Embed Size (px)
Citation preview
1
26. 10. 201825. 11. 2018 #435
#tot
elcin
ema:
Dia M
undial del
Patrim
oni Audiovis
ual / D
ia
Mundial
de l’A
nimac
ió / M
uriel
Box / I
ngmar
Bergm
an / E
stren
es
Film
oteca
/ Men
uda Film
o / El t
ren
/ Curtm
etra
tges
per la
Igualt
at /
Crims i
ombre
s / La C
abin
a
Avisos i normes
La durada de les pel·lícules és orientativa i aproximada. La Filmoteca es reserva el dret d’introduir canvis en la programació per ra-ons alienes a la seua voluntat. Consulteu les actualitzacions en el web ivac.gva.es.
Les entrades es posaran a la venda trenta minuts abans de cada projecció per a qualse-vol de les sessions de cada dia. La taquilla es tancarà cinc minuts abans de cada projecció. Una vegada iniciada la projecció no es per-metrà l’accés a la sala. Preguem la màxima puntualitat.
Es prega silenci. Desconnecteu els mòbils abans d’entrar a la sala. No està permés el consum d’aliments i begudes.
Menuda Filmo: cada persona podrà traure un màxim de sis entrades.
EDITA La Filmoteca · Institut Valencià de Cultura PORTADA Quinito, personatge creat per Joaquín Pérez Arroyo. © Lola Pérez Fayos DISSENY Martín Gràfic IMPRESSIÓ La Imprenta C.G. DEP. LEGAL V 961-2012
La duración de las películas es orientativa y aproximada. La Filmoteca se reserva el derecho de introducir cambios en la programación por razones ajenas a su voluntad. Consulten las actualizaciones en la web ivac.gva.es.
Las entradas se pondrán a la venta treinta minutos antes de cada proyección para cual-quiera de las sesiones de cada día. La taquilla se cerrará cinco minutos antes de cada proyección. Una vez iniciada la proyección no se permitirá el acceso a la sala. Rogamos la máxima pun-tualidad.
Se ruega silencio. Desconecten los móviles antes de entrar a la sala. No está permitido el consumo de alimentos y bebidas.
Menuda Filmo: cada persona podrá sacar un máximo de seis entradas.
3
Programació
DIVENDRES 26 D’OCTUBRE
18.00 h
Juan Pablo Zaramella: groso de l’animació Programa de curts. 2001-2018. 73’ u p. 9Presenta Juan Pablo Zaramella. Entrada gratuïta.
20.00 h
Isla de perrosWes Anderson. 2018. 101’ u p. 10Presenten Sergio Lara, Carla Pereira i Sonia Iglesias, professionals que tre-ballaren en l’animació i construcció de carcasses per a la pel·lícula.
22.30 h
EncadenadosAlfred Hitchcock. 1946. 101’ u p. 36
DISSABTE 27 D’OCTUBRE
18.00 h
EncadenadosAlfred Hitchcock. 1946. 101’ u p. 36
20.00 h
Pioners de l’animació valenciana: la família Pérez Arroyo 1943-1959. 30’ aprox. u p. 11
Curts Guanyadors Prime the Animation 6!VV. AA. 2018. 30’ aprox. u p. 12Presentació del projecte dedicat a la família Pérez Arroyo a càrrec del pro-fessor de la UPV Raúl González Monaj, investigador de la seua obra, i d'Isabel Bosch, tècnica de restauració de La Filmoteca. Acompanyament musical al piano a càrrec d’Arcadi Valiente. A con-tinuació, entrega de premis de Prime the Animation 6! Entrada gratuïta.
22.30 h
Isla de perrosWes Anderson. 2018. 101’ u p. 10
DIUMENGE 28 D’OCTUBRE
18.00 h
Isla de perrosWes Anderson. 2018. 101’ u p. 10
20.00 h
Imatges rescatades: memòria cinematogràfica del poble valenciàVV. AA. Décades 1920-1980. 50’ aprox. u p. 13Presentació a càrrec d’Inma Trull, cap de Recuperació de La Filmoteca, i de Chus Piqueras, tècnica de l’arxiu fílmic. Acompanyament musical al piano a càrrec d’Arcadi Valiente. Entrada gratuïta.
DIMARTS 30 D’OCTUBRE
18.00 h
The Piper’s TuneMuriel Box. 1962. 62’ u p. 17
20.00 h
Trinta lumesDiana Toucedo. 2017. 80’ u p. 26Presentació a càrrec de la directora,Diana Toucedo.
DIMECRES 31 D’OCTUBRE
18.00 h
Cloenda Jornades TVMorfosis Contra el NO-DO.Llorenç Soler o la pulsió per l’honestedatAlbert Montón. 2018. 90’ u p. 27Presenten Llorenç Soler, Albert Mon-tón, director de la pel·lícula, i Miquel Francés, productor.
20.30 h
The Years BetweenCompton Bennett. 1946. 88’ u p. 17
DIJOUS 1 DE NOVEMBRE
18.00 h
Los comulgantesIngmar Bergman. 1962. 81’ u p. 22
20.00 h
The Piper’s TuneMuriel Box. 1962. 62’ u p. 17
4
DIVENDRES 2 DE NOVEMBRE
18.00 h
El séptimo veloCompton Bennett. 1945. 94’ u p. 18
20.00 h
Dear MurdererArthur Crabtree. 1947. 90’ u p. 18
22.30 h
The Years BetweenCompton Bennett. 1946. 88’ u p. 17
DISSABTE 3 DE NOVEMBRE
18.00 h
El maquinista de La GeneralBuster Keaton, Clyde Bruckman. 1926. 80’ u p. 29Entrada gratuïta per a menorsde 14 anys.
20.00 h
El séptimo veloCompton Bennett. 1945. 94’ u p. 18
22.30 h
Trinta lumesDiana Toucedo. 2017. 80’ u p. 26
DIUMENGE 4 DE NOVEMBRE
18.00 h
El maquinista de La GeneralBuster Keaton, Clyde Bruckman. 1926. 80’ u p. 29Entrada gratuïta per a menors de 14 anys.
20.00 h
Los comulgantesIngmar Bergman. 1962. 81’ u p. 22
DIMARTS 6 DE NOVEMBRE
18.00 h
Dear MurdererArthur Crabtree. 1947. 90’ u p. 18
20.00 h
L’Arrivée d’un train à la gare de La Ciotat Louis i Auguste Lumière. 1895. 1’ u p. 31
Asalto y robo de un tren Edwin S. Porter. 1903. 11’ u p. 31
El maquinista de La GeneralBuster Keaton, Clyde Bruckman. 1926. 80’ u p. 29
DIMECRES 7 DE NOVEMBRE
18.00 h
The BrothersDavid MacDonald. 1947. 98’ u p. 19
20.00 h
Guanyadors XII Curtmetratges per la Igualtat u p. 34Presenta Paqui Méndez i les directores i directors dels curts. Entrada gratuïta.
DIJOUS 8 DE NOVEMBRE
18.00 h
Holyday CampKenneth Annakin. 1947. 97’ u p. 19
20.00 h
Trenes rigurosamente vigiladosJiri Menzel. 1966. 93’ u p. 32Presenta Carlos Losilla, crític de cinema.
DIVENDRES 9 DE NOVEMBRE
18.00 h
L’Arrivée d’un train à la gare de La Ciotat Louis i Auguste Lumière. 1895. 1’ u p. 31
Asalto y robo de un trenEdwin S. Porter. 1903. 11’ u p. 31
El maquinista de La GeneralBuster Keaton, Clyde Bruckman. 1926. 80’ u p. 29
20.00 h
Extraños en un trenAlfred Hitchcock. 1951. 101’ u p. 33
22.30 h
The BrothersDavid MacDonald. 1947. 98’ u p. 19
DISSABTE 10 DE NOVEMBRE
18.00 h
Trenes rigurosamente vigiladosJiri Menzel. 1966. 93’ u p. 32
20.00 h
Holyday CampKenneth Annakin. 1947. 97’ u p. 19
22.30 h
PersonaIngmar Bergman. 1966. 85’ u p. 24
DIUMENGE 11 DE NOVEMBRE
18.00 h
Extraños en un trenAlfred Hitchcock. 1951. 101’ u p. 33
20.00 h
El silencioIngmar Bergman. 1962. 96’ u p.23
5
DIMARTS 13 DE NOVEMBRE
18.00 h
Muchachas en libertadDavid MacDonald. 1948. 92' u p. 20
20.00 h
Portrait from LifeTerence Fisher. 1949. 90’ u p. 20
DIMECRES 14 DE NOVEMBRE
18.00 h
Portrait from LifeTerence Fisher. 1949. 90’ u p. 20
20.00 h
Muchachas en libertadDavid MacDonald. 1948. 92' u p. 20
DIJOUS 15 DE NOVEMBRE
18.00 h
Ignorance Is BlissMuck van Empel. 2017. 30’ u p. 39Presentació i col·loqui amb el director, Muck van Empel.
19.00 h
Another Day Another TimeIvan Tan. 2017. 37’ u p. 39
20.00 h
UnnaturalAmy Wang. 2017. 30’ u p. 40
21.00 h
All I ImagineLeonor Noivo. 2017. 30’ u p. 40
DIVENDRES 16 DE NOVEMBRE
18.00 h
DownfallKwon Hyuk-Jun. 2017. 30’ u p. 41
19.00 h
UnnaturalAmy Wang. 2017. 30’ u p. 40
20.00 h
The Man-Woman CaseAnaïs Caura. 2017. 44’ u p. 41Presentació i col·loqui amb la guionista, Joëlle Oosterlinck.
21.00 h
Nuestro viejo (y el mar)Lander Camarero. 2017. 30’ u p. 42Presentació i col·loqui amb el director, Lander Camarero.
DISSABTE 17 DE NOVEMBRE
18.00 h
The Man-Woman CaseAnaïs Caura. 2017. 44’ u p. 41Presentació i col·loqui amb la guionis-ta, Joëlle Oosterlinck.
19.00 h
DownfallKwon Hyuk-Jun. 2017. 30’ u p. 41
20.00 h
Nuestro viejo (y el mar)Lander Camarero. 2017. 30’ u p. 42Presentació i col·loqui amb el director, Lander Camarero.
21.00 h
FannyHalfdan Ullmann Tøndel. 2017. 30’ u p. 42º
6
DIUMENGE 18 DE NOVEMBRE
18.00 h
StorgeKatya Selenkina. 2017. 30’ u p. 43
19.00 h
Hard WayDaniel Vogelmann. 2017. 33’ u p. 43
20.00 h
All I ImagineLeonor Noivo. 2017. 30’ u p. 40
21.00 h
FannyHalfdan Ullmann Tøndel. 2017. 30’ u p. 42
DIMARTS 20 DE NOVEMBRE
18.00 h
Pink PillXiaoshan Xie. 2017. 30’ u p. 44
19.00 h
Salix CapreaValeriu Andriuta. 2017. 34’ u p. 44
20.00 h
Obst & GemüseDuc Ngo Ngoc. 2017. 30’ u p. 45Presentació i col·loqui ambel director, Duc Ngo Ngoc.
21.00 h
KosticIra Volkova. 2017. 30’ u p. 45
DIMECRES 21 DE NOVEMBRE
18.00 h
CrossIdir Serghine. 2018. 43’ u p. 46Presentació i col·loqui amb el director, Idir Shergine.
19.00 h
Pink PillXiaoshan Xie. 2017. 30’ u p. 44Presentació i col·loqui amb el director, Xiaoshan Xie.
20.00 h
Salix CapreaValeriu Andriuta. 2017. 34’ u p. 44
21.00 h
Obst & GemüseDuc Ngo Ngoc. 2017. 30’ u p. 45Presentació i col·loqui amb el director, Duc Ngo Ngoc.
DIJOUS 22 DE NOVEMBRE
18.00 h
Ignorance Is BlissMuck van Empel. 2017. 30’ u p. 39
19.00 h
Another Day Another TimeIvan Tan. 2017. 37’ u p. 39
20.00 h
This Magnificent Cake!Marc James Roels, Emma de Swaef. 2018. 44’ u p. 46
21.00 h
CrossIdir Serghine. 2018. 43’ u p. 46Presentació i col·loqui amb el director, Idir Shergine.
DIVENDRES 23 DE NOVEMBRE
18.00 h
KosticIra Volkova. 2017. 30’ u p. 45
19.00 h
StorgeKatya Selenkina. 2017. 30’ u p. 43
20.00 h
This Magnificent Cake!Marc James Roels, Emma de Swaef. 2018. 44’ u p. 46
21.00 h
Hard WayDaniel Vogelmann. 2017. 33’ u p. 43
DISSABTE 24 DE NOVEMBRE
18.00 h
Los amantes de la nocheNicholas Ray. 1947. 95’ u p. 37
20.00 h
PersonaIngmar Bergman. 1966. 85’ u p. 24
22.30 h
El silencioIngmar Bergman. 1962. 96’ u p. 23
DIUMENGE 25 DE NOVEMBRE
18.00 h
PersonaIngmar Bergman. 1966. 85’ u p. 24
20.00 h
Los amantes de la nocheNicholas Ray. 1947. 95’ u p. 37
7
26 — 28 OCT
Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual + Dia Mundial de l’Animació
El 27 d’octubre se celebra el Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual, data en què les filmo-teques de tot el món reivindiquen la seua labor de salvaguarda de la història del cinema i de la memòria audiovisual dels pobles. Just un dia després, el 28, és el Dia Mundial de l’Ani-mació, que La Filmoteca festeja també cada any –i, des de fa uns quants, en col·laboració amb el Màster en Animació de la Universitat Politècnica de València, vertader planter de l’animació valenciana.
Amb aquest motiu, el cap de setmana del 26 al 28 d’octubre programem diverses sessions especials. El divendres 26, posarem el focus en l’animació contemporània i comptarem amb la presència d’alguns dels seus creadors.
El 27 de octubre se celebra el Día Mundial del Patrimonio Audiovisual, fecha en que las fil-motecas de todo el mundo reivindican su la-bor de salvaguarda de la historia del cine y de la memoria audiovisual de los pueblos. Justo un día después, el 28, es el Día Mundial de la Animación, que La Filmoteca festeja también cada año –y, desde hace varios, en colaboración con el Máster en Animación de la Universitat Politècnica de València, verdadera cantera de la animación valenciana.
Con este motivo, el fin de semana del 26 al 28 de octubre programamos varias sesiones especiales. El viernes 26, pondremos el foco en la animación contemporánea y contaremos con la presencia de algunos de sus creadores.
8
A les 18 h, l’argentí Juan Pablo Zaramella, un dels noms més destacats del panorama inter-nacional, presentarà una selecció dels seus curtmetratges. A les 20 h, tres professionals espanyols que han treballat en Isla de perros introduiran la pel·lícula i ens parlaran del seu procés creatiu.
Patrimoni i animació convergeixen en la sessió especial del dissabte 27, en la qual tin-drà lloc la presentació de l’últim projecte de l’arxiu fílmic de La Filmoteca. Es tracta de la recuperació i restauració de l’obra de Joaquín Pérez Arroyo, pioner, junt als seus fills, de l’animació valenciana al qual La Filmoteca, en col·laboració amb la Universitat Politècnica de València, va a dedicar una pàgina web. En aqueixa mateixa sessió es podran veure alguns dels seus films d’animació restaurats, amb música al piano en directe. Com cada any, a més, la segona part de la sessió es consagrarà a l’entrega de premis del festival Prime the Animation! per part de Juan Pablo Zarame-lla, Rocío Álvarez i María Trénor, membres del jurat. A continuació es projectaran els curts guanyadors.
L’homenatge al patrimoni cinematogràfic es completa el diumenge amb una sessió de-dicada a les pel·lícules amateurs i familiars conservades i digitalitzades per La Filmote-ca. La campanya Imatges per rescatar, activa des de 2014, reprén l’esperit de la primera iniciativa de recuperació llançada en 1990 amb uns resultats sorprenents. Gràcies a ella, l’arxiu fílmic, patrimoni audiovisual del poble valencià, es veu enriquit dia a dia amb uns documents de valor incalculable per a la conservació de la nostra memòria col·lectiva. Mitjançant aquestes iniciatives, La Filmoteca s’uneix al corrent mundial que, en els últims anys, lluita per la revaloració d’aquest patri-moni, la seua difusió i la seua reutilització en diferents expressions artístiques.
A las 18 h, el argentino Juan Pablo Zaramella, uno de los nombres más destacados del pano-rama internacional, presentará una selección de sus cortometrajes. A las 20 h, tres profesio-nales que trabajaron en la animación de Isla de perros introducirán la película y nos hablarán de su proceso creativo.
Patrimonio y animación convergen en la sesión especial del sábado 27, en la que tendrá lugar la presentación del último proyecto del archivo fílmico de La Filmoteca. Se trata de la recuperación y restauración de la obra de Joa-quín Pérez Arroyo, pionero, junto a sus hijos, de la animación valenciana al que La Filmoteca, en colaboración con la Universitat Politècnica de València, va a dedicar una página web. En esa misma sesión se podrán ver algunos de sus films de animación restaurados, con música al piano en directo. Como cada año, además, la segunda parte de la sesión se consagrará a la entrega de premios del festival Prime the Animation! por parte de Juan Pablo Zarame-lla, Rocío Álvarez y María Trénor, miembros del jurado. A continuación se proyectarán los cortos ganadores.
El homenaje al patrimonio cinematográ-fico se completa el domingo con una sesión dedicada a las películas amateurs y familiares conservadas y digitalizadas por La Filmoteca. La campaña Imatges per rescatar, activa desde 2014, retoma el espíritu de la primera iniciati-va de recuperación lanzada en 1990 con unos resultados asombrosos. Gracias a ella, el archi-vo fílmico, patrimonio audiovisual del pueblo valenciano, se ve enriquecido día a día con unos documentos de valor incalculable para la conservación de nuestra memoria colecti-va. Mediante estas iniciativas, La Filmoteca se une a la corriente mundial que, de unos años a esta parte, lucha por la revalorización de este patrimonio, su difusión y su reutilización en diferentes expresiones artísticas.
9
DV 26 OCT / 18.00 H Presenta Juan Pablo Zaramella. Entrada gratuïta.
Juan Pablo Zaramella, groso de l’animacióJ. P. ZARAMELLA. Argentina. B/N i color. 73’. Digital HD.
El desafío a la muerte (2001, 3’20’’)Per primera vegada enfront d’una càmera, el fakir Fahaki Ayunanda introduirà tot el seu cos en una liquadora i assegura que eixirà amb vida després d’encendre-la.
Por primera vez frente a una cámara, el fakir Fahaki Ayunanda introducirá todo su cuerpo en una licuadora y asegura que saldrá con vida tras encenderla.
El guante (2001, 10’)Un home rep un misteriós paquet que conté un guant. Des d’aqueix moment, començarà a ser part d’un pla que canviarà la seua vida per sempre…
Un hombre recibe un misterioso paquete que contiene un guante. Desde ese momento, co-menzará a ser parte de un plan que cambiará su vida para siempre…
Viaje a Marte (2004, 16’)Antonio és un xiquet que vol viatjar a Mart. Afortunadament, el seu iaio sap com arribar.
Antonio es un niño que quiere viajar a Marte. Afortunadamente, su abuelo sabe cómo llegar.
10
El hombre más chiquito del mundo (2016, 1’ per episodi)Un home seriós i formal que amb prou faenes supera l’altura d’una sabata intenta ignorar la seua condició de menut.
Un hombre serio y formal que apenas supera la altura de un zapato intenta ignorar su con-dición de pequeño.
Así son las cosas (2018, 7’41’’)Els elements quotidians posseeixen vida i per-sonalitat; obrin a l’espectador un nou univers que s’assembla molt al que coneix.
Los elementos cotidianos poseen vida y perso-nalidad; abren al espectador un nuevo universo que se parece mucho al que conoce.
Héroes (2018, 3’10’’)La glòria està a l’abast de la mà! ¡La gloria está al alcance de la mano!
Lapsus (2007, 3’ 30’’)Mai subestimes el poder del costat fosc… Nunca subestimes el poder del lado oscuro…
En la ópera (2010, 1’)Una nit en una particular i emotiva vetlada operística.
Una noche en una particular y emotiva vela-da operística.
Luminaris (2011, 6’20’’)En un món en el qual la llum regna i marca el ritme de la vida, un home comú té un pla que pot canviar el rumb de les coses.
En un mundo en el que la luz reina y marca el ritmo de la vida, un hombre común tiene un plan que puede cambiar el rumbo de las cosas.
Onión (2016, 22’)Jessica assisteix a una classe de ioga que podria expandir el seu univers de manera dràstica.
Jessica asiste a una clase de yoga que podría expandir su universo de manera drástica.
11
DV 26 OCT / 20.00 H | DS 27 OCT / 22.30 H | DG 28 OCT / 18.00 HPresenten Sergio Lara, Carla Pereira i Sonia Iglesias, professionals que treballaren en l’animació i construcció de carcasses per a la pel·lícula.
Isla de perrosIsle of Dogs
WES ANDERSON . EUA, Alemanya. 2018. VOSE. Color. 101’. DCP. VEUS. Bryan Cranston, Koyu Rankin, Edward Norton, Bill Murray, Jeff Goldblum, Kunichi Nomura, Greta Gerwig, Frances McDormand.
Quan totes les mascotes canines de Mega-saki City són exiliades a una illa que és un abocador, un xiquet emprén un viatge per recuperar al seu gos.
u «Bellíssim haiku; per a Wes Anderson el llen-guatge de l’animació és el camí més curt cap als nostres cors». | SERGI SÁNCHEZ, Fotogramas.
Cuando todas las mascotas caninas de Me-gasaki City son exiliadas a una isla que es un vertedero, un niño emprende un viaje para recuperar a su perro.
u «Hermosísimo haiku; para Wes Anderson el lenguaje de la animación es el camino más corto hacia nuestros corazones». | SERGI SÁN-CHEZ, Fotogramas.
12
DS 27 OCT / 20.00 H Presentació del projecte dedicat a la família Pérez Arroyo a càrrec del professor de la UPV Raúl González Monaj, investigador de la seua obra, i d'Isabel Bosch, tècnica de restauració de La Filmoteca. Acompanyament musical al piano a càrrec d’Arcadi Valiente. A continuació, entrega de premis de Prime the Animation 6! Entrada gratuïta.
Pioners de l’animació valenciana: la familia Pérez Arroyo1943-1959. Espanya. B/N. Mudes. 30’ aprox. Digital.
Selecció de materials realitzats per la famí-lia Pérez Arroyo, restaurats recentment per La Filmoteca. Animadors autodidactes, van treballar des de València durant la postguerra. En una primera època, els seus curtmetratges van ser produïts per CIFESA –en aquest pro-grama s’inclou Leyenda del arroz, un pròleg
Selección de materiales realizados por la familia Pérez Arroyo, restaurados recientemente por La Filmoteca. Animadores autodidactas, traba-jaron desde València durante la posguerra. En una primera época, sus cortometrajes fueron producidos por CIFESA –en este programa se incluye Leyenda del arroz, un prólogo animado
13
Curts guanyadors Prime the Animation 6!VV. AA. B/N i color. 30’ aprox. Digital.
Prime the Animation! és un festival interna-cional d’animació d’estudiants i professio-nals emergents, organitzat per la Universitat Politècnica de València. Un certamen únic a Espanya, en el qual participen les millors es-coles del món i joves talents amb trajectòria internacional.
Prime the Animation! es un festival internacio-nal de animación de estudiantes y profesiona-les emergentes, organizado por la Universitat Politécnica de València. Un certamen único en España, en el que participan las mejores escuelas del mundo y jóvenes talentos con trayectoria internacional.
animat que narrava una llegenda índia sobre l’origen del cereal en el documental El arroz (Arturo Ruiz Castillo, 1943). Més tard, quan el NO-DO va substituir els curtmetratges en les sessions de cinema, Pérez Arroyo i els seus fills van passar a realitzar treballs per a Industrias Payá i Industrias Saludes, creant pel·lícules en 9,5 mm i 17,5 mm per als projectors de joguet de l’època (els ‘iaios’ del Cinexin). Una vintena d’aqueixes pel·lícules, molt breus i protago-nitzades pels personatges emblemàtics que va crear Pérez Arroyo (Quinito, Séneca, «el pollito Rafael»), podran veure’s en aquesta sessió, que es completa amb una mostra de la seua producció publicitària per a Publicitat Levante, en aquest cas un anunci de paper de fumar realitzat en 1948.
que narraba una leyenda india sobre el origen del cereal en el documental El arroz (Arturo Ruiz Castillo, 1943). Más tarde, cuando el NO-DO sustituyó a los cortometrajes en las sesio-nes de cine, Pérez Arroyo y sus hijos pasaron a realizar trabajos para Industrias Payá e Indus-trias Saludes, creando películas en 9,5 mm y 17,5 mm para los proyectores de juguete de la época (los ‘abuelos’ del Cinexin). Una veintena de esas películas, muy breves y protagonizadas por los personajes emblemáticos que creó Pé-rez Arroyo (Quinito, Séneca, el pollito Rafael), podrán verse en esta sesión, que se completa con una muestra de su producción publicita-ria para Publicidad Levante, en este caso un anuncio de papel de fumar realizado en 1948.
14
DG 28 OCT / 20.00 H Presentació a càrrec d’Inma Trull, cap de Recuperació de La Filmoteca, i de Chus Piqueras, tècnica de l’arxiu fílmic. Acompanyament musical al piano a càrrec d’Arcadi Valiente. Entrada gratuïta.
Imatges rescatades, memòria cinematogràfica del poble valenciàVV. AA. Dècades 1920 – 1980. B/N i color. Sense diàlegs. 50’. Digital.
Compilació d’imatges filmades en 8 mm, Super 8 mm i 9,5 mm per aficionats, recuperades, digitalitzades i conservades a l’arxiu de La Filmoteca. Testimonis de la vida privada i pública, aquestos fragments es constituei-xen en història viva, reflexos en moviment del devenir de la Comunitat Valenciana i la seua gent en les seues vessants urbanístiques i socials. Celebracions familiars, com ara bo-des o batejos, ens mostren de passada com ha canviat la fisonomia de la ciutat, amb edificis emblemàtics en construcció i d’altres desa-pareguts; l’evolució de la festa de les Falles; dies de platja als populars berenadors; i, fins i tot, Sara Montiel i Anthony Mann en una visita de plaer a Benicàssim.
Compilación de imágenes filmadas en 8 mm, Super 8 mm y 9,5 mm por aficionados, re-cuperadas, digitalizadas y conservadas en el archivo de La Filmoteca. Testigos de la vida privada y pública, estos fragmentos se consti-tuyen en historia viva, reflejos en movimiento del devenir de la Comunidad Valenciana y su gente en sus vertientes urbanísticas y sociales. Celebraciones familiares, como por ejemplo bodas o bautizos, nos muestran de paso có-mo ha cambiado la fisonomía de la ciudad, con edificios emblemáticos en construcción y otros desaparecidos; la evolución de la fiesta de las Fallas; días de playa en los populares me-renderos; e, incluso, Sara Montiel y Anthony Mann en una visita de placer en Benicàssim.
15
2 OCT — 14 NOV
Muriel Box, una cineasta clàssica
La pel·lícula infantil The Piper’s Tune, produïda per The British Children’s Film Foundation, tanca el recorregut per alguns dels títols més destacats de la filmografia com a directora de Muriel Box. Però la cineasta britànica va donar els seus primers passos en el cinema com a guionista al costat del seu marit, Sydney Box. Aquesta és la faceta que centra la segona part del cicle, en la qual s’inclou El séptimo velo, pel·lícula que li va valdre l’Oscar al millor guió. En el llibre editat per Quim Casas i Ana Cristina Iriarte que el Festival de San Sebas-tián i la Filmoteca Española han publicat amb motiu d’aquesta retrospectiva, Eulàlia Iglesias dedica un article a la Muriel Box guionista:
«Des dels seus guions, els Box aposten per un cinema de major realisme social que aborda algunes de les problemàtiques pròpies de la Gran Bretanya de postguerra. Enfront de la més ortodoxa escola documental britànica i abans del gir cap a la modernitat que suposa el Free Cinema, les pel·lícules dels Box assen-ten les bases d’aquest cinema realista britànic de llarga tradició d’ací endavant que apel·la al gran públic a partir de tractar assumptes socials de la seua incumbència.
La película infantil The Piper’s Tune, producida por The British Children’s Film Foundation, cierra el recorrido por algunos de los títulos más destacados de la filmografía como direc-tora de Muriel Box. Pero la cineasta británica dio sus primeros pasos en el cine como guio-nista junto a su marido, Sydney Box. Esta es la faceta que centra la segunda parte del ciclo, en la que se incluye El séptimo velo, película que le valió el Oscar al mejor guion. En el libro editado por Quim Casas y Ana Cristina Iriarte que el Festival de San Sebastián y la Filmoteca Española han publicado con motivo de esta re-trospectiva, Eulàlia Iglesias dedica un artículo a la Muriel Box guionista:
«Desde sus guiones, los Box apuestan por un cine de mayor realismo social que aborda algunas de las problemáticas propias de la Gran Bretaña de posguerra. Frente a la más ortodoxa escuela documental británica y an-tes del giro hacia la modernidad que supone el Free Cinema, las películas de los Box sientan las bases de este cine realista británico de larga tradición de aquí en adelante que apela al gran público a partir de tratar asuntos sociales de su incumbencia.
16
Les pel·lícules dels Box com a guionistes també presenten nous perfils de dona que desafien els estereotips més tradicionals tant en el cinema com en la societat. Inesperades feministes com la mestressa de casa que es converteix en política en The Years Between; xiques que manen en la seua pròpia sexu-alitat com l’òrfena de The Brothers; dones madures fadrines que desafien les narrati-ves tradicionals entorn de la seua condició com l’encarnada per Flora Robson en Holiday Camp; […]; amnèsiques a les quals el trauma psicològic no els impedeix prendre les seues pròpies decisions en el pla romàntic com les respectives protagonistes d’El séptimo velo i Portrait from Life; variants de la femme fata-le amb perfil humà i justificació social com les de Daybreak (Compton Bennett, 1948), The Blind Goddess (Harold French, 1948) o Muchachas en libertad...».
Las películas de los Box como guionistas también presentan nuevos perfiles de mujer que desafían los estereotipos más tradicionales tan-to en el cine como en la sociedad. Inesperadas feministas como el ama de casa que se convierte en política en The Years Between; muchachas que mandan en su propia sexualidad como la huérfana de The Brothers; “solteronas” que desafían las narrativas tradicionales en torno a su condición como la que encarna Flora Rob-son en Holiday Camp; […]; amnésicas a las que el trauma psicológico no les impide tomar sus propias decisiones en el plano romántico como las respectivas protagonistas de El séptimo velo y Portrait from Life; variantes de la femme fatale con perfil humano y justificación social como las de Daybreak (Compton Bennett, 1948), The Blind Goddess (Harold French, 1948) o Mucha-chas en libertad...».
17
DT 30 OCT / 18.00 H | DJ 1 NOV / 20.00 H
The Piper’s Tune(La cancó del gaiter)MURIEL BOX. Regne Unit. 1962. VOSE*. B/N. 62’. 35 mm. INT. Mavis Ranson, Roberta Tovey, Angela White, Malcolm Ranson, Brian Wills.
Durant les guerres napoleòniques, un grup de xiquets refugiats col·labora en una ru-ta de fugida pels Pirineus. Un dia es veuen davant el dilema de salvar o no un enemic ferit que constitueix un perill per a la seua pròpia seguretat.
Durante las guerras napoleónicas, un grupo de niños refugiados colabora en una ruta de huida por los Pirineos. Un día se ven ante el dilema de salvar o no a un enemigo herido que constituye un peligro para su propia seguridad.
DC 31 OCT / 20.30 H | DV 2 NOV / 22.30 H
The Years Between(Els anys d’absència)COMPTON BENNETT. Regne Unit. 1946. VOSE*. B/N. 88’. 35 mm. INT. Michael Redgrave, Valerie Hobson, Flora Robson, James McKechnie, Felix Aylmer.
Un oficial britànic, membre del Parlament, que havia sigut donat per mort en combat durant la guerra, torna inesperadament. La seua do-na està a punt de tornar a casar-se i d’ocupar el seu escó en la Cambra dels Comuns, i tots han d’adaptar-se a la nova situació.
Un oficial británico, miembro del Parlamento, que había sido dado por muerto en combate durante la guerra, regresa inesperadamente. Su mujer está a punto de volver a casarse y de ocupar su escaño en la Cámara de los Comunes, y todos deben adaptarse a la nueva situación.
18
DV 2 NOV / 18.00 H | DS 3 NOV / 20.00 H
El séptimo veloThe Seventh VeilCOMPTON BENNETT. Regne Unit. 1945. VOSE*. B/N. 94’. 35 mm. INT. James Mason, Ann Todd, Herbert Lom, Hugh McDermott, Albert Lieven.
Després d’un intent de suïcidi, una pianista de fama mundial se sotmet a un tractament psicològic per part del Dr. Larsen. Aquest s’endinsa en el seu subconscient per a esbri-nar què l’ha portada a la seua situació actual. Francesca haurà d’afrontar els seus sentiments cap al seu tutor i mentor musical, que té una personalitat dominant.
Tras un intento de suicidio, una pianista de fama mundial se somete a un tratamiento psicológico por parte del Dr. Larsen. Este se adentra en su subconsciente para averiguar qué la ha llevado a su situación actual. Fran-cesca deberá afrontar sus sentimientos hacia su tutor y mentor musical, que tiene una per-sonalidad dominante.
DV 2 NOV / 20.00 H | DT 6 NOV / 18.00 H
Dear Murderer(Benvolgut assassí)ARTHUR CRABTREE. Regne Unit. 1947. VOSE*. B/N. 90’. 35 mm. INT. Eric Portman, Greta Gynt, Dennis Price, Jack Warner, Maxwell Reed.
Lee Warren torna d’un viatge i troba proves que la seua esposa li ha sigut infidel. Esbrina qui és el seu amant, el mata i fa que semble un suïcidi. Però després d’assassinar-lo, des-cobreix que havien trencat fa un temps i que ella té un nou amant, a qui intenta incrimi-nar per a allunyar les sospites de la policia.
Lee Warren vuelve de un viaje y descubre que su esposa le ha sido infiel. Averigua quién es su amante, lo mata y hace que parezca un suici-dio. Pero tras asesinarlo, descubre que habían roto hace un tiempo y que ella tiene un nuevo amante, al que intenta incriminar para alejar las sospechas de la policía.
19
DC 7 NOV / 18.00 H | DV 9 NOV / 22.30 H
The Brothers(Germans)DAVID MACDONALD. Regne Unit. 1947. VOSE*. B/N. 98’. 35 mm. INT. Patricia Roc, Will Fyffe, Maxwell Reed, Finlay Currie, Duncan Macrae.
Dues famílies escoceses que viuen en una remota illa estan enfrontades des de temps immemorial. Quan una criada arriba a una de les famílies i entaula amistat amb un membre de l’altra, la tragèdia es desencadena.
Dos familias escocesas que viven en una remo-ta isla están enfrentadas desde tiempo inme-morial. Cuando una criada llega a una de las familias y entabla amistad con un miembro de la otra, la tragedia se desencadena.
DJ 8 NOV / 18.00 H | DS 10 NOV / 20.00 H
Holyday Camp(Campament de vacances)KENNETH ANNAKIN. Regne Unit. 1947. VOSE*. B/N. 97’. 35 mm. INT. Flora Robson, Dennis Price, Jack Warner, Hazel Court, Emrys Jones.
La família Huggett va a un campament de vacances on coneix molta gent: una jovene-ta embarassada i el seu nóvio, un grup que es dedica a fer apostes, un assassí que busca la seua pròxima víctima, una dona soltera que busca marit i una matrona de mitjana edat en les seues primeres vacances després d’anys cuidant de la seua mare discapacitada.
La familia Huggett va a un campamento de vacaciones donde conoce a mucha gente: una jovencita embarazada y su novio, un grupo que se dedica a hacer apuestas, un asesino en busca de su próxima víctima, una mujer soltera en busca de marido y una matrona de mediana edad en sus primeras vacaciones tras años cuidando de su madre discapacitada.
20
DT 13 NOV / 18.00 H | DC 14 NOV / 20.00 H
Muchachas en libertadGood-Time GirlDAVID MACDONALD. Regne Unit. 1948. VOSE*. B/N. 35 mm. INT. Flora Robson, Jean Kent, Dennis Price, Herbert Lom, Bonar Colleano, Peter Glenville.
Miss Thorpe, la presidenta del Tribunal de Menors, aconsella a una adolescent amb problemes, a la qual explica la vida de Gwen Rawlings, una altra adolescent que sempre s’ajuntava amb la gent equivocada. El seu pare la maltractava, així que es va anar de casa, es va clavar en embolics i la van condemnar a tres anys de reformatori.
Miss Thorpe, la presidenta del Tribunal de Me-nores, aconseja a una adolescente con proble-mas, a la que cuenta la vida de Gwen Rawlings, otra adolescente que siempre se juntaba con la gente equivocada. Su padre la maltrataba, así que se fue de casa, se metió en líos y la conde-naron a tres años de reformatorio.
DT 13 NOV / 20.00 H | DC 14 NOV / 18.00 H
Portrait from Life(Retrat de vida)TERENCE FISHER. Regne Unit. 1949. VOSE*. B/N. 90’. 35 mm. INT. Mai Zetterling, Robert Beatty, Guy Rolfe, Herbert Lom, Patrick Holt.
Un professor alemany veu en una galeria d’art el retrat d’una xica igual que la seua filla, que suposadament havia mort durant la guerra. La xica, que pateix amnèsia, ha estat vivint a Europa sota la protecció d’un criminal de guerra nazi en crida i cerca. Un comandant de l’exèrcit britànic en l’Alemanya ocupada intenta obrir-se camí entre la burocràcia i una conspiració d’espies per a rescatar la xica.
Un profesor alemán ve en una galería de arte el retrato de una muchacha igual que su hija, que supuestamente había fallecido durante la guerra. La chica, que sufre amnesia, ha estado viviendo en Europa bajo la protección de un criminal de guerra nazi en busca y captura. Un comandante del ejército británico en la Ale-mania ocupada intenta abrirse camino entre la burocracia y una conspiración de espías para rescatar a la chica.
21
14 SET — 27 GEN
Centenari Ingmar Bergman
Los comulgantes i El silencio són, respectivament, la segona i l’última pel·lícula de la “trilogia del silenci”, en la qual Bergman reflexiona sobre la incomunicació humana i la impossibilitat d’en-tregar-se a un Déu absent. En tots dos títols, el mestre suec ens ofereix una visió del món angoixant i desesperançada, però també una profunditat que poques vegades el cinema ha tornat a aconseguir. El seu visionat suposa una intensa experiència cinematogràfica, sobretot en el cas d’El silencio, en la qual es va proposar prescindir en la mesura del possible del diàleg per a transmetre les emocions a través de les imatges i els sons. Va dotar, d’aquesta manera, d’una densitat i ambigüitat insòlites a aquesta història que mostra la tortuosa relació d’atrac-ció i rebuig entre dues germanes. No menys ambigu i inquietant és el vincle que uneix a les dues protagonistes de Persona, una de les obres més complexes i aplaudides de Bergman, primera col·laboració amb qui es convertiria en la seua musa, Liv Ullmann. En ella, el mestre suec aniria un pas més enllà en la ruptura de les convencions narratives del cinema clàs-sic, expandint les possibilitats estètiques del cinema i aconseguint una pel·lícula plena de misteri i estèticament hipnòtica.
Los comulgantes y El silencio son, respectivamen-te, la segunda y la última película de la “trilogía del silencio”, en la que Bergman reflexiona sobre la incomunicación humana y la imposibilidad de entregarse a un Dios ausente. En ambos tí-tulos, el maestro sueco nos ofrece una visión del mundo angustiosa y desesperanzada, pero también una profundidad que pocas veces el cine ha vuelto a alcanzar. Su visionado supone una intensa experiencia cinematográfica, sobre todo en el caso de El silencio, en la que se pro-puso prescindir en la medida de lo posible del diálogo para transmitir las emociones a través de las imágenes y los sonidos. Dotó, de esta ma-nera, de una densidad y ambigüedad insólitas a esta historia que muestra la tortuosa relación de atracción y rechazo entre dos hermanas. No menos ambiguo e inquietante es el víncu-lo que une a las dos protagonistas de Persona, una de las obras más complejas y aplaudidas de Bergman, primera colaboración con la que se convertiría en su musa, Liv Ullmann. En ella, el maestro sueco iría un paso más allá en la ruptura de las convenciones narrativas del cine clásico, expandiendo las posibilidades es-téticas del cine y logrando una película llena de misterio y estéticamente hipnótica.
PRÒXIMAMENT u Todas esas mujeres (1964) / La hora del lobo (1968) / La vergüenza (1968) / El rito (1969) / La pasión de Anna (1969) / Gritos y susurros (1972) / Secretos de un matrimonio (1973 + TV) / La flauta mágica (1975)... i més.
22
DJ 1 NOV / 18.00 H | DG 4 NOV / 20.00 H
Los comulgantesNattvardsgästerna
INGMAR BERGMAN. Suècia. 1962. VOSE. B/N. 81’. 35 mm. INT. Gunnar Björnstrand, Ingrid Thulin, Max von Sydow, Allan Edwall, Elsa Ebbesen, Gunnel Lindblom.
Un fred matí dominical, el pastor d’una xicote-ta església rural ofereix el seu habitual servei religiós, sense que els seus feligresos sospiten que travessa una severa crisi de fe. A l’eixida, els seus dubtes personals afloren en una con-versa amb un pescador.
Una fría mañana dominical, el pastor de una pequeña iglesia rural ofrece su habitual servicio religioso, sin que sus feligreses sospechen que atraviesa una severa crisis de fe. A la salida, sus dudas personales afloran en una conversación con un pescador.
23
DG 11 NOV / 20.00 H | DS 24 NOV / 22.30 H
El silencioTystnadenINGMAR BERGMAN. Suècia. 1962. VOSE. B/N. 96’. DCP. INT. Ingrid Thulin, Gunnel Lindblom, Jörgen Lindström, Haakan Jahnberg, Leif Forstenberg.
Ester, la seua germana Anna i el seu nebot Johan travessen amb tren un país ombrívol, probablement en guerra. Tornen a casa, però Ester emmalateix i han de parar a descansar en un hotel fosc i atrotinat. La total inco-municació entre les dues germanes fa que la seua relació siga una estranya mescla d’odi i dependencia patològica .
u «L’estil fotogràfic de Como en un espejo i Los comulgantes havia sigut auster, per no dir púdic. En El silencio, Sven [director de foto-grafia] i jo havíem decidit ser desenfrenada-mente impúdics. Ací hi ha una voluptuositat cinematogràfica que encara contemple amb alegria». | INGMAR BERGMAN.
Ester, su hermana Anna y su sobrino Johan atraviesan en tren un país sombrío, probable-mente en guerra. Vuelven a casa, pero Ester enferma y tienen que parar a descansar en un oscuro y destartalado hotel. La total inco-municación entre las dos hermanas hace que su relación sea una extraña mezcla de odio y dependencia patológica.
u «El estilo fotográfico de Como en un espejo y Los comulgantes había sido austero, por no decir púdico. En El silencio, Sven [director de fotografía] y yo habíamos decidido ser desen-frenadamente impúdicos. Ahí hay una volup-tuosidad cinematográfica que aún contemplo con alegría». | INGMAR BERGMAN.
24
DS 10 NOV / 22.30 H | DS 24 NOV / 20.00 H | DG 25 NOV / 18.00 H
PersonaINGMAR BERGMAN. Suècia. 1966. VOSE. B/N. 85’. DCP. INT. Bibi Andersson, Liv Ullmann, Gunnar Björnstrand, Margaretha Krook, Jörgen Lindström.
Entre una famosa actriu, afectada per una mudesa sobtada, i la seua infermera perso-nal s’estableix una estreta i ambigua relació durant la seua estada en una illa desèrtica.
u «El principi i el final (en què es veu un projector que s’encén, una pantalla, una pel-lícula), el “tall” que es produeix a meitat del film, l’aparició de la càmera i altres detalls fonamentals proven clarament que el ver-tader tema de Persona és el cinema [...]. La sempre supèrflua distinció entre el “fons” i la “forma” és ací impossible... Per la violació de les regles del cinema clàssic que suposa, per la perfecció que té dins d’una nova ma-nera de fer cinema, Persona es col·loca... a la frontera del cinema». | MIGUEL MARÍAS, en J. M. Company, Ingmar Bergman, Cátedra, 1990.
Entre una famosa actriz, aquejada de mudez repentina, y su enfermera personal se estable-ce una estrecha y ambigua relación durante su estancia en una isla desértica.
u «El principio y el final (en que se ve un proyector que se enciende, una pantalla, una película), el “corte” que se produce a mitad del film, la aparición de la cámara y otros detalles fundamentales prueban claramente que el verdadero tema de Persona es el cine [...]. La siempre superflua distinción entre el “fondo” y la “forma” es aquí imposible... Por la violación de las reglas del cine clásico que supone, por la perfección que tiene dentro de un nuevo modo de hacer cine, Persona se coloca... en la fronte-ra del cine». | MIGUEL MARÍAS, en J. M. Company, Ingmar Bergman, Cátedra, 1990.
25
30 OCT — 3 NOV
Estrenes Filmoteca
El dimarts 30 d’octubre La Filmoteca programa la suggeridora Trinta lumes, amb presència de la seua directora, Diana Toucedo. Una xicote-ta joia l’estrena de la qual a València ha sigut possible gràcies a un projecte del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació que té per objectiu que el conjunt de la població, majo-ritàriament urbana, visualitze i reconega el paper de la dona rural a través del cinema. Les dones es configuren com a l’eix sobre el qual pivota el desenvolupament dels territoris rurals, ja que la seua activitat permet que els nostres pobles es mantinguen vius. Resulta per tant necessari garantir la seua presència en les zones rurals, a través de polítiques de participació i reconeixement que milloren les seues condicions de treball, fomenten la conciliació i, sobretot, prestigien la seua labor.
D’una altra banda, el dimecres 31, després de la cloenda de les Jornades TVMorfosis/CONTD, s’estrena a La Filmoteca Contra el NO-DO, Llorenç Soler o la pulsió per l’honestedat, un documental produït pel Taller d’Audiovisual de la Universitat de València que homenatja la carrera del documentalista valencià, mar-cada pel compromís amb el seu temps. Tant Soler com el director i els productors de la pel·lícula presentaran l’estrena.
El martes 30 de octubre La Filmoteca programa la sugerente Trinta lumes, con presencia de su directora, Diana Toucedo. Una pequeña joya cuyo estreno en València ha sido posible gracias a un proyecto del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación que tiene por objetivo que el conjunto de la población, mayoritaria-mente urbana, visualice y reconozca el papel de la mujer rural a través del cine. Las mujeres se configuran como el eje sobre el que pivota el desarrollo de los territorios rurales ya que su actividad permite que nuestros pueblos se mantengan vivos. Resulta por tanto necesario garantizar su presencia en las zonas rurales, a través de políticas de participación y reco-nocimiento que mejoren sus condiciones de trabajo, fomenten la conciliación y, sobre todo, prestigien su labor.
Por otra parte, el miércoles 31, tras la clau-sura de las Jornadas TVMorfosis/CONTD, se estrena en La Filmoteca Contra el NO-DO, Llorenç Soler o la pulsió per l’honestedat, un do-cumental producido por el Taller d’Audiovisual de la Universitat de València que homenajea la carrera del documentalista valenciano, mar-cada por el compromiso con su tiempo. Tanto Soler como el director y los productores de la película presentarán el estreno.
26
DT 30 OCT / 20.00 H | DS 3 NOV / 22.30 HPresentació a càrrec de la directora, Diana Toucedo.
Trinta lumesDIANA TOUCEDO. Espanya. 2017. VOSE. Color. 80’. DCP.
Alba té dotze anys i desitja descobrir allò desconegut, misteriós i fascinant de la mort. Amb el seu millor amic, Samuel, entren en cases abandonades, recorren pobles destru-ïts i s’endinsen a l’interior d’unes muntanyes que amaguen un altre món paral·lel. Un viatge que parteix de la innocència per a descobrir el misteri de la lluita entre la vida i la mort.
u Els «trenta focs» del títol fan referència a les llars que compten amb xiquets en el xico-tet poble gallec on Diana Toucedo va filmar la pel·lícula al llarg de cinc anys. Xiquets i xiquetes que conviuen amb la tradició i la cultura popular del lloc, on allò sobrenatural es fon amb allò quotidià. Un hipnòtic híbrid entre documental i ficció que documenta ritus ancestrals en perill d’extinció, que celebra la vida alhora que evoca la memòria dels morts.
Alba tiene doce años y desea descubrir lo des-conocido, lo misterioso y lo fascinante de la muerte. Con su mejor amigo, Samuel, entran en casas abandonadas, recorren pueblos destruidos y se adentran en el interior de unas montañas que esconden otro mundo paralelo. Un viaje que parte de la inocencia para descubrir el misterio de la lucha entre la vida y la muerte.
u Los «treinta fuegos» del título hacen refe-rencia a los hogares que cuentan con niños en la pequeña aldea gallega donde Diana Toucedo filmó la película a lo largo de cinco años. Niños y niñas que conviven con la tra-dición y la cultura popular del lugar, en la que lo sobrenatural se funde con lo cotidiano. Un hipnótico híbrido entre documental y ficción que documenta ritos ancestrales en peligro de extinción, que celebra la vida al tiempo que evoca la memoria de los muertos.
27
DC 31 OCT / 18.00 H Presenten Llorenç Soler, Albert Montón, director de la pel·lícula, i Miquel Francés, productor.
Contra el NO-DO. Llorenç Soler o la pulsió per l’honestedatALBERT MONTÓN. Espanya. 2018. Color. 90’. DCP.
Documental biogràfic sobre Llorenç Soler, un dels precursors del cinema documental independent a Espanya a partir de la dècada dels 60. Soler ha exercit de mestre de docu-mentalistes, tant des del punt de vista tècnic i estilístic com a ètic i moral, ja que ha entés el documental com el gènere que pot donar veu a aquelles persones que mai l’han tinguda, negades sistemàticament pel poder.
Documental biográfico sobre Llorenç Soler, uno de los precursores del cine documental independiente en España. Soler ha ejercido de maestro de documentalistas, tanto desde el punto de vista técnico y estilístico como ético y moral, ya que ha entendido el documental como el género que puede dar voz a aquellas personas que nunca la han tenido, negadas sistemáticamente por el poder.
28
3 NOV — 4 NOV
Menuda Filmo
Al novembre, les sessions de Menuda Filmo incideixen en un dels seus objectius fona-mentals: constituir una oferta alternativa al cinema per a tots els públics majoritari i aconseguir que xiquetes i xiquets es familia-ritzen amb l’apassionant història del cinema i la seua diversitat. De la mà de l’immortal Buster Keaton i El maquinista de La General, podran gaudir d’uns gags que provoquen tantes riallades com fa quasi cent anys i que han inspirat algunes de les escenes de pel·lí-cules d’animació contemporànies com Wall-E. Ningú millor que «cara de pal» –amb permís de Chaplin– per a demostrar que el cinema no necessita diàlegs per a explicar històries, divertir i emocionar.
En noviembre, las sesiones de Menuda Filmo inciden en uno de sus objetivos fundamentales: constituir una oferta alternativa al cine para todos los públicos mayoritario y lograr que ni-ñas y niños se familiaricen con la apasionante historia del cine y su diversidad. De la mano del inmortal Buster Keaton y El maquinista de La General, podrán disfrutar de unos gags que provocan tantas carcajadas como hace casi cien años y que han inspirado algunas de las escenas de películas de animación contempo-ráneas como Wall-E. Nadie mejor que «cara de palo» –con permiso de Chaplin– para demostrar que el cine no necesita diálogos para contar historias, divertir y emocionar.
29
DS 3 NOV / 18.00 H | DG 4 NOV / 18.00 H Entrada gratuïta per a menors de 14 anys.
El maquinista de La GeneralThe GeneralBUSTER KEATON, CLYDE BRUCKMAN. EUA. 1926. Muda sonoritzada intertít. cast. B/N. 80’. DCP. INT. Buster Keaton, Marion Mack, Glenn Cavender, Jim Farley, Frederick Vroom.
El maquinista d’un tren, a qui no han deixat allistar-se durant la Guerra de Secessió, de-mostra el seu valor al perseguir amb tren un comando de ianquis que s’han emportat els seus dos amors: una bella jove i la locomo-tora La General.
El maquinista de un tren, al que no han de-jado alistarse durante la Guerra de Secesión, demuestra su valor al perseguir en tren a un comando de yanquis que se han llevado a sus dos amadas: una hermosa joven y la locomo-tora La General.
30
6 NOV — 11 NOV
El tren, protagonista 30 anys després
El primer cicle organitzat a La Filmoteca, en abril de 1988, s’anomenava «Protagonista, el tren». Ara, trenta anys després, tornem a presentar un minicicle dedicat al ferrocarril, organitzat en col·laboració amb la Cátedra Demetrio Ribes amb motiu del Cinema Way 2018. Aquesta selecció de pel·lícules mostra com, des del període mut, el tren ha sigut un motiu visual recurrent al llarg de la història del cinema. Una bona excusa per a gaudir de dues obres dels orígens del cinema i de tres grans títols de Buster Keaton, Alfred Hitch-cock i un dels grans cineastes de la modernitat europea, Jiri Menzel.
El primer ciclo organizado en La Filmoteca, en abril de 1988, se llamó «Protagonista, el tren». Ahora, treinta años después, volvemos a presentar un miniciclo dedicado al ferroca-rril, organizado en colaboración con la Cátedra Demetrio Ribes con motivo del Cinema Way 2018. Esta selección de películas muestra có-mo, desde el periodo mudo, el tren ha sido un motivo visual recurrente a lo largo de la his-toria del cine. Una buena excusa para disfru-tar de dos obras de los orígenes del cine y de tres grandes títulos de Buster Keaton, Alfred Hitchcock y uno de los grandes cineastas de la modernidad europea, Jiri Menzel.
31
DT 6 NOV / 20.00 H | DV 9 NOV / 18.00 H
La llegada del tren a la estación de La CiotatL’Arrivée d’un train à la gare de la ciotatLOUIS I AUGUSTE LUMIÈRE. França. 1895. Muda. B/N. 1’. Digital HD.
L’arribada d’un tren a l’estació, filmada des de l’andana i mirant oblíquament els rails que s’estenen cap a la llunyania. Un dels primers films de la història del cinema.
La llegada de un tren a la estación, filmada desde el andén y mirando oblícuamente a los raíles que se extienden hacia la lejanía. Uno de los primeros films de la historia del cine.
Asalto y robo de un trenThe Great Train Robbery EDWIN S. PORTER. EUA. 1903. Muda. B/N. 11’. Digital.
Amb aquesta pel·lícula, que narra l’assalt a un tren per part d’uns bandits i la seua persecu-ció posterior, Porter va inaugurar la fructífera relació del cinema americà amb el western i va perfeccionar la gramàtica cinematogràfica en introduir el muntatge paral·lel.
Con esta película, que narra el asalto a un tren por parte de unos bandidos y su posterior per-secución, Porter inauguró la fructífera relación del cine americano con el western y perfeccionó la gramática cinematográfica al introducir el montaje paralelo.
El maquinista de La GeneralThe GeneralBUSTER KEATON, CLYDE BRUCKMAN. EUA / EEUU. 1926. Muda intertít. cast. B/N. 80’. DCP.
Veure fitxa en pàgina 29. Ver ficha en página 29.
32
DJ 8 NOV / 20.00 H | DS 10 NOV / 18.00 HPresenta Carlos Losilla, crític de cinema
Trenes rigurosamente vigiladosOstre sledované vlakyJIRI MENZEL. Txecoslovàquia. 1966. VOSE. B/N. 93’. 35 mm. INT. Václav Neckár, Jitka Bendová, Vladimir Valenta, Josef Somr, Libuse Havelkowa.
Un adolescent s’incorpora al seu treball a l’estació ferroviària d’una localitat menuda durant la Segona Guerra Mundial i pren con-tacte amb el món adult, fins a eixe moment inèdit per a ell.
u «Hi ha alguna cosa en la direcció i en el sentit de l’humor de Trenes rigurosamente vigilados que la porta a l’actualitat. Una con-textualització en present del llargmetratge de Menzel revela similituds amb la manera d’entendre la comèdia de certs directors actu-als, amb Wes Anderson al capdavant. Tots dos intenten treure a la llum l’element dramàtic de certes seqüències còmiques i l’element còmic de certes seqüències dramàtiques; també tendeixen a convertir les digressions i descripcions en part substantiva del film i fien part dels seus ressorts humorístics a l’extravagància de personatges i situacions». | JOAN PONS, en Vientos del Este: Los nuevos cines en los países socialistas europeos (1955-1975), Edicions de La Filmoteca, 2006.
Un adolescente se incorpora a su empleo en la estación ferroviaria de una pequeña localidad durante la Segunda Guerra Mundial y toma contacto con el mundo adulto, hasta entonces inédito para él.
u «Hay algo en la dirección y en el sentido del humor de Trenes rigurosamente vigilados que la trae a la actualidad. Una contextualización en presente del largometraje de Menzel revela similitudes con la manera de entender la co-media de ciertos directores actuales, con Wes Anderson al frente. Ambos intentan sacar a la luz lo dramático de ciertas secuencias cómicas y lo cómico de ciertas secuencias dramáticas; también tienden a convertir las digresiones y descripciones en parte sustantiva del film y fían parte de sus resortes humorísticos a la extravagancia de personajes y situaciones». | JOAN PONS, en Vientos del Este: Los nuevos cines en los países socialistas europeos (1955-1975), Ediciones de La Filmoteca, 2006.
33
DV 9 NOV / 20.00 H | DG 11 NOV / 18.00 H
Extraños en un trenStrangers on a TrainALFRED HITCHCOCK. EUA. 1951. VOSE. B/N. 101’. 35 mm. INT. Robert Walker, Leo G. Carrol, Farley Granger, Patricia Hitchcock, Laura Elliot, Marion Lorne.
Un jove, que desitja divorciar-se però no pot fer-ho per la negativa de la seua esposa, co-neix en un tren un estrany personatge que li proposa un tracte: si assassina al seu pare, ell matarà la seua dona.
u «Una de les virtuts de la pel·lícula és preci-sament l’ambigüitat absoluta del personatge, tan boig com intel·ligent, tan aclaparador com no carent de simpatia, tan inconstant com insistent, la qual cosa permet que resulte atractiu i fins i tot inquietantment fascinant, sense per això deixar de resultar ominós ni de suscitar certa compassió». | MIGUEL MARÍAS, El Cultural, 18/7/2001.
Un joven, que desea divorciarse pero no puede hacerlo por la negativa de su esposa, conoce en un tren a un extraño personaje que le pro-pone un trato: si asesina a su padre, él matará a su esposa.
u «Una de las virtudes de la película es precisa-mente la ambigüedad absoluta del personaje, tan loco como inteligente, tan agobiante como no carente de simpatía, tan inconstante como insistente, lo que permite que resulte atractivo y hasta inquietantemente fascinante, sin por ello dejar de resultar ominoso ni de suscitar cierta compasión». | MIGUEL MARÍAS, El Cultu-ral, 18/7/2001.
34
7 NOVEMBRE
XII Curtmetratges per la Igualtat
La Filmoteca acoge el 7 de noviembre la pre-sentación del DVD que reúne los cortos ga-nadores del concurso Cortometrajes por la Igualdad. Organizado por la Associació per la Coeducació, con el patrocinio de la dirección adjunta de Audiovisuales y Cinematografía del IVC, el Ayuntamiento de València, y la Unidad de Igualdad de la Universitat de València, se trata de un proyecto destinado a la recopilación y difusión de cortos que promueven temáticas sociales relacionadas con la discriminación de la mujer y su lucha por la igualdad efectiva y re-al. Una nueva edición –¡y ya van doce!– de esta iniciativa de inestimable valor. La sesión estará presentada por Paqui Méndez, responsable de Cortometrajes por la Igualdad, y las directoras y directores de los cortos galardonados.
La Filmoteca acull el 7 de novembre la pre-sentació del DVD que reuneix els curts gua-nyadors del concurs Curtmetratges per la Igualtat. Organitzat per l’Associació per la Coeducació, amb el patrocini de la direcció adjunta d’Audiovisuals i Cinematografia de l’IVC, l'Ajuntament de València i la Unitat d’Igualtat de la Universitat de València, es tracta d’un projecte destinat a la recopilació i difusió de curts que promouen temàtiques socials relacionades amb la discriminació de la dona i la seua lluita per la igualtat efectiva i real. Una nova edició –i ja en van dotze!– d'aquesta iniciativa d’un valor inestimable. La sessió estarà presentada per Paqui Méndez, responsable de Curtmetratges per la Igualtat, i les directores i directors dels curts guardonats.
35
MAIG 2017 — MARÇ 2019
Crims i ombres. El cinema negre clàssic
Dentro del ciclo dedicado al noir clásico, en las próximas semanas podremos disfrutar de dos grandes títulos en nuevas copias digitales. Encadenados, la obra maestra de Hitchcock, es –entre otras muchas cosas– una película que puede inscribirse en el subgénero de espionaje. La vibrante Los amantes de la noche, primera película dirigida por Nicholas Ray, destaca por su magistral combinación de estética expre-sionista y un realismo cercano al documental que la dota de frescura. Encontramos en ella a una de las primeras parejas de amantes en perpetua huida que más tarde retomarían Gun Crazy, Bonny and Clyde, Malas tierras o Corazón salvaje.
Dins del cicle dedicat al noir clàssic, en les pròximes setmanes podrem gaudir de dos grans títols en noves còpies digitals. Encade-nados, l’obra mestra de Hitchcock, és –entre moltes altres coses– una pel·lícula que pot inscriure’s en el subgènere d’espionatge. La vibrant Los amantes de la noche, primera pel·lícula dirigida per Nicholas Ray, destaca per la seua magistral combinació d’estètica expressionista i un realisme proper al do-cumental que la dota de frescor. Trobem en ella una de les primeres parelles d’amants en perpètua fugida que més tard reprendrien Gun Crazy, Bonny and Clyde, Malas tierras o Corazón salvaje.
36
DV 26 OCT / 22.30 H | DS 27 OCT / 18.00 H
EncadenadosNotoriusALFRED HITCHCOCK. EUA. 1946. VOSE. B/N. 101’. DCP. INT. Ingrid Bergman, Cary Grant, Claude Rains, Louis Calhern, Leopoldine Constantin.
Després de la Segona Guerra Mundial, el pare d’Alicia Huberman, un espia nazi, és condemnat per traïció contra els Estats Units. Després del judici, Alicia dóna una festa en la qual apareix un atractiu agent dels serveis d’intel·ligència que reclama la seua col·laboració per a atrapar al cervell dels nazis a Brasil.
u «Encadenados és la primera, cronològi-cament, de les més grans obres mestres de Hitchcock. D’una perfecció sols comparable a la seua puresa, emocionant en la seua aus-teritat com només Vértigo (1958), Marnie, la ladrona (1964) i Topaz abans o després (1969). [...] És un film de sorprenent simplicitat. Pocs personatges veritablement importants, pocs escenaris, quasi una sola situació. Pràcticament no hi ha acció; no es dispara un tir; un suïcidi i un assassinat són narrats el·lípticament. La varietat i les peripècies han sigut sacrificades a la intensitat: poques pel·lícules de Hitchcok són tan vibrants, tan nítides i clares, tan nues plàsticament». | MIGUEL MARÍAS, Dirigido por, setembre 1980.
Tras la Segunda Guerra Mundial, el padre de Alicia Huberman, un espía nazi, es condenado por traición contra los Estados Unidos. Des-pués del juicio, Alicia da una fiesta en la que aparece un apuesto agente de los servicios de inteligencia que reclama su colaboración para atrapar al cerebro de los nazis en Brasil.
u «Encadenados es la primera, cronológicamen-te, de las más grandes obras maestras de Hitch-cock. De una perfección tan solo comparable a su pureza, emocionante en su austeridad como solo Vértigo (1958), Marnie, la ladrona (1964) y Topaz antes o después (1969). [...] Es un film de sorprendente simplicidad. Pocos personajes verdaderamente importantes, pocos escenarios, casi una sola situación. Prácticamente no hay acción; no se dispara un tiro; un suicidio y un asesinato son narrados elípticamente. La va-riedad y las peripecias han sido sacrificadas a la intensidad: pocas películas de Hitchcok son tan vibrantes, tan nítidas y claras, tan desnu-das plásticamente». | MIGUEL MARÍAS, Dirigido por, septiembre 1980.
37
DS 24 NOV / 18.00 H | DG 25 NOV / 20.00 H
Los amantes de la nocheThey Live by NightNICHOLAS RAY. EUA. 1947. VOSE. B/N. 95’. DCP. INT. Farley Granger, Cathy O’Donnell, Howard Da Silva, Jay C. Flippen, Helen Craig.
La història d’amor, marcada per la fugida i la persecució policial, entre dos joves durant els anys de la depressió econòmica. Ell acaba d’escapar de la presó. Ella és la neboda d’un dels seus companys de fuga.
La historia de amor, marcada por la huida y el acoso policial, entre dos jóvenes durante los años de la depresión económica. Él acaba de escapar de la cárcel. Ella es la sobrina de uno de sus compañeros de fuga.
38
15 NOV — 23 NOV
La Cabina. XI Festival Internacional de Migmetratges de València
Al novembre torna a València la cita amb el migmetratge de la mà de La Cabina, festi-val internacional de referència dedicat a les pel·lícules d’entre 30 i 60 minuts de durada. La Filmoteca acull la secció oficial de mig-metratges, que enguany està composta per setze pel·lícules, molt diverses pel que fa a la temàtica, gènere i procedència geogràfica. Com a novetat, el festival ha volgut posar el focus en la singularitat de cadascun dels títols seleccionats, reestructurant la programació i projectant un migmetratge per sessió, sempre acompanyat de presentació i col·loqui a càr-rec d’una persona del equip de la pel·lícula, experta en la temàtica o del propi festival La Cabina. Però aquesta no és l’única novetat. A la resta de seccions del festival (Amalgama i Inèdits al Centre Cultural La Nau i Visuals al Centre del Carme), se sumen en aquesta edició sessions de vídeo-poesia (Centre Cultural La Nau), fashion film (Escola Barreira) i cinema interactiu (Institut Français).
En noviembre vuelve a Valencia la cita con el mediometraje de la mano de La Cabina, festi-val internacional de referencia dedicado a las películas de entre 30 y 60 minutos de dura-ción. La Filmoteca acoge la sección oficial de mediometrajes, que este año está compuesta por dieciséis películas, muy diversas en cuanto a temática, género y procedencia geográfica. Como novedad, el festival ha querido poner el foco en la singularidad de cada uno de los títulos seleccionados, reestructurando la pro-gramación y proyectando un mediometraje por sesión, siempre acompañado de presentación y coloquio a cargo de una persona del equipo de la película, experta en la temática o del pro-pio festival La Cabina. Pero esta no es la úni-ca novedad. Al resto de secciones del festival (Amalgama e Inèdits en el Centro Cultural La Nau y Visuals en el Centre del Carme), se su-man en esta edición sesiones de video-poesía (Centre Cultural La Nau), fashion film (Escuela Barreira) y cine interactivo (Institut Français).
39
DJ 15 NOV / 18.00 H | DJ 22 NOV / 18.00 HPresentació i col·loqui amb el director, Muck van Empel.
Ignorance Is BlissZalig zijn de onwetendenMUCK VAN EMPEL. Països Baixos. 2017. VOSE. Color. 30’. Digital.
INT. Hannah Boer, Steve Aernouts, Abke Haring, Johnny Kraaijkamp, Monk Dagelet.
Lola porta una vida nostàlgica i despreocu-pada treballant per a un festival de circ am-bulant. Però les notícies d’un atac terrorista alteren l’estat d’ànim en el circ. Lola no sap com reaccionar, però tot canvia quan coneix al trompetista cec Christiaan, que té una visió refrescant de la vida.
Lola lleva una vida nostálgica y despreocupada trabajando para un festival de circo ambulante. Pero las noticias de un ataque terrorista alteran el estado de ánimo en el circo. Lola no sabe có-mo reaccionar, pero todo cambia cuando conoce al trompetista ciego Christiaan, que tiene una visión refrescante de la vida.
DJ 15 NOV / 19.00 H | DJ 22 NOV / 19.00 H
Another Day Another TimeIVAN TAN. Regne Unit, Singapur. 2017. VOSE. Color. 37’. Digital. INT. Joji Otani Hansen, Heather Emmanuel, Naoko Mori.
Joji viatja al camp per a cuidar a la seua ia-ia moribunda. En el transcurs d’un cap de setmana, descobreix que la mort no és com l’havia imaginat.
Joji viaja al campo para cuidar a su abuela moribunda. En el transcurso de un fin de se-mana, descubre que la muerte no es como la había imaginado.
40
DJ 15 NOV / 20.00 H | DV 16 NOV / 19.00 H
UnnaturalAMY WANG. EUA. 2017. VOSE. Color. 30’. Digital. INT. Blaine Maye, Anna Maiche, Simone-Élise Girard, Jack Noonan II.
Després de molts intents de normalitat, James, de 18 anys, s’enfronta contínuament als seus dimonis. Pot James encaixar en una societat a la qual se li ha ensenyat a odiar-lo?
Tras muchos intentos de normalidad, James, de 18 años, se enfrenta continuamente a sus demonios. ¿Puede encajar en una sociedad a la que se le ha enseñado a odiarlo?
DJ 15 NOV / 21.00 H | DG 18 NOV / 20.00 H
All I ImagineTudo o que imaginoLEONOR NOIVO. Portugal. 2017. VOSE. Color. 30’. Digital. INT. André Simões, Emmy Soares, Alba Baptista, Gustavo Vargas, André Marques, Finex, Abby Injai.
Fi de l’adolescència, fi de l’escola, l’últim estiu abans d’ingressar al món laboral per a un grup d’amics del barri de Alcoitão, «BDA». Sense adults al voltant, existeix la il·lusió que hom pot fer el que vulga. André improvisa la seua vida com en una cançó de rap, fugint del que és familiar i proper a ell, però mai aconseguirà escapar d’ell mateix.
Fin de la adolescencia, fin de la escuela, el último verano antes de ingresar en el mundo laboral para un grupo de amigos del barrio de Alcoitão, «BDA». Sin adultos alrededor, existe la ilusión de que uno puede hacer lo que quiera. André improvisa su vida como en una canción de rap, escapando de lo que es familiar y cerca-no a él, pero nunca logrará escapar de sí mismo.
41
DV 16 NOV / 18.00 H | DS 17 NOV / 19.00 H
DownfallKWON HYUK-JUN. Corea del Sud. 2017. Color. 30’. Digital. INT. Beomsu Kim, Yong-beom Son, Seunghun Yoon.
Yanggang-myeon es converteix en un àrea abandonada després d’un accident nuclear. Ki-young aconsegueix sobreviure venent sòl radioactiu.
Yanggang-myeon se convierte en un área abandonada después de un accidente nuclear. Ki-young logra sobrevivir vendiendo suelo radioactivo.
DV 16 NOV / 20.00 H | DS 17 NOV / 18.00 H Presentació i col·loqui amb la guionista, Joëlle Oosterlinck.
The Man-Woman CaseANAÏS CAURA. França. 2017. VOSE. B/N i color. 44’. Digital.
Migmetratge d’animació basat en la història real d’Eugene Falleni, un home trans acusat d’assassinar a la seua dona en els anys vint.
Mediometraje de animación basado en la histo-ria real de Eugene Falleni, un hombre trans acu-sado de asesinar a su mujer en los años veinte.
42
DV 16 NOV / 21.00 H | DS 17 NOV / 20.00 H Presentació i col·loqui amb el director, Lander Camarero.
Nuestro viejo (y el mar)LANDER CAMARERO. Espanya. 2017. Color. 30’. Digital. INT. Mikel Camarero, Lander Camarero, Tanya de Roberto, Paul Barret, Mike Scott-Haywarth.
Dos germans realitzen un llarg viatge en veler per a dipositar les cendres del seu pare en el Pacífic, exactament en el lloc oposat de la Terra al riu Lea, on el pare volia que s’escamparen. Una infància plena de penúries els reuneix en un dur viatge per lliurar-se del pes d’un terrible passat.
Dos hermanos realizan un largo viaje en ve-lero para depositar las cenizas de su padre en el Pacífico, exactamente en el lugar opuesto de la Tierra al río Lea, donde el padre quería que se esparcieran. Una infancia llena de pe-nurias les reúne en un duro viaje para librarse del peso de un terrible pasado.
DS 17 NOV / 21.00 H | DG 18 NOV / 21.00 H
FannyHALFDAN ULLMANN TØNDEL. Noruega. 2017. VOSE. Color. 30’. Digital. INT. Kristine Thorp, Helene Bergsholm, André Sørum, Lina Hindrum, Sverre Olav Trovik.
Fanny, en la vintena, acaba de mudar-se a la seua ciutat natal per a començar en la uni-versitat local. Durant la setmana d’orientació estudiantil, ella lluita per establir vincles amb els altres estudiants i decideix reprendre una vella amistat.
Fanny tiene veintitantos años y acaba de mudarse a su ciudad natal para comenzar en la universidad local. Durante la semana de orientación estudiantil, lucha por establecer vínculos con los otros estudiantes y decide retomar una vieja amistad.
43
DG 18 NOV / 18.00 H | DV 23 NOV / 19.00 H
StorgeK ATYA SELENKINA. Rússia. 2017. Color. 30’. INT. Alyona Alyonkina, Galina Lebedinets.
Una dona solitària, Alyona, cuida a la seua mare, malalta d’Alzheimer. La filla treballa des de casa i es dedica a veure programes de viatges. Un dia convida un home, però la seua mare s’escapa. En aqueix mateix moment, Alyona té l’oportunitat de canviar per com-plet la seua vida.
Una mujer solitaria, Alyona, cuida a su madre, enferma de Alzheimer. La hija trabaja desde casa y se dedica a ver programas de viajes. Un día invita a un hombre, pero su madre se es-capa. En ese mismo momento, Alyona tiene la oportunidad de cambiar por completo su vida.
DG 18 NOV / 19.00 H | DV 23 NOV / 21.00 H
Hard WayDANIEL VOGELMANN. Alemanya. 2017. VOSE. Color. 33’. Digital. INT. Oliver Tompsett, Hannah Britland, Charlie Anson, Ruby O. Fee.
Hard Way combina acció i musical. Una his-tòria d’homes durs amb ressentiments. Jake perd al seu millor amic, Zach, en una operació especial prop de Detroit. Huit mesos després, Jake i el seu equip estan tractant de trobar a «La Mare», el terrorista responsable de la mort de Zach. Mentre canten i ballen, s’obrin pas entre els seus enemics. Però la set cega de venjança de Jake els porta a caure en mans d’un franctirador.
Hard Way combina acción y musical. Una histo-ria de hombres duros con resentimientos. Jake pierde a su mejor amigo, Zach, en una operación especial cerca de Detroit. Ocho meses después, Jake y su equipo están tratando de encontrar a «La Madre», el terrorista responsable de la muerte de Zach. Mientras cantan y bailan, se abren paso entre sus enemigos. Pero la sed ciega de venganza de Jake los lleva a caer en manos de un francotirador.
44
DT 20 NOV / 18.00 H | DC 21 NOV / 19.00 H
Pink PillXIAOSHAN XIE. Xina. 2017. VOSE. Color. 30’. Digital. INT. Pi Binhong, Luo Mengsi, Li Yang, Shen Jiangfa, Yang Qi.
En un xicotet poble de Xina, l’adolescent Zhang He pateix assetjament per ser lesbiana. Al seu company Li Bo li agrada molt Zhang He i tracta de protegir-la. Un dia, al xic li diuen que pot-ser una pastilla cure la seua homosexualitat. Podria realment canviar-la?
En un pequeño pueblo de China, la adolescen-te Zhang He sufre acoso por ser lesbiana. A su compañero Li Bo le gusta mucho Zhang He y trata de protegerla. Un día, al chico le dicen que quizá una pastilla cure su homosexuali-dad. ¿Podría realmente cambiarla’
DT 20 NOV / 19.00 H | DC 21 NOV / 20.00 H
Salix CapreaVALERIU ANDRIUTA. Moldàvia. 2017. VOSE. Color. 34’. Digital. INT. Vitalie Bantas, Tudor Andronachi, Ion Banaru.
L’alcalde d’un poble i un policia local interro-guen un presumpte lladre. Però una trucada telefònica de la capital canvia radicalment la situació: l’endemà rebran una visita inesperada dels principals caps del partit, acompanyats d’una delegació d’Estats Units.
El alcalde de un pueblo y un policía local inte-rrogan a un presunto ladrón. Pero una llamada telefónica de la capital cambia radicalmente la situación: el día siguiente recibirán una visita inesperada de los principales jefes del partido, acompañados de una delegación de Estados Unidos.
45
DT 20 NOV / 20.00 H | DC 21 NOV / 21.00 H Presentació i col·loqui amb el director, Duc Ngo Ngoc.
Obst & GemüseDUC NGO NGOC. Alemanya. 2017. Color. 30’. Digital. INT. Patrick Heinrich, Long Dang Ngoc, Tutty Tran, Burak Yigit, Ruth Bickelhaupt.
Harry beu massa, no té treball ni estudis, però sí molts deutes. El Sr. Nguy’n porta 19 anys venent fruita, verdura i menjar vietnamita en la seua tenda, que obri cada dia de la setmana a les huit en punt. Quan el seu fill es muda a una altra ciutat per a estudiar, el Sr. Nguy’n contracta Harry com a ajudant.
Harry bebe demasiado, no tiene trabajo ni es-tudios, pero sí muchas deudas. El Sr. Nguy’n lleva 19 años vendiendo fruta, verdura y co-mida vietnamita en su tienda, que abre cada día de la semana a las ocho en punto. Cuando su hijo se muda a otra ciudad para estudiar, el Sr. Nguy’n contrata a Harry como ayudante.
DT 20 NOV / 21.00 H | DV 23 NOV / 18.00 H
KosticIRA VOLKOVA. Rússia. 2017. VOSE. Color. 30’. Digital. INT. Elena Nestorova, Marina Vasilyeva, Alexei Yudnikov, Olga Sutulova.
El jove Kostik desapareix en la vespra d’Any Nou. La seua mare i la seua exnóvia, que s’odi-en, el busquen pertot arreu. La mare considera a la xica culpable i la força a participar en la cerca: publiquen avisos, examinen cadàvers a la morgue, pentinen el bosc... El seu amor per Kostik les espenta a cometre accions desesperades.
El joven Kostik desaparece en la víspera de Año Nuevo. Su madre y su ex novia, que se odian, lo buscan por todas partes. La madre considera a la chica culpable y la fuerza a participar en la búsqueda: publican avisos, examinan ca-dáveres en la morgue, peinan el bosque... Su amor por Kostik las empuja a cometer acciones desesperadas.
46
DC 21 NOV / 18.00 H | DJ 22 NOV / 21.00 H Presentació i col·loqui amb el director, Idir Shergine.
CrossIDIR SERGHINE. França. 2018. VOSE. Color. 43’. Digital. INT. Damien Bonnard, Liv Henneguier, Finnegan Oldfield, Charles Poitevin, Slim El Hedli, Samantha Boissout.
Serge és un conegut expilot de motocròs. Coix, el seu cos es recupera dels efectes d’un acci-dent. Malgrat que ja no pot conduir, segueix rondant pel circuit. Incapaç d’abandonar la seua vida anterior, no està pendent de la re-lació amb la seua nóvia i sembla que tota la seua vida s’enfonsa.
Serge es un conocido ex piloto de motocross. Cojo, su cuerpo se recupera de los efectos de un accidente. A pesar de que ya no puede conducir, sigue merodeando por el circuito. Incapaz de abandonar su vida anterior, no está pendiente de la relación con su novia y parece que toda su vida se desmorona.
DJ 22 NOV / 20.00 H | DV 23 NOV / 20.00 H
This Magnificent Cake!Ce Magnifique Gâteau !MARC JAMES ROELS, EMMA DE SWAEF. Bèlgica. 2018. VOSE. Color. 44’. Digital.
Película de animación ambientada en el África colonial a finales del siglo XIX que narra las historias de cinco personajes diferentes: un rey perturbado, un pigmeo de mediana edad que trabaja en un hotel de lujo, un empresario fra-casado, un portero perdido y un joven desertor.
Película d'animació ambientada a l’Àfrica colo-nial a la fi del segle XIX que narra les històries de cinc personatges diferents: un rei pertor-bat, un pigmeu de mitjana edat que treballa en un hotel de luxe, un empresari fracassat, un porter perdut i un jove desertor.
47
Col·laboradors
COL·LABOREN u Dia Mundial de l’Animació: Màster en Animació – Universitat Politècnica de València, Las Naves, Centre del Carme, Institut Français. Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual: Filmoteca de Andalucía. Muriel Box: Festival Internacional de Cine de San Sebastián, Filmoteca Española, Filmoteca Vasca, Museo San Telmo, British Film Institute. Estrenes Filmoteca: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. El tren, protagonista 30 anys després: Càtedra Demetrio Ribes – Universitat de València. La Cabina: Festival La Cabina, Universitat de València..
AGRAÏMENTS u Muriel Box : José Luis Rebordinos, Maitane Aramberri (Festival de San Sebastián), Hannah Prouse (British Films Institute), Eleanor Melinn (Irish Film Institute), Mark Truesdale (Mark Truesdale), Sarah Cronin-Stanley (Talking Pictures TV), Angela McKenzie (Renown Films). Dia Mundial de l’Animació : Sara Álvarez, Raúl González Monaj, Juan Pablo Zaramella, Sergio Lara, Carla Pereira, Sonia Iglesias, Lola Pérez Fayos. Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual : Ramón Benítez. El tren, protagonista 30 anys després : Carlos Losilla. Estrenes Filmoteca : Diana Toucedo, Antonio Navarro. Curts per la Igualtat : Paqui Méndez. La Cabina : Sara Mansanet, Alicia Garrido, Alexia Guillot.
48
la filmoteca #totelcinema
pròximament Ula Stöckl, Premis Discovery, Carles Mira, Menuda Filmo Nadal
contacte i preusInstitut Valencià de Cultura Edif. Rialto · Pl. Ajuntament, 17 · ValènciaTel. 963 539 300 / [email protected]
+ infoivc.gva.es
IVCLaFilmoteca
lafilmoteca_gvaivc
2.5 €Entrada general 1 sessió
1.5 €Carnet d’estudiant, Carnet Jove, Targeta Club Fnac, persones jubilades, aturades, discapacitades i grups
20 €Abonament 10 sessions
