Embed Size (px)
Citation preview
3. TERCERA PART
A. Jacobsen. Munkegaard School. Gentofte, 1954-56 Façanes dels patis i les aules
121
EMBOLCALLS
METODOLOGIA
Per últim, el projecte defineix els seus embolcalls i s’enfronta als límits constructius i estructurals que el caracteritzen. Les formes cel·lulars i els mecanismes d’enllaç han de ser coherents amb els materials utilitzats i les seves dimensions han de respondre a la morfologia estructural triada. Materials i procediments constructius han de ser sensibles a les tensions emeses pel lloc on s’ubica l’acció arquitectònica, per tal d’inserir-se de manera harmònica i no crear despeses ni tensions afegides que entrarien en contradicció amb la voluntat d’habitabilitat que caracteritza el curs. De la mateixa manera, les façanes i els volums han d’oferir una composició coherent amb el programa i les condicions inte-riors de les diferents peces del edifici, i harmonitzar de manera integral els elements naturals i artificials de tot el conjunt.
A la darrera part del curs es posa l’accent en la definició compositiva i material de les façanes i volums de l’edifici. Les classes teòriques que l’acompanyen insisteixen en els mecanismes de control del ritme de les unitats que es repeteixen i en l’harmonia de tots els seus elements. Això, combinat amb una adequada elecció dels materials i amb una valoració i incorporació, si s’escau, de les condicions ofertes per l’entorn immediat, contribueix a millorar la relació del conjunt edificat amb el medi i amb els recursos materials disponibles.
122
LLIÇÓ 3.1. Magda Mària
122
0. Claude Bragdon. Ritmes comparats entre una composició musical en 4/4 i la façana del Palau Giraud a Roma
EL RITME I LES FAÇANES
De manera similar a les composicions musicals, les façanes que incorporen unitats que es repeteixen consten d’una matriu bàsica anomenada ‘figura’, que constitueix el patró a partir del qual el sistema es desenvolupa. Formant part de la figura es troben tot un conjunt d’elements afegits o excavats que es subordinen a ella. A l’arquitectura clàssica, aquests últims són, entre d’altres, columnes, pilastres, arquitraus, frisos, cornises, arcs, galeries, finestres, balconades, portes o basaments. L’arquitectura moderna, tot i la seva evident reducció de components, comparteix amb el classicisme alguns del principals mecanismes de composició rítmica d’elements i en fa ús per articular les figures externes que identifiquen les unitats.
Aquesta lliçó estableix una sèrie de categories que agrupen exemples morfològicament semblants, ubicats en èpoques i geografies diverses, per tal d’ajudar a oferir solucions a volums i façanes que s’articulen gràcies a la repetició sistemàtica de les seves unitats.
123
1. A. Bonet Castellana. Identificació de la figura en la façana de l’escola d’Hifrensa. L’Hospitalet de l’Infant, 1967
124
EL RITME TROQUELAT
El ritme de les unitats ve marcat pels fo-rats troquelats en la façana, que es van repetint de manera constant, fent preval-dre així una percepció murària del con-junt. Testimoni dels sistemes construc-tius presents en una ciutat, exemple del caràcter i de les maneres de viure d’una determinada societat, el ritme troquelat, amb la seva infinita varietat d’elements, figures i materials, constitueix una extra-polació de la intimitat i l’anonimat de les unitats habitables i la seva relació amb l’espai col·lectiu del exterior.
4. J. A. Coderch. Escola Joan Mirò. Barcelona
2. Farwick & Grote. Upperschule Schillerstr. Berlín
3. Projecte d’Escola Maternal. París, 1891
125
EL RITME ESTRUCTURAL
L’ordre estructural de la façana, expres-sió de la verticalitat de les forces de gravetat i de la horitzontalitat dels forjats, es manifesta com un esquelet, combinat amb la massa murària i amb les obertu-res. Una malla regular, de ritme constant o fragmentat, preval per sobre l’anècdota dels fragments del pla. A l’interior del lí-mit de l’esquelet, cada fragment gaudeix de la llibertat d’albergar episodis diver-sos.
5. A.& P. Smithson. Escola a Hunstanton, 1950-54
6. Alfred Roth. School Girls Rumaithiya. Kuwait, 1967-70
126
EL RITME GEGANT
La composició jeràrquica consta d’uns elements constitutius superiors i altres de subordinats. Una entrada principal és més important que no pas una finestra dins d’una filera; i un ordre de colum-nes és més important que el fons sobre el qual es manifesta. En aquest cas, la jerarquia s’expressa amb el caràcter vertical de les columnes a les quals es subordina la resta dels elements de cada una de les figures.
7. E. Castiglioni. Escola a Busto Arsizio, 1958
8. Fritz Schumacher. Gymnasium Walddörfer. Volksdorf, 1929
9. Handmade School Rudrapur. Bangla Desh, 2006 10. G. Terragni. Parvulari St. Elia. Como,1936
127
EL RITME VOLUMÈTRIC
La unitat i els seus elements es mani-festen explícitament en una figura que es va repetint en l’espai per mitjà d’uns ritmes marcats per volums constants o canviants. El pla superior acostuma a quedar alliberat de tota alineació contínua en alçada, mentre que l’entrega amb el terra pot ser regular.
11. J. A. Coderch. Escola a Lleida, 1980
12. Carles Fochs. Escola a Sitges, 1980
13. A. Roth. Riedhof Secundary Sch. Skopic, Yugoslavia, 1966
128
EL RITME GIRAT
La pauta de les façanes la marquen figures que han estat distorsionades per a què la seva combinació rítmica introdueixi una percepció no estàtica sinó dinàmica del conjunt. La plàstica polièdrica del ritme girat comporta en sí mateixa el concepte espai-temps. La derrota de la finestra com a tal, és a dir, com a forat practicat a la paret, fa que aquesta assumeixi una posició activa, desplegant activitats diverses.
15. C. Pinós. Institut a Mollerussa, 1998-200114. G.L.C. Pimlico School. Londres, 1964-1970
129
EL RITME ALTERAT
Amb influències neoplàstiques, el ritme alterat trenca amb l’autonomia de les fi-gures geomètriques regulars, escapant d’un ordre estructural en malla, o d’un ordre pautat per una trama subjacent. Anti-monumental i aparentment casual, la finestra té una posició activa en relació a la superfície plana de la paret. Suprimi-da la simetria i la repetició, el ritme alte-rat proposa una relació equilibrada entre parts i elements desiguals i heterogenis.
16. Atelier PRO. Lorenzschool. Leiden
18. A. Blanco, A. Colon. Colegio Sanchidrian. Ávila, 2000
17. K. Sejima. Zollverein School Management and Design
130
LLIÇÓ 3.2. Pablo Garrido
0. Antoni Gaudí. Teresianas. Barcelona
EL FORAT I LA PELL
La piel del edificio es el elemento que determina los flujos de intercambio energético del interior con el exterior y, con ellos, las condiciones de confort y la eficiencia energética, pero también el grado de re-lación con su entorno ambiental más próximo, algo especialmente sensible en el caso de una escuela. La interrelación entre todos estos asuntos puede incluso llevar a planteamientos contradictorios entre sí. La respuesta arquitectónica precisa de un delicado equilibrio cuya responsabilidad recae de forma directa en la labor del arquitecto.
A pesar de que el gran desarrollo de la industria de la construcción permite disponer de sistemas constructivos cada vez más sofisticados y eficientes, la clave continua siendo el manejo de las grandes estrategias del proyecto: disposición, orientación, forma, composición, proporción…
131
1. Lacaton & Vassal. Escuela Universitaria de Artes y Ciencias Humanas. Grenoble, 2001
132
TRANSMISIÓN TÉRMICA Y FACTOR DE FORMA
El parámetro más empleado para valorar las prestaciones térmicas de un cerramiento es el coeficiente de transmisión térmica o transmitancia. Sin embargo, no es éste un factor que suela condicionar el planteamiento del proyecto, ya que, en los casos normales, se concreta en la mayor o menor presen-cia de aislamiento térmico y en el cuidado en la resolución de los puentes térmicos. Sí que puede ser determinante, en cambio, el control del factor de forma, que es la relación entre la piel expuesta y el volumen interior. En este sentido, la arquitectura escolar tiende con en muchas ocasiones a adoptar disposiciones esponjadas que llegan a multiplicar la superficie de intercambio energético con el ex-terior. Controlar este factor de forma o asumirlo con medidas compensatorias son medidas para una eficiente gestión energética que van allá de un simple problema constructivo para pasar a ser estrate-gias básicas del proyecto.
2. Werknetz. Escuela en Flims. Suiza, 2003
3. Atelier DeShaus. Xiayu Kindergarten. Shanghai, 2004
4. Cambios en las demandas energéticas de un edificio para diferentes factores de forma
133
ORIENTACIÓN Y PROTECCIÓN SOLAR
El control de la radiación solar constituye uno los mayores condicionantes para la fachada de un edi-ficio docente. La resolución de los huecos ha de aportar una correcta iluminación, un control del des-lumbramiento ocasional, una protección de la radiación en los meses cálidos y también la posibilidad de oscurecimiento. Buscar la luz de la orientación norte para los espacios de enseñanza es un tópico discutible cuya eficacia se basa en evitar los problemas de controlar la luz de sur, claramente más fa-vorable y de mayor calidad. La arquitectura escolar se caracteriza, entre otras cosas, por la impositiva presencia de estos medios de control. La misión del arquitecto será entender que no sólo se trata de parar la radiación, sino de modularla adecuadamente. Persianas, lamas, toldos, celosías o brise-soleils pueden ser elementos más o menos eficaces con resultados muy diferentes en cuanto a las condicio-nes de iluminación, aprovechamiento energético, fiabilidad, envejecimiento o mantenimiento.
5. Nivel de radiación incidente en función de la superficie expuesta
6. Martorell, Bohigas, Mackay. Escola Thau. Barcelona, 1975
7. Roldán + Berengué. CEIP El Pi. St. Pere de Ribes, 1996
8. J. García. IES en Tiétar. Cáceres, 2003
134
PROPORCIÓN DE SUPERFICIE ACRISTALADA
La voluntad contemporánea de transparencia, sumada al desarrollo económico y tecnológico, ha per-mitido la presencia cada vez mayor de grandes superficies acristaladas en las fachadas. El hueco aporta luz y vistas, pero constituye también el eslabón débil del envolvente térmico. La transmisión térmica de un cerramiento acristalado de calidad está 3 ó 4 veces por encima de la de un cerramiento opaco bien aislado. Una fachada con de baja proporción acristalada y soluciones constructivas ele-mentales puede presentar un comportamiento superior al de una fachada más acristalada equipada con sistemas de mayor eficiencia. El control de la proporción de hueco, pues, será una eficaz estrategia para reducir las pérdidas energéticas del edificio y también el coste económico global de la fachada.
9. Variación en la transmisión térmica global en función de la proporción de hueco y los sistemas constructivos empleados
10. Burkard Meyer. Escuela Brühl. Gebenstorf. Suiza, 1997 11. L. Clotet y I. Paricio. CIP-IES Rodriguez Fornós. Valencia, 2003
135
HUECO, MATERIALIZACIÓN E IMPACTO
El control de la superficie acristalada puede reportar ventajas en la transmisión térmica global, pero también en el impacto ambiental asociado a los materiales empleados. Así, la energía embebida re-lativa de los sistemas constructivos más comunes para la resolución del hueco (aluminio, acero, vidrio…) es claramente superior a la de los empleados de forma convencional para las partes opacas. La vida útil de un cerramiento acristalado, además, es inferior, lo que supone un impacto final mayor. Proyectar el hueco es trabajar con la parte más atractiva de la fachada, pero también la de mayores repercusiones energéticas y ambientales. Tomar conciencia de ello es el primer paso de cara a una acción eficiente.
13. E. Arroyo. Escuela en Sondika, 1998
12. Estimación de la energía primaria embebida en los materiales de construcción
14. SOM. Burr Elementary School. Connecticut, 2004
136
3. EMBOLCALLS. SELECCIÓ PROJECTES ALUMNES
El projecte planteja una solució formal diferenciada entre les façanes exte-riors i les interiors del conjunt. Confia en la composició de forats verticals en les zones de pas, mentre que les grans obertures es reserven per les aules, buscant un equilibri entre la quantitat de massís i d’obertura.
El ritme de ple i buit de la planta ofereix la pauta compositiva a les façanes del conjunt que, juntament amb la volumetria general de l’edifici, té un tractament unitari, tot i la complexitat del programa escolar. Les aules bus-quen obrir-se a la millor orientació, amb grans obertures que s’intercalen amb panys massissos. Les peces de major tamany es resolen amb ober-tures de major dimensió, seguint amb un ritme de composició similar al de les aules.
Les façanes proposades sorgeixen del joc volumètric de les aules, on les obertures segueixen la geometria marcada per la inclinació de les cober-tes. Hi ha una contenció en la quantitat d’obertures que es plantegen de forma controlada i puntual, diferenciant el tractament de façana de la zona d’aules respecte el dels edificis singulars. En aquest darrers, les obertures són més generoses.
El sistema de creixement de patis i aules porta a un tractament de la faça-na que intercala buits amb volums edificats, formant un joc que també resol la façana interior. Els espais de connexió, en alguns casos, passen d’una posició central a formar façana, on el ritme el composen les fi-nestres i les parts massisses. La façana de les aules s’aboca en la seva totalitat a l’interior de l’illa, al voltant dels dos grans patis de l’escola que queden protegits per una corona edificada.
Es proposa un tractament diferenciat entre les façanes urbanes i les inte-riors on hi ha les aules.El ritme de forats intercalats al carrer contrasta amb les obertures de les aules que donen al pati que, a través de grans porxos, ofereixen un espai intermig entre l’interior i l’exterior, i una protecció solar adequada a l’ús escolar.
L’elecció del sistema constructiu i dels materials, els murs de pedra, està íntimament relacionada amb el territori, però també amb la solució arqui-tectònica proposada, un conjunt d’aules excavades seguint el pendent del terreny que, entre els dos murs, s’obren cap al pati de l’escola.
MANRESA
Sergi Alguacil. TAP X
Xavier Pérez. TAP IX
Núria Llauradó. TAP X
Ulrika Lowen. TAP VII
Patrícia Mollà. TAP VIII
Rubén Sesé. TAP X
137
BARCELONA
Genís Plassa. TAP VII
Juan Carlos Giraldo. TAP VIII
Íngrid Valero. TAP VII
Jaime Munné. TAP VIII
L’ordre estructural del projecte marca la pauta compositiva de les faça-nes que parteixen d’un mòdul de proporcions verticals que resol totes les obertures de l’edifici, donant-li un caràcter unitari a l’escola.
El sistema de creixement lineal que colonitza el solar en forma de ziga zaga, intercala aules amb espais comuns, un ritme que es reflecteix a les façanes on el material que les composa és el vidre. En els espais de circulació es tracta d’U glass, mentre que en les aules, grans obertures orientades a Sud desenvolupen un ritme compositiu vertical. Les peces singulars utilitzen el mateix sistema compositiu, canviant d’escala la di-mensió de les obertures.
El tractament de les façanes de l’escola és diferent al carrer i a l’interior d’illa. Mentre que la façana que dialoga amb l’Eixample es composa a través d’eixos verticals que, en alguns casos, es desplacen lliscant ho-ritzontalment, la façana a pati ve pautada per l’estructura, una malla de pilars i forjats que forma uns porxos que garanteixen la protecció solar de les aules.
El projecte treballa la composició de la façana en diferents plans que in-tercalen murs cecs amb grans obertures, on hi ha les aules. La composi-ció general és vertical, buscant la màxima integració amb les façanes de l’Eixample i, alhora, donant resposta a les mitgeres de gran alçada dels edificis veïns.
CENTRE D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA A MANRESA Sergi Aguacil TAP X
138
Emplaçament 1
139
CENTRE D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA A MANRESA Xavier Pérez TAP IX
140
Emplaçament 1
141
CENTRE D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA A MANRESA Núria Llauradó TAP X
142
Emplaçament 2
143
CENTRE D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA A MANRESA Ulrika Lowén TAP VIII
144
Emplaçament 3
145
CENTRE D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA A MANRESA Patricia Mollà TAP VIII
146
Emplaçament 3
147
CENTRE D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA A MANRESA Rubén Sesé TAP X
148
Emplaçament 4
149
CENTRE D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA A BARCELONA 22@ Genís Plassa TAP VII
150
Emplaçament 1
151
CENTRE D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA A BARCELONA 22@ Juan Carlos Giraldo TAP VIII
152
Emplaçament 1
153
CENTRE D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA A BARCELONA 22@ Ingrid Valero TAP VII
154
Emplaçament 2
155
CENTRE D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA A BARCELONA 22@ Jaime Munné TAP VIII
156
Emplaçament 3
157
BIBLIOGRAFIA
158
Antonio Bonet. Poblat Hifrensa, L’Hospitalet de l’Infant. Ed. COAC Demarcació de Tarragona, 2005
ARNE JACOBSEN, Edificios públicos. 2G nº 4, Gustavo Gili, Barcelona,1997
Arquitectura d’Ensenyament. BENEDITO, Josep, PERNAS, Francesc (ed). Generalitat de Catalunya . Departament d’Ensenyament, Barcelona, 1989
BLUNDELL JONES, P., Hans Scharoun. Phaidon Press Ltd. Hong Kong, 1995
BROWN, G.Z.; DEKAY, M., Sun, wind & light. John Wiley & Sons, Inc. New York, 2001
BUDDE, Ferdinan, WOLFRAM THEIL, Hans, Schulen. Handbuch für die Planung und Durchfürhrung von Schulbauten. Verlag Georg D. W. Callwey, München, 1969
BURKE, Catherine, GROSVENOR, Ian, School, Reaktion Books, London, 2008
CARDIF, Janet, BURES MILLER, George, The killing machine and other stories 1995-2007. MACBA, Hatje Cantz, Matildenhöhe Darmstadt, 2007
CAUDILL, William W., Toward Better School Design. F. W. Dodge Corporation, New York, 1954
CHÂTELET, Anne-Marie, Paris à l’école. Éditions du Pavillon de l’Arsenal. Picard éditeur, 1993
Corrales y Molezún, Medalla de Oro de la Arquitectura, 1992. Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España, 1993
Corrales y Molezún. Centro de Publicaciones. Ministerio de Fomento. Madrid, 1996
CUBELES, Albert, CUIXART, Marc, Josep Goday Casals. Arquitectura escolar a Barcelona de la Mancomunitat a la República. Ajuntament de Barcelona, 2008
2C Construcción de la Ciudad, nº 14. “Aldo Rossi: cuatro obras construidas”, 1975
DUDEK, Mark, Kindergarten Architecture: Space for the imagination. E & FN Spon, Londres, 1996
DUDECK, M., A Design Manual. Schools and Kindergartens. Birkhäuser. Basel, 2008
VAN EYCK, Aldo, The Child, the City and the Artist. Ed. by Vincent Ligteelijn and Francis Strauven. Sun, 1962
FABER, Tobias, Arne Jacobsen. Ed. di Comunità. Milano, 1964
GAUZIN-MÜLLER, D., Arquitectura Ecológica. Gustavo Gili. Barcelona, 2002
HAUSLADEN, G., DE SALDANHA, M., LIEDL, P., Climate Skin. Birkhäuser. Basel-Boston-Berlin, 2006
HEIDEGGER, Martin, “Bauen, wohnen, denken”, 1951. Versión en castellano: “Construir, habitar, pensar”. Conferencias y artículos. Ediciones del Serbal, Madrid, 1994
159
HERTZBERGER, Herman, Space and the Architect. Lessons in Architecture 2. 010 Publishers, Rotterdam, 2000
HERTZBERGER, Herman, Space and Learning. 010 Publishers, Rotterdam, 2008
KAHN, Louis, I.,“Forma y proyectación” The Voice of America, 1960. Louis I. Kahn, idea e imagen, pp, 63-66
KRAMER, Sibylle, Schools. Educational Spaces. Braun Publishing AG, Berlin, 2010
KRONENBURG, R., Flexible. Arquitectura que integra el cambio. Blume. Barcelona, 2007
LEUPEN, B., HEIJNE, R., VAN ZWOL, J. (EdS), Time based architecture. 010 Publishers. Rotterdam, 2005
LIGTELIJN, Vincent (ed.), Aldo van Eyck. Works. Birkhäuser, Basel, Boston, Berlin, 1999
MARCIANO, Ada, Giuseppe Terragni opera completa 1925-1943. Officina edizione, Roma, 1987
MÀRIA, Magda, FUERTES, Pere, “As formas de habitar”/”Las formas del habitar”. Arquitectura Ibérica, nº 32, Junio 2009
Mostra d’arquitectura escolar. Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament, 1986
NAVARRO BALDEWEG, Juan, La habitación vacante. Ed. Pre-textos. Girona, 2001
NORBERG-SCHULZE, Christian, Louis I. Kahn, idea e imagen. Xarait ed., Madrid, 1981
ROTH, Alfred, New School Building. Thames and Hudson, Londres, 1966
Alfred Roth. Architect of Continuity. Waser Verlag für Kunst und Architekture. Zurich, 1985
SCHITTICH, C. (Ed), Solar Architecture. Edition Detail, Bikhäuser. München, 2003
SCHNEIDER, T., TILL, J., Flexible Housing. Architectural Press. Oxford, 2007
School Buildings. The State of Affaire. The Swiss Contribution in an Internacional Context. Birkhäuser. Basel, 2004
SINNOT, Edmund W., The Problem of Organic Form. Yale University Press, New Haven, 1963
SIREN, Kaija and Heikki Architect. Introduction Jürgen Joedicke . Editor: Erik Bruun, Sara Popovits. Helsinki, 1976
SMITHSON, Alison and Peter, Cambiando el arte de habitar, Londres, 1994. Ed. Gustavo Gili, Barcelona, 2001
The urban school. Buildings for Education in London 1870-1980. Greater London Council, London, 1983
UTZON, Jorn, Additive architecture. Edition Blondal, 2009
VERSTEGEN, T. (ed.), Contemporary Dutch school architecture. NAI Publishers / Staro
WIRZ, H. (ed.), Burkard Meyer. Konkret/Concrete. Quart Verlag. Luzer, 2007
PROCEDÈNCIA DE LES IMATGES
160
INTRODUCCIÓ. COMUNITATS HABITABLES0: ROTH, Alfred, New School Building. Thames and Hudson, Londres, 1966
Lliçó 0. Ensenyar, aprendre, habitar0: The urban school. Buildings for Education in London 1870-1980. Greater London Council, London, 19831: CAUDILL, William W., Toward Better School Design. F. W. Dodge Corporation, New York, 19542, 3, 4, 5, 6: ROTH, Alfred, New School Building. Thames and Hudson, Londres, 19667: DUDEK, Mark, Kindergarten Architecture: Space for the imagination. E & FN Spon, Londres, 1996 8: CUBELES, A., CUIXART, M., Josep Goday Casals. Arquitectura escolar a Barcelona de la Mancomunitat a la
República. Ajuntament de Barcelona, 20089: http://www.crookedbrains.net/2008/05/interesting_22.html10: http://noravr.blog.lemonde.fr/2007/09/01/les-enfants-piriac-sur-mer11: ROTH, Alfred, New School Building. Thames and Hudson, Londres, 196612: HERTZBERGER, Herman, Space and Learning. 010 Publishers, Rotterdam, 200813, 14, 15,16: ROTH, Alfred, New School Building. Thames and Hudson, Londres, 196617: CHÂTELET, Anne-Marie, Paris à l’école. Éditions du Pavillon de l’Arsenal. Picard éditeur, 199318: http://www.diariocritico.com/2009/Septiembre/nacional/171264/ordenadores-primaria-colegio.html
PRIMERA PART. UNITAT I SISTEMA0: ROTH, Alfred, New School Building. Thames and Hudson, Londres, 1966
Lliçó 1.1. On ensenyar, on aprendre, on habitar0, 1: CAUDILL, William W., Toward Better School Design. F. W. Dodge Corporation, New York, 1954 2: CHÂTELET, Anne-Marie, Paris à l’école.Éditions du Pavillon de l’Arsenal. Picard éditeur, 1993 3: ROTH, Alfred, New School Building. Thames and Hudson, Londres, 19664, 5: CHÂTELET, Anne-Marie, Paris à l’école. Éditions du Pavillon de l’Arsenal. Picard éditeur, 19936: COHEN, Jean-Louis, André Luçart, 1894-1970. Ed. Mardaga, Liège, 19957, 8, 9: HERTZBERGER, H., Space and the Architect. Lessons in Architecture 2. 010 Publishers, Rotterdam, 200010: CUBELES, A., CUIXART, M., Josep Goday Casals. Arquitectura escolar a Barcelona de la Mancomunitat a la
República. Ajuntament de Barcelona, 200811: BURKE, Catherine, GROSVENOR, Ian, School. Reaktion Books, London, 2008; MARCIANO, Ada, Giuseppe
Terragni opera completa 1925-1943. Officina edizione, Roma, 198712: HERTZBERGER, Herman, Space and Learning. 010 Publishers, Rotterdam, 200813, 14, 15: ROTH, Alfred, New School Building. Thames and Hudson, Londres, 196616: HERTZBERGER, Herman, Space and Learning. 010 Publishers, Rotterdam, 2008
Lliçó 1.2 Aules, agrupació i socialització0: MUNARI, B., Design e comunicazione visiva. Economica Laterza. Bari, 1994 1: LIGTELIJN, Vincent (ed.), Aldo van Eyck. Works. Birkhäuser, Basel, Boston, Berlin, 19992: operacions de reproducció de formes en el pla 3: VAN EYCK, A., The child, the city and the artist: an essay on architecture. Collected articles and other writings,
1947 – 1988. Ed. Sun, Amsterdam, 2008
161
4: KEPES, Gyorgy (ed.), Module, Proportion, Symmetry, Rythm. George Braziller, New York, 19665: Vanités de faïence. Entre Provence et Languedoc, carreaux de céramique espagnols Xvème-XVIIIème siècle.
Museon Arlaten, 2001 6: CAUDILL, William W., Toward Better School Design. F. W. Dodge Corporation, New York, 19547: ROTH, Alfred, New School Building. Thames and Hudson, Londres, 19668: Mostra d’arquitectura escolar. Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament, 19869: ROTH, Alfred, New School Building. Thames and Hudson, Londres, 196610: HERTZBERGER, Herman, Space and Learning. 010 Publishers, Rotterdam, 200811: Mostra d’arquitectura escolar. Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament, 198612: ROTH, Alfred, New School Building. Thames and Hudson, Londres, 196613: AVERMAETE, T., Another modern. The post-war architecture and urbanism of Candilis, Josic, Woods. Nai
Publishers. Rotterdam, 2005 14: LIGTELIJN, Vincent (ed.), Aldo van Eyck. Works. Birkhäuser, Basel, Boston, Berlin, 199915: PLA, M., Catalunya. Guia d’arquitectura moderna 1880-2007. Triangle Ed./Edicions COAC, Barcelona, 200716: BLUNDELL JONES, P., Hans Scharoun. Phaidon Press Ltd. Hong Kong, 199517, 18: AVERMAETE, T., Another modern. The post-war architecture and urbanism of Candilis, Josic, Woods. Nai
Publishers. Rotterdam, 200519: http://directorioarco.blogspot.com/2010/03/dna-architectsjiangyuanshuian-villa.html20: Arquitectura COAM, 343, 2006
Lliçó 1.3. Quantitat d’arquitectura 0. Tezuka arquitectos. Takaharu + Yui. Tezuka Architecture Catalogue. Toto. Tokio, 20061. HETZBERGER, H., Space and Learning. 010 Publishers.Rotterdam, 20082. School Buildings. The State of Affaire. The Swiss Contribution in an Internacional Context. Birkhäuser. Basel, 20043. http://cat.rga.es4. DUDECK, M., A Design Manual. Schools and Kindergartens. Birkhäuser. Basel, 20085. SCHITTICH, C. (ed.), Solar Architecture. Birkhäuser. Basel, 20036. 2G, nº 37. Editorial Gustavo Gili. Barcelona7. HETZBERGER, H., Space and Learning. 010 Publishers. Rotterdam, 20088. VERSTEGEN, T. (ed.), Contemporary Dutch school architecture. NAI Publishers / Staro 9. School Buildings. The State of Affaire. The Swiss Contribution in an Internacional Context. Birkhäuser.
Basel, 2004
SEGONA PART. EQUIPAMENTS I LÍMITS0. FABER, Tobias, Arne Jacobsen. Ed. di Comunità. Milano, 1964
Lliçó 2.1. Sistemes de creixement i peces singulars0: 2C: Construcción de la Ciudad, núm. 14, Barcelona, 19791: Corrales y Molezún. Centro de Publicaciones. Ministerio de Fomento. Madrid, 19962: Arquitectura d’Ensenyament. BENEDITO, Josep, PERNAS, Francesc (ed), Generalitat de Catalunya. Departament
d’Ensenyament, Barcelona, 19893: ROTH, Alfred, New school building, Thames and Hudson, 4th ed., London, 19664: SMITHSON, Alison and Peter, Cambiando el arte de habitar, Gustavo Gili, Barcelona, 20015: HERTZBERGER, Herman, Space and Learning. Lessons in architecture 3. 010 Publishers, Rotterdamm, 20086: SIREN, Kaija and Heikki Architect. Introduction Jürgen Joedicke . Ed. Erik Bruun, Sara Popovits, Helsinki, 1976
7: JACOBSEN, Arne, Edificios públicos = public buildings, Gustavo Gili, Barcelona, 19978: SMITHSON, Alison and Peter, Cambiando el arte de habitar, Gustavo Gili, Barcelona, 20019: CUBELES, A., CUIXART, M., Josep Goday Casals. Arquitectura escolar a Barcelona de la Mancomunitat a la
República. Ajuntament de Barcelona, 200810: 2C: Construcción de la Ciudad, núm. 14, Barcelona, 197911:BLUNDELL JONES, Peter, Hans Scharoun, Phaidon, London, 199512:Escola Manheim, 1962. Friedrichsfeld, G.Schnegel13: JACOBSEN, Arne, Edificios públicos = public buildings, Gustavo Gili, Barcelona, 199714: Mostra d’Arquitectura Escolar. Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament, 198615: ROTH, Alfred, New school building, Thames and Hudson, Londres, 196616: Escola Engelberg, 1962.17: Mostra d’Arquitectura Escolar. Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament, 198618: CUBELES, A., CUIXART, M., Josep Goday Casals. Arquitectura escolar a Barcelona de la Mancomunitat a la
República. Ajuntament de Barcelona, 200819: ROTH, Alfred, New school building, Thames and Hudson, Londres, 196620: Arquitectura d’Ensenyament. BENEDITO, Josep, PERNAS, Francesc (ed), Generalitat de Catalunya . Departa-
ment d’Ensenyament, Barcelona, 1989
Lliçò 2.2. Els límits del sistema 0. MUNARI, Bruno, Design e comunicazione visiva. Economica Laterza, Bari, 19941: http://www.boston.com/bigpicture/2010/09/human_landscapes_in_sw_florida.html2: Arquitectos, 158. Núm. 01/2. CSCAE, 2000 3: http://fromlaurelstreet.wordpress.com/2008/12/20/edward-s-curtis-home-sweet-home/4: Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme, 244, Desembre, 20045: Corrales y Molezún, Medalla de Oro de la Arquitectura, 1992. Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de
España, 19936: Arquitectura COAM, 330, Madrid, 2002 7: Arquitectura COAM, 325, Madrid, 20018: http://luznatural-ianta.blogspot.com/2009/06/majadahonda-javier-garcia-german.html;
http://www.garciagerman.com/cat=4
Lliçó 2.3. Espais intermitjos0: http://www.wix.com/gv408arquitectos/gv408arquitectos1: Un counvent de Le Corbusier. Les Cahiers Forces Vives. Editéc, 19612: Fotomuntatge de l’autora3: BLUNDELL JONES, P., Hans Scharoun. Phaidon Press Ltd. Hong Kong, 19954: http://www.roldanberengue.com5: CIUCCI, Giorgio, Giuseppe Terragni 1904-1943. Electa, Milano, 2003
TERCERA PART. EMBOLCALLSImatge 0. FABER, Tobias, Arne Jacobsen. Ed. di Comunità. Milano, 1964
Lliçó 3.1. El ritme i les façanes0: ZEVI, Bruno, Saber ver la arquitectura. Ed. Poseidon, Buenos Aires, 19511: Antonio Bonet. Poblat Hifrensa, L’Hospitalet de l’Infant. Ed. COAC Demarcació de Tarragona, 2005
162
2: KRAMER, Sibylle, Schools. Educational Spaces. Braun Publishing AG, Berlin, 2010 3: CHÂTELET, Anne-Marie, Paris à l’école. Éditions du Pavillon de l’Arsenal. Picard éditeur, 19934: Arquitectura d’Ensenyament. BENEDITO, Josep, PERNAS, Francesc (ed), Generalitat de Catalunya. Departament
d’Ensenyament, Barcelona, 19895: van den HEUVEL, Dirk ; RISSELADA, Max, Alison & Peter Smithson. De la Casa del Futuro a la casa de hoy. Ed.
española: COAC / Ediciones Polígrafa, Barcelona 2007 6: Alfred Roth. Architect of Continuity. Waser Verlag für Kunst und Architekture. Zurich, 19857: ROTH, Alfred, New school building, Thames and Hudson, 4th ed., London, 19668: http://www.stadtbild-deutschland.org/forum/index.php?page=Thread&threadID=18059: http://www.planet-mag.com/2010/architecture/nalina-moses/small-scale-big-change/10: MARCIANO, Ada, Giuseppe Terragni opera completa 1925-1943. Officina edizione, Roma, 198711, 12: Mostra d’arquitectura escolar. Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament, 198613: Alfred Roth. Architect of Continuity. Waser Verlag für Kunst und Architekture. Zurich, 198514: Architectural Review. July, 1971. The urban school. Buildings for Education in London 1870-1980. Greater London Council, London, 198315: Arquitectura COAM, 325, Madrid, 2001 16: KRAMER, Sibylle, Schools. Educational Spaces. Braun Publishing AG, Berlin, 201017: http://sancheztaffurarquitecto.wordpress.com/2008/11/29/kasuyo-sejima-1956-arquitecta-japonesa;
http://www.flickr.com/photos/bcmng/3668524304/sizes/o/in/photostream/18: http://www.arquitecturadeavila.es/buscador.asp
Lliçó 3.2. El forat i la pell0: Fotografia de l’autor1: 2G. Nº 21. Editorial Gustavo Gili. Barcelona, 20012: School Buildings. The State of Affaire. The Swiss Contribution in an Internacional Context. Birkhäuser. Basel, 20043: DUDECK, M., A Design Manual. Schools and Kindergartens. Birkhäuser. Basel, 20084: SCHITTICH, C. (ed.), Solar Architecture. Birkhäuser. Basel, 20035: Les caraterístiques d’un edifici meditarrani. Noves solucions per la utilització de l’energia. Energie. Comunidad
Europea, 1999.6: Fotografía de l’autor7: DA documentos de arquitectura. Nº 64. CAA. Almería, 20088: Arquitectura Escolar 9. Munilla-lería. Madrid, 20069: Elaboració de l’autor10: WIRZ, H. (ed.), Burkard Meyer. Konkret/Concrete. Quart Verlag. Luzer, 200711: Arquitectura Escolar 9. Munilla-lería. Madrid, 200612: Elaboració de l’autor a partir de dades a: Tectónica 31. Energía (II) instalaciones. Madrid, 201013, 14:. DUDECK, M., A Design Manual. Schools and Kindergartens. Birkhäuser. Basel, 2008
163
