Embed Size (px)
Citation preview
1
MEMÒRIA 2016
2
3
Índex
1-Prrofessionals 4 Composició de l’equip
Espais de treball de l’equip Protocols elaborats i o revisats
Formació realitzada 2- Persones ateses 6 Edat i sexe dels pacients visitats ABS de referència
Primeres visites 2016 Procedència Derivació de les ABS Principals motius de consulta
Principals diagnòstics dels pacients visitats Pacients amb Trastorn mental greu Pacients amb diagnòstics de cronicitat
3- Treball realitzat 10
Visites realitzades Lloc on hem realitzat les visites Altes Activitat no assistencial El treball amb les ABS Grups terapèutics Suport a la USEE Coordinacions Programa de TMG Programa PSiE Programa d’adolescents d’alt risc
4- Participació en àmbits comunitaris 16 5- Assoliment dels objectius del Pla Anual 2016 17 6- Annexos 21
4
1- Professionals L’equip ha estat composat pels següents professionals:
Psicología Beni Brun Mònica Fernàndez Glòria Guarné Antonio Justícia
Psiquiatría Joan Bastardas Josep Mª Blasi
Treball social Ariadna Renom
Auxiliars administratives Anna Mingorance Isabel Jiménez Sandra Sanz Adelaida Fraile Sílvia Martinez
Direcció Imma Font Psicologia: Són 4 persones que ocupen tres places, doncs la Glòria gaudeix de jubilació parcial, i la Mònica fa el seu relleu. Treball social: A partir del mes d’abril la jornada de la treballadora social s’ha ampliat d’un 50 a un 75% de jornada. Auxiliars administratives: Si bé són dues places les que corresponen al CSMIJ, com que compartim espais i secretaria amb el CDIAP, totes les persones que estan a secretaria intervenen en més o menys mesura en el suport al CSMIJ. Aquest any, l’Anna Mingorance hi ha estat fins el mes de febrer doncs ha optat a una plaça en un altre centre. I en el mes de febrer també, s’ha incorporat la Silvia. La Sandra ha estat substituïnt una auxiliar que està de baixa per malaltia. Direcció: Com l’any passat és compartida per els dos CSMIJ i per tant no té presència en el centre tota la jornada. Durant l’any hem tingut 2 persones provinents de Plans d’Ocupació de l’IMPO que han estat fent tasques d’auxiliar administrativa i de recepció. Espais de treball de l’equip Reunions organitzatives. Es van programar pel primer i el tercer dilluns de mes. Per diverses circumstàncies no s’han pogut realitzar totes. El punt més feble continua essent la dificultat per poder fer la previsió de temes a parlar i les actes posteriors a la reunió. Si be s’han posat graelles amb les dates de reunió perquè es puguin anar apuntant els temes, això només s’ha fet en algunes ocasions. Generalment en finalitzar la reunió acordem els punts a tractar en la següent,
5
Reunions de valoració de casos: segon, quart i cinquè dilluns de mes i primer i tercer dimecres. La moderació de les sessions i l’anotació dels acords en cada cas presentat ha estat a càrrec dels professionals, en torns trimestrals. Això ha facilitat poder abordar els casos previstos. Espais per preparació i treball de documentació de l’equip i de protocols. Hi ha hagut un espai mensual, però generalment s’ha anul.lat peer haver de fer visites forçades. No obstant això, els protocols previstos s’han acabat fent, aprofitant d’altres espais. Protocols elaborats o revisats i actualitzats:
Protocol del programa d’atenció als pacients amb trastorn mental greu Programa d’atenció als adolescents d’alt risc Protocol de coordinació amb el CSMA2 Protocol de coordinació amb el CDIAP
Espais per sessions clíniques i treball sobre temes, encara que en agenda l’espai hi ha sigut un cop al mes, a la pràctica no s’han hagut de destinar a visites o a coordinacions o a la realització d’informes. Formació realitzada Objectiu Activitat Participants Data Aprofundir en els criteris diagnòstics dels TMG
Sessions internes de treball sobre el llibret rosa i el propi protocol de l'equip
Professionals assistencials
4 i 18 d’abril de 8:30 a 10
Saber incidir sobre els trastorns que comporten o poden esdevenir un pronòstic greu
Supervisió clínica amb Francesc Sainz
Professionals assistencials
10 de febrer, 13 d’abril, 8 de juny, 9 de novembre
Anar adquirint un marc conceptual comú per l’abordatge dels casos
Taller “pares jo no em separo” (SATAF)
Professionals assistencials
9 de març
Actualització OMI taller d'HCI Professionals assistencials
14 setembre 14 desembre
Actualització OMI taller d'HCI Auxiliars administratius
13 i 16 de juny i 14 de novembre
Millorar el treball en xarxa amb els equips d'atenció comunitària
xarxa menors i famílies (consorci BS)
Treballadora Social 15 desembre
Actualització pla de prevenció de riscos laborals del SAIJ
Informació/formació prèvia al simulacre d’avacuació
Tots els professionals
17 d’octubre
6
2- Persones ateses Aquest any 2016 hem atès 924 infants i adolescents, 872 amb visites i 52 amb altres atencions. Pacients visitats Població zona
2016 Població zona
2015 Nens/nois 567 Nenes/noies 305
Total 872 21838 22926 Prevalença atenció 3.99% 3.68% Dels pacients visitats, 478 ja es visitaven anteriorment i 394 han estat pacients de primera visita l’any 2016 Edats dels infants i adolescents visitats:
0
50
100
150
200
250
300
<5 anys entre 6 i 11 entre 12 i 17 >17
nens
nenes
ABS de referència dels pacients visitats
0
100
200
300
PACIENTS 54 109 183 118 168 233
% 6,2 12,6 21 13,8 19,4 27
GORG SANT ROC LLEFIÀ GRAN SOL LA SALUT SANT
7
Pacients visitats en relació a la població de referència de l’ABS
ABS Població 2016 (RCA)
% pacients visitats
Gorg 2157 2.5 St Roc 4093 2.7 Llefià 4089 4.5 Gran Sol 3620 3.3 La Salut 3962 4.26 Sant Adrià 3917 5.99
Total zona 21838 3.99 Primeres visites
PROCEDÈNCIA PACIENTS Atenció Primària de Salut 343EAPP 25CDIAP/SFAEO 14URPIJ-H Clínic 7Altres hospitals 3Htal de dia d’adolescents 1CSMA2 1
Total 394 Procedència de l’Atenció Primària de Salut
0
50
100
150
PACIENTS 16 47 48 92 36 104
% 4,66 13,7 14 26,8 10,5 30,3
GORG SANT ROC LLEFIÀ GRAN SOL LA SALUT SANT
Primeres visites en relació a la població de referència de l’ABS
ABS Població 2016 (RCA)
% pacients primera visita
Gorg 2157 0.74 St Roc 4093 1.14 Llefià 4089 1.17 Gran Sol 3620 2.54 La Salut 3962 0.91 Sant Adrià 3917 2.65
8
Principals motius de consulta de les primeres visites
MOTIU %2016 % 2015 % 2014
Problemes de comportament 24 18 26Problemes emocionals i de relació 13,3 18 13
TDAH, dèficit d'atenció, hiperactivitat 12,2 8,5 10,3
Ansietat 10,6 9 10
Processos de separacions familiars 8 5 5
Problemes de desenvolupament 4,3 3,2 2
Depressió 3,7 4,5 2,4
Problemes de rendiment escolar 3,2 4 5,4
Autolesions 1,6 3,2 4,5
Bullyng 1,1 2,8 0,68
Trastorns de l’alimentació 1,1 2,4 3,4
Intents de suïcidi 1,1 1,2 1,7
Somatitzacions 1,1 1,2 0,68 Principals diagnòstics dels pacients atesos
Descripció CIM-9MC 2016 2015 2014
� Síndrome hipercinètica de la infància (TDAH)
314
158 175 194
� Trastorns adaptatius (excepte 309.81) 309 141 165 170� Trastorn generalitzat del desenvolupament 299 72 61 42� Estats d’Ansietat, reaccions neuròtiques, trastorns de de pànic sense agorafòbia
300.00,01;02;0936
49 39
� Trastorns de conducta (excepte 312.3) 312 43 41 56� Trastorns emocionals mixtos d’infància i adolescència
313.8 17
40 42
� Trastorn oposicionista desafiant 313.81 12 22 20� Retards del desenvolupament 315.8; 315.9 17 20 26� Trastorns de l’estat d’ànim (maníac, depressiu, bipolar)
296 17
18 20
� Trastorn del control de l’impuls (adolescents)
312.3 16
16 17
� T. Conducta alimentària: Altres trastorns alimentaris severs
307.5 11
10 14
� Fòbies 300.2 12 8 10� Depressió 300.4, 311 10 6 14� Estrès posttraumàtic 309.81 9 6 20� Altres psicosis 298 11 5 4� Trastorn mixt del desenvolupament 315.5 9 5 7� Trastorns esquizofrènics 295 3 4 6� TOCS 300.3 7 4 3� Reaccins agudes a estrés 308 4 4 10� T. Conducta alimentària: Anorèxia nerviosa 307.1 0 1 5� Trastorn de personalitat 301 3 1 1� Trastorns delirants 297 0 0 0� Trastorns mentals induïts per drogues 292.8 0 0 0
9
Pacients amb trastorn mental greu
Descripció CIM9-MC 2016 2015
Autismes 299.0 12 9 Psicosis desintegratives 299.1 0 0 Altres psicosis de la primera infancia 299.8 47 38 Desordre mixt del desenvolupament 315.5 9 4 Esquizofrènies 295 3 4 Trastorns afectius greus 296.X3 i X4 0 2 Deliris paranoides 297 0 0 Trastorn límit de la personalitat 301.83 1 0 Trastorn dissocial de la personalitat 301.7 0 0 72 57
Pacients amb diagnòstics crònics
Descripció CIM9-MC 2016
Trastorn esquizofrènic 295.0 a 295.9 exc 295.4 2 Trastorn esquizoafectiu 295.7 1 Trastorn delirant crònic 297.1 0 Trastorn delirant crònic compartit 297.3 0 Trastorn esquizotípic de la personalitat 301.22 0
Trastorn bipolar 296.4,296.5, 296.6, 296.7,
296.8 2
Trastorn depressiu major recurrent. 296.3 3 Trastorn depressiu major amb simptomatologia psicòtica
296.34 0
Psicosi atípica I alters psicosis no orgàniques
297.9 i 298.9
3 Trastorn límit de la peersonalitat 301.83 1 TOC 300.3 7 Trastorn per dependencia a l’alcohol 303.0 i 303.9 0 Trastorn peer dependencia a la cocaína 304.2 0 Trastorn per dependencia a l’heroïna 304.0 0 Trastorn per dependencia a opiàcis amb qualsevol altre droga
304.7 0
Trastorn autístic 299 72 Trastorn de la conducta alimentària 307.1 i 307.51 4 Agorafòbia amb crisis de pànic 300.21 3 Trastorn de conducta+ discapacitat intelectual
312.0+(317 ò 318 ò 319) 0
TDAH+ trastorn de la conducta 314.01+312.0 0
10
3-Treball realitzat Visites realitzades
El nombre de primeres visites ha augmentat un 4% respecte el 2015 . El nombre de successives s’ha mantingut com el 2015. S’ha fet un grup per a pares de pacients amb TDAH en el qual hi ha participat 8 pacients Mitja de visites per pacient
Mitja de visites per pacient
Pacients 872
Total visites 4956*
Mitja 5,68
Aquí les visites grupals es compten pel significat per pacient (8 pacients x 10 visites cada un) La mitja de visites per pacient ha disminuït en 22 dècimes degut a l’increment de pacients atesos en primera visita.
Nombre de pacients per nombre de visites fetes
1 visita 138
De 2 a 5 visites 398
De 6 a 10 visites 235
D’11 a 20 visites 90
De 21 a 30 visites 15
De 31 a 40 0
De 41 a 50 1 (41) Lloc on hem visitat els pacients Dels 872 pacients visitats:
Visitats al CSMIJ: 822 Visitats només a l’ABS de Sat Adrià: 50 Visitats a l’ABS i al CSMIJ: 53
Dels 103 pacients visitats a l’ABS n’hi ha 50 que no han vingut al CSMIJ, sigui per haver estat retornats al pediatre o metge de família, sigui per no haver-hi motiu de ser atès al CSMIJ.
PRIMERES VISITES 394
SUCCESSIVES INDIVIDUALS 3733
SUCCESSIVES FAMILIARS 781
VISITES GRUPALS 6 (48)
Total visites 4914
11
Altes
Motiu d’alta Pacients
Alta clínica 101
Alta voluntària 8
Derivació altres centres de la xarxa de SM 10 Derivació a altres centres de mateixes característiques
5
Derivació a altres centres de la xarxa social 4 Activitat no assistencial L’activitat no assistencial, complementària a les visites suposen una bona part de l’activitat professional necessària per una bona atenció dels pacients, molts d’ells amb necessitats extenses i en diferents àmbits.
Concepte 2016 2015 Consultes telefòniques (pares o tutors, o el propi pacient)
183 155
Informes 133 128
Interconsultes internes i externes
460 39
472 ex 110 int
Receptes 91 102
El treball amb les ABS
Referent 2016 Presència Activitat realitzada
Sant Roc Josep Mª Blasi psiquiatre
2 h mensuals Interconsulta casos, Assessorament
Gorg Josep Mª Blasi psiquiatre
2 h mensuals Interconsulta casos, Assessorament
Llefià Mònica Fernàndez Psicòloga
2 h mensuals Interconsulta casos, Assessorament
La Salut, (pediatria)
Antonio Justícia Psicòleg
2 h mensuals Interconsulta casos, Assessorament
Gran Sol Joan Bastardas Psiquiatre
2 h mensuals Interconsulta casos, Assessorament
ABS-SA1 Sant Adrià
Beni Brun, Psicòleg clínic
7 hores setmanals
Interconsulta casos, PV, seguiments i Assessorament
12
Grups terapèutics Durant els mesos de març i d’abril s’ha dut a terme el grup per a pares de pacients amb trastorns de l’atenció.
Terapeutes: Joan Bastardas i Beni Brun Pacients: pares de 6 pacients Nombre de sessions: 8
Suport a la USEE El suport a la USEE de l’escola Baldomer Solà s’ha continuat fent com l’any passat, i amb bona valoració del treball fet tant per part dels professionals de l’escola, el referent del CSMIJ, com de la inspecció educativa Referent: Josep Mª Blasi Freqüència reunions a l’escola: els dilluns cada 15 dies. Coordinacions En alguns casos la coordinació es fa mitjançant reunions de tots els serveis que intervenen amb l’infant o adolescent. Per part del csmij hi assisteixen tots els professionals que intervenen directament en el cas. En altres casos es fa mitjançant les interconsultes de referent a referent. Serveis Socials: tenim coordinació amb tots els equips de la zona. A part de les reunions les interconsultes son via telefònica i/o via mail Àrees Bàsiques de Salut: amb l’Atenció Primària la coordinació es produeix majoritàriament en les sessions d’interconsulta de casos (quinzenal) Amb l’EAIAs, de Badalona, de St Adrià i de Sta Coloma. Generalment és un cop el cas ja ha passat a situació d’estudi, per aportar informació i un cop definida la mesura, per continuar portant informació fins que no s’aplica. Com que la derivació del cas és des de Serveis Socials, moltes vegades des que nosaltres detectem el risc i fem l’informe fina que realment el cas entra a estudi per part de l’EAIA pot passar gairebé un any, de manera que ens van demanant actualitzacions d’informació que no porten a cap actuació que millori la situació del menor. És un tema altament preocupant. Amb l’EAP i les escoles tenim espais setmanals per la coordinació dels casos. Així mateix també es fan interconsultes via telefònica o per mail. Quan son alumnes que no tenen seguiment de l’EAP la coordinació es fa amb la persona de referència del centre escolar (psicopedagog o direcció, generalment) Amb CAS Delta, es coordinen els casos directament amb el psicòleg de referència via telefònica, o mail o en la reunió de coordinació amb tot l’equip que es fa cada tres mesos. Amb CDIAP es coordinen els casos que un cop acabada l’atenció en aquest servei requereixen continuïtat al CSMIJ. Aquest any s’ha actualitzat el protocol.
13
Amb CSMA-2 es coordinen els casos que en complir els 18 anys han de continuar l’atenció al CSMA. Aquest any s’ha revisat i actualitzat el protocol. Amb l’Hospital de Dia d’Adolescents La psiquiatra referent de l’HD es desplaça al centre i la coordinació és en el marc de l’equip cada dos mesos. Amb la URPIJ es realitza via telefònica, o amb desplaçament del psiquiatre referent del CSMIJ a les reunions de coordinació trimestrals. Amb neuropediatria de Can Ruti D’acord al calendari establert anualment Amb la Unitat de Pediatria Social de Can Ruti, pels casos que cal avaluar si hi ha hagut abusos sexuals. La coordinació és bàsicament per telèfon. Així mateix també hi ha hagut coordinacions amb psicòlegs d’entitats que estan en el sector i que duen a terme tractaments finançats per Caixa Pro infància. Aquest és un tema confús, doncs no hi ha un funcionament homogeni pel que fa a la comunicació amb els serveis a l’haver-hi diverses entitats treballant-hi. Programa TMG Aquest any s’ha revisat i actualitzat el protocol d’atenció que ja havia fet l’equip i s’ha completat amb l’esquema d’actuacions. (Veure en l’annex) Es van dedicar dues reunions a intentar entendre el que es demana des del Cat Salut com a programa, a revisar els criteris diagnòstics que s’inclouen en els considerats “tmg” i a revisar com fer la valoració de la gravetat. Finalment es va proposar fer la valoració de la gravetat de tots els que complissin criteris diagnòstics, però finalment només es va fer dels que es proposaven com inclosos en el programa aquest any, donat que el formulari que es va fer per tenir-lo dins l’HCI no va funcionar be des del principi.
Pacients proposats, 11 Pla individual fet: 10 Plans individuals avaluats: 6 Dels 11 pacients inicials n’hi ha 1 que ha canviat de domicili i per tant deixa de formar part del programa.
(veure detall en l’annex) Per l’any vinent aprofundir en:
La selecció de candidats (per això caldria tenir valorada la gravetat dels 72 pacients que compleixen diagnòstic clínic.)
El concretar el PI i el PAI en els terminis estipulats, i en el cas dels pacients que ja s’ha fet l’avaluació i no s’han donat d’alta cal fer
Definir una freqüència de visites per a cada integrant Calendaritzar la data de les avaluacions. Posant si cal alarmes en les agendes. Treballar els criteris de sortida del programa
14
Programa Salut i Escola Com en els darrers anys, tots els clínics són referents del programa per les infermeres de l’ABS de la qual són referents. Hi ha hagut interconsultes però en el marc de les sessions generals amb pediatria. D’altres específiques s’han posat en contacte directament amb el profressional, però no s’ha fet registre. No hi ha hagut cap derivació escífica, perquè en tot cas s’ha fet com a ABS. (veure programa en l’annex) Programa d’atenció integrada als pacients amb problemes de SM i abús de substàncies El referent del cas, en Francesc ha vingut al CSMIJ per visitar els pacients que se li han assignat. (3) i per coordinar amb els referents. També s’ha atès en el CAS un pacient per fer analítiques que no es poden fer en el CSMIJ. A final d’any en Francesc deixa el programa per jubilació parcial, i passarà a fer-lo la seva rellevista. Programa de suport a la població adolescent d’alt risc Aquest any s’ha acabat de dissenyar el programa, i s’ha començat a aplicar. Ens centrarem en dos grups d’adolescents.; per una banda adolescents en què es detecta consum de tòxics i per altre en fills de pares amb TMS diagnosticat i que reben atenció al CSMA. Parlem doncs de grups especialment vulnerables a risc de desenvolupar trastorn mental. Les primeres intervencions es preveuen dins del barri de la Salut (Badalona) i posteriorment s’avaluarà la seva disseminació en funció de resultats.
Tindrem com a objectiu a la població adolescent entre els 14-18 anys del territori que hem definit. Descripció de les actuacions. S’han realitzat dos actuacions: - Adolescents que presenten abús de substàncies. En aquest grup, hem definit dos circuits, a través de la detecció en l’atenció al CSMIJ i a través del Programa Salut i Escola. En aquest grup, han participat 16 adolescents, de 14 a 17 anys. D’aquests, 5 van ser derivats al psicòleg referent del CAS, dels quals, 2 es mantenen en seguiment. Trimestralment, es fa una coordinació CSMIJ-CAS per optimitzar l’atenció. - Adolescents, fills de pares i mares amb diagnòstics de Trastorn Mental Sever (TMS).
15
En aquest grup, quan vénen amb un full ordinari de derivació i després de la interconsulta, es prioritzen en el procés d’atenció en el CSMIJ. Es van detectar tres casos, dels quals s’ha realitzat per cadascú d´ells, una coordinació amb el referent del CSMA en benefici de l’evolució i millor pronòstic de l´adolescent. En cap dels tres casos es detecten símptomes psicòtics incipients ni atenuats si bé un d´ells es categoritza com a síndrome d´alt risc (UHR) per presentar un deteriorament del funcionament global dins del grup de risc genètic.
L´objectiu serà per tant dins d´aquest grup la identificació precoç de símptomes incipients per evitar o endarrerir el risc de transició a psicosi.
La participació en la coordinadora de CSMIJ va permetre saber que hi ha almenys tres csmij més que també tenen aquest programa, i es va demanar de posar-los en comú. Els altres programes que es van explicar s’havien centrat més en treballar amb EAP i instituts les problemàtiques que s’hi donen i plantejar actuacions en aquests àmbits.
16
4- Participació en àmbits comunitaris Grup de suport psicològic Llefià-La Salut. Dinamitzat peer educació de l’ajuntament i amb participació dels centres i entitats que donen suport psicològic als infants de 0 a 16 anys i que van a les escoles de la zona. O sigui, CSMIJ i entitats que fan tractaments finançats per 2caixa pro-Infància” Hi participa també l’EAP. Aquest any s’ha intentat fer una recollida de dades sobre els infants i adolescents que estan rebent suport psicològic i psicopedagògic. Taula de Salut Mental de Badalona S’hi ha estat participant fins que s’ha definit el nou model, que ha de liderar l’ajuntament. Es va fer ja una presentació pública de la Taula, i ara cal que hi hagi la convocatòria del primer plenari. Taula de Salut mental de St Adrià S’hi ha participat en la mesura que ha estat possible. Aquest any s’ha recollit les propostes de priorització de treballs a fer, i s’han organitzat comissions per a fer-lo. S’ha informat a la responsable de la taula que de moment no podrem participar en les comissions, peer incompatibilitats horàries. El que si que s’ha acabat era el recull de recursos que s’havia iniciat l’any anterior. Taula d’Infància de Badalona S’hi ha participat bàsicament com a IMSP, en el treballs preparatoris per posar en marxa la taula. Aquesta ja es va constinuir en el passat mes de novembre, i ha de comnaçar a convocar-se els plenaris a principis del 17. Caldrà veure qui hi participa com a CSMIJ. En funció dels treballs que s’hagin de dur a terme, haurem de valorar quin o quins professionals hi ha de participar. Participació en altres àmbis lligats a la salut mental Àmbit de coordinació de SM i AP de la zona sud Amb participació dels referents de sm de cada ABS. Ens hem reunit cada quart dimecres de mes, hi s’ha anat fent el seguiment de les interconsultes, en la mesura que ha estat possible perquè no sempre hi ha pogut participar tothom Comissió de Salut Mental del Barcelonès nord Dinamitzada pel CatSalut, agrupa a referents d’atenció primària i de salut mental i addiccions del territori. S’han parlat temes referents als objectius anuals, al pla territorial, i s’ha donat informació detallada sobre la despesa farmacèutica. Coordinadora de CSMIJ S’ha mantingut el contacte encara que no s’hi ha pogut anar cada mes.
17
5-Assoliment dels objectius del Pla Anual OBJECTIUS DE: INDICADORS ASSOLIMENT
PV: 350-400 394
Success 4500-4750 4562
Pacients visitats entre 650 i 700 872
7 visites x pacient i any 5,68
Intensificar interconsultes Es segueix el calendari previst
Posta en marxa protocol gestió demanda
S’ha posat en marxa
Resposta a la demanda
Fer projecte protocol casos complexos i valorar al juliol
No assolit
Continuar documentació acreditació: Protocols organitzats a la intranet
Fet
Identificar quins son els processos clinico-assistencials més importants i calendaritzar el treball per tenir-los escrits i acordats.
Protocol TMG Protocol Adolescents d’alt risc
Fets Qualitat del servei
Valorar els resultats de l’enquesta de satisfacció d’usuaris i proposar millores en els aspectes que hagin estat poc satisfactoris
Es van valorar No s’han proposat millores
Revisar la distribució de les càrregues de pacients per professional, identificar les causes dels desequilibris i posar en marxa les propostes de millora que l’equip vegi adients.
S’ha de continuar treballant.
Procesos transversals d’atenció a l’usuari
Protocols CSMIJ-CSMA i CSMIJ CDIAP
Fets
Mantenir les coordinacions i relació amb l’entorn
Coordinació amb la URPIJ de l’Hospital Clínic. Coordinació amb l’Hospital de Dia Coordinació amb neuropediatria de Can Ruti Coordinació amb l’EAP d’educació Coordinació amb els psicopedagogs i referents de les escoles pels casos que l’EAP no intervé. Coordinació amb Serveis Socials i EAIA
Es mantenen totes.
Millorar, repensar: El treball amb els serveis socials i EAIA pels infants amb risc psicosocial
S’ha iniciat coordinació amb les direccions de serveis socials de
Llefià la Salut i Sant Roc
18
Altres col.laboracions a dur a terme en el 2016 Taula de salut mental de Sant Adrià. Pendent definir la nostra participació Taula de Salut mental de Badalona. Taula d’infància de Badalona Grup de suport psicològic del pla d’entorn de Llefià-La Salut Consorci Badalona Sud: Grup de menors i famílies
Fet Fet Fet S’ha participat en una sessió
Ambits professionals Coordinadora de CSMIJ
S’hi ha participat.
Aspectes legislatius
Protegir els documents que s’envien per mail amb contrassenya
Es procura no posar noms ni dades que identifiquin l’usuari
Informació dels pacients a l’HCI i fer neteja periòdica carpetes escanner
Fet
Revisar protocol d’informes d’acord amb carta drets i deures families
S’ha fet a nivell de direcció de l’àmbit de direcció
Adaptació a instruccions d’acord llei de transparència
No n’hi ha hagut
Signatura un document de “garantia de la confidencialitat”
No s’ha fet
Realitzar manteniment preventiu dels edificis i les instal·lacions informàtiques
Col·laborar en els treballs de congelació dels ordinadors
S’han fet previsions, no s’ha acomplert el calendari i finalment la congelació no es farà
Planificar la revisió de tot el sistema informàtic
S’ha aconseguit millorar les comunicacions per la fibra òptica
Replantejar possibilitat canvi centraleta telefònica
S’ha plantejat a través d’activitats preventives. De moment cap previsió
Organitzar i planificar el servei afavorint la comunicació amb els professionals
Estabilitzar horaris de presència de la directora al centre
S’ha fet i s’ha acomplert segons previsió, amb excepcions per temes imprevistos
Realitzar les reunions organitzatives el primer i el tercer dilluns de mes
S’ha acomplert excepte en períodes de vacances de professionals o de direcció
Les valoracions de casos conjuntes el segon, quart i cinquè dilluns
S’ha acomplert en un gairebé 100% de dies
Mantenir els espais d’interconsulta, de sessió clínica i de projectes per
S’han mantingut. Però molts s’han dedicat a visites forçades
19
participació de tot o part de l’equip
Situar en el suro els calendaris de reunions i la previsió de punts a tractar per millor accés dels professionals
S’han situat. No hem valorat fins a quin punt han servit
Aconseguir la implicació i corresponsabilitat dels professionals
En l’elaboració dels protocols assistencials que es defineixin
Si
En la preparació i presentació de les sessions clíniques
No se n’han fet?
Aprofundir criteris diagnòstics TMG Fet en sessions internes de l’equip
Participar en la formació AMBIT per millorar el treball en xarxa
Ho han anulat
Incidir sobre aquells trastorns que comporten o poden esdevenir en pronòstic greu a través de la supervisió clínica
S’han fet 4 de les 5 sessions previstes.
Actualització en diversos diagnòstics i abordatges terapèutics: TDAH
No s’ha fet
Adquirir marc conceptual comú a través ses clíniques i treball sobre temes
Millora competències en psicoteràpia grupal
No s’ha proposat res
Millorar els registres i extracció d’informació de l’HCI
S’ha fet taller per les aux administratives i taller pels professionals
Pla de formació
Formació en prevenció de riscos S’ha fet informació- recordatori pla de prevenció i actuació en cas d’evacuació
Campanya prevenció de riscos
Realització simulacre d’evacuació del servei
Fet el 17 d’octubre
Donar compte del pressupost i la seva execució
Aportar informació a l’equip No s’ha fet
Optimització dels recursos i contenció de la despesa. Control fotocòpies
No s’ha fet res especial, tot i que s’insisteix en escannejar i no fotocopiar
Assolir el 100% dels objectius del CatSalut
A 6 de juliol tenim l’esborrany d’objectius Els estàndars arriben al setembre. No podem valorar perquè hi ha indicadors que depenen dels registres del CATSALUT
Ser presents Aportar idees 4a jornada IMSP No se n’han aportat. Serà al voltant
de l’aniversari del CDIAP. Hi ha participat gairebé tots els
20
professionals
Donar a conèixer les activitats que realitzem a les notícies de la web
S’ha donat a conèixer les USEE
21
6- Annexos MEMÒRIA 2016 Programa :T –13 TRASTORNS MENTALS GREUS PROTOCOL DEL PROGRAMA D’ATENCIÓ ESPECÍFICA ALS TRASTORNS MENTALS GREUS (TMG)
INTRODUCCIÓ: El concepte de TMG, inclou un conjunt definit de patologies mentals que tenen, o bé que poden arribar a tenir una repercussió important en la qualitat de vida de les persones que les pateixen. Els infants i els adolescents que pateixen aquests trastorns veuen compromesa la seva evolució ja que , atesa la gravetat de la presentació clínica i la persistència en el temps, afecten greument la vida familiar, escolar, laboral i social i produeixen una inadaptació important Es considera al CSMIJ com el recurs assistencial de la xarxa pública de salut mental idoni per la implantació d'un programa d'atenció específica als nens i adolescents que pateixen un TMG. OBJECTIUS: Garantir una assistència adient als infants i adolescents amb TMG,mitjançant un programa d'atenció específica que té com objectius concrets els següents:
Millorar la detecció precoç dels infants afectats de TMG i la seva vinculació al CSMIJ
Prestar la millor assistència possible,des de una perspectiva integral Garantir la continuïtat assistencial
POBLACIÓ DIANA: Es la població infanto - juvenil , entre els 0 i 18 anys, que queda inclosa en un del següents grups 1er Grup Tots els nens o adolescents als que es pugui fer un diagnòstic de certesa dels següents trastorns:
Autismes 299.0 Psicosis desintegratives 299.1 Altres psicosis de la primera infància 298.8 Desordre mixt del desenvolupament 315.5 Esquizofrènies 295 Trastorns afectius greus 296.x3 / 296.x4 Deliris paranoics 297 Trastorn límit de la personalitat 301.83 Trastorn dissocial de la personalitat 301.7
22
2on Grup Aquells nens i adolescents als quals es pugui realitzar un diagnòstic de presumpció dels anteriors trastorns i que porten associats:
Comorbiditat Dos o més criteris de gravetat: pronòstic, consum de serveis, situacions
psicosocials anòmales associades i valoració global de la discapacitat psicosocials CARACTERÍSTIQUES DEL PROGRAMA
Priorització dels casos en funció de la gravetat Assignar un professional referent per a cada cas Determinar un PTI *, preferentment en un mes després de la 1ª visita/exploració Determinar un PAI**, preferentment en dos mesos Recuperació activa després d’una absència o desvinculació Assegurar una freqüència adequada en el seguiment dels casos Intervenció multidisciplinària i treball en xarxa, amb coordinació conjunta entre els
diferents dispositius sanitaris, educatius, de justícia . Coordinació protocol·litzada amb el CSMA per fer la derivació
DESENVOLUPAMENT DEL PROGRAMA S’estructura a partir dels següents passos:
Acollida immediata i individualitzada, sense llista d'espera Diagnòstic: Es realitzarà la valoració diagnòstica (clínica, social...) per determinar la
seva inclusió o no en el PAE*** Realització del Projecte Terapèutic Individualitzat (PTI) Realització del Programa d’Atenció Individualitzada (PAI) Realitzar el registre dels casos que assoleixen el criteri de TMG i dels que
s'incloguin en el PAE L'atenció als pacients diagnosticats de TMG, requereix de la participació de les diferents disciplines del Csmij; Psiquiatria, Psicologia i Treball Social AVALUACIÓ DEL PROGRAMA TMG
Es realitzarà una avaluació individual de la evolució de cada cas amb una revisió periòdica del PTI i del PAI (als 6 mesos de la realització d'aquets)
El referent del cas serà el responsable de programar aquestes revisions l'avaluació del PAE als TMG, amb la elaboració d'una memòria anual.
*PTI –(ProjecteTerapèutic Individualitzat) Determina els objectius i les estratègies mes adequades en cada cas. Les intervencions poden ser: Tractament psicoterapèutic, farmacològic, intervenció terapèutica o de suport a la família, Intervenció a la comunitat Quedarà recollit en el full de registre de PTI
23
**PAI -(Projecte d'Atenció Individualitzada) Coordinació del professional referent amb els professionals de les diferents disciplines que hi intervenen en el cas: clíniques, educatives, sanitàries, jurídiques... Quedarà recollit en el full de registre de PAi ***PAE- Programa d'Atenció Específica als TMG PROTOCOL TMG PASSOS A SEGUIR 1º – Diagnòstic Incloure en el registre de TMG
1º Diagnòsrtic
Incloure en el registre de TMG
2on Incloure o no el cas en PAE
3e Elaboració de PTI Elaboració de PAI
Elaborar PTI al mes del diagn'ostic Elaborar Pai als 2 mesos del
diagnòstic ---------------------
Programar avaluacio de PTI I PAI cada 6 mesos
4art Valoració de permanència en PAE
Alta Clínica Derivació CSMA
24
Principals objectius o fites assolides durant l’any 2016
S’ha revisat i acabat el protocol del programa. S’han treballat els criteris d’inclusió al programa i sobretot la valoració de la
gravetat dels pacients amb diagnòstics compatibles i proposats pel programa. S’han realitzat els plans individuals de la majoria de pacients S’han situat en el PI les coordinacions i treball a realitzar amb els equips
externs i que correspondria en el PAI Dels 11 pacients inclosos en el programa i que s’ha fixat un pla Individual, 6
d’ells s’han valorat dins del termini previst i s’han fixat nous objectius o s’ha determinat seguir amb els mateixos. L’avaluació ha inclòs la dels objectius pactats amb altres serveis.
Actuacions assistencials durant l’any Veure quadre adjunt Nombre d’activitats formatives realitzades i nombre de participants Supervisió Clínica de casos. Bimensual, amb el Supervisor Francesc Sainz Tot l’equip assitencial: 2 psiquiatres, 4 psicòlegs (2 amb jornades parcials) 1 treballadora social (3/4 de jornada) i la directora
Badalona, 15 de febrer de 2016
25
MEMÒRIA 2016 Programa :T -19 SALUT I ESCOLA Breu descripció del programa El PSIE és un programa d’atenció als adolescents de 3r i 4rt d'ESO dins del Pla Director de Salut Mental i Addiccions Els objectius son:
Promoció de la salut i prevenció de les situacions de risc Detecció dels problemes de salut relacionats, preferentment amb la
salut mental, la salut afectiva sexual, el consum de drogues, l’alcohol i el tabac i els trastorns relacionats amb l’alimentació.
Pla funcional Aquest suport es fa en les ABSs, on s’atenen les demandes que porten les infermeres del PSIE que porten les consultes dels instituts. Així doncs el referent clínic del CSMIJ és també referent per el Programa Salut i Escola que es porta des de l’ABS. Davant de casos susceptibles de ser atesos pel CSMIJ la infermera fa la interconsulta amb el psicòleg o el psiquiatre i acorden la derivació al CSMIJ o al servei més adient per atendre l’adolescent. Només en algun cas la interconsulta és directa i es fa derivació al CSMIJ sense havar passat per pediatria. Objectius específics de l’any en curs: Donar suport a les consultes que facin les infermeres ja sigui en el marc de l’ABS com via telefònica o telemàtica. Atendre els adolescents derivats per elles, Assessorar les infermeres sobre el maneig de la casuística més prevalent Actuacions assistencials durant l’any
• àmbit territorial d’intervenció: La que atenen les infermeres del programa que pertanyen a les següents ABS SA-1 Sant Adrià Badalona 4 Sant Roc Badalona 5 Gorg Badalona 6- Llefià Badalona 7-A- Gran Sol Badalona 7-B- La Salut Interconsultes i derivacions Aquest any no hi ha hagut cap derivació directa des del programa salut i escola. S’han atès interconsultes però no han quedat registrades en ser d’alumnes que no ha fet falta obrir la història.
26
Nombre de professionals i hores de dedicació mensual, distribuïts per categoria professional destacant les variacions durant l’any Els professionals del CSMIJ mplicats son dos psiquiatres i 3 psicòlegs, que son els referents de les ABS del territori. La dedicació és en funció de les demandes que fan les infermeres, a partir de la consulta oberta en els instituts, i de les derivacions que facin. Coordinació amb altres serveis. Breu descripció de la coordinació. Existència de referents del programa, nombre i ubicació si s’escau Tenim coordinacions establertes amb els següents equips: Pediatres, metges de família i infermeres de l’ABS Equip d’assessorament psicopedagògic (EAP) CAS Delta Amb el CAS delta existeix un protocol d’intervenció conjunta i integrada pels adolescents amb trastorn mental i consum de tòxics. Principals objectius o fites assolides durant l’any (resum de valoració o d’avaluació interna) També aquest any el programa ha tingut molt poca rellevància, donat que la dedicació de les infermeres a les consultes en els instituts ha estat inferior a altres anys. En algunes ABS no hi ha hagut cap interconsulta que procedís de la consulta oberta a l’institut. S’han atès totes les interconsultes que s’han fet. Nombre d’activitats formatives realitzades i nombre de participants No se n’han realitzat Relació de publicacions , si s’escau. No se n’han realitzat
27
MEMÒRIA 2016 T-36 PROGRAMA SUPORT A LA POBLACIÓ ADOLESCENT D’ALT RISC Aquest programa s’estableix per donar resposta a les dificultats d’abordatge en salut mental d’un col·lectiu de joves que viuen amb dificultat la transició de la infància a la vida adulta. L’adolescència és l’etapa del desenvolupament de la persona que comporta canvis personals estructurals i relacionals de més impacte. Ens centrarem en dos grups d’adolescents.; per una banda adolescents en què es detecta consum de tòxics i per altre en fills de pares amb TMS diagnosticat i que reben atenció al CSMA. Parlem doncs de grups especialment vulnerables a risc de desenvolupar trastorn mental. La simptomatologia psicòtica induïda per cannabis anticipa l´aparició de trastorns psicòtics en l´adult i per tant constitueixen un important factor predictiu. Per altra banda la història familiar en primer grau de malaltia mental fa especialment més vulnerable a aquest col.lectiu, al què els factors psicosocials o ambientals poden traduir-se en un risc incrementat de desenvolupament de malaltia mental. Objectius específics:
- Definir el perfil de candidats a participar en les accions del programa - Identificar els recursos i centres amb els que es desenvoluparà. - Proposar circuits d’atenció per assegurar l’atenció dels adolescents. - Implementar les accions concretes acordades amb d’altres professionals.
Actuacions assistencials durant l’any. - Àmbits territorials d’actuació
Les primeres intervencions es preveuen dins del barri de la Salut (Badalona) i posteriorment s’avaluarà la seva disseminació en funció de resultats.
- Població atesa.
Tindrem com a objectiu a la població adolescent entre els 14-18 anys del territori que hem definit. Del grup d’ adolescents amb consum de tòxics, atendrem als menors que presentin conductes de risc relacionades amb abús de substàncies: conductes promiscues, que hagin estat víctimes d’abusos o maltractaments físics i /psicològics...i, en definitiva, qualsevol conducta o actuació que posi en risc la seva integritat física i/o psicològica. Dels fills de pares amb TMS
28
- Descripció de les actuacions.
S’han realitzat dos actuacions: - Adolescents que presenten abús de substàncies. En aquest grup, hem definit dos circuits, a través de la detecció en l’atenció al CSMIJ i a través del Programa Salut i Escola. En aquest grup, han participat 16 adolescents, de 14 a 17 anys. D’aquests, 5 van ser derivats al psicòleg referent del CAS, dels quals, 2 es mantenen en seguiment. Trimestralment, es fa una coordinació CSMIJ-CAS per optimitzar l’atenció. - Adolescents, fills de pares i mares amb diagnòstics de Trastorn Mental
Sever (TMS). En aquest grup, quan vénen amb un full ordinari de derivació i després de la interconsulta, es prioritzen en el procés d’atenció en el CSMIJ. Es van detectar tres casos, dels quals s’ha realitzat per cadascú d´ells, una coordinació amb el referent del CSMA en benefici de l’evolució i millor pronòstic de l´adolescent. En cap dels tres casos es detecten símptomes psicòtics incipients ni atenuats si bé un d´ells es categoritza com a síndrome d´alt risc (UHR) per presentar un deteriorament del funcionament global dins del grup de risc genètic. L´objectiu serà per tant dins d´aquest grup la identificació precoç de símptomes incipients per evitar o endarrerir el risc de transició a psicosi.
CENTRE DE SALUT MENTAL D´ADULTS (CSMA) El professional del CSMIJ referent del cas després de valorar la situació de l´adolescent, de la seva família, realitza una coordinació amb el professional referent del Centre de Salut Mental d´Adults CAS El professional del CSMIJ referent del cas després de valorar la situació de l´adolescent realitza interconsulta amb el professional del CAS que realitzarà atenció individualitzada a l´adolescent des del CSMIJ. Inicialment es situa 4 h d´atenció quinzenalment en què el professional de CAS es desplaça al CSMIJ per atendre a adolescents amb TUS.
Badalona, desembre de 2016
