24 de gener de 2014 L’Ajuntament compra el solar d ...independent.cat/gracia/Independent_514.pdf · progressista perquè defensa la vi-da. ... Fotografia: Laia Coll, Jasna Hodzik

núm

. 514

24 de gener de 2014

ISSN - 1695-4793

5Collboni, Bonet i Martí sumen suport local a les primàries

7Vallcarca prepara l’enderroc de dues peces i el nou bloc

SUPLEMENT

Neix Can Roger: menjador+hort+art

Carbonell i Lázaro ultimen equip en la lluita electoral de Festa Major

Verdi recolza la presidenta de carrer i Camprodon el secretari, i la Fundació es divideix | pàg. 6

Xavi Tedó

L’Ajuntament compra el solar d’Encarnació i garanteix el jardí

El pols veïnal dóna fruits dos anys després de l’enderroc del convent i el frustrat pla immobiliari

pàg. 6

2

24 de gener de 2014l’independent

editorial cartes al director ull de dona

el dependent

Adreceu les vostres cartes, amb un màxim de 15 línies, indicant el vostre nom, adreça, telèfon i DNI a: l’Independent c/ La perla, 31 baixos - 08012 BCN o bé a [email protected].

També les podeu fer arribar a través del nostre portal www.independent.cat/gracia

DRET DE LA DONAEls escric amb relació a l’article sobre l’abortament aparegut di-vendres 17 de gener a la seva pu-blicació. Ningú té dret a avortar. La dona no decideix en aquest cas sobre el seu cos, sinó sobre el del seu fill, i l’estat té l’obligació moral de vetllar per la vida dels més innocents i indefensos, com ara són els infants en el ventre de la seva mare. La condemna de l’abortament no es reaccionària sinó tot el contrari, una posició progressista perquè defensa la vi-da. Tampoc no té res a veure amb la ideologia política o religiosa.

Sara Sánchez

A través d’un article de Han-nah Bloch a National Geograp-hic que parlava de l’exploració al s. XIX m’he assabentat que, avui, es reconeix cada cop més la importància del fracàs. Els educadors cerquen maneres que els nens i nenes aprenguin a gestionar-lo. A les escoles de negocis estudien les lliçons que d’ell poden ex-treure’s. Els psicòlegs analitzen com l’afrontem, generalment amb la intenció de millorar la probabilitat d’èxit. La paraula “èxit” deriva del llatí: exitus, “sortida” i, en efecte, sortim del fracàs per abocar-nos a l’èxit. Un no pot existir sense l’altre. Fins i tot en els casos més estrepitosos, el fracàs proporciona una informació, que ens ajudarà a fer les coses d’una altra manera, la propera vegada. També serveix per recordar-nos que qualsevol empresa té la seva part de sort. Perseverància, resiliència, capacitat d’adaptació i gestió de la crisi. Són tots elements fonamentals de l’exploració, i de la vida mateixa. “Intenta-ho un altre cop. Fracassa un altre cop –escriví Samuel Beckett-. Fracassa millor”. És una lliçó que costa d’aprendre. Prefe-rim llençar-ho tot a la bassa abans que aprofitar les coses bones d’un experiment fracas-sat i tornar-ho a intentar!

L’Ajuntament de Barcelona s’ha gratat de nou la butxaca a Gràcia, per segona vegada en quinze dies, després de l’anunci de construcció la setmana passada de l’escola L’Univers amb pressupost municipal –en un cas similar al de l’escola Mediter-rània de la Barceloneta. Ara li ha tocat a un altre dels colobrots del districte, el solar d’Encarnació que el gener de 2012, ara fa dos anys, encara era el convent de les Missioneres del Santíssim Sagrament i Maria Immaculada... Els veïns van sentir picar els paletes una trista nit de Reis, però no pensaven que tot aniria avall en qüestió de dies amb la vista grossa de l’Ajuntament i la permissivitat de l’Arquebisbat.

Tot tenia molt mala pinta: la immobiliària Volumètric hi va projectar un pàrquing i pisos que es carregaven no només l’espai del convent sinó també el jardí interior que feia de mi-nipulmó per al barri, el Districte es va posar les piles i va fer refer fins a dos vegades el projecte a Volumètric (el primer ho arra-sava tot, el segon preveia unes lloses i verd i el tercer preveia replantar els arbres). Finalment van desistir. El solar, en aquests dos anys, s’ha convertit en un petit

Vietnam, com l’hauria definit Huertas Clavería, i mes rere mes els veïns han volgut mantenir el caliu de la reivindicació perquè almenys el solar no es perdés com a espai verd, mentre les palmeres sucumbien a la plaga de l’escarabat morrut i gairebé ningú els feia cas. Com sempre, això els ha fet més forts i han aconseguit ser escoltats quan han utilitzat les mateixes armes que l’administració, assessorant-se amb arquitectes i presen-tant informes sobre la qualificació urbanística del solar. Volien demostrar l’ús històric del solar com a equipament, encara que no ho fos tècnicament, perquè és el que sempre havia volgut el propietari ara fa cent anys quan ho va cedir a l’esglésiaD’acord, els veïns no han desembutxacat els 1,2 milions d’euros que l’Ajuntament ha pactat amb les missioneres, amb l’ar-quebisbat i amb la parròquia de Sant Joan. Molt bé. Felicitats, Ajuntament. Gràcies. Però què hauria passat si ningú hagués obert la boca?

Doncs sí, som uns malpensats. Tombar l’obelisc primer república, després franquista i ara monàrquic en homenatge a Espriu -un moderat, ehem- no té cap sim-bologia política. Diàleg amb el monument de la plaça Joan Carles I, rè-plica... són els substantius que els periodistes han utilitzat aquests dies per parlar de la inauguració de ‘Solc’ als Jardinets. Els ‘spin doctors’ del Districte i de l’Ajuntament han respirat veient com s’estalviaven la polèmica. Ara ja es poden centrar a esbrinar com Parcs i Jardins traurà les fulles que caiguin al forat de l’escultura.

Fracassar millor

Cada solar

El projecte inicial preveia pisos i pàrquing destruint

un jardí que feia de minipulmó verd

Els veïns han aconseguit ser

escoltats presentant informes urbanístics

opinió

Conxa Garcia

PREGUNTA AL SR. ESTEVESer amo de res concret vol dir tenir-ne la propietat absoluta. Almenys això és el que diu el diccionari. Col-locar una placa d’amb prou feines 2 pams en una paret d’un jardí pú-bic en homenatge a una persona que va fer molt per Vallcarca, NO és apropiar-se de Vallcarca però anar

en contra dels horts urbans potser sÍ que és apropiar-se absurdament d’un dret, no creu? Ho ha pensat bé tot això? Llarga memòria per l’Oriol Caballero i llarga vida als horts urbans que fan molta falta, especialment als qui no poden fer tres àpats al dia.

M. Basté

AVORTAMENTÉs esperançador veure que la gent es mobilitza contra el que conside-ren que serà un pas enrere en els drets de les dones. A Gràcia la gent encara surt al carrer.

Marta G.

Fe d’errates: El programa dels Foguerons a Raspall se centra enguany en la lluita per la defensa del català a l’educació pública de les Illes Balears i Pitïuses, i dissabte el concert i ball de bot serà a càrrec d’Exiliats i Al-Mayurqa.


3

el bloc

Ha mort un periodista, un dels professionals més didàctics que conec a l’hora d’explicar la macro i la microeconomia. Ha mort un periodista, un dels rarets més rarets de les seccions d’Economia que he conegut, perquè no vivia en la seva bombolla, perquè trepitjava carrer més que els periodis-tes de municipal, perquè no girava l’esquena a l’hora de compartir agendes, perquè era de la tropa i no de les estrelles i, sobretot, per-què tenia un excepcional sentit de l’humor. Ha mort un periodista, i hi ha una església plena, i dues dones passegen el gos a fora en una plaça de la part alta; i una senyora passa el rosari al meu costat, jo, en silenci ateu respectuós; i escolto l’homilia amb aquella ràbia amarga, serrant les dents, sobretot quan el sacerdot explica que l’Ignasi no es volia morir però que, creient com era, al final va acceptar l’últim viatge. Ha mort un periodista, i hi ha una es-glésia plena amb nens que ploren i cotxets a la porta. Ha mort un periodista, i dues amigues et truquen per explicar-te que estan embarassades. La mort i la vida. La vida... Boniato, et trobarem a faltar.

Albert Balanzà

Mort i vida

què en penseu...

Em sembla molt fort que al final qui hagi sortint guanyant és l’església. Me n’alegro pels veïns i per tota la mobilització que han dut a terme, però crec que l’administració ho ha fet francament malament.

És una bona notícia però m’es-tranya la jugada de l’Ajuntament, que espero que ho hagi fet per la pressió veïnal. Llàstima de les palmeres del jardí, que no s’han pogut salvar.

Penso que han trigal molt, però de moment val més això. Es fe-licita el moviment veïnal que va aturar tota aquesta especulació. Haurien d’haver aprofitat l’edifici de l’antic convent per fer un equi-pament pel barri.

És una gran notícia que l’ajun-tament recuperi el que ja era seu. Els veïns portem dos anys lluitant en tots els fronts i ara esperem que el projecte que s’hi faci acontenti les demandes i salvi tot el verd.

equip

marta montcadaartista

Irene torregrosa jubilada

lluc bergaprofessor

mIreIa navarrotreballadora social

la Perla, 31, 08012 - barcelona - tel. 93 217 44 10

edita: DeBarris, sccl. director: Albert Balanzà. És una iniciativa de: Associació Veïnal Vila de Grà cia, DeBarris i GràciaWeb. consell di rectiu: Albert Balanzà, Joan Lou. directora adjunta: Sílvia Man-zanera. redactor en cap: Xavi Tedó. redacció: Anaïs Barnoles, Ca-rina Bellver, Anna Buj, Clara Darder, Meritxell Díaz, Núria Falcó, Èric

Lluent, Patricia Monge, Marta Narberhaus, Paula Solanas, Ginebra Vall. col·la boracions: Àlex Bosch, Pep Boatella, Lluís Bou, Miquel Cabal Guarro, Ramón Casalé, Guillem Cifré, Artur Estrada, Àngel Garreta, Manolo González ‘Patata’, Pep Gorgori, Sebastià Jovani, Pere Martí, Víctor Nubla, Roger Rofín, Tristram, Rafael Vallbona.

Fotografia: Laia Coll, Jasna Hodzik i David Zorraquino. maqueta-ció: Sergi L. Bofill. disseny web: Maria Vilarnau. Publicitat: Carlota Freixenet (692 601 263). Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.dipòsit legal: B-32.478-00

distribució controlada per Pgd

... de la compra del solar d’Encar-nació?

per Silvia Manzanera

opinió

opinió Manel Fernández, candidat a primàries del PSC a l’alcaldia de Barcelona

Carta dirigida a tots aquellsque se senten socialistesSom molts els militants de ba-se del PSC que estem tips de posar la cara i de pagar els plats trencats de la situa-ció en la què es troba el partit, rebent les críti-ques de la ciutadania, que tendeix a ficar-nos a tots en el mateix sac. Ens estem referint al sac dels draps bruts dels que la gent parla i que, conscient o incons-cientment, han generat els que ens representen, que miren cap a un altre costat quan les denúncies i els escàndols surten a la llum pública i esquitxen el partit. No parlo de ningú en concret, sinó de la cara visible del par-tit, de la cúpula, de l’anomenat aparell, de la casta de dirigents anquilosats que, d’alguna me-na, és la responsable de que els ciutadans hagin perdut la confiança. En aquest context, els militants de base tenim tres alternatives: abandonar el partit per criticar-lo i quedar-nos a casa o anar a una altra formació; seguir ca-llant i convertir-nos en còmpli-ces de tot el que ens passa; o prendre la paraula i donar un pas endavant .Els que estimem el PSC, els que creiem en el socialisme que preconitzaren els fundadors, com Pablo Iglesias o Josep Pa-

llach, els que f o r m e m part de l’orga nització pels nostres ideals i simple res-ponsabilitat política, els que vi-vim del nostre esforç i treball, no hem de tenir cap mena de dubte. Hem de participar activament en aquests processos. En aquest sentit, hem de tenir ben clar que el procés no l’ha

c r e a t la direc-

ció perquè de la nit al dia

s’hagi convertit a la demo-cràcia. Ho ha obert per la pressió de les institucions i partits euro-peus, la dels militants de base, i sobretot, la del carrer.Tant ha costat arribar fins aquí i obrir aquest forat, que aquells que ens sentim responsables i compromesos, no podem vacil-lar. Hem de participar sota qual-

sevol de les fórmules possi-bles: presentant les nostres candidatures a qualsevol de les modalitats, sense comple-xes, vergonyes o pors de cap tipus, doncs l’important no és aconseguir cap càrrec sinó remoure les estructures arcai-ques del partit, perquè penetri en les seves entranyes l’oxigen que necessita; recolzant les

candidatures no oficialistes i enderrocant les oficialistes, que són les que volen l’im-mobilisme; difonent entre els nostres contactes el gran èxit d’aquesta festa de la demo-cràcia que són les primàries; i votant les candidatures no ofi-cialistes i els companys valents i compromesos amb la nostra causa, que no és altra que la del socialisme.Camarades i amics: aquesta és la nostra hora. I és per això que, sense cap mena de vergonya o escrúpols, ens dirigim a tu, com-pany socialista, per demanar-te el teu suport i aval a la nostra candidatura a través del canal www.manelfernandez.cat/aval

Som molts els militants de base del PSC que estem tips de posar la cara i de pagar els plats trencats

L’important del procés es remoure les estructures

arcaiques del partit i aportar-hi oxigen

4


la setmana

Joaquim Nadal és un dels bons polítics que ha tingut aquest país. Va ser l’alcalde que va transformar Girona, i després va ser el mi-llor conseller que va tenir el tripartit al costat de Montserrat Tura. Ara encapçala el pacte pel dret a decidir a la seva ciutat, després que Pere Navarro el va defenestar. Nadal acaba de publicar el seu llibre de memòries entre el 1993 i el 2012, del qual recomano fermament la lectura.Nadal hi explica des que es va presentar com a cap de llista del PSC a les eleccions catalanes fins que va deixar el Parlament fa dos anys, en una mena de dietari on detalla reunions i converses. S’hi nota l’entre bastidors de la política dels darrers anys, amb l’inconvenient subjectiu que tenen sempre les memòries. Val la

pena.El llibre inclou una escena molt interessant, que és quan Navarro el relleva com a president del grup parla-mentari del PSC, amb l’espant consegüent de Miquel Iceta. És en un dinar al restaurant La

Camarga amb el primer secretari del PSC, el 10 de maig del 2012. Allà li va comença a insinuar el cessament:“Pere Navarro: Tinc inputs de dins i de fora que em demanen canvis al grup parlamentari i un cop d’autoritat, em diu.Quim Nadal: Em demanes que plegui?Pere Navarro: No. Considerem aquesta conversa només entre tu i jo.Li discuteixo, però, la major i li demano que no oblidi que l’uni-vers per produir una substitució es limita als vint-i-vuit diputats i diputades del grup parlamentari actual. El repto a trobar, en la llista, algú altre amb autoritat moral i política, i també amb bagat-ge ideològic, per substituir-me. Penso que potser només podria ser Miquel Iceta, i aquest ha dit i repetit que està lligat a un bloc de direcció al qual es mantindrà inalterablement fidel.Li dic que a mig mandat no em sembla que tingui cap sentit que em quedi fent de diputat i que, plantejat en aquests termes, potser és millor que deixi l’escó. No veig el partit en disposició de valorar ni de reconèixer tota una trajectòria. Ni d’afavorir una sortida a to amb els anys de dedicació i servei.Li dic que cal posar-hi data –una de possible, que li avanço insensatament, és el 31 de gener de 2013, que és el dia que faré 65 anys–, que ho he de poder fer jo per iniciativa pròpia i que cal respectar els tractes que em va proposar quan es va fer el Con-grés. Diu que naturalment em correspon una sortida institucional adequada. Només farem algun canvi en la direcció i res més, per reforçar el paper dels nous membres del secretariat.Espanto Miquel Iceta quan li ho explico”. El relleu va ser la primera errada monumental de Navarro. Va situ-ar com a president del grup parlamentari Xavier Sabaté. Només va durar tres mesos.

Memòries de Joaquim Nadal

Lluís Bou

opinió

El llibre explica quan Navarro el relleva al grup parlamentari, amb l’espant consegüent d’Iceta

L’lndependent no es fa responsable ni té per què compartir les opinions expressades a la secció d’opinió d’aquest setmanari

opinió per Jordi Oriola Folch, realitzador audiovisual

La necessitat d’una derrota del nacionalisme espanyol franquistaEl nacionalisme espanyol, que ja venia conformant el seu cà-racter en el colonialisme i en el 1714, es va acabar d’encunyar definitivament durant el fran-quisme, i necessita una derrota per al bé dels catalans, dels bas-cos i, sobretot, dels espanyols! Em sap greu que la qüestió si-gui tan en termes competitius, però l’avantatge i el que farà un gran bé als espanyols serà que la derrota serà democràtica i pacífica. A no ser que recorrin a l’exèrcit, com molts sectors del PP reclamen, i es perllongui la situació.Fixeu-vos com es planteja al Regne Unit la qüestió escocesa. L’aborden amb un referèndum a la població escocesa. Aquí el govern espanyol del PP, però també UpyD i la majoria del PSOE, i fins i tot gent d’IU, ho plantegen com una impossibi-litat. Amb la intransigència del vencedor enfront del derrotat. Els franquistes van guanyar la guerra i van practicar una ne-teja ideològica sistemàtica i im-placable. I d’aquí ve España. No ho volguem oblidar o dir que el temps ja ho ha esborrat. Pitjor, ens hem passat molts anys atu-rats en el llimbs de la història. No és un fet a menystenir que van guanyar la guerra i van tenir el poder des de llavors. Això ha estat molt determinant i ha pa-rat el progrés històric que havia d’haver experimentat aquesta societat espanyola molt diversa i pluricultural que va sobreviure al franquisme.Estic convençut que la pedra angular del moment actual on caminem cap a la indepen-

Cedida

dència de Catalunya no és tant per l’existència d’una identitat de poble aquí, sinó pel que ha passat i passa allí, a Madrid. Per causa del nacionalisme espanyol franquista. Si la guerra l’hagués guanyat el bàndol legítim demo-cràticament, segur que hauríem tingut moments de tot en la his-tòria, però seríem una societat radicalment diferent, molt més moderna, oberta i democràtica, i estic segur que l’independen-

tisme català no existiria com a força determinant. Estaríem suficientment satisfets d’estar dins d’aquest estat, perquè hi hauria uns mínims de joc net i democràtic.L’error intrínsec de les victòries violentes i imposades, és que no aconsegueixen guanyar mai. Deu empipar molt a la cas-ta franquista comprovar que no poden passar pàgina per molt que vagin guanyar, per molt que mantinguin el poder econòmic, i per molt que vagi passant el temps. Resorgeix i resorgeix persistent i tossuda la reclamació contra el franquis-me. El derrotat mai pot accep-tar una relació que va començar malament, des de la imposició i l’assassinat. Per això, malgrat el progrés econòmic d’Espanya, l’influx de la modernitat, l’en-trada a la UE, etc... sembla que, en el camp simbòlic, Espanya ha quedat aturada en l’últim dia de la Guerra Civil.

Els franquistes van guanyar la guerra i van

practicar una neteja ideològica implacable

La pedra angular del moment actual cap a la

independència és pel que ha passat i passa a Madrid

Dóna la cara per l’independentDesitjo rebre L’Independent setmanalment a casa (44 números l’any)

per 50 o 100 euros en concepte de tramesa i suport a la publicació

Dades PersonalsNom i cognoms .............................................................................................................Adreça .................................................................................................. C.P. ..................Localitat ................................................................. Telèfon .........................................Dades bancàries (per a la domiciliació)Titular del compte ......................................................................................................... IBAN Entitat Oficina Dígit control Núm. compte

Trameteu aquesta butlleta per correu, personalment, per telèfon o per correu electrònic a:c/ La Perla, 31. baixos. 08012 BCN. Tel.: 93 217 44 10. Correu e.: [email protected]

tuits

alexandrelopez @alexandrelopez 51min Cal que estació lesseps faci olor de motxilla de 10 dies de campaments? #gracia

Guillem @Will_1981)Quan jo vivia a Gràcia no hi havia tants hipsters. De fet, no n’hi havia cap. Ni guiris. I el carrer Astúries no era peatonal! I...

Clara Narvion @claranarvion Ostia, acabo de descobrir que hi ha un bar a Gràcia que es diu John Boy. Serà per la cançó dels @loveoflesbian?

Esbergínia de Sísif @esberginiaAls #Jardinets de #Gràcia, potser no és pas un abeurador, és la famosa menjadora que deia Pujol pare.

Selecció quinzenal de l’independent [@indepe_gracia] dels millors tuitsdels tuitaires locals o de tuitaires que parlen de Gràcia

[el tuit de la setmana]

Subscriu-te!


5

política

Els Jardinets pateixen ara mateix un embús d’astres amb les escul-tures dedicades a Espriu, Maragall i Fabra. El ‘Solc’ de Frederic Amat, el polític obelisc tombat inaugurat aquest dilluns, ha desplaçat ‘L’Em-pordà’ d’Ernest Maragall en me-mòria de Joan Maragall, que serà recol·locat a la mateixa plaça. Però ‘La lectura’ de Josep Clarà a Pom-

Xavi Tedó

El monument a Pompeu Fabra, aquesta setmana

Fabra prepara l’adéu als Jardinetspeu Fabra, amb les lletres de ferro, té els dies comptats. És allà des de 1993, en tant que còpia d’una obra esculpida el 1948, just l’any que va morir Fabra. A la seva contra va que l’escultura de Maragall ja s’ha remogut prou (ja va anar al Parc de Cervantes i va tornar) i, a més, Gràcia ja té un altre monument a Fabra a la plaça Lesseps.

L’arribada de ‘Solc’ i la reubicació de ‘l’Empordà’, a punt de desplaçar-lo

La comissió d’escultura de l’Ajuntament té una patata calenta sobre la taula per a la pròxima reunió: desplaçar el monument ‘Barcelona a Pom-peu Fabra’ de Clarà o encabir-lo en un espai on Espriu ha entrat i Maragall s’hi quedarà.

reportatge Albert Balanzà

El moviment okupa ressorgeix a favor del Banc ExpropiatSota el lema Defensem-los jun-tes, el col·lectiu de suport al Banc Expropiat ha convocat el pròxim 31 de gener una manifestació a la plaça Rovira (20.00 hores) en què també es farà una crida glo-bal a la defensa d’altres espais okupats com l’Ateneu Popular de l’Eixample -també al Districte, al passatge Conradí, del Camp d’en Grassot-, la Carbo, la Gordíssi-ma, l’Ateneu Flor de Maig, Can Vies i Can Sanpere.

breus

L’ANC-Gràcia demana portar llaços de senyera als Foguerons

L’Assemblea Nacional Catalana de la Vila de Gràcia ha demanat aquesta setmana que els assis-tents a la tradicional festa dels Foguerons de Sa Pobla a Gràcia de dissabte 25 llueixin llaços amb la senyera com a protesta contra la llei de símbols que ha entrat en vigor a les Illes i en solidaritat amb la campanya Enllaçats per la Llengua i amb l’Assemblea de Docents i els sindicats illencs. Do-nant un caire polític que ha anat en augment en els últims anys als Foguerons, l’ANC muntarà dis-sabte dues parades informatives a Travessera/Gran fins al migdia i a Fontana tot el dia fins a mitjanit.

Cedida

Collboni, Martí i Bonet sumen suports entre els dirigents del PSC de Gràcia Espriu anuncia oficialment el suport al diputat, Comín aposta pel regidor i Maggi per l’exdiputada

Cinc dels sis candidats procla-mats aquesta setmana en les eleccions primàries del PSC per elegir l’alcaldable per Barcelona, sobretot Jaume Collboni, Jordi Martí i Laia Bonet, s’han re-partit la majoria de suports de l’executiva local i confirmen així que el procés serà disputat. Tal com va explicar aquest setmana-ri a finals de novembre (vegeu núm. 508), Jaume Collboni i Jordi Martí, però ara també Laia Bonet, són a priori els tres candidats favorits de l’agrupa-ció. Ara bé, Rocío Martínez i Carmen de Andrés també sumen vots entre la militància local.

Albert Balanzà

A cara descoberta, finalment, i sense subterfugis, els dirigents de l’agrupació del PSC de Gràcia han començat a triar entre la mitja dotzena de candidats a primàries i la primera conclusió és que la cosa va molt repartida, almenys a la vista de la tria dels principals caps de l’executiva local. No ha es-tat cap sorpresa, en aquest sentit, que l’exregidor de Gràcia i primer secretari, Guillem Espriu, hagi fet l’anunci oficial de suport a Jaume Collboni, si bé ja fa setmanes que estava implicat en la candidatura, al costat de la seva exconsellera tècnica al Districte i germana del candidat, Iolanda Collboni.

Pepe Luque

D’esquerra a dreta, Espriu, Maggi, Comín, Bonet i Escobar, dirigents locals

Però qui ha fet forat com a candi-data, aprofitant la seva doble con-dició d’exdirigent nacional i ara membre de l’executiva, és Laia Bonet, que es beneficia del suport previst del secretari d’organitza-ció, Jesús Jiménez, i de l’anunci-at recolzament aquesta setmana del portaveu del grup municipal a Gràcia, Carles Maggi, i de l’excon-sellera Míriam Carracedo.També suma suports el candidat i president del grup municipal a Barcelona, Jordi Martí, que tindrà al seu costat el també exdiputat i membre de l’executiva local Toni Comín, però també un dels diri-gents de l’agrupació gracienca, Oriol Bartomeus. De moment, el viceprimer secretari, Xavier Bar-berà, tot i haver anat a un parell d’actes del candidat, no es mulla.

Aparentment, en pitjor posició, arrenquen la cursa a l’agrupació local la resta de candidats, com Rocío Martínez-Sampere, exmi-litant del PSC de Gràcia, que tin-drà al costat una de les dirigents de l’agrupació a l’ombra, Mireia Escobar, exmembre del gabinet de Jordi Hereu. La primera de les

candidates a llançar-se a l’arena de les primàries, Carmen de Andrés, tindrà Neus Bonet, membre de l’executiva, com a principal ariet a la Vila. Amb un aire d’outsider, l’últim dels candidats, Manel Fer-nández, ha estat el primer que va reunir-se amb els militants de l’agrupació el 15 de gener.

Barberà farà d’home bo, de momentTot i que s’ha deixat veure en un parell d’actes preelectorals de Jordi Martí, el viceprimer secretari del PSC de Gràcia, Xavier Barberà, no ha anun-ciat públicament el seu vot i així es mantindrà, neutral, en tant que coordinador del pro-cés de primàries a nivell local. “Per garantir la neutralitat i el bon funcionament de la inici-ativa”, assegura el PSC en un comunicat. Barberà també as-sumirà provisionalment l’àrea de Comunicació, que depe-nia d’Organització, tenint en compte la implicació de Jesús Jiménez, en la candidatura de Laia Bonet. L’exconsellera de Gràcia Alícia Fernández for-marà part, al seu torn, de la co-missió organitzadora a nivell de Barcelona.

Cedida

6


societat

Els veïns celebren la notícia però ara volen participar de la decisió sobre el futur de l’espai

L’Ajuntament de Barcelona ja és el propietari del solar d’Encarnació 62-64, després de formalitzar l’acord a finals de desembre amb els seus propieta-ris, les Missioneres del Santíssim Sagrament, l’Arquebisbat de Barcelona i la Parròquia de Sant Joan de Gràcia, per un total de 1,2 milions d’euros. Pels veïns, es tanca la primera fase d’un procés que es va iniciar ara fa tot just dos anys amb l’enderroc de l’antic convent i l’aparició d’una immobiliària que pretenia construir pisos i un aparcament.

Silvia Manzanera

“Celebrem la notícia perquè han estat dos anys de lluita veïnal constant però ara comença la segona fase; què hi faran i quin paper tindrà el jardi”. Així es manifestaven aquesta setmana membres de la Plataforma Sal-vem el Jardí d’Encarnació, impul-sora d’un moviment veïnal que ha anat guanyat pes a la Vila els dar-rers mesos i que ha recollit més de 5000 signatures. Precisament, la regidora Maite Fandos ha ex-plicat que el districte inicia ara l’estudi dels futurs usos que se li podran donar a tot l’espai i que el projecte que s’hi realitzi haurà de respectar al màxim possible l’es-

Xavi Tedó

Imatge del solar d’Encarnació, amb el jardí centenari al fons, aquesta setmana

L’Ajuntament compra a l’Arquebisbat el solar d’Encarnació per 1,2 milions d’euros

pai enjardinat del solar. La com-pra de l’espai es produeix després que la promotora, que tenia op-ció de compra de l’illa on tenia previst construir habitatges i un aparcament subterrani, hagi re-nunciat definitivament a tots dos projectes. Aquesta operació entre el consistori i l’església no impli-ca un intercanvi de qualificació dels terrenys, mantenint-la com a edificable i no d’equipament, una condició que sí té la pastilla del costat, en els números 66-68, fet que ha estat motiu de denúnica per part dels veïns.

A. B.

La Fundació Festa Major ja ha començat a comptar els dies que falten per viure el primer procés electoral de tria de president de la seva història, perquè res no fa pensar, ans al contrari, que les dues candidatures fetes públiques fins ara, la de Carla Carbonell, presidenta de Joan Blanques de Baix de Tot, i la d’Àngel Lázaro, actual secretari de la Fundació, es

puguin posar d’acord en una llis-ta única. De fet, no hi haurà més candidatures, però les dues posi-cions no han fet més que enrocar-se en les últimes setmanes, defi-nir models gairebé contraposats i, sobretot, sumar adhesions.Carbonell, que va ser la primera a anunciar les seves intencions (vegeu L’Independent núm. 495), ha sumat Sergi Font, president de Verdi del Mig i el vicepresident de la Fundació, Miquel Àngel Verga-

ra, a un equip que també ha fitxat Toni Zafra (exReig i Bonet) i Martí Urgell (Plaça de la Vila). Tots ells, almenys, van participar en una reunió el 9 de gener per posar-se d’acord. Un dels presents, el tre-sorer de la Fundació, Lluís Aromí, hauria fet el pas a favor de Carbo-nell aquesta setmana.Per la seva banda, Lázaro, el pri-mer a donar una entrevista (vegeu L’Independent núm. 504), tindrà el suport intern de la històrica

Verdi recolza l’una i Camprodon l’altre, mentre la junta actual es divideix

Carbonell i Lázaro ultimen equips en la batalla electoral de Festa Major

Carla Carbonell i Àngel Làzaro en imatges d’arxiu

Arxiu/ JM Contel i SM

Manolita Domínguez, vocal de la junta (i exProvidència), i d’Enric Bosch, vicepresident de Campro-dón, que anirà de secretari de la candidatura. El president actual,

Ricard Estruch, de moment, no s’ha pronunciat públicament, tot i que ha estat sondejat. Les elecci-ons es faran a finals d’abril o prin-cipis de maig.

Gener de 2012. Enderroc de l’antic convent de les Missione-res del Santíssim Sagrament al 62-64 del carrer Encarnació. La promotora Volumetric anuncia que farà una promoció de pisos i aparcament.

Juliol de 2012. Després de descartar la construcció d’una llosa o la substitució del jardí per jardineres, l’Ajuntament estudia una tercera opció per in-

tentar salvar una part del verd, replantant els arbres.

Novembre de 2012. La im-mobiliària es retira del projecte deixant l’espai en estat d’aban-dó, que després es recuperaria amb la implicació veïnal.

Agost de 2013. Els veïns pre-senten un informe a l’Ajunta-ment sobre la qualificació urba-nística del solar. Sense resposta.

la cronologia

Xavi Tedó

Els Lluïsos podran dur a ter-me el projecte de reforma de la seu que els socis van aprovar en assemblea el 12 de febrer del 2013. Les obres, que tenen un cost d’uns 2.800.000€, s’han desencallat gràcies a una sub-venció de 1.283.000 € atorgada per l’ICUB (Institut de Cultura de Barcelona), que representa el 45% del cost de l’obra. L’entitat assumirà un 30% del pressupost amb un crèdit i el 25% restant s’està acabant de negociar amb altres institucions i empreses privades. Les obres, que comen-çaran el 5 de maig i s’allargaran fins al setembre de 2015, ser-viran per millorar i ampliar els espais, garantir l’accessibilitat de les persones amb mobilitat re-duïda incorporant un ascensor i eliminant les escales que hi ha a l’entrada i insonoritzar la seu. El projecte compta amb el suport de la massa social, que ho va avalar amb el 95% dels vots a favor en assemblea i ho va ratificar lliu-rant 250.000 € en forma de do-natius, avals i dipòsits en el marc de la campanya “Implica’t amb els Lluïsos”, que es va realitzar el mes de juny de l’any passat. Els Lluïsos busquen un nou em-plaçament per fer les activitats que no es podran portar a terme durant els mesos que durin les obres.

Lluïsos farà obres al maig amb l’ajut de l’ICUB

83gener2014

‘Dentistes solidaris’, un nou model de compromís social

editorial

Can Roger: menjador + hort + art

Responsabilitat

Diverses entitats del barri de Sagrada Família i de Gràcia (la Fundació Claror) han posat en marxa el projecte Can Roger (ubicat a Roger de Flor, 217) amb un propòsit molt definit: la gestió d’un espai participatiu definit com menjador + hort + art. La seva idea és que el projecte no es pot per-

llongar en el temps perquè, tot i les necessitats socials de la zona, no és la solució a una situació que creuen indignant. El projecte té l’ús temporal del solar per a tres anys com a màxim, emmarcat en el Pla Buits; el destí final del solar és la construcció d’una residència de gent gran.

Les 1001 Dents, instal·lada a Gràcia, autofinança projectes solidaris

Fa unes setmanes es va inaugurar al número 217 del carrer Roger de Flor el projecte Can Roger a un solar buit que l’Ajuntament de Barcelona ha posat a disposició de projectes socials impulsats per enti-tats sense ànim de lucre mitjançant el concurs públic Pla Buits-Buits Urbans amb implicació territorial i social. L’adjudicació del solar al projecte es va aprovar en la Comis-sió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona el passat 25 de juliol de 2013. I el 7 de novembre de 2013, set entitats del barri (l’Associació de Veïns i Veïnes Sagrada Família, elBanc del Temps Sagrada Família, la Fundació Claror, l’Esglèsia Bíblica Ebenezer de Barcelona, la Parròquia Sagrada Família i parròquia Sant Ig-nasi de Loiola i l’Associació Cultural Difusor) van signar el contracte de cessió i van lliurar les claus a la constituida Associació Can Roger. L’adjudicació s’ha fet per un any prorrogable anualment fins a tres anys. El destí final del solar és la construcció d’una residència de gent gran. De fet, els seus impulsors ho tenen molt clar. Fugen de la idea de l’assistencialisme per defensar un projecte que creuen “temporal”. “La societat civil hem de contribuir, i reivindicar si cal, per tal d’acabar amb aquesta situació econòmica que està arrossegant cada cop a més famílies als llindars de la pobresa”, escriuen en la seva carta de presentació del projecte. “Volem allunyar-nos de la idea de pobresa i esdevenir un espai digne, modern, integrador, que aconsegueixi salvar les diferències socials entre totes les persones que hi intervinguin”. A favor.

Cedida: Can Roger

[2] [el tema del mes]

més sostenible

Entitats de Sagrada Família i Gràcia impulsen un projecte comunitari

Un total de set enti-tats, entre les quals està la Fundació Cla-ror, han creat l’Asso-ciació Can Roger -a la frontera amb Grà-cia- amb un pròposit molt definit: la ges-tió d’un espai parti-cipatiu definit com menjador+hort+art. I pensen que és neces-sari però no la solució a una situació que cre-uen indignant.

Silvia Manzanera

Amb una festa oberta al barri, el passat onze de gener es va inaugurar l’espai Can Roger, al número 217 del carrer Roger de Flor. Visites guiades, una cantada de Gospel i una xocolatada, entre altres acti-vitats, van servir com a carta de presentació de l’Associació Can Roger, una entitat creada per vuit entitats del barri per impulsar el projecte social Can Roger, una suma de tres potes: menjador social, hort urbà i art. Segons els seus impul-sors, Can Roger és també un projecte allunyat del concepte de pobresa, que es vol crear gràcies a la implicació i corres-ponsabilitat de tots (empreses, entitats, administració i veïns i veïnes). Té l’ús temporal del solar per a tres anys com a

L’hort de Can Roger s’està construint de manera co-munitària amb la implicació directe de les persones que en seran beneficiàries. S’han projectat diverses taules de cultiu, algunes per a cultiu per a unitats familiars i d’altres per a cul-tiu per part de col·lectius del barri. La majoria de materials són reciclats i tindran compostadora per poder convertir els residus orgànics del menjador en adob. L’espai d’oci con-templa un espai per poder-hi dur a terme tallers d’ex-pressió plàstica, cinema a la fresca i altres activitats de caire cultural i artístic, tant per a les persones usuàries del menjador com per a la resta del barri. També es fomentarà la projecció d’artistes emergents de la ciutat que usaran els murs de l’espai per plasmar-hi les seves obres.

Un hort amb espai

d’oci

màxim, emmarcat en el Pla Buits; el destí final del solar és la construcció d’una residència de gent gran. “La nostra missió

és millorar la qualitat de vida de les persones, i sota aquesta premissa s’entén la nostra presència al projecte”, explica l’Esther Benach, membre de Fundació Claror. L’entitat gra-cienca assumeix la secretaria de la l’Associació, mentre que la presidència està a mans de Esglèsia Bíblica Ebenezer de

Cedida: Can Roger

Una imatge recent de l’espai Can Roger, ubicat al carrer Roger de Flor 217, a la frontera amb Gràcia

Barcelona i la tresoreria de l’AVV Sagrada Família. “Sembla una zona que no hagi de tenir problemes de pobresa visibles, però el cert és que hi ha moltes famílies que ho estan passant molt malament”, afegeix Be-nach. “Les parròquies veien que hi havia persones que anaven a buscar aliments però que no podien ni escalfar-lo perquè te-nien talls de subministrament”. Però el projecte s’allunya del concepte més assitencialista perquè funcioni no només com a menjador social sinó

L’ús temporal de solar és de tres anys; el destí final és una residència

de gent gran

que pugui oferir alternatives de formació i lleure, sobretot per aquells col·lectius més vulnerables. Tot està concebut

amb criteris sostenibles i d’efici-ència energètica. L’objectiu del menjador és oferir 100 àpats al dia de dilluns a divendres en

horari de migdia. A banda del dinar, també s’oferirà reforç escolar a la tarda i aprofitar-ho per lliurar berenar als infants. D’altra banda, 26 persones del menjador (rotació anual) tin-dran la possibilitat de recollir producte fresc mitjançant el seu propi cultiu a l’hort. L’Associació està sempre a la recerca de finançament, tant per part d’empreses com amb una plataforma de crowfunding (www.migranodearena.org, a la qual es pot accedir des de la pàgina web de Can Roger).

Can Roger neix com a espai participatiu que inclou menjador, hort i art

La idea és que l’hort serveixi per abastir de producte fresc el

menjador

Temps pel tempsAquesta setmana no parlaré de cap fenòmen meteorològic com és l’objectiu d’aquesta secció. Tan sols us vull con-vidar a que a partir de l’1 de febrer d’enguany us passeu diàriament per la web de l’In-dependent de Gràcia. Si voleu saber quin temps farà, cada dia al voltant de les 8 del matí en format d’audio, tindreu l’oportunitat d’escoltar-ho. En Marc Gassó i un servidor, “els méteoindepes”, serem els encarregats de dur a terme la informació meteorològica diària.

Pretenem fer-ho de la mane-ra més entenedora possible, donant-li si s’escau un toc desenfadat. De dilluns a di-vendres (divendres afegirem el “pack cap de setmana”, com mana la tradició) ens tindreu al peu del canó per intentar esbrinar quin estri o peça de roba será la més adient pel dia en questió. En clau gracienca, és clar. Que el temps ens acompanyi.

MeteoGràcia

Carl

es N

erín

L’1 de febrer la pà-gina web de l’Inde-pendent de Gràcia incorporarà una no-va secció dedicada al temps. Cada dia i en format audio, els ‘meteoindepes’ Marc Gassó i Carles Nerín s’encarregaran de fer la previsió del dia.

Cedida: Can Roger

Vista general del solar destinat al projecte social Can Roger

[3]

L’equip de l’Agenda 21 Escolar ha coordi-nat aquesta setmana una sessió formativa sobre art i natura, en la qual van participar més de 40 persones a l’aula del Bosc Tu-rull. L’artista Roser Oduber en va ser l’en-carragada i la idea és que sigui la primera trobada d’un curs on investigar sobre els materials naturals.

Un grup de més de 40 persones, entre mestres i famílies de les escoles de l’A21E, van participar aquest dilluns passat a la tarda a una sessió formativa a l’aula Ambiental del Bosc Turull a càr-rec de l’artista contemporània Roser Oduber del Centre d’Art Contemporani i sostenibilitat – El Forn de la Calç (CACiS: http://www.cacis.cat) i coordi-nada per l’equip de l’Agenda 21 Escolar.

Feia una tarda freda, amb l’aire molt net i el sol a punt de la posta. Vam començar amb un itinerari per explorar el bosc de Turull amb tots els sentits, per obrir la mirada i descobrir unes petites intervencions artístiques realitzades per l’artista “in situ”. Amb algunes premisses botàni-ques per tenir en compte, vam recollir alguns materials, sobre-tot restes vegetals de la darrera jornada de manteniment feta per una brigada del districte.

Agenda 21 escolar

Quan la foscor va envair el bosc, vam continuar a l’aula am-biental, on la Roser va fer una presentació so-bre la història de l’art con-temporani en relació a la na-tura (Land Art i art efímer). A continuació vam visualitzar, per després provar, algunes tècniques per treballar amb els materials

recol·lectats i d’altres que havia portat ella: vidalba per cosir o lligar, fils de fulles de palmera per

cosir, pecíols de fulla d’acant secs per trenar, espàrrec-falgue-ra seca per fer boles on po-sar-hi plantes aromàtiques,

idees de mini-estructures per aconseguir amb l’alumnat fer una obra col·lectiva, etc.

Fotografies: Mireia Abril

Els participants amb l’artista Roser Oduber

Un dels moments de la sessió formativa dilluns passat al Bosc Turull

Art i natura, intervencions en el paisatge

El curs té l’objectiu de seguir explorant

les possibilitats de les restes orgàniques

Aquesta només és la primera sessió d’un curs amb l’objectiu de seguir explorant les possibi-

Les possibilitats artístiques del verd

litats de les restes orgàniques, de l’aprenentatge a l’aire lliure, d’investigar sobre els materials naturals i els vincles amb la fus-ta, les pedres, l’aigua, la terra ...d’utilitzar l’entorn natural com a escenari d’aprenentatge i creació artística. I tot això és possible en aquest magnífic equipament de l’Aula Ambiental del Bosc Turull.

Per les següents sessions proposem a les escoles que l’alumnat experimenti amb el material a l’abast (dels horts o patis) de cada centre les tècni-ques apreses. Posarem en comú les experiències de cada escola i repensarem estructures i re-cobriments per poder imaginar una obra col·lectiva en els patis o en l’espai públic.

Equip de l’Agenda 21 Escolar

[4] [per darrere]

“No és fàcil trobar professionals que renunciïn al seu marge de benefici”

Què va motivar el projecte de clí-nica solidaria? S’entén que les 1001 Dents sorgeix de l’ONG Dentistas sobre Ruedas.La idea sorgeix de la necessitat de sos-tenir l’ONG econòmicament de forma més independent perquè realment sigui una organització no governamental. Des-prés de portar a terme molts projectes a fora, a països com Perú o Moçambic, havíem de buscar una estratègia per ser més autònoms, d’aconseguir recursos de forma més directe. Al mateix temps vam adonar-nos que aquí la situació també era delicada, a casa nostra hi havia necessi-tats. Així que l’estructura de l’ONG va haver de canviar.

Vosaltres intenteu ser autònoms de l’administració però aquesta sí que recorre als vostres serveis...

Christian Verguer és el pre-sident de l’ONG Dentistes sobre Ruedas i fundador de la clínica Les 1001 Dents, instal·lada a Francisco Giner des de fa un any. Els seus pacients ajuden a fi nançar, amb el 13% de cada fac-tura, que persones sense recursos siguin ateses gratu-ïtament. La resta s’inverteix en el manteniment de les instal·lacions i els recur-sos humans. La factura no s’encarareix perquè són els professionals qui renuncien al marge de benefi ci per in-vertir-lo en la societat.

Christian Verguer, president de Dentistas sobre Ruedas i fundador de la clínica Les 1001 dents

La nostra ideologia i plantejament és interactuar amb d’altres organitzacions similars, amb les que compartim els crite-ris de selecció dels pacients. Per exemple, treballem molt amb Arrels, els seus usua-ris són pacients de la nostra clínica. Amb l’empitjorament de la situació econòmica l’Ajuntament ens deriven cada vegada més pacients, però sovint no és fa el seguiment adequat i ens fan derivacions

Silvia Manzanera

que no pertoquen. En canvi això no passa amb la resta de xarxa d’entitats socials. De tota manera estem molt contents de com està funcionant la clínica.

Quantes persones conformen l’equip?Aproximadament som uns 30 voluntaris per poder cobrir la jornada de 40 hores setmanals de servei. És molt difícil que

un professional hi pugui dedicar més d’un dia. Normalment poden venir un matí o una tarda; cadascú té la seva feina a part.

Que un professional com un den-tista renunciï al marge de benefici per invertir-lo en la societat, així d’entrada, sobta. No és gaire comú. I no és fàcil trobar gent que s’hi vulgui implicar. Nosaltres portem deu anys i no és gens fàcil. És un perfil molt particular. El que fem és retornar aquesta implicació en formació, en millorar les tècniques.

Amb 10 anys de trajectòria com valoreu l’experiència?Primer de tot, el tema de la salut bu-codental és un departament oblidat i una mancança en molts països. És una necessitat que no es veu i hi ha una mancança social real que nosaltres estem suplint. Hem vist persones malaltes a conseqüència de problemes bucodentals; no hi ha una cultura per cuidar aquest aspecte de la salut. Malauradament no crec que pugui ser viable a dia d’avui fer una cobertura total des de l’àmbit públic perquè no ha prevenció. Hauria de ser més preventiva per després no haver de posar tants parxes... De tota manera, estem molt contents de com hem estat acollits a nivell social.

I no hi ha més projectes que seguei-xin el vostre model?Com el nostre som els únics a tot el món. Hi ha alguna organització odontològica solidària però reben ajuts públics. Crec que hi hauria altra gent, d’altres àmbits de la salut, que podrien aplicar el model.

Quants pacients heu atès en un any a la clínica i quants usuaris heu atès a l’ONG?Hem tingut 800 pacients a la clínica i 800 a l’ONG. I perquè surtin els números la primera xifra hauria de ser el doble... Pe-rò és cert que aconseguir aquesta quanti-tat de clients en el primer any d’obertura és molt positiu. Cada vegada hi ha gent més conscienciada que hi participa.

Cedida.


7

societat

Fandos adverteix els veïns que un poliesportiu significa menys pisos

La nova fase del pla Vallcarca entrarà en una nova dinàmi-ca a l’estiu, un cop Hàbitat Urbà sàpiga si disposa de prou diners per executar les peces anomenades A5 (triangle de Farigola, Cambrils, avinguda Vallcarca) i A1 (blocs següents a la Casita Blanca). Si aquesta fase tira endavant, l’Ajunta-ment construïrà també un petit bloc de reallotjats, a l’avinguda Vallcarca 93-95, gairebé a tocar del primer edifici que va inau-gurar el 2009 i que té entrada tant per República Argentina com per l’avinguda Vallcarca.

A. B.

La tinença d’alcaldia d’Hàbitat Urbà ja té detalls concrets i ca-lendari aproximat per enderro-car les pròximes peces urbanísti-ques afectades del pla Vallcarca. Un cop té en la recta final d’ex-propiació i enderroc la peça A4 del carrer Gomis (la casa mig es-fondrada pujant a mà esquerra, gairebé sota el pont), enguany, en la línia del que va anunciar el març de 2012 (vegeu L’Indepen-dent núm. 429), la prioritat serà l’illa A5 de Cambrils-Farigola i els dos petits blocs de cases de la peça A1, on hi ha, per exemple, la Reina d’Àfrica. Es dóna la cir-cumstància que alguns propieta-ris d’aquestes finques, després d’anys d’ajornaments, van tenir ja un contacte informatiu en aquest sentit amb l’Ajuntament a finals de desembre.

Xavi Tedó

El solar de l’avinguda Vallcarca on s’ha de construir un bloc per als reallotjats

Aquests moviments, tenint en compte els afectats que van que-dant i que han de ser reallotjats en alguns casos, es faran d’acord amb la construcció també del mi-nibloc de 15 habitatges en el so-lar de l’avinguda Vallcarca 93-95. Quan aquest se-gon bloc de re-allotjats estigui a punt, l’oferta se sumarà als 42 habitatges que ja es van posar a disposició dels ve-ïns afectats el 2009.L’anunci d’aquests plans, que va fer dilluns el coordinador de projectes d’Hàbitat Urbà, Àlex Montes, suposen un avançament, sempre i quan es desencallin les

Vallcarca prepara l’enderroc de dues peces i el nou bloc

partides econòmiques, a un pro-jecte que el 2012 es va assegurar des de les instàncies municipals que no es mouria fins al 2015.El que té més dificultats de moure’s és la resta del pla, els

tres grans blocs d’habitatges que s’han de replan-tejar cap enre-re pujant a mà dreta: el debat sobre l’encabi-ment d’un equi-

pament esportiu que veïns com l’AV Gràcia Nord-Vallcarca vo-len amb piscina. “Si optem per aquest equipament, hi haurà menys habitatges”, va apuntar dilluns la regidora de Gràcia, Maite Fandos.

Veïns de les finques pròximes a la Casita ja

han rebut informació dels plans de l’Ajuntament

El Districte llançarà una campanya al veïnat

Redacció

L’any 2011 només es van regis-trar dos casos, el 2012 van ser 13, sobretot al nord de Gràcia i penetrant al Park Güell (vegeu L’Independent núm. 471), i el 2013 s’ha tancat amb 26 casos i amb una forta penetració a Va-llcarca. La plaga de l’escabarabat morrut, detectada l’any 2006 a Barcelona, avança implacable ja a Gràcia i, segons dades facili-tades pel Districte al consell de barri de Vallcarca aquest dilluns passat, ha atacat 26 exemplars de palmera, per exemple, a la plaça Olèrdola, a Esteve Terra-des, al carrer Baró de la Barre o a l’avinguda de Vallcarca.

Tant Parcs i Jardins com l’Ajun-tament continuen sent pessimis-tes en la lluita contra una plaga ja molt estesa i que no té un remei clar: el 2011 sí que es van salvar els dos exemplars, però el 2012 només tres de 13. No hi ha da-des específiques de salvaments el 2013. Però, en qualsevol cas, la principal preocupació, segons fonts municipals, continua cen-trada en els exemplars de pal-meres afectades que es troben en solars o espais privats. El cost mínim de treballs per curar una palmera es dispara a 600 euros i almenys el Districte no es re-signa i farà una nova campanya de xerrades informatives entre el veïnat.

La plaga del morrut mata el 2013 el doble de palmeres

Una càmera capta el presumpte violador del cúter

Mossos d’Esquadra

Xavi Tedó

Els Mossos d’Esquadra han distri-buït entre els cossos policials una imatge captada per una càmera de seguretat que podria corres-pondre a l’anomenat “violador del cúter” que ha agredit sexualment

a tres dones, dues de les quals a Gràcia, en l’últim mes. Es tracta d’un jove d’uns 25 anys de cons-titució prima i amb els cabells curts. La primera agressió, que va tenir lloc el 22 de desembre a la

nit al districte d’Horta Guinardó, no la va poder consumar perquè va fugir corrents després de sentir un soroll en una casa veïna. Les altres dues violacions es van pro-duir a la zona nord de la Vila.

Els Mossos busquenel violador del cúter

8


agendaSi voleu publicar els vostres actes en aquesta agenda, envieu un correu electrònic a [email protected] o bé un fax al 93 217 06 80

pediente Lesser (Carlos López).Casal de Joves El Coll-La Bruguera (Duran i Borrell, 24), a les 21 h

Concert: Mundo Guerrero. Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Jazz: The White Jazz Trio.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h

Concert: Giorgis.Almo2bar (Bruniquer, 59), a les 22 h

Concert: Dj Mamayé.La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a les 23 h

Diumenge 26 de generTitelles: L’hort de Can Pitrocs, de la com-panyia La Guilla Teatre.Lluïsos de Gràcia (Pl. Nord), a les 12 i a les 18 h

Teatre: El flautista d’Hamelín. Teatreneu (Terol, 26), a les 12 h

Teatre: Leonor o el problema domèstic, Teatre Dinàmics.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 18 h

Dimarts 28 de generT’interessa: Motivos que me han conver-tido en un español independentista. De raons econòmiques i d’organització del poder, ens parlarà Carlos Treviño. Orga-nitza, Súmate.

Biblioteca M. Antonieta Cot (Pg. Vall d’Hebron, 65-69), a les 19 h

Concert: La Marta Rius, dins del cicle Els dimarts em sentiràs.Sala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 21.30 h

Dimecres 29 de generJam session de jazz, blues, soul i rock.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 21 h

Concert: Geoff Farina + Alberto Monte-ro.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 21.30 h

Concert: Raul Alcaraz.La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a les 22 h

Concert: Dj Cuixaforta.LA Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a les 23 h

Dijous 30 de generCicle de xerrades sobre la salut: Coaching generatiu, troba la teva solució. A càrrec de Rodrigo Jarpa, coach.Biblioteca M. Antonieta Cot (Pg. Vall d’Hebron, 65-67), a les 19 h

Jazz: Music Arqueology.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 21 h

Concert: Monkey Pride + Underways.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

recomanemTxékhov, Graset i Fora d’hores. El periodista Xavier Graset porta a l’es-cenari l’espectacle Sobre els danys del tabac... i les ostres, un monòleg d’An-ton Txékhov dirigit i versionat per Francesc Cerro-Ferran que es va po-der veure la temporada passada a La Villarroel i que arriba al Lliure de Grà-cia en funció única dins del cicle Fora d’hores. Recomanat per tots aquells que vulguin gaudir d’una bona es-tona escoltant i veient una de les mi-llors peces còmiques breus del dra-maturg universal Anton Txékhov.Divendres 24 de gener al Teatre Lliure (Montseny, 47), a les 23 h

EXPOSICIONS

Fins el 29 de generExposició del 2n Concurs de fotografia Gràcia Solidària, impulsat per 12 entitats de cooperació internacional, agrupada-des en la plataforma Gràcia Solidària. La foto guanyadora ha estat Brush time, fe-ta per una voluntària d’Udutama, en una escola infantil prop de Mom tik Camp, a Tailàndia. Sala d’Exposicions del Districte de Gràcia (Pl. Vi-la, 2)

Fins al 31 de generExposició de pintura de Taller Escola Trebolari. Aquest divendres 10 de gener l’entitat ha programat la inauguració a la seva seu.UEC Gràcia (Encarnació, 131)

Fins al 2 de febrerPessebre artesanal i exposició nada-lenca a l’Espai Albert Musons organitza-da per la Fundació Privada Festa Major de Gràcia.Espai Albert Musons (Alzina, 9)

Fins al 5 de febrerExposició l’Àfrica salvatge i l’Àfrica hu-mana en blanc i negre, fotografies de Joan Canals. Amb retrats que gràcies al blanc i negre afegeixen una capa de com-plexitat a l’individu i els atorga més força a les imatges de les persones i també al món salvatge.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321)

Fins al 7 de febrerentre éssers i formes, de la fotògrafa ar-gentina Ale Rei. Una mostra que sorgeix de llargues caminades amb la seva càme-ra per diferents ciutats. Sense buscar res especials ni particular, només una sensa-ció que sigui especial en ella.Galeria H2O (Verdi, 152) Fins al 22 de març27è Festival Tradicionàrius: exposició cançons de pandero, de la Xarxa de les Cases de la Festa La Xarxa de les Cases de la Festa i el Museu Etnològic de Barcelona han creat aquesta exposició per donar a conèixer el món del pandero. La història d’aquest instrument a Catalunya s’explica

en 15 rollers amb diferents punts de vista des de etnomusicòlegs que van estudiar el pandero fa anys fins a grups i músics que actualment utilitzen el pandero. El pandero quadrat té actualment a Cata-lunya una nova vida, una nova dimensió. CAT (Pl. Anna Frank, s/n)

ACTES

Divendres 24 de gener27è Festival Tradicionàrius: Taller de Ball mallorquí a càrrec de F. De Luque, dins els actes del Cap de Setmana de les Illes a Gràcia.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 19 h

La Poesia Sona: Vers la llibertat, recital poètic-musical per alguns autors.Llibreria Ona (Gran de Gràcia, 217), a les 19 h

Concert: Haqni & The Bandz.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Johnny Big Stone & The Blues Workers.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h

Concert: Dj Mamayé.La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a les 23 h

Teatre: Sobre els danys del tabac... i les os-tres, d’Anton Txékhow, dins del cicle Fora d’hores”Teatre Lliure (Montseny, 47), a les 23 h

Dissabte 25 de generTEDxGracia: Follow your instinct! Xerra-da per mostrar que mai és tard per perse-guir somnis, per a fer un canvi de direcció a la vida i fer allò que ens fa feliços.La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 17 h

Teatre: Leonor o el problema domèstic, a càrrec de Teatre Dinàmics. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 18 h

Concert solidari pel 4t món: Al Rescat + Relamido’s + PD’s Piso.La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 21.30 h

Barris de cine: presentació del curt L’Om-bra interior, d’Arnau Segarra. Projecció del film Blue Velvet (David Lynch) + El Ex-

Cristina Calderer

cartellera

CINEMES

BOSQUE MULTICINEMES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• El lobo de Wall Street. 17.00 i 21.00. 18.30. Dl,

17.00 i 21.00. 21.30.• El médico. Dl, 16.00.• Giselle. Roh. 20.15• A propósito de Llewyn Davis. 16.10.• Mandela, del mito al hombre. 22.00.• Frozen, el reino del hielo. Ds i dg, 16.00 i 19.00.• La vida secreta de Walter Mitty. Dv, 16.00, 19.00,

22.00 i 00.30. Ds, 22.00 i 00.30. Dg, 22.00. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.

• La ladrona de libros. Dv i ds, 16.05, 19.05, 22.00 i 00.40. La resta, 16.05, 19.05, 22.00.

• Mindscape. Dv i ds, 16.00, 18.05, 20.10, 222.15 i 00.35. La resta, 16.00, 18.05, 20.10 i 22.15.

• El médico. 16.00, 19.05 i 22.15. Dv i ds, 22.10 i

00.35.• ¿Qué hacemos con Maisie? 16.10 i 19.10. Dv i ds,

22.10 i 00.35.• 12 años de esclavitud. 16.00 i 19.00.• Aerosmith Rock for the Rising Sun. Dv, 22.00.• Agosto. Dv, 16.00 i 19.00. Ds, 16.00, 19.00, 22.00

i 00.30. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00. Dj, 16.00.

CINEMES GIRONA. Girona, 175 • Tots volem el millor per a ella. Dg, 16.00. • Le Week-end. Dv, 17.00 i 21.00. Ds i dg, 16.00 i

18.00. Dc, 22.00. • Frozen, el regne del gel. Ds, 16.00. Dg, 12.00 i

16.00. • Presentimientos. Dv, 17.00, 19.00, 21.00 i 23.00.

Ds i dg, 18.10, 20.10 i 22.10. Dc i dj, 17.30, 19.30 i 21.30.

• Corredors de fons. Dj, 20.00. • En solitario. Dv, 17.30 i 19.30. Ds, 18.00, 20.00 i

22.00. Dg, 16.00 i 18.00. Dc i dj, 17.30 i 19.30. • Otel·lo. Dv, 19.00 i 23.00. Ds, 20.00 i 22.00. Dg,

20.00 i 22.00. Dc, 18.00 i 22.00. Dj, 18.00 i 22.00. • El retratista. Dc, 20.00. • La Otra presenta Flashdance d’Adrian Lyne

(1983). Dj, 21.30.

VERDI HD. Carrer Verdi, 32 • Sala 1: El lobo de Wall Street. 16.30, 18.15, 20.00

i 21.45. • Sala 2: Giselle. Ballet en directo. 20.15. • Sala 3: A propósito de Llewyn Davis. 16.00,

18.10, 20.20 i 22.30. • Sala 4: Blue Jasmine.16.00, 18.10, 20.20 i 22.30. • Sala 5: Todo el santo día. 16.00, 18.10, 20.20 i

22.30.

VERDI PARK. Torrijos, 49. • Sala A: Oslo, 31 de agosto. 16.00, 18.10, 20.20 i

22.30.• Sala B: Nymphomaniac. Volumen 1. 18.10,

20.20 i 22.30. • Sala C: Nymphomaniac. Volumen 2. 16.45,

19.30 i 22.15. Sobran las palabras. 22.15.• Sala D: La gran belleza. 16.05, 19.00.

Verdi Kids. Ernest & Celestine. 11.30 i 17.30. Aven-tures animades. Dg, 11.30.

TEATRES

TEATRENEU. Terol, 26 Sala cafè teatre. • Álvaro Carmona YoSoy. Dv i ds, 22.00, dg,

18.30. • Esperanto-te. Ds, 20.30. • Magia S.A. junior. Dg, 17.15. • Maleïts gossos. Dg, 20.30.

• Monólogos para el fin del mundo. Dc, 20.30. • Noches de prostíbulo. Ds, 23.30. • The cat, the rat and a motorcycle. Ds, 17.00.• Todo sobre mi pene. Dv, ds, dc, 22.00.• Todo es mentira... O no! Dj, 22.00. Sala Xavier Fàbregas. • Impro Horror Show. Ds, 23.30.• Impro-fighters Revolution. Dv, 23.00. • Impro-show. Dj i dl, 21.00, ds, 21.30, dg, 21.00.

SALA PORTA 4. Església, 4-6 • Línia + Nudo. Mitologia contemporánea gri-

ega. Dv 24 i 31 de gener a les 21.30 h• Xup-xup (espectacle infantil). Del 05/01 al

26/01 a les 12 h• Educando a Rita. Del 04/01 al 25/01 a les 19 h• Avui és gairebé mai. Del 04/01 al 25/01.• Soñeneros (sueños de marineros). Del 12/01

al 26/01 a les 17 h


9

cultura

L’escriptor Sebastià Jovani publica ‘L’ètica’ (Alrevés), el seu tercer títol de novel·la negra

La trobada de novel.la negra de Barcelona 2014 arrenca el proper 30 de gener a Gràcia, a la biblioteca Jaume Fuster amb el pare literari del comissari Maigret, Georges Simenon, com a protagonista. Però en el ter-reny local, un altre nom destaca en aquest cartell on el gènere negre és el centre de totes les mirades: Sebastià Jovani signa la seva tercera novel·la detec-tivesca amb un gir substancial en l’estil tot demostrant “l’estat de gràcia permanent” que viu aquest gènere.

Silvia Manzanera

“Abandono la contextualització gracienca per explicar una història sense cap coordenada ni espai o personatge que es pugui reconèi-xer”. Aquesta és una de les nove-tats del darrer llibre que l’escrip-tor gracienc Sebastià Jovani ha presentat aquesta setmana al Café Salambó, on el poeta i amic Javier Calvo va ser l’encarregat d’estri-par la història protagonitzada pel sergent Héctor Beltrán. L’Ètica, a la col·lecció Crims.cat, és la ter-cera novel.la negra de Jovani i el seu text més “sòrdid”. “La meva aportació al tema territorial ja la vaig fer Emulsió de ferro i Emet o la Revolta, i crec que ara hi ha d’altres persones més capacitades

Silvia Manzanera

Gràcia guanya pes a la BCNegra i centra l’activitat a la biblioteca Jaume Fuster

per seguir en aquesta línia”, ex-plica l’autor a l’Independent. Ai-xí, aquest canvi explica el treball intens de psicologia interna dels personatges que ha hagut de fer Jovani. “És un treball molt més in-trospectiu”, afegeix. Pel que fa a la forma, L’Ètica respecta els canons clàssics i recupera tots els per-sonatges prototípics del gènere, que l’autor considera en “estat de gràcia permanent des de fa anys”. Habitual de la BCNegra, Jovani serà un dels participants a la taula rodona Catalunya, terra de crims, el 4 de febrer a la Capella (16 h).

Els Verdi estrenen una sessió mensual de cinema francès inèditAquest setmana els Verdi han po-sat en marxa un cicle de cinema francès inèdit que proposa una sessió mensual del millors films signats al pais gal, cada primer dijous de mes. Camille Redouble, nominada en els premis César 2013 en 10 categories i guanyado-ra del premi SACD en en Cannes 2012, ha inuagurat la proposta.

breus

Una denúncia obliga el trasllat de les activitats de NunArt GràciaUna denúncia d’un veí ha obligat a l’entitat nunArt a canviar de lo-cal totes les activitats que s’havien programat aquesta temporada al local de Gràcia. Des del 20 de ge-ner i fins al juny, a part de nunArt Guinardó, existaran dos nunArts més: Cartagena (residències) i Atenes (entrenaments), anome-nats així pel nom del carrer.

Josep M. Contel

Inauguració de l’exposició del Pandero al CAT. L’actuació de la Tresca i la Verdesca i de La Carrau el passat dijous 16 de gener va servir per arrencar la mostra Cançons de Pandero, que el Museu Etnològic de Barcelona i la Xarxa de les Cases de la Festa han portat al CAT. L’exposició explica la història d’aquest instrument a Catalunya des de diferents punts de vista.

S.M.

El festival de creació femenina La Dinamitera, impulsat per la galeria gracienca UntitledBCN i Androna Cultura, s’ha proposat créixer en aquesta tercera edició. Així, l’objectiu és fer una proposta “més gran i millor que mai, amb dos exposicions, tallers oberts, conferències i recorreguts histò-rics”. Per aconseguir-ho les seves

organitzadores han creat un ver-kami per recaptar diners a través d’aquest canal de micromecenat-ge. La Dinamitera va començar com un festival alternatiu, petit i autofinançat dedicat a l’art, la història i el feminisme, el mes de març del 2012 en motiu del Dia Internacional de la Dona Treba-lladora. L’edició 2014 comptarà amb una major participació d’ar-tistes i col·laboradores, amb la

complicitat de més espais expo-sitius i amb un ventall molt més ampli d’accions i propostes.Per una altra banda, UntitledBCN prepara la inauguració aquest dis-sabte a partir de les vuit del vespre de la nova exposició que acollirà la sala del carrer Topazi; #primera-expodel2014 comptarà amb ar-tistas d’arreu d’Europa, que pre-sentaran una barreja de pintura, escultura i il·lustracions.

Impulsat per Androna Cultura i UntitledBCN, el projecte crea un verkami

El festival femení La Dinamitera busca finançament per créixer

Sebastià Jovani, abans de presentar ‘L’Ètica’, aquest dimecres al Salambó

Els nois i noies de set escoles de la ciutat, entre les quals està la gracienca Escola Sadako, que han participat en els clubs de lectura de novel.la negra, i que han llegit El muslo i la forca, de Pau Hernández, es trobaran a la Jaume Fuster el proper dime-cres 5 de febrer en una nova tro-bada programada a la BCNegra. Després del treball a classe, els

estudiants tindran l’oportunitat de sotmetre a un autèntic tercer grau a l’autor. En el mateix equi-pament tindrà lloc una lectura dramatitzada el 19 de febrer a les 7 de la tarda de la novel·la Consejos de un discípulo de Morrison a un fanático de Joy-ce, a càrrec de Fèlix Pons, actor, i Pablo Ley, dramaturg. ti amb els actors Nao Albet i Laia Costa.

Nova trobada dels clubs de novel·la negra juvenil

El Teatre Lliure supera el 80 per cent d’ocupació al 2013El públic total del Teatre Lliure, de gener a desembre de 2013, ha estat de 92.833 espectadors (17.388 espectadors més que l’any 2012), amb un 73.2% d’ocu-pació i 1.151.594€ de recaptació (sense IVA). A Gràcia, s’ha arribat als 30.140 espectadors amb un 84,9% d’ocupació. L’espectacle amb més públic va ser L’onada.

10


esports

El Femení del Vedruna ja és colíder de la Tercera CatalanaLes noies del Vedruna Gràcia es van imposar per 66 a 48 al líder, el Gaudí, en un partit va molt intens que va arribar al descans amb un mínim avantatge local. La segona part va ser de domini absolut de les gracienques, que gràcies a una gran defensa van acabar de decidir el partit. Ara el Vedruna és líder empatat a nou triomfs amb el Gaudí, el conjunt gracienc del Pedagògium i el Je-suïtes Casp B.

Una trentena de joves de la Vila es constitueixen en un nou grup d’animació de l’Europa

El gol del Nou Sardenya compta des d’aquest diumenge amb una nova penya. Un grup de joves de la Vila han creat els Eskapulats, un grup d’animació que vol convertir el camp de l’Europa en un fortí amb nous càntics i animant des del primer minut. Sota el lema “Tornarem a Primera”, els promotors de la penya reivindiquen el futbol de barri contra la llei del mercat.

Xavi Tedó

Com neixen els Eskapulats?A.R: Som joves que anàvem al camp, però no sèiem junts, i d’al-tres venien de tant en tant, i vam decidir unir-nos al gol fa dos par-tits. Després de veure la resposta de la gent, vam acordar constituir-nos com a penya i diumenge con-tra el Santboià vam fer el debut.

El liderat de l’equip influeix?R.O: Quan les coses van bé és més fàcil arrossegar la gent. La impli-cació dels jugadors també és molt alta, ara ja no venen a cobrar.

Faltava animació al camp?A.R: L’afició de l’Europa sempre està a l’expectativa, mai s’avança, no anima si l’equip no li dóna mo-tius.

Una dinàmica que ja heu trencat i que el mateix entre-nador us ha agraït?A.R: No ens esperàvem que Dóle-

Àngel Garreta

Els Eskapulats van fer el debut oficial aquest diumenge contra el Santboià

ra ens donés les gràcies per animar l’equip i ens demanés perdó pel joc a la roda de premsa Ni tampoc que molts aficionats també ho fessin en acabar el partit.

Com han respòs el Caliu Gra-cienc o la Torcida Escapula-da, les altres dues penyes del gol? R.O: Tant les dues penyes com l’afició trobava a faltar un plus d’animació, és un camp molt fred en comparació amb Manlleu, Pa-lamós o Cornellà. Però no venim a ocupar el seu espai, sinó a sumar.

Quina ideologia teniu?R.O: Som independentistes, d’es-querres i amb un fort sentiment de

Eskapulats: “No venim a ocupar l’espai del Caliu o de la Torcida, sinó a sumar”

L’Europa pesca al Narcís SalaEl conjunt gracienc, que es manté líder, ha fitxat un nou jugador per reforçar l’equip. Es tracta de l’extrem del Sant Andreu, Aitor Ramírez, co-negut com a “Peque” i que va militar al juvenil A de l’Euro-pa la temporada 2010. Ramí-rez va fitxar pels andreuencs aquesta temporada provinent de la PD Eïvissa, que va caure contra l’Arandina al play-off.

breus

El CN Catalunya certifica l’accés a la Copa del Rei

L’equip de Tato Garcia va perdre contra el CN Sant Andreu per 7 a 6 en un partit molt disputat, però la derrota del Waterpolo Navarra contra el Mataró va permetre als graciencs conservar la vuitena plaça, la darrera que dóna accés a disputar la Copa del Rei. Després de deu anys sense jugar aques-ta competició, el CN Catalunya assoleix un dels objectius de la temporada gràcies a un gran inici de la temporada. Les importants baixes que arrossega l’equip, pe-rò, impedeixen marcar-se noves fites més enllà de mirar de fer un bon paper en la competició del KO, que es jugarà al març.

cedida

resultats i classificacions

Futbol

tercera dIvIsIÓ, gruP 5

Propera jornada (22a)Gavà - Europa resultat 21a jornadaEuropa - Santboià 1 - 1 classificació Punts 1. Europa ................................................... 43 2. Rubí ........................................................ 40 3. Montañesa ............................................ 39 4. Ascó ........................................................ 39 5. Cornellà ................................................ 3 86. Terrassa .................................................. 35 7. Palamós ................................................ 34 8. Manlleu .................................................. 329. Pobla de Mafumet ............................... 32 ... 17. Cerdanyola ............................................ 23 18. Vilassar de Mar ..................................... 19 19. Gavà ...................................................... 17 20. Gramenet .............................................. 10

WaterPolo

dIvIsIÓ d’Honor

resultat 11a jornadaCN Sant Andreu - CN Catalunya 7 - 6 classificació Punts 1. Atlètic Barceloneta ............................. 33 2. CN Mataró Quadis ............................... 26 3. CN Terrassa ........................................... 25 4. Real Canoe ............................................ 19 5. CN Sabadell........................................... 19 6. CE Mediterrani...................................... 18 7. CN Sant Andreu ................................... 16 8. CN Catalunya ........................................ 13 9. Waterpolo Navarra .............................. 1210. CN Barcelona ......................................... 611. CN Helios ................................................ 312. AR Concepción-Cdad Lineal ................ 1

bÀsQuet

coPa catalunYa masculÍ, gruP 2

resultat 15a jornada Rivers Andorra B - Lluïsos de Gràcia 71 - 62 classificació .................................. P.g. P.P. 1. Martorell ...................................... 13 2 2. Grup Barna A .............................. 11 4 3. River Andorra B ........................... 11 4 4. JAC Sants ..................................... 10 5 5. Castellar A ..................................... 9 6 6. Physic Igualada ............................. 9 6 7. UE Sant Cugat 1 ............................ 8 7 8. AESC Ramon Llull A ...................... 8 7 9. Baricentro Barberà ...................... 8 7 10. S.E.S.E A .......................................... 7 8 11. Sant Pere-Solmania ...................... 6 9 12. Lluïsos de Gràcia ........................... 6 913. El Vendrell ...................................... 5 10 14. CB Gavà 1 ....................................... 5 10 15. La Salle Reus A .............................. 3 12 16. Sferic Terrassa ............................... 1 14

dIvIsIÓ d’Honor JuvenIl, gruP 3

resultat 19a jornadaAtlético Baleares - Europa 6 - 1 classificació Punts 1. FC Barcelona ........................................ 50 2. Badalona .............................................. 39 ... 11. Europa ................................................... 22 ... 18. CD Menorca .......................................... 10

2a categorIa masculIna, gruP 1

La Salle Horta A - Vedruna Gràcia 67 - 72 UE Claret - UE Montgat B 54 - 53 classificació .................................. P.g. P.P.1. Santa Coloma .............................. 13 2... 4. Vedruna Gràcia ........................... 10 5...9. UE Claret............................................7 8... 16. S.E.S.E B........................................... 1 14

segona dIvIsIÓ FemenIna, gruP 3

resultat 14a jornadaSant Andreu - Europa 0 - 2 classificació Punts 1. Espanyol B ............................................ 34 2. Lleida Esportiu .................................... 27 ... 4. Europa ................................................... 24... 14. EE Guineueta ......................................... 7

1a categorIa masculIna, gruP 2

resultats 14a jornadaSAFA-Claror A - Inforber Berga 70 - 64 classificació .................................. P.g. P.P. 1. CB IPSI A ....................................... 10 5... 8. SAFA Claror A ................................ 9 6... 16. CB Santpedor A ............................. 4 10

Vila. La gent de Gràcia ha de ser de l’Europa. A.R: No estem d’acord amb el futbol modern, reivindiquem els clubs del barri com passa a Angla-terra.

L’objectiu ara és augmentar el nombre de socis a la pe-nya? R.O: Volem que creixi, però el pri-mer objectiu és consolidar el grup d’animació, que els joves siguin fidels i vinguin al Nou Sardenya cada partit. A.R: Primer ens volem consolidar a casa, però si seguim així i ens juguem el campionat, acompanya-rem l’equip on jugui. Al play-off segur que ens desplaçarem.


11

activitat econòmica

amb el Corretapes per fidelitzar la gent del barri i els que venen de fora. L’excusa és fer el got tot gaudint d’una tapa o un pintxo a un preu low-cost. Aquest és l’únic requisit que es demana als bars o restaurants que s’hi vulguin ad-herir. De moment ja s’hi han ins-crit el Bar Juventud, el Bar Luis, el Bar Oishi Sushi i la Bodega La Riera, tots situats a l’avinguda Vallcarca, i el Bar Dani, Mai Got i el Bar Nico’s de Mare de Déu del Coll. “Tots aquells establiments que s’hi vulguin sumar ho poden fer lliurement, simplement han d’oferir aquest preu els dijous a partir d el’hora que vulguin, cada bar s’organitza com vol” assenya-la en Jordi Raimon, membre de la Bodega La Riera i promotor de la iniciativa. Sí que remarca que els interessats és millor que ho co-muniquin per poder fer publicitat

Xavi Tedó

El Bar Luis és un dels establiments que s’ha adherit al Corretapes

Vallcarca es reivindica amb l’enginy dels seus restauradors

conjunta, com els cartells que de-coren l’entrada dels establiments i que serveixen per identificar-los. La proposta sorgeix amb un doble objectiu: d’una banda, atenuar la davallada en la facturació que

hi ha els primers mesos de l’any, i de l’altra, revitalitzar el sector de la restauració de Vallcarca. En aquest sentit, Raimon explica que “molta gent del barri no té els bars d’aquí com a referents, com a punts de trobada i cal que se’ls sentin seus, que tinguin identitat pròpia”. El precursor de la pro-posta lamenta que “el jovent de

Vallcarca sovint baixi al centre de Gràcia quan ha de fer el got tot i que aquí l’oferta és, si més no, diversa”. A l’espera de com funci-ona la proposta aquestes prime-res setmanes, els seus ideòlegs ja pensen en activitats paral·leles per

Quatre bars de l’avinguda Vallcarca i tres més de Mare de Déu del Coll s’uneixen en una iniciativa pròpia per potenciar el sector de la restauració a la zona nord de la Vila. Aquests esta-bliments oferiran tots els dijous fins al mes de març beguda i tapa a un preu màxim de dos euros en una proposta que ja s’ha realitzat amb èxit a d’altres barris i municipis catalans.

Xavi Tedó

Seguint el model que van ende-gar diferents bar de Vilanova o de Sant Pere de Ribes i alguna mar-ca de cervesa a d’altres barris de Barcelona, Vallcarca es reivindica

complementar l’oferta. Un corre-bars amb xaranga pels diferents establiments adherits és una de les idees que tenen en ment: “Depen-drà de si veiem que és necessari per donar a conèixer la iniciativa i, també, esclar, si ens ve de gust”.

La majoria de joves de la zona baixen al centre de Gràcia quan queden

amb els amics

Bars i restaurants oferiran beguda i tapa a 1 i 2 euros tots els dijous

12


Documents

24 de gener de 2014 L’Ajuntament compra el solar d ...independent.cat/gracia/Independent_514.pdf · progressista perquè defensa la vi-da. ... Fotografia: Laia Coll, Jasna Hodzik