUSICALS DATA NOM: 1. Quants crèdits de música has fet a l’ESO? 2. Has fet algun variable de música? 3. Numera per ordre de preferència de l’1 al 6 les següents activitats: - cançó - llenguatge musical - dansa - audició - instruments - altres 4. Has fet classes de música en horari extraescolar? 5. Toques algun instrument? Quin? 6.T’agradaria saber-ne tocar algun? 7. Quantes hores al dia escoltes música? - menys de mitja hora - dues hores - mitja hora - més de dues hores - una hora - sempre que pots


53

8. Quin estil de música escoltes normalment? - clàssica - màquina - pop - disco - rock - altres 9. Quin tipus de música t'agrada mes? - instruments solistes - cantants solistes - conjunts instrumentals - grups instrumentals amb cantants 10. Quin es el teu grup o solista preferit? 11. Has anat alguna vegada a un concert ? De quin tipus de música? - clàssica - rock - pop - altres - jazz 12. Quina música escolten a casa teva? - clàssica - rock - pop - altres - jazz 13. Tens alguna cançó o tema musical que t'agrada d'una manera especial? Si en tens, quin es el títol i l'autor? 14. Sabries explicar per què t'agrada?


54

QÜESTIONARI FINAL D’AUTOAVALUACIÓ NOM DATA .

1.-HAS APRÈS ALGUNA COSA SOBRE TU MATEIX? Si No He confirmat el que ja sabia Explica la teva resposta. 2.- HAS APRÈS ALGUNA COSA DELS TEUS COMPANYS? Si No He confirmat el que ja sabia Explica la teva resposta 3.- COM ET SENTS EN AQUEST MOMENT DINS DEL GRUP? Igual que abans Millor que abans Pitjor que abans Explica la teva resposta 4.- CREUS QUE ELS TEUS COMPANYS ET CONEIXEN BÉ? Igual que abans Millor que abans Pitjor que abans Explica la teva resposta


55

5.- EN RELACIÓ A LA MÚSICA QUE HAS ESCOLTAT: La coneixies tota T’ha agradat conèixer música nova No t’ha agradat Explica la teva resposta 6.- QUAN ESCOLTES MÚSICA, INTENTES PARAR-HI ATENCIÓ? Si No Igual que abans Explica la teva resposta 7.- SENTS INTERÈS PER LES LLETRES? Si No Igual que abans Explica la teva resposta 8.- PENSES QUE ES POT EXPRESSAR COSES AMB ELS INSTRUMENTS? Si No Em costa expressar Explica la teva resposta


56

9.- QUÈ PREFEREIXES: Tocar sempre el mateix instrument Provar diferents instruments No tocar Explica la teva resposta. 10.- PENSES QUE LA MÚSICA T’AJUDA A EXPRESSAR-TE VERBALMENT? Millor amb música Millor sense música Igual Explica la teva resposta 11.- EN RELACIÓ AL MOVIMENT I COORDINACIÓ DEL COS, LA MÚSICA: T’ajuda a moure’t No t’ajuda T’és indiferent Explica la resposta 12.- FAS SERVIR LA MÚSICA PER A RELAXAR-TE? Més que abans Igual que abans No em serveix Explica la teva resposta


57

13.- UTILITZES EL QUE HAS APRÈS EN RELACIÓ A LA RESPIRACIÓ? Més que abans Igual que abans No em serveix Explica la teva resposta 14.- EN CONJUNT, EL CRÈDIT DE MUSICOTERÀPIA: T’ha estat útil T’ha semblat interessant No t’ha servit de res Explica la teva resposta 15.- FES UN COMENTARI DEL CRÈDIT VALORANT COSES POSITIVES I NEGATIVES, LA TEVA OPINIÓ PERSONAL, QUÈ T’HA AGRADAT MÉS, QUÈ NO T’HA AGRADAT….


58

FULL DE SEGUIMENT INDIVIDUAL NOM: DATA: 1 2 3 4 5 1 2 3 4 5 1 2 3 4 5 1 2 3 4 5 1 2 3 4 5 AUDICIÓ - Es mostra atent - Discrimina el que es demana - Participa en l’anàlisi de lletres - Participa en l’anàlisi de músiques

RELAXACIÓ - Respira adequadament - Relaxa grups musculars - Controla l’ansietat - Es concentra

EXPRESSIÓ VOCAL - Recorda les melodies - Recorda la lletra de cançons - Distingeix realitat/ficció - Improvisa sense repetir

MOVIMENT - Segueix el ritme - Coordina els moviments - Accepta el contacte corporal - Participa en les coreografies

COMPOSICIÓ - Aporta idees per fer lletres - Aporta idees per fer melodies - Col·labora i treballa en grup - Participa en el producte final

1 Sempre 2: Amb freqüència 3: Algunes vegades 4: Quasi mai 5: Mai


59

DATA ASSOLIMENT D’OBJETIUS

DATA OBSERVACIONS


60

FULL D’OBSERVACIÓ DE GRUP DATA: SESSIÓ NÚM.: NOM DEL L’ALUMNE ACTITUD INICIAL MOTIVACIÓ PARTICIPACIÓ REL. COMPANYS REL. ADULTS OBSERVACIONS


61

ANNEX 2

Crèdit Variable

Expressa’t amb la Música


62

UNITATS DE PROGRAMACIÓ

• U 1.-IMPORTÀNCIA DE LA MÚSICA PER ALS ÉSSERS VIUS

o Què és la música? o Quines reaccions provoca la música? o Fem una mica d’història o Fem un blues o Avaluem la importància de la música

• U.2.-LA MÚSICA, UN PONT DE COMUNICACIÓ

o Com ens comuniquem? o Qui necessita comunicar-se? (Emissor i receptor) o Què volem comunicar? (Missatges) o Com ho podem explicar? (Tipus de codis o llenguatges: verbal, musical,

corporal, plàstic i visual) o Què fem servir? (Canals de comunicació: el cos, la veu, els instruments,

la forma i el color)

• U.3.-HISTÒRIES MUSICALS

o Narracions i descripcions. o Parts de l’argument. (Inici, nus i desenllaç) o Personatges principals i secundaris. Diàlegs. o Retrats musicals. o Ambientació de les històries (Època, emplaçament, situació...)

• U.4.-FEM LA NOSTRA HISTÒRIA MUSICAL

o Busquem un bon argument (guió, personatges, ambientació...) o Elaborem una banda sonora ( utilització de diversos materials sonors) o .....Acció! (Filmació d’un vídeo-clip)

EXPRESSA’T AMB LA MÚSICA! CRÈDIT VARIABLE DE MUSICOTERÀPIA

63

UNITAT DIDÀCTICA: PRESENTACIÓ SESSIÓ 1 1. OBJECTIUS 2. CONTINGUTS

• Donar a conèixer als alumnes la finalitat del crèdit • Conèixer les preferències musicals dels alumnes • Valorar la diversitat de gustos i estils

• La música com a eina de coneixement i creixement personal • La diversitat de gustos i estils musicals

3. METODOLOGIA 4. AVALUACIÓ 3.1. Activitats 3.2 Estratègies i organització 3.3 Recursos didàctics i

material

• Xerrada de presentació • Omplir un qüestionari de

preferències musicals • Audició de diversos temes

musicals. Comentar les diferències d’estil, instrumentació, melodia.

• Disposició dins l’aula : els

alumnes estan asseguts en cadires formant un cercle.

• Qüestionaris de preferències

musicals • Temes musicals d’actualitat de

diversos estils • Aparell reproductor de música

• Prendre nota de les diverses

actituds i comentaris dels alumnes

• Anàlisi dels qüestionaris. Fer un llistat amb els temes de les seves preferències, i cercar les lletres per Internet.


64

UNITAT DIDÀCTICA: 1.- IMPORTÀNCIA DE LA MÚSICA PER ALS ÉSSERS VIUS – Què és la música SESSIÓ 2 1. OBJECTIUS 2. CONTINGUTS

• Aconseguir un clima de tranquil·litat i benestar a partir de l’audició d’un tema preferent.

• Reconèixer els elements constitutius de la música: so i silenci • Diferenciar la intencionalitat de so i soroll • Descobrir la intencionalitat comunicativa de la música • Posar en comú les conclusions i realitzar un treball en grup

• La música que ens agrada com a mitjà per sentir-nos bé • El so i el silenci com a matèria constitutiva de la música • Diferència entre so i soroll • Caràcter intencional i comunicatiu de la música


material

• Audició d’un dels temes

preferents que majoritàriament hagin triat

• Parlar de la matèria de que està feta la música: sons estructurats

• Audició de música enregistrada on apareguin sons i sorolls

• Escollir fotos de revistes que representin els tres conceptes: so, soroll i silenci

• Fer un mural col·lectiu • Omplir el full d’avaluació

inicial

• Es disposaran les taules i

cadires de l’aula per poder treballar en grup

• Per fer l’audició , es buscarà una postura còmode que permeti respirar profundament

• El mural es farà en grup • Caldrà respondre el full

d’avaluació inicial de forma personal i reflexiva

• Música en registrada segons

preferències. • Temes musicals enregistrats

que continguin sons i sorolls diversos. P.ex. Visions, Bernard Nardone Ed. J.M. Fuzeau

• Aparell reproductor de música • Revistes, tisores, pega,

retoladors, paper d’embalar o cartolines

• Full d’avaluació inicial

• Recull d’observacions

individuals durant l’audició, per part del mestre.

• Anàlisi de les avaluacions inicials


65

UNITAT DIDÀCTICA : 1.- Quines reaccions provoca? SESSIÓ 3 1. OBJECTIUS 2. CONTINGUTS

• Ser conscients de la necessitat de controlar el so al voltant nostre • Aconseguir interès pel que passa als altres • Valorar el silenci com a mitjà per facilitat l’aprenentatge • Considerar el soroll com un element a controlar • Analitzar les diferents reaccions davant la música i els sons

• El silenci • La contaminació acústica • Reaccions davant la música : - físiques - Mentals - emocionals


material

• Fer silenci durant dos minuts

i observar. • Comentar les reaccions • Parlar de la contaminació

acústica i els seus efectes • Audició del tema 2 del CD de

Vàngelis • Anotar individualment en un

full totes les reaccions físiques, emocionals i mentals que s’hagin tingut en l’audició

• Experimentar la vibració amb l’audició de sons produïts per Bols tibetans

• Aconseguir una llum tènue a

l’aula. • Disposició dels alumnes

asseguts en cadires formant un cercle.

• CD. Banda sonora de la

pel·lícula 1492 de Vangelis. Nº1 • CD amb sons produïts per bols

tibetans: Harmonia. Integral, o bols tibetans o similars

• Aparell reproductor de música • Fulls i llapis • Articles o escrits sobre

contaminació acústica

• Observació directa dels

comentaris i reaccions


66

UNITAT DIDÀCTICA: 1.- Fem una mica d’història SESSIÓ 4 1. OBJECTIUS 2. CONTINGUTS

• Valorar la importància del ritme a la música • Comprendre i conèixer l’origen dels instruments creats per l’home a

partir de la natura • Conèixer música africana i alguns instruments ètnics • Entendre la música com a necessitat d’expressió • Expressar idees amb instruments de percussió

• El ritme • Origen de la música i els instruments • Instruments i música ètnica africana • La música com a necessitat de comunicació


material

• Audició d’un tema del llistat

de músiques preferents • Seguir el ritme amb les mans • Comentar la importància del

ritme • Parlar de l’origen de la

música i dels instruments • Audició dels temes escollits

del CD Bach to Africa • Mostrar els instruments

ètnics i relacionar-los amb els temes escoltats

• Buscar dues paraules oposades cadascú i expressar-les amb un instrument

• Disposició dins l’aula en

cercle, al voltant dels instruments

• Provar els instruments i escollir-ne un per fer la darrera activitat

• Instruments de percussió ètnics • CD Bach to Africa. Temes:

- Inici nº 2 - Arc nº11 - Tambors nº 4 - Xilofon nº 5 - Corn nº 13

• Aparell reproductor de música

• Recollida d’observacions

directe • Analitzar les idees

expressades en la darrera activitat i l’ús de l’instrument triat.


67

UNITAT DIDÀCTICA: 1.- Fem un blues SESSIÓ 5 i 6 1. OBJECTIUS 2. CONTINGUTS

• Analitzar la importància de la veu i de la melodia dins la música • Comprovar diferents maneres de utilitzar-la segons el que es vulgui

expressar • Reconstruir la història dels orígens del blues. • Compondre un blues .

• La veu com a principal instrument • Utilització de la veu segons diferents estils • Analitzar la importància de la veu i de la melodia dins la música


material

• Audició d’una cançó on tingui molta importància la veu

• Audició d’un tema on es mostra diferents maneres en que es pot utilitzar la veu (Gamelan, nº 10)

• Audició d’un blues • Explicar entre tots els

orígens de la música dels esclaus negres als EEUU

• Seguint la estructura del blues, inventar per parelles uns estrofa de 6 frases amb repeticions, expressant queixes reals.

• Interpretar-la

• Agrupació en petits grups o

parelles per escriure el blues • Per realitzar la interpretació

el mestre acompanyarà a cada grup a la guitarra fent una roda d’acords de blues.

• Aquest treball s’ha de fer tranquil·lament, i pot durar dues sessions

• CD Gamelan Ed. Mc Graw Hill.

Nº 10: flamenc, jota, cant tibetà, jazz.

• CD Blues. “BoomBoom”, de John Lee Hooker

• Aparell rep. de música • Fulls i estris per escriure

• Recull i anàlisi del que cada

grup expressa en el blues


68

UNITAT DIDÀCTICA: 1.- Avaluem la importància de la música SESSIÓ 7 i 8 1. OBJECTIUS 2. CONTINGUTS

• Prendre contacte amb el cos del company, amb un objecte intermediari, seguint una música

• Analitzar què se sent quan s’expressa una cosa • Verbalitzar coses agradables i desagradables • Prendre consciència de la pròpia actuació i de com incideix en els

altres

• Importància de l’expressió de sentiments , sensacions i pensaments • Expressió oral del comportament . La crítica constructiva.


material

• Escoltar un tema del llistat de músiques preferents, i “dibuixar-la a l’esquena del company amb una petita pilota de goma

• Lectura i anàlisi de les lletres del blues composat els dies anteriors.

• Valoració dels sentiments experimentats al poder expressar queixes lliurement

• Expressar amb la veu , el cos i/o algun instrument una cosa agradable i una altra desagradable

• Disposició dels alumnes en

cercle • Aquesta sessió es filmarà en

vídeo ( sessió nº7), per analitzar-la posteriorment a la sessió nº 8, i les observacions seran fetes tant per part del mestre com dels alumnes.

• Pilotes de goma • CD amb música aportada pels

alumnes • Reproductor de CD • Vídeo càmera • Aparell reproductor de vídeo • Cinta de vídeo

• Recull d’observacions a

partir de la filmació en vídeo de la sessió 7

• A la sessió següent (nº8) es passarà la filmació i els alumnes faran comentaris sobre el que observen de la seva pròpia actuació i la dels companys. S’haurà de ressaltar una cosa positiva i una negativa de cadascú.


69

UNITAT DIDÀCTICA: 2.- LA MÚSICA: UN PONT DE COMUNICACIÓ. – Com ens comuniquem? SESSIÓ 9 1. OBJECTIUS 2. CONTINGUTS

• Afavorir la concentració a partir de la respiració • Prendre contacte amb el company a partir del massatge • Saber expressar el que se sent en un moment donat , de forma no

verbal

• Respiració i concentració • El massatge acompanyat de música • La comunicació a través del cos i els sons


material

• De peu, fer inspiracions profundes aixecant els braços. Aguantar l’aire i deixar anar.

• Estirats a terra sobre màrfegues respirar tranquil·lament i aconseguir coordinar la respiració amb la música (CD nº1).

• Asseguts a terra i per parelles, fregar-se l’esquena i fer un petit massatge.

• De peu, moure’s per l’espai lliurement expressant amb el cos i produir sons que expressin com ens sentim, tot seguint la música .

• Apartar les cadires i taules de

l’aula i deixar en espai ampli al mig.

• Disposar les màrfegues a terra el més àmpliament possible.

• La il·luminació durant tota aquesta sessió hauria de ser molt baixa .

• Per la darrera activitat les màrfegues hauran d’estar recollides .

• CD “Enchantment” , de

C.Spheeris i P.Voudouris. nº 1, 2 i 5

• Màrfegues o mantes per estirar-se a terra

• Reproductor de CD

• Observació directa durant

tota la sessió. Anotar tot allò que cridi l’atenció.


70

UNITAT DIDÀCTICA: 2.- Qui necessita comunicar-se? SESSIÓ 10 1. OBJECTIUS 2. CONTINGUTS

• Comprendre els diferents elements de la comunicació: qui es comunica i qui rep la comunicació

• Extreure tota la informació possible a partir d’una cançó, i entendre el missatge que vol transmetre

• Comprovar que el que comunica la cançó va més enllà de la possible lletra.

• Els elements de la comunicació: emissor , receptor i missatge • La intencionalitat de la música


material

• A partir d’una cançó

preferent analitzar els diferents elements de la comunicació: qui és i com és la persona que està cantant, què pensa, què sent, etc. Què vol expressar i a qui va dirigida la cançó.

• Audició dels Planetes de Holst.

• Relacionar cada música escoltada amb el títol corresponent, segons el que vol dir cada planeta (la guerra, la pau, la joia...)

• Per parelles contestar les

preguntes sobre els elements de la comunicació. Comentar-les en grup posteriorment.

• Fer les associacions de les músiques i els planetes individualment.

• CD de la cançó preferent

escollida per la seva temàtica • Lletra escrita de la cançó. • CD “Els planetes” de Holst • Fulls i materials per escriure • Reproductor de CD

• Recull de les respostes

escrites dels alumnes, tant per parelles com individualment


71

UNITAT DIDÀCTICA: 2.- Què volem comunicar? (I) SESSIÓ 11 1. OBJECTIUS 2. CONTINGUTS

• Comprovar com la respiració ajuda a controlar emocions i pensaments.

• Escoltar atentament deixant lliure la imaginació • Expressar verbalment allò que s’ha imaginat • Fer una petita representació en grup.

• La respiració conscient i controlada. • Els missatges que comunica la música: idees, imatges, històries


material

• Exercicis de respiració

conscient, acompanyats de música (CD Enchantment, nº1.

• Estirats a terra , escoltar la música celta i imaginar l’escena.

• Posar en comú el que ha suggerit la música.

• Audició d’un tema de música màquina .

• Representació per grups d’una història sense paraules, a partir de la música escoltada.

• Filmar la representació.

• Espai ampli al mig de l’aula

per realitzar les activitats 1 i 2.

• Segons el grup classe, fer 2 o 3 petits grups per la darrera activitat.

• CD “Enchantment”,C.Spheeris i

P.Voudouris, nº 3. • CD “A celtic season” nº 8 : Snow

on high ground. • CD “Gran National” Vol. 3,nº 1 • Màrfegues o mantes • Reproductor de CD • Càmera i cinta de vídeo.

• Observació directa de les

dues primeres activitats, ajudant als alumnes en les dificultats que mostrin

• Filmació en vídeo de la darrera activitat


72

UNITAT DIDÀCTICA 2.- Què volem comunicar? (II) SESSIÓ 12 1. OBJECTIUS 2. CONTINGUTS

• Saber analitzar el missatge d’una cançó. • Canviar el missatge d’una cançó canviant la lletra. • Saber destriar un aspecte positiu i un negatiu a millorar del

comportament propi.

• El missatge verbal de les cançons • Autoavaluació


material

• Escoltar una cançó preferent, tot llegint la lletra

• Explicar quin és el tema principal, i quins recursos utilitza l’autor per comunicar-lo.

• Per grups canviar la lletra de la tornada, o d’una estrofa cada grup.

• Cantar la cançó resultant • Visualitzar el vídeo gravat a

la sessió anterior buscant cadascú un aspecte positiu i un a millorar del seu comportament. Els companys poden ajudar a concretar aquests aspectes, sempre de manera constructiva.

• Disposició de taules i cadires

per poder treballar en petit grup (3-4 alumnes)

• CD cançó. • Lletra de la cançó escollida. • Fulls i material per escriure. • Reproductor de música i de

vídeo.

• Recull dels aspectes positius

i a millorar expressats per cada alumne , per contrastar al final del crèdit.


73

UNITAT DIDÀCTICA 2.- Com ho podem expressar? (I) SESSIÓ 13 1. OBJECTIUS 2. CONTINGUTS

• Escoltar atentament una música i poder parlar de les qualitat del so que hi intervenen.

• Ser capaços de elaborar uns signes gràfics per representar aquestes qualitats.

• Valorar els signes del llenguatge musical com una necessitat per poder expressar i entendre’s.

• El codi com a element de la comunicació • El llenguatge musical: elements i qualitats del so • Musicogrames


material

• Audició d’un tema musical en el qual es puguin observar clarament les qualitats del so.

• Analitzar-les (intensitat , altura , timbre, durada) utilitzant la nomenclatura adient.

• Fer un musicograma en grup, representant una part de la melodia en paper d’embalar . Han d’estar representades les qualitats analitzades, fent servir diferents grafies, formes colors, etc.

• Per poder fer el treball en

grup es poden ajuntar les taules, o fer-ho a terra.

• CD.”Dimensions”, de Serge

Follie. Ed J.M. Fuzeau • Reproductor de CD • Paper d’embalar • Retoladors de diferents colors i

gruixos.

• Durant la confecció dels

treballs, observar si tenen clar els conceptes.


74

UNITAT DIDÀCTICA 2.- Com ho podem expressar? (II) SESSIÓ 14 1. OBJECTIUS 2. CONTINGUTS

• Experimentar diverses formes d’expressar una música • Potenciar la imaginació • Aconseguir una respiració que permeti la concentració

• Llenguatges associats a la música - corporal - plàstic : forma i color de la música


material

• Estirats a terra sobre les màrfegues , escoltar una música i respirar correctament.

• Seguint les indicacions del professor que guiarà la imaginació amb la música, dibuixar a l’aire amb els braços lliurement.

• Parlar de les sensacions experimentades, de les formes i els colors que han vist en la seva imaginació.

• Plasmar en un full amb pintura “aquarel·la” una representació de la música escoltada.

• La primera part de la sessió

s’ha de fer amb poca intensitat de llum, i si és possible mantenint els ulls tancats.

• S’ha de tenir a punt tot el material necessari per la pintura.

• CD “Beautiful Relaxing Music”,

de A. N. Williamson. Escollir dos temes diferents per a la realització de les activitats

• Reproductor de CD. • Màrfegues • Fulls de paper de dibuix • Aquarel·les i pinzells • Gots d’aigua • Paper secant.

• Observació directa durant la

relaxació i l’activitat plàstica


75

UNITAT DIDÀCTICA 2 .- Què fem servir? SESSIÓ 15 1. OBJECTIUS 2. CONTINGUTS

• Analitzar quins canals utilitzem per expressar amb música. • Ser conscients de la importància de la veu i la oïda en la comunicació

i de la necessitat de tenir-ne cura. • Utilitzar correctament alguns instruments de petita percussió Orff. • Expressar algunes petites idees amb la veu, el cos i un instrument. • Escoltar respectuosament als companys

• Els canals de la comunicació musical • La veu i el cos com a canals preferents • Els instruments musicals Orff


material

• Audició d’un tema preferent cantat, aportat pels alumnes.

• Comentar quins són els canals a través dels quals la música escoltada ha arribat a nosaltres , fins arribar a concretar en la veu del cantant i els instruments.

• Escollir cadascú un instrument i acompanyar el mateix o un altre tema musical.

• Fer cadenes rítmiques amb els instruments.

• Fer petits jocs d’expressió amb els instruments: expressar una cosa que t’agrada i una altra que no , dues paraules oposades.

• Per a poder fer aquesta

sessió la disposició de les cadires haurà de ser en cercle o semicercle, deixant un espai lliure ampli al mig on estaran els instruments.

• CD. Tema preferent dels

alumnes • Reproductor de CD. • Instrumental Orff

• Observació directa de les

reaccions, i de les expressions dels alumnes.

• En aquesta sessió es farà molt d’èmfasi en el respecte per les produccions dels altres.


76

UNITAT DIDÀCTICA 3.- HISTÒRIES MUSICALS - Narracions i descripcions SESSIÓ 16 1. OBJECTIUS 2. CONTINGUTS

• Aconseguir un bon clima de grup a partir de la relaxació • Saber trobar els elements descriptius que poden haver en una

música. • Expressar plàsticament un tema musical dins un cercle (mandala)

• Música descriptiva i narrativa


material

• Audició d’un tema de relaxació, seguint les indicacions del professor per aconseguir una mena de dutxa interna: imaginar que l’aigua corre per dins del cos arribant i detenint-se a cada part.

• Escoltar el tema “El matí” de l’obra Peer Gynt d’Edward Gruieg.

• Expressió oral del que ens ha explicat la música.

• Realització d’una mandala, dibuixant lliurement dins d’un cercle , escoltant de nou la música.

• A la primera activitat s’ha

d’haver aconseguit molt silenci i concentració, sinó és millor no fer-la.

• La mandala es pot substituir per un dibuix lliure, si és necessari.

• CD “Guitarra romántica”, de

Nature’s Harmony • CD Peer Gynt, d’E. Grieg • Reproductor de CD • Màrfegues • Fulls de paper amb un cercle

gran dibuixat al mig. • Llapis de colors

• Observar com fan la

mandala: direcció del dibuix del centre cap a fora o a l’inrevés, traços, colors...


77

UNITAT DIDÀCTICA 3.- Parts de l’argument SESSIÓ 17 1. OBJECTIUS 2. CONTINGUTS

• Saber distingir les tres parts de l’argument d’una història i aplicar-ho a un tema musical

• Desenvolupar la imaginació inventant una petita història a partir d’una audició

• Plasmar la història inventada en un dibuix tipus còmic. • Dramatitzar una història

• Històries sense paraules • Argument d’una història: inici, nus i desenllaç


material

• Audició del tema “Dins la gruta del rei de la muntanya” de l’obra Peer Gynt d’Edward Grieg.

• Decidir quan comença cada part de l’argument.

• Dividir un full en tres vinyetes i dibuixar en cada una d’elles una part de la història que han pogut imaginar, sense el llenguatge escrit. Subdividir si es vol en més vinyetes, mantenint les tres parts.

• Posar en comú el tema de cada història

• Escollir-ne una i dramatitzar-la.

• Per fer la darrera activitat

caldrà deixar un espai lliure dins l’aula. Es pot utilitzar material complementari de vestuari

• CD Peer Gynt de E. Grieg • Reproductor de CD • Fulls , llapis, regles i retoladors

negres • Material de vestuari senzill, com

pot ser : barrets, mocadors, robes....

• Es valorarà el tema de les

històries, si expressen algun conflicte, etc.

• Anotar a les observacions de grup la interrelació entre tots els alumnes.


78

UNITAT DIDÀCTICA 3.- Personatges principals i secundaris- Diàlegs SESSIÓ 18 1. OBJECTIUS 2. CONTINGUTS

• Entendre les característiques tímbriques dels diferents instruments i la seva possibilitat expressiva

• Reconèixer el timbre dels instruments d’una obra musical • Entendre la importància de tots els instruments, i cadascun d’ells • Ser capaços de comprendre la importància de cada persona en

particular, sigui quin sigui el seu paper • Establir diàlegs amb els companys, utilitzant els instruments de

percussió.

• Els personatges en una història musical • Els instruments musicals: timbre i caràcter


material

• Audició de l’Entracte de l’obra Carmen de G. Bizet

• Analitzar el paper de cada instrument (flauta: protagonista, Clarinet: antagonista, arpa i cordes: secundaris).

• Distribuir el grup en tres petits grups, i adjudicar un instrument. Cada grup es mourà lliurement per l’espai quan s’escolti el seu instrument

• Cada alumne agafa un instrument de percussió i explica perquè l’ha escollit

• Fer diàlegs entre instruments participant tots els alumnes.

• Els alumnes es col·locaran al

voltant de l’aula, deixant un espai lliure al mig per poder-se desplaçar.

• A la segona part de la sessió es col·locaran els instruments al centre, i els alumnes asseguts al voltant. No és necessari que es moguin del lloc per dialogar amb els companys. En un moment donat, amb una consigna prèvia, qualsevol podrà interrompre una intervenció

• CD. Carmen de G.Bizet • Reproductor de CD • Instruments de percussió Orff

• Observar el comportament i

les relacions dins del grup, i l’ús que cada alumne fa de instrument escollit.


79

UNITAT DIDÀCTICA 3.- Retrats musicals SESSIÓ 19 1. OBJECTIUS 2. CONTINGUTS

• Escoltar atentament les audicions proposades • Expressar verbalment la descripció del personatge segons la música • Relacionar diversos personatges d’actualitat amb les músiques

escoltades.

• Descripció de personatges a partir de la música


material

• Escoltar el Tema “El cigne” de l’obra El Carnaval dels animals, de C. Saint Saëns, explicant en què es va inspirar l’autor (una ballarina)

• Escoltar els altres temes, i relacionar-los amb els animals que representen, escollits d’un llistat de possibilitats.

• Explicació per part del professor de la intenció de l’autor d’amagar darrera de cada animal un personatge de la seva època

• Buscar personatges actuals de revistes i diaris, que podrien correspondre a cada tema musical

• Cada alumne ha de disposar

de taula per poder treballar.

• CD. “El Carnaval dels animals”

de C. Saint Saëns: temes del cigne, galls i gallines, aquari i lleó

• Reproductor de CD • Revistes i diaris • Tisores i pega • Fulls Din A3

• Observació a partir dels

personatges triats de la capacitat d’associació de cada alumne.


80

UNITAT DIDÀCTICA 3.- Ambientació de les històries SESSIÓ 20 1. OBJECTIUS 2. CONTINGUTS

• Identificar auditivament diferents ambients • Descriure verbalment un paisatge segons els sons escoltats • Expressar amb instruments de percussió paisatges i ambients. • Potenciar la imaginació • Potenciar la interrelació dins del grup

• Ambients sonors • Descripció de paisatges i ambients


material

• Audició de fragments de diversos temes de Debussy (per exemple Reflets dans l’eau, Les Parfums de la Nuit, Le Matin d’un jour de fête.

• Audició d’efectes sonors, identificant-los

• Comparar les diverses formes de explicar amb música i sons un ambient.

• Audició de un fragment de música amb sons de natura

• Descriure verbalment el paisatge escoltat.

• Per grups i amb instruments de percussió intentar expressar un ambient o paisatge.

• En les activitats d’audició els

alumnes estaran disposats en cercle, i els comentaran oralment entre tots o individualment per escrit, segons convingui.

• En l’activitat de grup, abans d’agafar els instruments cada grup decidirà què vol descriure. Provaran els instruments que siguin més adients i entre tots decidiran què farà cadascú, i quan intervindrà. També es poden utilitzar altres objectes sonors que hi hagi a l’aula.

• CD Impresiones poètiques, de

C.Debussy • CDs d’efectes sonors, com la

col·lecció Sound Effects for video and film,, Sounds of Nature

• CD Voyage, de Brad White i Pierre Grill

• Reproductor de CD • Instruments de percussió

• Es donarà opció a la

participació de tots i cadascun dels alumnes, valorant la originalitat i l’adequació de la seva proposta al grup


81

UNITAT DIDÀCTICA 4.- FEM LA NOSTRA HISTÒRIA MUSICAL- Busquem un bon argument SESSIÓ 21-25 1. OBJECTIUS 2. CONTINGUTS

• Treballar en grup tot allò que s’ha fet a les sessions anteriors del crèdit

• Potenciar l’autoestima dels alumnes oferint-los una possibilitat de plasmar allò que han après de forma creativa i personal

• Trobar el tema per a la realització d’una petita pel·lícula o vídeo-clip.

• Històries musicals


material

• Visualització de la pel·lícula

en dues sessions, parant i fent esment a les escenes en que es descriu amb música personatges, sentiments, una tempesta en alta mar..

• Decidir els grups que faran junts tot el muntatge de la història

• Decidir el tema i l’argument, personatges, ambientació

• Realització del guió. Revisar-lo i ampliar-lo tantes vegades com calgui.

• Les activitats d’aquesta unitat

s’aniran realitzant amb la temporalització que convingui, dedicant un màxim de cinc sessions.

• Pel·lícula en vídeo o DVD “La

leyenda del pianista en el Océano”

• Aparells per reproduir la pel·lícula.

• Cadascuna de les activitats

d’aquesta unitat consisteix en una avaluació en sí mateixa. Fer un recull de les observacions fetes, de grup i individuals.


82

UNITAT DIDÀCTICA 4.- Elaborem una banda sonora SESSIÓ 26-30 1. OBJECTIUS 2. CONTINGUTS

• Saber destriar de tot un ampli ventall de material sonor el més adient per a una història.

• Adaptar un material sonor a les pròpies necessitats

• La música i els elements sonors d’una història


material

• Fer un repàs de tot el material sonor que es pot utilitzar per muntar una història: música enregistrada (cançons,música descriptiva, de relaxació, efectes sonors, solos d’instruments, etc...), sons en directe, instrumentació en directe,

• Triar el més adient per a cada història preparada: ambientació, personatges, descripcions, sons determinats, fons musical...

• Obtenir tot el material sonor necessari: provar, comparar, decidir.

• Seqüenciar aquest material i temporalitzar-lo segons la història.

. • Es dedicarà un màxim de

cinc sessions per a la composició de la “banda sonora “ de les històries.

• S’haurà de trobar un espai per a cada grup ,per guardar tot el material que es vagi recopilant, fer-ne un inventari, i designar un responsable de grup per tenir-ne cura.

• El professor haurà d’aportar tot

el material sonor que s’ha estat treballant al llarg del crèdit. Els alumnes també aportaran tot el que puguin

• Observació directa de tot el

procés de composició de la banda sonora.


83

UNITAT DIDÀCTICA 4.- ..........Acció! SESSIÓ 30-35 1. OBJECTIUS 2. CONTINGUTS

• Utilitzar mitjans multimedia • Treballar en equip • Aconseguir un resultat final satisfactori per a tots els alumnes • Esforçar-se per fer crítiques constructives.

• Realització d’una història musical


material

• Assajos de cada història

primer sense el material sonor .

• Afegir el so. • Quan el resultat sigui

acceptable, gravar en vídeo cada història. Repetir les vegades que sigui necessari.

• Veure a classe totes les filmacions i fer-ne una crítica constructiva.

• Si hi ha possibilitat, fer un passi de les històries acabades a altres companys del centre.

• Per a la realització de les

històries es podrà buscar l’espai que sigui més adequat: exteriors, una casa, ambientar l’aula...

• S’utilitzarà tot el material

d’enregistrament i realització audiovisual que sigui possible, segons les possibilitats del professor i del centre.

• En tot moment serà

important recordar que no només busquem el resultat final, sinó que s’ha de gaudir de tot el procés.


84

AVALUACIÓ INICIAL DATA: NOM:

1. Sabries dir amb quin material s’elabora la música? 2. Quines d’aquestes situacions consideres que són musicals: - un tambor - un cantant d’òpera - ocells cantant - el xiulet d’un àrbitre - el so d’un tro - el so de la pluja - una orquestra - un solo de guitarra - un solo de bateria - las ones del mar 3. Quina diferència trobes entre mirar un quadre i mirar una

pel·lícula? 4. Quina de las dues situacions anteriors s’assembla més a escoltar

música? 5. Posa un exemple en que la música s’utilitza per a comunicar-se 6. Què et sembla que es pot expressar amb música? 7. Què podem fer servir per fer música?


85

AVALUACIÓ FINAL DATA: NOM:

1. Explica perquè la música és tan important pre l’ésser humà

2. Quins són els elements que constitueixen la música

3. Quins codis utilitzem per expressar-nos amb música

4. Què és un retrat musical

5. Quin tipus de missatge expressa la música que escoltaràs (Audició 1)

6. Explica els diferents elements de la comunicació que podem trobar en l’audició que escoltaràs (Audició 2)

7. Quines són les diferents parts d’una història musical

8. Descriu com podria ser el paissatge que descriu l’audició (Audició 3)


86

ANNEX 3

Documentació Justificativa


87


88


89


90


91


92


93

CURS MONOGRÀFIC D’ACTUALITZACIÓ EN MUSICOTERÀPIA

LA MÚSICA I LA DANSA COM A EINES TERAPÈUTIQUES

5 i 6 de novembre de 2004 PROGRAMA PROGRAMA 5 de novembre de 2004 De 17.00 a 18.00 h. Presentació de la sessió als alumnes de la FPCEE Blanquerna. De 18.00 a 19.45 h. Musicoteràpia al Regne Unit A càrrec de: Queralt Prats Estudis musicals al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, al Conservatori Municipal de Música de Terrassa i al Birmingham Conservatoire, UK, on hi va cursar el B.Mus (Hons). La seva inspiració i interès principal és l’accés, per a totes les persones, a la música i a totes les arts. Ha visitat i treballat (sessions setmanals, projectes anuals, etc.) en nombrosos ambients: escoles en barris marginals, escoles d’educació especial, centres de dia i residències per a discapacitats, centres de menors, presons, etc. Ha col·laborat amb organitzacions com Sound it Out, Departament d’Educació de la CBSO, Birmingham Music Service, Drake Music Project, Music UnLimited, i amb artistes com Anna Ryder, Kate Luxmoore, Kenton Mann i Laura Haughey. De 19.50 a 20.10 h. Descans De 20.15 a 22.00 h. “Sortim del silenci”, una experiència del tractament de la diversitat a l’educació secundària A càrrec de: Noemí Aragó. Musicoterapeuta, professora d’educació infantil i primària així com del Postgrau/Màster en Musicoteràpia de la FPCEE Blanquerna, Universitat Ramon Llull. El projecte de Musicoteràpia que presenta el va realitzar amb llicència retribuïda, concedida pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, per dur a terme un treball d'investigació sobre l'aplicació de la Musicoteràpia a l'ESO.

Documents

MUSICOTERAPIA · 2009. 3. 11. · Title: Microsoft Word - MUSICOTERAPIA.doc Author: Familia Pï¿½rez Created Date: 10/26/2004 9:58:43 PM