Embed Size (px)
Citation preview
2492 BOPIB núm. 52 - 23 de juny de 2016
B)
RGE núm. 10430/16, del diputat Juan M anuel Lafuente
i Mir, del Grup Parlamentari Popular, relativa a suport
tècnic per al tractament d'alumnes amb autisme, davant la
Comissió de Cultura, Educació i Esports.
D'acord amb el que preveuen els articles 162 i 163 del
Reglament del Parlament de les Illes Balears, el diputat
sotasignant formula al Govern de les Illes Balears la pregunta
següent amb solAlicitud de resposta oral davant la Comissió de
Cultura, Educació i Esports.
Quines han estat les accions concretes executades per la
Conselleria d'Educació i Universitat per donar resposta a la
petició de tots els centres d'ensenyament de Menorca
solAlicitant l'existència de suport tècnic per al tractament
d'alumnes amb autisme?
Palma, a 14 de juny de 2016.
El diputat:
Juan Manuel Lafuente i Mir.
3.13. PROPOSICIONS NO DE LLEI
DAVANT PLE
Ordre de Publicació
La Mesa del Parlament de les Illes Balears, en sessió de
dia 21 de juny de 2016, admet a tràmit les proposicions no de
llei següents, a tramitar davant el Ple de la cambra.
Palma, a 21 de juny de 2016.
La presidenta del Parlament:
María Consuelo Huertas i Calatayud.
A)
RGE núm. 10411/16, del Grup Parlamentari Popular,
relativa a assistència sociosanitària a l'Àrea de Salut
d'Eivissa i Formentera.
D'acord amb el que preveuen els articles 172 i següents del
Reglament del Parlament de les Illes Balears, el Grup
Parlamentari Popular presenta la proposició no de llei següent
perquè sigui tramitada davant Ple.
La imminent obertura de llits sociosanitaris a l'antic
Hospital de Can Misses suposarà el compliment d'un fet
àmpliament demandat.
Fins ara, aquesta assistència s'ha vengut prestant a l'Hospital
Residència Assistida de Cas Serres dependent del Consell
Insular d'Eivissa on s'ha acumulat una important experiència
quant a assistència sociosanitària, i encara que s'obrin els llits
anunciats a l'antic Can Misses seran necessaris els llits de
l'Hospital Residència Assistida de Cas Serres.
Per aquests motius, i per tal de rendibilitzar socialment
aquests dos recursos, el Grup Parlamentari Popular presenta la
següent
Proposició no de llei
1. El Parlament de les Illes Balears insta la Conselleria de Salut
del Govern de les Illes Balears a dedicar els llits sociosanitaris
de l'antic Can Misses a malalts sociosanitaris d'alta complexitat
clínica.
2. El Parlament de les Illes Balears insta la Conselleria de Salut
del Govern de les Illes Balears a proposar al Consell Insular
d'Eivissa el manteniment de llits sociosanitaris de mitjana
complexitat clínica a l'Hospital Residència Assistida de Cas
Serres amb el finançament corresponent.
3. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes
Balears a crear una Comissió tecnicopolítica entre el Govern de
les Illes Balears i el Consell Insular d'Eivissa per coordinar
l'ocupació d'aquests llits i totes aquelles situacions que es
puguin plantejar al respecte.
Palma, a 14 de juny de 2016.
El diputat:
Vicent Serra i Ferrer.
La portaveu:
Margarita Prohens i Rigo.
3.14. PROPOSICIONS NO DE LLEI
DAVANT COMISSIÓ
Ordre de Publicació
La Mesa del Parlament de les Illes Balears, en sessió de
dia 21 de juny de 2016, admet a tràmit les proposicions no de
llei següents, a tramitar davant comissió.
Palma, a 21 de juny de 2016.
La presidenta del Parlament:
María Consuelo Huertas i Calatayud.
A)
RGE núm. 10366/16 (complementada amb l'escrit RGE
núm. 10376/16 i rectificada amb l'escrit RGE núm.
10388/16), dels Grups Parlamentaris MÉS per Mallorca,
Podem Illes Balears, MÉS per Menorca i Mixt
(GentXFormentera-PSIB), relativa a rebuig al TTIP i altres
acords internacionals de comerç i inversions similars, com
el CETA i el TISA, davant la Comissió d'Economia
(procediment d'urgència).
D'acord amb el que preveuen els articles 172 i següents del
Reglament del Parlament de les Illes Balears, els Grups
Parlamentaris MÉS per Mallorca, Podem Illes Balears, MÉS
per Menorca i Mixt (GentXFormentera-PSIB) presenten la
proposició no de llei següent perquè sigui tramitada davant
comissió.
Motivació de la urgència: la imminent aprovació del CETA.
Exposició de motius
El passat 17 de febrer de 2016, la Comissió d’Assumptes
Institucionals i Generals del Parlament de les Illes Balears va
BOPIB núm. 52 - 23 de juny de 2016 2493
aprovar la Proposició no de llei RGE núm. 7081/15 “contra
l’actual procés de negociació del TTIP”, que posava de
manifest alguns dels aspectes més negatius d’aquest tractat de
comerç i inversions.
Ara, les revelacions del contingut de l’acord actualment
negociat entre la UE i els Estats Units, fet públic en part gràcies
a l'ONG Greenpeace, fan necessària una manifestació clara i
rotunda de la defensa per part del Parlament i les institucions
d’aquestes illes dels drets i interessos de la ciutadania de les
Illes, en matèria de salut, ocupació, agricultura, cultura,
comerç, medi ambient i contractació pública, entre altres, per
sobre dels interessos financers de les empreses i els inversors
i especuladors internacionals.
Els documents de les negociacions que ha fet públics
Greenpeace mostren clarament com aquest acord persegueix
únicament garantir els beneficis d’unes elits que no han cessat
d’augmentar els seus beneficis des de l’inici de l’anomenada
crisi, agreujant de manera dramàtica les desigualtats socials i
servint de coartada per al desmantellament dels serveis públics
essencials.
Les normes i els tractats comercials i acords d'inversió de
la Unió Europea amb tercers països són eines que poden posar
en perill la justícia social i ambiental, així com la salut pública,
els
interessos dels consumidors i de les treballadores i els
treballadors, i a més poden contribuir a l'accentuació del canvi
climàtic.
El Parlament de les Illes Balears i el Govern han de vetllar
perquè el comerç internacional sigui respectuós amb el
desenvolupament humà i en particular compleixi amb les
normes i els pactes internacionals dels drets humans, els drets
laborals, els drets socials i els objectius mediambientals
acordats per la comunitat internacional, així com garantir la
protecció i la promoció de la diversitat cultural. Així mateix,
cal posar de manifest el rebuig a la inclusió en acords
internacionals de qualsevol clàusula d'arbitratge privat o
mecanisme de cooperació reguladora que menyscabi el respecte
de les sobiranies estatals, nacionals i regionals.
L'Acord Econòmic i Comercial Global (CETA), un tractat
equivalent al TTIP, entre Canadà i la Unió Europea, preveu un
mecanisme de resolució de diferències entre inversors i estats
anomenat ICS (Investment Court System), que substitueix els
molt criticats ISDS, però que manté la possibilitat per a
inversors estrangers de recórrer a tribunals pseudoprivats
d'arbitratge que amenacen la sobirania dels estats i les
competències dels parlaments estatals i autonòmics, i poden
posar en perill el dret a legislar i prendre mesures per respondre
a les desigualtats socials, a l'emergència social de la població
afectada per la crisi, als desequilibris territorials, al canvi
climàtic o a la crisi que pateixen el món rural i les activitats
agrícoles i ramaderes.
L'aplicació d'aquests acords tindrà un impacte evident sobre
sectors productius de la nostra regió com l'agroalimentari
(especialment la ramaderia, la producció de vi, oli i formatge),
la indústria autòctona (tan maltractada els darrers anys) o les
energies renovables. Si el TTIP, el CETA o el TISA entren en
vigor nombrosos serveis públics prestats per les
administracions locals i regionals veuran compromès el seu
caràcter d'universalitat, equitat o facilitat d'accés per la seva
possible privatització irreversible (com per exemple l’aigua).
Aquests tractats inclouen un conjunt de normes transversals
relatives als principis bàsics d'accés als mercats i de no
discriminació (tracte nacional, nació més afavorida (NMF) que
podrien afectar negativament les polítiques públiques i el dret
a regular del Govern de les Illes Balears, dels consells insulars
i dels ajuntaments, ja que poden obstaculitzar, entre altres
coses, el dret d'incloure clàusules socials i ambientals o el
foment de les petites i mitjanes empreses així com de
l'economia local en la contractació pública.
Tant el CETA com el TTIP es regeixen pels mecanismes de
les polèmiques "llistes negatives" per als compromisos de
serveis, això vol dir que tots els serveis estan subjectes a la
liberalització, tret que es faci una excepció explícita, expandint
així dramàticament l'abast de la liberalització dels serveis
perquè els governs assumeixin compromisos en àrees que no
podrien tenir en compte, com a nous serveis emergents en el
futur.
Aquests tractats afecten tant competències exclusives de la
UE com d'altres sobre les quals només té competència
subsidiària, per la qual cosa, malgrat que la Comissió Europea
eviti deixar-ho clar, caldria considerar-los com de caràcter
mixt. Aquest fet és molt rellevant pel que fa al procediment de
ratificació dels acords internacionals, ja que exigeix que siguin
ratificats no només per les institucions europees sinó també per
cadascun dels estats membres. És per aquest motiu que resulta
essencial celebrar un debat democràtic als parlaments estatals
i autonòmics que permeti vehicular l'opinió de la ciutadania al
respecte. Són molts els punts de controvèrsia, molts els sectors
i les entitats que poden veure's afectats, molts els drets laborals,
socials i ambientals en risc de ser perjudicats i molts els
colAlectius que han expressat la seva preocupació o directament
el seu rebuig a aquests tractats, i per això és essencial un ampli
debat social.
Alguns exemples de les qüestions més preocupants
afectades, per acció o per omissió, en aquest tractat segons s’ha
pogut saber a partir de la filtració, són:
• La desaparició del principi de precaució. Es tracta d’un
principi bàsic de la legislació Europea, inclosa fins i tot en
els seus tractats constitutius (art. 191 TFUE) i que ha estat
recollit per nombroses legislacions nacionals i regionals i
fins i tot per acords internacionals com el Conveni Marc de
Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (art. 3). Es tracta
d’un principi bàsic per garantir la salut de les persones
davant productes alimentaris, farmacèutics o altres que
poden afectar molt negativament la nostra salut. També
permet defensar de manera activa el medi ambient.
• No es menciona el desafiament més gran que té la
humanitat: el canvi climàtic. Fa només sis mesos es va
aprovar l’Acord de París, que fa només unes setmanes es va
obrir a la signatura i que és el conveni internacional signat
per més països en menor temps de la història. Ara bé, el
TTIP, que tindrà un impacte enorme pel que fa al transport
i la producció de béns així com pel que fa a l’ús de
productes contaminants, no fa cap menció del canvi
climàtic ni de l’Acord de París. De fet, s’inclouen mesures
sobre accés a mercats que anirien en contra dels objectius,
vinculants i obligatoris pels estats, establerts a l’Acord de
París.
2494 BOPIB núm. 52 - 23 de juny de 2016
• Pel que fa al nostre teixit productiu, els documents filtrats
mostren com s’està pressionant molt per part dels EUA per
passar per sobre de les indicacions geogràfiques
(denominacions d’origen), facilitant així que grans
empreses transnacionals produeixin productes de les illes a
altres països i els venguin amb el mateix nom que els
productes produïts aquí per empreses de Balears.
La resposta de la Comissió Europea davant aquestes
informacions ha estat reiterar que no davallaran els estàndards
de protecció europeus, però davant la manca total de
transparència sobre les negociacions i el fet que la ciutadania
europea s’hagi d’assabentar de tot això a través de filtracions,
no resulta gens tranquilAlitzadora sobre les intencions reals de
la Comissió.
Fins i tot les autoritats franceses (el secretari d’Estat de
Comerç Exterior i el mateix president François Hollande) han
fet declaracions on s’han mostrat partidàries de no aprovar el
TTIP, denunciant que “Europa cedeix molt i rep molt poc a
canvi, i això no és acceptable” i destacant que “tal com està
actualment, és un mal acord i França vol defensar les seves
petites i mitjanes empreses, l’agricultura i el medi ambient.”
Finalment cal recordar que, a més del TTIP i el CETA,
també s'està negociant el TISA, acord sobre el comerç de
serveis, del qual únicament es coneix allò filtrat gràcies a
Wikileaks.
Tot això, fa necessari que el Parlament de les Illes Balears
es pronunciï de manera clara i aprovi la següent
Proposició no de llei
1. El Parlament de les Illes Balears es declara contrari al TTIP,
al CETA i al TISA, per no garantir la protecció dels drets i
interessos de la ciutadania de les Illes, en matèria de salut,
ocupació, agricultura, cultura, comerç, medi ambient i
contractació pública, entre altres, i així ho farà saber a l’Estat
i a les institucions de la UE: Comissió, Parlament Europeu i
Consell.
2. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern d'Espanya,
en el marc del Consell Europeu, a no autoritzar la firma de
l'acord ni la conclusió de l'Acord Econòmic i Comercial Global
(CETA).
3. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern D'Espanya
que refusi qualsevol aplicació provisional de l'Acord Econòmic
i Comercial Global (CETA). Insta així mateix el Govern
espanyol a demanar un dictamen al Tribunal de Justícia de la
Unió Europea sobre la compatibilitat del CETA, el TTIP i el
TISA amb la normativa de la UE.
4. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de l'Estat a
defensar en el marc dels debats del Consell Europeu que el
CETA sigui qualificat d'acord mixt, necessitant així que cada
estat ratifiqui també l'acord.
5. El Parlament de les Illes Balears insta el Ministeri
d'Economia i Competitivitat que disposicions com els ISDS o
l'ICS no siguin incloses en cap proper tractat de comerç o
inversions i siguin eliminades dels tractats actualment en vigor.
Al mateix temps, insta el Govern de l'Estat a impulsar
polítiques internacionals i de cooperació que permetin el
desenvolupament de sistemes judicials robustos, imparcials i
independents arreu del món, per tal de garantir una protecció
judicial efectiva dels drets de tothom, fent així innecessari els
tribunals arbitrals mencionats. Així mateix instarà el mateix
ministeri a evitar la participació directa o indirecta de les
empreses transnacionals, a través de qualsevol tipus
d'organisme o lobbies, en els processos reguladors o normatius
de la UE i els seus estats membres en relació amb temes
socials, laborals, sanitaris, mediambientals o qualsevol altra
matèria. Els ens reguladors públics podran en tot cas establir
consultes no d iscriminatòries amb organitzacions
democràtiques de la societat civil.
6. El Parlament de les Illes Balears rebutja les mesures de
persecució de les persones que filtren informació rellevant per
a l’interès i el benestar de la societat, com ara l’anomenada Llei
mordassa o, a l'àmbit europeu, la recent directiva sobre
informació secreta de les empreses, ja que aquestes mesures no
fan més que degradar dos elements bàsics de qualsevol sistema
democràtic, consagrats en la Constitució i en els convenis
internacionals de protecció dels Drets Humans, com són la
llibertat d’expressió i d’informació.
7. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes
Balears a complir amb la Proposició no de llei RGE núm.
7081/15 i afegir a la comissió d'estudi sobre el TTIP
recentment creada l'estudi del CETA i el TISA, per tal de
conèixer l'impacte que podrien tenir aquests tractats sobre les
Illes Balears, com ara, entre d'altres, en matèria laboral,
sanitària, social, ambiental i de protecció dels consumidors.
Palma, a 14 de juny de 2016.
Els diputats:
Carlos Saura i León.
Els portaveus:
David Abril i Hervás.
Laura Camargo i Fernández.
Patrícia Font i Marbán.
Sílvia Tur i Ribas.
B)
RGE núm. 10369/16, del Grup Parlamentari Popular,
relativa a mesures en defensa del dret a la llibertat
religiosa, davant la Comissió d'Assumptes Socials i Drets
Humans.
D'acord amb el que preveuen els articles 172 i següents del
Reglament del Parlament de les Illes Balears, el Grup
Parlamentari Popular presenta la proposició no de llei següent
perquè sigui tramitada davant comissió.
Exposició de motius
L’Observatori per a la llibertat religiosa i de consciència ha
fet públic el seu darrer informe titulat “Atacs a la llibertat
religiosa a Espanya 2015”. En aquest informe s’exposa que
durant l’any 2015 s’han produït un total de 187 atacs a la
llibertat religiosa.
Durant l’any 2015 s’han pogut constatar 3 casos de
violència contra persones per confessar una religió (no n’hi va
haver cap l’any 2014), 36 agressions contra llocs de culte (n’hi
EPI59281A LA MESA DEL PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS
4 d'octubre del 2016
Iniciativa presentada per
Grup parlamentari : GRUP PARLAMENTARI SOCIALISTAAutor/a de la iniciativa : Silvia CANO I JUANCàrrec de l'autor/a : DIPUTADA
Assabentament del Portaveu : Andreu ALCOVER I ORDINAS
Tipus d'iniciativa : ESMENA Tipus d'esmena : Esmena de modificació
Comissió: COMISSIÓ D'ECONOMIA
Iniciativa sobre la que es presenta l'esmena:Expedient núm. 9-2016/PRON-0127, núm. RGE 10366/2016, relativa a Rebuig al TTIP i altresacords internacionals de comerç i inversions similars, com el CETA i el TISA.
Regulació : Article 173.2 del Reglament del Parlament de les Illes Balears
Part afectada de l'articulat : Punt 1.
Títol de la iniciativa :Rebuig al TTIP i altres acords internacionals de comerç i inversions similars, com el CETA iel TISA.- ESMENA 1
Contingut de la iniciativa :
1. El Parlament de les Illes Balears es declara contrari als acords comercials, com el TTIP, elCETA o el TISA, quan no garanteixin la protecció dels drets i interessos de la ciutadania de lesIlles, en matèria de salut, ocupació, agricultura, cultura, comerç, medi ambient i contractaciópública, entre altres, i així ho farà saber a l’Estat i a les institucions de la UE, Comissió, Parlamenti Consell d’Europa.
Silvia CANO I JUAN
Document generat per l'aplicació EPIweb 2.7 - Parlament de les Illes Balears Pàgina 1 de 2
Parlament de les Illes BalearsRGE: 13806/2016 - 04/10/2016 13:37
Assabentament grup,
Andreu ALCOVER I ORDINAS
Document generat per l'aplicació EPIweb 2.7 - Parlament de les Illes Balears Pàgina 2 de 2
Parlament de les Illes BalearsRGE: 13806/2016 - 04/10/2016 13:37
EPI59282A LA MESA DEL PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS
4 d'octubre del 2016
Iniciativa presentada per
Grup parlamentari : GRUP PARLAMENTARI SOCIALISTAAutor/a de la iniciativa : Silvia CANO I JUANCàrrec de l'autor/a : DIPUTADA
Assabentament del Portaveu : Andreu ALCOVER I ORDINAS
Tipus d'iniciativa : ESMENA Tipus d'esmena : Esmena d'addició
Comissió: COMISSIÓ D'ECONOMIA
Iniciativa sobre la que es presenta l'esmena:Expedient núm. 9-2016/PRON-0127, núm. RGE 10366/2016, relativa a Rebuig al TTIP i altresacords internacionals de comerç i inversions similars, com el CETA i el TISA.
Regulació : Article 173.2 del Reglament del Parlament de les Illes Balears
Part afectada de l'articulat : Punt 2.
Títol de la iniciativa :Rebuig al TTIP i altres acords internacionals de comerç i inversions similars, com el CETA iel TISA.- ESMENA 2
Contingut de la iniciativa :
2. El Parlament de les Illes Balears insta al Govern d'Espanya, en el marc del Consell Europeu, ano autoritzar la firma de l'acord ni autoritzar la conclusió de l'Acord Econòmic i Comercial Global(CETA) mentre no es garanteixi la imparcialitat i la independència dels tribunals d'arbitratge,mentre no es blindi el dret de la UE i els seus estat membres a regular en favor de l'interèsgeneral, i mentre no asseguri que els inversos estrangers no es beneficiïn d'un tracte diferenciatdels inversors locals.
Silvia CANO I JUAN
Document generat per l'aplicació EPIweb 2.7 - Parlament de les Illes Balears Pàgina 1 de 2
Parlament de les Illes BalearsRGE: 13807/2016 - 04/10/2016 13:38
Assabentament grup,
Andreu ALCOVER I ORDINAS
Document generat per l'aplicació EPIweb 2.7 - Parlament de les Illes Balears Pàgina 2 de 2
Parlament de les Illes BalearsRGE: 13807/2016 - 04/10/2016 13:38
274 ECONOMIA / Núm. 18 / 6 d'octubre de 2016
Només volia fer una darrera consideració i és que això hovaig mirar fa temps, però crec que no m’equivoc, la directivainvocada en el segon punt, la 43/2000 és la que afecta la raça,crec. Hauria de ser la 78/2000 la que afecta l’edat. En tot cas sides de MÉS per Mallorca ho podeu mirar...
(Remor de veus)
D’acord. Idò ja està, res pus.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sr. Pericay. Ara procedeix la suspensió o podemcontinuar? Podem continuar. Per tant, intervenció del grupproposant per fixar la posició i assenyalar si accepta lesesmenes, per un temps de cinc minuts.
LA SRA. CAMPOMAR I ORELL:
Bé, agrair ara aquesta puntualització que ha fet el Sr.Pericay, perquè la veritat és que jo m’he oblidat de dir-ho a lameva primera intervenció que hi havia un error material en elnúmero de la directiva, que ha de ser la 78/2000, li agraesc queho hagi aportat. Per tant, si cap grup no hi té inconvenient,deman que es faci aquest canvi que només seria per un errormaterial.
Bé, per la nostra part acceptam les esmenes que ha proposatel Grup Socialista. Creim que bé, és evident que la proposta encontra dels anuncis discriminatoris és més ampla, encara quenosaltres en aquesta qüestió haguem fet més incidència perunes qüestions d’edat. Però és evident que estam d’acord ambla que proposa la coordinació en casos de discriminació laboralper raó de gènere i també amb la campanya per informar dequins canals hi ha per denunciar, o per vetllar perquè elsciutadans puguin vetllar en casos en què es produeixi aquestadiscriminació.
Crec que és important i hem d’agrair a associacions comara, crec que avui hi és present, de majors de 45 anys, que desde 2013 actua a la nostra comunitat, precisament perquè favisible la situació d’aquest col�lectiu, que s’ha anat agreujant,s’ha anat agreujant al llarg d’aquests anys de crisi i que enaquest moment ja en segons quins casos comença a serdramàtica perquè precisament -és el que he apuntat- crec queen molts de casos es cronifica l’atur de llarga duradaprecisament en aquests casos.
Per tant el principal, quan hem focalitzat, és que crec quesocialment tenim molt clara la discriminació racial, ladiscriminació per sexe, la discriminació per gènere, considerque la consciència social avui en dia està bastant acceptada enaquests casos, però la discriminació per raons d’edat, no tant,és una cosa que encara no és visible, no està dins la consciènciasocial dels nostres ciutadans. Per tant per això crèiem quehavíem de fer i és important fer... incidir en aquest tema.
I aquesta discriminació positiva que fan les administracionstambé s’ha de veure en aquests casos. Jo crec que ja en moltespolítiques s’hi veu, però en el tema dels anuncis discrep ambcerts comentaris que s’han fet. Clar que hi ha llibertatd’empresa, clar que hi ha... l’empresari té dret a contractar la
persona que considera més oportuna, és evident, això crec queen cap cas l’administració ni la normativa van en contra. Peròsí que és vera que el fet que hi hagi anuncis amb una... tantaxativament amb aquesta..., que clarament discriminen, queclarament aposten per un rang d’edat, de molts joves en segonsquins casos, primer que crea una barrera d’accedir a aquestsllocs de feina, que crea una consciència social d’exclusió capa aquests col�lectius, creim que això és negatiu i que per tants’ha de reconduir, i creim que és per això que ésdiscriminatòria. Aquí no es parla en cap moment que desprésl’empresari, però creim que també els majors de 45 anys tambéhan de tenir l’oportunitat de presentar-se a aquests llocs defeina; és evident que després els empresaris tenen tota lallibertat per contractar les persones que creguin més oportunes.Però així com en aquest moment, si ara veiéssim un anunci ones demana expressament una dona, es demanàs expressamentuna persona de color, nosaltres ho veuríem explícitamentdiscriminatori, en els casos d’edat la societat encara no ho tévisible com un tema discriminatori. Això és el que hem volgutposar damunt la taula i crec que aquest col�lectiu també volposar damunt la taula, i agraïm a tots els grups precisament quedonin suport a la iniciativa.
Gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sra. Campomar. Per tant entenc que accepta lesdues esmenes i la proposició queda aprovada per unanimitat,d’acord?
Per tant queda aprovada la Proposició no de llei 9250,presentada pel Grup Parlamentari MÉS per Mallorca.
2) Proposició no de llei RGE núm. 10366/16, presentadapels Grups Parlamentaris MÉS per Mallorca, Podem IllesBalears, MÉS per Menorca i Mixt, relativa a rebuig alTTIP i altres acords internacionals de comerç i inversionssimilars, com el CETA i el TISA (complementada ambl'escrit RGE núm. 10388/16).
A continuació passam al debat de la Proposició no de lleiRGE núm. 10366/16, dels Grups Parlamentaris MÉS perMallorca, Podem Illes Balears, MÉS per Menorca i Mixt,relativa al rebuig al TTIP i altres acords internacionals decomerç i inversions similars, com el CETA i el TISA.
Per defensar-la té la paraula l’Hble. Diputat Sr. CarlosSaura, per un temps de deu minuts.
EL SR. SAURA I LEÓN:
Moltes gràcies, Sr. President. Avui portem aquí, els grupsMÉS per Menorca, MÉS per Mallorca, Podem i Gent perFormentera, una proposició no de llei per tal de declarar-noscom a comunitat autònoma contrària als tractats de lliurecomerç TTIP, TISA, CETA, i tractats similars.
Ja vàrem aprovar aquí el 17 de febrer de 2016, a laComissió d’Assumptes Institucionals, una proposició contràriael TTIP, en què vàrem aconseguir declarar-nos comunitatautònoma contrària a aquest tractat si no garantia els drets
ECONOMIA / Núm. 18 / 6 d'octubre de 2016 275
fonamentals. Però veiem necessari tornar a dir no també alstractats germans d’aquesta aberració contra la democràcia, lasobirania econòmica dels pobles i contra el medi ambient unavegada més. L’onada de nous tractats que la Unió Europea i lesseves institucions antidemocràtiques volen aprovar amb totalopacitat és un atac directe a tots els drets que hem construït desde la Segona Guerra Mundial, quan la socialdemocràciaeuropea va aconseguir molts dels seus objectius. Aquests dretsaconseguits amb tant de treball, suor i sang dels nostres besavis,avis, pares i mares estan avui en perill a tot Europa.
Ja vos vaig passar un full, que discutírem del TTIP, onapareixia la informació que va donar la British TobaccoCompany en el seu moment a la Comissió Europea; no se sise'n recorden, però eren 14 fulls totalment inundats d’un colornegre, plens d’esborralls perquè ningú no sapigués quinainformació hi havia disponible sobre el que s’estava negociant.Ells saben que aquests tractats són un perill per a la població,i a la vegada un benefici per a les grans empreses. Crec, icreiem des del meu grup parlamentari, que és indignant que eldia a dia de les persones sigui decidit per uns pocs que noméspensen en els seus beneficis.
Jo em deman com és possible que un ciutadà no puguiconsultar de forma transparent què s’està negociant en aqueststractats, i em deman també sí saben quin tipus, per exemple, depesticides seran legals per tal de tractar les fruites queconsumim cada dia els grups parlamentaris aquí presents.Òbviament no ho sabem ni ho sabrem, perquè ni elseurodiputats interessats a destapar aquest desgavell no tenenpossibilitat de parlar sobre el tema. És curiós que uneurodiputat puguin consultar certs documents, que no tots, peròque estigui obligat a signar abans un full per tal de no poderdonar difusió ni comentar el que ha vist o llegit. Estam davant,lògicament, d’uns negocis obscurs i bruts que a la llarga ensafectaran a tots i a totes en benefici, com dic, d’uns pocs.
I vaig un poc més enllà. Qualsevol de vostès ha votat odecidit que vol formar part d’aquest tractat? Ens han consultat?,ens han informat? On és la llibertat de decidir sobre aquesttema? Aquesta pregunta no va només per al Parlament de lesIlles Balears, també va per al Congrés dels Diputats i per alseurodiputats de la Unió Europea. Estic ben segur que per lamanca de transparència hi ha molta gent que no sap que hi hamecanismes que a la llarga poden ser perjudicials, no només anivell personal o individual, sinó també com a estat. Per aixòfins i tot el Govern francès va dir fa ben poc que no acceptariael TTIP tal i com estava.
El que més ens preocupa, al nostre grup parlamentari, ésque aquest tractat vulgui equiparar el poder de les gransempreses al dels estats nació, i com pensam que ho volen fer icom saben que ho volen fer?, idò amb diferents mecanismes.Un dels més coneguts és el dels IESDS, ara anomenats IESS,que són tribunals d’arbitratge maquillats perquè els partitsanomenats socialistes o de la vella socialdemocràcia puguinaprovar aquest tractat, tribunals d’arbitratge privats quepretenen dirimir assumptes legals entre empreses i estats quepuguin legislar contra els seus interessos. Ja tenim casos quehan permès tractats com el NAFTA, entre Estats Units iCanadà; Philip Morris contra Uruguai, TransCanada contraEstats Units, (...) contra Canadà, (...) contra Alemanya i Billcon
contra Canadà; equiparar i donar la mateixa força a unaempresa que a un estat nació. I aquest és el perill del CETA. SiCanadà ja té un tractat amb els Estats Units, el NAFTA, quetant de mal ha fet a les classes treballadores i populars dels dospaïsos, vol dir que per mitjà de Canadà es podran exportarproductes d'Estats Units.
Per altra banda el CETA és un acord viu de conseqüènciesimprevisible, ja que introdueix una elevada quantitat de vies dedesenvolupament posterior dels seus continguts a través de noucomitès especialitzats i un comitè mixt. No és tan important elfet que se signi ara, sinó el que vindrà després; és a dir, és unacord amb vida i totalment independent del control democràticdels governs.
Definitivament aquest també és el cas del TISA, tractat deserveis que implica una rebaixa brutal en les condicionslaborals de les classes treballadores d’Europa. A mi em recordaun poc l’anell únic d’El Senyor dels Anells: “Un tratado para
gobernarlos a todos, un tratado para encontrarlos, un tratado
para traerlos a todos y atarlos en las tinieblas”. En aquest castodos serien els de baix, els treballadors i les treballadores, lescambreres de pis, els cambrers, les classes treballadores de lescomunitats autònomes, dels nostres estats nació, que quedarienindefensos davant el poder de les multinacionals. Per molt quealguns partits vulguin matisar que s’han aconseguit cosesbones, com les clàusules socials dels tractats, nosaltres pensamque aquestes clàusules són una trampa i que deixen oberta laporta a una total flexibilitat, que ja està present en les nostresreformes laborals del Partit Socialista i del Partit Popular, i quedeixen la porta oberta al fet que les empreses tinguin totalcontrol sobre les condicions laborals de la classe treballadora.
Quant a matèria empresarial i de comerç entenem quenomés 70.000 de les PIME espanyoles exporten actualment alsEstats Units i, per tant, la possibilitat d’augmentar aquestnombre d’empreses exportadores és qüestionable. I no seranprecisament aquestes empreses les que seran beneficiades de totaixò. No sé si sabeu que Cañete, comissari de Clima, empresaridel petroli, de les reunions que havia tingut l’any passat, el 80%eren reunions amb grans empreses. No crec que aquest tractatsigui una bona cosa per a les petites i mitjanes.
I després una cosa molt important també per a les IllesBalears. Aquests tractats posen en qüestió les denominacionsd’origen. No serà estrany veure ensaïmades de Canadà osobrassada de Wisconsin.
Quant a l’alimentació hi haurà una baixada d’estàndards dequalitat i utilització de substàncies ara mateix prohibides a laUnió Europea. I una qüestió molt preocupant a llarg termini, ésel que passarà amb el medi ambient. Una aposta decidida pelfracking i una porta oberta per anar contra els Tractats de Parísd’aquest mateix any.
Nosaltres creim que aquests tractats són la conseqüènciafinal de la revolució neoliberal de Thatcher i Reagan,l’american dream de l’eliminació de qualsevol garantia enl’àmbit econòmic, laboral, mediambiental i en tots els àmbitsper a les majories socials i és la consecució de l’objectiu del’1%, l’1% que té una riquesa molt elevada, comparada amb lamajoria de gent més pobra al nostre món. Nosaltres pensam que
276 ECONOMIA / Núm. 18 / 6 d'octubre de 2016
no som un experiment en mans de les grans empreses, soméssers humans i tenim el dret a decidir què consumim, quèmenjam, què bevem i com volem fer-ho, i que això no ensvengui imposat per les grans multinacionals.
Fa un temps vaig veure una entrevista, en què uneconomista guru canadenc, Kevin O’leary, era preguntat perl’entrevistadora sobre què pensava que hi hagués 85 personesal món que tinguessin la mateixa riquesa que els 3.500 milionsd’humans més pobres. I ell va dir una cosa que a mi em vacridar moltíssim l’atenció, va dir: “that’s a fantastic news”, quevol dir -per a la gent que no ha estudiat amb el TIL- “és unafantàstica notícia”, perquè així la gent té la motivació perllevar-se cada dia i dir, jo també vull ser part de l’1%.
L’altre dia a la Comissió d’Hisenda estàvem parlant dellímit de dèficit a la nostra comunitat autònoma. I li vaig fer unabroma al Sr. Camps, tenia la sensació que quan deia que eldèficit podia ser d’un 0,3%, es dibuixava un lleu somriure a laseva cara, però quan estàvem parlant d’un 0,1, era un somriureesplèndid, era un somriure ple de vitalitat. Crec que aquestaconcepció neoliberal que pos amb aquesta metàfora, ambaquest exemple, és la que inspira els tractats com el CETA, elTTIP i el TISA, retallar, reduir l’estat, sotmetre-ho tot al’imperi del capital.
Crec, per acabar, que el Partit Popular si defensa elspagesos, com diu, hauria de votar sí. Crec que El Pi, si defensaels petits i mitjans empresaris, hauria de votar també que sí.Crec que el Partit Socialista hauria de votar que sí també. Iesper també que Ciutadans també entengui que això va per a lagent i les majories socials de la nostra terra.
En tot cas veig que està passant una cosa molt interessant iés que a la vegada que s’intenten aprovar aquests tractats, queles grans empreses intenten imposar les seves condicions alsgoverns democràtics, apareixen iniciatives molt interessants -javaig acabant Sr. President-, i és que la gent s’autoorganitza,crea nous modes de gestionar la cultura, de gestionarl’alimentació, la gent s’associa, la gent entén que allò col�lectiués importantíssim i que sense allò col�lectiu no podremsobreviure a aquests atacs directes a la democràcia. Perquèquan el poder es mou, sempre hi ha resistència, i la resistènciaexisteix sempre abans que el poder que s’exerceix cap a lesmajories socials. I nosaltres ens quedem amb això, amb dir noal CETA, no al TTIP, no al TISA, però sí a les majoriessocials, sí a la felicitat i sí a la vida.
Gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sr. Saura. Per defensar el Grup Parlamentari MÉSper Mallorca té la paraula la Sra. Campomar, per un temps dedeu minuts.
LA SRA. CAMPOMAR I ORELL:
Gràcies, Sr. President. Bé, jo crec que ja s’han donat moltsd’arguments per quins motius. Jo voldria recordar aquí que jaes va fer el mes de febrer la Comissió d’AssumptesInstitucionals, ja es va aprovar una proposició no de llei, en el
sentit una mica parlant d’aquests tractats, a defensar la sevatransparència i informació, ja es va posar damunt la taula perpart d’aquest parlament, la importància d’aquests tractats, laseva repercussió a nivell de tota la ciutadania. Jo crec queestam en un altre punt, una altra fase que és molt a punt querealment aquest darrer tractat CETA es vegi..., està en la sevafase final, per tant, des de febrer a ara hi ha hagut..., jo crec queprincipalment cal posar damunt la taula aquest canvi.
Pens que aquests perills i aquestes amenaces d’aqueststractats no sé si..., bé hi ha qualcú que els anomena de novageneració, o sigui que ja no són tractats bilaterals, tractatscomercials com es feien a l’antiga, sinó que ja fan una passamolt més endavant, sobretot per protegir les qüestions sobretotde les grans multinacionals. Jo crec que aquest és el vertaderperill i la vertadera amenaça, que deixen de banda digueml’autonomia i la sobirania estatal en ares de l’harmonitzacióreguladora. Vull dir en ares que realment tota la normativasigui equivalent, sigui equilibrada i no perjudiqui segons quintipus d’empreses, en aquest sentit prefereixen privard’autonomia les sobiranies diguem triades pel poble, lessobiranies estatals en aquest cas.
També un altre punt important és que aquest grau desecretisme en el qual es duen aquests tractats, també posenprecisament en entredit quina és la...., si no, per què s’han dedur en tant de secret i tanta clandestinitat tots aquests acords, sirealment són tan beneficiosos per a tothom? Això és el querealment la ciutadania entén, perquè tots sabem que si tu dusuna cosa amb tant de secretisme i tant d’amagat, tal vegada noés tan bo per a tothom com vol dir, o només és bo per a una deles bandes.
Un altre perill molt greu és la irreversibilitat. És a dir, espromou en molts de casos que no es pugui fer irreversibilitat ala privatització de molts de serveis públics; o sigui, que enscondemnaria, no sé fins quan, fins que hi hagués una rebel�lióperquè partíssim d’Europa, no sé fins quan, no sé, que capnormativa estatal pogués tornar enrere aquests pactes en casosque s’hagin privatitzat segons quins serveis públics. Jo crec queaquesta pèrdua de sobirania no la podem permetre i, per tant,és importantíssim que aquest tipus de tractes no puguin seraprovats.
El tema també que aquí l’únic que resolgui les qüestionssigui un tribunal d’arbitratge, que a més sigui totalment privat,o sigui totalment en mans de les empreses que estan afectadesper aquest tipus de tractats, creim que també és un punt moltnegatiu, un punt que realment no ajuda gens que hi hagiconfiança de cara a aquests tipus de tractats.
En conclusió, nosaltres creim que aquests tractats que posenl’excusa o l’èmfasi que sí, es redueixen..., es posa fre alsaranzels, això ja és una excusa pobra perquè realmentpràcticament no n’hi ha, són mínims els aranzels que ara hi ha;però realment és allò que he reflectit en aquest cas, posen moltaincidència a fer front a les normatives. Cal recordar el cas delPresident d’Uruguai, quan va fer una normativa en temes detabac, que li va costar a l’estat un greu cas perquè lesmultinacionals varen pensar que la seva normativa afectava elsseus ingressos, afectava els seus beneficis i, per tant, va posaruna gran demanda, que si no hagués estat per l’ajuda d’altra
ECONOMIA / Núm. 18 / 6 d'octubre de 2016 277
gent, no se n’haurien sortit i no haguessin fet aquest guany. Jocrec que és un cas precisament molt exemplar del que potarribar a succeir en el cas que hi hagués un estat que consideràsque havia de posar en marxa una normativa i que desprésresultàs que hi hagués una d’aquestes multinacionals ques’emparàs en aquest tipus de tractats i que emparant-se enaquest tipus de tractats, demanàs indemnitzacions abundants al’Estat que ha proposat aquesta normativa en defensa dels seusciutadans, en defensa de la gent que l’ha votat.
Creiem que obrir la porta de pinte en ample sense cap tipusde garantia, d’una forma tan irreversible al llarg dels anys, ésnegatiu, és negatiu per al futur dels que vénen darrere. Crec queno només hem de pensar en nosaltres, hem de pensar també enles generacions futures i és -crec- posar, precisament, posar enfals el seu futur i deixar-los amb un futur molt pobre de captipus de dret a decidir i crec que, quasi, amb pocs drets a l’horade decidir els seus governants, perquè aquests governanttendran les mans fermades, i aquest és el punt principal.
Per tant, MÉS per Mallorca sí que creu, per això s’ha fetressò d’aquesta proposició no de llei, precisament perquè creimque aquests tractats en aquests moments com es duen nogaranteixen tot allò que una autonomia o una sobirania delpoble, tal com diu la tan reclamada Constitució, que lasobirania recau en el poble, en aquest cas pràcticament lasobirania la deixaríem en mans de les grans empreses.
Gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sra. Campomar. Per defensar el portaveu del GrupParlamentari MÉS per Menorca, Sr. Castells, per un temps dedeu minuts.
EL SR. CASTELLS I BARÓ:
Moltes gràcies, president. Bé, el Sr. Saura i la Sra.Campomar crec han explicat molt bé i prou extensament, quèsón aquests tractats, quins són els aspectes més preocupants iquin impacte tendran sobre la ciutadania de les Balears, lesseves empreses i els serveis que produeix.
Jo voldria complementar aquesta intervenció, aquestesintervencions que m’han precedit, amb una perspectiva més demodel de societat i he de dir que el model de societat quenosaltres defensem en aquest parlament, i amb la qual tenimmoltes coincidències lògicament amb els partits que donensuport al Govern, que aquests tractats van contra la línia deflotació total d’aquest model de societat que perseguim. És unmodel de societat i un model de visió global en què assigna unadivisió internacional del treball i a nosaltres ens assigna seraixò que abans deia que és tot el que nosaltres volem defugir,és... no tenim prou de turisme, doncs encara més, ens assignasimplement a dedicar-nos a una única activitat, que ésl’activitat turística, que és, des de la visió d’aquestes gransempreses i corporacions, l’únic que podem fer en aquesta vida.
Com que nosaltres estam totalment en contra, perdó,d’aquesta visió, doncs, hem d’estar totalment en contrad’aquests tractats.
Com han explicat molt bé els portaveus que m’han precedit,gràcies a la pressió dels grups que s’han mobilitzat, i queaprofit per saludar que avui estan aquí amb nosaltres, s’handosificat alguns aspectes, però tot això, d’acord amb el que hadit el Sr. Saura, són trampes. És a dir, aquí a la que s’obri laporta no hi haurà qui la tanqui, com ha passat amb tantes altrescoses que ens ha passat, doncs, per exemple, amb el modelcomercial que són mesures que tenen un impacte molt negatiusobre els mitjans de vida de les persones que vivim en aquestesilles. El lliure comerç durant molts anys ha estat una cosa queno l’hem vista malament, jo record ara quan jo era petitet, fatrenta-cinc o quaranta anys, em record que havíem d’anar aAndorra per adquirir segons quins béns, eh!, jo no sé aquí, a lesIlles, com ho fèieu, nosaltres anàvem a Andorra a comprarformatge de bola, a compar aspirines, o sigui, aspirines aquí hihavia, però en pel�lícula d’aquesta protectora que et podiesenviar, és a dir, entre poc i massa, no?, és a dir, crec queformam part d’un mercat únic europeu que ens dóna accés atots els béns i a tots...vaja, probablement si penséssim molt síque hi hauria algun bé de consum que no es produeix a Europai que ens interessa adquirir fora. Evidentment ja sé que enconsumim molts produïts a la Xina, fruit també de la crisiindustrial que va patir Europa.
Però crec que tenim una economia perfectament capaç, enla situació actual de relacions comercials, de suplir totes lesexpectatives de consum que té la nostra societat. Ja aixòactualment s’està duent amb unes disfuncions bestials com, perexemple, i els posaré un exemple totalment real, no és imaginat,una indústria transformadora, a una indústria alimentàriatransformadora menorquina -no diré el nom perquè tots sabranquina és perquè és l’única- i surt que pot comprar llet a NovaZelanda més barata que la que... la llet, llet, matèria primeratransformada, que la que compra als pagesos menorquins.Aleshores, clar, evidentment això només és explicable perquèhi ha tota una sèrie d’externalitats que no es computen aquí,que és a banda de... en els últims cinquanta, seixanta anys enshem estat rebentat les reserves de petroli que han tardatmil�lennis en produir-se, evidentment, tot el cost que té laproducció d’aquest combustible no ho computam en el costd’aquest trasllat, igual que no computam, evidentment, elscostos laborals de tot el personal i, bé, a part dels costosdiguem de noliejament dels vaixells del transport. Són totsd’externalitats que com que estan pagades a preus de misèria,doncs no es computen i per aquest motiu aquest emmirallamentd’accedir al consum barat i a productes barats ens porten aaquestes disfuncions o a aquestes bajanades, que ja es veu queno té cap mena de sentit que pugui sortir més a compte portarla llet de Nova Zelanda, que els record que és les antípodes, ésa dir, més enfora impossible. No parl d’un cas imaginari, parld’una empresa de Menorca que ha de comprar la matèriaprimera làctia a Nova Zelanda, ho combina, ho combina gràciesa la qual pot mantenir l’empresa oberta. És així de dur.
Per tant, per tot el que ja he dit i perquè crec que elsciutadans de Balears tenim dret a viure, a mantenir les nostresformes de vida i a diversificar-les, nosaltres creim que cal teniruna actitud contundent en contra d’aquests tractats perquè, almarge de consideracions de caràcter més tècnic, des del punt devista de model ens perjudiquen i per això hem presentat aquestaproposició no de llei i deman a tots els grups que li doninsuport. Moltes gràcies.
278 ECONOMIA / Núm. 18 / 6 d'octubre de 2016
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sr. Castells. Per part del Grup Mixt té la paraula elSr. Pericay, per un temps de deu minuts.
EL SR. PERICAY I HOSTA:
Moltes gràcies. No hi ha una... perdó, Sr. President, no hiha unes esmenes prèviament que s’han de...?
EL SR. PRESIDENT:
El que passa és que vostè forma part del Grup Mixt i undels que presenta...
EL SR. PERICAY I HOSTA:
Ah!, no, no, a jo m’és igual, és que creia...
EL SR. PRESIDENT:
... un dels grups que presenta aquesta proposició és Gent perFormentera, que és del Grup Mixt, per això té la paraula elGrup Mixt abans.
EL SR. PERICAY I HOSTA:
Ah! Com a Gent per Formentera? Jo m’abstenc...
EL SR. PRESIDENT:
Té la paraula, té la paraula com a Grup Mixt, no com a Gentper Formentera.
EL SR. PERICAY I HOSTA:
Bé, d’acord, idò, intervendré...
EL SR. PRESIDENT:
Representaria el Grup Mixt.
EL SR. PERICAY I HOSTA:
Ara ho entenc, no, és que no entenia la lògica, ja estàaclarit. Bé, nosaltres ens hem manifestat sempre com aCiutadans, en aquest cas, no com a Grup Mixt, que quedi clar,a favor del lliure comerç i, per tant, la supressió en generald’aranzels i creim que en aquest moment aquests tractats queestan en procés de discussió, de fet de bloqueig, entre la UnióEuropa i els estats, en aquest cas, Estats Units i Canadà, el fet,diguem, que sigui la Unió Europea, que és realment qui té lalegitimitat com a mínim d’arribar a determinats acords, nooblidem que és la Unió Europea, malgrat hi hagi gent que lillevi legitimitat i que m’imagín que probablement vulguin queo preferirien que no en formessin part, (...) el major acordcomercial al qual hem arribat, en fi, en general tots elseuropeus.
Per tant, des d’aquest punt de vista hi ha un referent, que ésel referent de tots els estats que en formam part. També unsacords comercials que han donat, crec que tothom hi estarà
d’acord, el màxim de prosperitat a Europa, com a mínim enaquests darrers anys. Això és una cosa evident, a pesar de lescrisis que hi hagi pogut haver.
Per tant, nosaltres creim que una proposta com aquesta, queés una proposta que parteix del no a uns determinats tractats jaque, nosaltres som partidaris del sí sempre que, eh!, és a dir, delsí a condició que. Per tant, no podem admetre un plantejamentque seria un plantejament a favor d’una negativa i llavors unasèrie de condicions perquè pugui ser una cosa positiva. O bé enel cas -i això seria més aviat l’esmena presentada pel GrupSocialista- quan m’avanç a la seva defensa perquè evidentmentés ara que jo tinc l’oportunitat de parlar, perquè... quan esdeclara contrari i llavors diu “quan no garanteixin...”, etc.Evidentment davant d’això estaríem completament d’acord;l’única diferència és que nosaltres ho presentaríem en positiu:es declara a favor sempre que garanteixin això, això i això. Quèsón aquestes coses? Doncs bàsicament uns principis que per anosaltres són fonamentals: els drets humans, la protecció delsconsumidors, la seguretat alimentària, els drets laborals, laprotecció del medi ambient, és a dir, totes aquestes coses quehan d’estar... no s’han de veure perjudicades per aquesta menade tractats.
Aquest és el nostre punt de vista. El que passa és queevidentment això no ens du a dir no, ja que això serà aixíperquè, primer, per una qüestió de legitimitat, creim que hi haUnió Europea que està en aquest moment, que és qui estànegociant, i ja hi ha estats, per altra banda, que s’han manifestaten contra dels termes amb què es plantejava la negociació. Pertant és això el que hem de veure com evoluciona i com acaba,i llavors, en funció del que sigui finalment aquest acord,analitzar si efectivament és acceptable o no és acceptable. Totala resta em pareix prematur i per tant en aquest sentit votaremen contra d’aquesta proposició no de llei.
Moltes gràcies.
EL SR. PRESIDENT:
Gràcies, Sr. Pericay. S’han presentat dues esmenes, RGEnúm. 13806/16 i 13807/16, per part del Grup ParlamentariSocialista. Per a la defensa d’aquestes esmenes té la paraulal’Hble. Sra. Cano, per un temps de deu minuts.
LA SRA. CANO I JUAN:
Moltes gràcies, Sr. President. Dia 17 de febrer, a laComissió d’Institucionals, vàrem debatre sobre la qüestió delTTIP i vàrem poder pactar deu propostes d’acord, entre ellesque el Govern de les Illes Balears defensaria la màximatransparència i informació; que s’instaria a no acceptar untractat de lliure comerç que afectàs els drets socials, laborals,mediambientals, sanitaris, educatius, etc., de la ciutadania deles Illes Balears, i tota una sèrie de cauteles i de garanties on elPartit Socialista, el Grup Socialista en aquests moments estamexactament en la mateixa posició. Nosaltres no ens hem mogutni un centímetre i seguim defensant el mateix que vàremdefensar el dia 17 de febrer.
Nosaltres partim de la premissa que volem una políticacomercial justa i que protegeixi els estàndards europeus socials,
