Dimecres, 3 de febrer de 2016nm. 2.972

www.diarimes.com

El Joan XXIII reclama una segona sala de la Unitat dHemodinmicaTARRAGONA El cap de Cardiologia de lhospital, Alfredo Bardaj, diu que el nombre dactuacions sha duplicat en el darrer any, en qu el servei funciona les 24 hores. P2

Ballestros signa el pacte de govern no ideolgic TARRAGONA Lalcalde defensa que lacord amb PP i Uni s de ciutat, de valents i optimistes i que se cimenta en set compromisos sobre infraestructures, les persones i el futur de la capital. P2-3

Alejandro Fernndez (PP), Josep Flix Ballesteros (PSC) i Josep Maria Prats (Uni Democrtica), desprs de rubricar el document, ahir a Casa Canals.

CRISTINA AGUILAR

TARRAGONA

Lexregidora Victria Pelegrn acredita la seva innocnciaHo diu el seu advocat, desprs de declarar en el cas Inipro. P5

CRISTINA AGUILAR

Victria Pelegrn i Pau Prez.

CAMP DE TARRAGONA

Els repartidors de Calafell denuncien robatoris a la platjaEls lladres forcen els panys dels camions o trenquen la lona. P10

ESPORTS

El Nstic ha revolucionat la plantilla durant el mercat dhivernSis futbolistes han marxat i els mateixos han fixat. P12-13

REUS

Una gran vorera servir per connectar Mas Pellicer i el TecnoparcSer de 275 metres i estar enllestida en dos mesos. P7

ESPANYA

Felip VI encarrega a Pedro Snchez que intenti formar governEl candidat del PSOE demana un marge per a la investidura. P11

2 diarims 03/02/2016 TARRAGONA

Anna FortunyEl cap del servei de Cardiologia de lHospital Joan XXIII de Tar-ragona, Alfredo Bardaj, reclama la installaci duna segona sala de la Unitat dHemodinmica al centre perqu, desprs de lam-pliaci del servei durant les 24 hores el febrer de lany passat, no donen labast. Assegura que ens fa falta una segona sala de ma-nera urgent, ja que des de lam-pliaci del servei hem gaireb duplicat el nombre datencions per lactivaci dun codi infart. Lespecialista destaca que la previsi que feia la Generalitat era que registrarem un augment de 80 casos, per ja sabem que serien molts ms. Les xifres parlen per si soles,

ja que lany 2014 moment en qu el servei de la Unitat Hemo-dinmica noms donava servei durant 12 hores, entre les vuit del mat i les vuit del vespre es van registrar 295 activacions del Codi Infart, de les quals 240 van correspondre a pacients que re-alment van patir un infart agut de miocardi i van requerir que els practiquessin una angioplstia consisteix a introduir un bal per dilatar una artria obstruda i restaurar el flux sanguini. Des de lentrada en vigor del servei durant les 24 hores del dia fet que va sorgir arran de les queixes i la lluita dels sindicats i pacients

per aconseguir-ho, el nombre dactivacions del Codi Infart ha estat de 476 casos i els infarts de miocardi finalment tractats van ser 421. Daquesta manera, el nombre dactuacions de la Unitat dHemodinmica de lHospital Joan XXIII de Tarragona sha gai-reb duplicat en menys dun any, ha crescut en un 75%. Bardaj su-bratlla que en tenir noms una sala s molt difcil coordinar-nos perqu poden donar-se dos codi infart a la vegada o et pot arribar un pacient que requereix una ac-

tuaci urgent quan ests tractant un pacient programat a la sala. De fet, el cap del servei assegura que cada dia tenim sis pacients programats, amb problemes a les vlvules del cor o a les art-ries coronries, i a aquesta xifra cal sumar-hi, almenys, un cas durgncia. A ms, reconeix que hem arribat a tenir vuit casos dinfart en un dia. El doc-tor tamb detalla que quan ens trobem en aquestes situacions acostumem a tenir un temps de marge, perqu ens avisen amb

temps, per igualment ens pas-sem el dia programant i despro-gramant intervencions.Cal recordar que la polmica

va sorgir per la manca datenci durant la nit, fet que requeria el trasllat del malalt fins a Barcelo-na, a lHospital de Bellvitge, i que empitjorava latenci del pacient, ats que el temps s vital per a un pacient que ha patit un infart de miocardi dues hores com a mxim entre lavs i lobertura de lartria coronria. En aquest sentit, assegura que una de

cada dues nits, rebem lactivaci dun Codi Infart i lequip de car-dilegs hemodinamistes ha dac-tuar. Aix considera que som la sala dhemodinmica que, en proporci al nombre dhabitants als quals donem cobertura, tre-balla ms, perqu hi ha centres de Barcelona que superen lleu-gerament les nostres xifres, per compten amb dues sales i no una. La Unitat dHemodinmi-ca dna servei a prop de 800.000 persones Camp de Tarragona i Terres de lEbre mitjanant un procediment de diagnosi. De cada dos pacients que entren a la sala, un dells surt amb una angi-oplstia, afegeix.Aquest 2015 la unitat ha su-

perat els 1.700 procediments i el nombre dangioplsties realit-zades de totes les tipologies, ja sigui en pacients crnics estables o en infarts aguts ha estat de 952 casos. Per la seva banda, el responsable de la sala dHemo-dinmica, Mohsen Mohandes, subratlla que Tenim una llista despera de ms de 100 persones que requereixen una atenci pro-gramada, no de mxima urgn-cia i, sis tingussim una segona

sala durant 2 o 3 dies a la setma-na, podrem descongestionar el servei. Tot i la reivindicaci dels metges, Bardaj assegura que la percepci del pacient ha canviat. Hi havia un sentiment dangoixa i amb lampliaci a les 24 hores, la psicosi que shavia creat sha esvat. A la vegada, per, recla-ma que el territori necessita ms infraestructures i recursos per resoldre temes en especiali-tats com la patologia pancreti-ca. Lampliaci de les 24 hores de la unitat Hemodinmica ha suposat una inversi dun mili deuros ms, al pressupost global de 3,5 milions deuros.

Majoritari en homesEl perfil majoritari del pacient que pateixen un infart de mio-cardi es concentra entre els 60 i els 70 anys i, dues terceres parts dels afectats, sn homes. La majoria sn fumadors i, almenys una quarta part, sn diabtics, explica Bardaj. Per aquest mo-tiu, destaca la importncia de mantenir uns hbits de vida sa-ludable, ja que el factor gentic noms condiciona la possibili-tat de patir un infart en un 20 o 30%, la resta sn els factors de risc que afegim. Detalla que la mortalitat actual se situa en el 6% al mes. A ms, subratlla que 1 de cada 10 que ha patit un in-fart de miocardi mor.

CRISTINA AGUILAR

El 90% dels tractaments es duen a terme per via radial a travs de la vena del canell.

SALUT

Demanen una segona sala de la Unitat dHemodinmica perqu no donen labastEl volum dactuacions per un infart de miocardi sha gaireb duplicat des de lampliaci del servei de lHospital Joan XXIII a les 24 hores, el febrer passat

Cada dos nits sactiva el Codi Infart i atenen un pacient que abans havien de traslladar a Bellvitge

303/02/2016 diarims TARRAGONA

Anna FortunyUn pacte de valents, opti-mistes i de gent honesta. Aix s com lalcalde, Josep F-lix Ballesteros, va definir ahir el pacte de govern entre els soci-alistes, el Partit Popular i Uni Democrtica de Catalunya, que ahir es rubricava oficialment a la Casa Canals de la ciutat. La imatge histrica i senyorial que conferia aquest habitatge noble dpoca moderna va reforar la posada en escena de la signa-tura de lacord de govern titu-lat com a Tarragona s futur. Davant de desenes de regidors, alcaldes com el de la Pobla de Mafumet, Joan Maria Sard i periodistes, el triplet poltic va donar-se la m i va mostrar un somriure triomfant. Surto cla-rament convenut del pacte que hem tancat. La poltica consis-teix en buscar solucions per a la gent, va justificar el socialista. Aix, va exposar que la decisi que es tancava, definitivament aquest dilluns, amb el suport de les executives locals dels tres partits, ha prioritzat els reptes de ciutat, per davant de tot. No s un pacte ideolgic i qui ho pensi sequivoca. s un acord entre tres formacions poltiques que shan posat dacord en set punts, va subratllar Ballesteros. Les bases del pacte se centren

a donar resposta a les necessitats fonamentals de formaci, tre-ball i benestar de les persones; impuls a les petites empreses i al comer, un desenvolupament estratgic i urgent dels temes de ciutat: Jocs Mediterranis, Pla Es-tratgic 2001 i POUM; defensa davant de les administracions superiors dinfraestructures imprescindibles com reduir els costos energtics per a la inds-tria, acabar lA-27 fins a Lleida o

el condicionament de lestaci de trens. A la vegada, el pacte contempla consolidaci del lide-ratge de Tarragona com a capital i donar impuls a la seva marca. El pacte es tanca amb lobjectiu daugmentar lesfor en el fo-ment de la cultura i la promoci turstica, aix com la defensa de lespai pblic i laposta pel ci-visme. Per la seva banda, el por-taveu del PP i nou coordinador de Presidncia i Estratgies de Ciutat, Alejandro Fernndez, va destacar que, amb aquest pacte, hem posat Tarragona per davant de les sigles. En tot moment, Fernndez va defensar que el pacte interpreta a la perfecci la voluntat dels tarragonins a les urnes. Van votar moderaci, dileg, centralitat, pluralitat i, en definitiva, tarragonisme. Tot i aix, cal recordar que, en

els comicis del maig, socialistes i populars van perdre un desta-cat nombre de votants. El popu-lar defensava que aquesta uni donar pas a un mandant en el qual podrem resoldre temes que porten ms de vint anys aturats

com lobertura al mar, Ciutat Residencial, Savinosa o el Banc dEspanya.

Oberts a nous pactesLalcalde Josep Flix Ballesteros va assegurar que estem oberts

a nous acords, amb la resta de formacions que queden a lopo-sici. De fet, Alejandro Fernn-dez va assegurar que Ciutadans no hi s perqu la direcci no els ha deixat. El portaveu de CDC i nou regidor de Cultura, Josep Maria Prats, va afirmar que Con-vergncia ni est ni se lespera, quan es desconeix levoluci del recurs que van presentar perqu Uni no pogus comptar amb grup municipal propi.Durant la presentaci del pac-

te, els portaveus van defensar, en tot moment, que el procs sobiranista no respon a una es-tratgia poltica per plantar cara al procs sobiranista. En aquest sentit, CDC va criticar ahir el pacte tarragon, a travs dun comunicat, assegurant que su-posa una espanyolitzaci radical del govern municipal.

POLTICA

PSC, PP i UDC signen un pacte de govern de valents i optimistesBallesteros subratlla que lacord no s ideolgic, mentre que Fernndez destaca que posa Tarragona per davant de les sigles

CRISTINA AGUILAR

Desquerra a dreta, Elvira Ferrando, Francesc Roca, Javier Villamayor, Alejandro Fernndez, Pau Prez, Josep Flix Ballesteros, Josep Maria Mil, Josep Maria Prats, Jos Luis Martin, Ana Santos, Begoa Floria, Marbel Negueruela i Inmaculada Rodrguez.

Un estudi diu que el 80% dels pacients ingressats per grip no han de rebre antibitics

El Servei de Medicina Inten-siva de lHospital Universitari Joan XXIII de Tarragona ha dirigit una investigaci que demostra que, aproximada-ment, el 80% dels pacients in-gressats a les Unitats de Cures Intensives (UCI) degut a la grip no han de rebre antibitic. El metge adjunt especialista en Medicina Intensiva, Alejan-dro Rodrguez, ha coordinat aquest estudi que ha analitzat, des de 2009, a 972 pacients de 148 hospitals dEspanya. El treball sha publicat a la revista oficial de la Societat Britnica de malalties infeccioses, Jour-nal of Infection. Lany 2009, degut a la coneguda grip A, van ingressar a les UCIs molts pacients greus per grip A o pel que es coneixia com el virus influenza H1N1. Actualment, aquest virus ja est incorporat en el virus de la grip. Des de llavors, tots els pacients greus que han ingressat a les UCIs pel virus de la grip reben anti-vrics i antibitics, per, apro-ximadament, noms el 20% daquests pacients tenen o de-senvolupen, a ms, una infec-ci bacteriana. Per tant, aquest grup dinvestigaci, liderat des de lHospital Joan XXIII, es va plantejar qu es podia fer per detectar abans lexistncia dinfecci bacteriana per no fer s excessiu dels antibitics.Als 972 pacients ingressats a les UCIs sels va aplicar un anlisi estadstic complex, en collaboraci amb el metge especialista del Servei dOtori-nolaringologia del Joan XXIII, Francesc Avils, que avalua totes les variables del pacient i analitza quines daquestes va-riables sassocien ms amb la infecci bacteriana. Rodrguez explica que hi ha una mol-cula generada pel cos, un bi-omarcador que es diu procal-citonina que quan augmenta sassocia amb la possibilitat de patir una infecci bacteriana.

Sentreveu una bona i divina sintonia entre els portaveusLa signatura del pacte de govern va caracteritzar-se, tamb, per moments de riures incontrolats. Lartfex daquests va ser, principalment, el portaveu dUDC, Josep Maria Prats, qui va parlar amb el seu habitual i caracterstic llenguatge, basat en eufemismes i comparacions de caire religis. En parlar del pac-te en la conjuntura estatal, Alejandro Fernndez va reconixer que vol que Rajoy governi i va riure en passar la paraula a Prats, plantejant que suposo que voldran a Duran. Lunionista, per, va respondre assegurant que perqu aix passs, Duran hauria de ressuscitar. Ballesteros no va voler quedar-se enre-re en la terminologia i va destacar que avui s dia 2, el dia de la Candela. Prats va donar el toc final afegint: El dia de la llum.

4 diarims 03/02/2016 TARRAGONA

Miranda s una gosseta resca-tada in extremis. Ha patit molt. s una gossa noble, carinyosa que mereix una oportunitat a la vida desprs de tanta sole-dat i patiment. Busquem una persona generosa Contacte: gaiatgn@gmail.com

ADOPCI DANIMALS

Alba Nebot DonsEl Port de Tarragona es mos-tra positiu amb les dades de transport de mercaderies que han tancat el 2015. Durant lany va augmentar el volum de to-nes mogudes, fins a un total de 33.200 milions, la xifra ms alta des dinicis de la crisi. En relaci amb el 2014, hi ha hagut un in-crement del 3,9%.Lincrement de 2015 a conse-

qncia de qu les mercaderies habituals de petroli, cereal i ve-hicles shan mantingut estables i, sobretot, a la iniciativa de di-versificaci de mercaderies del Port. Destaquen, entre daltres, el transport danimals vius i el Pro-ject Cargo, una iniciativa que es va posar en marxa durant el 2014 de transport de peces de grans dimensions per la fabricaci de vaixells o per a installacions de fbrica.Durant la dcada de 2005 a

2015, per, la majoria de puja-des i baixades en les xifres han mostrat diferncies lleus, excep-te durant lany 2013, que va ser el ms baix superant per poc els 28 milions de tones. Des del Port es va atribuir la baixada a causes conjunturals, sobretot a la dis-minuci en ls daquesta mat-ria en les centrals trmiques, que van comenar a utilitzar energia hidroelctrica i nuclear. La xifra rcord es va assolir el 2007, su-perant els 36 milions de tones mogudes, just un any abans de lesclat de la crisi.

Lders del sector energticLes bones notcies de lltim any arriben, sobretot, de les mans del sector energtic, que ha augmentat en un 7,16% durant el 2015, ocupant vora el 70% de lactivitat porturia, amb 23,5 milions de tones.Lincrement lha promogut

majoritriament el creixement en el trnsit de productes pe-trolfers, descomptant el petroli cru. Els ms destacats pel seu creixement sn el gas-oil, que ha augmentat en un 165,3% i la ben-zina, millorant en un 140,66%. Aquestes dades han donat al Port de Tarragona la categoria de Port Hub, un referent entre els ports de la costa Mediterrnia pel que fa al sector petrolier.Es mostren especialment

satisfets amb la millora en les exportacions amb destinaci in-ternacional, que han augmentat en un 17,7%, ms de 6 milions de tones mogudes. Laugment de les importacions ha estat menys acusat, amb un increment dun 1,7%, tot i que el total puja als 22,3 milions de tones.En el comer petrolfer, els

principals ports amb els quals comercia el tarragon sn dEs-tats Units, Gibraltar, Algria, Co-

rea del Sud i Rssia.Durant el 2015 el sector agroa-limentari tamb ha gaudit dun lleuger creixement, en un 0,7% en el cereal i els pinsos, una dada que consideren representativa

de la recuperaci del sector. El 60% de la matria necessria per elaborar el pinso de Catalunya arriba en algun moment al Port de Tarragona, convertint-lo en el ms important del territori.

Pel que fa a les dades de ve-hicles, el Port prcticament ha duplicat la seva activitat, amb un increment del 96% respecte al 2014, essent amb diferncia la millor dada des de 2011.El Port mantindr els mateixos

objectius per lany 2016, sobretot pel que fa a la diversificaci de mercaderies, posant especial in-ters en la siderrgia i en mante-nir els ja consolidats.

ECONOMIA

El Port de Tarragona augmenta en un 39% lactivitat durant el 2015El transport de mercaderies ha crescut en 33,2 milions de tones respecte el 2014, consolidant els sectors petrolfer, agroalimentari i de vehcles

El sector petrolfer segueix liderant el transport de mercaderies del port

El transport de bestiar, sobretot al Nord dfrica, ha augmentat gaireb un 300% des del 2012

Josep Andreu, president del Port de Tarragona, a les installacions del Port.

RedacciArriba a Tarragona la confern-cia Internacional per debatre la resposta que ha tingut lsser hum davant dela inestabilitat climtica en la Conca del Me-diterrani des de lpoca prehis-trica. Lha organitzat lIPHES (Institut Catal de Paleoecolo-gia Humana i Evoluci Social), en consonncia amb la nova lnia de treball que sha assumit amb la direcci de Robert Sala.El congrs preten potenciar

la investigaci sobre la interac-ci ambiental dels humans a la conca de la Mediterrnia de finals del Paleoltic Superior al Neoltic. La conferncia comp-

tar amb dos professors de reputaci internacional, Grae-me Barker de la Universitat de Cambridge i Michael Barton de la Universitat Estatal dArizona, entre daltres professionals del camp destudi.Els principals temes dels

quals es relfexionar en les taules rodones i les ponncies seran limpacte dels canvis cli-mtics abruptes sobre les lti-mes poblacions de caadors-recollectors i dagricultors en la Prehistria mediterrnia.Es realitzar durant el 3 al 5

de febrer a CaixaFrum Tar-ragona, amb la collaboraci dObra Social de La Caixa.

Una conferncia explica la resposta de lsser hum al canvi climtic

UNIVERSITAT

Entre avui i divendres a CaixaFrum

RedacciEls alumnes de Secundria donze centres tarragonins sn avui els encarregats de donar el tret de sortida a la nova cam-panya per lluitar contra la fam de Mans Unides, amb la 22ena Marxa de la Solidaritat. Els joves sortiran a dos quarts

de deu del mat des del Camp de Mart i arribaran a les cinc de la tarda a la plaa de la Font. Amb els beneficis de la marxa es far una donaci benfica al projec-te de construcci duna coberta per una escola secundria de Sambe, Angola.La marxa forma part de la

campanya que es realitzar du-

rant tres anys Planta-li cara a la fam: sembra i que prepara una agenda dactivitats a prop del 14 de febrer per celebrar a nivell espanyol la Jornada Na-cional de Mans Unides. La data se celebrar amb una recolecta daliments amb la participaci de les esglsies de cada ciutat. Amb aquesta campanya es

pretn denunciar la fam a nivell internacional, causada pel mal s dels recursos alimentaris i energtics, per un sistema eco-nmic internacional que prima el benefici i exclou els febles i uns estils de vida i consum que augmenten la vulnerabilitat i lexclusi.

La Marxa per la Solidaritat de Mans Unides se celebra avui

JOVENTUT

Hi participaran alumnes de centres de la ciutat

cedida

503/02/2016 diarims TARRAGONA

Anna FortunyLexregidora de Serveis Socials de lAjuntament de Tarragona, Victria Pelegrn, va compari-xer ahir davant del Jutjat dIns-trucci nmero 1 com a inves-tigada en el cas Inipro. Tot i que no va voler fer declaracions, el seu advocat, scar Cabrero, va assegurar davant dels mitjants que Pelegrn ha acreditat la seva innocncia davant del jutge i ha respost a totes les parts. Lexre-gidora va arribar acompanyada dels actuals regidors Pau Prez i Ana Santos, quan faltaven pocs minuts per les dotze del migdia. Hores abans, va ser el torn dun dels treballadors de lempresa Inipro, Alejandro Caballero, qui tamb s militant del PSC. La compareixena de Pele-

grn va allargar-se durant ms de dures hores. Ha donat ex-plicacions raonades, lgiques i coherents que acrediten la seva innocncia en tot el procediment i ara esperem que ladministraci de justcia faci la seva feina, va manifestar ladvocat de Pelegrn tot i que va evitar detallar quines van ser les explicacions proferi-des per lexregidora. Pelegrn s una de les onze persones investi-gades en el cas Inipro i la tercera persona amb un crrec pblic que ha passat pels jutjats aques-tes dues darreres setmanes. Cal recordar que el primer en

declarar va ser lalcalde Josep F-lix Ballesteros i, aquest dilluns, va ser el torn de lexgerent de lInstitut Municipal de Serveis Socials (IMSS), Antonio Muoz. Tots ells estan investigats pels presumptes delictes de prevari-caci, suborn, trfic dinflun-

cies, malversaci i alteraci de preus en subhastes pbliques.El jutge havia citat Pelegrn

com a investigada perqu, com a presidenta delegada de lIMSS, el 4 de juliol del 2010 va aprovar el plec de condicions adminis-tratives per a ladjudicaci del contracte dun servei per fomen-tar lassociacionisme dels immi-grants, pel qual es va escollir un sistema negociat sense publi-citat. El jutge sost que es van convidar tres empreses vincula-des entre elles, Gallet Consultors

Associats SL, Iniciatives i Progra-mes SL i Itinere Serveis Educa-tius, amb la intenci dadjudicar el servei a Inipro empresa af al PSC i que no tingus compe-tncia.Pel que fa a la compareixena

dAlejandro Caballero, aquest va arribar a les dependncies judicials sense cap membre del partit socialista, per s del seu advocat, lexregidor Francisco Zapater. Desprs duna decla-raci de gaireb dues hores, Ca-ballero va manifestar que vaig fer el meu treball, perqu tinc dret a treballar i sem va pagar per aix. Daquesta manera, va apuntar que ell sencarregava de

coordinar el projecte i que no de-cidia en matria de contractaci. Tinc dret al treball, vaig fer la meva feina i sem va pagar per fer el meu treball, va afegir. Lextreballador va insistir en

qu ell era un empleat duna em-presa que treballava per molts ajuntaments i administracions i ha defensat que no tenia ca-pacitat de decisi en matria de contractaci a lAjuntament de Tarragona. A ms, Caballe-ro va defensar que desconeixia les presumptes irregularitats de contractaci dInipro i va adme-tre que sencarregava de portar les factures a lIMMS com una gesti ms dins la seva feina de coordinador. Per jo no era qui deia qu hi havia de posar, ni quan shavia dentregar, ni amb quina freqncia, va aclarir. En la interlocutria dictada

al desembre, el jutge feia notar que Caballero va ser donat dal-ta com a treballador dInipro fins i tot abans de ladjudicaci del contracte i que va ser len-carregat de buscar diversos dels empleats que posteriorment van acabar treballant per a lempresa. Tot i aix, el jutge destacava que, segons les declaracions en seu policial de diversos treballadors, sobservaven contradiccions evidents sobre lactivitat que de-senvolupava Caballero. Fins i tot, arribava a posar en dubte que re-alment hagus portat a terme la feina que li havia estat encoma-nada. El jutge apuntava tamb a la possibilitat que lAjuntament hagus pogut suggerir o imposar determinades persones vincula-des al PSC perqu obtinguessin un treball remunerat.

JUDICIAL

Ladvocat de Pelegrn diu que lexregidora ha acreditat la seva innocnciaEl treballador dInipro i militant socialista Alejandro Caballero va defensar que shavia limitat a fer la seva feina i va desentendres de la contractaci

OLVIA MOLET

Pelegrn va ser acompanyada per Ana Santos i Pau Prez, mentre que Caballero va arribar sol.

Caballero admet que sencarregava de portar les factures a lIMSS, com una gesti ms

Pelegrn va aprovar el plec per a ladjudicaci del contracte que va guanyar lempresa Inipro

6 diarims 03/02/2016 TARRAGONA

Vicente M. IzquierdoVa ser un acarnissament el que van realitzar un o diversos vn-dals entre la nit de dimecres passat i la matinada de dijous al barri del Serrallo. Almenys una desena de vens de la zona es van llevar amb els vidres dels cotxes trencats. Aix ho van as-segurar aquest diari els Mossos dEsquadra, els quals afegien que nicament va succeir du-rant aquest dia. Desprs, s sha produt alguna situaci similar, en altres punts de la ciutat, per sense tanta freqncia.Alguns comerciants de la zona

asseguren que hi ha certa inse-guretat al Serrallo, i es mostren preocupats perqu no satrevei-xen a estacionar els seus vehicles al carrer, per por a trobar-los destrossats el dia segent. El o els lladres trenquen els vidres

amb lnic objectiu dintentar sostreure algun objecte de valor per, possiblement, la seva venda posterior. Els danys dels vehicles sn quantiosos, ja que tamb hi ha hagut algun retrovisor tren-cat.No hi ha hagut cap ferit durant

els actes, segons els Mossos, els quals encara no han pogut en-xampar els autors dels actes van-dlics. Aix s, el cos ha decidit enviar a la zona agents de pais el que, segons ells, ha ajudat que aquestes situacions shagin dei-xat de produir. Des de la setma-na passada, al barri del Serrallo sha comptat algun fet molt pun-tual, tot i que a la Part Baixa, als barris, sobretot el de Camp Clar, i al prquing que hi ha al davant del Club Tennis Tarragona, sem-bla una prctica fora habitual en els darrers mesos.

Els Mossos esperen detenir els presumptes lladres en els prxims dies, tot i que assegu-ren que resulta molt complicat aconseguir enxampar-los in fra-ganti.

POLICIAL

Trenquen els vidres duna desena de cotxes al Serrallo durant una sola nitEls Mossos han incrementat la vigilncia i asseguren que han minvat els actes vandlics

CRISTINA AGUILAR

El carrer Lepant del Serrallo, ahir, ple de vehicles estacionats.

Alguns comerciants de la zona estan preocupants per la inseguretat que estan patint

Entren a robar al restaurant Xaloc i semporten ordinadors i alcoholEl restaurant Xaloc, ubicat tamb al barri del Serrallo, molt a prop de la Confraria de Pescadors, va ser objecte, la matinada de dissabte, dun robatori. Entre les tres i les quatre de la ma-tinada diversos individus van accedir a lestabliment i es van emportar dos ordinadors i diverses ampolles dalcohol. No s el que shagin emportat, sin el fet que no estem segurs, as-segurava el propietari del local, Xavier Veciana, que pateix el segon robatori en poc temps.

Les entrades per veure David Guapo al Palau shan exhaurit

Lhumorista David Guapo ha tornat a fer sold out dues set-manes abans de lespectacle #quenonosfrunjanlafiesta2 que tindr lloc el proper 13 de febrer al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Per aquest motiu, la companyia ha tancat una nova data per a que tots els fans de lhumorista tinguin oportunitat de veurel en directe. Es preveu que lac-tuaci sigui a la tardor, el 17 de setembre.

Homenatge a Muse a la Sala Zero, amb Green Covers

La Sala Zero fa un homenat-ge al grup de Rock psicodlic angls Muse aquest diven-dres. Se celebrar un concert de Green Covers, una banda valenciana que versiona els principals xits de Muse i que es troba de gira arreu dEspa-nya. Asseguren que els fans dels anglesos no se sentiran decebuts amb lexperincia. Es podran sentir des de les deu del vespre, amb un preu de 10 euros. Alba Nebot

703/02/2016 diarimsREUS

SOCIETAT

La Fundaci Privada Reddis va lliurar ahir al vespre els Premis de Recerca de Bat-xillerat i, per primer cop, els Premis als treballs de Pro-jecte de Formaci Professi-onal. En total, es van reco-nixer 9 treballs realitzats el curs 2014-15. La Fundaci ha premiat els guanyadors amb un global de 9.300 eu-ros: 6 premis per un import de 6.200 euros i 3 per als de FP per un import de 3.100 euros.

La Reddis premia els millors treballs

OLVIA MOLET

RedacciEl personal de lInstitut Pere Mata ha rebutjat el preacord que fa uns dies van signar la secci sindical CCOO amb majoria al Comit dEmpresa amb lem-presa i que tamb van rebutjar les seccions sindicals UGT i CA-TAC. Segons fonts sindicals, van votar el 72% de la plantilla, vo-

tant en contra del preacord 262 persones i 195 a favor, per 9 vots en blanc i un nul. El preacord marcava la jor-

nada laboral durant enguany i, a partir del 2017, es fixava que lempresa aplicaria la jornada la-boral mxima anual que sesta-bleixi al Conveni collectiu dels hospitals aguts, centres daten-

ci primria, centres sociosani-taris i centres de salut mental, concertats amb el Servei Catal de la Salut. Per la seva banda, les secci-

ons sindicals de CATAC i UGT proposen seguir negociant amb lempresa, defensant un conveni propi i, en el pitjor dels casos, una prrroga del pacte existent

amb lincrement del 3,6% de la massa salarial. CATAC i UGT es plantegen denunciar lempre-sa si aplica el conveni SISCAT unialteralment o fa qualsevol modificaci que empitjori les actuals condicions de treball. Per aquestes seccions sindi-

cals, el preacord que es va portar a votaci s pa per avui i gana per dem perqu es dna per fet que a partir de l1 de gener de 2017, els treballadors i treba-lladores del torn de dia tindrem un increment dhorari laboral de 48 hores (6 dies anuals). Tamb alerten que es fomenta la reduc-ci de plantilla i no sasseguren les DPO.

El personal de lInstitut Pere Mata rebutja el preacord

LABORAL

Els sindicats UGT i CATAC es van negar a signar-lo amb lempresa

Mnica PrezMaterialitzar la promesa duna connexi a peu entre el barri Mas Pellicer i la zona del Tecno-parc requerir dos mesos dobres i una inversi de 96.792 euros. LAjuntament de Reus va anun-ciar el passat 13 de gener ladju-dicaci del projecte, per aquest import, a lempresa Tecnologia de Firmes SA, qui sencarregar dexecutar la construcci duna vorera de 275 metres entre un punt i laltre, tal com confirmen fonts del consistori. Lenlla est finanat pel PAM de la Diputaci de Tarragona i tamb incls dins el pla dinversions municipal per a lany 2014, ara com a un dels darreres tems que restaven per completar-se. Lobertura del vial posar punt

i final als problemes que genera-va la manca durbanitzaci en el tram sobre el qu sactuar ara, i que forava els vens a cami-nar sobre lasfalt de la carretera de Bellissens per salvar el des-campat entre Mas Pellicer i el

Tecnoparc quan volien accedir a algun dels serveis que ofereix el polgon, entre els quals un supermercat i restaurants i bo-tigues. El projecte, de fet, ja va sortir a exposici pblica a fi-nals de febrer de 2014 i, al solar en parallel al qual transcorrer la vorera, es va arribar a portar a terme un primer moviment de terres. El propi venat, a travs de lAssociaci de Vens I de Maig, denunciava al desembre de 2014 la suspensi de les feines, ini-ciades sota el comproms que el vial hagus obert al mes de juliol daquell mateix any. Per la seva execuci final sha anat demo-rant fins arribar a aquest replan-tejament primer, a lespera que la Diputaci de Tarragona fes efectiva la subvenci que com-pletava limport per a la creaci del cam i, ms tard, a lespera duna nova reformulaci i data que ha de convertir en realitat la connexi en un termini aproxi-mat de dos mesos des de linici de les obres, les quals encara no

han comenat.La previsi amb qu treballa

el consistori s que lenlla que-di culminat a principis daquest mateix 2016, fet pel qual len-

trada de la maquinria dobra al descampat no hauria de demo-rar-se. La nova connexi, que re-soldr una qesti especialment complicada en els dies de pluja

pel fang que sacumula a la zona entre el Tecnoparc i Mas Pellicer, anava vinculat a la construcci duna pista poliesportiva, la qual s que va inaugurar-se desprs de requerir una inversi de 44.118 euros del mateix origen. Els pro-pis vens del barri van completar, a ms, ladequaci duns terrenys annexes a lequipament esportiu de qu han fet aparcament per alleugerir el barri de la pressi de vehicles que pateix arran de la installaci de lHospital Sant Joan i el seu prquing de paga-ment.

Donar forma a un nou vialLes feines de construcci de la vorera de 275 metres que resse-guir lautovia de Bellissens pas-saran per tasques desbrossada i de demolici, moviments de ter-res i anivellaci. Un cop superat aquest primer tram del projecte, els operaris procediran a la pavi-mentaci del vial i a ladequaci del seu entorn per integrar-lo a la zona. Lenllestiment de la vorera

donar resposta en part a una llarga reivindicaci del venat de Mas Pellicer, que reclama darre-rament vies denlla entre el bar-ri i la resta del municipi. Hauria dacabar, tamb, amb el pas dels vens per la carretera, que sovint creuaven pel voral sortejat els cotxes que hi circulen, i havien patit algun ensurt per lestret espai que travessaven, de vega-des, carregats amb carros de la compra.

La pista esportivaAmb tot, i al desenlla de les obres, shaur finalitzat un pro-jecte que incloa aquesta pista esportiva, construda amb uns 21.000 euros daportaci de lAjuntament i amb la feina de Brigades que feien una aportaci complementria en el muntatge i installaci de cistelles de bs-quet, la senyalitzaci de la nova pista de futbol de sala, la repa-raci de la tanca metllica, la construcci de tancaments amb mur de formig, la creaci dun nou pas rebaixat de vianants i tamb lhabilitaci dun accs re-baixat a la vorera per a vehicles. La pista, de formig i de 40x20 metres, responia als plnols elaborats pels mateixos serveis denginyeria del consistori, i va ser construda per lempresa CO-ASA desprs que aquesta gua-nys el concurs obert per a lad-judicaci de les obres daquest apartat del barri.

VIA PBLICA

Una vorera de 275 metres connectar Mas Pellicer i el Tecnoparc en 2 mesosEl projecte, que evitar que els vens caminin per la carretera de Bellissens, ha estat adjudicat amb un pressupost de 96.792 euros

CRISTINA AGUILAR

El vial transcorrer en parallel a la carretera.

8 diarims 03/02/2016 REUS

FELICITACIONS Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com

Esta joven cumple 80 aitos, muchsimas felicidades Luci y que podamos celebrar muchos ms!!! Te queremos. Un besazo enorme.

Hola Ninu! Moltes felicitats en el teu aniversari. De part dels teus fills, gendres, jove, nts i dona... Testimem molt!

Blai, et felicitem i desitgem que passis un bon dia. Moltspetonetsdels papis.

Laccelerador Start Up Catalonia obre una nova convocatria del Pla Embarca

Lacceleradora Start Up Catalonia amb seu a les installacions de Tecnoredessa obre una nova convocatria del Pla Embarca, pensat per a empreses que es troben en la seva fase inicial i necessiten accelerar les vendes, reafirmar o repensar la seva estratgia, redefinir els seus equips i establir objectius internacionals entre daltres. Com a requisit, les empreses que vulguin optar a una plaa han de tenir com a mxim 5 anys de vida i algun component innovador, ja sigui pel seu model de negoci, producte o servei. A ms, han de comptar com a mnim, amb una persona dedicada a temps complet al projecte. Les empreses que vulguin participar tenen de termini fins al 29 de febrer. El Pla Embarca ofereix diversos beneficis a les empreses participants, entre ells lassessorament de 40 hores a travs dun mentor que les ajuda a definir la seva estratgia i a impulsar un creixement a mida. Aquesta ser la tercera edici del Pla Embarca, el qual t noms 15 places disponibles i una durada prevista dentre 6 i 8 mesos. Ja shan accelerat prop duna trentena dempreses de la provincia i ms de 200 startups en total a Catalunya. Lassessorament i les activitats del Pla Embarca estan valorades en 6.000 euros per empresa per les empreses que aconsegueixen una plaa en aquesta iniciativa noms han de pagar 600 euros per participarhi.

El Cercle dInfraestructures debatr sobre lAeroport de Reus

La sala dactes de la Cambra de Comer de Reus acollir el proper divendres 12 de febrer una nova sessi del Cercle dInfraestructures. En aquesta ocasi sanalitzar el futur dels aeroports locals, amb especial atenci al cas de Reus. Entre altres, es comptar amb la intervenci del doctor Pere SuauSanchez, Professor del Centre de Gesti de Transport Aeri de la Universitat de Cranfield; scar Oliver, Director Comercial dAeroports de Catalunya i Membre del Comit de Rutes de lAeroport de Barcelona (CDRA); i Miquel Ros, Consultor de GPA (Gesti i Promoci Aeroporturia). La sessi ser moderada pel periodista Xavier Graset. La inscripci s gratuta i comenar a tres quarts de nou del mat.

Pellicer rep una delegaci dempresaris japonesos

PROMOCI

Lalcalde de Reus, Carles Pellicer, rep avui a lAjuntament una delegaci dempresaris japonesos amb lobjectiu dexplorar noves vies de collaboraci i possibles lnies de negoci a la ciutat, principalment en el sector del turisme. La trobada semmarca en el bon clima institucional obert arran de les diverses visites institucionals que en els darrers mesos han intercanviat lalcalde i el cnsol general del Jap a Barcelona,

Hiroyuki Makiuchi. Amb la recepi als empresaris japonesos, lAjuntament de Reus vol donar continutat a la poltica de lagncia Reus Promoci dexplorar nous mercats turstics a sia. A la trobada intervindran epresentants dempreses del territori dels sectors de loli, el vi i el vermut. Desprs de la reuni que tindr lloc al palau municipal, la delegaci dempresaris japonesos visitar la Casa Navs i el Gaud Centre.

S. CasesLInstitut Municipal de Puericultura Doctor Fras ja s histria com a tal. El Ple de lAjuntament de Reus va aprovar divendres per unanimitat lextinci del fins ara organisme autnom i la integraci dels seus recursos i serveis en lorganitzaci del consistori reusenc. Segons expliquen fonts muni

cipals, la decisi respon a la voluntat de simplificaci i unificaci de recursos i la coincidncia en el desenvolupament dactivitats entre lorganisme autnom i el departament de Salut Pblica de lAjuntament. En aquest sentit, el personal

laboral, aix com tots els bns,

drets i obligacions de lInstitut passaran a lAjuntament.Sextingeix el NIF per, evi

dentment, tant els serveis com els recursos de lInstitut sintegraran a la regidoria i es desenvolupar el servei com sest fent, va puntualitzar la primera tinent dalcalde, Montserrat Vilella. Informes tcnics avalen que

s una bona opci i a nivell poltic entenem que s la millor manera de poder donar servei a la ciutadania sense menystenir el que suposa lInstitut Fras i el llegat del doctor, va concloure divendres Vilella. En aquest context, la primera

tinent dalcalde tamb va avanar que estem treballant perqu

es pugui posar en valor aquesta obra en els propers mesos i anys, referintse al llegat del doctor Fras.

ProgramesLInstitut Municipal de Puericultura Dr. Fras t per objecte

vetllar per la salut dels infants i adolescents, aix com tamb de les seves famlies. Ho fa a travs del foment, la realitzaci i la coordinaci dactivitats de promo

ci, cura, educaci i formaci.Aix, alguns dels programes

sn Laventura de la vida, adreat a infants de tercer a sis de primria i que sinspira en un concepte de salut com a manera de viure autnoma i solidria; o a Reus, cada dia s un bon dia, dirigit a les escoles per promoure i millorar els hbits dels infants sobre lesmorzar, la higiene personal i el son, entre daltres, i dirigit especialment a alumnes deducaci infantil.Tamb Els meus amics, el meu

jard, un recull de contes per treballar a laula sobre el desenvolupament de les relacions interpersonals i la prevenci de labs de lalcohol i altres drogues.

En lmbit de la salut, el fins ara organisme autnom tamb recull orientacions i propostes sobre salut per a qu els mestres les apliquin a lentorn educatiu.Tamb es vetlla pel compliment de ladministraci de vacunes o el glopeig de fluor, pensat per millorar la salut oral dels escolars i adreat als alumnes de primer a quart de primria. Entre altres, tamb assessora

sobre les malalties ms comunes en ledat infantil, lalletament matern, el carnet de vacunes, les primeres cures, la protecci contra els microbis o com reaccionar en cas dennuegament o una crisi depilpsia. El pediatre reusenc Alexandre

Fras i Roig (Reus, 1878 1963) volia eradicar la mortalitat infantil i va crear a la capital del Baix Camp un Institut de Puericultura anomenat La Gota de Llet, que va funcionar fins a la guerra civil, i on va aconseguir millorar la higiene i hbits nutricionals del poble, sent el primer centre daquest tipus a tot lestat.

LInstitut vetlla per la salut dels infants i adolescents i les seves famlies

INSTITUCIONAL

LInstitut Doctor Fras sintegra en lorganitzaci de lAjuntamentEl plenari aprova lextinci de lorganisme autnom, coincident amb el departament de Salut Pblica

RedacciPer primer cop des de lampliaci de lEBM La Ginesta al 2011, totes les escoles bressol municipals de la ciutat tornen a tenir totes les aules en funcionament. El consistori reusenc ho explica pel perode dinscripci extraordinria a les escoles bressol municipals que acaba de tancar la regidoria dEnsenyament i Poltica Lingstica, aix com la poltica de preus, amb una rebaixa de tarifes durant els darrers anys, que ha portat a recuperar lalumnat que havia perdut com a conseqncia de la conjuntura econmica.

Aix, les escoles bressol municipal comptaran amb 465 alumnes, una vegada incorporats els alumnes que shan preinscrit en el procs extraordinari que ara sha tancat. En total soferien 40 places i shan rebut 41 sollicituds. Les aules dels infants nascuts al 2015 han quedat plenes, mentre que en les aules dels infants nascuts al 2014 i 2013 encara hi ha alguna vacant. Les famlies amb infants daquestes edats interessades en inscriurels poden adrearse a lOficina Municipal dEscolaritzaci.Coincidint amb el periode

extraordinari de preinscripci,

la regidoria dEnsenyament i Poltica Lingstica va obrir una nova convocatria de subvencions, que ara acaba de resoldre. Un total de 37 famlies ms obtindran ajut municipal a lescolaritzaci, que se sumen a les 227 a les quals sels va atorgar en la primera convocatria. Aix mateix, 8 famlies ms tindran ajut al menjador 6 amb fons provinent de lAjuntament i 2 de la Generalitat, que se sumen a les 41 de la primera convocatria.El mnim de permanncia, de

5 hores, t un preu de 144 euros. La permanncia de 6 hores costa 173 euros i la de 8 hores 230,50

euros. Pel que fa als pats, els preus shan congelat en relaci a lany anterior i es continuen comptant en funci de lpat consumit. El mateix criteri saplica al servei dacollida.Avui es demostra que les

llars dinfants pbliques no es cobrien pels preus desorbitats

de les places, els ms cars de Catalunya amb el govern de CiU, i no pas per una qesti de natalitat, que no ha augmentat, va oprinar ahir el portaveu del Grup Municipal del PSC, Francesc Valls, recordant la pressi dels socialistes per rebaixarne les tarifes.

cedida

Imatge darxiu dun taller de magdalenes a La Marfull.

Es tornen a obrir totes les aules de les escoles bressol municipals

ENSENYAMENT

Les EBM comptaran amb 465 alumnes desprs de la nova preinscripci

903/02/2016 diarims CAMPDETARRAGONA

RedacciLAjuntament de Calafell ha aprovat un pressupost de 42 mi-lions deuros per a aquest 2016. Lincrement des de laprovaci inicial, que era de 38,79 milions, ha estat produt per la incorpo-raci duna allegaci del grup municipal de CiU que reclamava afegir les inversions que havia de sufragar la Generalitat per al Pla de Barris del nucli antic. El pres-supost inicial incloa noms la despesa corrent del Pla de Barris, i no la inversi, que representa el gruix del cost, tenint en compte que la Generalitat no ha aportat un sol euro de la seva part en

els cinc anys transcorreguts, segons ha informat el govern de Calafell. Amb lallegaci de CiU, el pressupost definitiu in-trodueix els projectes de la bibli-oteca de ledifici El Sindicat i de la reforma del carrer Jess, que figuren als comptes com a in-versi a crdit. No sincorporen al pressupost definitiu els ajuts demanats del nou fons estatal de desenvolupament urb sos-tenible, ja que es tracta duna subvenci que encara no ha estat aprovada. Aix les coses, el pres-supost quedava aprovat dilluns definitivament amb els vots a favor dels grups del PSC, UAM,

PP i ERC i del regidor no adscrit Jess Benedicto. Van votar en contra els grups de CiU, CUP i Ciutadans. Aquest darrer grup municipal havia votat favorable-ment al pressupost inicial per, dilluns ho feia en contra, perqu els comptes municipals han in-corporat, finalment, la quota de lAssociaci de Municipis per la Independncia. LAjuntament va aprovar mesos enrera lentrada a lAMI, per lacord era nul de ple dret perqu no existia partida pressupostria.Daltra banda, el ple municipal

aprovava tamb un codi de bon govern, basat en la proposta im-

pulsada el 2015 per la Federaci Espanyola de Municipis i Pro-vncies. Calafell se suma tamb a la Xarxa dEntitats Locals per la Transparncia i Participaci Ciu-tadana de la Federaci.Lacord va ser adoptat per una-

nimitat de tots els grups munici-pals. El president de la comissi municipal de Transparncia i Participaci, Jos Manuel Teje-dor, explicava que tal com est la incredulitat i la desafecci de la ciutadania en general contra la poltica, el codi de bon govern s una eina que era molt important aprovar. Tejedor subratllava que s un codi tic que marca

les actuacions i les relacions en-tre els crrecs pblics electes i els funcionaris amb els ciutadans.El regidor tamb assegurava

que aquest document treballa per donar ms transparncia i una transparncia de ms quali-tat. Animo als vens de Calafell a entrar a la web de lAjunta-ment, que llegeixin el codi i que ens exigeixin als poltics que, si en algun moment ens devem de la lnia que marca aquest proto-col, que el complim, i si no, que assumeixin responsabilitats.Daltra banda, lAjuntament

de Calafell aprovava tamb la moci presentada pel grup de la

CUP que reclamava la retirada de simbologia i nomenclatura fran-quista de Calafell. Aquesta moci va rebre 19 vots a favor (CiU, PSC, CUP, Ciutadans, UAM, PP, ERC i el regidor no adscrit Jess Bene-dicto) i dues abstencions (PP).

Rebuig al PHNEl ple tamb va aprovar una mo-ci presentada originalment per la CUP, i que tamb van subs-criure els grups de CiU i dERC, de rebuig al Pla Hidrolgic Naci-onal i de suport a la lluita contra els transvasaments. La moci va rebre 18 vots a favor (CiU, PSC, CUP, UAM, ERC i el regidor no adscrit Jess Benedicto), dos vots en contra (PP) i una abstenci (Ciutadans). La revisi del padr municipal dhabitants a 1 de ge-ner de 2015 va ser aprovada du-rant la sessi. Al gener del passat any, la poblaci de dret de Cala-fell era de 24.256 habitants. En-tre l1 de gener i el 31 de desembre de 2014 va haver-hi 2.317 altes i 2.424 baixes, segons informaven des del Govern de Calafell.

MUNICIPAL

Calafell aprova un pressupost de cara al 2016 de 42 milions deuros Tot i que inicialment era de 38,7 milions, una allegaci de CiU ha obligat a incorporar les inversions de la Generalitat

Dow Chemical rep els vens de la Pobla en la visita al monlit

SOCIETAT

Ms de 200 vens van participar en la jornada de portes obertes

RedacciUn any ms, Dow Chemical va mostrar el seu comproms amb la Pobla de Mafumet i els seus habitants, en organitzar la tra-dicional visita al monlit de la Mare de Du del Lled, patrona daquest municipi. 250 vens i venes, junt amb lalcalde i altres autoritats de La Pobla de Mafu-

met, es van donar cita en una jornada de portes obertes. Du-rant la mateixa, diferents repre-sentants de Dow Chemical van acompanyar els pobletans i po-bletanes. Josep Boronat, direc-tor de Comunicaci i Relacions Institucionals, i Kepa Daz de Mendibil, director del Complex Industrial de Dow Chemical a

Tarragona, van acompanyar els habitants del municipi i les se-ves autoritats. En primer lloc, es va celebrar un acte religis al voltant del monlit i seguida-ment, es va procedir a visitar les installacions de Dow nord. Els responsables de la companyia van explicar diverses qestions relacionades amb Dow. Els representants de la companyia els van acompanyar, en tot moment, durant la visita.

CEDIDA

RedacciLa Generalitat ha nomenat Josep Pallars Marzal, direc-tor general dUniversitats. Pallars s nascut al Perello i s vicerector de Poltica Aca-dmica i del Personal Docent i Investigador i catedrtic de Tecnologia Electrnica al De-partament dEnginyeria Elec-trnica, Elctrica i Automtica de la Universitat Rovira i Virgili (URV). s membre del grup de recerca consolidat Nanoelec-tronics and Photonics Systems (NePhoS). Anteriorment, va ser vicerector de Personal Do-cent i Investigador (2008-14), vicerector de Transferncia i

Innovaci (2006-08) i director del Departament dEnginyeria Electrnica, Elctrica i Auto-mtica (2000-06) de la URV. Ha impartit diferents assignatures a nivell de grau, mster i doc-torat a lEscola Tcnica Supe-rior dEnginyeria de la URV. Ha participat de forma continua en ms de 20 projectes de recerca i ha estat investigador principal en projectes de recerca compe-titius (Plan Nacional, CONSO-LIDER, 7PM), en lmbit dels dispositius semiconductors op-toelectrnics avanats. Ha diri-git 7 tesis doctorals i ha publicat ms de 100 articles en revistes internacionals indexades.

El catedrtic de la URV Josep Pallars, director general dUniversitats

POLTICA

s nascut al Perell i vicerector a la universitat

EL VENDRELL

LAssociaci de Vens Tancat II denunciava ahir lincendi duns arbres lespai del Tancat Galan, molt a prop de lescola Marta Mata del Vendrell. Lagrupaci ha manifestat pblicament la seva preocupaci perqu, en els darrers dies, shan produt diver-sos incendis en la mateixa zona que posen en risc la seguretat de les installacions escolars. Tanmateix, lagrupaci de vens ha recordat que laccs al solar est prohibit i que, accedir-hi, suposa un gran perill. Hi ha clavegueres sense tapa i el ferm no est en condicions en aquest solar dobres inacabades, afirma Tancat II a travs dun comunicat.

Cremen uns arbres al Tancat Galan

CEDIDA

10 diarims 03/02/2016 CAMP DE TARRAGONA

Slvia JimnezEls repartidors que treballen a la zona de platja de Calafell estan patint robatoris constants. Els transportistes es veuen obligats a aparcar els seus vehicles a les zones de crrega i descrrega per accedir als carrers de vianants, en els quals est prohibit laccs de camions. Mentre realitzen la distribuci de productes entre els establiments comercials i de restauraci, els lladres aprofiten lallunyament del conductor per abordar els vehicles que estan estacionats en les zones habili-tades.Quan sn camions o furgo-

netes amb la crrega tancada, trenquen els panys del vehicle i

senduen el que sigui. Si es tracta de camions amb caixes de begu-des, que habitualment estan co-bertes amb una lona, lesquincen i roben caixes, explica un dels

repartidors que prefereix mante-nir-se en lanonimat.En el cas concret daquest

testimoni, ha patit tres robatoris en noms deu dies. El darrer, el patia divendres passat. Ahir, un altre cami de repartiment de begudes, patia un altre robatori a

la mateixa zona.Segons asseguren, els furts

en aquesta zona al voltant del carrer del Carme i de Mallorca es venen produint des de lestiu

passat. Per sestan tornant a repetir des de fa dos mesos, ex-pliquen.Les empreses que distribum

per aquesta zona, ho fem tamb a municipis com Torredembarra, Vilanova... Per, aix noms pas-sa a Calafell, asseguren.

Alguns dels afectats haurien informat de la problemtica a lAjuntament de Calafell i, se-gons asseguren, tamb a la poli-cia. Per no han pogut detenir a ning, afirmen.Expliquen que els robatoris

els estan passant factura ja que la majoria de transportistes han de pagar del seu sou la crrega que perden o que sels ha sostret, lempresa els hi descompta, di-uen.Demanen mesures urgents

per posar fi a aquesta situaci que, segons asseguren, noms es produeix a Calafell. Tots els robatoris sn a la mateixa zona, com si alg vigils larribada dels camions, diuen.

CIUTAT

Els repartidors denuncien constants robatoris al barri de platja de CalafellEls lladres forcen els panys dels camions o b esquincen la lona de la crrega mentre reparteixen

Demanen mesures per acabar una problemtica que sha intensificat els darrers mesos

Aprofiten que el conductor sha dallunyar del vehicle per forar-lo

RedacciEl diumenge 14 de febrer, a partir de les deu del mat, a la Rambla, el Vendrell celebrar la Xatonada Popular amb el 30 Concurs de Mestres Xatonaires, la 29a Exhibici de Xatonaires Infantils i la 23 a Fira de produc-tes alimentaris naturals i arte-sanals. La presentaci es va fer dilluns a la tarda al menjador de lescola Marta Mata, on es van iniciar els cursetsAprn a fer xat en els quals participen 240 infants i 70 adults. Perqu aquest dia sigui una gran festa popular, shan programat dife-rents activitats paralleles: tres tallers relacionats amb els in-

gredients del xat i amb la cui-na que incorpora la cincia per fer emulsions, gelificacions i es-ferificacions, i una exhibici de ball a crrec del grup Peneds Swing. A ms, durant tot el mat a la Rambla hi haur estands re-lacionats amb el mn del xat, la Fira de productes alimentaris naturals i artesanals, jocs infan-tils, trobada dintercanvi de pla-ques de cava, actuaci de la co-lla castellera Nens del Vendrell i ruleta solidria que, enguany, la seva recaptaci es destinar a lAssociaci dAfectats dEscle-rosi Mltiple. A partir de les 12 es repartiran 1.500 degustaci-ons de xat.

El Vendrell celebrar la Xatonada Popular el 14 de febrer

GASTRONOMIA

Hi haur el concurs de mestres xatonaires

RedacciConstant ha lliurat els Premis Literaris 2015. Ho feia en un dels darrers actes del programa de Festa Major dHivern. La Biblio-teca municipal es va omplir per gaudir daquesta festa literria, en la que tamb es va presentar el llibre que recull els millors treballs que shan presentat a concurs durant aquesta edici. Lrea de Cultura de lAjunta-ment de Constant ha recuperat aquests Premis Literaris, que ar-riben ja a la seva 9a edici i que aquest any han estat centrats en els Relats de Joventut. Han estat prop de 300 treballs els que shan presentat a concurs,

dividits en tres categories: la de joves (fins als 16 anys), la de jni-ors (de 17 a 21 anys)i la dadults. Precisament una de les notcies positives daquests Premis Lite-raris 2015 ha estat laugment de la participaci en les categories de joves i jniors. Els guanyadors daquests

premis literaris han estat, en categoria de joves, Maria Co-mes Garca, de lAmetlla de Mar, amb La vida a travs dun llapis. En la categoria jnior el primer premi ha estat per Tom Colo-mer, de Sabadell, amb Elogi a la culpa. I en categoria dadults, el primer premi ex aequo, ha recai-gut en Marga Monescillo Prez,

de Lugo, amb el relat titulat La piscina y el beso, un primer pre-mi compartit amb Miquel-Llus Rubio Domingo de Benidorm (Alacant) amb Lhort del cam dOnda. El llibre Relats de joventut

recull 85 dels millors treballs presentats a concurs, en cata-

l i castell, tenint en compte la participaci descriptors no noms locals, sin procedents de tot el mn, i amb gneres diferents que van des de narra-cions breus, episodis, histries romntiques, peces dialogades, cartes amicals, microassaigs, etctera.

CEDIDA

Lliuren els IX Premis Literaris Constant 2015 a la biblioteca

CULTURA

Lacte es va celebrar el passat diumenge

Els tres premiats, diumenge, a la biblioteca.

SOCIETAT

La cambrilenca Montserrat Mart ha rebut un ram de flors i la Medalla Centenria de la Generalitat de Catalunya per ce-lebrar el seu aniversari. Montserrat Mart i Massot va nixer el 24 de desembre de 1915 a Navs. Ella i el seu marit van tenir dos fills. Actualment tamb t set nts i cinc besnts.

Montserrat Mart rep la Medalla Centenria

CEDIDA

RedacciAquest divendres 5 de febrer tindr lloc el primer concert de la temporada de primave-ra de lAuditori Josep Carreras de Vila-seca. A dos quarts de deu, lOrquestra Simfnica de Barcelona i Nacional de Catalu-nya interpretar El concierto de Aranjuez, just quan fa poques

setmanes que shan acomplert 75 anys des de la seva estrena a Barcelona. Setanta cinc msics de lOrquestra Simfnica de Catalunya acompanyaran la gui-tarra de Juan Manuel Caizares, un guitarrista que ja ha rodat la clebre obra de Rodrigo per tot el mn dirigit entre altres per Sir Simon Rattle amb lOrquestra

Filharmnica de Berln. Completar el programa lIn-

termezzo de Goyescas, de Gra-nados, i la tercera simfonia de Beethoven LHeroica, la qual va marcar un punt dinflexi en la historia de la msica i est con-siderada una de les obres sim-fniques ms importants de la histria. El programa i lorques-

tra oferir un programa variat i intens que no deixar ning indiferent, segons ha destacat lorganitzaci. El director i gua-nyador del Concurs Internaci-onal de Direcci dOrquestra de Cadaqus 2013, Lorenzo Vi-otti, ser lencarregat de dirigir aquest concert a lAuditori Josep Carreras.Les entrades per aquests con-

certs, es podran adquirir al ves-tbul de lAuditori Josep Carre-ras de Vila-seca des duna hora abans de linici del concert i amb antelaci, a la secretaria del Conservatori o a la plana web de lAuditori www.auditorijosep-carreras.cat.

El concierto de Aranjuez obre la temporada al Josep Carreras

VILA-SECA

Ser aquest divendres, a dos quarts de deu de la nit

Remodelen els serveis de lEscola Santa Maria del Mar

SALOU

LAjuntament de Salou ha fi-nalitzat les obres dadequaci dels serveis als lavabos del pati de lEscola Santa Maria del Mar del municipi, els quals, presentaven un estat de dete-riorament pel que fa al siste-ma constructiu antic desprs danys ds. Durant les obres, que van comenar durant les festes de Nadal per tal din-terrompre el mnim lactivitat diria de lescola, shan remo-delat els lavabos a efectes de

revestiments i parets divisri-es. El sistema constructiu sha canviat de forma que representi un cost menor en el manteni-ment posterior, especialment per les rajoles en contacte amb el paviment, que acostumen a presentar juntes brutes i que es trenquen per ls. A ms, shan renovat els bancs i penjadors de lespai, canviant-ho a un sistema constructiu de millors condicions sanitries i que re-quereix menys manteniment.

1103/02/2016 diarimsCATALUNYA-ESPANYA-MN

ACNEl Tribunal Superior de Just-cia de Catalunya (TSJC) no ha adms a trmit les querelles dUPyD i Manos Limpias contra lactual presidenta del Parla-ment, Carme Forcadell; lexpre-sident de la Generalitat Artur Mas i diversos diputats com Jor-di Turull, Marta Rovira i Anna Gabriel i lexdiputat Antonio Baos per rebelli i sedici desprs de la declaraci inde-pendentista del 9-N. En la in-terlocutria, lalt tribunal tam-poc veu que la declaraci sigui constitutiva de cap altre delicte penal, a banda dels de sedici i rebelli. La setmana passada,

la Fiscalia va demanar que no sadmets a trmit perqu la re-soluci ja havia estat anullada pel TC i perqu des daleshores no sha portat a la prctica cap de les accions recollides al text, a banda del debat parlamentari.En la interlocutria, el TSJC

fa constar que els querellants no expressen quins actes re-bels, sediciosos i violents sestarien incitant a cometre per aconseguir per la fora la derogaci de la Constituci o la independncia de Catalunya. Lalt tribunal recorda que per parlar de delicte de rebelli s necessari que es produeixi un alament violent i pblic.

El TSJC no admet les querelles contra Mas i Forcadell per sedici

JUDICIAL

La declaraci del 9-N, sense delictes

La Fiscalia demana que sinvestigui Francesc Homs

JUDICIAL

La Fiscalia Superior de Cata-lunya va demanar ahir al Tri-bunal Superior de Justcia de Catalunya (TSJC) que sinvesti-gui lexconseller de Presidn-cia i actual diputat al Congrs, Francesc Homs, en la causa pel procs participatiu del 9-N. El ministeri pblic veu indicis de delicte en la relaci de lalesho-res portaveu del Govern amb el sistema informtic utilitzat per la votaci. El TSJC hauria de fer un informe raonat i, si veu que

hi ha indicis, hauria de traslla-dar-lo al Tribunal Suprem (TS), juntament amb aquesta part de la causa, o tota sencera, ja que el TS s lencarregat denjudiciar els casos relacionats amb dipu-tats al Congrs. En la causa se-gueixen imputats pels delictes de desobedincia, prevaricaci i malversaci de fons pblics lexpresident de la Generalitat Artur Mas, lexvicepresidenta Joana Ortega i lexconsellera dEnsenyament Irene Rigau.

EFELa Uni Europea (UE) i els Estats Units han arribat a un acord poltic sobre un nou marc de protecci de la transferncia de dades personals desprs que la Justcia comunitria anulls lany passat lanomenat Safe Harbour o Port Segur, va anun-ciar ahir la Comissi Europea. El comproms suposa una significativa millora respecte al mecanisme que existia fins ara, i que va quedar invalidat per una decisi a loctubre del Tribunal de Justcia de la UE, va destacar el vicepresident de la Comissi Europea responsable del Mercat nic Digital, Andrus

Ansip.Els ciutadans, per la seva

banda, tindran la possibilitat de presentar demandes a travs dun mecanisme de contencio-sos que ser gratut per a ells, i les empreses que hagin tractat les seves dades tindran uns terminis lmits per respondre a les queixes. Pel que fa a les demandes que tinguin a veure amb lacci dels serveis secrets, les examinar un defensor dels drets (Ombdusman) indepen-dent que es crear especfica-ment. Les empreses hauran de publicar les regles de tracta-ment de les dades que recopi-len.

La UE i els Estats Units arriben a un acord sobre la transferncia de dades

INTERNACIONAL

Les demandes contencioses seran gratutes

ACNLa CUP i Junts Pel S (JxS) explo-raran un possible acord pressu-postari a partir de la setmana que ve. Aix ho va anunciar ahir en roda de premsa el diputat de lesquerra anticapitalista Albert Botran. Els dos grups parla-mentaris han decidit impulsar una taula de treball especfica sobre els pressupostos que ca-mini en parallel a les ja habi-tuals reunions de coordinaci, en les que dos diputats cupai-res shan sumat a la dinmica parlamentria de JxS. La taula de pressupostos no ser, per, lnica. Botran va avanar que tamb tenen previst impulsar

una taula per debatre la renego-ciaci del deute de la Generali-tat. Aquest s, precisament, un dels compromisos que sextreu de la resoluci del 9-N pactada entre les dues formacions, que JxS i la CUP volen obrir a la participaci de les altres forces poltiques.La taula de treball sobre els

pressupostos tamb parlar del desenvolupament del pla de xoc social incls en lacord de governabilitat. Botran va re-marcar que la CUP t llibertat per decidir el seu vot final als comptes del 2016 i que lacord amb JxS noms els compromet a explorar-ho.

JxS i la CUP comenaran a negociar la setmana que ve

POLTICA

Simpulsar una taula de treball especfica

EFEEl rei Felip VI ha proposat al lder socialista, Pedro Snchez, com a candidat a la Presidncia del Govern en el debat dinvestidura, va informar ahir el president del Congrs, Patxi Lpez desprs de reunir-se amb el monarca. Lpez va explicar tamb que Snchez li ha comunicat que calcula que necessitar entre tres setmanes i un mes per negociar la formaci dun govern.s raonable que tinguem

aquest temps prudencial per convocar aquest ple, va expli-car el president del Congrs qui, en comparixer a lescriptori del Palau de la Carrera de San Jerni-mo, va llegir el text de la resolu-ci signada pel Rei i ell mateix en el qual es proposa formalment al secretari general del PSOE dacord al que marca la Constitu-ci. Va explicar que quan va par-lar amb el lder socialista aquest ja sabia que ha estat designat candidat perqu poc abans li ha trucat el Rei per comunicar-li.Lpez va explicar que ara sini-

cien les converses amb els grups poltics per buscar un acord de govern que en el cas del PSOE el seu partit ha de ser ratificat per la militncia, ra per la qual Snchez li ha demanat aquest perode de temps abans de con-vocar el ple. Amb aix dalgu-na manera sinicia el temps per a tot, perqu ens deixem de les comunicacions a travs dels mitjans i els partits es senten en

una taula a parlar seriosament dun possible acord de govern. I tamb ara, va admetre, comen-a a comptar el temps, que pot concloure amb la formaci dun govern o, si no s aix, amb la convocatria dunes noves elec-cions. El secretari general del PSOE,

Pedro Snchez, va reconixer ahir ser conscient de les dificul-tats que comporta haver acceptat el desafiament dintentar formar Govern, per al mateix temps va recalcar que ahir lesperana duna Espanya millor est molt viva i es va comprometre a convertir aquesta esperana en realitat.Per la seva banda, el lder de

Podem, Pablo Iglesias, va urgir

ahir Snchez a no vendre una cosa que s impossible, com seria un acord de Govern simul-tani amb Podem i Cs.

I Rajoy?El lder de Ciutadans, Albert Ri-vera, creu que el president del Govern en funcions, Mariano Rajoy, ha tirat la tovallola i ara li toca al lder socialista, Pedro Snchez, formar Govern i treba-llar per posar en marxa un Exe-cutiu de transici.I el president del Govern, Ma-

riano Rajoy, es veu encara amb possibilitats de ser investit de nou com a cap de lExecutiu i, per aix, no renuncia a presentar la seva candidatura tot i que ahir no li ofers el Rei.

Rajoy va comparixer ahir da-vant els periodistes al Palau de la Moncloa desprs de la seva reuni amb Felip VI, amb la qual el Monarca va tancar la seva se-gona ronda de contactes amb els representants dels partits, i des-prs de la qual, va encarregar al lder del PSOE, Pedro Snchez, que intenti la seva investidura.La compareixena del cap de

lExecutiu acompanyat per la vicepresidenta, Soraya Senz de Santamara, i la secretria general del PP, Mara Dolores de Cospedal va ser abans que es conegus lencrrec del Rei a Snchez, per al plantejar-li si entendria que aix passs, es va limitar a assenyalar que ell sem-pre respectar les decisions de Felip VI en lexercici de les seves competncies.Rajoy va considerar molt rao-

nable que el Rei no li hagi ofert formar Govern, com s que va fer al final de la ronda de consultes anterior, perqu en aquesta oca-si ja va declinar loferiment a causa duna falta de suports que persisteix en lactualitat perqu va dir el PSOE es nega no noms a lacord, sin tamb al dileg.Davant lanunci de Snchez

que estava disposat a parlar amb el PP si era lencarregat per in-tentar la investidura, Rajoy va dir que sembla que en el lder del PSOE hi ha unes certes ganes de confondre perqu va recordar el seu no, no i no a parlar amb el Partit Popular.

POLTICA

El Rei encarrega a Pedro Snchez que intenti formar governEl socialista calcula que necessitar entre tres setmanes i un mes per negociar amb els partits

EFE

El secretari general del PSOE, ahir.

12 diarims 03/02/2016 ESPORTS

Vicente M. IzquierdoSense canviar el motor, el Nstic ha modificat part dels pneumtics, de la carrosseria i alguna porci de

linterior. Aix s, el cotxe funciona b, possiblement una mica millor que quan va sortir de fbrica.El Gimnstic de Tarragona ha

canviat moltes peces respecte a la plantilla que, amb tota la illusi del mn, va arrencar la seva nova aventura a Segona Divisi A. En total, han marxat sis futbolistes i nhan arribat sis. Set, si es t en compte Stephane Eman, jugador que ha eclosionat i ja s un habitual en el primer equip, tot i comenar la temporada a la Pobla. B, podrien ser vuit o, fins i tot nou, si es parteix de la base que un jugador anunciat i presentat pel Nstic s del Nstic, amb qu tamb shaurien de comptabilitzar el lateral Cristian Mrquez i Carlos Garca, tot i que aquests estan jugant amb el filial.Un rentat de cara, en part per

les circumstncies, que no ha provocat que lequip baixi el nivell, ans tot el contrari. Sembla que els nous hagin jugat part de la seva vida a Tarragona i que no necessitin perode dadaptaci, tot i que en la seva majoria arribaven desprs de no jugar gaireb res amb els seus respectius equips.Sis sn els futbolistes, dels que

van comenar la temporada, que ja no tenen fitxa amb el Nstic. El porter Tomeu Nadal i Gal Arel, que continuen entrenant a Tarragona, han estat els darrers en rescindir el seu contracte, mentre que la resta de futbolistes han trobat lloc ben aviat. Mousa i Fali volien ms minuts, i el club tarragon no ha tingut ms remei que atendre les seves peticions i cedirlos a un club de Segona B perqu puguin continuar amb la seva progressi. El primer juga a lOlot, com a extrem, tot i que el Nstic el va contractar per actuar de lateral, i el segon s un dels homes importants de Gerard Lpez al Barcelona B.El cas de Xisco Hernndez s

similar, tot i que no igual. Aqu ha estat el club el que ha cregut oport que havia de buscar una sortida, ja que el futbolista no estava participant gens en els partits. El cas ms traumtic ha estat el de David Rocha. El club no volia que marxs. Lentrenador, tampoc. Lafici, encara menys. Per, de vegades, la vida obliga a prendre algunes decisions, i el cacereny ho va fer. Rocha ja s als Estats Units, on aquesta temporada i, com a mnim, una

ms, jugar amb la samarreta del Houston, el seu nou equip.Les sortides, com s normal,

han motivat entrades al vestidor.

s realment complicat tenir un percentatge dencert elevat durant un mercat destiu i, encara ms, ho s en un mercat dhi

vern. s per aquest motiu perqu, amb resultats a la m, es pot parlar dxit momentani per part de la direcci esportiva grana du

rant aquest mercat de gener. Els sis jugadors que han arri

bat ms Eman estan cobrant un gran protagonisme al camp, amb

una excepci ms que justificada, com ho s la dOndoa, que actua de porter i que, de moment, viu a lombra de Manolo Reina.

Lobato, abansTots aquests es poden considerar fitxatges dhivern de ple amb lexcepci de Cristian Lobato, que es va incorporar al club algunes setmanes abans de lobertura del segon perode de fitxatges de la temporada. Aquest ha anat entrant a lequip, alternant alguna titularitat amb diverses suplncies acutant, gaireb sempre, com a centrecampista, per davant del pivot. Lobato va triomfar jugant per banda esquerra, de lateral, al Bara B, per aquest futbolista sha reinventat i ara se sent molt ms cmode jugant per dins, tal com ell mateix va assegurar en el dia de la seva presentaci.La medullar ha estat la lnia

que ha canviat ms des de principis de temporada. De fet, ha patit un rentat de cara prctica

ment total, amb tres arribades noves ms la de Lobato, que han dintentar fer arribar els bons moments que David Rocha ha deixat en el cor dels tarragonins. Dels centrecampistes anteriors al mercat, nicament Sergio Tejera sobreviu jugant minuts, ja que Manolo Martnez continua amb aparicions testimonials. Aqu, shan convertit en indiscutibles, a les primeres de canvi, Juan Muiz i Levi Madinda. El primer, arribat amb la carta de llibertat i, el segon, cedit procedent del Celta. Muiz, per davant de Madinda i al costat de Tejera, estan formant un dels millors centres del camp de la categoria sense discussi.

A dalt, gaireb igualA dalt, pocs canvis. nicament ha marxat Xisco Hernndez, i dos futbolistes shan sumat a la festa. Stephane Eman, amb dos gols anotats en quatre estones, sest guanyant el dret a seguir amb els grans. A ms, ha arribat Anbal, que suplir, amb garanties, les baixes per lesi dlex Lpez i de De la Espada.

Anbal Zurdo ha arribat per reforar una davantera castigada per les lesions

FUTBOL

Canvi radical en tan sols cinc mesosSis futbolistes dels que van comenar la temporada ja no hi sn, mentre que lhivern ha deixat set cares noves, Stephane incls

Desprs del mercat destiu (en vermell els que han marxat)

Desprs del mercat dhivern (en vermell les noves incorporacions)

Dels centrecampistes de principis de temporada, nicament Tejera sobreviu jugant minuts

* Va comenar amb la Pobla i, de moment, seguir amb el primer equip.** Apartat de lequip desprs de no renovar el seu contracte.*** El cos tcnic, a banda de per jugar dextrem, tamb compta amb ell per cobrir qualsevol baixa en el lateral esquerre.

Reina Tomeu Nadal Alberto Varo

Mossa Mousa

Pablo Mar

Iago Bouzn Xisco Campos

Gerard Valentn Jordi Calavera

Xavi Molina Fali Manolo Martnez

David Rocha Sergio Tejera Gal Arel

Ferran Giner Xisco Muoz Xisco Hernndez

Archille Eman Rayco Jos Naranjo

Jean Luc Miguel Palanca

De la Espada lex Lpez

Reina Ondoa Alberto Varo

Mossa

Xavi Molina Pablo Mar

Iago Bouzn

Xisco Campos Gerard Valentn Jordi Calavera **

Levy Madinda Aburjania Manolo Martnez

Jos Naranjo Ferran Giner *** Xisco Muoz

Sergio Tejera

Juan Muiz Lobato

Miguel Palanca Jean Luc Rayco Stephane Eman *

Archille Eman Anbal Zurdo De la Espada lex Lpez

1303/02/2016 diarimsESPORTS

Vicente M. IzquierdoEl CF Pobla de Ma-fumet visita, aquest diumenge a les dotze del migdia, lAtltic Balears, un

equip que sha situat cmoda-ment a la mitja part de la taula, i que no sembla que hagi daspi-rar a res ms. Gil Muntadas, migcampista del filial del Ns-tic, recorda la golejada encaixa-da pel seu equip contra els bale-ars en el duel danada: Per a mi s un dels equips ms compli-cats de la categoria. Ja ho va de-mostrar al nostre camp, gua-nyant-nos 0-3.Els illencs sn un equip molt

dur defensivament i que juga amb les idees molt clares, tal com detalla un Gil que manifes-ta que all espero un partit sem-blant al de Badalona de fa dues setmanes. Sn un equip que li agrada molt llenar pilotes llar-gues, juguen molt amb les cai-gudes, i en estratgia ofensiva tenen molt perill. El futbolista, per, confia plenament en les possibilitats dels seus i creu que el secret per tornar amb els tres punts ser que haurem destar molt atents en defensa, molt concentrats durant tot el partit, i intentar aprofitar les oportu-nitats de qu disposem. Estic

segur que, si mantenim lactitud dels ltims partits, aconsegui-rem alguna cosa bona.El migcampista va ser un dels

millors jugadors de la Pobla diu-menge, tot i que el seu equip va acabar cedint un empat contra el Sabadell. La primera sensa-ci que tens en acabar el partit s que has perdut dos punts. Que tempatin en el minut 87 en una jugada destratgia s un

cop molt fort i et deixa amb un mal sabor de boca, recorda un Gil que sentencia que desprs, analitzant ms detingudament el partit, et quedes amb el po-sitiu, amb qu lequip ha fet un bon partit contra un molt bon rival de la categoria. Vam realit-zar un gran treball durant els 90 minuts i vam jugar de tu a tu al Sabadell. Aquest s el cam per aconseguir victries.

FUTBOL

Gil Muntadas: LAtltic Balears s un dels millors equips de la categoriaEl migcampista poblet recorda el dolors 0-3 del partit danada

CRISTINA AGUILAR

Gil Muntadas, durant el duel de diumenge contra el Sabadell.

RedacciMiquel Salv ses-t confirmant com a un dels mi-llors jugadors jo-ves de la LEB Pla-ta. Sota les ordres de Berni lvarez,

Salv est protagonitzant una gran progressi, i sha convertit en una de les revelacions de la tercera categoria en importn-cia al bsquet nacional.Als seus 21 anys, pot jugar

tant daler com dala-pivot, i est entre els tres jugadors sub-22 millor valorats de tota la LEB Plata. Aquest dissabte, contra lAxarquia, el de Vila-nova va tornar a demostrar per qu compta amb la confiana

de lentrenador, ja que va tenir loportunitat de mesurar forces amb un altre dels millors de la categoria, com era Romaric. Amb 19 anys i els seus 202 cen-tmetres daltura, sha convertit en un jugador que, si no passa res, en breu ser un dels impor-tants al primer equip, lUnicaja de Mlaga.

De menys a msEn els primers minuts, cap dels dos va aconseguir ser deter-minant per al seu equip, per a mesura que el partit va anar avanant Miquel Salv va tirar dintelligncia per assecar com-pletament Romaric a la pista. Laler congoleny no va trobar, en cap moment, posicions c-

modes per poder llenar i, a ms, els seus percentatges ano-tadors van patir una davallada.Va ser a la segona meitat quan

Salv va obtenir una major res-ponsabilitat ofensiva, i es va convertir en un autntic malson per a la defensa andalusa que, en cap moment, va ser capa daturar el catal. Juntament amb Orion Outerbridge, van trencar lenfrontament en el tercer quart. En el darrer pero-de, Romaric va intentar apropar el seu equip en el marcador, per la gran defensa blava ho va impedir. Finalment, Miquel Sal-v va acabar amb 19 punts i 23 punts de valoraci, el que el van convertir en un dels mxims anotadors de la jornada.

Miquel Salv es confirma com a un dels millors joves de la LEB Plata

BSQUET

A la pista de lAxarquia va sumar 19 punts i un total de 21 de valoraci

Club Altes Baixes

GIMNSTICAnbal Zurdo (Cruz Azul), Aburjania (Anorthosis), Muiz (Sporting Gijn), Madinda (Celta), Cristian Lobato (s.e.)

Mousa (Olot), Xisco Hernndez (At. Bale-ars), Fali (Barcelona B), Rocha (Houston)Tomeu Nadal i Gal Arel (sense equip)

Josete (Cdiz), Mchel (Guangzhou) REIAL OVIEDO

RCD MALLORCA

Lago Jnior (Mirands), Pol Roig (Saba-dell), Adrin Colunga (lliure), Salomao (S. Portugal), Ortuo (Saragossa), scar Daz (Numncia)

Javi Ros (Saragossa), Bianchi (Perugia), Moutinho (Tenerife), Fofo (Llagostera), Carioca

CD LEGANS Timor (Valladolid), Asdrbal (Las Pal-mas)Paco Candela (Cadis), Conte (Sariena), Juanan (sense equip)

CD LUGO lvaro Lemos (sense equip) Jon Garca (Rcing), Keko i Pedrosa (So-mozas) i Marc Caball (Cornell)

CRDOVA CF Eddy Silvestre (Mrcia) Arturo Rodrguez (Dundee)

UE LLAGOSTERA

Cruz (Toledo), Tbar (Brentford), Natalio (Numncia), Fofo (Mallorca), Jos Carlos, Edu Oriol (Bucarest), Quesada (Utrecht)

Enric Pi (Badalona), Juanto (Belenenses), Eloy Gila (Sabadell), Mosquito (Vasco de Gama), Giva (Santos), Fran Cruz

SD OSCA Arruabarrena (Eibar), Nagore, Alexander Gonzlez (Young Boys) Mainz (Hrcules), Manoln (Osasuna), Aythami (Barakaldo), Carlos Calvo (Ca-dis), Moya (Saprissa)

CD MIRANDS Oyarzun (R. Sociedad B), Aridane (Ban-gkok Glass) Lago Jnior (Mallorca)

SD PONFERRADINA

Aguza (Dons), Raillo (Espanyol) Yuri (Qingdaoo Huanghai)

ATHLTIC B Aketxe (Athltic Club) Agirrezabala (Sestao), Rahmani (Leioa)

ELX CFHadzic (Almera), Hugo Fraile (Sporting Gijn), Noblejas (Getafe B) Cristaldo (Boca Juniors), Felip

Cifuentes (Mlaga), Liberto i Anaba (Alcoi), Samu Martnez (Reus), Nono (UCAM)

REIAL SARAGOSSA

Dongou i Campins (Barcelona B), Javi Ros (Mallorca), Lanzarote (Asteras Tripoli), Guitin (Sporting), Culio (Las Palmas)

Ortuo (Mallorca), Aria (sense equip), Jorge Daz (Numancia)

AT. OSASUNA Manoln (Huesca), Urko Vera (Jeonbuk), De las Cuevas (Spezia)lex Snchez (Tudelano), Milic (sense equip), Lotis (Dijon), Adrin Cruz (Lo-gronys)

GIRONA FC Lekic (Kolkata), Maffeo (Manchester City), Cristian Herrera (Almeria)Vivancos (Hrcules), Ayub (Guijuelo), Da-vid Serrano (Badalona)

REIAL VALLADOLID

Borja Fernndez (Kolkata), Rennella (Be-tis), Roger i Nikos (Levante) Timor (Legans), rick Moreno (Tondela)

CD NUMNCIA Juan Pablo (sense equip), Antonio Mar-tnez (Alcorcn), Jorge Daz (Saragossa)Biel Ribas (UCAM Murcia), Natalio (Lla-gostera), Antonio Toms (sense equip), scar Daz (Mallorca)

Iaki Senz (Rcing de Santander), Dani Abalo (Sivasspor), Bernardello (Cruz Azul)

Vadcz (sense equip)DEPORTIVO ALABS

ALBACETE BALOMPI

Vctor Curto (KAS Eugen), Fede Vico (Anderlecht), Dani Mallo (sense equip), Neuton (Granada)

Agus (Houston), Israel Bascn (sense equip), Mikel (Llevant B)

CD TENERIFE Sal Garca (Deportivo), Moutinho (Ma-llorca)Abel Surez (Poli Timosoara), Pedro Mar-tn (Celta B)

UD ALMERAGoi (CA Tigre), Kalu Uche (Pune City), Saveljich (Justicia), Juan Ramrez (Colo-rado), Azeez (Almera B)

Montoro (Las Palmas), Hadzic (Elche), Antonio Marn (Almera B), Zabaco (Cul-tural Leonesa), Cristian Herrera (Girona)

AD ALCORCN Dani Bentez (sense equip) Sergi Guardiola (Granada B), Josan (UCAM Murcia), Martnez (Numncia)

14 diarims 03/02/2016 ESPORTS

El tarragon Jordi Rodrguez, campi dEspanya de rem de llarga distncia

REM

Es va imposar a la categoria juvenil, en la modalitat de skiff i en la distncia de 6.000 metres

RedacciJordi Rodriguez Orofino sha proclamat campi dEspanya en el Campionat dEspanya de Fons per Clubs, que es va disputar diumenge passat al Centre dAlt Rendiment de La Cartuja (Sevi-lla). El remer del Reial Club Nu-tic de Tarragona es va imposar

en la categoria juvenil masculi-na, en la modalitat de skiff i en la distncia de 6.000 metres.

En la competici, van desta-car tamb David Lorente amb un 13 lloc en categoria juvenil mascul; i en les categories ab-solutes, Marc Franquet va acon-seguir la 6a posici en 2-ABM;

Pau Franquet, la 14a a 2-ABM i Guillermo Perez Escribano, la 14a en 1xABM. Aquests ltims esportistes del Reial Club Nutic de Tarragona sn integrants de la selecci espanyola, que pretn classificar el mes de maig, per participar en els Jocs Olmpics de Ro de Janeiro 2016.

En el Campionat Espanyol de rem olmpic de Fons partici-pen ms de 300 esportistes de 35 clubs darreu dEspanya, aix com delegacions especials dHo-landa i Eslovnia.

Jordi Rodriguez va integrar la temporada passada a la selecci juvenil Catalana, i amb els seus

xits compta amb moltes possi-bilitats de tornar a ser convocat per remar en cites internacio-nals. En el darrera anys, Reial Club Nutic est assolint molts xits. Aquesta temporada, les-

cola de rem, dirigida per Alejan-dro Demiddi, prcticament ha duplicat inscripcions, i espera aconseguir molts xits ms en les prximes competicions, tant nacionals com internacionals.

VRspoRt Rowing

Jordi Rodrguez s integrant de la selecci juvenil catalana.

FUTBOL

El CF Reus fitxa els argentins Matas Draghi i Alan Gabriel RodrguezEl club roig-i-negre ha donat dalta un porter i un defensa central, ambds a punt de fer els 23 anys i fins ara en actiu a diferents equips dArgentina

A dalt, larquer Matas Draghi; a baix, el central Alan Gabriel.

CEDiDEs

Una entrada gratis amb labonament contra lHrcules

Els abonats del CF Reus De-portiu que ho desitgin po-dran recollir, des davui di-mecres fins el mateix dia del partit, una entrada de regal de la seva mateixa zona per assistir acompanyats al partit contra lHrcules del prxim diumenge dia 7. Ho podran fer presentant el seu abonament a les oficines de lEstadi, en horari de deu del mat a dues del migdia i de cinc a vuit de la tarda, o a la taquilla a partir de les deu del mateix diumenge. Els abonats de Tribuna Alta po-dran escollir entre dues op-cions: obtenir una entrada de la seva zona o dues entra-des de Lateral o Gol, sempre a cost zero. Lentitat de la capital del Baix Camp fa una crida permanent a lafici roig-i-negra per acompa-nyar lequip en els duels a lEstadi, especialment ara que el tram decisiu de la temporada posar a prova la capacitat dels homes de Natxo Gonzlez cam de la disputa del que seria el seu segon play-off consecutiu. El que enfrontar CF Reus i Hrcules es preveu un dels ms atractius.

Mnica PrezEl CF Reus ha ins-crit en les darreres hores dos nous fut-bolistes. Es tracta del porter Matas Nicols Draghi i un central, Alan Ga-

briel Rodrguez. Tots dos sn ar-gentins i tenen menys de 23 anys. Draghi (Mendoza, 1993) s un ar-quer d1,90 metres que va incor-porar-se en lanterior mercat hi-vernal a les files del Club Sportivo Independiente Rivadavia de la Primera B Nacional, alliberat des del Puerto Nuevo. Ara, es troba-ria a prova amb un altre equip, el Gutirrez Sport Club, en lluita per guanyar-shi un lloc sota pals i on ahir mitjans argentins dona-ven la seva incorporaci com a imminent. Dret i amb domini del joc aeri grcies a la seva ala-da, el meta va iniciar-se al futbol

amb lHuracn de Sanrafael. Per la seva banda, Alan (Buenos Ai-res, 1993) s un central que pot actuar tamb de lateral i est for-mat al bonaerenc Centre dEntre-nament per a Futbolistes dAlt Rendiment (CEFAR), vinculat al FC Barcelona. El defensa forma part del vestidor del Club Atltico Fnix, a qu va arribar procedent del Club Atltico Huracn.

La situaci dambds juga-dors, unida al fet que el CF Reus declins ahir pronunciar-se en cap sentit sobre el seu fitxatge, podria respondre a la qesti que almenys un dels dos formessin part duna operaci comercial de qu lentitat reusenca partici-paria sense que els jugadors aca-bessin vestint la samarreta roig-i-negra. Laltra de les possibilitats ms factibles portaria el central al vestidor del filial CD Morell. Aquest ltim escenari, per, no

sembla tan propici per a Draghi, tant pel seu context professional a Argentina com pel fet que la plantilla del CF Reus, en principi, compta ja amb tres opcions per cobrir la porteria: Edgar Badia, Aitor Embela i Ral Bernabeu. Ms enll de les hiptesis, el cert s que club de la capital del Baix Camp ni ha fet pbliques les ins-cripcions ni ha programat, com a mnim fins ahir, data i hora per a la posada de llarg a Reus.

Una plantilla de 21 jugadorsLa plantilla del CF Reus ha posat nom, per aquesta segona volta, a 21 de les 22 fitxes, deixant-ne lliure una de sub-23. El darrer en arribar, un Samu amb qu la direcci esportiva roig-i-negra donava per tancat el captol din-corporacions al mercat hivernal. Abans, havia signat contracte tamb Aritz Lpez Garai.

1503/02/2016 diarimsCARNAVAL

Laura GmezFa uns dies que moltes perso-nes tenen en el seu calendari marcat la festivitat de Carnaval. Els municipis del Camp de Tar-ragona enceten aix uns dies on les disfresses, carrosses, rues de llument i els pats tpics com la botifarra dou seran els m-xims protagonistes. Les colles participants de les rues, aix com aquelles que organitzen els personatges centrals com el rei Carnestoltes, estan ultimant els darrers detalls. Cada un dels municipis t el

seu tarann i programa els seus actes, alguns centrats en el cap de setmana, i altres repartits en tota la setmana des de Dijous Gras fins al Dimecres de Cendra. A continuaci, es repassen les di-ferents propostes dels pobles del Camp de Tarragona.

TarragonaDes del cap de setmana passat, la ciutat de Tarragona est immer-sa en les festes del Carnestoltes i shan portat a terme alguns actes com la xarronada popular, la in-auguraci de lexposici Carna-val 2016, retrospectiva 2015, el Bastiment de la Bta i la presen-taci del Ninot i la Ninota. La festa continua avui amb

la recepci del Rei Carnestoltes XXXV i la seva Concubina per part dels seus Squits. A partir de les set de la tarda, des del Teatre Tarragona, faran entrada amb-ds personatges que desfilaran fins a la plaa de la Font, on el consistori tarragon els entrega-r la vara de comandament de la ciutat. Entre altres activitats pro-gramades, dem, diada de Dijous Gras, tindr lloc a linterior del Mercat Central, el Carnaval Gas-tronmic amb el tast de la boti-

farra dou, elaborada als obra-dors de les parades del Mercat. Ser dem quan es porti a terme un dels actes ms esperats del carnaval tarragon, la Disfressa dOr que, per segon any es far a la TAP a partir de les deu de la nit.El divendres s el dia dedicat

al carnaval dels ms menuts de Tarragona. Entre altres actes, hi haur la Rueta de les escoles i les llars dinfants que desfilaran per la Rambla Nova, Sant Agust, Portalet fins a arribar a la plaa de la Font. Durant el dia se cele-brar diferents actes danimaci infantil i el Rei Carnestoltes i la Concubina visitaran seus soci-als, escoles i entitats tarragoni-nes. El Mercat Central portar a terme la I desfilada de disfresses infantils dels voltants del Mercat a partir de dos quarts de set de la tarda i, parallelament, tamb sorganitza al barri del Port un concurs i festa de disfresses. Per acabar la jornada de di-

vendres, hi haur el concert de Carnaval amb Antonio Jos, del programa televisiu La Voz; La Farra dels Ninots i les xirigotes. El dissabte 6 es portar a ter-

me lonzena edici de la Baixada i 2a Pujada del Pajaritu, a partir a dos quarts de dotze del mat i, a la tarda, hi haur la Rua de lArte-sania. Lendem, diumenge, ser el torn de la Rua de Llument on les colles desfilaran amb les se-ves espectaculars disfresses. Al-tres actes destacats del carnaval sn l11 Certamen Drag Queens & Drag King, que tindr lloc el dill