www.diaridegirona.cat

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.301

Dimarts6 DE MARÇ DE 20181,20 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

FIGUERES L’Ajuntament aprova elconveni amb el cine Las Vegas 11

GIRONA Carles Falcó serà el pendonistad’honor d’aquesta Setmana Santa 5

CALONGE Absolen l’exalcalde Rosellói Eugenio Morales pels anònims 14

Els jutjats executen un 5,8%més de desnonamentsa Girona durant el 2017

Més de 1.160 particulars van perdrel’habitatge en no poder pagar el lloguer Els llançaments per hipoteques

baixen de 847 a 823 en un any 19

Compren la Sala de Ballde Girona perenderrocar-la i fer-hi pisos

A la provínciade Girona hiha 11 robatorisen comerçosi habitatgescada dia

ELS DELICTES SEXUALS

HAN AUGMENTAT

UN 4,2% DURANT EL 2017, JA

QUE PASSEN DE 212 A 221

4

3

ESTUDIANTS D’ESO I DE

BATXILLERAT GUANYEN LA

COMPETICIÓ ESTATAL FETA

DISSABTE A SALT

4

3

JXCAT DEMANA TEMPS PER CONVÈNCER LA CUP ABANS DEL PLE D’INVESTIDURA, QUENO TÉ DATA. INÉS ARRIMADAS DIU QUE «PUIGDEMONT ORDENA I TORRENT EXECUTA»

4

21 a 23

Torrent proposa investir Sànchez

Un grup empresarial de Lleidaha comprat la històrica sala deball de Girona, amb la intenciód’enderrocar-la i aixecar-hi habi-tatges properament. 4

Els Mossos vanidentificar tresdels terroristesde la Rambla el 2016 a Salt

Una final derobòtica als EstatsUnits tindrà dosequips gironins

Un any i mig abans dels atacs, lapolicia ja havia pres les dades delstres joves de Ripoll en un res deprotesta davant la comissaria. 9

El fals metgede l’hospitalde Figueress’enfronta a tresanys de presó

L’Institut Català de la Salut, elCol·legi de Metges i la fiscalia l’a-cusen d’intrusisme professionalper exercir sense titulació. 12

L’Aula

Roger Torrent,amb Elsa Artadi iEduard Pujol. ACN

jamargant - 06/03/2018 08:20 - 88.5.162.249

Edició de GironaDIMARTS · 6 de març del 2018. Any XLIII. Núm. 14568 - AVUI / Any XL. Núm. 13438 - EL PUNT

1,20€

1380

81-1

1372

96®

1802

08-1

1824

86V

Barques d’arrossegament a la seva arribada, ahir a la tarda, al port de Palamós,després del primer dia de feina un cop acabada la veda ■ JOAN TRILLAS

MEDI AMBIENT P22,23

La flota d’arrosse-gament la va aca-bar també ahirdesprés d’un mesd’aturada

S’acaba laveda de lagamba i elspescadorsja feinegen

NEGOCIACIÓ · Tots dos partitsblinden el seu acord i es conjurenper sumar la CUP a la sevaproposta d’aquí a pocs dies

Torrent proposaJordi SànchezINVESTIDURA · El presidentdel Parlament tria el candidatpactat per JxCat i ERC perquè és el que té més suports

P6-15

Incertesa a Itàlia després de la victòria del populisme i la Lliga

EUROPA-MÓN P24-28

La dreta escombra Renzi

NACIONAL P13

El consorci de compensació tampoc volassumir el cost dels desperfectes, que a lademarcació van ser de 75.000 euros

El col·legi Verd va ser uncentre afectat a Girona ■ Q.P.

L’asseguradora novol pagar els danys ales escoles per l’1-O

NACIONAL P18

Continua aSusqueda larecerca deproves peldoble crimMagentí ha provat desuïcidar-se dos cops

El nombre de desnonamentsbaixa, excepte a Girona

Nacional P20

Petició de tres anys peral fals metge, a Figueres

Judicial P30

Guillermodel Toro

triomfa enuna galamarcada

per ladiversitat

Cultura-Espectacles P40-43

Del Toro, amb els Oscara la millor pel·lícula i la

millor direcció ■ EFE

Els Oscarreconeixen

el cinemafantàstic

| Cultura i Espectacles | 47EL PUNT AVUIDIMARTS, 6 DE MARÇ DEL 2018

L’humor sem-pre ha estatuna cosa moltseriosa: ja hoera a l’èpocadels bufons,que probable-ment eren delspocs a la cortque podien dir

les veritats al rei. Ara l’humor,més que seriós, s’ha posat trà-gic, ja sigui per uns integristes oper un jutge sense sentit del’ídem. “Encara hi ha països enels quals gent que mana molt nos’adona que atempta contra undret fonamental com ho és la lli-bertat d’expressió. Com deia elgran Pepe Rubianes, ¡que se

vayan todos a tomar por culo! Ique ningú no us prengui mai elriure ni els somnis.” Així de serióses va acomiadar Toni Albà –par-lant com l’actor i ciutadà Toni Al-bà, no com a monarca– al finalde la seva Audiència i-real de dis-sabte passat al Festimams deSanta Coloma de Farners, el fes-tival d’humor i gastronomia queté lloc al restaurant Lotus Blaude l’hotel balneari Termes Orion.

Per l’espai i les circumstàn-cies, va ser una audiència dife-rent de les moltes que Albà harepresentat per tot Catalunya,posant-se en la pell del rei emèritJoan Carles I, per fer-ne una cari-catura brillant que, curiosament,l’acaba humanitzant molt més: el

rei d’Albà és poca-solta, boca-moll, faldiller, molt conscient i or-gullós dels seus privilegis d’anticrègim, i amb facilitat per entre-bancar-se amb les paraules omodificar-les sense manies. Totaixò passava a “Santa Colomadel Far West”, per exemple.

Seguint la dinàmica del Festi-mams, el rei Albà va fer interven-cions puntuals abans de comen-çar el sopar i entre plat i plat –in-troduït pel presentador i organit-zador del Festimams, Fel Faixe-das–, però va ser en la recta fi-nal, durant les postres i els cafès,quan es va posar a la plena dis-posició dels seus súbdits perquèli preguntessin tot allò que elspassés pel cap. Així, durant la nit

vam saber com el rei va patir elcasament de la filla d’Aznar, i qui-na és la seva visió sobre les llen-gües de l’Estat, incloses el ba-queirense de la vall d’Aran i elcastellà, que “mai no s’ha impo-sat a ningú”. I en la intimitat d’unsaló ple de gent, el rei va aclarir

que el 23-F va ser “un cop d’Es-tat, no contra l’Estat”. També al-gú li va preguntar quan arribariala independència de Catalunya, iell va dir: “Aquesta és l’única co-sa que no depèn de mi, sinó devostès, així que ja poden espavi-lar-se.” Paraula de rei. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Crònica humor

El rei en la intimitat

El rei Albà, dissabte al Festimams ■ X.C.

XavierCastillón

— — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Sta. Coloma F.

Adrià Ciurana (Figueres,1985), un dels artistes se-leccionats pel programaExposicions viatgeres dela Diputació de Girona del’any 2014, va morir dis-sabte a 32 anys. D’ençà del’anunci de la seva mortper part de l’Ajuntamentde Figueres i el Museu del’Empordà, han estat mol-tes les mostres de condolque s’han publicat, sobre-tot a les xarxes socials, ar-ran la sobtada mort de l’ar-tista, net de Maria ÀngelsAnglada. Llicenciat en be-

lles arts per la Universitatde Barcelona en l’especia-litat de pintura, al llarg deseva carrera havia fetnombroses exposicionsindividuals i col·lectives ihavia rebut guardons comara el gran premi de la Bi-ennal Jove Creació Euro-pea de Montrouge (París) iel premi Sala d’Art Jove,l’any 2013.

El Bòlit va lamentar “lamort d’Adrià Ciurana, ar-tista empordanès que ensha deixat avui”. “Enviemel nostre condol i suport ala seva família i amics”, hiva afegir. Adrià Ciurana,que veia el consumismeamb un punt de vista crí-tic, va concebre bona partde la mostra viatgera titu-lada Hipnosi a partir dematerials de rebuig. ■

Mor l’artistaAdrià Ciurana

RedaccióFIGUERES

El creador figuerencva participar en elcicle ‘Exposicionsviatgeres 2014’

Adrià Ciurana, quan confeccionava ‘Hipnosi’ ■ MIQUEL MILLANL’actor Quim Masferrer, lacantant Beth i el grupd’havaneres Les Anxove-tes protagonitzaran lesquatre nits màgiques delcicle de sopars espectacleEstiu dels Sentits, que tin-drà lloc els quatre diven-dres de juliol a l’hotel CanFané, de Riudarenes. Enaquesta antiga masiacompletament reforma-da, el Mallorquines Grupva presentar divendrespassat una nova edició del’Estiu dels Sentits, en eldecurs d’un sopar maridatamb la música de TokajiQuartet i vins selectes.

El cicle s’obrirà el diven-dres 6 de juliol amb l’ac-tuació de Les Anxovetes,el grup d’havaneres queinclou les veus de Tona Ga-farot, Montse Ferrermo-ner i Marta Pérez, el gui-tarrista Salva Gallego i elcontrabaixista Xevi Pas-qual. Amb dos discos, Enfresc i En sal, Les Anxove-tes han triomfat en el cir-cuit més tradicional i en al-tres escenaris, amb les se-ves havaneres cantades“íntegrament en femení”.

Aquesta primera nit, el so-par estarà maridat ambhavaneres i amb els vins icaves Mont-Ferrant.

Quim Masferrer, cone-gut com a membre de Tea-tre de Guerrilla i també pelprograma El foraster, deTV3, protagonitzarà duesnits a l’Estiu dels Sentits,els dies 13 i 20 de juliol,amb el seu característichumor de proximitat, quel’ha portat per pobles detot Catalunya i ara conti-

nua amb l’espectacle Bo-na gent. Els vins triats pera les seves nits han estatRaventós d’Alella i 1+1= 3,de l’Alt Penedès.

El dia 27 de juliol, el ci-cle es tancarà amb la can-tant Beth, que ara ofereixsobretot concerts acústicsde petit format. El sopar esmaridarà amb els vins tar-ragonins Ipsis. Aquests so-pars espectacle costen 40(dies 6 i 27) i 50 euros(dies 13 i 20). ■

Estiu a Can FanéLes Anxovetes, Beth i Quim Masferrer actuaran al juliolen els sopars espectacle de l’antiga masia selvatana

X. CastillónRIUDARENES / MALLORQUINES

Tokaji Quartet, durant el sopar concert de presentació del cicle ■ LA SELVA COMUNICA

Estiu dels Sentitses va presentardivendres en unsopar maridatamb la músicade Tokaji Quartet

L’art empordanès està dedol. Aquest dissabte pas-sat es va apagar una deles mirades més singu-

lars i amb més profunditat i co-herència que ha donat la creaciócontemporània a casa nostra elsdarrers anys. La desaparició delfiguerenc Adrià Ciurana Geli,mort als anys, ha suposat unaforta sotragada dins el món artís-tic comarcal que, en bloc, hamostrat la seva profunda tristesa.Aquest dimarts, a les de la tar-da, se li ret un comiat públic alTanatori Vicens de Figueres i labiblioteca exhibeix catàlegs i lli-bres que l’artista va il·lustrar.

El crític d’art, Eudald Camps,confès ciuranista, consideravaCiurana “un dels millors artistesde Girona pel seu talent enorme”.Al seu criteri, no hi havia capdubte: “Ciurana era un ésser na-turalment creatiu: no feia d’artis-ta, era artista, havia de ser artistaper força, no tenia alternativa”.

Potser, el fet de ser net de l’es-criptora Maria Àngels Angladatambé el va condicionar enaquest pensament. Ell, però, vaemprendre un altre camí, no elliterari, malgrat que sí que va es-tablir lligams amb escriptors,com el seu bon amic i poeta Àn-gel Rodríguez de qui il·lustrà, talqual com si fossin una segonapell, uns quants poemaris comInfraflor (), L’hora Sororal() o Torxes ().

Ciurana va estudiar batxilleratartístic a l’INS Alexandre Deulo-feu de Figueres. Amb anys java oferir un tastet d’allò que li bu-llia per dins formant part d’unaexposició col·lectiva al Casal LaVolta i, al cap de poc, en una in-dividual al Cafè del Barri Vell,presentant una quinzena de telesdel seu treball de recerca on l’ar-tista s’analitzava a si mateix: mi-rant-se directament al mirall iobservant l’inconscient. “El queet porta a crear és una necessitat

de plasmar”, afirmà aleshores. Els anys següents, Ciurana es

va llicenciar en Belles Arts a laUniversitat de Barcelona en l’es-pecialitat de pintura. A poc apoc, el seu nom va anar aparei-xent més i més a la premsa enparticipar en exposicions indivi-duals en espais com el Museu del’Empordà i la galeria Ventós deFigueres; al Magik Centre d’Artsdel Port de la Selva o la llibreriaVitel·la de l’Escala, que va inau-gurar amb la mostra Si la clarordels ossos, el . També encol·lectives, dialogant amb altresartistes, a la Fundació Tàpies; elCercle Artístic Sant Lluc; el Cen-tro Cultural Galileo de Madrid; elCentre Cultural La Mercè de Gi-rona; la Casa Empordà de Figue-res; el Mas d’en Dorra a Fortià oel Tint de Banyoles. Els reconei-xements públics també van anararribant amb premis i mencionscom el Grand Prix de la BiennaleJeune Création Européenne de

Montrouge (-) i el Pre-mi Sala d’Art Jove ().

La proximitat amb el públic dela seva ciutat era evident. Haviaimpulsat exposicions, com araDe caps al nínxol, una mirada ac-

tual sobre la mort, al costat d’unaltre artista figuerenc i bon amic,Jordi Mitjà, a la galeria Ventós.També, el va presentar, alMuseu de l’Empordà, Hipnosidins el cicle d’Exposicions Viat-geres de la Diputació de Girona.Aquí, Ciurana reflexionava, ambun afinat sentit de la ironia, sobrela societat de consum.

Fa just un any, Ciurana va reo-brir el seu antic espai creatiu, eltaller de Figueres batejat amb elnom d’Espaia, amb una mostraon presentava obra inèdita d’al-gunes col·leccions ja conegudes,Totxo dintre totxo (-).Era, novament, el retrobamentamb la seva ciutat.

Entre les nombroses paraulesde condol a la família que s’hanllegit per la xarxa, ens quedemamb les de la galerista i artistaLola Ventós que esdevenen unresum d’un sentiment col·lectiu:“parlarem sempre de tu i la tevaobra perdurarà per sempre mésentre tots nosaltres”.

El recent episodi de nevades a Eu-ropa ha comportat un cert tras-bals a Catalunya, especialment ales zones poc acostumades a re-

bre la neu. És hivern i no ens ha d’estra -nyar que nevi. Dit això, haurem de co-mençar a analitzar els perquès i les con-

seqüències de la prohibició de circulaciódels camions de transport pesat, duranttot un dia, per les carreteres catalanes.

Si hem de ser sincers, i amb les previ-sions meteorològiques a la mà, és bencert que el temporal que s’acostava feiapor. També ho és que quan es combinenneu, gel i vehicles de diferents mides itonatges en un mateix vial el resultat potser catastròfic. Tot plegat no hauria estatcap problema si no fos perquè estemparlant de tallar el trànsit de mercade-ries i, per tant, de posar fre a un sistemalogístic global i molt complicat. Si un ca-mió no arriba al mercat de Barcelona oal de París, per exemple, diversos esta-bliments i serveis se’n poden veure afec-

tats. Si són milers els camions aturats, lesconseqüències freguen la catàstrofe.

A més, no estem parlant de tallar uncorredor internacional qualsevol. L’eixd’autopistes que uneix la costa mediter -rània espanyola amb la resta d’Europa,de la qual l’AP- n’és peça fonamental,no té alternativa destacable en aquestsmoments atès que les respectives carre-teres nacionals moren en el coll d’ampo-lla del Voló, el Pertús i la Jonquera.

Tallar el trànsit per precaució va seruna mesura encertada, però potser apli-cada massa aviat. Alguns camions tenientemps d’arribar al seu destí. Ara bé, detot n’hem d’aprendre. Les àrees de serveide l’Alt Empordà s’han mostrat eficients i

capaces d’engolir el problema, amb laconsegüent pujada d’ingressos en totsels sentits.

Tanmateix, d’aquesta experiència enpodem treure una primera conclusióimportant: mentre la xarxa de carreteresestava tallada, la del TAV funcionava cor -rectament, sense cap incidència. Però eltransport de mercaderies que hi passavamentre va durar el temporal –i de mane-ra quotidiana– era tan minso que el po-dem qualificar d’insignificant. El Corre-dor Mediterrani ferroviari ha guanyat unnou argument. O m’ho sembla.

NECROLÒGICA

Cristina Vilà

PERIODISTA

COMIAT “A UN TALENT ENORME”

«D’aquesta experiència en podem treureuna primera conclusió important: mentre la xarxa de carreteres estavatallada, la del TAV funcionavacorrectament, sense cap incidència»

DE CAMIONS, NEVADES I FERROCARRILSOPINIÓ

Florian VergésECONOMISTA - FLORIANVERGES@YAHOO.FR

«Parlarem sempre de tu i la teva obra perdurarà per sempre més entre totsnosaltres, diu Lola Ventós»

«El crític Eudald Camps elconsiderava un dels millorsartistes de Girona: “ell nofeia d’artista, era artista”»

Empuriabrava fa molt de goigESTHER LÓPEZ

FIGUERES

Escric per expressar la meva sor-presa recent en veure com estàquedant de bonic i ordenat elpasseig d’Empuriabrava. Fa goiganar-hi a caminar. Per a molts fi-guerencs, aquesta urbanitzacióha estat l’escenari de moltes acti-vitats. Quan érem joves, les disco-teques eren el súmmum: Scopas,Octopussy, Banana’s, Passarel·la il’enyorada zona de bars dels Arcs.Tot ha canviat i ara que hi portema passejar les noves generacionsde la família, és un plaer veurecom està canviant el passeig. Sino hi heu anat, us recomano que

ho feu un dia assolellat, encaraque les obres estiguin a mig fer.Paga la pena la visita.

Dignitati fermesaJORDI PAUSAS

PARÍS

A Dignitat i fermesa del políticMiquel Sellarès, s'hi llegeix el se-güent: “Encara no som prouconscients del gran pas endavantque ha fet el sobiranisme i el seuprojecte d’independència nacio-nal. (...) Som probablement la co-lònia nació amb voluntat d’ésserestat més important i consolidadad’Europa. (...) El pas endavantque hem fet aquests últims anysés la victòria d’un imaginari

col·lectiu de més de dos milionsde catalans que ja hem descon-nectat d’Espanya i del seu projec-te imperial. (...) Un dels nostreserrors ha estat no preparar el paísdavant la repressió de l’Estat dis-posat a tot pel “Todo por la pa-tria”. (...)  Identifiquem els nostrespunts flacs, els nostres pous ne-gres i aquelles persones i organit-zacions que no hagin fet la feinaque els pertocava per tal de po-der-los eliminar de cara a les pro-peres escomeses. Caldrà que evi-tem, per tant, els lliris blancs, elsfantasmes i els xitxarel·los quetant mal han fet al procés. És im-prescindible, doncs, dur a termeun gran relleu, no tan generacio-nal, sinó dirigit a situar al capda-vant aquelles persones disposa-

des a córrer riscos, evitant els afi-cionats i sobretot els oportunis-tes”. És per tot això que cal desvet-llar sense dilacions la dignitat ifermesa de la consciència nacio-nal del nostre poble...

Tren, persones,interconnexionsJOSEP MARIA LOSTE I ROMERO

PORTBOU

Amb les fortes mobilitzacions  so-cials del territori d’ambdues  ban-des  del  Pirineu, l’estiu del es  va aconseguir  “salvar”  eltren  nocturn  París-Cervera-Port-bou. En aquest cas, les lluites uni-tàries transfrontereres van donarels seus fruits. Ara caldria ques’articulés  un gran front ciutadà i

reivindicatiu a favor del tren con-vencional i unes  interconnexionsPortbou/Cervera de la Marendapròpies  del  segle  XXI.  Ha  arri-bat  el moment  de  tirarendavant  una alternativa clara,vàlida i que no costa diners pertal  de millorar  el  tren  conven-cional  entre Girona-Figueres-Portbou-Cervera-Perpinyà-Nar-bona. Tots els  trens de la Renfeque arriben a Portbou  hauriend’arribar  a Cervera  i viceversa.Amb aquesta senzilla operacióseria possible que una persona dela Catalunya Nord pogués anar atreballar o a estudiar a Figueres oa Girona i una persona de l’AltEmpordà  pogués fer una normalactivitat diària amb transport pú-blic fins a Perpinyà.

Cartes Les cartes al director han de ser mecanografiades, portar nom i cognoms de l’autor, signatura, adreça, telèfon i fotocòpia del DNI. No es poden signar ambpseudònim o inicials. l’EMPORDÀ publica totes les cartes que rep, però l’espai és limitat i no sempre és possible publicar-les en un termini breu.

Els textos de menys de 20 línies tenen preferència i els més llargs poden ser resumits. S’exclouen les cartes injurioses.

LES CARTES ES PODEN ENVIAR PREFERENTMENT PER CORREU ELECTRÒNIC A L’ADREÇA DIRECCIO@EMPORDA.INFO

EMPORDÀDIMARTS, 6 DE MARÇ DEL 201830

ACTUALITATOPINIÓ

MIQUEL MILLAN

Adrià Ciurana creant, el 2014.

JOSÉ ANTONIO DONAIRE

@DonAire

«Entre els últimscinc guanyadors als

#Oscars al millordirector hi ha

quatre mexicans.No hi ha murs que

puguin aturar el pasdel talent, Donald

Trump»

PEP PRIETO

@PepPrieto

«La gala ha estatsòbria, potser

massa, però hasabut integrar el toreinvindicatiu i ha

tingut gransmoments, com el

discurs de FrancesMcDormand.

#OscarsRAC1»

JORDI BORRÀS

@jordiborras

«Més parlar inegociar i menys

tirar-se els plats pelcap, que cardavergonya això.Tenim presos,

exiliats i seguimsense Govern ni

cap mena de full deruta. Ens hi posem,

si us plau?»

JOAQUIM NADAL

@quimnadal

«Montserratsempre afina molt:reclama la llibertat

per als políticspresos. Atents al

matís essencial elsmitjans així ho

recullen».

AL TWITTER

Elton John va agrair diumenge en públic a Joan Roca, «del restaurant El Celler de Can Roca de Girona», va dir, el sopar queel xef gironí va servir a la gala benèfica de lluita contra la sida que el cantant britànic apadrina, juntament amb el seu marit,David Furnish. Entre els comensals hi havia nombrosos artistes i celebritats com ara Andie McDowell i Miley Cyrus, o modelscom Adriana Lima i Heidi Klum. Els canelons amb salsa de trufa d’El Celler van posar la cirereta de l’àpat.

Elton John agraeix a Joan Roca el sopar de la gala contra la sida

CELLER DE CAN ROCA

LA FOTO DEL DIA

LA FINESTRA

La Dos

Diari de GironaDIMARTS, 6 DE MARÇ DE 20182

LLETRESMARTÍ GIRONELL REP EL RAMONLLULL PER «LA FORÇA D’UN DESTÍ»

L'escriptor i periodista Martí Gi-

ronell (Besalú, 1971), va rebre

ahir el premi Ramon Llull 2018 de mans

del president del Grup Planeta per la no-

vel·la La força d'un destí. El llibre, una

publicació de Columna Edicions, reme-

mora la història de l'emprenedor català

amb orígens càntabres, nascut a San-

tander, Ceferino Carrión, que després

esdevindria a Estats Units, Jean Leon.

Una persona amb una «peripècia vital

molt èpica», tal com ha explicat Giro-

nell. L'autor de la novel·la ha afirmat

que té moltes ganes que la novel·la es

llegeixi i que «la gent somiï al seu costat

tocant de peus a terra», ja que aquest,

ha ressaltat, és el missatge del llibre:

«Està molt bé somiar, però tenint el cap

ben moblat i els peus tocant a terra».

REVISTA DE GIRONAELS PROFESSORS D’HISTÒRIA DE LAUDG ES JUBILEN SENSE RELLEU

La Mitjana d’edat dels professors

d’Història de la Universitat de Gi-

rona (UdG) és de 60 anys, segons revela

un article de la Revista de Girona. La fal-

ta de relleu generacional del professo-

rat és un problema candent a la UdG. Fa

uns dies, el nou degà de la Facultat de

Lletres, Àngel Quintana, lamentava en

declaracions al Diari de Girona el blo-

queig en la contractació de professorat:

«substitueixen catedràtics que es jubi-

len per professors mal pagats». Anna M.

Garcia, Narcís Soler i Juan Luis Alegret,

tres professors que es jubilen a la UdG,

revisen aquesta problemàtica a la Revis-

ta de Girona.

NOVELLA D’AMORUNA GUÀRDIA CIVIL INFILTRADA ENTRE INDEPENDENTISTES

L'escriptor de Sant Boi de Llobre-

gat Víctor Jurado ha publicat la

novel·la La tardor de la llibertat (Colum-

na), una història d'amor entre un inde-

pendentista d'Arran i una policia de la

Guàrdia Civil infiltrada. Segons ha infor-

mat l'editorial en un comunicat, es trac-

ta de la primera novel·la del procés so-

biranista situada al segle XXI.

ACN

OBSOLESCÈNCIAPLANIFICADA

Carmen Echazarreta

LLETRES

carmen.echazarreta@udg.edu

ha acabat el Mobile WorldCongress per a satisfaccióde tothom. L’Ajuntamentde Barcelona, content que

tot s’hagi desenvolupat amb normali-tat sense els ensurts de les vagues detransports de l’any passat i amb elcompromís que el congrés es repetiràfins al . El comerç ha fet l’agost jaque es diu que els més de cent mil vi-sitants han deixat al voltant de milions d’euros. I les empreses tecno-lògiques presents a la fira han tingutun aparador mundial per presentar,en un gran desplegament de llums ifanfàrries, els seus productes que, alcap i a la fi, són la mateixa cosa peròamb l’embolcall de la paraula màgicainnovació. Les grans marques de mò-bil pugnen per demostrar que elsseus aparells actuals han complert lafunció per a la qual estaven disse -nyats i que ara ja toca renovar-losmalgrat que l’usuari tingui la sensa-ció que funcionen bé i que en té prouamb les prestacions que li proporcio-nen. Passa, però, que a partir d’uncert moment, comencen a donar pro-blemes. Les bateries s’esgoten abansd’hora, les pantalles es trenquen ambmolta facilitat, els dispositius de càr -rega s’espatllen i només ha passat unany i mig o dos anys d’ençà de la sevacompra. Amb molta resignació ensveiem abocats a l’adquisició d’un al-tre terminal de telefonia essent cons-cients que ho fem sota el dictat del’obsolescència programada, aquestaestratègia de planificar la caducitatd’un producte molt abans de la fi dela seva vida útil teòrica. L’estímul de lademanda és la coartada que procuranomés pel lucre econòmic immediatde les empreses, de manera que lacura de l’aire, aigua, medi ambient i,per tant, la contaminació, passen a unsegon pla. És un greu problema del’actual sistema de producció i con-sum que ignora l’harmonia i el res-pecte de la natura. L’obsolescència in-tencional dels productes ens portaràcalamitats que l’eufòria capitalistaens impedeix pronosticar.

S’

jamargant - 06/03/2018 08:20 - 88.5.162.249

VIII Fira del Bacallà i del Vailet

EMPRESA · MULTISERVEISCOMPRA I VENDA DE LLENYES I CARBÓ - ENTREGA A DOMICILI

Pl. de l’Església, s/n - 17752 Mollet de PeraladaTel. Alfred: 639 523 737 · Joan: 972 56 32 15 · 661 98 33 86

info@llenyesemporda.com / www.llenyesemporda.com

LLENYES i TREBALLS FORESTALS EMPORDÀ

Nou magatzem a Figueres,

a la Ronda Sud

Servei de llenyes enbig bag a domicili

TREBALLS FORESTALS I DESBROSSAMENT MANTENIMENT DE JARDINS I BOSCOS PODA D’ARBRERS I OLIVERES CREACIÓ DE MURS PREFA-BRICATS O DE ROCALLA MANTENIMENT DE CAMINS I RENOVACIÓ DE CAMINS FORESTALS TANCAMENTS PERIMETRALS DE FINQUES AMB TOT TIPUS DE TANQUES VENDA D’OLIVERES MIL·LENÀRIES

Carrers i places de Mollet de Peralada s’omplen per a la vuitena Fira del Bacallà La Fira del Bacallà presenta un aire renovat per la creació de l’Associació Amics de Mollet

Un any més, Mollet de Pe-ralada organitza la Fi-ra del Bacallà. Aquest any es farà diumenge

vinent, 11 de març, i durant tot el dia hi haurà una desena d’activi-tats diferents. En aquesta edició, com a novetat, la fira ha estat or-ganitzada per l’entitat local, l’As-sociació Amics de Mollet, amb la col·laboració de l’Ajuntament, la Diputació de Girona i el Consell Co-marcal de l’Alt Empordà. Enguany l’entitat organitzadora ha volgut donar-li un aire més dinàmic a la fira i per això ha organitzat la I Fira del Vailet, amb activitats perquè la mainada sigui protagonista de la jornada. (Per a més informació re-lacionada amb la primera edició de la fira, vegeu la pàgina següent.)

FIRA I #BACALLAGRAM18. Du-rant tot el dia els carrers del poble

Hi haurà una vintena de parades diferents, entre gastronòmiques i d’artesania ÀNGEL REYNAL

quedaran farcits d’una vintena de parades de productes d’artesania de tot tipus. La regidora de Fires i Mercats i membre de la nova as-sociació, Eva Riera, explica que «hi haurà parades exclusives de baca-llà i també productes relacionats amb l’element estrella de la fira». A la Placeta del poble hi haurà ser-vei de bar durant tot el dia i els car-

rers i les cases del poble estaran decorats per ambientar el muni-cipi, i per aquesta raó s’organitza el III concurs Instagram. Aquesta competició fotogràfica consisteix a penjar una imatge relacionada amb la fira a l’aplicació Instagram amb l’etiqueta #bacallagram18 i fent menció a @molletperalada. El jurat estarà format per un mem-bre de l’associació organitzado-ra, un membre de l’Ajuntament de Mollet de Peralada i un fotògraf, i el guanyador del concurs s’anuncia-rà el 18 de març.

EXHIBICIONS, BITLLES I TEA-TRE . D’altra banda, a les 10 h hi haurà diferents exhibicions espor-tives i artístiques de la mainada del poble i de la comarca alt-empor-danesa. Hi haurà mostres de te-atre, música, cant, arts marcials com ara taekwondo o judo, i tam-bé zumba, dansa i patinatge. Les exhibicions es faran al centre cívic i a la plaça de l’Església a partir de

les 10 h. Pel que fa a les bitlles, una de les novetats d’enguany, a partir de les 11 h a la zona del Clos, l’Associació Amics de les Bitlles Catalanes de les comarques gironines ensenya-rà als assistents a jugar a aquest joc tan tradicional del territori. El centre cívic acollirà la represen-tació teatral de la Mula Baba de Gi-rona, és a dir, la mulassa de la ca-pital gironina, i oferiran un teatret per explicar-ne la història. Aquesta activitat començarà a les 11.30 h i serà l’aperitiu de la cercavila inau-gural de la 8a Fira del Bacallà de Mollet de Peralada.

LA MULASSA DE MOLLET. Sorti-rà a desfilar pels carrers del poble acompanyada de la Mula Baba de Girona, els Grallers d’Espolla, els Gegants i els Capgrossos de Pera-lada i dels GraLLers i les seves cire-res. Tal com explica la regidora de Fires i Mercats, Eva Riera, «estem molt contents que ens acompa-nyi la mulassa de Girona. Em pen-so que aquesta i la nostra són les úniques mulasses de Catalunya i és un honor pensar que desfilaran juntes». La cercavila inaugural co-mençarà a les 12 h i el recorregut serà del centre cívic a la plaça de l’Església. DINAR POPULAR I CONCERT FI-NAL. A partir de les 13 h comença-rà el dinar popular de la fira. El preu del tiquet serà de 7 euros, i es po-drà degustar un plat d’arròs amb bacallà i maridat amb vi de l’Em-pordà. El dinar es farà a la Placeta i hi haurà diferents torns per tal que tothom pugui gaudir-ne. Per cloure la jornada festiva, el grup d’Agullana i Mollet, Franky-lesGuilles oferirà un concert de rock clàssic al centre cívic a partir de les 18 h.

LA FIRA DEL BACALLà I DEL VAILET SE CELEBRARAn AqUEST DIUMEnGE, 11 DE MARç, A MoLLET DE PERALADA

HoRA noVA 2.445 n 6 de març de 201838 Especial n fires i festes

HORA NOVA 2.445 n 6 de març de 201828

CLUB ESCACS FIGUERESMatrícula oberta curs 2017/18. Grups reduïts segons nivell.- de dilluns a divendres de 2/4 de 6 a les 7 de la tarda. Dissabtes de 2/4 de 10 a 11 hores. Informació escolaes-cacsfi gueres@gmail.com // Tel. 629827368 – 603491068

ESCOLA DE MÚSICA ALLEGROInscripcions obertes per alumnes a partir de 4 anys.

ATENEA

MARÇ. XI CICLE LITERATURA UNIVERSAL Divendres 9 de març Podem imaginar una literatura sense traduccions?Nathalie Bittoun, responsable dels Estudis de Francès de la UOC.

CEEDiumenge 11 de març Excursió Vallfogona- Coll de les Fonts de l’Orri – Puig Estela – Coll de Canes – Vallfo-gona. Sortida a les 8:00 h del matí des de la Plaça de l’escorxador de Figueres.

Culturaespectacles

reconeixementY

L’Aplec de la Sardana de l’Escala és ‘Espardanya d’Or 2017’nn l’escala. L’Agrupació d’Aplecs Sardanistes de les Comarques Gironines va celebrar la 206a Assemblea General Ordinària i va premiar diferents aplecs. Pel que fa al Millor Butlletí Sardanista, l’Aplec de la Sardana de l’Escala va endur-se’n el segon premi i també va ser proclamat Aplec Espardenya d’Or 2017. n

«El món sardanista gaudeix d’una molt bona salut i té un nivell cultural de primer ordre». Amb aquestes paraules, el regidor de Cultura Popular de l’Ajuntament de Figueres, Quim Felip, feia ba-lanç del que ha significat per la ciutat tenir el títol de Capital de la Sardana 2017.

Els responsables municipals han fet balanç de tot un any d’ac-tivitat sardanista i vinculada al bicentenari Pep Ventura. Cal des-tacar que s’ha dut a terme amb un total de 136 accions al llarg de 13 mesos, que començaven el 2 de febrer del 2017, coincidint amb la celebració de l’aniversari del nai-xement de Ventura, i que fina-litzaran diumenge, 11 de març, amb els actes vinculats a la clo-enda. La comissió mixta forma-da pels responsables del munici-pi de l’Alt Empordà i liderada pels membres del Foment de la Sar-dana Pep Ventura ha estat l’en-carregada de tirar endavant tota aquesta activitat.

les Fites. Durant els tretze me-sos d’activitat sardanista, el con-sistori i els membres de la comis-sió mixta destaquen les fites as-solides més importants, com ara l’edició del llibre Aquesta no és

Redacció l Figueres

nn

Figueres clou la Capitalitat de la SardanaDurant els darrers tretze mesos, Figueres ha programat més de 130 accions i ha celebrat el bicentenari Pep Ventura

cultura popular. balanç de l’activitat saRdanistaY

comissió mixta. Jaume Nonell, Jordi molina, Quim Felip, Víctor sallés i montserrat mauné ÀNGEL REYNAL

Espectacle teatral per acomiadar el títolY producció pròpia. l’ 11 de maRç, a les 19 h, a l’església sant peRe

nn triple Picat és el nom que porta l’espectacle de cloenda de Figue-res, capital de la sardana, con-cebut com una proposta teatra-litzada i de nova creació amb clar protagonisme de músics joves provinents de diverses poblaci-ons i amb voluntat de rodatge, més enllà de l’estrena a Figueres. L’obra «pretén transportar l’es-

pectador a l’ambient festiu de mit-jans del segle xix a l’Empordà, en dos llocs tan emblemàtics com són Figueres i torroella de montgrí», explica el divulgador sardanista Jaume Nonell. La funció serà una reconstrucció històrica de la mà de l’actriu cristina cervià i hi hau-rà des d’una sardana curta tocada per una cobla de tres músics fins a

sardanes llargues per a orques-tra amb la participació d’instru-ments de cobla. L’actriu recrea-rà el pensament dels músics Pep Ventura, andreu toron i miquel Pardas. El compositor Jordi moli-na s’ha ocupat de la música i més de seixanta músics de la Jove or-questra de Figueres, entre altres, l’interpretaran.n

una biografia de Pep Ventura, de la musicòloga Anna Costal, o els esdeveniments programats per internacionalitzar la sardana que s’han celebrat, a iniciativa de Fi-gueres, als municipis d’Alcalà la

Real i Alba de Tormes, així com en el marc de l’Aplec Internacional celebrat a Ostrava (la República Txeca) i a Romania i que promou l’Associació per a la Divulgació del Folklore Adifolk. En aquest sentit,

el regidor destaca «la voluntat de treballar per aconseguir que prò-ximament la Sardana sigui de-clarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco». El compromís municipal de Figue-

res serà «continuar en la línia que hem dibuixat al llarg de l’any 2017. La sardana i, per extensió, la cul-tura popular serà molt present als nostres carrers i places. Tenim ja una programació en cartera i un projecte molt ambiciós que cal-drà concretar en els pròxims me-sos», afirma.

cercaVila Final. La presiden-ta del Foment de la Sardana Pep Ventura de Figueres, Montserrat Mauné, explica que diumenge, 11 de març, es farà la jornada de clo-enda, i que inclou una cercavila festiva des de la Rambla fins a la plaça de la Música (al barri de l’Ei-xample), on tindrà lloc la festa po-pular per inaugurar el Monument a la Sardana, obra de l’escultora empordanesa Núria Surribas. Hi participaran els geganters, basto-ners i esbarts locals i les sardanes aniran a càrrec de la cobla Cos-ta Brava.

de Figueres a montBlanc. El co-ordinador del projecte Capital de la Sardana i membre de la Confe-deració Sardanista de Catalunya, Víctor Sallés, destaca que «tot es-tà a punt perquè el 17 de març el municipi de Montblanc (Conca de Barberà) agafi el relleu». Així i tot, abans de cedir el títol a la po-blació tarragonina, Figueres pro-posa la presentació de l’especta-cle Tripe Picat, una producció del consistori i la comissió Capital de la Sardana 2017 en col·laboració amb els municipis de Torroella de Montgrí, Perpinyà i Blanes i amb el suport de la Confederació Sar-danista de Catalunya, la Diputa-ció i la Generalitat.n

El gerent de Ports de la Genera-litat de Catalunya, Joan Pere Gó-mez, destacava dijous passat, queel dic exterior del port de Llançà,en què Ports de la Generalitat vainvertir milions d’euros, va pro-tegir la instal·lació portuària da-vant del fort temporal que va patirla costa altempordanesa dijouspassat de març. El regidor d’Ur-banisme de l’Ajuntament llança-nenc, Joan Carles Mora, tambédestaca aquest factor, alhora quequantifica els danys del temporal:va afectar les platges del Cau delLlop, la Farella i del Port.

Dos dels municipis de la co-marca que van patir més la llevan-tada van ser l’Escala i Portbou. Elfort temporal de llevant va aixecardiverses de les peces de pedra que

rematen el mur del nou front ma-rítim del nucli antic de l'Escala il’Ajuntament ha decidit reclamara l'empresa constructora que es

faci càrrec de la reposició de lespeces de coronació del mur. L’ar-quitecte director de l’obra consi-dera que les peces no s’haurien ai-xecat si s’haguessin adoptat totesles mesures tècniques i d’ancorat-ge previstes al projecte i s’hagues-sin seguit totes les instruccionsaddicionals que sobre aquestpunt es van notificar per escrit a

l’empresa durant la fase d’execu-ció de l’obra. Per la seva banda, elprincipal grup de l’oposició esca-lenca, el PDeCAT, ha carregatcontra l’equip de govern: “La re-forma del front marítim és un pro-jecte massa important per afron-tar-lo amb pressa i falta de con-sens, com ha quedat demostrat”,diu el portaveu, Robert Bosch.

Per la seva banda, el regidorportbouenc. Trino Rodríguez, norecorda un temporal de llevanttan “espectacular” com el de di-jous passat. A Portbou, va afectarespecialment el passeig marítim,entrant, fins i tot, a la Rambla pe-tita. “Les màquines encara hi es-tan treballant”, deia aquest dillunsRodríguez.

MARC TESTART LLANÇÀ/L’ESCALA/PORTBOU

El nou dic salva el port de Llançà del llevantL’Escala i Portbou són els municipis altempordanesos que surten més malparats del temporal de dijous passat a la costa

EMPORDÀDIMARTS, 6 DE MARÇ DEL 201822

ACTUALITATCOMARCA

Després d'una inspecció per part de l'arquitecte director del'obra, l’Ajuntament de l’Escala ha decidit reclamar a l’empresaconstructora del nou front marítim del nucli antic que es faci càrrec de la reposició de les peces de coronació del mur, malme-ses per la llevantada.

L'Escala L’Ajuntament reclamarà

BASILI GIRONÈS

Les platges llançanenques del Cau del Llop, del Port i de la Fa-rella van patir desperfectes, sobretot, a les dutxes i en algun es-pigó. El port esportiu, per la seva banda, va estar protegit pelnou dic de contenció, construït recentment, a causa d’una altrallevantada. A la foto, la riera baixava plena.

Llançà Desperfectes a les platges

JESÚS BLANCO

El paviment del passeig marítim de Portbou va patir desper-fectes a causa de la forta llevantada, que també va aixecar elparc infantil que hi ha al costat de l’ajuntament, així com el mobi-liari urbà. El temporal també va omplir de terra la Rambla petitaportbouenca.

Portbou El passeig marítim va patir

JESÚS BLANCO

TEMPORADA DE LLEVANT I NEU

Com aquesttemporal de

llevant, aquí, no n’havíem vist cap detan espectacular»

TRINO RODRÍGUEZREGIDOR DE PORTBOU

El dic de contenciódel port, que

havíem estrenat fa poc,va deixar-lo a recer dela llevantada»

JOAN CARLES MORAREGIDOR DE LLANÇÀ

El temporal va aixecar part

del mobiliari urbà i elmur del nou frontmarítim»

VÍCTOR PUGAALCALDE DE L’ESCALA

NEULa nevada atura el trans-port escolar i els camions El Consell Comarcal va sus-pendre el servei de transportescolar durant unes hores, lasetmana passada, a causa dela nevada que va afectar, tam-bé, el transport de camions ala Jonquera i Vilamalla.

El Consell Comarcal de l’Alt Em-pordà organitza, al llarg dels me-sos de març i abril, una sèrie de ta-llers de geolocalizació per a lesempreses a Castelló d’Empúries,Figueres, la Jonquera i Vilamalla.El primer taller serà aquest dime-cres (de . a . h), a Can La-porta de la Jonquera. Continua-ran el dimarts de març (de .a . h), a l’Ajuntrament de Vi-lamalla; dijous de març (de. a . h), al Centre Emprènd’Empuriabrava; i el dimecres de març (de . a . h), a l’àreade Promoció Econòmica de Fi-gueres.

Aquests tallers estan motivatspel fet que des del Consell s’ha es-tat fent una recerca de les em-

preses ubicades als polígons in-dustrials dels quatre municipis is’ha pogut determinar que, apro-ximadament, un d’elles o es-tan mal ubicades a l’aplicacióGoogle Maps o bé no hi figuren.Per aquest motiu s’està convidanta totes les persones interessadesa participar en uns tallers pràctics,de caràcter gratuït i d’una hora dedurada, en els quals es facilitaranels coneixements imprescindi-bles que permetran fer visibles lesempreses a través d’Internet demanera gratuïta i simple.

Segons l’Institut Cartogràfic iGeològic de Catalunya, la geolo-calització és la determinació de laposició geogràfica d'un aparellconnectat a una xarxa de comu-nicacions.

REDACCIÓ FIGUERES

El Consell treballa per millorarla geolocalització dels polígons

Breus OBRES

Vilajuïga rehabilitaràuna quinzena de carrersamb la Diputació

L’Ajuntament de Vilajuïga hasignat, recentment, un conveniamb la Diputació de Girona per ala rehabilitació i pavimentaciód’una quinzena de carrers delmunicipi, segons el qual el con-sistori es farà càrrec del cost delsmaterials emprats (., eu-ros) i l’entitat supramunicipal hiaportarà la mà d’obra i la maqui-nària. Els treballs es portaran aterme en els propers mesos. Lasignatura del conveni es va dur aterme, a finals del mes de febrer,coincidint amb la visita institu-cional que va fer a l’Ajuntamentde Vilajuïga el president de la Di-putació de Girona, el llançanencPere Vila.

REDACCIÓ VILAJUÏGA

EMPRESES

Els empresaris volendates concretes per a laterminal de Vilamalla

El Grup Impuls per Girona(GIG) vol compromisos concretsen l’execució de l’obra públicapendent a la demarcació gironi-na. El GIG reclama que “benaviat” hi hagi data concreta i pres-supost per fer el baixador del Trend’Alta Velocitat (TAV) a l’aeroportGirona-Costa Brava, a Vilobíd’Onyar. En una nota feta públicala setmana passada, també “exi-geixen” que es posi data a la con-nexió amb la terminal intermodalde Vilamalla. Els empresaris giro-nins recorden que “hi ha duescompanyies” que volen fer una“inversió important” i esperen“concreció” de les connexions fe-rroviàries.

REDACCIÓ GIRONA

L’Associació de Càmpings deGirona crearà una fundació queimpulsi projectes a l’entorn de lesmalalties infantils. El president del’entitat, el rosinc Miquel Gotane-gra, ho va anunciar en el transcursde La nit dels càmpings gironins,dijous passat. L'objectiu de laFundació Càmpings de Girona ésinvestigar i donar suport als in-fants amb malalties i a les seves fa-mílies. Mentrestant, l’assembleadels càmpings gironins va aprovarel projecte que se centrarà en fi-nançar projectes d'investigació itractament de malalties infantilsque es facin a Catalunya.

REDACCIÓ GIRONA

TURISME

Els càmpings creenuna fundació benèfica

E.DON GIRONA

■A dues setmanes de l’inici de laprimavera, i entrant ja en una di-nàmica més pròpia d’aquesta es-tació, és el moment de fer balançdel febrer, un mes que va ser d’allòmés intens amb el fred i la plujacom a principals protagonistes.

La meteorologia va estar mar-cada per una gran ondulació delcorrent en jet als nivells mitjans dela troposfera. Aquesta configura-ció va afavorir una circulació me-ridional amb desplaçament de lesmasses d’aire del nord al sud.D’aquesta manera, el mes va serfred, i en general plujós: les per-torbacions atlàntiques o les retrò-grades (procedents de l’interiord’Europa) s’aprofundien quanarribaven a la Mediterrània, i ines-tabilitzaven el vessant oriental dela península Ibèrica.

Anomalies climàtiquesEl període analitzat s’ha de quali-ficar de termomètricament freden l’àmbit de tot Catalunya i moltfred al Pirineu, punts més elevatsdel Prepirineu i també a la serradel Port. La situació és conse-qüència de la circulació meridio-nal que va dominar tot el febreramb un desplaçament de massesd’aire fred del nord al sud.

Els valors d’anomalia negativa(diferències de la temperaturamitjana mensual de febrer res-pecte de la mitjana climàticamensual del mes de febrer pel pe-ríode de referència -)van ser iguals o inferiors als -graus a la província. L’Alt Empor-dà va ser el lloc on menys es va no-tar, ja que van registrar tan solsuna diferència de - grau, un cassimilar al del Baix Empordà i pro-per també a la situació de la Selva.En el cas del Gironès, el Pla de l’Es-tany i la Garrotxa va rondar els -.

Finalment hi ha un tercer grupon els termòmetres van baixar en-cara més, i van deixar anomaliessuperiors als graus negatius.Malniu (-º), Núria (-,º) o Puig-cerdà (-,º), en són alguns delsexemples més destacats.

Precipitacions notablesEl febrer s’ha de qualificar, en ge-neral, com molt plujós en tot Ca-talunya. Generalment, és un delsmesos més secs de l’any, amb mit-janes climàtiques de precipitaciómensual inferiors a mm a granpart del país i fins i tot per sota de

mm en alguns casos. Els totals mensuals de precipi-

tació de més de mm que s’hanenregistrat, i fins i tot dels mma les parts més elevades del Piri-neu, superen amb escreix les mo-destes mitjanes climàtiques delmes de febrer. En el cas de les co-marques gironines -en sintoniaamb la resta de llocs- els episodismés destacats van tenir lloc la dar -rera setmana (entre el i de fe-

brer), quan es van registrar neva-des a cotes molt baixes. La Cer-danya, la Garrotxa, la Selva i el Ri-pollès van ser on el percentatge deprecipitació acumulada va sermajor, seguides del Pla de l’Es-tany, el Gironès i amb l’Alt i el BaixEmpordà a la cua.

Menys irradiació solarPel que fa als valors d’irradiaciósolar global, aquests han estat per

sota dels normals a la major partdel país, però especialment alspunts del litoral, prelitoral i enaquelles parts més elevades delPirineu occidental. La nuvolositatassociada a les diferents pertorba-cions que van afectar Catalunyaexpliquen aquests valors negatiusd’anomalia.

Les mitjanes contra les quals escomparen les dades del mes encurs s’han elaborat a partir de lesdades de les estacions dels últims anys (en el període comprèsentre el i el ) i determi-nen que la comarca més afectadaa la demarcació de Girona va serla Selva, i la que menys, l’Alt Em-pordà. La resta van registrar valorsforça similars.

Comarques

Diari de Girona DIMARTS, 6 DE MARÇ DE 2018 7

El mes de febrer ha estatfred i molt plujós a lescomarques gironinesLes anomalies de temperatura van ser iguals o superiors als -3 graus engairebé tota la província Les precipitacions van superar la mitjanahabitual amb un intens episodi de neu la darrera setmana Els valorsd’irradiació solar van estar per sota dels normals, sobretot a l’Alt Empordà

Temperatura EL MAPA DE L’ESQUERRA ÉS LA MIT-JANA DES DE 2007 I EL DE LA DRETADEL FEBRER PASSAT, LA DIFERÈNCIA

A LA PROVÍNCIA DE GIRONA ÉS D’UNSTRES GRAUS PER SOTA LA MITJANA

Les precipitacions mésdestacades, la granmajoria en forma deneu, van tenir lloc ladarrera setmana

DdG VILABLAREIX

■ L’Ajuntament de Vilablareix haconvocat un nou concurs per par-ticipar en el disseny del cartell dela Festa Major del municipi. L’obraguanyadora es premiarà amb euros. Els treballs que es presentin-sempre de creació original i to-talment inèdita- s’hauran d’incor-porar amb el text següent: «FestaMajor. Vilablareix del al

de maig». En aquest concurs po-den participar-hi totes les perso-nes majors de anys amb un mà-xim de fins a dues obres per per-sona. Aquestes es poden realitzaramb qualsevol tècnica (dibuix,pintura, disseny assistit per ordi-nador, collage, fotografia, etc.) i hihaurà d’haver en un lloc visible ellogotip de l’Ajuntament.

El jurat que escollirà el guanya-

dor estarà format per personesnomenades per les Regidories deCultura i Educació, que faran pú-blic el seu veredicte el pròxim de març de , a les del matí.

El cartell guanyador quedaràen propietat del consistori, i pelque fa a la resta de treballs ques’hagin presentat es podran veureexposats durant els dies que durinles festes del poble.

Vilablareix convoca un concurs perdissenyar el cartell de la Festa Major

DdG OLOT

■ L'hospital d'Olot començarà aoferir a partir d'aquest mes unesconverses setmanals amb infantsde la zona que han estat diagnos-ticats per diferents motius. La pri-mera de les xerrades tindrà llocaquest pròxim divendres a les vuitdel vespre amb en Pere Ribes, unnen invident de la Garrotxa ques'ha donat a conèixer a partir deles seves retransmissions de par-

tits de futbol. La següent cita seràla setmana que ve amb en GuerauPallàs i hi haurà una tercera el de març amb en Tasio Raviña deconvidat. Amb aquesta propostaes busca aprendre, entendre i em-fatitzar amb l'infant, la seva famí-lia i el seu pediatre per poder veu-re des d'una perspectiva diferentcom es viu el seu dia a dia a partirdel diagnòstic mèdic i tot el queaixò comporta.

L’hospital d’Olot posa en marxa el cicle de converses amb infants

jamargant - 06/03/2018 08:20 - 88.5.162.249

EL PUNT AVUIDIMARTS, 6 DE MARÇ DEL 201826 | Comarques Gironines | GIRONÈS

La botiga de lloguer de bici-cletes i organitzadora detours ciclistes de GironaEat Sleep Cycle ha estre-nat un local de 300 metresquadrats al carrer del Vernnúmero 3 de Girona, alBarri Vell. L’objectiu, se-gons Boris Cid, mecànic iguia d’aquest operador, éscréixer i ampliar l’oferta deserveis com ara fisioterà-pia, bicicletes fetes a mida,un nou taller i neteja de bi-cicletes, i un espai d’oci onpoder veure les principalscurses per televisió. LeeComerford, cofundador del’establiment, explica quevolen “un equipament iunes instal·lacions de qua-litat”. Eat Sleep Cycle des-plaça ciclistes a investigar

rutes per després organit-zar tours, en molts casospersonalitzats. Han elabo-rat rutes als Pirineus, alsud de l’Estat i a la zonadels Dolomites (Itàlia) en-tre altres llocs, i s’han con-vertit en el primer opera-dor de bike tours fundat iamb seu a Girona.

Eat Sleep Cycle va néi-xer a Girona fa dos anys,gràcies a tres ciclistes bri-tànics i irlandesos que esvan enamorar de la ciutat,segons Cid, pels avantat-ges geogràfics –proximi-tat del mar i la muntanya, iles carreteres–, i pel clima,la qual cosa ha permès feruna comunitat ciclistaque converteix Girona enun centre ciclista a Euro-pa. Amb dos anys han pas-sat de llogar sis bicicletes allogar-ne 70. ■

Obren a Gironauna gran botigade ciclisme

Gerard PuigdemontGIRONA

a Eat Sleep Cycle estrena un local de300 metres quadrats al Barri Vell

Una imatge de la inauguració de la botiga Eat Sleep Cycle, aGirona ■ QUIM PUIGDesprés de deu anys fent

la ruta entre Girona i Tra-pani, a Sicília, finalmentRyanair deixarà de fer-laaquest estiu. La causa ésque la base de Ryanair al’aeroport sicilià, que es vatancar l’octubre de l’anypassat, no es reobriràaquesta temporada d’es-tiu a causa de la decisió deles autoritats de l’aeroportde cancel·lar el seu con-tracte de promoció turísti-ca. Segons això, els tresavions de Ryanair que te-nien la seva base a Trapanil’estiu passat seran recol-locats en altres punts i ai-xò suposarà la pèrdua de18 rutes, entre les quals hiha la de Girona. En un co-municat, Ryanair afirmaque espera que aquestaafectació es pugui deixarenrere l’any que ve i quecontinuarà les discussionsamb l’aeroport per veure siés possible restablir elcreixement.

Amb la supressió de laruta amb Trapani, Rya-nair oferirà durant aques-ta temporada d’estiu –ques’inicia de manera pro-gressiva a finals d’aquestmes– 41 rutes des de l’ae-roport de Girona, entre lesquals n’hi ha tres de noves:Frankfurt Main (Alema-nya), Riga (Letònia) i Kau-nas (Lituània). En tots

tres casos, hi oferirà duesrutes setmanals

Tot i suprimir la rutaamb Sicília, Ryanair man-té encara les connexionsamb Càller (Sardenya), Pi-sa i Pescara.

De totes maneres, elgruix de les rutes de Rya-nair per aquest estiu és

amb les illes britàniques,amb vols tant al RegneUnit com a Irlanda durantaquest període de l’any,que va dels dos als sis me-sos, segons la destinació.En aquest sentit, volarà aBelfast, Birmingham,Bournemouth, Bristol,Dublín, Edimburg, Leeds,

Liverpool, Londres Luton iLondres Stansted, Man-chester, Newcastle,Knock, Cork i GlasgowPrestwich.

La xifra de rutes durantla temporada d’estiu con-trasta amb la de la tempo-rada d’hivern, ja que espreveu que des de l’octu-bre d’aquest any fins a fi-nals de març del 2019 lafirma irlandesa només tin-drà vuit connexions regu-lars des de l’aeroport deGirona, entre les quals,sembla ser que no es pre-veu tampoc Oradea (Ro-mania), que va ser una deles últimes incorporacionsde la companyia líder del’aeroport de Girona. ■

Ryanair suprimeix ladestinació a Trapani aquestestiu i queda amb 41 rutesa La companyia irlandesa ho atribueix al fet que l’aeroport sicilià ha cancel·latun pla de promoció i que això afecta divuit trajectes des d’aquesta ciutat

Ure ComasGIRONA

KnockKnock

CorkCork

Bratislava VienaBratislava Viena

BremenBremen

BreslauBreslau

CracòviaCracòvia

DublínDublín

EindhovenEindhoven

L./LutonL./Luton

L./StanstedL./Stansted

PescaraPescara

PisaPisa

PoznanPoznan

TallinnTallinn

RigaRiga

TessalònicaTessalònica

MaltaMalta

BillundBillund

BournemouthBournemouth

BristolBristol

París/BeauvaisParís/Beauvais

MaastrichtMaastricht

MemmingenMemmingen

Frankfurt/HannFrankfurt/HannFrankfurt/MainFrankfurt/Main

Karlsruhe/BadenKarlsruhe/Baden

Rabat (Marroc)Rabat (Marroc)

ManchesterManchester

DusseldorfDusseldorf

Brussel·les/CharleroiBrussel·les/Charleroi

Knock

Cork

Bratislava Viena

Bremen

Breslau

Cracòvia

Dublín

Ruta existent

Ruta novaRuta novaRuta existent

Ruta nova

Eindhoven

L./Luton

L./Stansted

Pescara

CagliariCagliariCagliari

Pisa

Poznan

Tallinn

Riga

KaunasKaunasKaunas

Tessalònica

Malta

Billund

Bournemouth

Bristol

París/Beauvais

Maastricht

Memmingen

Frankfurt/HannFrankfurt/Main

Karlsruhe/Baden

Rabat (Marroc)Rabat (Marroc)

Manchester

Dusseldorf

Brussel·les/Charleroi

GIRONAGIRONAGIRONA

GlasgowGlasgow EdimburgEdimburg

NewcastleNewcastle

East MidlandsEast Midlands

Leeds BradfordLeeds Bradford

BelfastBelfast

LiverpoolLiverpool

BirminghamBirmingham

OradeaOradea

Glasgow Edimburg

Newcastle

East Midlands

Leeds Bradford

Belfast

Liverpool

Birmingham

Oradea

Rutes de Rutes de Ryanair Ryanair a Girona a Girona per per l’estiu l’estiu del 2018del 2018

Rutes de Ryanair a Girona per l’estiu del 2018

Kaunas

25.03.18Dia en què comença la tem-porada d’estiu a l’aeroport deGirona i que estrena el vol aRiga.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

41rutes ofereix Ryanair per a latemporada d’estiu del 2018,on per primer cop en deuanys no hi ha la de Trapani.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

La companyia Endesa es-tà duent a terme el soter-rament d’una línia de bai-xa tensió i la retirada d’unpal de formigó situat a lacantonada de l’avingudaGironès amb el passeigPompeu Fabra. Aquest pal

de formigó dificulta el pasamb normalitat per la vo-rera i en especial a les per-sones que tenen mobilitatreduïda, a més dels cotxesinfantils. L’actuació, queestà finançada per l’Ajun-tament llagosterenc, té unpressupost total de17.892, 97 euros. Els tre-balls per soterrar la línia

van començar la setmanapassada i es preveu quel’actuació estigui acabadadurant la primera quinze-na de març.

L’alcalde de Llagostera,Fermí Santamaria, va des-tacar que “tot i pagarl’Ajuntament feia moltsanys que s’anava al darre-re de la companyia elèctri-ca perquè retirés aquestpal de formigó que dificul-ta la mobilitat dels via-nants per la vorera”. L’ac-tuació forma part de lesactuacions de millora d’ac-cessibilitat al poble pro-mogudes des de l’Ajunta-ment de Llagostera. ■

Millores a Llagostera,que soterra una líniade baixa tensió

G.B.LLAGOSTERA

L’actuació que es fa és permillorar la mobilitat ■ MARC

SUREDA / CANAL AJUNTAMENT

La Policia Municipal de Gi-rona ha detingut un lladreque s’havia endut una vin-tena de texans d’una botigade la ciutat. Els fets van te-nir lloc dijous passat, quanuns agents que feien serveide paisà van rebre la truca-da d’un comerç que els aler-tava que un home haviaagafat uns pantalons del

mostrador i se n’havia anatcorrents. Els agents van co-mençar la recerca del lladrei el van localitzar. El sospi-tós portava una bossa deplàstic plena de pantalonstexans, valorats en total en461,86 euros, amb les alar-mes de seguretat i les eti-quetes de la botiga encaraposades. És tracta d’un ho-me que ja ha estat detingutdiverses vegades per furtsen comerços. ■

Òscar PinillaGIRONA

Roba una vintena detexans, a Girona

Comarques

Diari de Girona DIMARTS, 6 DE MARÇ DE 2018 9

Els Bombers de la Generalitat realitzen habitualment pràctiques en diferents especialitats. Ahir, un equip dels GRAEsubaquàtic (Grup de Recolzament d’Actuacions Especials), especialitzats en salvaments i rescats al medi natural i en llocsde difícil accés, van fer pràctiques d’immersió sota gel al llac de la Vall de Núria. En la imatge, publicada al perfil de Twit-ter dels Bombers, s’aprecia com els GRAE se submergeixen després de fer un forat sobre el llac completament gelat.

Els Bombers fan pràctiques d’immersió sota gel al llac de la Vall de Núria

BOMBERS

DdG GIRONA

■ El Consorci de les Vies Verdesha adquirit noves unitats de diver-sos models de bicicletes adapta-des (handbikes, trikes i tàndems).L’any havien adquirit uni-tats que van repartir entre empre-ses del territori agents econòmicsdel Consorci per tal que les llo-guessin a usuaris al mateix preuque lloguen les bicicletes conven-cionals. Amb els anys, han quedatobsoletes i ara, amb els nous mo-dels adquirits, pretenen tornar-les

a cedir temporalment i gratuïta-ment entre els agents econòmicsaixí com a organitzacions senseànim de lucre del tercer sector dela província adherits al Consorci.

El passat de febrer es va apro-var inicialment el nou reglamentque regula la cessió d’aquestes bi-cicletes adaptades, els beneficia-ris de les cessions, el termini (de anys prorrogables a més), les ca-racterístiques dels béns i les obli-gacions, entre altres. L’edicte es vapublicar al Butlletí Oficial de laProvíncia de Girona (BOPG) el de febrer i actualment es troba enprocés d’informació pública.

Amb aquesta acció, el Consorcivol afavorir l’ús de les Vies Verdesentre el col·lectiu amb algun tipusde problemàtica funcional.

El Consorci de les Vies Verdescedirà noves bicis adaptadesAdquireixen «handbikes»,«trikes» i tàndems perquèles 10 unitats comprades el2007 han quedat obsoletes

DdG GIRONA

■ El Partit Demòcrata (PDeCAT)del Gironès va escollir ahir al ves-pre una seva nova executiva co-marcal. L’actual regidora a l’opo-sició de l’Ajuntament de Salt,Fanny Carabellido, agafa el relleude Jaume Busquets Arnau a la pre-sidència del partit a la comarca.

El PDeCAT va citar els seus as-sociats a les set de la tarda per es-collir la nova executiva comarcal.Al procés d’elecció només s’hi vapresentar una candidatura deconsens que els associats van ha-ver de ratificar. Els resultats de lavotació van ser de vots a favor, vot en contra i vot en blanc.

A més de Carabellido, la novaexecutiva està formada per Rosa

M. Antequera Barrero, Jordi BatlleEgea, Lluís Freixas Vilardell, JosepFrigolé Oliveras, Sònia Gràcia Xu-clà, David Mas Roselló, ÀfricaMasó Sumsi, Carla Matilla Rubi-rola, Sergi Miquel Valentí, Josep

Pujols Romeu, Raül Salinas Mor-cillo i Georgina Trias Pilsa.

Un cop fet el recompte, el res-ponsable d’organització del PDe-CAT, David Bonvehí va dir que«Jaume Busquets ha fet molt bonatasca i estic segur que la Fanny i elseu equip farà unas tascaexcel·lent». «Jo que he sigut presi-dent comarcal, per ser una bonatasca hem de tenir tres qualitats:has de ser honest com la Fanny,pragmàtic com la Fanny ambmoltes ganes com la Fanny», vaafegir el número del PDeCAT enun acte amb la presència, entre al-tres del president del partit a la ve-gueria de Girona, Pere Vila.

Per la seva part, la nova presi-denta comarcal va ressaltar en laseva intervenció que «sóc la pri-mera dona què és presidenta co-marcal del Gironès i vindran mol-tes altres. Treballarem per la co-marca i pel partit centrant-nos so-bretot en els nostres municipis»,va sentenciar Carabellido.

El PDeCAT del Gironès escull FannyCarabellido com a nova presidentaLa regidora de Salt pren el relleu de Jaume Busquets,actual president del ConsellComarcal del Gironès

DdG/EP GIRONA

■ Els Mossos d’Esquadra ja te-nien coneixement el de quieren Mohamed Hichami i els ger-mans Houssaine i Younes Abou-yaaqoub, tres dels terroristes aba-tuts després dels atemptats deBarcelona i Cambrils l’agost del. Segons va assegurar ahir eldiari digital El Español, els Mossoshavien identificat el els lla-vors joves veïns de Ripoll desprésde participar en un acte de protes-ta consistent a resar davant la co-missaria de Salt. Des de llavors,segons el citat mitjà, les dades delstres joves havien quedat als fitxersde la policia catalana vinculats «aun evident acte de tall radical»,una informació que després delsatacs els Mossos no van esmentar.

En concret, citant fonts «de laSeguretat de l’Estat», el diari digi-tal assegura que el de gener de els tres joves es van posar aresar a les portes de la comissariade Salt i, tot i que els agents elshaurien demanat abandonar ellloc, s’hi haurien negat. Aquest fetva provocar que els Mossos elsidentifiquessin després de l’inci-dent i, per tant, que tinguessin lesseves dades. Els motius de la pro-testa seria una incògnita, afirma

el mitjà, però també afegeixen queper a experts en lluita contra el ter -rorisme podria ser que fos una«prova iniciàtica en el seu procésde radicalització» i xocaria amb laversió oficial establerta fins ara se-gons la qual els joves de Ripolls’havien radicalitzat en poc tempsper la influència de l’imam de Ri-poll, Abdelbaki es Satty, conside-rat «cervell» dels atemptats.

El director del CNI, avui al CongrésD’altra banda, en relació amb EsSatty, la Comissió de DespesesReservades del Congrés rebràavui el director del Centre Nacio-nal d’Intel·ligència (CNI), el gene-ral Félix Sanz Roldán, qui infor-marà, a porta tancada, als grupsparlamentaris dels contactes queva tenir l’espionatge espanyolamb l’imam de Ripoll, que va mo-rir en l’explosió de la casa d’Alca-nar hores abans que els gihadistesatemptessin a La Rambla de Bar-celona. El CNI ha assegurat desdel primer moment que va con-tactar amb l’imam «seguint elsprotocols» quan aquest compliael una condemna a la presóde Castelló per tràfic de drogues,però ha recalcat que Es Satty encap cas va ser un confident.

Els joves de Ripoll van ser identificatsdesprés de posar-se a resar davant la comissariade Salt i negar-se a abandonar el lloc

Els Mossos ja havienidentificat el 2016tres dels terroristesde la Rambla perun incident a Salt

PDECAT

Carabellido, en una imatge d’arxiu.

jamargant - 06/03/2018 08:20 - 88.5.162.249

ALT EMPORDÀ | Comarques Gironines | 31EL PUNT AVUIDIMARTS, 6 DE MARÇ DEL 2018

L’Ajuntament de Figueresi el Consell Regulador de laDenominació d’OrigenEmpordà han arribat auna entesa perquè la DOtraslladi la seva seu a l’edi-fici municipal situat a l’in-terior de la rotonda de laplaça del Sol, on hi haviahagut fa uns anys l’oficinade turisme. L’acord, quede moment és verbal, en-tre l’alcaldessa, Marta Fe-lip, i el president de la DO,Xavier Albertí, permetriala cessió gratuïta de l’espaimunicipal a la DO i en faci-litaria la reforma per fermés transparent i visiblel’espai per tal que la DOtingués visibilitat.

L’alcaldessa, Marta Fe-lip, va confirmar ahir queel trasllat de la DO a aquestespai municipal serà pos-sible quan es facin les re-formes que ho permetin.Inicialment la voluntatmunicipal –i també delpresident de la DO, XavierAlbertí– era que la seu dela DO s’instal·lés al voltantde la Casa Empordà. Con-cretament, la intenció eraarribar a una entesa ambel propietari de l’antiga fà-brica de gel situada al cos-tat de l’antic escorxador,però no ha estat possible.

Davant la falta d’entesaamb el propietari i la vo-luntat municipal que la

DO es quedés a Figueres,es van obrir noves possibi-litats. La més atractiva haestat l’antiga oficina de tu-risme de la plaça del Sol.“Ho vaig proposar al presi-dent, li va agradar molt, hovam anar a veure i em vadir que sí, perquè encaixaamb el que buscaven”, vamanifestar ahir Felip.

La cessió municipal se-ria gratuïta, tot i que a l’es-pai s’hi haurien de fer re-formes: “Caldrà fer l’espaimenys opac. Calen més vi-dres i més transparència. Itambé que la DO es facimolt visible. La visibilitatés el gran valor d’aquestespai.” La seu de la DO ésactualment a l’avingudaMarignane de Figueres.L’espai se’ls ha fet petit ihan de ser més visibles perals visitants.

El president del ConsellRegulador de la Denomi-nació d’Origen Empordà,Xavier Albertí, va confir-mar ahir que hi havia ha-gut entesa perquè es ma-terialitzés el trasllat i vaadmetre que ho veia bé.

L’espai de l’antiga oficinano és gaire ampli però el va-lor d’aquest espai és que es-tà situat en una zona clauen el trànsit de visitants,molt a prop del Museu Dalíi a la principal via d’accés ala ciutat, l’avinguda Salva-dor Dalí. “Ara estem ambels serveis tècnics del’Ajuntament. Es plantejacanviar l’entrada per dar-rere. Seríem partidaris defer una reforma que no en-darrerís l’entrada. Ensagradaria estar-hi instal-lats en el termini de migany. Té 180 metres qua-drats i és un espai singular ivisible. Hi ha també la pos-sibilitar de disposar d’unmagatzem en un espai pro-per”, explica Albertí. ■

La DO Empordà tindrà laseu a la vella oficina deturisme de la plaça del Sol

Joan PuntíFIGUERES

a L’Ajuntament cediria l’espai de manera gratuïta al Consell Regulador de laDO Empordà a L’espai municipal s’adequarà per fer-lo més transparent

La vella oficina de turisme ha quedat ara al centre de la rotonda ■ JOAN PUNTÍ

“Ens agradariaestar-hi instal·lats en eltermini de mig any. Ésun espai singular ivisible”

Xavier AlbertíPRESIDENT DE LA DO EMPORDÀ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

El programa de reintro-ducció del xoriguer petitestà donant fruits crei-xents en diversos sectorsdel territori, i en concret, al’Alt Empordà s’està con-solidant la població esta-ble d’aquesta espècie; en eldarrer recompte fet a fi-nals de l’any passat es vadeterminar que hi havia44 parelles de xoriguer pe-tit, unes onze més quel’any anterior a tota la de-marcació. El nombre deparelles de xoriguer petit aCatalunya va augmentarprop d’un 13% el 2017 res-pecte de l’any anterior, i esva arribar a les 97, contrales 84 del 2016.

El xoriguer petit és unaespècie migratòria, pre-sent a Catalunya bàsica-ment durant la tempora-da d’estiu, coincidint ambl’època reproductiva. Arri-ba a les zones de cria a fi-nals de febrer i s’hi estàfins a mitjan setembre.

El programa de reintro-ducció d’aquesta espècieté el suport de propietarisde finques, entitats, em-preses i ajuntaments, quecedeixen espais i edificissegurs per a la col·locació

d’estructures que afavo-reixin el creixementd’aquesta espècie. L’objec-tiu és evitar que els depre-dadors puguin accedir fà-cilment als nius, per mini-mitzar danys a les colòniesde cria. Tècnics del Centrede Recuperació de Faunade Torreferrussa han col-locat deu noves caixes niual campanar de la basílicade Santa Maria de Castellód’Empúries, dins del pro-grama de reintroducciód’aquesta espècie. A la ba-sílica hi ha ara cinc pare-lles establertes.

La primera parella s’hiva instal·lar ara fa quatreanys i la colònia ha anatcreixent. La falta de foratsper fer-hi nius i la compe-tència amb gralles i colomsvan portar els tècnics a ins-tal·lar caixes niu provisio-nals a dalt del campanar,que ara es renoven. ■

a Se’n tenen 44 de comptabilitzadesa la demarcació, on s’incentiva la criaamb caixes niu

Augmenten lesparelles dexoriguer petit al’Alt Empordà

Joan PuntíCASTELLÓ D’EMPÚRIES

Un operari instal·la una de les caixes niu al teulat de labasílica de Castelló ■ ACN / G. TUBERT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

5parelles de xoriguerpetit hi ha establertesa la basílica de Castellód’Empúries.

El promotor de la reober-tura del cinema Las Vegasde Figueres ha fet saber através de les xarxes socialsque ja hi ha data per a la in-auguració del local d’exhi-bició, del carrer Sant Paude Figueres.

L’alcaldessa de Figue-

res, Marta Felip, va cele-brar la notícia recordantque l’obertura suposa larecuperació d’un “localhistòric”: “Tornarem a te-nir cinema al centre de laciutat, i aquesta oberturaajudarà a revitalitzar totl’entorn del carrer SantPau”, va assegurar a lesxarxes socials.

La recuperació del local

es farà coincidir amb l’es-pectacular estrena de lapel·lícula rodada a Cada-qués, Figueres, París i No-va York Miss Dalí, del di-rector i promotor, impul-sor de la nova etapa de LasVegas, Ventura Pons.

La sala Las Vegas, quepertany a un particular,està cedida en règim de llo-guer a l’empresa Raig

d’Idees i Propostes VisualsSL, del realitzador de cine-ma Ventura Pons per a laseva explotació comercial.El contracte vigent des delmes de juliol de l’any pas-sat té una durada de cincanys, durant els quals elllogater disposa d’una op-ció de compra preferencialamb un preu establert prè-viament al voltant del mi-lió d’euros.

L’Ajuntament es vacomprometre a subven-cionar en 350.000 euros larehabilitació. L’opció pre-ferencial de compra ini-cialment plantejada no es-tà encara signada.. ■

El cinema Las Vegas deFigueres obre el 6 d’abrilJoan PuntíFIGUERES

Let’s Walk. Sabates pel Món hafet un pas ferm i decidit per ajudara repartir sabates a aquelles per-sones que no se’n poden comprar.La sala d’actes Narcís Monturioldel Cercle Sport Figuerenc es vaomplir de públic, l’ de març, ambmotiu de la presentació d’aquestprojecte solidari, que encapçalal’empresari sabater Miquel Roig.Animat per l’alcaldessa, Marta Fe-lip, i pel tinent d’alcalde, JordiMasquef, Roig ha inscrit la novaassociació al Registre d’entitatsmunicipals de l’Ajuntament de Fi-gueres. “La missió neix a partir dela voluntat d’assumir un paperresponsable i actiu en la nostra so-cietat, donant una segona opor-tunitat a aquest calçat que quedaen estoc sense sortida”, va explicarMiquel Roig.

La seva idea consisteix a ajudara repartir sabates a les personesque no se’n poden comprar, enqualsevol punt del planeta, i perfer-ho possible l’associació obre laporta a aquelles persones a lesquals els agrada viatjar i que po-den contribuir portant, entre elseu equipatge, parells de sabatesa aquells que més ho necessiten.“Hem dissenyat unes bosses ambel logotip de l’associació, en lesquals caben entre deu i quinze pa-rells de sabates. També faremunes motxilles per transportar elcalçat més còmodament. Busca-

rem patrocinadors, que podranposar els seus logotips a la bossao la motxilla, per ajudar a cobrirdespeses del transport”, ha deta-llat el president de Let’s Walk. Sa-bates pel Món.

L’economia dels sentimentsL’associació ja ha deixat petjadaen accions solidàries a Ruanda,Madagascar i el Nepal. La inicia-tiva vol arribar a com més llocsmillor. “Tinc la meva pròpia teoria

de l’economia dels sentiments”, varelatar Miquel Roig, i ho va argu-mentar dient: “En el món empre-sarial i comercial, tenim el lemade les tres C: Competir, col·laborari créixer. En la meva teoria, hi ha

un altre lema de les tres C: Com-partir, col·laborar i cooperar, itambé hi ha una tercera branca del’economia dels sentiments: do-nar per rebre, donar sabates, perrebre somriures, abraçades i emo-cions.”

Miquel Roig convida tothom afer un volt per la web www.lets-walk.org, amb l’objectiu de donara conèixer el projecte i d’involu-crar com més col·laboradors, vo-luntaris i gent solidària possible.

MAIRENA RIVAS FIGUERES

Let’s Walk fa un pas ferm i decidit perportar sabates solidàries a tot el mónEl projecte consisteix a ajudar a repartir calçat nou a les persones que no se’n poden comprar

CONXI MOLONS

Miquel Roig, durant la presentació de l’associació, a la sala d’actes Narcís Monturiol del Cercle Sport.

El despatx Teva Mont Advocatsha fet pública una sentència delJutjat de Primera Instància núme-ro de Figueres en què s’anul·launa execució hipotecària ja fina-litzada, en què Banc Santanders’havia quedat l’immoble d’unmatrimoni. La raó ha estat, segonsexpliquen els lletrats Ferran TevaMont i Marc Cortés Fernández, laforma de notificació del desnona-ment, ja que “els afectats no vanconèixer la notícia que el bancs’havia adjudicat la seva casa finsdos anys després”. Els advocatshan sol·licitat una anul·lació delprocediment, i el matrimoni harecuperat casa seva.

Quant a la forma de notifica-ció, els advocats expliquen queel matrimoni va ser demandat el pel banc que els havia con-cedit la hipoteca. “En la deman-da, el banc presentava una exe-cució hipotecària contra ells,amb la finalitat d’adjudicar-se lafinca on residien. Tot i això, la no-tificació del desnonament no esva portar a terme personalment,ja que la parella no es trobava enel domicili, i malgrat això se’ls vadonar per notificats mitjançantedictes. Mentrestant, els hipote-cats no sabien res del que passa-va”, han dit, i han afegit que “araha quedat demostrada la infrac-ció comesa per l’entitat bancària,tal com es pot llegir en l’auto ju-dicial”.

REDACCIÓ FIGUERES

Un jutge autoritzaun matrimoni a tornar a casadesprés d’haverestat desnonat

L’associació obre la porta a persones que els agradaviatjar pel món, perquèpuguin portar calçat arreu

EMPORDÀDIMARTS, 6 DE MARÇ DEL 201824

ACTUALITATECONOMIA

El navatenc Arnau Triola s’haproclamat guanyador en l’elabo-ració de les Millors Postres d’Es-panya , en el marc del Con-curs Nacional de Joves Cuinersque s’ha celebrat a Segòvia diven-dres passat. El cuiner altempor-danès, de anys, participava enaquest certamen per segon anyconsecutiu i s’ha imposat ambunes postres centrades en el cu-balibre.

El certamen enfrontava quinzeparticipants que tenien alguns in-gredients fixats per la mateixa or-ganització a l’hora de crear el plat,com ara la Coca-Cola. Triola vaoptar per fusionar una crema decola en forma d’espiral, un gelatde rom i una gelatina de llimona.

Al costat hi va afegir matisosd’avellana cara mel·litzada, gerds,flors de romaní, pols de pi i, final-ment, una bota de xocolata fuma-da.

“La gràcia d’aquest plat és queper poder menjar el cubalibre pri-mer s’havia de trencar la bota dexocolata fumada amb la cullera.En trencar-la, era quan sortien to-tes les aromes del plat: les olors de

fum, pi, afruitats i cítrics”, assegurael cuiner. La presentació d’aques-tes postres també estava molt cui-dada, igual que la recepta. El platva ser presentat a dins d’una am-polla de rom que havia estat par-tida per la meitat.

El seu pare explicava que ambnomés cinc anys, Arnau Triola jaentrava a la cuina de Can Janot deNavata per inquietud. En aquestlocal és on el xef es va iniciar almón culinari “un estiu, quan nosabia quin camí triar, si entre Bat-xillerat o algun cicle”, tal com re-collia una entrevista al SETMANARI

DE L’ALTEMPORDÀel febrer del .Després d’haver-se format a

l’Escola d’Hostaleria de l’Alt Em-pordà, també ha passat per dife-rents restaurants de l’Alt Empor-dà, com ara Can Badó, SwingGourmet, Mas Pau i la Rectoria.També està al càrrec, juntamentamb Córdoba, de ButiWorld Ca-ravanFood, una food truck, espe-cialista en botifarres elaborades,assentada a Navata.

REDACCIÓ NAVATA

Triola, cuiner navatenc, elaborales millors Postres d’EspanyaEl xef, de 23 anys,ha estat el vencedoren el Concurs Nacional deJoves Cuiners de Segòvia

EMPORDÀ

Triola ja havia anat a Segòvia.

El nombre de persones inscritesa les oficines del Servei d’Ocupa-ció de Catalunya (SOC) el febrer esva situar a Girona en . per-sones, cosa que suposa deso-cupats menys que el gener, l’,menys, segons xifres del Ministerid’Ocupació i Seguretat Social.

En relació amb el febrer de l’anypassat, els aturats a les comarquesgironines cauen de . perso-nes, el , menys, la qual cosasuposa consolidar la tendència dedisminució de l’atur tot encade-nant mesos continuats de taxesinteranuals de retrocessos del’atur, des de l’agost del .

El nombre de persones a l’atura Catalunya es va situar en .persones, cosa que suposa .desocupats menys que el gener,l’, menys. Amb aquest des-cens, Catalunya lidera la caigudade l’atur a l’estat. A l’estat espa nyol,el nombre de persones sense feinaera de .., el , menysque el gener.

REDACCIÓ FIGUERES

El nombre d’aturats cau de 578persones el mes de febrer a Girona

La Costa Brava va registrar. enoturistes l’any passat,dels quals . van visitar els cellers de la Ruta del Vi DO Em-pordà, i . van anar als cincmuseus que en són membres. Lesdades, obtingudes pel club demàrqueting de la Ruta del Vi DOEmpordà, representa un incre-ment del , en relació ambl’any anterior.

Els mesos d’estiu van ser l’èpo-ca amb més afluència de visitants,coincidint amb la temporada tu-rística alta a la Costa Brava. Es cal-cula que el cost mitjà de les visitesva ser d’ euros, i la despesa mit-jana per enoturista als cellers, de euros.

L'adhesió del jaciment arqueo-lògic d'Empúries i el conjunt mo-nàstic de Sant Pere de Rodes hanfet incrementar de manera desta-cada el nombre de turistes que vi-siten la Ruta del Vi DO Empordà,segons han indicat des del club demàrquèting.

REDACCIÓ FIGUERES

Creix un 70% el nombred’enoturistesa la Costa Brava

PREMI JOVE EMPRESARI

PREMI EMPRENEDOR

PREMI A LA MILLOR IDEA DE NEGOCI

PREMI A LA INNOVACIÓ

Data límit per a la presentació de candidatures, 20 d’abril

www.premisemprenedorsaltemporda.comAjuntament de Figueres 972 674 261 - promocioeconomica@figueres.org / Consell Comarcal Alt Empordà 972 514 470 - ccapallera@altemporda.cat

El Patronat de Turisme CostaBrava Girona farà aquest dimecresal matí, a Girona, la presentaciódel primer projecte de turisme as-tronòmic de la demarcació de Gi-rona, que neix amb la posada enfuncionament, l’estiu de l’any pas-sat, de l’Observatori Astronòmicd’Albanyà, el primer observatoride l’Estat espanyol, que comptaamb el prestigiós segell de cel foscatorgat per IDA (InternationalDark Association).

Aquest projecte de turisme as-

tronòmic ha rebut el suport del Pa-tronat de Turisme Costa Brava Gi-rona de la Diputació de Gironaperquè amplia l’oferta turística dela destinació amb un nou produc-te de natura; programa d’activitatsi paquets turístics dirigits a cientí-fics i visitants amants de l’astrono-mia, i també proporciona unaoferta natural d’oci nocturn únicaa la demarcació de Girona.

La presentació d’aquest projec-te tindrà lloc aquest dimecres dia de març, a partir de les deu delmatí, a la seu del Patronat de Tu-

risme Costa Brava Girona, a càr -rec de l’alcaldessa de Figueres,Marta Felip, vicepresidenta exe-cutiva del Patronat de TurismeCosta Brava Girona; el fotògrafJuan Carlos Casado, president del’Observatori d’Albanyà; PereGuerra, director de l’Observatorid’Albanyà, i Esteve Guerra, direc-tor Bassegoda Park.

Es comptarà, també, amb lapresència de Pere Horts, presidentde la Societat Astronòmica de Fi-gueres i vicepresident de l’associa-ció Cel Fosc.

MARC TESTART GIRONA

Presenten el primer projectede turisme astronòmic Ha rebut el suport del Patronat de Turisme Costa Brava Girona

El grup socialista al Consell Co-marcal de l’Alt Empordà ha patituna baixa, després que l’alcaldede Riumors, Josep Maria Padrosa,hagi passat al grup de no adscrits,deixant el PSC amb només quatre

consellers. Padrosa diu que va prendre la

decisió a finals de l’any passat per“falta d’entesa” amb el partit, oncontinua militant, malgrat les de-savinences amb el grup comarcal.

El PSC forma part de l’equip de

govern al Consell Comarcal alt -empordanès, amb un pacte signatel amb el PDeCAT, que os-tenta la presidència de l’ens. Elpresident del Consell, Fer ran Ro-quer, ha assegurat la continuïtatdel pacte.

M. T. RIUMORS/FIGUERES

L’alcalde de Riumors, Josep M. Padrosa,passa a ser no adscrit al Consell Comarcal

EMPORDÀDIMARTS, 6 DE MARÇ DEL 201816

ACTUALITATCOMARCA

L’Associació de Caçadorsd’Avinyonet de Puigventós va or-ganitzar, el dissabte de febrer,una batuda de senglars a l’espai dela Garriga d’Empordà (voltantsdel camí de les antenes), dins delterme municipal, amb l’objectiud’evitar l’entrada de senglars alnucli urbà.

Tot i que l’Ajuntament d’Avi -nyonet no considera preocupantla situació, ha donat suport als ca-çadors del municipi perquè aju-din a impedir l’arribada dels sen-glars al poble, tenint en compte laproximitat amb el paratge de laGarriga d’Empordà. Davant delrisc que suposen les batudes, elconsistori avinyonetenc fa reco-manacions als veïns, perquèprenguin totes les mesures de se-guretat a la zona d’influència deles batudes de senglars.

No és el primer cop que un mu-nicipi de la comarca s’organitzaper frenar l’entrada de senglars al’interior del nucli urbà. Mesosenrere, a Sant Llorenç de la Mugavan fer batudes dels caçadors da-vant la proliferació d’animals.

REDACCIÓ AVINYONET DE PUIGVENTÓS

Avinyonet intentaaturar l’entrada desenglars al nucliurbà fent batudesa la Garriga

Breus

La Fundació Oscobe ha organit-zat formació per a auxiliars de ser-veis per a càmpings, amb l’Ajun-tament de Sant Pere Pescador il’Associació de càmpings de SantPere Pescador, a l’Espai Jove, del d’abril a l’ de juny, de dilluns adivendres, de / de del matí a/ de de la tarda. Per a les ins-cripcions, la Fundació Oscobe, alstelèfons / o sol.maronna@oscobe.com.

REDACCIÓ SANT PERE PESCADOR

TURISME

Formen el personal delscàmpings de Sant Pere

L’Ajuntament de Borrassà duràa terme un projecte de pavimen-tació del camí que va de Borrassà,sortint de la carretera de Vilafant,al municipi de Santa Llogaia d’Àl-guema i a la carretera de les For-ques. L’actuació preveu asfaltar totel tram que recorre el terme mu-nicipal de Borrassà. El projecte téun pressupost de gairebé .euros i compta amb una subven-ció de la Generalitat.

REDACCIÓ BORRASSÀ

OBRES

Pavimenten el camí deBorrassà a Sta. Llogaia

EL PUNT AVUIDIMARTS, 6 DE MARÇ DEL 2018 GARROTXA | Comarques Gironines | 33

vui al migdia els organitzadors del Festival Inter-nacional del Circ de Girona i l’Ajuntament de Gi-rona faran balanç de la primera edició d’aquest

gran certamen a la capital gironina. Portar per primercop a la ciutat de Girona espectacles que no s’han po-gut veure a cap altre punt del continent abans. Amb lesentrades exhaurides a pràcticament totes les sessionsi amb més de 30.000 espectadors que s’han congre-gat per poder gaudir dels múltiples números a l’espec-tacle vermell o al blau. N’hi ha de nostàlgics que encarareclamen números de circ entès com aquell circ d’unaaltra època. Personalment, més enllà de l’emplaça-ment –perquè protegir la Devesa fent-hi sempre actesmultitudinaris no acabo de veure que sigui el millor peral parc–, no tinc objecció que es faci. És cert que mésenllà dels circs de Fires o d’algun que hi passa algunsdies de primavera, la ciutat de Girona no tinc la sensa-ció que sigui una capital avesada al circ. La primera

edició tinc la sensació que haestat un èxit en tots els sen-tits. Girona es ven com a ciu-tat de festivals i al febrer nohi havia cap data reservadaque posés la ciutat a l’agen-da dels catalans o francesos.Així en diuen bé els hotelersque veuen com després delGirona 10, ara al febrer se’lsobre un nou atractiu per fercalaix. Entre els seients desota la carpa, el francès eraaudible de manera fàcil. Unaexcusa per als veïns del nordper passar un cap de setma-na a la ciutat i passejar per

les botigues des del divendres a la tarda o al llarg deldissabte. La professionalitat que demostra Genís Ma-tabosch perquè tot surti com està previst ajuda el festi-val a donar una aura de qualitat intrínseca només ambels números que s’arriben a veure, però que ell sap em-bolcallar perquè tot respiri èxit. És cert que darrere delfestival hi va un museu del circ que, ara com ara, sem-bla que Girona no té previst, si això ha de suposar in-versió pública, però potser sí que ajudar la iniciativaprivada és viable d’una manera o altra. Alguns no fatants anys que vam descobrir aquest nou estil de circde qualitat quan era a Figueres, i ara seguim obrint laboca i pensant que és impossible allò que sota la carpadel circ ja han fet possible. El Cirque du Soleil ha fet elseu càsting també a la ciutat de Girona per posar la ci-rera del pastís. És una relació nova i sempre hi ha entu-siasme, però estaria bé que es convertís en un nouclàssic per a Girona.

A

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA GALERIA

El circ ja és gironí

DaniVilà

La primeraedició delFestival delCirc a Gironaha estat un èxiten tots elssentits i seriabo que acabéssent un nouclàssic a Girona

Els efectius dels Bombersde la Generalitat a Olot es-tan sense aigua calenta nicalefacció des del 23 de fe-brer. Ho ha denunciatl’Agrupació de Bombersde la Generalitat de la fe-deració de serveis a la ciu-tadania (FSC) de CCOO deCatalunya. En aquest parcde bombers, hi ha un totalde 45 efectius, que donencobertura a Olot i a la restade la comarca de la Garrot-xa, i també hi ha els GRAE,que duen a terme actua-cions especials i rescats demuntanya.

El delegat de l’Agrupa-ció de Bombers de la Gene-ralitat de la federació deserveis a la ciutadania deCCOO, Ramon Vayreda,ha explicat que els pri-mers dies van haver d’es-tar sense cap mena de ca-lefacció ni aigua calenta ique, després, els van ferarribar calefactors. Vayre-da ha remarcat, no obs-tant això, que aquests apa-rells han estat poc efica-ços, ja que han d’escalfarunes instal·lacions de1.200 metres quadrats.

Quant a l’aigua calen-ta, se’ls va fer arribar unescalfador amb una ca-pacitat de 150 litres, quetambé ha estat insufi-cient atenent el nombred’efectius que hi ha al

parc de bombers garrot-xí. Ara, provisionalment,utilitzen les dutxes de lacaserna dels Mossosd’Esquadra, que està si-tuada a més de 300 me-tres de distància.

Ell mateix ha explicatque, tot i que el parcd’Olot es va inaugurarl’estiu del 2015, arrosse-ga un llarg historial

d’avaries. “El 9 de febrer,sense anar gaire lluny,uns problemes a les ca-nonades van deixar lacuina inutilitzable du-rant cinc dies, i en la dataactual la reparació enca-ra s’ha d’acabar, ja queencara queden les cano-nades a la vista i el mate-rial de Pladur per posar”,ha indicat. ■

a Els efectius que hi treballen escalfen amb calefactors 1.200 metres quadratsd’instal·lacions a Per dutxar-se, s’han de desplaçar a la caserna dels Mossos

Jordi CasasOLOT

Més de deu dies sensecalefacció ni aigua calentaal parc de bombers d’Olot

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

1.200metres quadrats és la su-perfície total de les instal·la-cions, que, ara per ara, s’hand’escalfar amb calefactors.

“Ens hem quedatsense calefacció niaigua calentacoincidint ambl’episodi de nevades”Ramon VayredaDELEGAT DE L’AGRUPACIÓ DEBOMBERS DE CCOO

Una vista general de l’heliport i de les instal·lacions del parc de bombers d’Olot ■ J.C.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

Ramon Vayreda ha remarcatque els problemes de mante-niment són molt generalit-zats i que es produeixen enaltres parcs del país. L’empre-sa que en té la concessió ésIlerfred/Climasip. Vayreda hadetallat a tall d’exemple que,recentment, els parcs de Ma-çanet de la Selva i Rubió hantingut problemes amb l’aiguacalenta sanitària. En aquestúltim, fa dos mesos que te-nen caldera nova i des de lla-vors el servei de manteni-ment ha hagut de reparar-hiavaries.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Unaproblemàticad’altres parcs

Una forta ventada va fervolar un llit elàstic per so-bre de la tanca metàl·licade l’escola Joan Maragallde Santa Pau. El llit, queestava al pati, es va enlai-rar per sobre de la tanca,que fa 2 metres d’alçària, ala zona on hi ha l’hort i el

galliner de l’escola. El ginyen qüestió va anar a parara més de 10 metres de dis-tància de la tanca. L’inci-dent es va produir durantel cap de setmana i, pertant, ni els alumnes, ni elpersonal docent van pren-dre mal.

L’alcalde, Josep Com-panys, va explicar que ésun dels dos llits elàstics de

l’escola, que s’utilitzen encomptades ocasions, i quenomés té un diàmetre de 4metres quadrats. Com-panys va voler deixar clarque són uns fets que no te-nen res a veure amb l’acci-dent de l’inflable de Caldesde Malavella.

Això no obstant, vaavançar que estudiaranun sistema per falcar el llit

elàstic per evitar qualsevolrisc. La ventada del cap desetmana també va fer vo-leiar un altre llit elàstic,però, en aquest cas, des del’interior del jardí d’un ha-bitatge particular de San-ta Pau. Igual que en el casde l’escola Maragall, ningúva resultar ferit, i tampocno es van produir danysmaterials. ■

El vent fa volar un llit elàstic foradel pati de l’escola de Santa PauJ.C. / T.S.SANTA PAU

Un detall del llit elàstic localitzat fora del recinte del’escola després de la ventada del cap de setmana ■ T. SOLER

HORA NOVA 2.445 n 6 de març de 201822

L’entrevista nn girona. Segons dades de l'ACN, el Festival Internacio-nal del Circ a Girona ha superat el rècord d'ocupació, amb 30.608 espectadors. Les deu funcions han exhaurit, per primera vegada, totes les entrades. [ACN] n

El circ arriba al 100% d'ocupació, a GironabalançY

«És molt gruixut que parlin d'opacitat respecte a una fundació auditada»

GENÍS MATABOSCH. Figuerenc i diplomat en Administració i Conservació del Patrimoni per l’Institut Nacional del Patrimoni de París i llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Girona. És el president de Circus Arts Foundation amb seu a Figueres, que organitza, des de l’any 2012, el Festival Internacional de Circ. Matabosch ha canviat la ubicació del circ per un desacord amb el consistori figuerenc

Com valora aquesta primera edició del Festival Internacional del Circ, a Girona?

Ha estat un èxit rotund: d’espec-tadors, d’organització i d’espec-tacle. Tots aquells qui coneixen el Festival per ser-ne usuaris fidels estan d’acord a considerar-la la millor edició, la que ha permès al Festival arribar finalment a la pri-mera divisió.

El certamen ha tornat a batre rè-cord d’assistència, amb 30.608 persones de públic. L'any passat, a Figueres, les xifres s'enfilaven a 31.473 persones.

És la primera vegada que les fun-cions de públic obert (les no esco-lars) registren sense excepció el 100% d’ocupació: a Figueres sem-pre quedava alguna butaca lliure. És cert que l’any passat va haver-hi més espectadors perquè a dar-rera hora es va afegir una funció extra dilluns a la tarda que no va acabar d’omplir-se. Per prudèn-cia, en fer el canvi vam decidir no incloure aquesta representació que, finalment, hauríem omplert vist que centenars de persones es van quedar sense poder assistir a Elefant d’Or per tenir totes les en-trades exhaurides.

Com creu que ha acollit el Festival, la ciutat de Girona? Hi ha hagut al-gunes queixes veïnals per la ubica-ció de la carpa.

Mai no plou a gust de tothom i uns pocs han pretès perllongar a Girona l’estela de les polèmiques estèrils vinculades al Festival que van estrenar a Figueres. La carpa té a la Devesa un espai ideal i així n’han gaudit els 30 mil usuaris.

S’hi ha sentit bé com a director? Em sento molt còmode a Giro-

na: hi vaig viure quatre anys quan era universitari i és la ciutat d’on són fills els meus besavis, els avis i la mare, i on ara vaig a viure. És una ciutat amb una gran embran-zida que ofereix al Festival moltes

nn

DIRECTOR DEL FESTIvaL. Del 22 al 26 de febrer s'han pogut veure, a Girona, un total de 24 atraccions mai vistes ÀNGEL REYNAL

Marta Arranz i Figueres

oportunitats actuals (proximitat amb Barcelona, l'AVE al centre, la centralitat de la Devesa) i futu-res (el veïnatge amb la Fira i l'Au-ditori, la Universitat). El públic ha respost entusiasta i la ciutat s’ha fet seu el Festival ja des d’aquesta primera edició: concurs d’apara-dors, exposicions, col·laboració amb entitats, actuacions a resi-dències i l'hospital…

El Cirque du Soleil li ha posat la mi-rada. En el marc del Festival de Circ Elefant d'Or, s’hi va fer l'únic càs-ting d'acròbates que la companyia canadenca feia a Europa aquest 2018. vostè mateix deia que «era un somni».

A Girona el Festival hi ha arribat amb molts avals: els primers càs-tings de Soleil sota una carpa que no és la seva o l’edició del segell efemèride per part de Correus amb el títol de 250 anys de circ – Girona Circus World Capital, del que ja en circulen 260.000 unitats pel món.

Enguany la gran aposta han estat les atraccions de països de l’òrbita soviètica. Per què?

Cada edició és com una collita, l’anyada surt com surt en relació

amb la prospecció realitzada al llarg de l’any arreu del món. Per preparar aquesta edició, que ce-lebrava els 250 anys de circ, vaig viatjar més que mai: tres cops a Rússia, dos a la Xina i estades a Ucraïna, Israel, Bielorússia i Ka-zakhstan. Els viatges, sumats a la complicitat amb importants mà-nagers i les direccions de les com-panyies de circ estatals de la Xi-na, Mongòlia, Vietnam, Rússia i Bielorússia, van acabar confor-mant l’edició més espectacular del Festival.

El paper dels voluntaris és clau per tirar endavant el Festival Interna-cional del Circ, s'hi passen moltes hores. La seva feina està retribuïda d'alguna manera?

Un voluntari retribuït no seria voluntari.En el Festival Interna-cional del Circ, la seva partici-pació és clau i la seva implicació i entrega són admirables. Mal-grat el canvi de ciutat, la famí-lia de voluntaris ens ha seguit i se n’han sumat de nous. És un win-win: ells i elles ens ajuden en les tasques d’atenció al públic i artistes i nosaltres els obrim les portes de l’esdeveniment. Són increïbles.

Ha trobat a faltar Figueres en aquesta setena edició?

M’estimo Figueres perquè és on vaig néixer i la ciutat on més temps he viscut f ins avui, pe-rò no he trobat a faltar la mala fe d’aquells que mai no van supor-tar l’èxit del Festival, els matei-xos que es van esmerçar per po-sar tots els entrebancs al museu i a fer planar dubtes sobre la trans-parència i el bon fer en la gestió de Circus Arts Foundation.

així i tot, alguns empordanesos no s’han perdut la cita i s’han despla-çat fins a Girona. Com ho valora?

Ha estat un dels millors aspec-tes del Festival: la major part dels espectadors alt-empordanesos han entès que les circumstàncies ens havien obligat a fer el canvi de seu i que el Festival valia el des-plaçament a Girona. Estic molt content de poder seguir fent feli-ços els nostres espectadors habi-tuals amb un Festival que ha re-nascut amb força: ells s’ho merei-xen i per a ells treballo!

Tornant a Figueres, quina és la si-tuació actual amb l'ajuntament de la ciutat?

Després del Ple de dijous pas-sat, cal esperar ingressar la sub-venció que fa un any que els nos-tres proveïdors esperen per po-der cobrar despeses del Festival del 2017 i per fi poder passar pà-gina.

Finalment el consistori va apro-var una partida de 72.000 euros _

no prevista al pressupost_ per li-quidar deutes amb el Festival del Circ. Realment és un deute que tenen o és una aportació discre-cional i de decisió política, com alguns regidors diuen?Cada any rebíem aquesta sub-venció pel Festival de mans de la Generalitat. El Govern i l’Ajunta-ment van estar d’acord que aques-ta vegada es vehiculés a través del consistori però sempre per cobrir

«M’estimo Figueres perquè és on vaig néixer [...], però no he trobat a faltar la mala fe d’aquells que mai no van suportar l’èxit del Festival»

«Em dol veure partits de l'oposició que basen argumentaris en la demagògia i falsedats, populisme del més vil»

Y continua a la pàgina següent

HORA NOVA 2.445 n 6 de març de 2018 L'entrevista 23

«El Festival es va perdre perquè un consistori fragmentat va decidir no respectar els acords del conveni»

«Si el Museu ha de basar-se en capital privat, és més factible trobar patrocinis en una ciutat de l’embranzida de Girona»

Y ve de la pàgina anterior

despeses de la fundació. Ha estat un viacrucis d’un any en què al-gú va decidir anar endarrerint el calendari de justificació. Els vots en contra d’una aportació finalis-ta que des d’un primer moment era per pagar despesa del promo-tor _tal com es preveia en el tan-cament comptable acceptat per l’Ajuntament_ ens han ratificat la decisió que a Figueres, malaura-dament, poc hi tenim a fer: aquí bona part de l’oposició es mou de manera partidista i no per al bé de la ciutat. És molt gruixut que par-lin d’opacitat respecte a una fun-dació auditada que des del minut u ha presentat originals de totes les peces comptables. Vull agrair la coherència de PdCAT, PP, PSC i Ciutadans.

Molta gent opina que Marta Felip va deixar perdre el Festival. Se-gons deien ells mateixos, des del consistori estaven «molt tristos».

A la majoria dels figuerencs, i en especial a Marta Felip, el Festival els deurà sempre les sis primeres edicions del Festival: el seu nai-xement i el creixement primer. El Festival es va perdre perquè un consistori fragmentat va decidir no respectar els acords del conve-ni quadriennal (2014-2017) i no va donar-nos prou suport quan van arribar atacs de tot tipus: la pro-hibició d'animals, la inversió pú-blica pel museu... Em dol veure partits de l’oposició que basen ar-gumentaris en la demagògia i fal-sedats, populisme del més vil.

L’acord per fer el certamen, a Fi-gueres, va trencar-se perquè l’ajuntament va fer-se enrere en el projecte del Museu del Circ. És ai-xí? va ser una decisió econòmica?

Un Festival jove però ambici-ós on el promotor aporta direc-tament més del 60% del cost ne-cessita estabilitat i respectar els tractes. Avui, quan les persones lamenten la pèrdua del Festival, que recordin aquells partits que votaren no al fet que se seguís fent a Figueres en el Ple extraordinari de juliol passat. El museu va ser la gota que va fer vessar el vas: molts de qui a l’estiu del 2016 deien es-tar d’acord amb la viabilitat del projecte, un any més tard dema-naven la primera consulta ciu-tadana de la història de la ciutat, prohibien (només al circ!) els ani-mals domèstics (que sense pro-blemes actuaven a les justes me-dievals o a Adoptàlia) o propo-saven un concurs públic per a les futures edicions d’un esdeveni-ment creat i pagat bàsicament per nosaltres, on l’Ajuntament apor-tava un 10%.

I per què creu que el consistori es va fer enrere, després de la gran presentació del Museu al Teatre Jardí? Semblava que estava fet.

La DEvESa. Ha estat l'espai que ha acollit la gran carpa del Festival i els 30.000 usuaris CIRCUS ARTS FOUNDATION

Es va arronsar davant la pres-sió d’un reduït grup que mai no ha fet gairebé res per a la ciutat i que no païa l’èxit d’un Festi-val que demostrava poder fer-se amb només un 20% d’ajudes pú-bliques.

així i tot, vostè mateix va dir que «un projecte ambiciós com el Mu-seu del Circ requereix una base sò-lida, i tal com estava enfocat fins ara no la tenia».

Un projecte d’aquest tipus ne-cessita una ciutat que aposti per ell, és la base, i a Figueres es va veure que ni era així ni probable-ment ho seria mai.

Hi ha partits municipals, com el PP, que creuen que perdre el Festival és un gran error de l’equip de go-vern actual. Què en pensa vostè?

La culpa és negra i ningú no la vol [riu]. Repeteixo que el govern de Marta Felip va ser el que va permetre celebrar any rere any el Festival del Circ que va anar crei-xent amb èxit. El trencament del pacte de govern municipal va co-incidir amb la finalització d’un conveni que aportava una estabi-litat necessària a un festival jove, on el promotor arrisca de la seva

butxaca anualment gairebé mig milió d’euros i que cal preparar-lo amb un any de temps.

Hi ha la possibilitat que el Festi-val Internacional torni a la ciutat Figueres o hi ha trens que passen només una vegada a la vida?

D’una banda, el Festival ara té una nova seu que l’ha acollit amb els braços oberts, i d’altra ban-da, amb una part d’oposició tan poc formal millor esperar que els vents canviïn per plantejar-se nous projectes amb Figueres d’escenari.

Pel que fa al Museu del Circ, quina és la situació actual?

En els estatuts de la nostra fun-dació, creada a finals del 2011, abans de la creació del Festival, queda ben clar que l’objectiu final és la creació del Museu del Circ que Europa no té. A Figueres ja sa-ben que és la meva lluita des del 1997, quan es va pretendre fer a l’Edison: un projecte que a Figue-res no ha tingut sort.

On creu que hauria de construir-se? Girona ha deixat clar que no fa-rà aportacions econòmiques per al Museu.

A Figueres uns pocs ens van dei-xar clar que no tolerarien els su-ports públics al museu malgrat que tots els diners anaven per a la remodelació d’un edifici munici-pal i no pas per a nosaltres, com alguns varen voler fer creure. Si el Museu ha de basar-se fonamen-talment en capital privat, és més factible trobar patrocinis en una ciutat de l’embranzida de Girona: així ens ho diuen els caps de spon-soring de les empreses disposa-des a donar suport al projecte. De moment, però, tot està congelat i ara ens toca vetllar en la consoli-dació del Festival a la nova ciutat: pas a pas.

Quin serà el pròxim projecte de l’entitat Circus arts Foundation?

Ara estem en ple tancament del Festival: informes de cada àrea, memòria balanç, enquesta de sa-tisfacció, justificacions, desmun-tatge… quan tot estigui acabat ens tocarà començar a treballar en el llançament de la cinquena edició del Gran Circ de Nadal de Girona i en el càsting del vuitè Festival. Per aquest 2018 hi ha molts pro-jectes nous en ment però, de mo-ment, cap de prou lligat per po-der-lo anunciar avui. n

EntrebambolinesGenís Matabosch

Un llibreLa matemàtica de la història, d'Alexandre Deulofeu, on ja es fa palès que qui destaca ofèn

Un grapat decrispetes veient...The greatest Showman

Un cafè amb?L’empresari Juan M. Carcellé, ja desaparegut

Un racó per perdre'sSant Feliu de Pallerols, a la Garrotxa, el poble dels meus besavis. És el paradís

Un esport o 'hobby'per desconnectarMimar la Lupe i en Xin, la meva parella de felins domèstics

amb qui no aniriesa sopar?Amb cap persona incapaç d’emocionar-se amb un bon espectacle de circ internacional de qualitat

Una cançó Sonrisa, d’Ana Torroja

Netflix o serialsde Tv3? No miro la televisió

Un eslògan?No hay nada que no se pueda conseguir si se encuentra el verdadero método de proceder

a la bossa de Genís Matabosch no hi falta mai...

El meu bloc vertical de tasques pendents

HORA NOVA 2.445 n 6 de març de 2018 5

C/ JAIME I, 6917001 GERONATfno. 972 200 664

Pl. Calvet i Rubalcaba, 4 · GIRONA Tfon: 97 220 06 64

Vilafant, 8 · FIGUERES Tfon: 97 250 93 51

Rbla. Hospital, 40 · VIC Tfon: 93 885 35 38

Audiòfons conectats directament a la televisió

Phonak Audéo™ B-DirectTV Connector

Figueres àrea urbana

referèndum de l’1-0Y

Investiguen Marta Felip per un delicte de desobediènciann fIGuereS. El Jutjat d'Instrucció número 6 de Figueres ha notificat a l’alcaldes-sa, Marta Felip, l’obertura de diligències prèvies per un presumpte delicte de de-sobediència sobre l’1-O. S’ha actuat d’ofici per un atestat policial. Felip és la pri-mera alcaldessa de l’Alt Empordà a ser notificada per actuacions d’ofici. n

Figueres aprova pagar 72.672 euros a Genís Mataboschple. aCORD ENTRE L’aJUNTaMENT I EL PROMOTOR DEL FESTIVaL DEL CIRCY

Tot i que el Festival Internacio-nal del Circ se n’ha anat de Figue-res, el darrer Ple municipal va ha-ver d’abordar una qüestió relaci-onada amb la iniciativa de Genís Matabosch. En la sessió plenària es va aprovar pagar al promotor del Festival del Circ, concreta-ment a Circus Arts Foundation, 72.672 €. Es tracta d’una subven-ció del Departament de Cultura.

Redacció l fIGuereS

nn

Figueres ha de pagar aquesta quantitat com a conseqüència de l’acord a què es va arribar en el seu moment amb el promotor Genís Matabosch.

L’operació econòmica es va aprovar amb 12 vots a favor (PDe-CAT, PSC, Cs, PP i l’encara regidor no adscrit Diego Borrego). La res-ta de l’oposició hi va votar en con-tra i hi va haver dures crítiques al govern per aquest tema. El regi-dor no adscrit Manuel Toro va ar-

gumentar que l’ajuda procedent de la Generalitat «és en concepte de despeses relacionades amb la neteja i la Guàrdia Urbana». Toro insistia que eren ajuts per com-pensar els costos municipals que havia comportat l’esdeveniment. L’alcaldessa, Marta Felip, va in-sistir que «la Generalitat ens va donar la subvenció per al Festival del Circ i ha de ser per al Festival del Circ». El PSC va considerar la transacció de «compromís».

Figueres, per tant, acabarà de li-quidar els deutes pendents amb el Festival Internacional del Circ, dies després que es clausurés la setena edició de l’esdeveniment i primera a Girona. En el Ple es va aprovar el que tècnicament s’ano-mena una modificació de crèdit per fer arribar a Genís Matabosch els 72.672 euros que l’Ajuntament de Figueres ha rebut com a sub-venció procedent del Departa-ment de Cultura.n

PDECaT, PSC, CS, PP I EL REGIDOR NO BORREGO VaN VOTaR a FaVOR

«La GENERaLITaT ENS Va DONaR La SUBVENCIó PER aL FESTIVaL DEL CIRC»

SÍ, A lA TrAnSACCIÓ

mArTA felIp

Y

Y

Comença el compte enrere per tornar a posar en marxa l’antic ci-nema Las Vegas del carrer Sant Pau. Ahir a la Junta de Govern Lo-cal es va informar sobre el conve-ni que l’Ajuntament de Figueres i el cineasta Ventura Pons han fet per reobrir l’emblemàtica sala de projecció. La inauguració serà el 6 d’abril i coincidirà amb l’estre-na de la pel·lícula Miss Dalí. Pre-cisament es tracta del film que el director Ventura Pons va venir a rodar a Figueres i Cadaqués i que li va fer descobrir la mítica sala fi-guerenca tancada fa disset anys i inaugurada el 1964.

Tot i que l’estrena mundial de la cinta de Pons serà el 13 de març a

Gemma Visa l fIGuereS

nn

La sala Las Vegas, gairebé a punt per l’estrena de ‘Miss Dalí’ el pròxim 6 d’abril

JunTA de Govern loCAl. EL CONVENI ENTRE L’aJUNTaMENT I EL CINEaSTa VENTURa PONSY

DESEMBRE. A finals d’any es va organitzar una visita d’obres a l’edifici ÀNGEL REYNAL

Mèxic, Figueres es vestirà de gala el 6 d’abril per acollir l’estrena co-incidint també amb la inaugura-ció del recuperat cinema. La pel-

lícula interpretada, entre altres actors, per Siân Phillips, Claire Bloom, Josep Maria Pou i Mario Gas, està centrada en la vida de

la germana de Salvador Dalí, An-na Maria.

el proJeCTe. La rehabilitació del cinema Las Vegas va començar fa mesos i el passat mes de desem-bre es va organitzar una visita d’obres amb la premsa per mos-trar com avancen els treballs. Ac-tualment s’està acabant la tasca de col·locació de les butaques de la sala, que es dividirà en quatre i tindrà una capacitat per a gairebé 800 persones.

Durant el rodatge de Miss Dalí, Ventura Pons va quedar fascinat per la sala i va decidir tirar enda-vant amb la iniciativa. El cineas-ta ha llogat el local i n’ha impul-sat la rehabilitació. La intenció és dedicar el cinema Las Vegas a la

projecció de pel·lícules en català i en versió original subtitulada. Se segueix així el model que Pons ha impulsat a altres sales, com els Cinemes Texas a Barcelona o l’Al-batros de València.

Segons el conveni aprovat per un decret d’alcaldia del passat 28 de febrer, l’Ajuntament inverti-rà 350.000 euros en les obres, que tenen un cost total de rehabilita-ció d’1,7 milions d’euros. L’equi-pament tindrà també altres usos públics.

El PSC demana explicacions pels diners públics invertits en el projecte i el seu portaveu creu que hi ha altres prioritats i declara: «la ciutat té problemes gravíssims, hi ha un 42% de pobresa amb un 16% de pobresa extrema».n

278004 de Març 2018

Entrevistes i perfils entorn de la gestió municipal

Pere Vila: President de laDiputació de Girona i a lcalde deLlançà des del 2003 al 2015, i desdel 2017. Director de l’Escolad’Hostaleria de l’Alt Empordà desde l’any 2000, i p resident a lesComarques Gironines del PDeCatdes del 2016.De l'any 2007 fins el 2009 va serpresident del Consell Comarcal del'Alt Empordà, i va ser diputat alParlament de Catalunya del 2012al 2015 , entre d'altres càrrecs.

Actualment cursa el Grau de Dreta la UOC.

El passat dimarts, 27 de febrer de 2018, es va celebrar una nova sessió del cicle dediàlegs “Alcaldes i Universitat”, promogut per Alcaldes.eu i la Universitat PompeuFabra.

Pere Vila analitza l’activitat de l’alcalde i president de Diputació davant d’alumnes deCiència Política

04:48

REPORTATGE FOTOGRÀFIC

L’acte va tenir lloc a la Facultat de CiènciesPolítiques i Socials de la UPF, i va comptar amb lapresència de:

- Il·Ima. Sr. Pere Vila, President de laDiputació de Girona i alcalde de Llançà

- Sra. Eulàlia Solé, professora de la Facultatde Ciències Polítiques i Socials de la UPF

- Dr. Miquel Salvador, Degà de la Facultat deCiències Polítiques i Socials de la UPF

- Sr. Eduard Berraondo, periodista iconductor de l’acte.

El moderador va donar inici al diàleg.

DIÀLEG

Com va arribar vostè al món de lapolítica? Per formació o pervocació?

En primer lloc, vull aclarir que no emtornaré a presentar a les propereseleccions. Ja fa temps que ho he ditpúblicament, però això em permetparlar des de la posició d’aquell que jaestà una mica de tornada de tot.

Jo vaig arribar a la política per la mevamare. A l’any 1991 ella era regidora perCiU a Llançà. A mi, la política nom’agradava gens, però la mare emconvidava a actes als quals jo no voliaanar. M’agradava més estudiar, sortir,

jugar al futbol... Ella va dedicar-s’hi 8 anys i un dia em va dir que no voliacontinuar i em va proposar que jo ho provés. Tampoc ho volia, però l’any 1994vaig començar a treballar a l’Escola d’Hosteleria de Figueres, i allà vaig conèixerpersones de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya, i m’hi vaig engrescar.Vaig començar a organitzar coses a Llançà. Vam trobar 46 militants en poctemps, gairebé tants com a Barcelona. L’any 1995 vaig anar a les mevesprimeres llistes. Vam sortir i em van donar les regidories que ningú volia: esport,cultura i turisme. Vaig començar als 22 anys amb molts dubtes. Tot em veniagran, però em vaig quedar “enganxat” a la política des de les primeres

La notícia en altres mitjans:

Diputació de Girona

.

.

.

.

.

.

Pere Vila: “Tothom hauria de passar per la política municipal. Et canvia la perspectiva”

setmanes. Ara porto 24 anys fent política, i tot i que no em tornaré a presentar,segur que seguiré fent-ne tota la vida.

“Em vaig quedar “enganxat” a la política des de les primeressetmanes. Ara porto 24 anys fent política, i tot i que no emtornaré a presentar, segur que seguiré fent-ne tota la vida”

En aquesta legislatura hi va haver un moment de crisi de govern, en quèCiU va desplaçar Esquerra de l’Ajuntament de Llançà. La política municipalés gaire diferent de la nacional?

Des de les primeres municipals democràtiques, Convergència sempre havia fetmajoria absoluta a Llançà. Però el 2015 vam treure el 45% dels vots. Després de30 anys manant, sabíem que tots els partits es posarien d’acord per fer-nos fora.I així va ser. Però la convivència els va ser difícil i al cap de 2 anys i mig, ERC vafer fora el PSC del govern i aquests ens van venir a buscar. Vam participar enuna moció de confiança i en una de censura i vaig tornar a ser alcalde.

Ara em trobo en una situació poc normal: amb el PSC vam fer un pacte degovern que contemplava que ens repartíem els 30 mesos restants de mandat,15 mesos cadascú. Però amb l’aplicació del 155, la relació amb el PSC no ésfàcilment sostenible. Hi ha molta pressió per a trencar el pacte. El proper 20 demarç farem una votació dels associats per veure si els tornem l’alcaldia. Lesenquestes diuen que no serà així. I ERC ens ha dit que ens recolzaria si així hofem. No és habitual que en una legislatura passin tantes coses.

“Amb l’aplicació del 155, la relació amb el PSC no ésfàcilment sostenible. Hi ha molta pressió per a trencar elpacte. El proper 20 de març farem una votació dels associatsper veure si els tornem l’alcaldia. Les enquestes diuen queno serà així”

Si en comptes d’haver començat manant vostès, haguessin començatmanant el PSC en aquest pacte municipal, què creu que hauria passat?

No se’m va passar pel cap. El nostre pacte amb el PSC es va tancar el gener de2017. L’entrada en vigor del 155 va ser el novembre passat. En aquests casos,l’interès polític, habitualment, és el de voler acabar el mandats. Així que elnormal hauria sigut que jo hagués volgut els darrers 15 mesos d’alcaldia, perquèés una forma de visualitzar la finalització del mandat. Però aleshores creia seriamés fàcil començar que acabar, perquè si jo entrava com a alcalde desprésd’una moció de censura, ja no és possible que en aquella legislatura te’n facinuna altra. Vaig creure convenient, en aquesta situació, començar jo com aalcalde. El temps em va donar la raó.

Si li puc preguntar, quin era el problema que va originar tants canvis? Al principi d’aquesta legislatura, l’anterior regidor d’Hisenda, que era del PSC, no

es va sentir partícip de l’elaboració del pressupost. I el dia de la presentació esva abstenir. Amb el nostre vot, que era contrari, la moció es va perdre i vamentrar en la figura de la moció de confiança. Hi va haver una crisi forta i ERC vaexpulsar el PSC del govern. Seguidament vam convocar una moció de censura ivam negociar amb el PSC. El 11 de gener de 2017 la vam presentar i la vamguanyar.

Respongui’m irònicament: la Tramuntana hi té a veure quelcom, amb tantde canvi?

Segur. Estem tocats per la Tramuntana. Es un segell d’identitat de la nostraterra. Si us hi exposeu més de 150 dies a l’any veureu que a banda dedespentinats, quedareu una mica boigs.

En aquest cicle hem convidat a alcaldes i alcaldesses de localitatssemblants a Llançà. Creu que les dimensions del municipi defineixen lamanera de fer política?

Segur que sí. Tenim 5.000 habitants. Som una població turística i, a l’estiu, ensom 50.000. Superem a Figueres durant dos mesos de l’any. Comptem ambunes 12.000 vivendes, així que el municipi és gran. Però ara, en aquests mesos,és com “l’Oest”: només hi som els veïns de tota la vida i les urbanitzacions estandeshabitades. Tenim un avantatge i és que la majoria de la gent paga l’IBIpuntualment i no hi viu tot l’any, de manera que tenim un pressupost semblant alde Ripoll (de 10 milions d’euros) i en gaudim una població de només 5.000.Durant la major part de l’any no generen escombraries ni problemes deseguretat. I aquesta és la “trampa”: no generen despesa addicional. Això sí,durant 2 mesos de l’estiu tenim molts més incidències i problemes, i així ho diula fulla de servei de la Policia Municipal.

"Tenim un avantatge i és que la majoria de la gent paga l’IBIpuntualment i no hi viu tot l’any, de manera que tenim unpressupost semblant a ciutats capitals de comarca comRipoll (de 10 milions d’euros) i en gaudim una població denomés 5.000"

.

.

.

.

Articles relacionatsQuè diuen d'Alcaldes.eu

Transició d'energia local: els Clubs de Pacte alemany ifrancès fan recomanacions als seus governs

1 de febrer

Desendolla’t, un projecte pioner que promou l’estalvienergètic a les escoles de la comarca d'Osona

Entrevistes relacionades"Caldes va cap al bon camí, perquè s’hi fan coses ambseny"

Salvador Balliu

“Els beguetans som una gran família i així hem deseguir”

Mercè Esteve

“El President Mas ha demostrat que és unapersona de paraula”

Miquel Noguer

"Una de les meves obsessions és que la gent pugui fervida completa al poble"

David Mascort

Quina taxa d’atur tenen a Llançà? No és la més favorable, ni és escandalosament alta. Estem en la mitja de la

comarca. La gent amb formació no té altra sortida que anar-se’n a fora. I si notreballes per a la Generalitat (als bombers, a l’institut, a l’hospital, etc.) o no tensun negoci propi, poca cosa més pots fer. Nosaltres tenim assumit d’anar atreballar a Figueres, Roses, Girona, la Jonquera o fins i tot França. Hi ha gentque hi va a treballar i tenen l’avantatge de poder cobrar pensions de dos païsosdiferents. També tenim una població de 800 persones franceses residint aLlançà, gaudint de tots els serveis més barats que al seu país i amb pensions de3.000 euros al mes.

Pregunta el prof. Miquel Salvador: Què significa la Diputació per a la sevademarcació i com ajuda al món local a ser més viable?

Parteixo de la base que les Diputacions són els organismes més incompresosde tots. Si haguéssim de fer una llista dels que sobren, tothom diria que lesDiputacions, el Senat i els Consells Comarcals. Ja ho sé i no en vull fer bandera.Són estructures nacionals espanyoles, gairebé centenàries, que van tenir unpaper protagonista fins al punt que els presidents de Diputació eren elsequivalents als actuals governadors civils o delegats de govern. El 1960, unpresident de Diputació tenia un poder increïble. Ara no és així, però la realitat ésque tenim recursos econòmics. La nostra feina es ajudar altres entitats i, entreelles, el nostre client principal són els ajuntaments. El nostre pressupost es de136 milions d’euros, el 95% dels quals és transferència directa de l’Estat.

Arriben des dels impostos de begudes, tabac, loteria, un tram de l’IRPF. I sóndiners de joc i espectacles, però creiem que aquests diners han de retornar-se ales administracions més petites i que més ho necessiten, que són elsajuntaments. Tenim independència gairebé absoluta per fer el que creiem encada moment.

Pregunta la professora Eulàlia Solé: Com és la vida d’un alcalde d’unmunicipi petit? I, d’altra banda, quin és l’estat de la digitalització enl’Ajuntament de Llançà?

Jo dic que, per fer qualsevol cosa a la vida, cal tenir il·lusió. És bàsic per aaguantar la complexitat de les feines. Ho dic perquè després de 24 anystreballant en política, les coses es refreden. La meva relació amb el ciutadà ésdiària. I, o tens il·lusió o no ho aguantes. La gent tendeix a interpel·lar-te pelsseus propis problemes, i és normal, i cal posar-se en la pell de qui té elsproblemes. El servei públic té coses fantàstiques: poder transformar el poble,transformar la vida de la gent, fer front a crisis, celebrar coses amb la gent... ésuna cosa que fa créixer. Però també hi ha una dura, que és la de conviure ambel dia a dia de la crítica constant i, sovint, perversa. Això ho dic ara en finald’etapa, però en el seu dia ho vaig viure com una de les coses que mésm’havien omplert mai. Si algú del públic acaba sent alcalde o polític, ha de tenirpresent que es troba vivint en una era digital, i que ara s’està exposat les 24hores del dia, i que la gent sap cada segon què penseu, què feu i què dieu.

Això em porta a la segona pregunta. L’any 1995, a Llançà, encara es prenienacords amb paper i bolígraf. Després, es van implantar els ordinadors i la gentva tribar anys a entendre-s’hi. Ara, la mainada neix amb una preparacióabsoluta, i els ajuntaments ens hem hagut de modernitzar. El primer que cal pera això són els recursos econòmics: calen instal·lacions, programes, línies d’altavelocitat, espais de treball... Tot això que és tan bàsic d’entendre ara, al 95 noexistia. Hem treballat molt però encara estem molt per sota del nivell quehauríem de tenir, perquè hi ha una certa comoditat, i molts alcaldes encara tenenla percepció de demanar subvencions per a fer obra pública, però no perinstal·lar el món digital. A mi m’agradaria instaurar una obligatorietat de instal·lardigitalització com a condició per a accedir a certes subvencions municipals.

“A mi m’agradaria instaurar una obligatorietat de instal·lardigitalització com a condició per a accedir a certessubvencions municipals”

Miquel Salvador: Com és la relació de la Diputació amb els ConsellsComarcals?

És un debat etern. Hi ha massa administracions? Sí. I sóc president d’unad’elles. Els Consells Comarcals actuals tenen pocs recursos, la majoria sónfinalistes, i pateixen molt. Així que han de refiar-se que les diputacions elsdonem recursos, com així fem. Nosaltres tenim una xarxa, la XALOC, que ésmolt eficient a l’hora de fer recaptació d’impostos.

La Diputació té també competències en matèria de parcs naturals i mediambient?

Nosaltres participem en parcs naturals, però la majoria d’aportacions sóneconòmiques. La raó és que la Generalitat passa per dificultats i se’ns hademanat que ajudem. Com sap, la Generalitat disposa de recursos propis, uns22.000 milions d’euros, que ara estan tutelats per l’Estat. En canvi, nosaltrestenim 136 milions anuals que ens arriben de l’Estat sense que ningú ens digui enquè ens els hem de gastar. Evidentment existeix un control d’intervenció, però

ningú ens posa en qüestió res. I és una sensació agredolça, perquè a nosaltresens va molt bé, però al govern del meu país no li deixen.

"La Generalitat disposa de recursos propis, uns 22.000milions d’euros, que ara estan tutelats per l’Estat. En canvi,nosaltres tenim 136 milions anuals que ens arriben de l’Estatsense que ningú ens digui en què ens els hem de gastar. Ésuna sensació agredolça"

El seu municipi és gairebé fronterer amb França. Això deu generaranècdotes de totes menes...

El primer que li dic és que tots naixem sabent francès. Els turistes que venen aLlançà són de parla francesa i a casa nostra hem pogut modernitzar-nos gràciesal públic francès. I això és contundent i no gratuït. Quan hem passat èpoques debaixada pronunciada de turisme, els francesos han seguit sent fidels. I elscriticàvem quan venien i demanaven només un sol plat als restaurants, perquèanava contra la nostra cultura. Però ara aquest costum s’ha entès aquí. Imantenim l’interès per a ells: ara venen fins i tot els caps de setmana, perquèallà tot és molt més car. Aquest públic fidel ens ha ajudat molt a modernitzar laindústria.

“A Llançà hem pogut modernitzar el turisme gràcies al públicfrancès. En èpoques de crisi, han seguit sent fidels”

Eulàlia Solé: Darrerament, hem conegut que en virtut del 155 s’ha suspèsla segregació de Medinyà del municipi de Sant Julià de Ramis. Quan s’estàtreballant per mancomunar serveis, quin sentit creu que té crear nousmunicipis?

Des del meu punt de vista, la resposta és senzilla. Medinyà és un municipi queen temps de la dictadura va ser agregat a Sant Julià de Ramis. El 2014 es vapresentar una proposició de llei de segregació del municipi. Jo en vaig serresponsable al Parlament. Vam contactar tots els grups polítics i vam aconseguirel vistiplau de tots ells (fins i tot PP i C’s). No recordo cap altra llei, en els meusanys al Parlament, amb tant de consens. Però la llei estatal fixa uns preceptesde distància física i de població mínims per a segregar un municipi. Cap d’ellss’acomplia, però igualment tothom hi estava d’acord. Així que la Diputació vapagar el mobiliari del nou ajuntament i els representants dels dos municipis esvan repartir el pressupost i, a partir de 2015, van començar a treballar cadascunpel seu poble. La feina estava feta, però el Tribunal Constitucional no hareconegut aquest procés. És una cosa més a sumar.

Tot això ho explico perquè la pregunta inicial, que és encertada, no contemplaels sentiments i l’estima de pertinença al propi municipi. Fa uns anys, perexemple, es va publicar “l’informe Roca”, que presentava un model d’agrupacióde municipis. I n’hi havia alguns que perdrien la identitat en ser absorbits peraltres més grans. Avui en dia això és impossible que passi, perquè la gent delpoble ho ha de desitjar. Crec que tenim posicions diverses i molt contradictòries,i que aquest debat durarà molts anys.

La seva marxa de la política equival a dir que se’n va al món privat? Ja he dit que no deixaré la política del tot. Hi he estat 24 anys i crec que no és

habitual aguantar-hi tant de temps. El problema és que vaig començar de moltjove. I reconec que en la política municipal la meva etapa toca la seva fi. Crecque la política municipal hauria de ser el planter de la política nacional, i quetothom hauria de passar un temps per un ajuntament, encara que fos com aregidor en l’oposició, perquè les coses es veuen distintes... Per exemple,descobreixes que l’administració és un elefant, lent i pesat, que no té recursos,de manera que has de relativitzar l’esperit crític i entendre que no tot el que volsés possible sempre.

"L’administració és com un elefant lent i pesat.De vegades has d’entendre que no tot éspossible"

A banda, jo tinc una feina com a director de l’Escola Turística i també tinc ganesde tornar-hi, per posar-me una mica al dia.

“Tothom hauria de passar per la política municipal. Et canviala perspectiva”

Miquel Salvador: Doncs parlant de l’elefant, els nostres alumnes, aquípresents, potser acaben treballant al sector públic. Sent alcalde i presidentde Diputació, vostè treballa amb equips de persones. Quina opinió en té dela seva relació amb l’aparell tècnic professional?

El que puc dir és que és una feina apassionant, per la seva constant evolució imodernització. No permet entrar mai en estat d’avorriment. Quan atens el públic,i aquest ve crispat, cal que estiguis amb la ment desperta i amb coneixementsimportants del que és l’administració. La gent paga impostos i coneix el detall de

les lleis, moltes vegades millor que els funcionaris, i cal estar preparat. A Llançàhi tenim 100 persones treballant tot l’any. A la Diputació potser en som unes 700,en els diferents organismes. Però ens falta personal arreu. Si volem canviar eldia a dia de les coses, ens cal gent. Ara bé, la LRSAL no permet l’increment decontractacions i això penalitza molt l’àmbit administratiu i de gestió. Només potscobrir les baixes llargues. I no hem crescut.

Apart, avui en dia qui té més poder en un ajuntament és el secretari ol’interventor. Ells tenen la darrera paraula i hi ha certa por del control del’administració, i s’hi miren molt més. Així que moltes de les decisions polítiquesno es poden arribar a fer operatives finalment.

Vostè ha passat per les JNC, i és independentista des de jove. Però creuque la gent se’n comença a cansar?

És una pregunta molt ampla. És obvi que sóc militant de Partit Demòcrata, iabans ho vaig ser de CiU, i que en els darrers anys ens hem presentat ambsigles com JxSí... Entenc que hi hagi gent perplexa davant de tants canvisestratègics. Però no és menys cert que les situacions que ens han tocat viureaquests cinc anys han afectat tots els partits. Si això ha generat estancament icansament, jo que sóc independentista, ho dic que ens ho hem guanyat a pols.Nosaltres hem caminat al darrere de la ciutadania. Ja no ha estat com en altresèpoques històriques on els partits anaven per davant de la gent o al seu costat.Aquest cop anàvem al darrera. I la gent ha demanat acció i nosaltres l’hem fetamb complexitat. De vegades, fins i tot, amb un punt de demagògia. Però el certés que hem transformat sociològicament aquest país. Em vaig integrar en unpartit que no creia en la independència. Ara estem en una fase en què això esparla sense tabús.

El pont aeri BCN-Brussel·les, quantes vegades l’ha agafat darrerament? El President Puigdemont és de Girona i tots aquí poden entendre que hi tinc una

amistat des de fa molts anys. Com a alcalde de Girona, ell va coincidir amb elmeu primer any de President de la Diputació. Hem compartit molts moments enpolítica i he vist amb satisfacció com la gent del carrer anava coneixent la sevaestima irrenunciable pel país. Quan no hi crèiem, ell ens sermonejava amb eltema de la independència. Estic vivint amb molta tristesa el que està passantamb ell i amb altres companys, però quan veus el seu convenciment i les ganesde sortir-ne, t’insufles de moral.

“El President Puigdemont es de Girona i tots aquí podenentendre que hi tinc una amistat des de fa molts anys. Esticvivint amb molta tristesa el que està passant amb ell i ambaltres companys, però quan veus el seu convenciment i lesganes de sortir-ne, t’insufles de moral”

He estat a Brussel·les alguns cops darrerament i en totes l’he vist ferm. Laprimera, quan hi portava 5 dies i les altres dues l’he vist híper-motivat amb unagran capacitat de treball i creació d’idees. Jo dic que això acabarà bé. Potser noen les condicions que un vol, però acabarà bé. S’està treballant amb bon criteri.Tothom haurà de renunciar una mica, però estem a poques hores d’arribar aacord de govern. Sé que ell està convençut del que està fent i que sap que elpaís aconseguirà la plena independència.

Vella o nova política?. La nova política la fan els polítics nous, o també lafa gent que porta anys i panys en política?

Crec que la discussió entre vella i nova política és un gran fracàs. Els darrersanys hi ha hagut la tendència a creure que arribaven partits de nova política.Això ha estat una quimera i una desil·lusió. Perquè quan els de la nova políticaentren en política es queden atrapats en una xarxa que els impedeix moure’s.Quan estàs fora de la política pots tenir un pensament crític, que és moltnecessari, però aquestes persones en política no fan res de nou, perquè estanatrapats en la teranyina política. La xarxa és tan resistent que atrapa els mésviscerals, que ens han omplert el cap d’idees i que després queden reduïdes auna mera pregunta parlamentària, o a una piulada.

“Quan els de la “nova política” entren en política es quedenen una xarxa que els impedeix moure’s. I és tan resistent queatrapa els més viscerals, que ens han omplert el cap d’idees ique després queden reduïdes a una mera preguntaparlamentària, o a una piulada”

COMENTARIS I PREGUNTES DELS PRESENTS

Una alumna fa tres preguntes. En primer lloc, si se sent còmode sentindependentista i governant a Llançà amb l’ajut del PSC. En segon, en quinàmbit polític es queda (municipal o diputació). I, en tercer, quina nota posaa la funció pública.

En relació al primer, cal remuntar-se al principi, perquè als pobles hi ha moltescoses que s’expliquen per raons històriques. A mi, personalment, se’m facomplicat mantenir un pacte amb el PSC. Fa mesos que estem treballant lamanera de continuar, però el més segur és que l’acabem trencant, per elrecolzament del PSC al 155. Jo intentaré que ERC entri en aquest govern nou, jaque ells diuen que ens ofereixen estabilitat, però també ens diuen que no hivolen entrar.

En relació al segon, jo he gaudit molt com a alcalde, però la Diputació està moltbé, et permet veure el país, conèixer gent interessant, etc. M’hauria de quedaramb l’ajuntament, per a poder seguir formant part de la Diputació.

Finalment, sobre la nota a la funció pública, he de dir que, com a tot arreu, hi hafuncionaris excel·lents i persones de la vella escola que no entenen el nou món ique no hi col·laboren. Hi ha funcionaris del segle XXI i persones que ja veniendel segle passat. I hi ha moltes persones que se’ls permet jubilar-se molt abansdels 65 anys i ho accepten i altres persones que estan transformant el país ambla seva bona feina. Posaria un notable alt a la feina de tots, en termes generals.

Un altre alumne pregunta sobre el creixement del municipi a l’estiu: generadificultats extres en la gestió dels serveis públics? Quines són a Llançà icom ha afectat la LRSAL a tot això?

La LRSAL deixa sense capacitat de fer contractacions i limita la despesa. Esperd l’autonomia i no pots créixer més. Un municipi que passa de 5 a 50 milhabitants té nombrosos problemes de convivència, seguretat, circulació isaturació.

Un altre alumne pregunta sobre la poca comprensió dels ciutadans enrelació a la feina que fa la Diputació. “No creu més aviat que es deu a lafalta de transparència, o la falta de control del que fa la institució?”

Un dels reptes que tenim com a administració és aquest: la falta de coneixementde la població sobre el que fem és total i feridora. Jo presideixo una administracióque té el 12% del seu pressupost destinat a sous de treballadors. En algunesaltres diputacions aquesta xifra és del 60%.

Nosaltres no tenim al ciutadà com a destinatari del que fem, sinó a l’alcalde, alconseller comarcal, al regidor... Nosaltres no tenim acceptació per part de lasocietat i si no ens canvien les competències no podrem fer-ho mai. Si algun diaes desenvolupa la nova llei de situació política de Catalunya, el paper de lesdiputacions s’ha d’estructurar de manera distinta.

Reportatge fotogràfic. Nacho Roca per Alcaldes.eu

© Presston Comunicació Int.2009

- Avís legalStaff Alcaldes

Pau Marquès, nova edició, la dissetena, del Black Music Festival.

Podcast: Play in new window | Download | Embed

Aquest cap de setmana ha engegat una nova edició, la dissetena, del Black Music Festival. Grans noms de

la música negra nacional i internacional com Martha Reeves and The Vandellas, Bitty McLean, Ibeyi o La

Raíz trepitgen els escenaris gironins en aquest esdeveniment imprescidinble per als amants del gènere.

Ens ho explica el director del Black Music Festival Pau Marquès.

FeM Girona 92.7 fm. la teva ràdio de proximitat.

I ara escolta’ns en directe a www.femgirona.cat

00:00 00:00

This website uses cookies to improve your experience. We'll assume you're ok with this, but you can opt-out if you wish. Read More

 

Comparteix això:

Facebook 1

This website uses cookies to improve your experience. We'll assume you're ok with this, but you can opt-out if you wish. Read More

Accept

Diari de GironaDIMARTS, 6 DE MARÇ DE 201838

Besalú, Caldes de Malavella,

Campdevànol, Castelló d'Empú-

ries, Girona, Hostalric, Lloret de

Mar, Palamós, Pals i Verges.

GIRONA

Divulgació A 2/4 de 6 de la

tarda a l’Aula Magna de la Casa

de Cultura conferència amb el tí-

tol «Joan Miró, català i univer-

sal» a càrrec de Maria Lluïsa Fa-

xedas, professora d’Història de

l’art a la Universitat de Girona.

Dones A 2/4 de 7 de la tarda a

la biblioteca Carles Rahola con-

ferència «Dones i relacions afec-

tives: De Bridget Jones a Flea-

bag» amb Gemma Busquets i

Roser Solà-Morales.

Xile A 2/4 de 7 de la tarda al

CFA Girona-Escola d’Adults confe-

rència sobre la figura de l’artista

xilena Violeta Parra i sobre la si-

tuació política de Xile i la lluita

indígena amb Marcela Otarola.

Esport i salut A les 7 de la tar-

da al Caixaforum Girona confe-

rència sobre «Esport, el millor

fàrmac per mantenir la salut» a

càrrec del doctor Daniel Bro-

tons, especialista en Medicina de

l’Educació Física i l’Esport per la

Universitat de Barcelona.

Poesia A 2/4 de 8 del vespre a

la Casa de Cultura conferència

«Poesia, de Konstandinos Kava-

fis» amb Jordi Galves, escriptor i

crític literari.

GIRONA

Poesia A les 4 de la tarda al

punt de lectura de Sant Narcís

trobada de poesia.

Contes A 2/4 de 6 de la tarda

a la biblioteca Antònia Adroher

sessió de contes amb el títol

«Arreleu contes».

Club de lectura de poesia A

partir de les 6 de la tarda a la bi-

blioteca Carles Rahola club de

lectura de poesia.

Presentació llibre A les 7 de

la tarda a l’Espai 22 de la Llibre-

ria 22 presentació del llibre «La

llibreta blava» de Pilar Carceller.

Intervindran Anna Folch Bartolí i

la mateixa autora del llibre.

GIRONA

Cuina A les 5 de la tarda al

Güell Espai Jove taller «Entau-

la’t».

Cant A les 7 de la tarda a l’Es-

pai Marfà taller de tècniques de

veu i cant.

Música A les 7 de la tarda a

l’Espai Marfà taller d’iniciació a

l’harmònica de blues.

GIRONA

Concert A les 8 del vespre al

centre cívic del Pla de Palau con-

cert de Maio de Sal.

Concert A les 10 de la nit al

Sunset Jazz Club concert de Luis

González Trio.

TOSSA DE MAR

Cuina del bacallà Fins al 25

de març campanya de la cuina

del bacallà amb els restaurants:

Bahia, Bahitossa, Ca la Carme,

Can Carlus, Can Pini, Casa Igor,

Mestre d’Aixa i Victòria.

BANYOLES

Exposició El Museu Darder

de Banyoles acull, de forma

permanent, l’Espai d’Interpre-

tació de l’Estany, un equipament

museístic de nova generació,

equipat amb les tecnologies més

modernes i amb un discurs ex-

positiu innovador. Una mirada al

passat, al present i al futur de

les ciències naturals.

- També de forma permanent

es pot visitar, a l’espai del sote-

rrani del Museu Darder, una

col·lecció que ens permet enten-

dre i recrear com era la visió que

al s. XIX i principis del s. XX es

tenia de les ciències naturals.

Més informació a: www.museus-

debanyoles.cat

Exposició Fins al pròxim 2

d’abril es pot visitar, al Museu

Darder, l’exposició «Monsier Ar-

dan gran viatger del S. XIX».

Mostra dedicada a un dels per-

sonatges més significatius i pot-

ser més desconeguts del segle

XIX. Monsieur Ardan, pseudònim

amb què va signar la seva obra

aquest misteriós personatge,

ens presenta des d’una visió in-

trospectiva la societat, la ciència

i la cultura de l’època mitjançant

els estudis i les fotografies re-

alitzats en algunes de les seves

expedicions i viatges a llocs re-

mots i desconeguts.

Exposició El Museu Arqueo-

lògic acull, fins el pròxim 2

d’abril, l’exposició «Jocs i jogui-

nes a l'antiguitat». La mostra,

produïda pel Museu d'Aqueolo-

gia de Catalunya a través d'Ar-

queoxarxa, la xarxa de museus i

jaciments arqueològics de Cata-

lunya, ha estat concebuda pel

Museu de Badalona, i recull unes

130 peces arqueològiques, pro-

cedents de 13 museus de Cata-

lunya, entre les quals, del Museu

Arqueològic de Banyoles.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES

Exposició El Museu de la

Ciència i la Tècnica de Catalunya

- La Farinera, acull de forma

permanent una exposició que

incorpora tota una sèrie de su-

ports a la visita: maquetes, au-

diovisuals, mostres... que per-

meten conèixer d'una manera

amena i experimental els diver-

sos continguts del museu. Així,

es poden veure les seccions «De

molí fariner a Farinera», «La

font d’energia», «El blat, la fari-

na i el pa» i «El procés produc-

tiu». Per a més informació i ho-

raris, visiteu el web del museu:

www.ecomuseu-farinera.org

FIGUERES

Exposició El Museu de la Tèc-

nica de l’Empordà, a Figueres,

acull, de forma permanent,

una exposició de peces que for-

men part del fons del mateix

museu, i és una de les millors

col.leccions dedicades a les mà-

quines que simbolitzen el temps

de la Revolució Industrial. Hora-

ri: De dimecres a dissabte de 10

h a 13 h i de 16 h a 19 h. Diumen-

ges de 10.30 h a 13 h. Dimarts de

16 h a 19 h.

GIRONA

Exposició El Museu d’Art de

Girona acull, fins al pròxim 1

d’abril, l’exposició «Olga Sacha-

roff: pintura, poesia i emancipa-

ció». El 2017 es van complir 50

anys de la mort a Barcelona de

la pintora Olga Sacharoff nascu-

da a Geòrgia però fortament

arrelada a Catalunya. Fugint dels

conflilectes mundials, fa estades

a a Tossa de Mar, punt de troba-

da de molts artistes d'avant-

guarda, i a Barcelona, on s'ins-

tal·la definitivament l'any 1940.

El Museu d'Art se suma als actes

de la commemoració amb una

àmplia mostra de l'obra de l'Ol-

ga Sacharoff així com fotogra-

fies, articles de premsa de l'èpo-

ca i obres literàries il·lustrades.

Exposició El Museu d’Història

acull, fins al pròxim 22 d’abril,

l’exposició «El desig de viure i

d'escriure: Prudenci Aurora Ber-

trana». La mostra parteix del

punt d'unió creativa que repre-

senta el llibre «L'illa perduda»

per explicar el món del pare i de

la filla en allò que tenen de di-

vers i de comú. L'objectiu és

comprendre'ls millor i explicar

també bona part de la història

política i cultural catalana i eu-

ropea del darrer quart del s. XIX

fins als anys setanta del s. XX.

Exposició Exposició trencar

per crear, «Rull» de Manel Bayo.

Es podrà visitar de dimarts a di-

vendres, d’11 del matí a 8 de la

tarda i els dissabte d’11 del matí

a 6 de la tarda. Oberta al públic

fins al pròxim 10 de març.

Exposició El Bòlit Centre d'Art

Contemporani_StNicolau acull,

fins al pròxim 23 d’abril, l’ex-

posició «Res és meu» d’Enric Fa-

rrés Duran. L’exposició aplega

un conjunt de treballs d’aquest

jove artista de Palafrugell creats

per al Centre d’Art La Panera de

Lleida i que es completen amb

noves produccions així com una

singular adaptació de la posada

en escena. Enric Farrés Duran és

un investigador i un narrador

d’històries en les quals realitat i

ficció s’acaben trobant i modifi-

cant. Els seus projectes es for-

malitzen en instal·lacions, reco-

rreguts comentats, visites guia-

des, llibres i vídeos.

Exposició El Museu d’Història

dels Jueus acull de forma per-

manent una exposició sobre la

història de la comunitat jueva.

Està dividada en diversos àm-

bits: Festivitats i tradicions; El ci-

cle de la vida; Els calls; La diàs-

pora; La sinagoga; El cementiri;

L'herència cultural; El pa de

cada dia; La coexistència de cul-

tures i La societat conversa i la

inquisició. Per a més informació

contacteu amb el museu al telè-

fon 972 216 761 o a l’adreça ca-

llgirona@ajgirona.cat

L’ESCALA

Exposició El Museu de l’Anxo-

va i de la Sal de l’Escala acull de

forma permanent una exposi-

ció que mostra un recorregut te-

màtic sobre la història de la pes-

ca i la salaó al municipi de l'Es-

cala, des dels seus inicis, així

com la procedència i la textura

dels diferents tipus de sal, en co-

merç marítim, la importància

dels alfolins i dels usos de la sal

en l'alimentació i en l'imaginari

popular, a més d’altres aspectes

de la tradició. Horari de visites al

Museu: De dilluns a dissabte de

10 h. a 13 h. i de 17 h a 20 h. Diu-

menges de 10 h a 13 h.

LA BISBAL D’EMPORDÀ

Exposició Al Terracota Mu-

seu, exposició «De Vilà Clara a

Vilà-Clara. Família de ceramis-

tes». Fins al proper dia 8

d’abril.

OLOT

Exposició La Sala Oberta 2

del Museu de la Garrotxa acull,

fins al pròxim 8 d’abril, l’expo-

sició «Origen» de Jordi Isern.

Una exposició de pintura poc

convencional. Una instal·lació en

què les obres pictòriques ocu-

pen l’espai com si fossin ele-

ments d’un escenari, d’un deco-

rat. Un espai pensat perquè l’es-

pectador entri, camini entre

l’art, gaudeixi, senti i experimen-

ti. Aquesta mostra, inclosa en el

programa Exposicions Viatgeres,

de la Diputació de Girona, és la

tercera part de la trilogia.

PALAFRUGELL

Exposició El Museu del Suro

de Palafrugell acull de forma

permanent l’exposició divulgati-

va «Cork in progress». Per a més

informació visiteu el web

www.museudelsuro.cat.

Exposició Al Museu del Suro,

exposició «L’Empordà indus-

trial». Fins a l’1 d’abril.

Exposició Al Museu del Suro,

exposició la joia del museu «Pro-

pietaris, empresaris i filantrops

del suro». Fins al mes de maig.

Exposició El Museu Can Mario

(Fundació Vila Casas) de Palafru-

gell exposa de forma perma-

nent el seu fons. Els dissabtes i

diumenges, a les 12 del migdia,

es fan visites guiades al fons

d’escultura de la Fundació.

Exposició Al Museu Can Mario,

exposició «Éloge de l’amour» de

Xavier Escribà. Fins al 13 de maig.

Exposició Al Museu Can Ma-

rio, exposició «La belleza de la

figura humana» de Xita Fornt.

Fins al 20 de maig.

Exposició La Fundació Josep

Pla exposa de forma perma-

nent «Josep Pla (1897-1981).

PALAMÓS

Exposició Exposició perma-

nent al Museu de la Pesca. A

través d'un pròleg audiovisual

inicial i 5 àmbits temàtics, el visi-

tant descobreix el món de la

pesca marítima al nostre territo-

ri. La clau de l'exposició rau a

trobar els orígens d'un món ac-

tiu i viu, com es pot comprovar

en el moll pesquer del port de

Palamós. La realització del pro-

jecte museogràfic ha estat res-

ponsabilitat del despatx d'arqui-

tectura Dani Freixes-Varis Arqui-

tectes, empresa que compta

amb gran reconeixement inter-

nacional en la realització de mu-

seus i exposicions. Dani Freixes

ha estat guardonat amb el Pre-

mio Nacional de Diseño 2001.

PLATJA D’ARO

Escultura Mostra a l’aire lliu-

re d’un conjunt de 15 peces de

gran format de Rosa Serra al

Parc dels Estanys de Platja d’Aro,

fins al 29 de juliol, sota el títol«Escultures a cel obert». La mos-

tra és la primera de l’any al parc,

i alhora enceta el cicle d’exposi-

cions al municipi, que s’estén

també al Castell de Benedor-

miens de Castell d’Aro i a la Ma-

sia Bas de Platja d’Aro. La mos-

tra està organitzada per la regi-

doria de Cultura de l’Ajuntament

de Castell-Platja d’Aro i se’n pot

gaudir lliurament cada dia de la

setmana, en l’horari d’obertura

el parc al públic: de febrer a

abril (8-18 h) i de maig a juliol (7-

21 h).

TORROELLA DE MONTGRÍ

Exposició El Museu de la Me-

diterrània acull de forma perma-

nent una exposició que proposa

la descoberta de la Mediterrània

amb els cinc sentits, amb el fil

conductor dels sons i les músi-

ques. Els sons en tant que poden

mostrar-nos el medi natural me-

diterrani i les músiques que són el

testimoni del paper de l'Home a

l’espai. Paral·lelament, al visitant

se li planteja una visió crítica i re-

flexiva. No es tracta només de

cantar les lloances d'una medite-

rrània imaginària sinó la d'un es-

pai que pateix moltes fissures:

guerres que no s'acaben, proble-

mes d'entesa, un medi maltrac-

tat...

El Museu de la Mediterrània

acull fins al pròxim 1 de maig

l'exposició «Viladesau. El príncep

de la tenora», en el marc de la

commemoració del centenari del

naixement del músic i compositor

Ricard Viladesau i Caner, un dels

músics més influents i populars en

la història de la música de cobla

de la segona meitat del segle XX.

ULLASTRET

Exposició El Museu d'Ar-

queologia de Catalunya-Ullastret

permet descobrir el passat llun-

yà, de fa més de 2.500 anys,

abans que l'arribada dels ro-

mans suposés, al s. II aC, l'aban-

donament d'Ullastret. Obert tot

l’any de 10 h a 14h i de 15 h a

18h. www.mac.cat

GIRONA

Banc del Temps Des del Banc

del Temps s’organitzen mensual-

ment un gran nombre d’activi-

tats com cursos d’idiomes, con-

versa, cuina o manualitats. Per a

més informació sobre aquestes

activitats visiteu el web de l’as-

sociació (www.bdtpontdeldimo-

ni.com) o envieu un correu a

l’adreça bancdeltemps@eldimo-

ni.com

- Tots els dijous al Centre Cívic

Santa Eugènia s'imparteix el ta-

ller d'Iniciació al moviment i la

dansa conduit per la Lina Soria.

Horari de 18.30 h a 19.30 h.

GIRONA

Senderisme El Consell Co-

marcal del Gironès i el Centre de

Visitants organitzen durant tot

l’any rutes de senderisme guia-

des per membres de l’Associació

de Guies de Natura Gironès.

L’oferta de rutes és diversa i

amb diversos nivells. Cal fer re-

serva prèvia al telèfon 636 96

67 05 (de l’associació) o al Cen-

tre de Visitants: 972 011 669. El

preu de cada sortida és de 3 €

per persona (gratuït per als me-

nors de 12 anys). Les sortides

són a les 10 del matí i cada ruta

té una durada aproximada de

3,5 hores. Per consultar el pro-

grama de rutes podeu visitar el

web: www.turismegirones.cat

RIUDELLOTS DE LA SELVA

Fundació Mona Visites a la

Fundació MONA per descobrir

els secrets dels primats. Visita

guiada de dues hores de durada

i per a totes les edats. Visita

Ximpàtica per famílies amb mai-

nada entre 4-12 anys, visites

guiades per Adults. Tots els caps

de setmana. Informació i reser-

ves al telèfon 972 477 618.

Mercats

Conferències

Gastronomia

Lletres

Tallers

Música

Exposicions

Oci

Formació

Agenda i Cartellera Els actes per publicar a l’agenda s’han d’enviar

amb 72 hores d’antelació com a mínim a l’adreça

de correu fets.diaridegirona@epi.es

AVUI DESTAQUEM

Girona

Taula rodona sobre els problemesper viure de lloguer a Girona A les 7 de la tarda, al centre cultural de La Mercè, conferènciaamb el títol «Viure de lloguer a Girona, missió impossible?» amb Isa-bel Salamaña, doctora en Geografia de la UdG i experta en habitat-ge; Eduard Cabré, politòleg i consultor en polítiques d'habitatge, iRuth Tramu llas, de la plataforma Més Barri, Menys Pisos Turístics.

Girona

Exposició «Pintura Flamencai Holandesa» al CaixaForum El CaixaForum Girona acull, fins el pròxim 19 d’agost, l’exposi-ció «Pintura Flamenca i Holandesa». A través d’una selecció d’obresdels Musées d’Art et d’Histoire de Genève, aquesta exposició permetapreciar els artistes i els gèneres principals d’un dels períodes méspròspers de la història de la pintura europea. Entrada lliure.

Olot

Col·lecció de ceràmica japonesaexposada al Museu de la Garrotxa El Museu de la Garrotxa acull, fins al pròxim 6 de maig, l’exposi-ció «Ceràmica japonesa. Estiu Japó 86». Aquest material és fruitd'un congrés que un grup de ceramistes garrotxins va organitzar famés de trenta anys a la Vall de Bianya. La mostra coincideix amb lacelebració dels 150 anys de relacions entre el Japó i Espanya.

jamargant - 06/03/2018 08:20 - 88.5.162.249

EL PUNT AVUIDIMARTS, 6 DE MARÇ DEL 201850 | Apunts |

Mercats� Besalú, Caldes de Malavella,Campdevànol, Castelló d'Empú-ries, Girona, Hostalric, Lloret deMar, Palamós, Pals i Verges.

ConcertsGIRONA� 20.00. Centre cívic Pla de Palau.Trobada musical-pedagògica delcicle Música per a tothom, ambl’actuació del grup Maio de Sal.� 22.00. Sunset Jazz Club. Actua-ció de Luis González Trio.

InfantilsGIRONA� 17.30. Biblioteca Antònia Adro-her. Arrelarreu contes, contesd’arreu del món a càrrec d’alum-nes de l’institut Carles Rahola.

OLOT� 18.00. Biblioteca Marià Vayreda.L’hora del conte.

PoesiaGIRONA� 16.00. Punt de lectura de SantNarcís. Compartim poesia, grupd’intercanvi i lectura.

ConferènciesBLANES� 18.30. Sala Roberto Bolaño de labiblioteca comarcal. Xerrada so-bre Protecció de dades a les xar-xes socials, a càrrec de GabrielaBarrios Pérez.

GIRONA� 18.30. Biblioteca Carles Rahola.Conferència Dones i relacionsafectives: de Bridget Jones a Flea-bag, a càrrec de Gemma Bus-quets i Roser Solà-Morales.� 19.00. CaixaForum. ConferènciaEsport, el millor fàrmac per man-tenir la salut, a càrrec del Dr. Da-niel Brotons, especialista en Me-dicina de l’Educació Física i l’Es-port per la Universitat de Barcelo-na. Dins el cicle Girona, una ciutatamb bona salut.� 19.00. Centre Cultural La Mercè.Xerrada Viure de lloguer a Girona,missió impossible?, a càrrec d’Isa-bel Salamaña, doctora en Geogra-fia de la UdG i experta en habitat-ge; Eduard Cabré, politòleg i con-sultor en polítiques d’habitatge, iRuth Tramullas, de la plataformaMés Barri, Menys Pisos Turístics.� 19.30. Aula A de la Casa de Cul-tura. Sessió del cicle de LiteraturaUniversal del segle XX Els setmagnífics (el retorn), a càrrec deJordi Galves. Poesia, de Konstan-dinos Kavafis, lectura, comentaride text i debat obert.

GastronomiaPALAFRUGELL� La Garoinada. Restaurants par-ticipants: a Palafrugell, CentreFraternal, La Xicra, Xadó, i El Bal-có de Calella; i a Llafranc, Hotel ElFar, Jani, La Llagosta, Llafranc iTerramar. Fins al 25 de març.

PALAMÓS� Campanya gastronòmica De nit+ que plats. Restaurants: HotelÀncora, Hotel Trias, Ca l’Amadeu,Can Blau, Celler de la Planassa,L’Arcada, La Gamba, Mas delsArcs i Petit Bar. Fins al 30 d’abril.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� Campanya gastronòmica delPeixopalo. Restaurants: Casa Bu-xó, Cau del Pescador, La Pansa iMarabú. Fins al 29 de març.

TOSSA DE MAR� Campanya gastronòmica La cui-na del bacallà. Restaurants: Bahia,Bahitossa, Ca la Carme, Can Car-

lus, Can Pini, Casa Igor, Mestred’Aixa i Victòria. Fins al 25 demarç.

TertúliesGIRONA� 18.30. CFA Girona - Escolad’adults. Parlem de Xile. Especta-cle En busca de Violeta Parra, ins-pirat en l’artista xilena VioletaParra. I, tot seguit, tertúlia sobreXile, situació política i lluita indíge-na, amb Marcela Otárola.

PresentacionsGIRONA� 19.00. Espai 22. Presentació delllibre La llibreta blava, de PilarCarceller. Intervindran Anna FolchBartrolí i l’autora.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� 17.30. Sala Abat Panyelles delMonestir. Presentació dels recur-sos didàctics A tota màquina! Eltren de Sant Feliu de Guíxols a Gi-rona.

DiversosANGLÈS� 16.30. Biblioteca Joaquim Bau-xell. Taller d’estimulació de la me-mòria.

BANYOLES� 19.00. Museu Darder. Club delectura amb el llibre Tres preso-ners, d’Aurora Bertrana.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES� 09.30. Biblioteca Ramon Bordasi Estragués. Club de lectura fàcil,amb el llibre El diari d’una noia,d’Anna Frank.

GIRONA� 15.15. Centre cívic Santa Eugè-nia. Castellà per a nouvinguts.Dins el Banc del Temps.� 18.00. Biblioteca Carles Rahola.Club de lectura de poesia Drece-res laberíntiques, amb l'obra del'escriptora Maria Mercè Marçal.� 18.00. Espai Marfà. Conversa enanglès. Dins el Banc del Temps.� 19.00. Espai Marfà. Informaciópresencial del Banc del Temps.� 22.15. Celtic Bar. Nit de monò-legs amb Ismael Galan.

PALAFRUGELL� 19.00. CME. Taller de resolucióde conflictes Emociona’t-parla-acorda.

PALAMÓS� 15.30. Mas Guàrdies. Sessionsde gimnàstica per a dones afecta-des de càncer de mama. Cada di-marts.

PLATJA D’ARO� 15.30. Biblioteca Mercè Rodore-da. Conversa en francès.

TORROELLA DE MONTGRÍ� 17.00. Escola Bressol Petit Mont-grí. Racó de Rialles: Construïmmenjadores d’ocells.

Cap de setmanaSANTA CRISTINA D’ARO� Caminada per la igualtat Puja altren de la igualatat. Sortida dis-sabte, a partir de les 09.00, desde l’Espai Ridaura. Inscripcionsfins al 7 de març.

VALLFOGONA DE RIPOLLÈS� V Corriols de foc. Marxa de tor-xes, de 5 km, per dissabte, i cursade muntanya, de 12, 21 i 32 km,per diumenge. Més informació, awww.corriols.cat.

ExposicionsGIRONA� Art Brut Gallery. Generaciódels 60 i més..., col·lectiva d’obragràfica, gravats i originals. Fins al30 de març.

� Biblioteca Carles Rahola. Dis-set mirades a dotze mesos, foto-grafies presentades a la 8a ediciódels Premis Carles Rahola de Co-municació Local. Fins al 10 demarç.� Bòlit i Bòlit_StNicolau. Res ésmeu, d’Enric Farrés Duran. Fins al23 d’abril.� Bòlit_LaRambla. Fotografiescom a espai públic. Obres de JoanFontcuberta, Guillumet, Ana Mal-agrida, Ignasi López, Daniel Ortiz,Mabel Palacín, Tanit Planas i LaiaRamis i Xavier Ribas. Fins al 15d’abril.� CaixaForum. Pintura flamenca iholandesa dels Museus de Gine-bra. Fins al 19 d’agost.� Casa de Cultura. Selecció delstreballs presentats al concurs Es-print de contes. Fins al 9 de març.� Casa de Cultura. Rull, de ManelBayo. Fins al 10 de març.� Casa Masó. Puig i Cadafalch,Masó i els Banys de Girona. Fins al28 d’abril.� Centre cívic Santa Eugènia. Vi-vencias, pintures de Dolors Rico.Fins al 29 de març.� Centre Cultural La Mercè. Sha-dow play, obres de Samuel Salce-do. Fins al 6 d’abril.� Claustre de la Mercè. Eko-Vasi-lica 385, reportatge del fotoperio-dista Martí Albesa. Dins la mostraLiteratura encarnada, en el marcdel Festival Mot. Fins al 24 demarç.� El Güell Espai Jove. La mevaprimera expo, obres de joves artis-tes. Fins al 30 de març.� Espai Amics del Museu d’Art.Nedant pel call, d’Emili Armengol.Fins al 30 de març.� Espai Santa Caterina. Cendrós,un empresari d’acció!. sobre la vi-da i obra de Joan Baptista Cen-drós i Carbonell. Fins al 2 d’abril.� Fundació Valvi. Projecte L, deJaume Geli. Dins el cicle Memòriapersonal. Fins al 30 de març.� Galeria Dual. El circ de Joan So-ler-Jové, pintures i dibuixos. Finsal 10 de març.� Galeria Richard Vanderaa. Tèc-nica mixta sobre paper. Fins al 14d’abril.� L’Estació Espai Jove. La fronte-ra invisible, fotografies de CarlesPalacio. Fins al 29 de març.� Museu d’Art. Olga Sacharoff:pintura, poesia i emancipació. Finsa l’1 d’abril.� Museu d’Història dels Jueus.Diàspores jueves, camins euro-

peus, produïda per la National Li-brary d’Israel. Fins al 4 de novem-bre.� Museu d’Història. Prudenci iAurora Bertrana. El desig de viure id’escriure. Fins al 22 d’abril.� Museu del Cinema. Llum! Lallanterna màgica i la imatge digi-tal. Complicitats entre els seglesXIX i XXI. Fins al 8 d’abril.� Museu dels Sants. Un sant almes. La producció de la imatgeriareligiosa a Olot. Peces de JosepClarà, Ignasi Buxó o Leonci Quera.� Sala d’exposicions del COAC.Concurs de projectes d’adequacióde la Casa Pastors com a Museud’Art Modern i contemporani deGirona. Fins al 8 d’abril.

L’ESCALA� L'Alfolí de la Sal. Rafel Ramis,pintor marines. Fins al 3 de juny.

LA BISBAL D’EMPORDÀ� Terracotta Museu. De Vilà Cla-ra a Vilà-Clara. Família de ceramis-tes. Fins al 8 d’abril.

LA JONQUERA� MUME. Plom-plata. Derives obli-gades. Fins a l’1 de juliol.� MUME. Plom-Plata, derives obli-gades, de Nora Ancarola. Llibred’artista. Vídeo. La maleta de W.B.Fins al 2 de juliol.

LLANÇÀ� Museu de l’Aquarel·la. El pinzelld’or, de l’Agrupació d’Amics del’Aquarel·la de les Comarques deGirona. Fins al 18 de març.

OLOT� Arxiu Comarcal de la Garrot-xa. Sadurní Brunet: fotografies.Fins al 19 d’agost.� Can Trincheria. He caminat totsels carrers d’Olot, de Clara Nubio-la. Fins al 7 de març.� Museu de la Garrotxa, salaOberta 2. Recorda on vas, tercerapart de la trilogia Origen, de JordiIsern. Fins al 8 d’abril.� Museu de la Garrotxa, salaOberta. Exposició Ceràmica japo-nesa. Estiu Japó 86. CooperativaCoure d’Olot. Fins al 6 de maig.

PALAFRUGELL� Fundació Josep Pla. Mig Euro-pa cau. Impressions de Josep Plasobre la Gran Guerra. Fins al maig.� Museu Can Mario-Fundació Vi-la Casas - sala Empordà. La be-lleza de la figura humana, de XitaFornt. Fins al 20 de maig.� Museu Can Mario-Fundació Vi-la Casas. Éloge de l’amour, de Xa-vier Escribà. Fins al 13 de maig.

� Museu del Suro. La joia del mu-seu: Propietaris, empresaris i fi-lantrops del suro. Fins al maig.� Museu del Suro. Empordà in-dustrial. Fins a l'1 d'abril.

PALOL DE REVARDIT� Castell. Essència, de Núria Tei-xidor. Fins al 15 d’abril.

PLATJA D’ARO� Parc dels Estanys. Escultura degran format de Rosa Serra.

RIPOLL� Biblioteca Lambert Mata.Ocells, fotografies de Manel Gar-cia Gaja. Tot el març.� Museu Etnogràfic. Obra de Jo-sep Vernis. Fins al 2 d’abril.

ROSES� Ca l’Anita. Carvalho. Homenat-ge a Manuel Vázquez Montalbán.Fins al 25 de març.

SALT� Les Bernardes. No-visible, dePol Gorezje; Más, de David Salce-do, i Eco, olvida, nada, de TatianaAbellán. Fins al 31 de març.

SANT GREGORI� Biblioteca Miquel Martí i Pol.Verals, de Marçal Molas. Fins al 31de març.

SANT JOAN DE LESABADESSES� Botigues de la vila. Dones deSant Joan, fotografies als dife-rents aparadors de les botiguesde la vila. Fins a l’11 de març.� Espai Art l’Abadia - Palau del’Abadia. Rosa Serra. Classicisme icontemporaneïtat, de l’escultoraRosa Serra. Fins al 6 de maig.

SANTA COLOMA DE FARNERS� Arxiu Comarcal de la Selva.Verdaguer segrestat. La utilitzaciódel mite durant el franquisme.Fins al 17 de març.� Casa de la Paraula. L’esperit in-tangible: llum aigua aire, de Ge-rard Sala. Fins al 12 de maig.

SANTA CRISTINA D’ARO� Biblioteca Baldiri Reixac. Pro-jecte personal a Instragram deGabriel Salvans de persones lle-gint. Fins al 22 de març.

TORROELLA DE MONTGRÍ� Capella de Sant Antoni. Pintu-res de l’artista Rodolfo Candela-ria. Fins al 12 de març.� Claustre de l’Hospital. Efímera,macro fotografia panoràmica deGabriele Friscia. Fins al 31 demarç.� Claustre de l’Hospital. Munta-nyes caminant, fotografies de PauGuerrero. Fins al 31 de març.� Fundació Mascort. El retrat pin-tat. Imatge i pintura ceràmica.Fins al 2 d’abril.� Museu de la Mediterrània. Ri-card Viladesau. El príncep de la te-nora. Fins a l’1 de maig.� Museu de la Mediterrània.Tempo: movimento o pausa, deLaura Bergillos. Fins al 2 d’abril.� Museu Palau Solterra. Exposi-cions: Jordi Belver - Daniel Giralt-Miracle. Mirada i gest. 35 artistes.La vida atrapada al vol, d’EugeniForcano. Petits relats, de Josep M.Compte. L’artista del fons, d’AnneRoig. Fins al 20 de maig.

VILABERTRAN� Canònica de Santa Maria. Fort.El temps no importa, fotografiesde Joaquim Fort de Ribot. Fins al6 de maig.

Cursets i tallersASTRONOMIA� Banyoles. Taller d’astronomia,pel 17 de març, a partir de les11.00, al Museu Darder. Taller deKerebal. Inscripcions a astroba-nyoles.org.

CATALÀ� Cassà de la Selva. Cursos de ca-talà, presencials, de nivells bàsics,per l’abril, maig i juny. Inscrip-cions, els dies 13 i 20 de març,d’11.00 a 13.00, a l’Ajuntament.

CUINA� Girona. Taller de cuina per a jo-ves (de 12 a 17 anys), al centre cí-vic Pla de Palau, els dimecresd’abril, de 18.00 a 19.30. Més in-formació a www.girona.cat/cci-vics o al telèfon 972 41 42 63 90.

DIVERSOS� Cassà de la Selva. Curs decomptabilitat bàsica a Can Trinxe-ria, els dimarts i dijous, de 18.00 a21.00, a partir del 3 d’abril. Mésinformació i inscripcions, a l’Ofici-na de Promoció Econòmica, telè-fon 972 46 28 21.� Cassà de la Selva. Taller Comparlar en públic, a Can Trinxeria,els dilluns i dimecres, de 19.00 a21.00, a partir del 4 d’abril. Mésinformació i inscripcions, a l’Ofici-na de Promoció Econòmica, telè-fon 972 46 28 21.� Girona. Monogràfic sobre xarxessocials, Facebook i Twitter, del 6 al27 d’abril, al centre cívic Onyar.Més informació a www.girona.cat/ccivics o al telèfon 972 21 36 03.� Girona. Taller de mecànica bàsi-ca de la bici, nivell I, els dilluns 9,16 i 23 d’abril, al centre cívic San-ta Eugènia. Horari: de 20.00 a21.30. Els dilluns 7,14 i 21 de maig,es farà el nivell II. Més informacióal telèfon 972 24 51 11.� Les Preses. Taller Tractamentspel cabell, pels dies 7 i 14 d’abril,al Parc de Pedra Tosca. Més infor-mació i reserves al telèfon 699429 473 o al a/e: pedratos-ca11@gmail.com.� Platja d’Aro. Taller de cuir, els di-mecres, del 7 de març al 25d’abril, de 15.00 a 17.00, a la bi-blioteca Mercè Rodoreda. Elabo-ració d’un quadern de notes i d’unmoneder.

LLENGUA� Girona. Curs de llengua i culturaoccitanes, a la Facultat de Lletresde la UdG, els dimecres, de 19.00a 21.00, del 14 de març al 23 demaig. Més informació i inscrip-cions, a www.aucoc.cat/oc.

LLEURE� Cassà de la Selva. Curs de pre-monitors i premonitores, intensiude Setmana Santa, a la casa decolònies Mas Pujolar, a Viladrau.Les inscripcions es podran fer finsal 12 de març, a l’Espai Jove L’Es-corxador.� Girona. Curs de monitor/a d’ac-tivitats d’educació en el lleure in-fantil i juvenil (intensiu SetmanaSanta). Del 24 de març al 2d’abril. Més informació al telèfon972 23 39 81, dimarts i dijous, de17.00 a 20.30. Més informació awww.galligants.org.

MANUALITATS� Girona. Taller d’enquadernaciójaponesa, al centre cívic Santa Eu-gènia, el dissabte 10 de març, de10.00 a 14.00. Més informació iinscripcions, a www.girona.cat/ccivics o al telèfon 972 24 51 11.� Girona. Taller per fer una caixaper les fotos, al centre cívic SantaEugènia, els dissabtes 7 i 14d’abril, de 10.00 a 14.00. Més in-formació i inscripcions, al telèfon972 24 51 11.

XARXES SOCIALS� Cassà de la Selva. Taller Com-munity Manager, sobre Twitter,Facebook, Instagram, blogs.. Esfarà a Can Trinxeria, els dilluns, di-mecres i divendres, de 19.00 a21.00, a partir del 4 d’abril. Mésinformació i inscripcions, a l’Ofici-na de Promoció Econòmica, telè-fon 972 46 28 21.

L’agenda

Maio de Sal actua al Pla de Palau

Maio de Sal ■ MAIODESAL.COM

GIRONA20.00 MÚSICAMaio de Sal presenta el disc Oji al centre cívic Pla dePalau, dins del cicle Música per a tothom de MagicRoom. El quartet barceloní proposa un viatge musi-cal a Brasil, Portugal i Cap Verd. Entrada lliure.