2
Diumenge 25 d’octubre de 2015 — 18:30 h — Espai Plana de l’Om Nacionalitat: GB Any: 1949 Durada: 104 min. Direcció i producció: Carol Reed Guió: Graham Greene sobre la seva pròpia novel·la Fotografia: Robert Krasker Edició: Oswald Hafenrichter Música: Anton Karas Versió original anglesa subtitulada a l’espanyol FITXA TÈCNICA 1935 It Happened in paris (Sucedió en París) Midshipan Easy 1936 Laburnum Grove Talk of the Evil 1937 Who’s Your Lady Friend? (Dime con quién andas) 1938 Bank Holiday (El amor manda) + Penny Paradise + Climbing High (Cuidado con lo que haces) 1939 The Stars Look Down + A Girl Must Live 1940 The Girl in the News (Su nombre en los periódicos) + Night Train to Munich 1941 Kipps + The Remarkable Mr. Kipps 1942 The Young Mr. Pitt (El vencedor de Napoleón) 1944 The Way Ahead 1945 The True Story -codirigida amb Garson Kanin- 1947 Odd Man Out (Larga es la noche) 1948 The Fallen Idol (El ídolo caído) 1949 The Third Man (El tercer hombre) 1951 Outcast of the Islands (El desterrado de las islas) 1953 The Man Between (Se interpone un hombre) 1955 A Kid for Two Farthings (El niño y el unicornio) 1956 Trapeze (Trapecio) 1958 The Key (La llave) 1959 Our Man in Havana (Nuestro hombre en La Habana) 1963 The Running Man (El precio de la muerte) 1965 The Agony and the Ectasy (El tormento y el éxtasis) 1968 Oliver (Oliver) 1970 Flap (El indio altivo) 1971 Follow Me (Sígueme) FILMOGRAFIA El tercer hombre Cartell de la pel·lícula olly Martins, un escriptor de novel·les de vaquers, arriba a Viena devastada per la Segona Guerra, atret per l’oferta del seu amic de la infància Harry Lime, que ha possibilitat que el contractin per donar una conferència sobre literatura a un llepafils grup cultural. Allà descobreix que el seu amic Harry ha mort recentment d’una manera molt misteriosa, i que es sospita que estava implicat en una estafa especialment desagradable. H ARGUMENT The Third Man DIRECTOR SIR CAROL REED eix l’any 1906 a Putney (Londres) i mor el 1976 a la capital britànica. Influent realitzador del cinema britànic dels anys 40 i 50, Sir Carol Reed deu la seva popularitat a obres com El tercer home o El turment i l’èxtasi, i en el pla autoral com èmul d’un altre il·lustre britànic recreador de malsons cinematogràfics, Alfred Hitchcock. Si bé es poden establir analogies entre l’etapa anglesa de Hitchcock i la primera època de Reed, les seves carreres es van dispersar a principi dels 40 quan el director de Psicosi es va instal·lar a la indústria nord-americana. Per la seva banda, Carol Reed va optar per conferir als seus films un cert “realisme màgic”, en la línia de Powell i Pressburger, dins d’unes històries de suspens, tenyides de crònica política i social. A partir de Llarga és la nit s’emfatitza un dels seus temes predilectes: la culpabilitat. Aquest tema —que, a diferència del “fals culpable” de Hitchcock, suposa un encobriment de la mateixa— torna a ser el motor de celebrats títols com El ídolo de barro o El precio de la muerte, dins el concepte de relats criminals escrits per Joseph Conrad o Graham Greene, admirador, aquest últim, de l’obra del cineasta des de la seva etapa com a crític cinematogràfic, i la comunió amb el qual va donar lloc a la pel·lícula d’avui. La llegenda del film abasta des de l’escriptura del guió fins a la seva autoria, a causa de la presència d’Orson Welles, l’altre director amb qui s’emparenta a Reed per l’ús de les inclinacions de càmera dins del context dramàtic. Aliè a aquestes consideracions d’autoria, Reed adapta una altra obra de Greene, Nuestro hombre en La Habana, i després inicia una recerca de nous horitzons temàtics amb Trapecio, El turment i l’èxtasi, La llave o el musical Oliver, film que li va suposar el seu únic Oscar en el tram final d’una carrera poblada per petits i grans clàssics que el situen en un lloc destacat de la cinematografia britànica. N Sir Carol Reed Joseph Cotten (Holly Martins), Alida Valli (Anna Schmidt), Orson Welles (Harry Lime), Trevor Howard (Maj. Calloway), Bernard Lee (Sgt. Paine), Paul Hoerbiger (Karl), Ernst Deutch (Baró Kurtz), Siegfried Breuer (Popescu). FITXA ARTÍSTICA

2015/10/25: EL TERCER HOMBRE

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Full de sala del 25 d'octubre

Citation preview

Page 1: 2015/10/25: EL TERCER HOMBRE

Diumenge 25 d’octubre de 2015 — 18:30 h — Espai Plana de l’Om

Nacionalitat: GBAny: 1949Durada: 104 min.Direcció i producció: Carol ReedGuió: Graham Greene sobre la seva pròpia novel·laFotografia: RobertKraskerEdició: Oswald HafenrichterMúsica: AntonKarasVersió original anglesa subtitulada a l’espanyol

FITXA TÈCNICA

1935 It Happened in paris (Sucedió en París) Midshipan Easy1936 Laburnum Grove TalkoftheEvil1937 Who’s Your Lady Friend? (Dime con quién andas)1938 BankHoliday(Elamormanda)+PennyParadise +ClimbingHigh(Cuidadoconloquehaces)1939 TheStarsLookDown+AGirlMustLive1940 The Girl in the News (Su nombre en los periódicos)+NightTraintoMunich1941 Kipps+TheRemarkableMr.Kipps1942 The Young Mr. Pitt (El vencedor de Napoleón)1944 The Way Ahead1945 TheTrueStory-codirigidaambGarsonKanin-1947 Odd Man Out (Larga es la noche)1948 The Fallen Idol (El ídolo caído)1949 The Third Man (El tercer hombre)1951 Outcast of the Islands (El desterrado de las islas)1953 The Man Between (Se interpone un hombre)1955 AKidforTwoFarthings(Elniñoyelunicornio)1956 Trapeze (Trapecio)1958 TheKey(Lallave)1959 Our Man in Havana (Nuestro hombre en La Habana)1963 The Running Man (El precio de la muerte)1965 The Agony and the Ectasy (El tormento y el éxtasis)1968 Oliver (Oliver)1970 Flap (El indio altivo)1971 Follow Me (Sígueme)

FILMOGRAFIA

El tercer hombre

Cartell de la pel·lícula

ollyMartins,unescriptordenovel·lesdevaquers,arribaaVienadevastada perlaSegonaGuerra,atretperl’ofertadelseuamicdelainfànciaHarryLime,quehapossibilitatqueelcontractinperdonarunaconferènciasobreliteraturaaunllepafilsgrupcultural.AllàdescobreixqueelseuamicHarryhamortrecentmentd’unamaneramoltmisteriosa,iqueessospitaqueestavaimplicatenunaestafaespecialmentdesagradable.

HARGUMENT

The Third Man

DIRECTOR

SIR CAROL REED

eixl’any1906aPutney(Londres) imorel1976alacapitalbritànica.Influentrealitzadordelcinemabritànicdelsanys40i50,SirCarolReeddeulasevapopularitataobrescomEl tercer homeoEl turment i l’èxtasi,ienelplaautoralcomèmuld’unaltreil·lustrebritànicrecreadordemalsonscinematogràfics,AlfredHitchcock.Sibéespodenestabliranalogiesentrel’etapaanglesadeHitchcockilaprimeraèpocadeReed,lessevescarreresesvandispersaraprincipidels40quaneldirectordePsicosiesvainstal·laralaindústrianord-americana.Perlasevabanda,CarolReedvaoptarperconferiralsseusfilmsuncert“realismemàgic”,enlalíniadePowelliPressburger,dinsd’uneshistòriesdesuspens,tenyidesdecrònicapolíticaisocial.ApartirdeLlarga és la nits’emfatitzaundelsseustemespredilectes:laculpabilitat.Aquesttema—que,adiferènciadel“falsculpable”deHitchcock,suposaunencobrimentdelamateixa—tornaaserelmotordecelebratstítolscomEl ídolo de barrooEl precio de la muerte,dinselconceptederelatscriminalsescritsperJosephConradoGrahamGreene,admirador,aquestúltim,del’obradelcineastadesdelasevaetapacomacríticcinematogràfic,

ilacomunióambelqualvadonarllocalapel·lículad’avui.Lallegendadelfilmabastadesdel’escripturadelguiófinsalasevaautoria,acausadelapresènciad’OrsonWelles,l’altredirectorambquis’emparentaaReedperl’úsdelesinclinacionsdecàmeradinsdelcontextdramàtic.Alièaaquestesconsideracionsd’autoria,ReedadaptaunaaltraobradeGreene,Nuestro hombre en La Habana,idesprésiniciaunarecercadenoushoritzonstemàticsambTrapecio, El turment i l’èxtasi, La llaveoelmusicalOliver, filmquelivasuposarelseuúnicOscareneltramfinald’unacarrerapobladaperpetitsigransclàssicsqueelsituenenunllocdestacatdelacinematografiabritànica.

N

Sir Carol Reed

Joseph Cotten (Holly Martins), Alida Valli (Anna Schmidt), Orson Welles (Harry Lime), Trevor Howard (Maj. Calloway), Bernard Lee (Sgt. Paine), Paul Hoerbiger (Karl), Ernst Deutch (Baró Kurtz), Siegfried Breuer (Popescu).

FITXA ARTÍSTICA

Page 2: 2015/10/25: EL TERCER HOMBRE

Sir Carol Reed

Joseph Cotten (Holly Martins)

KimNewman.“1001Películasquehayque ver antes de morir”, Ed. Grijalbo.

COMENTARI

scritaperalapantallaperGraham Greene,El tercer home,deCarolReed,traslladaambtotaleficàciaelmalsonmónurbàdelespel·lículesdegènerenegredelHollywooddelsquarantaaunescenarieuropeu.Prenentcomareferènciaelcaosdelapostguerradelamaneraenquèesmostravaalesprimerespel·lículesdeHitchcockcomAgent secret(1936)iAlarma a l’exprés(1938),elperíodeintermedideFritzLang,comEl ministerio del miedo(1944)—basadaenunanovel·ladelmateixGreene—oEl hombre atrapado(1941),ilesadaptacionsd’EricAmblercomIstanbul(1942)—enlaquèOrsonWellestambévatenirtantaveure—iLa máscara de Dimi-trios(1944),deJeanNegulesco.LaVienadivididaentrelesquatreforcesmilitarsidominadapelsimmoralsdelmercatnegreésunescenaritanfantàsticcomelmésexòticdelscreatsperunestudi,peròReedielseuequipvansercapaçosderodarenleslocalitzacions,entrelarunaielluxe,

E

captantunmóndeterrorqueerafinsitotmassareal.Desprésdetotsaquestsanysjanoespotparlardesorpresa,peròelmomentderevelacióenelqualdescobrimaWellesgràciesalallumd’unfanalqueil·luminaalgatques’estàfregantcontralessevessabates,segueixsentmàgic.Elcommovedoriinoblidabletemad’AntonKarrasdominalabandasonora,iWellesconverteixelseuvirtualcameoenunadelesmésencantadoresinterpretacionsques’hagifetmaid’unmalvat.EldiàlegmésconegutdeEl tercer home,l’anècdotadelrellotgedecucutalapartaltadelanòriaFerrisdeViena,elvaescriureWellesenunmomentd’inspiracióielvaafegiralguiódeGreene,ampliantlaprofunditatdelpersonatgei,potser,assegurantaixí

lagrandesafinaldelapel·lícula.El tercer home,unararesadinsdelcinemabritànic,tanpolidatècnicamentcomelmillordelsclàssicsdeHollywood—Reedmaivatornaraferrestanbo—,ésunaextraordi-nàriabarrejadethrillerpolític,estranyro-manç,misterigòticiagoniaromànticaenblancinegre.Welles,queestàrealmentbrillantenelsseuscincminuts,vaaca-parartotselselogis,peròestractad’unapel·lículaperfectamentorquestrada,ambunmagnífictreballdeCottencomeldesconcertatidesil·lusionatheroi—laseva“conferèncialiterària”notépreu—ilalluminosabellesadel’estrellaitalianaVallicoml’heroïnaperdefecte.Ésunapel·lículaquesegueixmantenintlasevaesplendor,enelsseuspaisatgesurbansnocturns,enelsseusrostresangoixatsienelcorrentd’aiguadelesclavegueres.