• La seva concepció de l’ésser humà combina elements de dos grans moviments culturals:a) La il·lustració: raó, perfeccionament i progrés.b) El romanticisme: sentiments, individualitat i originalitat.

• Com ho porta a terme?:1. La principal diferència amb la resta dels animals és la possessió d’unes facultats superiors: el

seu desenvolupament i exercici possibiliten: la consecució de la felicitat (utilitarisme eudemonista),

2. Com també el seu propi perfeccionament: idea de l’esser humà com a ésser progressiu.

Per influència de Humboldt, aquest procés de perfeccionament s’ha d’orientar al desenvolupament de la pròpia individualitat, per a la qual cosa es necessiten dos requisits, que hi hagi:

a) Llibertat, que és un dels elements indispensables pel desenvolupament humà i el benestar col·lectiu (liberalisme utilitarista), i

b) Varietat de situacions.

3. Ara, això ha de ser possible per a tothom en virtut de la consideració de la igual dignitat humana:Tot individu ha de tenir la possibilitat de perfeccionar-se a si mateix i desenvolupar la seva pròpia

individualitat de manera que pugui aconseguir el seu propi camí cap a la felicitat.Per a fer-lo possible s’hauran de portar a terme les reformes econòmiques i polítiques que siguin

necessàries (liberalisme social).

3. John Stuart Mill (1806-1873)3.2 El problema de l’ésser humà: l’ésser humà progressiu

Pàgina 354

Textpàgina 354

Textpàgina 354

A. El problema de la moral: la necessitat d’un criteri moral• Defensa del principi d’utilitat o de la màxima felicitat com a criteri per:

a) Distingir el bé del mal, saber què cal fer per obrar correctament (dimensió ètica).b) Elaborar les lleis, decidir les accions de govern o crear les institucions polítiques

(dimensió política).• Objectiu: l’exposició detallada, clara i precisa d’aquest principi, per tal de:

a) Posar-lo en valor.b) Eliminar-ne les objeccions i les interpretacions errònies.

B. Què és l' utilitarisme?1. En què consisteix el principi d’utilitat?

• Enunciació del principi:

• És una ètica:a) Eudemonista: en identificar bé amb felicitat.b) Hedonista: en identificar felicitat amb la consecució del plaer o la reducció del dolor.

3. John Stuart Mill (1806-1873)3.3 El problema de la moral: l' utilitarisme eudemonista

Pàgina 355

Textpàgina 356

“Tota acció és bona en la mesura que tendeix a promoure la felicitat (la màxima felicitat per al màxim

de persones)”

2. No és una moral de porcs: en el plaer podem distingir a més de quantitat, la qualitat• 1a interpretació errònia: que identifica el plaer amb els plaers més grollers (animals).

• Resposta: els plaers d’un animal no satisfan el concepte de felicitat que és possible en l’ésser humà.• Argumentació: l’ésser humà posseeix unes facultats superiors, específicament humanes (fonament

antropològic) l’exercici de les quals proporciona un plaer qualitativament superior i més valuós (que el merament sensual resultat de l’exercici dels apetits animals).

• Quines són aquestes facultats?:

• Conclusió: per tant,a) Podem distingir en el plaers entre la quantitat i la qualitat.b) Els plaers de l‘ intel·lecte són qualitativament més valuosos que els plaers corporals.c) I, a més, són menys costosos, més duradors i segurs.

3. John Stuart Mill (1806-1873)3.3 El problema de la moral: l' utilitarisme eudemonista

Pàgina 357

Textpàgina 357

• Com a desig de saber, coneixement i desenvolupament d’una cultura intel·lectual

Intel·ligència• Plasmada en la creació o el gaudi de l’artSensibilitat

estètica• Orientats a la consideració vers als nostres

semblantsSentiments morals

Quina prova tenim que això és realment així? (que uns plaers són més valuosos que els altres)Empirisme: Preguntem Quin plaer és més desitjable? , a les persones que:

a) Han experimentat els dos tipus de plaers i hi estan familiaritzats,b) Són capaços d’apreciar-los,c) Més possibilitats d’experimentació han tingut,d) Més habituats estan a l’autoobservació i la reflexió.

• Si responen guiats per la pròpia experiència i no pas per qualsevol idea preconcebuda diran que: el mode de vida basat en l'exercici de les facultats superiors és més valuós.

• El fonament d’aquesta elecció és l’experiència i el sentit de la dignitat que tot ésser humà té en certa manera i proporció amb les seves facultats superiors.

3. John Stuart Mill (1806-1873)3.3 El problema de la moral: l' utilitarisme eudemonista

Pàgina 358

Argumentaran que:1. No es canviarien per un que no sap gaudir-ne o un animal amb tots els

plaers satisfets, ja que coneix la diferència entre:a) Acontentament: satisfacció de les necessitats corporals → plaers

sensuals.b) Felicitat: satisfacció de les necessitats intel·lectuals → plaers

intel·lectuals.2. Ni canviarien la seva intel·ligència per l' ignorància, ja que:

a) Aquesta opció no menyscaba la seva felicitat (és a dir, que en iguals condicions sigui menys feliç que un ignorant), ja que:

b) El saber li permet conèixer:i. Els límits i les possibilitats de la felicitat en el món que viu,ii. Els mitjans millors per aconseguir-la,iii. La manera millor de suportar les seves imperfeccions.

3. John Stuart Mill (1806-1873)3.3 El problema de la moral: l' utilitarisme eudemonista

Pàgina 358

José Vidal González Barredo

Textpàgina 358