Guia de lectura La Meitat de l’ànima

L’argument

L’autora s’implica en aquesta novel·la com a

protagonista a la recerca de respostes sobre la

seva mare, morta quan era molt petita. Un

desconegut li lliura una carpeta amb

documents sobre la mare que li descobreixen

una identitat desconeguda. Per un rampell de

geni, llença les dades de contacte i ha de fer la

seva recerca guiada només pels documents.

A través de les amistats que els pares

freqüentaven quan era petita, els arxius

familiars i els seus records d’infantesa,

reconstrueix la vida oblidada de la mare.

Cecília Balaguer era la filla petita d’un diputat

republicà exiliat, que va ser pres als camps

nazis però va sobreviure. Tenia una germana

més gran, la Blanca, morta al camp de

Ravensbruck. El pare descendia d’una família

molt distingida de Mallorca i havia prosperat a

l’ombra de les amistats forjades durant la seva

intervenció a favor dels rebels vencedors de la

darrera guerra civil. La mare va fer valer la

seva bellesa i les seves habilitats socials per

guanyar-se l’aristòcrata mallorquí.

A l’inici, només sap que la mare va morir a

França els primers dies de gener de 1960. Des

de 1945 hi viatjava sovint per visitar i el padrí

de la protagonista, que vivia a l’exili. Algunes

vegades la filla l’acompanyava.

Els conflictes

La protagonista descobreix tot un univers de

relacions amb intel·lectuals i artistes francesos

i espanyols, combinat amb el suport econòmic

als exiliats. El pare finança aquesta activitat

amb exportacions il·legals de peces d’art que

la mare s’enduu d’amagat a França, sota el

nom fals de Cèlia Ballester.

Les revelacions continuen fins desvetllar una

relació apassionada entre la mare i un

escriptor francès molt conegut. Hi ha indicis

que fan dubtar sobre qui és el seu pare. Un

cop descobertes les circumstàncies de la mort

de la mare, que apunten a l’assassinat, la

protagonista es qüestiona qui n’és el

responsable i segueix diverses pistes, totes

elles inquietants, sense arribar a traure’n

l’aigua clara. Arribarà un punt que us costarà

destriar la realitat de la ficció.

Per saber-ne més

Cano, Àngel. “La Meitat de l’ànima, de Carme

Riera”. El Nét del tio Pipo (29 agost 2013).

URL: <

http://blocs.mesvilaweb.cat/Angelcanomateu/

?p=250331>.

“Carme Riera”. Associació d’Escriptors en

Llengua Catalana. URL: <

http://www.escriptors.cat/autors/rierac/index.

php>.

“Carme Riera”. Wikipedia (castellà). URL: <

http://es.wikipedia.org/wiki/Carme_Riera>.

“Riera Guilera, Carme”. Qui és qui a les lletres

catalanes. URL:

Guia de lectura La Meitat de l’ànima

<http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-

autors/item/riera-guilera-carme>.

L’autora

Nascuda a Mallorca el 1948. El 1968 es

trasllada a Barcelona per fer la llicenciatura en

Filosofia i Lletres i el doctorat en Filologia

Hispànica a la UAB. Escriptora molt popular i

llorejada. Ha fet carrera a la UAB, on ocupa

una càtedra de literatura castellana.

Obres

Novel·la: Una Primavera per a Domenico

Guarini (1980), Qüestió d'amor propi (1987),

Joc de miralls (1989), Llamaradas de luz

(1991), Dins el darrer blau (1994), Cap al cel

obert (2000), La Meitat de l'ànima (2004),

L'Estiu de l'anglès (2006), Amb ulls americans

(2009), Natura quasi morta (2011), Temps

d'innocència (2013).

Prosa: Els Cementiris de Barcelona (1980),

Temps d'una espera (1998).

Narracions breus: Te deix, amor, la mar com a

penyora (1975), Jo pos per testimoni les

gavines (1977), Contra l'amor en companyia i

altres relats (1991), Llengües mortes (2003),

El Hotel de los cuentos y otros relatos de

neuróticos (2008).

Per a infants i joves: Gairebé un conte o la

vida de Ramon Llull (1980), Epitelis

tendríssims (1981), La Molt exemplar història

del gos màgic i de la seva cua (1988), Petita

història de Carlos Barral (2002), El Gos màgic

(2003), El Meravellós viatge de Maria al país

de les tulipes (2003).

Crítica literària i assaig: La Obra poética de

José Agustín Goytisolo (1987), Literatura

femenina, ¿un lenguaje prestado? (1982), La

Escuela de Barcelona : Barral, Gil de Biedma,

Goytisolo : el núcleo poético de la generación

de los cincuenta (1988), Escuela de Barcelona

: la obra poética de Jaime Gil de Biedma,

Carlos Barral y José Agustín Goytisolo (1988),

La Obra poética de Carlos Barral (1990), Hay

veneno y jazmín en su tinta : aproximación a

la poesía de J. A. Goytisolo (1991), Poesía de

Carlos Barral (1991), Escenarios para la

felicidad : estampas de Mallorca (1994),

Poesía completa de Carlos Barral (1998),

Mallorca, imágenes para la felicidad (1999),

Partidarios de la felicidad : antología poética

del grupo catalán de los 50 (2000), Antologia

de poesia catalana femenina (2003), Los

Poemas sin mi orgullo : antología poética de

José Agustín Goytisolo (2003), El Quijote

desde el nacionalismo catalán (2005).

Guions de ràdio i tv: Es diu Maria Puig la meva

mare? (1989), Quotidiana quotidianitat

(1994), Dones d'aigua (1997).

Premis i distincions

Premis: Te deix, amor, la mar com a penyora

(Premi Recull 1974), Una Primavera per a

Guia de lectura La Meitat de l’ànima

Domenico Guarini (Premi Prudenci Bertrana

1980), Literatura femenina, ¿un lenguaje

prestado? (Premi Maria Espinosa 1982), La

Escuela de Barcelona : Barral, Gil de Biedma,

Goytisolo : el núcleo poético de la generación

de los cincuenta (Premi Anagrama 1987), Joc

de miralls (Premi Ramon Llull 1989),

Escriptora del mes (Institució de les Lletres

Catalanes, març 1994), Dins el darrer blau

(Premi Josep Pla 1994, Lletra d’Or 1995, Premi

Creixells 1995, Premi Nacional de Literatura

1995, Premi Elio Vittorini 2000), Creu de Sant

Jordi (2000), Cap al cel obert (Premi de la

Crítica Serra d’Or 2001, Premi Nacional de

Cultura 2001), Premi Ramon Llull del Govern

de les Illes Balears (2002), La Meitat de

l'ànima (Premi Sant Jordi 2003, Premi M.

Àngels Anglada 2005), Premi Rosalía de Castro

(2004), Medalla d’Or del Consell de Mallorca

(2005), Premi Jaume Fuster de l’AELC (2005),

Premi José Luis Giménez-Frontín de l’ACEC

(2012), Membre de la Real Academia Española

de la Lengua (2012), Temps d’innocència

(Premi Terenci Moix 2013), Premi Trajectòria

de la Setmana del Llibre en Català (2014).

Biblioteca de Collbató

Passeig Mansuet, 9-11

08293 Collbató

tel. 93 777 93 41

correu-e: b.collbato@diba.cat

Horari d’estiu

Matí: dimecres: 10-14 h

Tarda: de dilluns a divendres: 16-20:30 h

Horari d’hivern

Matí: dimecres i dissabte: 10-14 h.

Tarda: de dilluns a divendres: 16-20:30 h

Club de Lectura :

temporada d’hivern

llegirem Carme Riera

La Meitat de l’ànima

dijous 19 març 2015

a la Biblioteca de Collbató, 18:30 h.