Edició de LleidaDIVENDRES · 27 d’abril del 2018. Any XLIII. Núm. 14619 - AVUI / Any XL. Núm. 13489 - EL PUNT

1,20€

1818

70-1

1772

74w

1479

71-1

1863

82T

POSICIÓ · El tribunal acceptaara la impugnació de Rajoy delgener, suspèn la candidatura iLa Moncloa diu que el presidenten cap cas ho tornarà a ser

COP · El Consell de Garantiestambé dona un revés a lainvestidura i conclou que elcanvi de la llei de presidènciavulnera les normes bàsiques

Cop de porta del TC ainvestir Puigdemont

Entrevista a Carles Puigdemont

“Espanya no téprojecte per aCatalunya”La República, demà al quiosci diumenge amb El Punt Avui

P6,7

Indignació perla sentènciaa La Manada

EUROPA-MÓN P30-32

Rebuig polític i social per unveredicte que provoca inseguretat

La condemna a 9 anys per abússexual descarta la violació

La plaça Sant Jaume de Barcelona va quedar petita per tantes persones que protestaven per la sentència ■ JUANMA RAMOS

La crònica Jordi Panyella

No hi ha prou solapaper a tant de llaç

El domàs d’ÒmniumAmb El Punt Avui 4,95

EUROS

NACIONAL P27

L’economiava millordel previst,segons laCambra

NACIONAL P20

Unamilitant deCs fa malbématerialde l’ANC

2 | EL PUNT AVUIDIVENDRES, 27 D’ABRIL DEL 2018

l dia que vamcommemorar

l’aniversari de la mortde Martin Luther King,el ministre espanyolde l’Interior va escriu-

re un missatge que reproduïa una deles famoses frases del doctor. Aquesta:“Si sabés que el món s’acaba demà,avui encara plantaria un arbre”. És unmissatge fantàstic d’esperança i decreença ferma en el present, en la im-mediatesa, en la necessitat de fer co-ses encara que sàpigues que potser noduran enlloc. Per acabar-ho de rema-tar, el ministre va afegir, de la seva prò-pia collita: “Fa 50 anys de l’assassinatde Martin Luther King, i el seu somnide viure en pau com a germans conti-nua present”. Vaig pensar dues coses.Que era molt bonic que tot un ministrede la policia fes referència a una de lespersonalitats que va ser més persegui-da i colpejada per la policia, la qual de-fensava –com totes les policies– leslleis vigents, aprovades democràtica-ment i combatudes sense violènciaper qui considerava que eren injustes.

La segona cosa que vaig pensar és queera molt fàcil apropiar-se dels mites ide la història. Que, de fet, vaig pensar,és la cosa més fàcil de totes, perquè–com que ocupen un lloc a les enciclo-pèdies– no fan mal a ningú i tant servei-xen per defensar una manera de veureel món com justament la contrària.

Estic frisant per veure com home-natjarà el ministre la pròxima efemèri-de, la del Maig del 68, també cinquantaanys després dels dies que van con-vertir París en un camp de batalla i enuna revolució que ara, per exemple,serveix com a teló de fons de la col·lec-ció de primavera de Gucci. Tot s’hoempassa, el poder. Potser farà un tuitque dirà: “Sota les llambordes, la plat-ja”. I afegirà: “Sempre s’ha d’anar alfons de les coses”. O potser recordaràaquella proclama que deia: “La imagi-nació al poder”, que podria ser una ma-nera de justificar les interlocutòries ju-dicials. O “Prohibit prohibir”. Ai, no.Aquesta no la podrà fer servir. Seriamolt difícil, fins i tot per a Zoido, fer unhomenatge històric amb un nivell tanexagerat de pantomima.

E

Keep calmJosep Maria Fonalleras

Homenatges

Estic frisant per veure comhomenatjarà Zoido el Maigdel 68, que va convertir Parísen un camp de batallai en una revolució

La vinyetaFer

altre dia els parlava dels cor-rectors que reclamen que elseu nom figuri en els crèdits o

en la portada dels llibres que ajuden aendreçar gramaticalment. Em vaigmostrar una mica esverat: si tant pro-tagonisme sol·liciten deu de ser que laseva feina supera la simple revisiód’originals. Em vaig fer una pregunta:que no dominen la llengua, els nostresescriptors? Magí Camps, amic i editori corrector de La Vanguardia, em varespondre pel conducte públic delTwitter: “Creu-me que és veritat: hi haautors impublicables sense un correc-tor que reescrigui l’original de dalt abaix. Bones idees i poc estil (per no dirque no saben de lletra).” Reescriurel’original “de dalt a baix”, autors que“no saben de lletra”... Una mica méstard, en una segona piulada matisava:“N’hi ha de tota mena, és clar. Hi hamolta creació de llenguatge en la lite-ratura.” Immediatament hi afegia:“Però aquests best-sellers que surtenalhora en les dues llengües han tingutuna llarga cocció, fins al punt que devegades està més ben escrita la tra-ducció que l’original.” A l’article jo ha-

L’

via projectat sospites sobre aquestsbest-sellers: són escrits en català o encastellà? Quina és la versió original iquina la traducció? Després del queem diu en Magí, la resposta es fa mésurgent. Quina és la traducció, que lallegirem?

Fos aquesta l’única pregunta... Men’han vingut una pila. Els editors –oels jurats, si el llibre opta a premi–,quina mena d’originals reben? Mentreels llegeixen, intueixen com quedaranun cop el corrector els hagi reescrit“de dalt a baix” o hagin estat traduïts?Torno al comentari d’Eduard Artellsun cop va haver corregit Onades sobreuna roca deserta: “No escriuré mai

més un llibre de Terenci Moix”. I l’èxitde l’escolarització en català? Ha donatbons correctors però escriptors que“no saben de lletra”? Fa molts anysvaig entrevistar Bartomeu Bardagí,corrector de Josep Pla. Em va dir queesmenar el “gegant” era una gosadia:“alguna iglésia, alguna vacil·lació...”Pedrolo també rebia auxilis. O el ma-teix Salvador Espriu, que havia vinguta “salvar els mots”. Ho sé perquè lameva germana Marta els repassava.Poca feina, res de reescriure ni de re-clamar el nom a la portada. Que nosón els escriptors els que creen la llen-gua, els que marquen cànons? Ho sónara els correctors?

Tot això, és privatiu de la “literatu-ra” catalana? Un autor francès, perparlar d’un idioma orgullós d’ell ma-teix, també delega en el corrector lapolitesse? He posat “literatura” entrecometes. Sembla que Magí Camps eslimiti als best-sellers, o m’agrada pen-sar-ho. Haurem de buscar els llibresdels autors que ofereixen “molta crea-ció de llenguatge”. Com els coneixe-rem? Seran aquells on el nom del cor-rector no figuri a la portada?

“L’escolaritzacióen català, ha donatbons correctors imals escriptors?

Vuits i nous

Reescriure de dalt a baixManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIVENDRES, 27 D’ABRIL DEL 2018

La sentència del cas de LaManada que ha dictat l’Au-

diència de Navarra és una veritablevergonya per l’absolució de violaciódels cinc acusats. El tribunal rebai-xa al delicte menor d’abusos se-xuals continuats el fet que un grupd’homes tanqués en un portal dePamplona una noia de 18 anys il’agredís de forma grupal, penetra-ció inclosa. Si hi afegim el vot parti-cular d’un dels magistrats que de-fensa l’absolució total, insinuantque la víctima fins i tot podria havergaudit de la situació, estem davantuna aberració irresponsable. El pro-blema de la sentència no és si els 9anys de condemna són suficientssinó que obre l’interrogant sobrequè cal que passi perquè una agres-sió pugui ser considerada violació.

Els jutges de La Manada nohan trobat violència suficient enl’agressió malgrat que en la sentèn-cia es descriu com arraconen la jo-ve, que crida terroritzada. Parado-xal visió de la violència segons elscasos té la justícia espanyola. Equi-parar a un cert consentiment el fetde la falta de resistència sabent queforcejar pot comportar a la víctimad’una violació la mort és terrorífic.O t’arrisques a la mort o el jutge hoconsidera consentiment? L’Audièn-cia de Navarra dinamita el no és nojustificant la prepotència masclista.Les dones tenen tot el dret de vestircom vulguin, emborratxar-se i insi-nuar-se tant com els vingui de gustsense que res d’això pugui servird’atenuant en una violació. Perquèen el moment que la dona diu no–sigui des del minut zero o fins i totenmig d’una relació–, la consuma-ció d’un acte sexual ha de ser consi-derada una agressió intolerable ijutjada com a violació. El masclis-me imperant en la judicatura espa-nyola deixa avui les dones sumidesen el terror i el conjunt de la ciuta-dania immersa en la indignació.

Aval judicialal no és sí deles ‘manadas’

EDITORIAL

i ha, en aquests moments, duesgrans paradoxes en la políticacatalana. Probablement n’hi ha

més, és cert, però jo aquests dies m’hefixat en dues de molt concretes que te-nim sobre la taula. La primera, la queprotagonitza el govern espanyol en re-lació amb la decisió de la mesa del Par-lament de Catalunya d’acceptar el votdelegat d’Antoni Comín i de CarlesPuigdemont. El govern del PP, tanguerrer, tan bel·ligerant fins ara ambqualsevol decisió que afavoreixi lesforces independentistes, ha reaccio-nat de la manera més tèbia possible.Surt Rajoy dient que això no pot ser,que estudiaran recórrer contra la deci-sió i, vint-i-quatre hores després, acla-reix que no, que de moment no hi pre-sentaran cap recurs. Per què? La cosaés ben simple: si el PP du al TC el votdelegat de Comín i Puigdemont, el pre-sident espanyol sap molt bé queaquest tribunal suspendrà automàti-

H “A vint-i-cincdies del desenllaçhi ha, en aquestsmoments, algunescontradiccionsaparents

cament aquests dos vots delegats i, ailas, la CUP serà imprescindible enqualsevol votació per investir presi-dent. I si la CUP només vol Puigde-mont (com diu), ja som al cap del car-rer i anem a eleccions. Es pot ser,doncs, bel·ligerant i tou alhora? La se-gona paradoxa la vivim a casa nostra,quan les formacions independentis-tes, especialment Junts pel Sí, deixen

entreveure que no passa res si anem aeleccions, que serà per culpa del go-vern de Madrid i que les formacionsindependentistes tornaran a sumar.Volen, doncs, anar a eleccions comsembla? No ho sé. La paradoxa, si hemde fer cas de les enquestes (de les quees publiquen i de les que no) és que,efectivament, en cas d’eleccions lesforces independentistes tornarien asumar. JxSí continuaria essent la for-ça independentista més votada, segui-da molt de prop per ERC i, és clar, perla CUP. JxSí, diuen (diuen, diuen,diuen...) que perdria tres o quatre di-putats; que ERC en podria perdre tresmés i, és clar, que la CUP tornaria avorejar la desena. En resum, que la su-ma sumaria però que tornaríem, comal joc de l’oca, a la casella de sortida.Rajoy no vol vots delegats però els per-met. Les forces independentistes vo-len govern, però parlen d’eleccions.Paradoxes. Falten 25 dies.

ParadoxesXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

La cineasta ha presentat a Catalunya, en el marcdel BCN Film Festival Les distàncies, film amb elqual va guanyar el premi a la millor pel·lícula i di-recció dissabte passat en el festival de Màlaga.Nou triomf d’una directora catalana amb la queés la seva segona pel·lícula, la primera de ficció.

FISCAL GENERAL DE L’ESTAT

Inici amb premi

La fiscalia manté l’acusació de terrorisme als vuitjoves d’Altsasu i ha arribat a qualificar la barallaamb els dos guàrdies civils de “xenofòbia, racismei feixisme en estat pur”. Demanar penes de fins a62 anys de presó és un despropòsit fruit d’unaqualificació penal que no s’ajusta a la realitat.

-+=

-+=

Canvi de tornaAitor Esteban

DesproporcióJulián Sánchez Melgar

-+=

Elena Trapé

El PNB ha facilitat la tramitació dels pressupos-tos, quan fins ara havien condicionat el seu vot ala retirada del 155. Ara semblen tenir-ne prou ambel compromís del govern de Rajoy d’obrir una no-va etapa de diàleg i el compromís que el retiraranquan hi hagi govern. Qui se’n refia, del PP? El PNB.

PORTAVEU DEL PNB AL CONGRÉS

DIRECTORA DE CINEMA

De reüllOdei A.-Etxearte

Els principisdel PNB

eia Andoni Ortuzar, el president del PNB, en l’actede celebració de l’aberri eguna, que el partit no

avalaria els pressupostos de Mariano Rajoy mentre hihagués el 155 a Catalunya. “És una qüestió de principis:amb el 155 no hi juguem.” Pel camí de la negociació, elsnacionalistes bascos han perdut els principis i algunacosa més. Sense desmerèixer la victòria pírrica per alsbeneficiats directes, l’increment de les pensions taparàun altre cop el debat de fons per garantir la sostenibilitatdel model públic i, mentrestant, Rajoy continuarà

empenyent els ciutadans a fer-seplans privats; una ciutadania cadacop més precària i que preténresignada amb l’empobriment, comsi no hi hagués res a fer permantenir les pensions. Ara laconsigna del PNB és que si elsindependentistes catalans formengovern i Rajoy manté la intervenció

de l’autonomia, votaran en contra de l’aprovació finaldels comptes. Ha! Amb la credibilitat esquinçada, elmateix Iñigo Urkullu que va mediar sense èxit entre elsgoverns català i espanyol, avala ara un govern capaç desuprimir una autonomia menys sobirana que la basca.El problema no és, només, que potser algun dia Euskaditastarà el mateix xarop d’estopa en un estat de lesautonomies sense garanties. El problema és que Urkullupacta amb un govern que avala l’existència de presospolítics i exiliats, i una repressió sense precedents que jacomença a fer envermellir Europa.

D

Urkullu pactaamb ungovern queavala que hihagi presospolítics

http://epa.cat/c/44xf5s

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Pepa Masó, Joan Rueda, Mi-quel Riera, Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Andreu Puig(Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 27 D’ABRIL DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

Junts pel Sí i la Candidaturad’Unitat Popular avancen en lareforma del reglament quepermetrà una aprovació exprésde lleis al juny

10anys

20anys

La sequera costarà més de 500milions. Si la crisi es pagués pelrebut de l’aigua representaria400 euros a cada família de laregió metropolitana.

Hisenda espera recaptar aquestany a Catalunya 40.000 milionsmés que el 91. L’Administraciórebrà 200.000 declaracions derenda més.

Nou pas Cost de la sequera Més recaptacióTal diacomavui fa...

“No sempreés fàcil distingirel que és ciènciadel que no ho és

vui en dia no es pot creure resdel que publiquen els diaris. Lamateixa veritat es fa sospitosa

quan apareix en aquest vehicle contami-nat. Només els que estan en situació deconfrontar els fets que coneixen amb lesmentides del dia poden saber fins on arribaaquest estat de desinformació... Dividim eldiari en quatre capítols: veritats, probabili-tats, possibilitats i mentides”. Aquest ésun fragment d’una carta del 1807 de Tho-mas Jefferson, tercer president dels EUAque va ser recordada per Juan Julián Gar-cía Gómez, de l’Agència Espanyola de Con-sum, Seguretat Alimentària i Nutrició, enla Jornada Les ‘fake news’: conseqüènciesper a les empreses i per als consumidors.Accions des de la UE, que es va desenvolu-par al Saló Alimentària organitzada per laFundació Triptolemos, que porta a termeactivitats proactives, productives i pros-pectives entorn del món agroalimentari,per contribuir a una alimentació de quali-tat i sostenible.

A JEFFERSON EL PREOCUPAVEN els diaris,però avui la capacitat de difusió de veritatsi de mentides a través de les xarxes socialsha incrementat espectacularment el pro-

“A blema, que comença per la terminologia(qui domina el llenguatge, domina la socie-tat) i acaba amb les idees i els conceptes. Fapoc, a la revista El Temps, l’escriptora BelOlid es lamentava de l’actual devaluació dela veritat i es preguntava per què dir-nepostveritat si en podem dir mentida. Passael mateix amb el terme fake (fals) aplicat ales notícies (news), fruit de la moda quehem de fer servir l’anglès per semblar quesom gent “culta i viatjada”. EsmentavaOlid, com a exemple, que si hi ha algú quediu que la terra és plana sense aportar capmena de prova, cal respectar-ho com unaopinió més. Ja ens adverteix el sociòlegSalvador Cardús enfront de la sacralitza-ció de l’opinió individual que “si la veritat és

escassa i va costa amunt, la solució siguigeneralitzar la ignorància, que és abun-dant i generosa”. Això passa molt avui enl’àmbit de l’alimentació. Fa unes dècades,Carlos Barros, expert en dret alimentari,parlava, en referir-se a moltes informa-cions falses sobre aliments, de “terrorismeinformatiu”. Ara que a l’Estat espanyol es-tà de moda deformar aquest concepte, re-sultarà que no anava desencaminat.

NO HO VEIG TAN NEGRE COM JEFFERSON,però és cert que als diaris i a les xarxes hiha mentides sobre aliments i dietes, i nosempre és fàcil distingir el que és ciènciadel que no ho és. El problema no s’arreglanomés amb legislació. Cal un esforç èticde tots els elements de la cadena alimen-tària, des de la producció fins al consum,incloent la informació que proporcionen,però també racionalitat per part dels lec-tors de notícies. Resta molta feina pen-dent perquè, com afirmava al Cultura elfilòsof Rob Riemen, l’augment de l’estupi-desa és aterridor. Per això demanava qua-litat a les notícies, anar més enllà dels titu-lars, llegir llibres i pensar. Però alerta, quetambé hi ha fake books que tracten temesd’alimentació!

Abel Mariné. Professor emèrit de Nutrició i Bromatologia (Campus de l’Alimentació UB)

‘Fake news’Tribuna

e passat uns dies entre Madrid iun lloc de la Manxa i, sincera-

ment, he pogut dialogar sobre la situa-ció política a Catalunya prou civilitza-dament amb persones amb diferentsposicions que, encara que la mostra nosigui de cap manera significativa,m’han fet imaginar que potser no hi hatanta homogeneïtat com fan suposartanta cridòria mediàtica furibunda itants de silencis que ens semblencòmplices: des de les que reconeixenel dret a decidir dels catalans fins a lesque s’enrabien amb la possibilitat queCatalunya sigui independent, passantper les que pregunten per millor com-prendre i les que no entenen res senseque tampoc facin gaire res per fer-ho.També dic sincerament que crec queels catalans hauríem de dialogar mésentre nosaltres, sobretot si no pensemel mateix sobre el tema en qüestió:potser per buscar afinitats inespera-des per concebre una sortida en quèes dilueixi la idea de vencedors i ven-çuts; per no criminalitzar els “contraris”en perdre de vista la humanitat del seurostre; per saber de les raons dels “al-tres” per posar en qüestió les pròpiessense renunciar-hi, i per tants altresmotius. Tanmateix, reconec que sentoun límit, una frontera que no pot tras-passar-se perquè més enllà hi ha una al-teritat amb la qual no es pot parlar.

Aquesta alteritat radical, respecte ala qual no puc imaginar cap sentimentd’empatia, es reuneix nocturnamenten grup per netejar (el verb, amb lesseves connotacions, és seu) ciutats,pobles i carreteres de llaços grocs; for-ma duets sinistres (com ara el d’unaexcandidata al Senat per Ciudadanos iun neonazi de l’associació Hammer-skin que llueix orgullós la seva simbo-logia tatuada) per arrancar cartellsdels CDR; s’emmascara per retallarimpunement a Girona les cares dibui-xades dels presoners i les presonerespolítiques; increpa una meva amiga iels seus amics, que van sentir por unanit a Vidreres en què posaven llaçosgrocs, aturant el seu cotxe i escopint“golpistas, nazis” amb tanta prepotèn-cia com maleïda ignorància. De fet, lafrontera ja hi és en aquells que, avalantla repressió policial i judicial de l’Estatespanyol que a la vegada els avala iprotegeix el seu capteniment violent,celebra que hi hagi presoners i preso-neres polítics i fins voldrien que n’hihagués més. Aquesta frontera defineixallò que, ni per combatre aquells quel’han traspassat, no voldries ser mai.Com tampoc voldries ser com els deLa Manada i els que justifiquen la ver-gonyosa sentència que els exculpa deldelicte de violació.

H

Full de rutaImma Merino

La frontera

Dues cultures

b Hi ha situacions que a miem plantegen interrogants ique em fan reflexionar. 23d’abril, Sant Jordi, patró de Ca-talunya. Llibres i roses, símbolsdel tarannà dels catalans: cul-tura, estimació. 1 d’octubre, re-ferèndum. 2.300.000 votantstot i les dificultats. Gran violèn-cia per part de la policia. 21d’abril, final de la copa. Cartellsdient “Volem democràcia” llen-çats als contenidors; samarre-tes grogues llençades als con-tenidors. Abril, fiscalia denun-cia els professors d’institut deSant Andreu de la Barca perhaver fet un debat sobre elsfets de l’1-O. I d’aquí neixen elsmeus interrogants: Pot ser queSant Jordi sigui una demostra-ció del tarannà pacífic, demo-cràtic, majoritari del poble ca-talà? Pot ser que les dates del’1 d’octubre i 21 d’abril siguindemostració del sentit que elGobierno de España té de la se-va democràcia? Pot ser que la

denúncia de la fiscalia siguiuna demostració del sentit dejustícia que tenen els fiscalsespanyols? Podríem reflexio-nar sobre moltes altres situa-cions que demostren l’estima-ció que l’Estat espanyol té perCatalunya? Per què molts mit-jans de comunicació se’n fanressò i falsegen la realitat deCatalunya? Quins fruits volenobtenir-ne, d’aquestes actua-cions? Volen que Catalunya si-gui com un gosset lligat pel colli a les ordres del seu amo?Moltes vegades la reflexió ésútil per acostar-nos a la veritat.NARCÍS BANCHS i VALLSGelida (Alt Penedès)

‘Virolai’

b Avui, en celebrar la festa dela Mare de Déu de Montserrat,patrona de Catalunya, en llocde cantar-li, després de la tor-nada “Rosa d’Abril” la tradicio-nal primera estrofa del Virolai,“els angelets serraren”, seriamés adient cantar-li la quarta,

que Mn. Cinto va compondrefa més de cent anys i que estàde total actualitat: “Doneuconsol a qui la pàtria enyora,sens veure mai els cims deMontserrat; en terra i mar oïu aqui us implora, torneu a Déuels cors que l’han deixat.”DANIEL PINYASabadell (Vallès Occidental)

Un positiu

b M’ha semblat bé el signepositiu a Les cares de la notíciaatorgat a Gaspar Hernàndez,periodista i escriptor, realitza-dor a Catalunya Ràdio des defa temps del programa L’oficide viure, però és de justícia te-nir en compte que és de lesveus més extraordinàries a lesones de l’emissora institucio-nal. Avui dia es valoren moltpoc la qualitat de les veus ra-diofòniques. A la ràdio tot s’hade fer amb el so, i una bona veul’agraeix l’oient. És un factorimportant. Gaspar Hernàndezse’l recorda fa temps quan pre-

sentava el Catalunya Nit. Nodeixem de costat aquella ràdioromàntica, atractiva; no obli-dem que en ràdio amb poquesparaules s’ha de dir molt, i mais’ha d’anar amb paraules re-buscades. El que diu el locutoro presentador ha d’entrar a laprimera a les nostres oïdes.Gaspar Hernàndez és una granveu que enganxa. Endavant!JOAQUIM RENOM I BLANCHBadalona (Barcelonès)

Faria bé?

b Si presidís un esdevenimentesportiu i hagués de lliurar unpremi al guanyador, portariadues gorres, una del color decada equip. Si la primera gorraque em posés fos de l’equipque anés encaixant un gol dar-rere l’altre, em canviaria la gor-ra, no fos cas d’haver de donarel premi amb la gorra del per-dedor. Crec que quedaria unxic fora de to, no?ANDREU GENÍS CIURANSMollet del Vallès (Vallès Oriental)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIVENDRES, 27 D’ABRIL DEL 2018

SísifJordiSoler

riomfar. Això és elque vol tothom i

no només els indepen-dentistes. També hovolen els unionistes iels de la tercera via.

Triomfar com l’any 2008 la Moreneta–avui que n’és el dia–, després que elconseller de Medi Ambient FrancescBaltasar se li encomanés públicamentperquè fes ploure i s’acabés la sequeraque hi havia a Catalunya. Al mateixtemps, Baltasar, que venia del PSUC, esva declarar agnòstic. Sembla, però, quela Moreneta en va prescindir perquè, entot cas, va ploure. Agnòstics no es potpas dir que ho siguin els unionistes. Te-nen una altra pàtria, un altre projectepolític, una altra fe. És el seu dret. Lagent s’apunta allà on vol o allà on pot.Ells també. No tothom tria. Els de la ter-cera via, en canvi, sembla que hagintriat i que van més per lliure. Pública-ment no es declaren ni a favor d’uns odels altres. Se situen al mig o a part.Com més al mig o com més a part mi-llor. Això els permet també treure profitd’uns i altres, i anar-se decantant cap auns o cap als altres, mentre van dientque no es casen amb cap dels dos. Na-turalment, en tenen també tot el dret.Casar-se és sempre un compromísmolt gros, i ja se sap que qui es casa noacaba de saber mai què fa l’altra part deparella. A més, en aquesta vida qui ésque no dubta? Bé deuen dubtar tambétot sovint des de les seves cel·les elsnostres presos polítics. I els altres desdels seus llocs d’exili. Però hi són. I sa-ben per què hi són, encara que dubtin.Com també dubtem aquells que araens preguntem en què vam fallar? Compodrem fer que surtin de la presó? Quanpodran tornar aquells que també sónfora de Catalunya? Com aconseguiremla República? Sí, no cal ser de la terceravia per dubtar o per ser irònic. Ni tansols no cal ser-ho per comprometre’s.

T

De set en setXavier Cortadellas

Dubtar

Cristóbal Montoro, MINISTRE D’HISENDA

“On dic jo que no hi ha falsejament de factures? Dic elcontrari, que hi pot haver falsejament de factures”

La frase del dia

“Símbol deforça, dedeterminació, delluita. Sant Jordi noés tan sols un heroi,són uns ulls quemiren una terra, ésla mirada de lahistòria, de la vida ide la llibertat

ant Jordi, patró de Catalunya.Per què és ell i no un altre? Comés que entre tots els trossets que

queden als Països Catalans, podríemreconstruir gairebé sencer el cavallerSant Jordi? Envoltat de núvols i caval-cant un cavall blanc, Sant Jordi acom-panyà el comte Borrell II l’any 985 perrecuperar la ciutat de Barcelona delsmusulmans; també es va aparèixer aJaume I en la conquesta de València iMallorca. Invocant-lo (“Sant Jordi, fi-ram, firam!”), els catalans van fer sevala Mediterrània sencera i la seva creus’alçà al castell de Cetines, l’Acròpolisd’Atenes. Les Corts catalanes reuni-des el 1456 a Barcelona, proclamarenSant Jordi patró de Catalunya ja que“mossèn Sant Jordi és patró i advocatdel senyor Rei”.

LA DEVOCIÓ DE LA CASA REIAL de Barcelo-na per Sant Jordi fou llegendària. Elsreis catalans regiraren cel i terra pertrobar les relíquies del patró de Cata-lunya, Aragó i València (fins Almansa,quan va aparèixer sant Vicent Fer-rer). No endebades les relíquies mésimportants que en queden són a Bar-celona i València. L’any 1377 Elionord’Aragó (1333-1416), esposa de Pere Ide Xipre i filla de l’infant Pere d’Aragó,va obsequiar el rei Pere III el Cerimo-niós (cosí germà seu) amb un braç deplata amb l’os gran del braç dret desant Jordi. Alfons el Magnànim el di-posità a la seu de València el 1437coma fiança d’un préstec que li féu el capí-tol. El rei no va tornar-lo i la Catedrales va quedar el braç. Fins avui. De lamà, l’any 1832 se’n va extraure un ditper a Alcoi i una canella de dit per a Vi-lell.

TAMBÉ EXISTEIX UN PETIT OSSET del santa la Sagarra, a l’església de Sant Jordid’Alta-riba, a Estaràs. Però, sobretot,ens queda la capella de Sant Jordi delPalau de la Generalitat, on hi ha dos

S ossos més i un trosset del cap de SantJordi. Sí, sí, del cap de Sant Jordi. Des-prés de la batalla de Cefis, el 1311, elscatalans van aconseguir fer seu el capde Sant Jordi, que era a l’església delcastell de Livàdia, dins del que seria elducat d’Atenes. Però perdut el ducat,perdut el cap. Per a desesperació delsreis catalans, de Martí a Alfons, que fa-ran mans i mànigues per recuperar-lo.Però finalment el cap se’l fa seu Venè-cia, on reposa des del 1462 a l’esglésiade San Giorgio Maggiore. I tanmateix,als anys vuitanta es van fer gestionsper aconseguir-ne un trosset, gestionsque van avalar l’abat de Montserrat i

M. Coll i Alentorn. I els venecians ensel van donar. Des del 1981, un minitros del cap és la capella de Sant Jordidel Palau de la Generalitat.

ARREU DE LA CIUTAT DE BARCELONA, està-tues, escuts, imatges, retaules, hanomplert des de sempre tots els raconsde l’heroi. Pintat pels millor s artistescatalans de tots els temps, el famós re-taule que presidia la capella del palau,de Bernat Martorell, es conserva avuifragmentat i distribuït entre l’Art Ins-titute de Chicago i el Museu del Louvrede París (i sembla que la peça que fal-tava és al Museu de Filadèlfia). Tambéel famós retaule del centenar de la Plo-ma, on sant Jordi apareix combatental costat de Jaume I, es troba fora delpaís, al Museu de Victòria i Albert, aLondres.

SÍMBOL DE FORÇA, DE DETERMINACIÓ, delluita. Sant Jordi no és tan sols un he-roi, són uns ulls que miren una terra,és la mirada de la història, de la vida ide la llibertat. I on millor es percepaquesta mirada és en l’estàtua de Jo-sep Llimona a Montjuïc. Un cavallernu, inerme, indefens, sense elm ni cui-rassa, cavalcant, tombat d’un costat.Però amb la mirada plena de força, apunt d’esclatar d’energia.

LA RENAIXENÇA VA SABER VEURE-HI l’heroide la nació. Joan Maragall va dir-ne:“Quan un poble pren per patró un he-roi, és que vol reviure constantment laseva heroïcitat [...] No n’hi ha proud’alegrar-se en la festa i la diada, enscal renovar en cada moment la lluita ila victòria.” Josep Puig i Cadafalch vadeixar escrit, a la casa de les Punxes,en un mosaic formidable: “Sant Patróde Catalunya, torneu-nos la llibertat”.

Sant Jordi mata el drac d’una vegada!

Sant Jordi mata el drac d’una vegada!

Quim Torra. Periodista i editor

El patró de CatalunyaTribuna

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 27 D’ABRIL DEL 20186 |

L’alcaldessa esreuneix ambTorrent per bastirponts sobre el frontcontra la repressió

El ministre canviade versió i ara síque veu indicisde possiblemalversació

Colau demanaque es formiun governefectiu

Montoro parlade facturesfalses pelreferèndumNacional

Coincidint amb la gestacióde la llei de la presidència,per la qual s’intentarà faci-litar una investidura a dis-tància de Carles Puigde-mont, i davant l’amenaçadel govern de Mariano Ra-joy de frenar-la si acaba ti-rant endavant malgrat elrebuig que li ha atorgat elConsell de Garanties Esta-tutàries, el TC reforçava elvet al líder de JxCat respo-nent ara a la petició de sus-pensió que li va reclamarMariano Rajoy davant elprimer intent del presi-dent del Parlament, RogerTorrent, de celebrar la in-vestidura, el 30 de generpassat. La decisió va que-dar ajornada en espera,precisament, del pronun-ciament del tribunal. Ahir,doncs, tres mesos méstard, s’admetia a tràmit elrecurs d’impugnació plan-tejat en el seu dia per l’exe-cutiu espanyol i bloqueja-va la candidatura. A partird’ara, la resolució de la pro-posta formulada pel presi-dent de la cambra catalanaqueda formalment atura-da amb l’advertiment alsmembres de la mesa que“s’abstinguin d’iniciar, in-formar o dictar, en l’àmbitde les seves competènciescap acord o cap mena d’ac-tuació que contravingui lasuspensió”. I hi afegeixque, en cas de desobedièn-cia, poden ser objecte depersecució per la via penal.

Per si no quedava prouclar el missatge que Puig-demont no pot ser candi-dat, en l’acte fet públic ahirtambé s’especifica que esdeclara “radicalment nul i

sense valor ni efecte qual-sevol acte, resolució oacord o via de fet que con-travingui la suspensióacordada”. Un avís per anavegants sobre l’eventualtramitació de la llei de lapresidència per a una in-vestidura a distància.

L’òrgan judicial justificaque ara sí es consideri vàli-da l’admissió de la peticióformulada al gener per Ra-joy –en contra del criteridel Consell d’Estat– per-què entén que hi ha qües-tions “d’interès general”que fan que no s’hagi de de-clarar extingida la impug-nació, malgrat que Tor-rent hagués deixat senseefecte la candidatura dePuigdemont en designarun altre aspirant, JordiSànchez el qual no va obte-nir el permís del jutge Pa-blo Llarena per poder acu-dir a la cambra.

Ara per unanimitatEl 27 de gener passat –tresdies abans de la data delple previst per Puigde-mont– el tribunal haviadeixat aparcada la decisiód’admetre a tràmit el re-curs de l’Estat davant laforta divisió interna pel fetque alguns magistrats s’o-posaven al que es conside-rava una impugnació pre-ventiva i, de fet, la pugnaes va salvar deixant ensuspens la decisió de l’ad-missió i, a canvi, dictantunes mesures cautelarsque, a la pràctica, impossi-bilitaven que Puigdemontpogués defensar la sevacandidatura des de Brus-sel·les, on era llavors.Quan semblava que l’as-sumpte decauria, el TC hadecidit ressuscitar-lo i, de

manera unànime, ja no hoveu com una impugnaciópreventiva, mentre justifi-cava que en el seu momenthaguessin volgut evitar el“risc” que una investidurano presencial deixés sensecontingut la prerrogativade l’executiu espanyol de

reclamar la suspensió au-tomàtica de la candidatu-ra.

La impugnació del go-vern espanyol va posar enuna situació molt delicadael TC, que va haver de ferequilibris per satisfer lapetició, però sense haver

d’admetre-la. Però la deci-sió d’ahir, si més no, es veucom l’avantsala del quepot passar amb una even-tual reclamació perquè sesuspengui llei de la presi-dència avançada des delgovern de Rajoy. Fonts deLa Moncloa es mostraventaxatives: “No hi hauràuna investidura de Puig-demont. No serà presi-dent! Que tothom en tin-gui la certesa”, tot afegint-hi que des del govern espa-nyol es farà tot el que jurí-dicament sigui necessariper impedir-ho. De fet, es-taven força pendents de ladecisió que havia de pren-dre ahir el Consell de Ga-

ranties Estatutàries perposar en marxa la maqui-nària estatal.

Com a contrapartida,queda descartat que l’ex-ecutiu espanyol porti da-vant l’alt tribunal l’accep-tació del vot delegat de To-ni Comín. Fonts del go-vern del PP considerenque, a diferència de la lleide la presidència, que ésun assumpte “d’interès ge-neral”, el cas del diputatd’ERC correspon a l’àmbitde decisió de la mesa i, pertant, entenen que són elsgrups que es considerinperjudicats –Cs i el PP– elsque han de promoure laimpugnació. ■

ADVERTIMENT · L’alt tribunalaccepta ara la polèmica impugnació deRajoy del gener passat i suspèn lacandidatura del líder de JxCatTAXATIUS · La Moncloa assegura que“en cap cas no serà president”

Montse OlivaMADRID

El TC reforça el vet a Puig

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les dates

27.01.18és el dia que el TC va conge-lar l’admissió, però va dictarmesures cautelars per evitarel ple d’investidura.

26.01.18és el dia que el govern de Ma-riano Rajoy va portar al TC ladecisió de Torrent de designarPuigdemont candidat.

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 27 D’ABRIL DEL 2018 | Nacional | 7

Sense eleccionsL’APUNT algun canvi de correlació i sumes de forces indepen-

dentistes, però també es corre el risc de perdre la ma-joria sobiranista. Per què s’ha de jugar a la ruleta rus-sa? Només per mantenir viu el combat contra l’Estat?No és més intel·ligent fer govern, tornar a ocupar lesinstitucions i anar fent República tant des de Catalu-nya com des de l’exterior?Marc Bataller

JxCat i ERC repeteixen, dia rere dia, que no volen no-ves eleccions perquè és un escenari que no convé aningú. Això sí, cap dirigent les descarta i les forma-cions s’estan preparant per si de cas. Ja sé que en po-lítica dos més dos molts de cops no sumen quatre, pe-rò és clar que els comicis no aportaran cap solució no-va a l’embat que s’està vivint a Catalunya. Pot haver-hi

gdemont

La portaveu del grup parla-mentari de JxCat, Elsa Artadi,i el vicepresident primer de lamesa, Josep Costa, es vandesplaçar ahir a Berlín per re-unir-se amb el president Car-les Puigdemont, segons in-formava l’agència ACN. Latrobada d’Artadi i Costa ambPuigdemont –el contingut dela qual no va transcendir– ar-riba just una setmana des-prés del viatge del grup parla-mentari a la mateixa ciutat.En aquella trobada no es vaparlar de cap nom nou quedesbloquegés la situació par-

lamentària. Tant és així queJxCat mantenia ahir, desprésde conèixer la suspensió de lacandidatura feta pel TC i tam-bé el dictamen de la Comis-sió de Garanties Estatutàries,que la “millor” opció continuasent la de Puigdemont. Defet, el portaveu, Eduard Pujol,concretava que la decisió d’a-quest òrgan judicial “demos-tra la seva absoluta instru-mentalització”. Prèviament,el PDeCAT havia criticat la“interferència” del Constitu-cional en la dinàmica del Par-lament.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Artadi es desplaça a Berlín

El president CarlesPuigdemont, a Berlín, enuna trobada del seu grup lasetmana passada ■ EFE

El Consell de GarantiesEstatutàries (CGE) alertaque les modificacions quees volen aprovar perquè lallei del presidència perme-ti una investidura a dis-tància vulneren totes lesnomes bàsiques, és a dir,l’Estatut d’Autonomia, laConstitució i el reglamentde la cambra catalana.D’aquesta manera dona laraó als motius que va al·le-gar el PSC per pronunciar-se en contra del projectede llei que es vol aprovar elpròxim dia 3.

El dictamen, que no ésvinculant, es va fer públicahir i el signen de maneraunànime tots els mem-bres del consell, i nomésaprecien seguretat jurídi-ca a l’hora d’emprar meca-nismes telemàtics per des-envolupar l’acció de go-vern. Ara bé, també ho faamb matisos, ja que avisaque aquestes eines no po-den suplantar la presència

d’un president que és al’estranger, ja que, d’acordamb la llei, en aquests ca-sos el cap de govern ha dedelegar les seves funcionsen un conseller, i, per tant,demana que es concreti elquòrum necessari perconstituir les sessions delgovern que incorporinmitjans telemàtics.

Però, al marged’aquests matisos, el con-sell considera que el coscentral dels canvis queproposa Junts per Catalu-nya per permetre la inves-tidura a distància de Car-les Puigdemont modifica“un dels procedimentsmés importants del dret

parlamentari i del dret pú-blic català”, ja que “s’ele-geix la més alta magistra-tura del sistema d’autogo-vern”. És per aquest motiuque els membres del con-sell consideren que la re-forma de la llei de presi-dència no es pot aprovarper lectura única, ja queels canvis que es volen in-troduir s’allunyen de serun pur tràmit i no complei-xen els criteris de simplici-tat a què obliga aquest me-canisme d’urgència.

Quant al fons de la re-forma, també s’apuntaque la no presència delcandidat a l’hemicicle pera la investidura vulneraria

els drets de la resta de di-putats a debatre el pla degovern i recorda que elcandidat, com a diputat,té el dret i el deure d’assis-tir a la cambra.

El portaveu de JxCat,Eduard Pujol, va ser l’en-carregat de donar respos-ta al consell i ho va fer demanera taxativa. “Nos’aguanta per enlloc”, vaetzibar, i va assegurar queels canvis que proposa elseu grup són correctes i vaposar com a prova les re-formes de fins a vuit lleisestatutàries que s’hanaprovat per lectura única.Pujol també es va mostraroptimista i creu que ERCmantindrà el pacte per in-vestir el president que pro-posin, i en aquest cas va re-fermar la candidatura dePuigdemont. El presidentdel PSC, Miquel Iceta, vademanar a JxCat que reti-ri la llei de presidència delple i proposi un nou candi-dat que pugui ser investitdesprés dels pronuncia-ments del TC i el CGE. ■

El Consell de Garantiestambé descarta lainvestidura a distànciaa Alerta que la nova llei de presidència vulneraria l’Estatut, la Constitució i elreglament a Descarta la lectura única per aprovar el canvi que proposa JxCat

Emma AnsolaBARCELONA — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“La millor garantiaestatutària ésrespectar la voluntatde les urnes”

Eduard PujolPORTAVEU DE JUNTS PER CATALUNYA

El president Roger Torrent i el vicepresident Josep Costa, amb la resta de membres de la mesa en el ple de dimecres ■ J. LOSADA

“En vista d’undictamen tan rotund,clar i unànime,demanem a JxCat queretiri el text”

Miquel IcetaPRESIDENT DEL PSC

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 27 D’ABRIL DEL 20188 | Nacional |

382430-1114155®

Roger Torrent va anun-ciar, després dels nousempresonaments de JordiTurull, Raül Romeva, Do-lors Bassa, Josep Rull iCarme Forcadell i l’exili deMarta Rovira, la constitu-ció d’un front ampli “endefensa de la democràcia idels drets fonamentals”.El president del Parla-ment es va reunir ahiramb l’alcaldessa de Barce-lona i líder de Catalunyaen Comú-Podem, Ada Co-lau, a qui va traslladar lavoluntat de treballar en laconstrucció d’aquestaaliança transversal mésenllà d’opcions polítiques,“sobretot en el sentit dedesjudicialitzar la políticaperquè el diàleg sobre larelació entre Catalunya iEspanya es pugui tornar aportar a la negociació”, vaexplicar la dirigent dels co-muns en sortir de la troba-da al despatx d’audiènciesde la cambra després detres quarts d’hora de con-versa. “Aquests objectiusels compartim”, va afir-mar. L’alcaldessa va adre-çar a Torrent la urgènciade començar a recuperarla “normalitat institucio-nal” i de lluitar contra la ju-dicialització de la política iva apostar per la formaciód’un govern com més aviatmillor amb una presidèn-

cia “efectiva i presencial”.“No podem estar tants

mesos després de les elec-cions amb una majoria alParlament que no és ca-paç de formar govern; aixòperjudica les institucionscatalanes, el conjunt delpaís”, va denunciar Colau,que va advertir que hi haqüestions prioritàries que“no poden esperar més”.En aquest sentit, va parlardel paper dels ajunta-ments “sols a primera lí-

nia” afrontant prioritatsen matèria d’emergènciasocial, d’habitatge, econò-miques i de seguretat, queamb la Generalitat inter-vinguda en virtut de l’arti-cle 155 “estan funcionantde mínims”.

El fantasma d’una repe-tició de les eleccions no hadeixat de planar mai sobrela política catalana, dis-gregada per mig Europa ipendent sempre dels girsargumentals de la justícia

espanyola. Puigdemont vadesdramatitzar fa mesosla possibilitat de tornar aacudir a les urnes –Espa-nya va necessitar duesrondes de votacions–, pe-rò, més recentment, vacertificar la voluntat del’independentisme de for-mar govern. “Les elec-cions no són el nostre pla”,insisteixen fonts de l’en-torn del president. Hi hade temps fins al 22 de maigper triar president.

Mentrestant, el frontcomú antirepressió, en lalínia d’ampliar la base delsobiranisme, aglutina, talcom es va veure en la ma-nifestació del dia 15 al Pa-ral·lel, quan feia mig any

de l’empresonament deJordi Cuixart i Jordi Sàn-chez, organitzacions inde-pendentistes i no indepen-dentistes, com ara els sin-dicats UGT i CCOO i el ma-teix partit de Colau, en zo-na de grisos.

L’alcaldessa va recor-dar ahir que les diversesforces independentisteses van presentar als co-micis del 21-D amb “unplantejament de polarit-zació de blocs” que nocomparteix, però que vanguanyar una majoria perinvestir president i, pertant, tenen “la responsabi-litat i l’obligació” de for-mar govern. Els comunsvan obtenir vuit diputats,encaixats enmig de la po-larització. ■

Colau trasllada a Torrent queurgeix un president presencial

Emili BellaBARCELONA

a L’alcaldessa participa del front comú antirepressió amb l’objectiu de desjudicialitzar la política a La líderdels comuns lamenta que la majoria independentista encara no hagi pogut desencallar la investidura

El jutge del Suprem PabloLlarena va demanar ahir alseu homòleg de Bèlgica queinterrogui els consellers queresideixen a Brussel·les, An-toni Comín i Meritxell Serret,perquè designin advocat iprocurador per a la causa es-panyola. Si no, proposa quesiguin lliurats a Espanya per aaquest tràmit i que se’ls de-

Colau i Torrent, en sortir de la reunió, ahir al despatx d’audiències del Parlament ■ EFE / MARTA PÉREZ

signarà advocat d’ofici. El pe-nalista Gonzalo Boye, defen-sor de Comín i Serret a Bèlgi-ca, va comunicar a Llarena el16 d’abril que “continuaranformalment aliens al procedi-ment”, tot i que tenen una eu-roordre d’entrega pendent deresoldre. En la providència,Llarena els alerta que podencometre “frau processal”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Llarena alerta Comín i Serret

“No podem estar tantsmesos després de leseleccions amb unamajoria que no és capaçde formar govern”

Ada ColauALCALDESSA DE BARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 27 D’ABRIL DEL 201810 | Nacional |

154305-1187083T

Tot i ser socis i tractar-sedel debat al Congrés sobreels pressupostos del 2018,el ministre d’Hisenda,Cristóbal Montoro, vamantenir un tens debatahir amb el president deCiutadans, Albert Rivera,sobre la pretesa malversa-ció al voltant de l’1-O en elple que dirimia els vets alprojecte. Després que el lí-der de Cs acusés Montorod’ajudar Carles Puigde-mont quan nega que s’hagigastat “ni un euro” en el re-ferèndum de l’1-O, el titu-lar d’Hisenda va rebatre elsoci abonant la teoria del“falsejament de factures”per avivar el delicte de mal-versació. “Hi pot haver fal-sejament de factures, ésclar que sí!”, es va justificarMontoro, que viu enfron-tat al jutge Pablo Llarena –ia la Guàrdia Civil– des queva desfer el delicte que li su-posaria una culpa in vigi-lando perquè tutela les fac-

tures catalanes des del ju-liol del 2017.

L’endemà que el PNBarrenqués a Rajoy l’alça deles pensions d’acord ambl’IPC i deixés en evidènciala candidesa negociadorade Cs, Rivera va pujar a latribuna a atacar Montoroper haver ajudat els “col-pistes” a Catalunya quandesinfla la malversació,que és per ara l’únic pre-

sumpte delicte que el tri-bunal de Schleswig-Hols-tein no ha descartat enl’anàlisi de l’eventual en-trega de Puigdemont a Es-panya. I el que Rivera va ferva ser llegir-li la resposta del’entrevista d’El Mundoque va irritar Llarena onMontoro diu que les “urnesdels xinos” no es van pa-gar amb diners públics.“No concedeixi més entre-vistes: el jutge Llarena i laGuàrdia Civil li ho agrai-ran. Mossegui’s la llenguaabans de dir coses que be-neficien la causa separatis-ta”, etzibava el líder de Cs aMontoro.

Montoro va aprofitar elduel amb Rivera per fer unmatís quan contradiu laversió de Llarena i de laGuàrdia Civil, que xifren eldiner públic desviat en 1,9milions. “Hi hauria poguthaver un delicte de falsifi-cació”, va aventurar Mon-toro, tot i que en cap inter-locutòria ni atestat s’hi citares sobre falsedat docu-mental. “Que Montoro està

sent utilitzat per Puigde-mont? Això sí que és fan-tàstic! El senyor Puigde-mont té tots els motius perestar preocupat pel senyorMontoro”, va advertir elministre.

Sense triple empat a 175Qui no perdia l’ocasió demofar-se de Cs –que es vaempassar que no hi haviadiners per a les pensions–era el portaveu del PNB, Ai-tor Esteban. “Quina mag-nífica oportunitat d’atiarRajoy amb l’excusa de ces-sions inacceptables als in-saciables i sectaris bascosnacionalistes, però vajadesencís! El PNB ha acor-

dat la pujada general de lespensions que Cs ni va plan-tejar”, li va etzibar Estebana Rivera.

El debat va ser el pròlega la votació al Congrés delprimer tràmit dels pressu-postos del 2018: el rebuig ales esmenes a la totalitat.Si bé Rajoy tenia garantits175 escons gràcies a la su-ma del PP (137), Cs (32),Coalició Canària (1) i elPNB (5) per forçar l’empata 175 que tomba els vets alCongrés si es repeteix tresvegades, el diputat PedroQuevedo (Nova Canàries)va sorprendre votant pererror en contra de tombarels comptes i afavorint un

176 a 174 que salva el pri-mer escull. Segons va dirQuevedo, ell hi votava a fa-vor però l’asturià i veí d’es-có Isidro Martínez Oblanca(Foro Asturias) li va ferveure que s’equivocava i elva portar a votar en contrai ajudar el PP. El polèmic ésque l’error és de Quevedo,el diputat 176 que, tot ianar en coalició amb elPSOE, va salvar l’últimpressupost de Rajoy a can-vi d’inversions milionàriesa les Canàries. “Ha estat unerror involuntari d’algúque intervenia de bona fe”,va dir Quevedo sense mo-lestar-se pel fet que el seuvot fos alterat. ■

Montoro aviva lamalversació pel“falsejament defactures” de l’1-O

David PortabellaMADRID

aEl ministre invoca ara l’engany per no desfer la causa deLlarena a Rivera: “Vostè ajuda Puigdemont” a El polèmic‘error’ de vot del canari Quevedo salva els pressupostos

Montoro, intervenint ahir en el debat de totalitat dels pressupostos del 2018 ■ ZIPI / EFE— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Ajuda Puigdemont.No concedeixi mésentrevistes: el jutgeLlarena i la GuàrdiaCivil li ho agrairan”Albert RiveraPRESIDENT DE CIUTADANS

“En l’1 d’octubre hipot haver falsejamentde factures, és clarque sí!”Cristóbal MontoroMINISTRE D’HISENDA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 27 D’ABRIL DEL 201812 | Nacional |

143329-1186839T

a queda lluny aquella tardorde l’any 1989, quan vaig entrara l’Escola de Policia de Catalu-

nya per formar-me com a mossod’esquadra després d’aprovarunes oposicions. Justament peraquest motiu, perquè ja són 28anys de professió, penso que pucfer una crítica “d’ètica policial”respecte a la manera com algunsagents de policia estan actuantdarrerament.

Primer de tot vull reconèixerque d’actuacions fluixes o direc-tament mal fetes, tots n’hem fet.Tota professió comporta un pe-ríode d’aprenentatge i és fàcilequivocar-se, de vegades per ex-cés de zel, de vegades per defec-te.

Tornant a l’any 1989, recordohaver estudiat la llei espanyola deforces i cossos de seguretat del’any 1986, que regula, entre al-tres coses, els principis d’actua-ció sota els quals hem de proce-dir els policies. Recordo perfecta-

J ment que a les classes se’ns ex-plicava que davant qualsevol di-rectriu rebuda, ja sigui d’un supe-rior, d’un polític o d’un jutge, s’ha-via de filtrar la millor manera deportar-la a terme, sempre sota elsprincipis de proporcionalitat,oportunitat i congruència. És adir, que per fer complir la llei nopodem actuar de qualsevol ma-nera. No podem entrar com unelefant en una cristalleria. Cal fer-ho amb seny.

Un altre element important dela formació policial és saber quèpots i què no pots fer com a poli-cia. El que està prohibit ho està iel que no, no. Per tant, si no estàprohibit vestir d’un determinatcolor en entrar a un recinte es-portiu, la policia de cap manerano pot prohibir, segons el seu pa-rer particular, el que li sembli.Senzillament no es pot fer.

Quan a la policia se’ns acabenels arguments, les habilitats pro-fessionals i les personals, sovint

sorgeix l’autoritarisme. Des delsmeus 28 anys de professió consi-dero que no hi ha cosa més frus-trant per a un ciutadà que un po-licia que “tira de galons” quan seli han acabat les “raons”. La nos-

tra és una professió complicada,ja que ens pertoca fer complir lallei i això de vegades no agrada alciutadà sancionat o advertit. Peròseguir actuant amb autoritarismel’any 2018 ho trobo francament

decebedor per a la meva profes-sió.

Enyoro valors de companyoniai col·laboració entre cossos. Mal-grat que els cossos tinguem ta-rannàs tan diversos, existia certa“cortesia professional”. Abans,era impensable que si un cos depolicia rebia una ordre judicial perfer un escorcoll en un edifici cen-tral d’una administració (com se-ria un ajuntament), el cap del dis-positiu que executava l’ordre judi-cial obviés, durant hores, el “petitdetall” d’anar a trobar el respon-sable del cos de policia compe-tent en la custòdia d’aquell edificii de les persones i autoritats quehi treballen, per informar-lo ques’estava duent a terme un escor-coll. Només per cortesia.

Durant aquella ja llunyana ter-cera promoció de l’Escola de Poli-cia de Catalunya, vaig coincidiramb l’actual major del cos deMossos d’Esquadra. Sobre eltemps que vaig treballar amb ell,només puc dir que destacava perla seva “tossuderia” i el zel per lafeina ben feta i pel complimentestricte de la llei. Per tant, se’m faben difícil entendre la seva situa-ció actual.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

Policia autoritària al segle XXI

Josep Lluís Trapero, anant a l’Audiencia Nacional ■ ACN

Ignasi LópezCap de Policia Local

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 27 D’ABRIL DEL 201814 | Nacional |

“Amb govern tindrem unespai. És evident que s’haempetitit. Però de tota lavida el catalanisme ha uti-litzat qualsevol espai percontinuar fent país, ser-vint els ciutadans.”

El president de la Gene-ralitat de Catalunya, Car-les Puigdemont, es mostraescèptic sobre el futur del’autonomia a Catalunyaperò convençut que cal in-tentar governar, segonsreflexiona en l’entrevistaque ha concedit des deBerlín per al número zerodel setmanari La Repúbli-ca, que demà arriba alsquioscos.

En la conversa, que elssubscriptors de La Repú-blica podran veure ínte-grament en vídeo al webdel setmanari (lrp.cat), elpresident de la Generali-tat a l’exili qualifica elfront autonòmic de “frontmolt disminuït”, per les di-ficultats que comportaràportar a terme les políti-ques de la majoria inde-pendentista: “Encara quetinguem dret, per exem-ple, a tornar a obrir delega-cions a l’exterior, segurque tindrem dificultatsper obrir-les”, exemplificael líder independentista.

Entre els principalsdubtes que manifestaPuigdemont hi ha el de lareversió del 155: “Tinc cla-ríssim que el 155 quedarà,encara que l’aixequin for-malment per dir que hancomplert i aconseguir queels aprovin el pressupost

de l’Estat. Entre altres co-ses perquè el 155 ja va ve-nir abans d’aprovar-se. Laintervenció de Montoro ésun 155. És una interven-ció política de l’autogo-vern. No hi ha cap inter-venció major que l’econò-mica.”

A l’entrevista concedi-da a La República, que esva enregistrar a Berlín eldia de Sant Jordi, CarlesPuigdemont reflexionaextensament sobre temesd’actualitat política i tam-bé sobre la seva estada al’exili. En aquest sentit, elpresident considera queles últimes enquestes fe-tes a Catalunya certifi-quen que, més enllà de lamajoria independentista,a Catalunya estan arre-lant molt profundamentles conviccions republica-nes. “Si alguna cosa estàguanyant a Catalunya, ésla república”, afirma el di-rigent exiliat, que conside-ra que el rei Felip VI es vaesborrar de Catalunyaamb el seu discurs incen-diari del 3 d’octubre pas-sat: “El rei Felip VI va abdi-car en públic. Un rei abdi-cant davant dels seus súb-dits: mirin vostès, no vullser el seu rei, em dedicaréa ser rei dels altres. Es vaesborrar com a solució.” Ala mateixa entrevista elpresident de la Generali-tat també explica algunsdetalls sobre el futur Con-sell de la República i refle-xiona sobre l’exili o la inci-dència sobre Europa quepot tenir el cas català.

Article de Jordi CuixartL’entrevista al presidentde la Generalitat a l’exili ésel plat fort d’un númerozero amb què La Repúbli-ca comença la seva singla-dura. Igualment destaca-bles seran els articles delpresident d’Òmnium, Jor-di Cuixart; de la presiden-ta de l’ANC, Elisenda Palu-zié; i del president de l’As-sociació de Municipis perla Independència, JosepMaria Cervera.

En aquest mateix nú-mero es publiquen, entrealtres, un reportatge so-bre les entitats de solidari-tat i ajuda als presos i exi-liats, un dossier sobre lahistòria de la premsa repu-blicana a Catalunya o unaentrevista al guionista dela popular sèrie televisivaMerlí, Hèctor Lozano. Enaquest número de sortida,també s’inclouen algunesde les seccions que seranhabituals en la revista apartir del 26 de maig, quansortirà el número 1. ■

“L’espai de joc és petit, peròno renunciem a fer govern”aEl president de la Generalitat, Carles Puigdemont, repassa l’actualitat política catalana i la sevasituació a l’exili en una entrevista al setmanari La República, que arriba als quioscos demà

Carles RiberaGIRONA

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, amb el director de La República, Carles Ribera, i el director adjunt, Pere Bosch, dilluns a Berlín ■ P.PADRÓS

“El 3 d’octubre el reiva abdicar en públic,va ser l’abdicació endirecte més clara delsegle: mirin vostès, novull ser el seu rei”

“Amb governtindrem un espai.Sabem que no ésl’ideal. El frontautonòmic és un frontmolt disminuït”

“Espanya no téprojecte per aCatalunya. I li passauna cosa pitjor: no téprojecte per a ellamateixa. Viu al dia”

El setmanari La República ar-riba demà als quioscos ambun número zero de 64 pàgi-nes en què s’explica fil perranda la filosofia i els contin-guts periodístics de la capça-lera. Després del número zeroque es publica demà, la revis-ta no tornarà a ser als quios-cos fins al dissabte 26 demaig, quan ja començarà asortir publicada amb periodi-

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

citat setmanal.El setmanari es vendrà als

punts de venda de premsa enpaper a un preu de 2 eurosl’exemplar, però els lectorstenen la possibilitat d’obtenirel carnet de La República per12 euros en la versió digital iper 72 euros l’any en la versióen paper més la digital.Aquest carnet permetrà elssubscriptors en paper obte-

nir el seu exemplar als puntsde venda.

La República és una publi-cació editada per la societatMaig 2011, una societat labo-ral limitada integrada per unaseixantena de periodistesque també edita la revistaL’Econòmic i el diari L’Espor-tiu. La República també espodrà trobar amb El PuntAvui cada diumenge.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Un setmanari amb el carnet de republicà

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 27 D’ABRIL DEL 201816 | Nacional |

1900

24-1

1864

18T

1807

22-1

1797

21L

8651

26-1

1869

62L

Ajuntament d’Ullastrell

ANUNCIEl Ple de la Corporació, en sessió plenària de data 18 d’abril de 2018, va adoptar l’acord

d’aprovació inicial de les bases d’adjudicació de l’habitatge de Cal Metge mitjançant ocu-

pació temporal en precari i convocatòria condicionada a l’aprovació definitiva de les ba-

ses. Es podran consultar a la web municipal www.ullastrell.cat.

Ullastrell, 27 d’abril de 2018

Signat electrònicament per l’alcalde

La presidenta de l’Assem-blea Nacional Catalana(ANC), Elisenda Paluzie,insta la majoria parlamen-tària a reformar la llei depresidència i, si cal, el re-glament, per fer possiblela investidura del presi-dent a distància. Ho va de-fensar en una entrevistaahir a El Punt Avui TV, enquè va criticar JxCat, ERCi la CUP per haver deixatperdre l’oportunitat del 30de gener quan consideraque l’Estat estava en falsperquè el Consell d’Estatno havia avalat el vet delgovern espanyol i el TC en-cara no havia admès a trà-mit el recurs.

Paluzie recorda que, enla interlocutòria d’ahir, elTC considera que la sevadecisió d’impedir la inves-tidura a distància de Puig-demont va ser avalada pelmateix president del Par-lament, Roger Torrent, enajornar el ple: “Nosaltres livam dir al Constitucional:

‘no farem res fins que tu etpronunciïs’. No acabemd’aprofitar bé les oportu-nitats.”

Així, la presidenta del’Assemblea demana a lamajoria independentistaque aprofiti qualsevol es-cletxa de la interlocutòriad’ahir del TC per tirar en-davant la reforma de la llei

de presidència. En aquestsentit, Elisenda Paluziediu que el TC no impedeixreformar la llei sinó queadverteix el Parlament defer una investidura a dis-tància amb la llei actual,que no ho preveu. Però, amés, afegeix que el Consellde Garanties Estatutàriesobre la porta a la investi-dura a distància si es mo-difica el reglament de lacambra.

La presidenta de l’ANCconsidera urgent corregirels errors que, segons ella,es van cometre amb la de-claració frustrada del 10-O, la declaració sense efec-tivitat del 27-O i la investi-dura fallida. En aquesta lí-nia, anuncia la creació al’ANC d’una comissió nova–Fem República– que im-plementarà accions perreforçar “tots els elementsmés febles que es van vi-sualitzar a l’octubre”.

L’ANC avisa que vigila-rà un futur govern autonò-mic perquè no actuï “comsi tot això fos normal” iplanteja que la societat ci-vil arribi allà on no podrà elgovern autonòmic, per ex-emple, pressionant elsagents econòmics. Paluzieno vol eleccions forçadespel desacord de JxCat,ERC i la CUP. En canvi,creu que tornar a les urnesper fer front comú i de-nunciar que l’Estat no res-pecta els resultats podriareforçar l’independentis-me fins i tot amb llistes se-parades. ■

Xavier MiróBARCELONA

L’ANC insta a reformar la lleide presidència i el reglamenta Paluzie diu que el TC no ho impedeix sinó que adverteix que, amb la llei actual, no es pot investir adistància a La presidenta de l’entitat no vol eleccions forçades pel desacord independentista

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Amb la investidurahem deixat que eltemps corri a favor del’Estat. El 30 de gener,el TC ni tan sols haviaadmès a tràmit elrecurs de Rajoy”

“S’ha de tirarendavant la reformadel reglament i de lallei. Ara és més difícilque fa tres setmanes.No aprofitem bé lesoportunitats”

“Les eleccions no hande fer por si JxCat, ERCi la CUP denuncienjunts que l’Estat noadmet els resultats”Elisenda PaluziePRESIDENTA DE L’ANC

Elisenda Paluzie, presidenta de l’ANC, durant l’entrevista ahir al vespre a El Punt Avui TV ■ JOAN SABATER

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 27 D’ABRIL DEL 201818 | Nacional |

l’institut El Palau de SantAndreu de la Barca, el dia 2d’octubre del 2017, l’endemà

del referèndum, es va donar l’opcióals alumnes de batxillerat de fer unpetit acte al pati al davant de laporta del centre, que consistia enuns minuts de silenci, mentre elsd’ESO romanien al pati. Els profes-sors van donar llibertat als alum-nes per decidir si volien assistir-hi.No és cert que se’ls obligués. En al-gunes aules, es va permetre de ferun petit debat on els mateixosalumnes podien parlar sobre elsfets ocorreguts el dia abans. En capcas els professors no van imposarla seva opinió. És del tot fals queassenyalessin els alumnes fills deguàrdies civils, que els humiliessinni que expressessin cap sentimentd’animadversió envers el cos de laGuàrdia Civil.

La reacció dels pares d’algunsalumnes davant el que entenem queés un acte de llibertat d’expressió vaser culpabilitzar i denunciar algunsprofessors pel delicte d’incitació al’odi. Els primers professors acusatsvan repetir reiteradament davant laresta de companys que en cap casno s’havia fet res que es poguésqualificar en aquests termes. La llis-

A

ta de professors acusats es va anarampliant, sense causa ni fonament,de dos a onze docents. Per part delsalumnes, del miler d’estudiants queté l’institut, s’han personat com apart acusadora un total de sis famí-lies. La resta no participa en l’acusa-ció.

El gener del 2018 van ser tots ci-tats a declarar a la Ciutat de la Justí-cia. La majoria van contestar totesles preguntes i van negar totes lesacusacions que se’ls imputen. Duesprofessores van acollir-se al dret deno declarar. Tant els declarants com

la defensa confiaven que el cas s’ar-xivaria, atès que simplement nos’havia fet res mal fet.

Mesos després, la fiscalia ha do-nat credibilitat a l’atestat de la Guàr-dia Civil, desatenent les declara-cions dels acusats. Nosaltres, els fa-miliars, denunciem la seva indefen-sió davant l’opinió pública. Recor-dem que el Departament d’Ense-nyament està intervingut pel 155 iha silenciat tota manifestació públi-ca que contraresti el relat imperant.

Denunciem la manca de rigord’alguns mitjans de comunicació, ai-

xí com la campanya mediàtica queha donat per bons els arguments dela fiscalia, sense esperar l’acció de laJustícia. Denunciem també quemembres del govern espanyol s’ha-gin posat al costat de la fiscalia enqualificar de lamentables uns fetsque no han estat provats. Denun-ciem la deshumanització que espractica una vegada més ignorant lapresumpció d’innocència dels acu-sats.

Els nostres familiars són profes-sionals de l’educació que tenen unallarga trajectòria i que han estatsempre ben valorats pels seus com-

panys i alumnes. Són persones ínte-gres, que entenen l’educació comalguna cosa més que la transmissióde coneixements; és a dir, tenen unsvalors ètics i els posen en pràctica.Resulta del tot inversemblant acu-sar-los de fer el contrari del que hanfet sempre: educar en la convivèn-cia i el respecte.

Resulta molt dolorós per a les fa-mílies veure com persones que esti-mem són objecte de difamació, ca-lúmnies i injúries. La dimensió queha pres tot l’assumpte és desmesu-rada i no ajuda al normal funciona-ment del procés judicial ni de la tas-ca educativa del centre.

Volem deixar clar que confiem enl’acció de la justícia.

En defensa dels docentsde l’institut El Palau

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

Instal·lacions de l’institut de Sant Andreu de la Barca ■ EPA

Maria Mercè Puig i Vilanova(familiar dels professors investigats)

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Resulta inversemblantacusar-los de fer el contraridel que han fet sempre:educar en la convivència

El jutge de l’Audiencia Na-cional José de la Mata vadeixar ahir en llibertatprovisional el veí de Tor-roella de Montgrí (BaixEmpordà) detingut dime-cres per haver assetjat i in-sultat a través de les xar-xes socials el líder del PPC,Xavier García Albiol. De laMata va imposar a l’acusatuna mesura cautelar ano-menada “allunyament vir-tual”, que li prohibeix quees torni a dirigir a Albiol através de qualsevol mitjà;és a dir, ni per xarxes so-cials ni en persona.

L’home, de 36 anys, vacomparèixer davant De laMata acusat d’un delicted’amenaces terroristesper haver enviat missat-ges privats a Albiol a l’octu-bre mitjançant una xarxasocial, fent ús de comenta-ris injuriosos i humiliantsi, fins i tot, amenaçadors.L’investigat, que va adme-tre ser l’autor dels missat-ges, va escriure al líder delPPC cada dos o tres diesdurant gairebé set mesosassociats a la seva feinacom a polític i que haviengenerat en ell i la seva fa-mília gran inseguretat. ■

Prohibeixena l’home queinsultava Albioldirigir-s’hi

RedaccióBARCELONA

La regidora de la CUP aCampdevànol, MarionaBaraldés, i el del mateixpartit a Ripoll, Santi Lla-gostera, no van atendreahir la citació al jutjat deprimera instància i ins-trucció de Ripoll, i el d’ERCa la capital del Ripoll, Ro-ger Bosch, i les alcaldessesde Pardines, Núria Pérez, ide Vallfogona, Carme Frei-xa, tots d’ERC, es van aco-llir al seu dret a no decla-

rar. El jutge volia saber sivan incórrer en els delictesde desobediència i desor-dre públic arran del tall dela carretera de coll d’Aresamb motiu de la vaga del 8de novembre. Al cap demenys de mitja hora vantornar al carrer, on el seuadvocat, Joan Boix, va ex-plicar que havia sol·licitatper escrit el sobreseïmentde la causa, tot recordantque fins i tot el mateixatestat dels Mossos deixaclar “el to de jornada festi-va, lúdica i d’estil pícnic”.Boix va recordar que nose’ls podia atribuir l’exis-tència d’extorsió o violèn-cia i que, per tant, no exis-tia cap delicte.

El portaveu del secreta-

riat nacional de la CUP,Lluc Salellas, va lamentarles citacions judicials a re-gidors i alcaldes per ate-morir-los. Salellas va afir-mar que la vaga va ser to-talment legítima i que esva celebrar “per defensarla República, la llibertatdels presos polítics i per re-clamar un canvi del siste-ma capitalista cap a unasocietat fonamentada enels drets socials i laborals”.

El responsable de políti-ca municipal d’ERC, MarcSanglas, hi va coincidir enel fet que l’encausamentde càrrecs electes és un in-tent de l’Estat espanyold’acoquinar-los. “És la ma-nera com algú entén la de-mocràcia en aquest país”,

va dir.Mariona Baraldés va re-

sumir el sentiment de totsels encausats i de les mésde 350 persones que esvan concentrar al davantdel jutjat de Ripoll i quevan tallar la carretera deBarcelona, un dels acces-sos principals al centre.

“Tot respon a l’embat re-pressiu de l’Estat, peròsempre estarem dem-peus”, va sentenciar. I vareblar: “Tota part negra téuna cara clara i bona i, enaquest cas, és el suport in-condicional de la gent.”

Molts alcaldes i regidorsdel Ripollès, la Garrotxa i

la Cerdanya van fer costatals encausats; entre ells,els de Campdevànol, JoanManso, i Ripoll, Jordi Mu-nell. Els dies anteriors, elsrespectius plens van apro-var mocions de suport i elConsell del Ripollès, unadeclaració institucio-nal. ■

a Els regidors de laCUP ni tan sols vanentrar al jutjatde Ripoll

Els encausats pel 8-N alRipollès no declaren

Jordi CasasRIPOLL

Des de l’esquerra, Baraldés, Llagostera, Freixa, Pérez i Bosch, abans d’entrar al jutjat ■ J.C.

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 27 D’ABRIL DEL 201820 | Nacional |

181022-1187104T

Les Jornades del Patrimoni Històric estan destinades aquest any a lacommemoració del 80è aniversari de la Batalla de l’Ebre, atès que el terme deCampredó va ser escenari d’un dels esdeveniments més sagnants: el pas del’Ebre, la matinada del 25 de juliol de 1938, durant el qual varen morir 1.600combatents dels dos bàndols enfrontats.

Organitzades per l’Associació Cultural Soldevila, en col·laboració amb la regidoriade Cultura i Patrimoni de l’Ajuntament de Campredó, enguany tindran lloc enespais diferents (l’estació de ferrocarril i la casa templera del Prat) durant eldissabte 28 d’abril, el diumenge 29 d’abril i el dimarts 1 de maig.

De fet, inclourà la presència de membres de diverses associacions ebrenques quetreballen molt activament per la recuperació de la memòria històrica: Lo Riu, dela Fatarella i Terres de Cruïlla.

Entre les activitats que tindran lloc cal destacar l’espectacle “Lectura de Cartes dePàndols”, que omplirà el públic d’emotivitat amb l’apropament dels sentimentsmés humans en un període d’altra crueltat.

Diumenge tindrà lloc a la Casa del Prat, edifici templer de relleu històric, lajornada “Fem memòria”, que acostuma a organitzar anualment Lo Riu i queenguany ha triat Campredó com a seu. Durant la jornada hi haurà unateatralització de la vida al front, així com una visita guiada als espais de la batallaal terme de Campredó, una actuació musical de la Banda de la brigadaintergeneracional i una conferència sobre Campredó durant el període bèl·lic.

El dimarts 1 de maig es presentarà el projecte de rehabilitació de les muralles dela Casa del Prat i es farà la presentació pública de la vestimenta d’un brigadistainternacional, que serà exposada permanentment a la Torre de Font de Quinto.

Per a més informació: www.campredo.cat

La Policia Municipal de Gi-rona ha identificat cinc deles persones que dimecresvan destrossar presump-tament els “tòtems de ladignitat” que l’ANC haviainstal·lat a l’exterior del’edifici de l’antic SantaCaterina. Entre els inves-tigats hi ha una militantde Ciutadans (Cs), Esme-ralda Úbeda de La Casa,que es va afiliar al partit fa10 anys i és professora defísica a la UdG. Va ser can-didata a senadora per Cs el2008 per la circumscrip-

ció de Girona. Posterior-ment, en els comicis alParlament celebrats el2010, va ocupar el tercerlloc de la llista, també perla demarcació. I, en leseleccions municipals del2012, va anar de segonasuplent en la candidaturade Ciutadans a la ciutat deGirona. Des de la direcciódel partit es va recalcarahir, però, que Úbeda de LaCasa no té cap càrrec pú-blic dins de la formació po-lítica. Es va afegir que no te-nien coneixement dels fetsocorreguts, ni menys que al-gú tingués la intenció de pro-tagonitzar aquesta acció.

L’ANC havia col·locat nouestructures de fusta reco-bertes amb lones on hi haviaels retrats dels Jordis i delsmembres del govern catalàempresonats i els que hanhagut de marxar a l’estra-nger. Van crear aquests tò-tems uns veïns de Lladó perdenunciar que hi hagi pre-sos polítics al país i exiliats.Dimecres a la matinada, ungrup d’encaputxats –for-mat per unes vuit persones–es va dedicar a malmetreaquestes escultures. Porta-ven passamuntanyes imotxilles, i van tallar ambcúters les lones amb els di-ferents retrats dels líders

independentistes. Uns ve-ïns els van gravar amb elsmòbils mentre trencavenles teles i se les enduien en-rotllades. Poques horesdesprés, els municipalsvan aconseguir identificarcinc dels suposats autors.Són quatre dones i un ho-me, d’entre 32 i 59 anysd’edat. La policia els atri-

bueix un delicte de danys(les destrosses estan valo-rades en poc més de 500euros). Els agents, que vanrebre la denúncia de l’ANC,trametran ara l’atestat i lesdiligències al jutjat perquèels citi a declarar.

Els policies van requisarel material als investigats ivan recuperar sis dels set-

ze retrats. L’ANC lamentaque “s’ultratgi una propie-tat d’una entitat exposadaen un espai públic amb au-torització de l’Ajunta-ment”. L’Assemblea haavançat que reposarà totesles imatges i seguirà “ambla campanya de denúnciaque representa el fet que hihagi presos i exiliats polí-tics a Catalunya”. L’ANC, amés, demana a aquells quihan danyat els tòtems que,si volen, “facin els seus”:“Ho respectarem, però queconstrueixin discurs i dei-xin de destruir el que altresvolem expressar lliure-ment. Si tant els molesta,potser és per la vergonyaque senten quan veuenpresos polítics tancats per-què defensen els seusdrets, com el de votar.”

Puigdemont, per la sevabanda, va reclamar ahirexplicacions a Ciutadans.A través d’un tuit, el presi-dent va manifestar: “Laviolència feixista, ni a casani enlloc. Vestits com ter-roristes, armats amb einestallants, fent actes contrala llibertat d’expressió... ésla kale borroka de Cs. Ur-geixen explicacions.” ■

Una candidata deCiutadans malmettòtems de l’ANC

G. Pladeveya / Ò. PinillaGIRONA

a Els municipals identifiquen cinc dels suposats autors delsdanys a Girona a Puigdemont reclama explicacions a Cs

Desperfectes en els retrats dels líders independentistes ■ ACN

La Cambra de Comerç deBarcelona també admetque es va passar de frena-da en les seves previsionsde creixement econòmic ien les conseqüències quela situació política de l’oc-tubre ençà generarien alteixit econòmic català. Elpresident de la Cambra deComerç, Miquel Valls, vareconèixer ahir que “l’im-pacte del conflicte políticva ser limitat” i “selectiuen determinats sectors”,de manera que va afectarmés el turisme i el comerç,sens dubte també per la si-tuació d’inseguretat gene-rada des dels atemptatsterroristes de l’agost aBarcelona i Cambrils.

En aquest sentit, ahir laCambra corregia les sevesprevisions de creixementper al 2018, que fa tresmesos estimava en el2,7%, i les augmentavaquatre dècimes més, finsal 3,1%. Pel que fa al pri-mer trimestre de l’any, elgabinet d’estudis de laCambra assegurava que elproducte interior brut(PIB) català ha augmentatun 0,7% en taxa intertri-mestral i que podria conti-nuar creixent al mateixritme. “El comportamentde l’ocupació mostra el di-

namisme del primer tri-mestre de l’any”, resumiaValls, que reconeixia que“es dona un pes de l’econo-mia catalana més equili-brat que en el passat en co-incidir que tant la deman-da interna com l’externahan funcionat bé”. Valls vainsistir que la pertinençade Catalunya a la Unió Eu-ropea ha estat cabdal. “Elfactor més important és lapertinença a la Unió Euro-pea. Seria molt diferent sino hi fóssim. L’economiacatalana està protegidaper l’economia europea”,va remarcar. “Des de laCambra reiterem l’absolu-ta necessitat que Catalu-nya estigui dins la UE”, vadir. Amb tot, Valls va aler-tar de la necessitat d’esta-bilitat política i va fer ex-tensiu un comunicat delconjunt de cambres de co-merç de Catalunya en quèes demana a les forces polí-tiques que es formi governcom més aviat millor.

La Cambra admetque Catalunya vamillor del previst

Eva Garcia PagánBARCELONA

a Estima que l’economia catalana creixerà un 3,1% el2018, quatre dècimes més del que deia a l’hivern a Totesles cambres catalanes demanen la formació del govern

3,1per cent creixerà l’economiacatalana durant el 2018, 4 dè-cimes més del previst. L’any2019 podria créixer un 2,7%.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

La renda per habitant el 2015es va situar en els 16.800 eu-ros, una xifra que suposa unincrement del 2% en relacióamb l’any anterior, segonsdades presentades ahir perl’Institut d’Estadística de Ca-talunya (Idescat). Així, en untotal de 25 comarques haaugmentat la renda per habi-tant i en sis d’aquestes l’aug-ment va ser per sobre del 3%.Es tracta del Vallès Oriental(3,7%), el Garraf (3,6%), se-guides del Baix Llobregat, elGironès, el Vallès Occidental iel Bages. Per contra, a l’Alta

Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç de Barcelona, ahir ■ ACN

Ribagorça, la Cerdanya i elPallars Jussà es registren dis-minucions de renda per habi-tant del 3% aproximada-ment. El principal augmentprové dels ingressos proce-dents de la remuneració d’as-salariats (5,9%) –cal tenir encompte que l’increment enaquest apartat es produeixen totes les comarques–, jaque els ingressos procedentsde l’excedent brut d’explota-ció s’han mantingut estables(0,1%) i els de les prestacionssocials han caigut un 1,7% enrelació amb l’any anterior.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La renda per càpita puja un 2%

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 27 D’ABRIL DEL 2018 | Nacional | 27

869198-1186219T