treballà estretament amb directorstan reconeguts com Robert Bressono François Truffaut, amb qui l’uníuna gran amistat, apart de ser eldirector de producció de totes lesseves pel·lícules entre 1968 i 1975.

La seva carrera com a directorcomença amb el curtmetratge Julietdans Paris. El seu primer llarg, Lameilleure façon de marcher (La mejormanera de andar, 1975),protagonitzat per Patrick Dewaere,obté un premi Cèsar el 1976. Entreaquest any i el 1987, quan fundaamb la seva dona la productora LesFilms de la Boissière, realitza quatrepel·lícules: Dites-lui que je l’aime(1977), adaptació d’una novela dePatricia Highsmith, amb Depardieui Miou Miou; Garde à vue (1981),amb Romy Schneider; Mortellerandonnée (1982), amb IsabelleAdjani; i L’effrontée, premi LouisDelluc 1985.

La seva filmografia amb la sevapròpia productora s’inicia amb Lapetite voleuse (La pequeña ladrona,1988), sobre un guió de FrançoisTruffaut, amb Charlotte Gainsbourgcom a protagonista. El 1992, dirigeixL’accompagnatrice, film en el quetreballen junts Richard Bohringer ila seva filla Romane, i el 1994 Lesourire (Esa sonrisa), amb Jean-Pierre Marielle. La classe de neige(1998) obté el Gran Premi del Juratde Cannes i el 1999 La chambre desmagiciennes guanya el PremiFIPRESCI del Festival de Berlin.

A més, també fou president d’EuropeCinemas, la xarxa més gran de salesde cinema dedicada a la difusió decinematografia europea, creada el1992. Entre 1998 i 1999, foupresident de la ARP, el 2007 assumíla presidència de l’escola de cinemaLa Fémis (Ecole Nationale Supérieuredes Métiers de l'Image et du Son) ifou membre de la comissió del cinede la Société des Auteurs etCompositeurs Dramatiques (SACD).

THÉRÈSE D.Thèrése D, inspirada en la novel·ladel 1927 Thèrése Desqueyroux deFrançois Mauriac, ambientada aprincipis del s.XIX en una ciutat deprovíncies, descriu l’opressiva vidadel matrimoni de conveniència formatper la Thèrése i el seu marit BernardDesqueyroux, i la sortida que Thèrésepren per fugir del tedi i elsconvencionalismes imperants enaquell entorn.

ARGUMENT

BIOGRAFIA

DIRECTOR

NACIONALITATANY

DURADADIRECCIÓ

GUIÓ

PRODUCCIÓFOTOGRAFIA

MUNTATGEMÚSICA

França2012110 minutsClaude MillerClaude MillerNathalie CarterFrançois Mauriac (nov)Yves MarmionGérard de BattistaVéronique LangeMathieu Alvado

FITXA TÈCNICA

Audrey TautouGilles Lelouche

Anaïs DemoustierCatherine Arditi

Isabelle Sadoyan

Thérèse LarroqueBernard DesqueyrouxAnne de la TraveMadame de la TraveTieta Clara

FITXA ARTÍSTICA

DIUMENGE2 DE FEBRER DE 201418:30 HTEATRE CONSERVATORI

FILMOGRAFIA

CLAUDE MILLER

La meilleure façon de marcher(1975)Dites lui que je l’aime (1977)Garde à vue (1981)Mortelle randonnée (1982)L’Effrontée (1985)La petite voleuse (1988)L’accompagnatrice (1992)Le sourire (1994)La clase de neige (1998)La chambre des magiciennes(1999)Betty Fischer et autreshistoires (2001)La petite Lili (2003)Un secret (2007)Marching Band (2009)Je suis heureux que ma mèresoit vivante (2009)Voyez comme ils dansent(2010)Thérèse D (2011)

(París, 1942-2012)

Claude Miller, director, guionista iproductor de cinema francèsrelativament poc conegut a casa nostra,s’inicià en aquest món com a ajudantde direcció d’importants noms comMarcel Carné a Trois chambres àManhattan (Tres habitaciones enManhattan, 1965), Michel Deville aMartin Soldat (1966), o Jean-LucGodard a Week End (1967). També

Sony CrawfordDuane JacksonJacy FarrowSam the LionRuth PopperLois FarrowLester Marlow

COMENTARI

DISSABTE 1521: 00 HÚLTIMA SESSIÓ A LASALA CIUTAT

Versió original en anglès amb subtítolsen castellà.

ARGUMENT

Tares de la burgesiafrancesa

Entre les obres mésrepresentatives del'anomenada novel·lapsicològica francesa de laprimera meitat del segle XX hiha Thérèse Desqueyroux,escrita pel catòlic FrançoisMauriac. Traduïda al català perJoan Sales, té la peculiaritatd'estar estructurada a partird'una forta veu narrativa. Alcomençament ens trobem quela protagonista ha estat absoltadesprés d'haver estat acusadad'haver intentat enverinar elseu marit; a partir d'aquícomença un monòleg en elqual explica les raons que lavaren portar a dur a terme laseva temptativa de crim.Thérèse té alguna cosa d'unaMadame Bovary, condemnadaal tedi i a l'avorriment de lavida provinciana. Incapaç derebel·lar-se contra els codismorals de la burgesia ipresonera de les sevesambicions d'adolescent maicomplertes i de les frustracionspersonals. En la segona partdel text, en què desapareix laveu en primera persona,s'explica des de l'exterior eldrama de Thérèse, que haestat rebutjada per la sevafamília, separada de la sevafilla i tancada en una mansióper poder mantenir, de tant entant, el joc de les aparences.

Thérèse D. –títol mandrósestablert per la productora– ésla segona adaptaciócinematogràfica d'aquesta grannovel·la. La primera versió vaser realitzada el 1962 ambforça, i amb una visió aspra del'existència burgesa, perGeorges Franju, el director de

Los ojos sin rostro. Aquellaversió, interpretada perEmmanuelle Riva i PhilippeNoiret, volia ser sobretot unamena de crònica de la revoltapersonal d'una dona contrauna burgesia que amagava lesseves tares darrere una cortinamarcada per les convencions.Des d'un punt de vista narratiu,la nova versió cinematogràficadirigida per Claude Millersembla voler acostar-se al puntde vista extern utilitzat perFranju, per construir unacrònica melodramàtica de lapassió, frustració i esclavatgede Thérèse.

La pel·lícula és l'obra pòstumade Claude Miller, director ambclares influències de FrançoisTruffaut, que va voler dur aterme una adaptació de tallacadèmic del text, a la qualfalta certa intensitat i brillantor.Un dels problemes principalsde la nova versió radica en elfet que l'actriu protagonista–Audrey Tautou– no té la forçadramàtica necessària per ferconvincent el paper. Amb tot,és cert que hi ha una certapassió per allò novel·lesc, uncert desig de narrar i, sobretot,

COMENTARI una clara voluntat d'inserir lapel·lícula dins d'una certaoperació de renovació de latradició cultural francesa quela fan interessant.

De forma paral·lela al dramade Thérèse i el seu marit,veiem com ella espera poderescapar-se de l'opressió familiardesitjant el personatge del jovejueu Jean Azevedo, amant dela seva cunyada i rebutjat perla seva família. Aquesta històriaparal·lela crea una certadesestabilització al dramafamiliar i ens mostra fins a quinpunt l'avorriment de la vidaburgesa anava acompanyatd'un desig d'evasió de la pròpiaopressió sexual. La descripciódel camí cap a la follia per partde la protagonista, el seu desigde venjança del món familiari el càstig sever que rep de lahipocresia burgesa continuenestant al centre d'un relat queens acosta cap al millor de lacultura francesa.

Àngel Quintana

El Punt Avui+. 29/09/2013