SUPLEMENT ESPECIAL�LA VIGÈNCIA I LA PRESÈNCIA DE L’ESCRIPTOR DE PALAFRUGELL

REPORTATGE�ALFONS PETIT REPORTATGE�JORDI VILAMITJANA ENTREVISTA�JOSEP C. VERGÉS ENTREVISTA�XAVIER PLA

30 D

ISSABTE, 23 D

’ABR

IL DE 2011 | D

iari de G

irona

ANYS SENSE

MOLTS CARRERS,POCS EDIFICIS

NOMÉS DUES DE LES 758BIBLIOTEQUES QUE HI HA A TOTCATALUNYA PORTEN EL NOM DEJOSEP PLA; I A GIRONA NOMÉS TÉ

DEDICADA UNA ESCOLA, A FIGUERES

I P. 5-6-7

QUAN LLEGEIXESPLA VEUS ELS

CATALANSEL FILL DE L’EDITOR DE L’ESCRIPTORDE PALAFRUGELL ESTÀ RECOPILANTLES CARTES QUE VAN INTERCANVIAR

I P. 8-9

ELS ESTUDIANTSNO LLEGEIXEN

JOSEP PLAFA ANYS QUE LA SEVA OBRA NO ÉS

LECTURA OBLIGATÒRIA NI ABATXILLERAT NI A SECUNDÀRIA

I P. 2-3-4

PLA RESPONIASEMPRE ALS LECTORS

QUE LI ESCRIVIENEL DIRECTOR DE LA CÀTEDRA JOSEP PLA DE LA

UDG ASSEGURA QUE «A MESURA QUE PASSA ELTEMPS, MÉS GENT EL CONSIDERA UN CLÀSSIC»

I P. 10-11

PLA

o té cap valor cientí-fic, però sí que re-sulta significatiu:Diari de Girona vadistribuir unes en-questes sobre JosepPla entre estudiantsde secundària i bat-xillerat d’alguns cen-tres d’ensenyamentde les comarques gi-ronines, i n’hi ha quehan respost molt béque es tracta d’unescriptor de Pala-frugell, i fins i tot al-gun se sap l’any delnaixement i de lamort. Però la majo-ria de les respostes–molts dels qüestio-naris han estat re-tornats senzillamenten blanc– conver-teixen Josep Pla enun escriptor de Bar-celona, o de Cata-lunya en general, ifins i tot n’hi ha queel fan fill de Cada-

qués. I poeta, també, en més d’una i de duesi de tres respostes. I n’hi ha fins i tot una quedubta que sigui mort, l’home.

Però sí que ho és, de mort. Avui dissabtees compleixen precisament trenta anys dela mort de Josep Pla, considerat un dels grans(el més gran, per a molts) escriptors catalansdel segle XX. I almenys des de l’any nohi ha cap obra de Pla inclosa entre les lec-tures obligatòries per a les assignatures dellengua i literatura catalanes de batxilleratque determina el Departament d’Educació.N’hi ha de Joanot Martorell, d’Ausiàs March, d’Àngel Guimerà, de Joan-Salvat Papasseit,de Mercè Rodoreda, de Llorenç Villalonga,de Narcís Oller, de Santiago Rusiñol, deJoan Oliver, de Joaquim Amat-Piniella, deMiquel Martí i Pol, de Jacint Verdaguer, deJosep Maria de Sagarra, de Caterina Al-bert, de Miquel Llor, de Vicent Andrés Es-tellés, de Maria Àngels Anglada, de Mont-serrat Roig, de Maria-Mercè Marçal, deMàrius Torres, de Pere Calders, de SalvadorEspriu..., però ni rastre de l’escriptor de Pa-lafrugell. El seu nom tampoc no apareix enel llibret Ficció. Lectures recomanades per auna biblioteca escolar d’Educació SecundàriaObligatòria, editat pel Departament de Cul-tura i Mitjans de Comunicació de la Gene-ralitat el desembre de l’any . I això que

hi ha fins a lli-bres de «narrativacatalana» recoma-nats per a nois i no-ies d’entre i anys, i per alsd’entre i . I niun de sol de Pla.

Aquestes dadesno volen dir que elsestudiants catalansde batxillerat i se-cundària no llegei-xin Pla, perquè entreles lectures obliga-tòries n’hi ha quequeden a conside-ració del professor, iperquè els llibres detext inclouen frag-ments d’obres dePla. Però sí que in-diquen que la lectu-ra o no de Pla depèndel criteri de cadaprofessor en parti-cular, perquè els res-ponsables d’Educa-ció no considerenimprescindible lle-

Elsestudiantsno llegeixenJosep Pla

30 ANYS SENSE PLA�LA VIGÈNCIA

2

«Fa tempsque Pla no és

lecturaobligatòria

enlloc. No hoés en els

plansd’estudis

ni de llenguani de

literatura».

N

DIS

SABT

E, 2

3 D

’ABR

IL D

E 20

11 |

Dia

ri d

e G

iron

a

TEXT D’ALFONS PETIT

1.

2.

Trenta anys després de la seva mort, l’obra del’escriptor de Palafrugell continua generant molt interèsen segons quins cercles, però ja fa molt temps que haestat eliminada d’entre les lectures consideradesobligatòries per als estudiants de batxillerat i secundària.

gir-lo. Jordi Vilamit-jana, professor dellengua i literaturacatalanes a l’IESSanta Eugènia deGirona i col·labora-dor de Diari de Gi-rona, comenta enaquest sentit que«en aquest país, la li-teratura pròpia i enmajúscules o és lec-tura obligatòria o noes llegeix. Qui lle-geix avui Espriu,Ruyra, Bertrana, Al-bert, Torres, Carnero Pla?Fa temps quePla no és lectura ob-ligatòria enlloc. Noho és en els plansd’estudis ni de llen-gua ni de literatura.Una certa tanoque-ria s’ha instal·lat en-tre les persones en-carregades de deci-dir què és llegeix iquè no i els seus as-sessors». Quan se li

demanen els motius d’aquesta absència,apunta que «es podria posar la mà al foc so-bre les tres raons inconfessables que avuis’interposen entre Pla i els lectors: Pla erahome i tocat d’una certa misogínia; eraconservador i a la seva manera tradiciona-lista; la seva obra no acompleix cap dels pa-ràmetres del políticament correcte en curs(a les obres no hi ha ni fills adoptats, ni ho-mosexuals, ni malalts de càncer, ni dietes ve-getarianes, ni amants dels animals, ni psi-còlegs). A més, fumava i bevia. Per a mésanatema, també escrivia en castellà». JordiVilamitjana recorda també que «SalvadorSunyer Aymerich, en els primer anys del re-ciclatge de català i de les classes d’adults, enels anys de la transició i la recuperació de lesinstitucions catalanes, ens recomanava alsjoves mestres usar textos de Pla a les classes:“La gent els entén, són un model de sinta-xi i claredat i expliquen coses del país i delsentit comú”». En aquest sentit, afegeix que«no tinc cap mena de dubte que la lecturade Pla va servir perquè els catalans apren-guéssim el català i a ser catalans. La inter-nacional “tanoca”, que domina la culturetacatalana, ens n’ha allunyat fins a les matei-xes portes de la colloneria».

David Pagès i Cassú, professor de llenguai literatura catalanes al col·legi Bell-lloc de

Girona i tambécol·laborador d’a-quest diari, té unavisió menys pessi-mista: «Josep Pla, anys després de laseva mort, continuaessent un escriptorproper i llegit permolta gent. Tambéper les noves gene-racions. Alguns tex-tos seus, que apa-reixen dins de llibresde text, són usats enclasses de llengua ide literatura a nivelld’ESO i de Batxille-rat. De fet, els seusescrits són molt útilsen classes enfoca-des a millorar l’ex-pressió escrita, so-bretot en l’aspectedescriptiu, i a aug-mentar el cabal devocabulari». Segonsell, «el fet que la seva

LA VIGÈNCIA�30 ANYS SENSE PLA

3DIARI DE GIRONA

DISSA

BTE, 23 D’A

BRIL D

E 2011 | Diari d

e Giron

a

1. Josep Pla, en ungest característic.

2. El Mas Pla deLlofriu, on va viurel’escriptor, és la seude la FundacióJosep Pla.

PASSA A LA PÀGINA 4 �

ANIOL RESCLOSA

obra tracti qües tionsproperes als alum-nes –geogràfica-ment, culturalment,g a s t r o n ò m i c a -ment...– afavoreix laseva lectura. I és im-portant llegir-lo, amés, perquè ajudaa estimar el nostreentorn i a prendreconsciència del pa-trimoni immens quetenim». En aquestsentit, apunta que«en algunes escoleses llegeixen llibresseus com El carrerestret, Contraban ialtres narracions...»,si bé considera quees podria fer més:«El Llibre de lectura,de Josep Pla, fa unsanys va tenir moltd’èxit. Caldria queestigués molt méspresent en les bi-

blioteques escolars i que es fomentés la lec-tura dels seus capítols. Un factor que tam-bé seria molt positiu és l’organització, des deles escoles, de rutes literàries i sortides a llocsque ell va tractar en els seus textos. I tambéés cert que els estudiants de Batxillerat po-drien aprofundir molt més en la seva figu-ra i obra si alguns dels seus llibres fossin delectura obligatòria». En qualevol cas, DavidPagès considera que «les institucions i laFundació Josep Pla fan una feina excel·lenta favor de la divulgació de l’escriptor».

Al capdavant de la Fundació Josep Pla, de-dicada a la difusió, conservació i recerca delllegat de l’escriptor hi ha la seva directora,Anna Aguiló, que es mostra molt satisfeta del’evolució que ha experimentat l’entitat:«En els anys que van des del , quanes va celebrar l’Any Pla per commemorar elcentenari del seu naixement, fins ara, la Fun-dació s’ha consolidat com a entitat de refe-rència que ha creat un model de treball alvoltant del patrimoni literari, entès tantcom allò tangible, llibres, documents, car-tes,... com d’allò que no ho és, de tangible,que té a veure amb les referències en l’obraliterària, el context, l’entorn...». Aquesta fei-na ha estat reconeguda, segons Anna Agui-ló, en el fet que la Fundació «presideix la Xar-xa de Patrimoni Literari Català Espais Escrits,

formada per entitatssimilars i que té coma objectiu articularels projectes de cus-tòdia, recerca, i di-fusió del llegat tan-gible i intangibledels escriptors de laliteratura catalana,amb l’objectiu quesigui valorat, des delpunt de vista de laseva aportació al pa-trimoni cultural delpaís, com ho pot serl’art romànic, per po-sar un exemple».

Anna Aguiló des-taca la feina que es fades de la Fundació«amb pocs recur-sos», especialmenten les àrees de co-municació i de ser-veis educatius. Enaquest sentit, apun-ta que en els últimsset o vuit anys «hemrebut una mitjanad’entre i grups

de persones (escolars, gent gran, excur-sions...) que han visitat la seu de la Funda-ció, la qual cosa suposa unes . persones,que s’han de sumar a les que ens visiten atítol individual o participen en algunes de lesactivitats que organitzem aquí. En total,ca da any passen per la Fundació entre. i . persones». A més, l’entitatcol·labora amb activitats en altres indrets, iha fet una aposta decidida per les noves tec-nologies, amb presència a Twitter i a Face-book. «Això ens acosta a un altre públic quetambé demostra interès per Pla. Potser uninterès diferent al dels estudiosos que vénena consultar els nostres fons, o al de la gentque ens visita, però que s’ha d’atendre».

La satisfacció pel bon resultat de les ac-tivitats de la Fundació, i per l’interès que con-tinua despertant l’obra de Josep Pla en se-gons quins cercles no amaga, però, la con-vicció que en el cas dels estudiants de bat-xillerat i secundària «el seu interès per l’o-bra de Pla depèn molt del professor que tin-guin, de si els fa llegir Pla, de com l’explica».Per això, Aguiló també reclama que Pla fi-guri entre les lectures obligatòries a les es-coles i instituts, perquè al seu parer, a més,«la seva obra és tan gran, amb tants registres,i pot satisfer tants possibles interessos, queresulta ideal per a aquesta etapa».

30 ANYS SENSE PLA�LA VIGÈNCIA

4D

ISSA

BTE,

23

D’A

BRIL

DE

2011

| D

iari

de

Gir

ona

1. Josep Pla ambSalvador Dalí.

2. Conversant alMas Pla de Llofriuamb Joan Carles i

Sofia, quan encaraeren príncep i

princesa.

3. Una imatgetípica de l’escriptor

davant de laxemeneia del Mas

Pla, amb la taulaparada.

4. Josep Pla fent ungest amb la mà,

amb la boina al capi l’abric plegat al

braç.

� VE DE LA PÀGINA 3

DIARI DE GIRONA

En els últimsset o vuit

anys, laFundació

Josep Pla harebut una

mitjanad’entre 50 i

60 visites degrups

(escolars,gent gran,

excursions...)

3.

2.

1.

4.

renta anys és unabona distància permesurar la vigènciade Josep Pla. Una deles maneres d’ava-luar-ne la presèncial’any , a tres dè-cades de la sevamort, és comprovarde quina manera lasocietat civil li ha re-tut o li ret homenat-ge usant el nom del’escriptor per retolarcarrers i edificis.

Si la mesura delrecord fos justamentel nombre de car-rers dedicats als po-bles i ciutats de casanostra, caldria con-venir que Pla és, nonomés l’escriptor,sinó l’home més fa-mós de les comar-ques gironines. Enefecte, els carrers,places, passejos iavingudes dedicats al’escriptor de Pala-

frugell a les comarques gironines es comp-ten per desenes. A l’Alt Empordà: a Figueres,a Roses, a Cadaqués, a Sant Pere Pescador,a Fortià; al Baix Empordà: a La Bisbal, a Pa-lafrugell, a Palamós, a Calonge, a la Platja d’A-ro, a Santa Cristina d’Aro, a Begur; al Giro-nès: a Salt, a Girona, a Sarrià de Ter, a For-nells, a Cassà de la Selva, a Bescanó, a Bor-dils; a la Garrotxa: a Besalú, a Olot, a SantJoan les Fonts; a la Selva: a Santa Coloma deFarners, a La Cellera, a Anglès, a Tossa deMar, a Vidreres, a Lloret, a Maçanet de la Sel-va, a Sils, a Caldes de Malavella, a Arbúcies;al Pla de l’Estany: a Porqueres, a Cornellà deTer; al Ripollès: Toses; a la Cerdanya: Puig-cerdà. A la resta de Catalunya, diverses ciu-tats i pobles han dedicat carrers i places a Jo-sep Pla: Barcelona, Lleida i Tarragona; Badalona, Reus, L’Hospitalet de Llobregat,Martorell, Sant Andreu de la Barca, Teià, Vi-ladecans, Cambrils, Matadepera, Bellpuig,Mataró i Canet de Mar; Balenyà, Deltebre,Santa Eulàlia de Ronçana, Vilanova del Va-llès, Batea, Argentona, Sant Feliu de Codi-nes, Miralcamp, Torres de Segre…

A la resta d’Espanya, la presència de Plaés testimonial: hi ha, per exemple, carrers Jo-sep Pla a Palma de Mallorca i a Eïvissa. És es-pecialment significatiu el carrer Josep Pla deMadrid i el Josep Pla d’Alcalá de Henares. El

Josep Pla de Madrid és un carrer paral·lel alde Príncipe de Vergara, a l’alçada del carrerCartagena, i hi dóna una façana del ColegioCorazón Inmaculado. El Josep Pla d’Alcaláés a l’extrem nord de la vila castellana, tanextrem que una de les voreres és un campde conreu. Té una forma curiosa, rectangulara l’entorn d’una urbanització, a prop de lapreso d’Alcalá-Meco, a tocar del Politècnicde la Universitat i de l’Hospital Universita-ri Príncep d’Astúries.

Sigui per l’efecte multiplicador dels nomsdels carrers, sigui perquè Josep Pla segueixtenint una presència important al país, la xar-xa va plena de referències a l’escriptor.Aquestes són les dades del Google del prop-passat d’abril de : .. pàgines(amb les variants: «José Pla», .; «Pla Ca-sadevall», .; «Pla i Casadevall» .),. imatges, vídeos, . refe-rències bibliogràfiques i . referènciesacadèmiques. El creixement aquests dies ésde l’, cada setmana.

En premsa, la presència del nom «JosepPla» segueix una progressió important, enpart a causa de l’efecte multiplicador de ne-gocis en carrers que en duen el nom en elsdarrers anys, en part per les notícies que vagenerant l’escriptor. Entre i , hi haun total de aparicions a la premsa local

en català i en cas-tellà. La primera, encastellà, del dejuny de , en quèes feien públiquesles millors notes delsmillors alumnes:«Exámenes de fin decurso del InstitutoGeneral y Técnico:Latín, primer curso:José Plá Casadevall,Matrícula de Honor;Geografía Especialde España, primercurso: José Plá Casa-devall, Matrícula deHonor». La primeraaparició del seunom en català ( dejuny de ) fouper un assumpte po-lític: es presentà ales eleccions per di-putat al districte deLa Bisbal i n’obtin-gué l’acta represen-tant la Lliga Nacio-

T

LA PRESÈNCIA�30 ANYS SENSE PLA

5D

ISSABTE, 23 D

’ABR

IL DE 2011 | D

iari de G

irona

1. Una fotografiade Josep Pla en unprestatge del MasPla de Llofriu ambalguns volums deles obres completesi diversosexemplars d’«Elquadern gris» endiferents idiomes.

PASSA A LA PÀGINA 6 �

ANIOL RESCLOSA

4.

Moltscarrers,pocs edificis

TEXT DE JORDI VILAMITJANA I PUJOL

Només dues de les 758 biblioteques que hi ha aCatalunya porten el nom de Josep Pla, i només hi ha unaescola en totes les comarques gironines (a Figueres)dedicada a l’escriptor de Palafrugell; això sí, de carrers enté molts, i la seva obra és ben present a les biblioteques.

30 ANYS SENSE PLA�LA PRESÈNCIA

6D

ISSA

BTE,

23

D’A

BRIL

DE

2011

| D

iari

de

Gir

ona

nalista del Baix Em-pordà. De a, hi ha molt po-ques referències a«José Pla» en els dia-ris franquistes de l’è-poca, El Pirineo i LosSitios, i les que hi hasón equívoques.Fins al punt que esva produir una la-mentable confusióentre José Pla Co-mas (un feixista deTorroella que fou de-legat de Premsa ipropaganda i Cen-sor del Règim) i JoséPla i Casadevall, l’es-criptor de Palafru-gell. L’entrellat s’a-clareix a Presènciadel d’abril de .

Entre i (franquisme tardà),la presència de Plaaugmenta fins a citacions ( de Pre-sència – en castellài en català– i

de Los Sitios – en català i en castellà–.Entre i , entre Presència, El PuntDiari i Los Sitios, el nom «Josep Pla» apareix vegades ( en castellà, el ). L’any, any de la mort de l’escriptor, (en castellà a El Punt Diari i a Los Sitios). Desde i fins avui, el nombre d’aparicionsdel nom «Josep Pla» en premsa gironina ar-ribà a les .. La Revista de Girona li hadedicat, entre i , articles.

Menys fortuna ha tingut el nom de Pla enels edificis públics. L’Escola Josep Pla és alcarrer Josep Pla de Sant Andreu de la Bar-ca. Tenen el web ple de propostes i actua-cions a l’entorn de l’escriptor. El Centred’Educació Especial i Audició i LlenguatgeJosep Pla és al passeig Fabra i Puig, , aNou Barris, a tocar el Turó de la Peira, a Bar-celona. El Centre de Formació d’Adults Jo-sep Pla és al carrer Sant Pau, de Figueres.L’Institut Josep Pla és al carrer Vall d’Orde-sa, - de Barcelona. La Biblioteca JosepPla és a Sant Pere de Ribes. També hi ha laBiblioteca Josep Pla de la UdG, fruit d’unconveni de col·laboració en matèria d’in-vestigació, amb l’objectiu de promoure elsestudis sobre l’obra i la figura de l’escriptor,entre la Fundació Privada Josep Pla de Pa-lafrugell i la Universitat de Girona des del d’abril de . Existeix també la càtedra Jo-

sep Pla de la UdG(creada recentment)que actualment di-rigeix el professorXavier Pla. Natural-ment, hi ha la Fun-dació Josep Pla dePalafrugell.

No són aquestesdades per llançarcampanes a volar.Només dues de les biblioteques deCatalunya duen elnom de l’escriptor.Només una escolade les comarques gi-ronines (el CFA deFigueres) fa honor aJosep Pla. Qui sap siper aquí es pot en-tendre perquè a laprestigiosa –i en ge-neral ben docu-mentada– Enciclo-pèdia Britànnica, Jo-sep Maria Gironellai Pous té entradapròpia i línies iJosep Pla i Casade-

vall és simplement esmentat en la literatu-ra catalana dels anys .

Des de l’any , el dia de Reis, EditorialDestino atorga el premi de narrativa enllengua catalana «Josep Pla», dotat amb. euros. En aquestes quatre dècades no-més quatre gironins de naixement i una d’a-dopció han guanyat el premi: Maria ÀngelsAnglada (nascuda a Vic) per Les Closes, el; Jaume Miravitlles, per Gent que he co-negut, el ; Maria Mercè Roca, per El pre-sent que m’acull, el ; Pep Subirós, perCita a Tumbuctú, el ; i Gaspar Her-nández, per El Silenci, el .

Fins enguany s’han presentat set tesis doc-torals sobre Josep Pla al món: La teoria delsgèneres periodístics informatius i dels gène-res periodístics interpretatius en l'obra de Jo-sep Pla, de J. M, Casassús (Universitat Au-tònoma de Barcelona, ); Libros de via-je, en castellano, de Josep Pla, de DiegoCorbalán (Universitat de Múrcia, ); Elsorígens ideològics i literaris de Josep Pla, deMarina Gustà (Universitat de Barcelona,); Josep Pla, el difícil equilibri entre li-teratura i política. -, de Marina Gus-tà (Universitat de Perpinyà, ); JosepPla, ficció autobiogràfica i veritat literària,de Xavier Pla (Université de Paris-Sorbon-ne, Paris IV, ); La vivència del temps a

Només duesde les 758

bibliotequesde Catalunyaduen el nom

de l’escriptor.Només una

escola de lescomarques

gironines (elCFA de

Figueres) fahonor a Pla.

1. El monumentdedicat a Josep Plaa la plaça Josep Plade Girona, obra de

Pia Crozet.

2. Bust de Josep Plaa Palafrugell, obra

de Manuel Cusachsi Xivillé.

3. Josep Ministralva crear aquest

monument dedicata Josep Pla per a laplaça Josep Pla de

Figueres.

4. Una escultura deRosa Serra a la

plaça de l’Esglésiade Vilademuls

recordal’homenatge a la

pagesia organitzatper l’Associació

d’Amics de JosepPla en memòria de

l’escriptor.

1. 2.

l'Empordà, una tesi sobre el valor etnogrà-fic de l'obra de Josep Pla, d'Eliseu Carbonell(Universitat de Barcelona, ); i DireccióLisboa: Portugal en la vida i l'obra de JosepPla, de Jesús Revelles Esquirol ().

Hi ha a les comarques gironines fins aquatre escultures dedicades a Josep Pla. AJosep Pla (), de Manuel Cusachs i Xivi-llé, a l’avinguda Josep Pla-Jardins de canBech, de Palafrugell, es compon d’una peçagranítica central que simbolitza la solidesade l’obra de Pla. Aquesta peça conté plafonsde ceràmica amb fragments d’obra. Al da-munt del bloc, hi ha una noia que simbolitzala llibertat. A tot volt, s’hi observen unsbancs de marbre amb dibuixos esgrafiats del’obra de l’escriptor. Una mica ençà delbloc, l’escultor hi ha col·locat una columnaque sosté el bust de Pla. A Josep Pla i la pa-gesia (), de Rosa Serra, a la plaça de l’Es-glésia de Vilademuls, és un record de l’ho-menatge a la pagesia que l’Associació d’A-mics de Josep Pla organitzà en memòria del’escriptor empordanès. Representa un pa-gès i una pagesa de pedra abraçats. A JosepPla (), de Pia Crozet, a la plaça Josep Pla,al cor del barri del Mercadal de Girona, ésuna composició feta a base d’una peanya deformigó de x metres, que sosté quatre pi-lons de llibres metàl·lics (+++= lli-

bres de l’obra com-pleta), amb una ins-cripció que repro-dueix el fragment deGirona, un llibre derecords en què Plaveié per primera ve-gada la ciutat des dePedret: «Anàvempassant el carrer dePedret quan de sob-te Girona se’ns pre-sentà sobre l’arc dela tartana amb totala seva impressio-nant monumentali-tat. Fou com unafuetada. Vaig sentirel primer gran xocde la meva vida». AJosep Pla (), deJosep Ministral, a laplaça Josep Pla deFigueres, és una di-vertida composicióde metres quemostra un tros dellibreta espiraladaen forma de triangleequilàter. A la hipo-

tenusa, com retallada, s’hi observa la silue-ta de l’escriptor. (Font: Miquel Borrell i Sa-bater, Escultures a la Via Pública).

Les biblioteques públiques de les co-marques gironines estan ben farcides de lli-bres de Pla i sobre Pla. Amb les dades del De-partament de Cultura i del Catàleg Argus,hom pot obtenir-ne el llistat: Anglès, (+en castellà); Arbúcies, (+); Banyoles, (+); Begur, ; Besalú, (+); Bescanó, ;La Bisbal, ; Blanes, ; Caldes, ; Ca-longe, (+); Campdevànol, ; Cassà,; Castelló d’Empúries, ; Castell-LaPlatja d’Aro, (+); Celrà, ; l’Escala, ;Figueres, (+); Girona Central, (+); Girona Antònia Adroher, ; GironaErnest Lluch, (+); Girona Just Casero,; Girona Salvador Allende, ; Hostalric,; La Jonquera, ; Llagostera, ; Llan-çà, (+); Lloret, ; Maçanet de la Selva,; Olot, (+); Palafrugell, (+); Pa-lamós, (+); Puigcerdà, ; Ribes deFreser, ; Ripoll, ; Roses, (+); Salt, (+); Sant Feliu de Guíxols, (+); SantFeliu de pallarols, ; Sant Gregori, ; SantHilari Sacalm, ; Sant Joan de les Abades-ses, ; Sant Joan les Fonts, ; Santa Colomade Farners, (+); Santa Cristina d’Aro, (+); Sarrià de Ter, ; Sils, ; Torroella deMontgrí, (+); Tossa de Mar, ; i Vi-

dreres, . Els lec-tors de les comar-ques gironines te-nen, d’acord ambaquestes dades, a laseva disposició títols en castellà i. en català.

Pel que fa a les lli-breries, com a re-presentatives delsector, la llibreriaGeli i la llibreria de Girona tenen res-pectivament un fonspermanent de i llibres sobre Jo-sep Pla. Guillem Ter-ribas apunta, a més,que el dels lli-bres que es llegei-xen d’aquest autorsón per prescripciód’algun institut i un per afició. Co-incideix amb laLourdes de can Gelique es continuen ve-nent les obres com-pletes

LA PRESÈNCIA�30 ANYS SENSE PLA

7D

ISSABTE, 23 D

’ABR

IL DE 2011 | D

iari de G

irona

Lesbiblioteques

públiquesde les

comarquesgironines

estan benfarcides de

llibres de Pla isobre Pla.

DIARI DE GIRONA

3. 4.

a néixer a Barcelonael , però les se-ves arrels beuen dela saba emporda-nesa, pàtria del seupare, l’editor JosepVergés, i univers li-terari de Josep Pla,per a molts el mésgran escriptor delsegle XX català. Depetit va viure envol-tat dels homenotsprotagonistes delsanys de la dictadura,quan bona part delque es pensava i escomentava a casaestava prohibit enla vida pública i ofi-cial. Josep C. Ver-gés viu avui entreCatalunya i Suïssa,d’on és la seva es-posa. Dedica el seutemps a restituir lamemòria dels pro-tagonistes d’aquellsanys daurats, degrans gestes cultu-

rals, quan navegar era sinònim d’avançarcontracorrent i, malgrat això, uns grans ho-mes van cimentar sòlides bases sense lesquals la llengua i la cultura catalanes no tin-drien avui la dignitat i el valor que les sus-tenten. Té una formació anglosaxona ex-quisida, la qual cosa li permet irradiarcada dia a la xarxa, al seu bloc La Repúbli-ca Catalana, un missatge en català amb tra-ducció a l’anglès, tot un luxe per a una cul-tura minoritzada i sempre amenaçada pelprovincianisme. La seva primera comesa ésara la publicació de Cartes a mà, un volumque aplegarà més d’un miler de cartes in-èdites entre Josep Vergés i Josep Pla.

«No em cansaré mai de repetir-ho: elmatrimoni és una setmana d’erotisme se-guida d’un avorriment absolut per a totala vida». En afirmacions com aquestaaflora la sinceritat de Josep Pla. Aprova-ria el tipus de relacions més promíscuesde la societat d’avui?

El senyor Pla també era bastant liberal enaquest sentit. Tenia autèntiques dificultatsper viure en família. Sempre professava untracte delicat amb les senyores i els teniamolt afecte. Amb la meva mare sempre gas-tava un to molt irònic i correcte.

Que un dels més grans autors quedés

orfe del Premid’Ho nor de les Lle-tres Catalanes té aveure amb perju-dicis d’ordre polítici ideològic? Hancastigat, aquestsperjudicis, la difu-sió de l’obra de Pla?

Un dels seus mè-rits innegables ésque va ser l’únic es-criptor que va viureúnicament de la li-teratura. Això podiacrear moltes enve-ges, i ell, home decaràcter, mai va fa-cilitar les coses. Elsescriptors als qualsell titllava «de di-umenge a la tarda»no el van perdonar.Què ha fet més mal?El premi d’Honorn’ha sortit tocat detot aquest afer. Escom el Nobel de Li-teratura: els mésgrans no l’han re-

but, i no deixen per això de ser grans es-criptors.

Hi ha autors que cauen en l’oblit, altresperduren com a clàssics pels segles delssegles. Què podem augurar per a la in-commensurable obra de Josep Pla a mit-jà i llarg termini?

Jo tinc l’avantatge que el llegia durant elsmeus anys d’exili a Anglaterra. Puc dir quePla tenia la mateixa importància que elsgrans autors de fora. Potser li podrem cri-ticar que va escriure massa, però això no éscap pecat. Tot el seu llegat és d’un gran in-terès, fins i tot els temes polítics, per exemplequan descriu els anys de la República, o elsllibres dedicats als artistes. Per a mi éscom si fos un Sakhespeare. Quan llegeixesShakesperare veus els anglesos, quan lle-geixes Pla veus els catalans.

Com va la publicació que té entre mansd’un llibre amb la correspondència cre-uada entre el seu pare, l’editor Josep Ver-gés, i l’escriptor de Llofriu?

El títol ha de ser Cartes a mà, perquè enrealitat són cartes que les portava el mis-satger Facundo de Palafrugell. Recull la cor-respondència des que Pla va començar a es-criure a la revista Destino, el , finsque va abandonar aquesta publicació, alsanys setanta. Aquestes cartes són especials

R

P

R

P

R

P

R

P

Un dels seusmèrits

innegables ésque va ser

l’únicescriptor que

va viureúnicament de

la literatura.Això podia

crear moltesenveges.»

VTEXT DE DANIEL BONAVENTURA

1.

Fill de l’editor Josep Vergés, estret col·laborador deJosep Pla, Josep C. Vergés està treballant en l’edició de lescartes que el seu pare i l’escriptor de Llofriu vanintercanviar a través del missatger Facundo de Palafrugell.

30 ANYS SENSE PLA�ENTREVISTA

8D

ISSA

BTE,

23

D’A

BRIL

DE

2011

| D

iari

de

Gir

ona

MARC MARTÍ

Josep C. Vergés

«Quan llegeixesShakespeareveus els anglesos,quan llegeixesPla veus elscatalans»

i tenen diversos avantatges. Com que erenentregades a mà, els autors podien dir el querealment pensaven sense por de la censu-ra d’aquells anys de dictadura. Són cartesno pensades per a la seva publicació, i s’hipoden llegir comentaris molt directes,molt personals i sincers. Sempre oblidemque hi havia una censura molt ferotge. Enaquest sentit, encara em meravella tot el quePla va aconseguir dir en els seus llibres. Ales cartes veus què en pensaven, de la po-lítica del moment. Jo ho comparo amb eldoctor Johnson i el doctor Boswell. Boswellva escriure l’obra que explica com era i quèdeia el doctor Johnson, el creador del dic-cionari anglès del segle XVIII. Quan veus lacorrespondència entre el pare i Pla, el pareés com el doctor Boswell, que constantmentexercia d’estímul perquè l’altre fes coses. Lapublicació d’aquestes cartes aportarà no-ves dades de valor per calibrar l’autènticatranscendència d’aquests personatges, re-alment dos homenots de Catalunya.

On ha trobat les cartes?Bàsicament a la Biblioteca de Catalunya.

Quan va morir Josep Pla, el seu nebot i he-reu Frank Keerl va retornar al meu pare lesseves cartes. Amb les que el meu pare ha-via guardat de Josep Pla van formar elfons que la família Vergés ha dipositat a la

Biblioteca de Cata-lunya. El pare ja ha-via publicat unes cartes de Pla alvolum de l’ObraCompleta de JosepPla. Però això erauna selecció d’unconjunt de més de. cartes. Ara lestinc en el meu po-der. Tinc unes cartes de Pla i unes del meu pare,més unes cartesque, d’altra banda,té la Fundació Pla.En total, són unes. cartes les quees publicaran. LaDiputació de Gironaem dóna un petitajut. El Grup estàmolt interessat enaquesta publicació,i la Càtedra JosepPla de la Universitatde Girona, també.

Ens pot avançaralgun aspecte nou,

alguna revelació, potser alguna xafarde-ria, continguda en aquestes cartes?

Ja vaig publicar al Diari de Girona unacarta del meu pare en la qual aquest renyaJosep Pla perquè escrivia d’una manera pocclara, no se l’entenia. Una de les coses cu-rioses és que els dos sempre signaven «re-corts», així, escrit acabat amb «t». Això, quees troba a totes les cartes, és un localismede Palafrugell; no és un error, ho feien a pro-pòsit. Una altra cosa divertida: tenien el ma-teix tipus de lletra, de manera que he de vi-gilar de no confondre les cartes. A més, esdóna la circumstància que tots dos escrivienamb estilogràfica, tots dos es deien Josep,i suposo que, malgrat la diferència d’edat,tots dos havien anat al mateix tipus decol·legi, perquè tenien una cal·ligrafia moltsemblant. Tots dos eren fills de Palafrugell.

Està tot dit sobre Pla? Jo diria que aquestes cartes, moltes de les

quals no he tingut temps de llegir encara,tenen molt a dir de Pla.

Què espera de la recentment creada Cà-tedra Josep Pla de la UdG?

El seu director, en Xavier Pla, m’ha trac-tat molt correctament i vol col·laborar i ti-rar endavant aquest llibre. És important quehi hagi una càtedra dedicada a Josep Pla. Calrecordar que el mateix Xavier Pla va haverde marxar a França per trobar algú que li di-rigís un doctorat sobre Pla. Trobo que enshauríem d’avergonyir de tenir un país així.La creació de la càtedra vol dir que les co-ses s’estan normalitzant.

Què més proposaria?Per raons ideològiques totalment errò-

nies, a Pla no se l’ha tingut en l’estima i l’a-fecte que mereixia, però l’important ara éstreballar. Pla va treballar moltíssim. Miraquants volums té publicats, i sempre va te-nir clar que calia arribar al lector si es vo-lia influir. Com diu la tesi de Xavier Pla, vacomencar escrivint un català molt encar-carat, i de seguida va veure que no arriba-ria a ningú. Molt influenciat pels francesos,sobretot Stendhal, va saber recrear unidioma clar, que s’entengui, sempre guiatper la claredat. Si no fos per autors com Pla,on seria el català?

Quins records personals pot aportar? Tévivències compartides amb l’escriptor?

De petit el meu pare no podia suportarel feixisme i em va enviar als anys a An-glaterra a estudiar. El primer viatge el vamfer el meu pare, la mare, en Josep Pla i jo.Vam viatjar en cotxe per França, fins a An-glaterra. El record que en tinc és que la mareem deia que al senyor Pla no li agradavenels nens, així que més valia que no diguésres que el pogués disgustar. El , elmeu pare i Josep Pla em van venir a veurea Anglaterra i a Pla li vaig presentar en Ba-tista i Roca, que aleshores era un dels ac-

tivistes catalans mésimportants a l’exili.Els vaig deixar par-lar. El meu pare nova voler assistir-hiperquè no volia nisaludar Batista iRoca per la sevacondició sexual.

Què més recordad’aquell primerviatge als vuit anyscap a Anglaterra?

Va ser un viatgemolt interessant.També hi era NéstorLujan fins a Char-tres. Vam anar encotxe a París, onvam estar amb Tris-tan la Rosa alsChamps Elysees. Ifins a Londres vamseguir amb tren. Plahi era tot el temps.Vam anar a Oxford,on em van deixaramb la família Gilimentre ells visita-ven el doctor JosepTrueta. Pla va parlara la Universitat. Hiha una foto d’ell iJosep Trueta al meullibre Un país tandesgraciat, memò-ria compartida ambl’editor de Destino.

Com recorda elseu pare?

El meu pare vaescollir una dedica-tòria d’Homer quecrec que defineixmolt com era: «Perquè vols que parli?Me’n vaig senseamagar-me de res,però el teu cor notindrà cap alegria ijo mateix pateixo!Aniré de poble enpoble portant unabranca polida, fins aarribar a la gent queno coneix la mar.Només sucumbiréa la joiosa vellesarodejat de poblesafortunats. Aques-ta és la sort que lafortuna em reser-va».

Quina és la sevadedicació actual,senyor Vergés?

A part d’escriure,la meva feina prin-cipal és fer cosescom l’edició d’a-questes cartes, pervetllar per la me-mòria d’aquellsanys. També tincuna empresa a Ba-dalona, on hi havial’antic magatzem deDestino. És l’em-presa Ulisses, dedi-cada a la logística.

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

1. Josep C. Vergés.

2. L’editor JosepVergés i Josep Pla,a Londres.

3. Una imatge del’àlbum personal deJosep C. Vergés elmostra, encara nen,saludat per JosepPla.

Per raonsideològiques

totalmenterrònies, a

Pla no se l’hatingut enl’estima i

l’afecte quemereixia,

peròl’important

ara éstreballar.»

ENTREVISTA�30 ANYS SENSE PLA

9D

ISSABTE, 23 D

’ABR

IL DE 2011 | D

iari de G

irona

DIARI DE GIRONA

3.

2.

l professor XavierPla (Girona, )no és catedràtic, al-menys encara, peròté l’honorable co-mesa de dirigir unacàtedra, ni més nimenys que la càte-dra que la Universi-tat de Girona ha de-dicat a Josep Pla. LaCàtedra Josep Pla esva crear a iniciativadel Grup i és totun prestigi per a laUniversitat de Giro-na haver resultat es-collida per un grupempresarial que tre-balla en el camp deles lletres i les hu-manitats. La Càte-dra, doncs, és el pi-nyol d’una aliançadels interessos co-mercials de l’edito-rial, els interessosacadèmics de la uni-versitat, i els inte-ressos de la Funda-ció Josep Pla de Pa-lafrugell, que té lamissió de divulgarla literatura de Pla iconservar el llegatdocumental de l’es-criptor. Xavier Pla esva interessar des deben jove per Josep

Pla i fruit dels seus estudis sobre l’autor d’ElQuadern Gris és la tesi doctoral Josep Pla: fic-ció autobiogràfica i realitat literària, publi-cada per Quaderns Crema el , en la qualdefensa la modernitat de Josep Pla.

Quina és la modernitat de Josep Pla? Pla és un escriptor molt modern per a la

seva època, primer perquè ell és periodis-ta, però entén el periodisme com una bran-ca de la literatura; segon, perquè escriu enprimera persona i sembla que parli d’ell,però no parla exactament d’ell. Es constru-eix unes màscares i no parla exactamentd’ell, sinó que es desdobla en diverses mi-rades i diverses veus, i tercer, és un escrip-tor molt proper a la vida de la gent del po-ble, a la vida quotidiana. A Pla li interessa-va molt escoltar els pagesos, els pescadors,els botiguers i, a partir d’aquesta cosa ordi-nària, fer-ne una cosa extraordinària, que ésla literatura.

A propòsit del debat sobre la desapari-ció de la cultura general, propiciat per lapublicació del llibre de Jordi Llovet Adéua la universitat, podria ser Josep Pla unperjudicat d’aquesta tendència actual a do-nar molta importància a coses banalsmentre es marginen els clàssics?

Potser Pla no sortiria perjudicat d’aquestarraconament de la cultura general, perquèprecisament sempre ha viscut al marge dela vida oficial i de la vida acadèmica. El queha salvat Pla és que sempre ha tingut milersde lectors, jo m’atreviria a dir de totes lesedats, de totes les ideologies, i de tot arreu,de les grans ciutats i dels petits pobles.Potser seria un cas d’escriptor que no esta-va reclòs a la vida acadèmica i ara la vida aca-

dè mica expulsa lacultura, però no ex-pulsa Pla.

En els trenta anystranscorreguts desde la seva mort, hacaigut més en l’oblitdel que mereix opel contrari s’havetllat per la sevamemòria i per laseva obra?

Des del meu puntde vista, Pla mai hacaigut en el purga-tori en què han cai-gut malauradamentaltres escriptors comSalvador Espriu. Plaés un escriptor moltllegit i això el situa aun nivell cultural di-ferent. Com que témilers de lectors en-curiosits per sabermés coses sobre laseva vida o per llegirmés cartes o docu-mentació sobre laseva vida, aquestademanda s’ha man-tingut inalterable ofins i tot s’ha incre-mentat els darrerstemps.

Hi ha dades so-bre vendes de lli-bres dels darrersanys?

L’editor Jordi Cornudella diu que Pla és,fins i tot per sorpresa dels editors, dels au-tors catalans més venuts a la col·lecció LaButxaca, d’Edicions . Comparat amb elsaltres escriptors catalans, Pla ven molt.

Per fi Josep Pla té càtedra creada a laUdG. Millor tard que mai?

Sí, és clar (riu). Però també s’ha d’enten-dre que els darrers anys, la Universitat de Gi-rona ha desenvolupat tota una política decàtedres amb una repercussió no nomésacadèmica, sinó també pública, que ha es-tat un èxit. La Càtedra Ferrater Mora de Pen-sament Contemporani i la Càtedra MariaÀngels Anglada en són dos exemples ex-

R

P

R

P

R

P

P

R

P

R

Pla mai hacaigut en el

purgatori enquè han

caigutmalaurada -ment altres

escriptorscom SalvadorEspriu. Pla és

un escriptormolt llegit i

això el situa aun nivellcultural

diferent.»

TEXT DE DANIEL BONAVENTURA

El director de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona,impulsada gràcies a la col·laboració amb el Grup 62 i la Fundació JosepPla de Palafrugell, assegura que «a mesura que passa el temps, hi hamés gent convençuda que Pla és un clàssic».

Xavier Pla

«Pla responiasempre als lectorsque li escrivien, hi pothaver milers decartes inèdites»

30 ANYS SENSE PLA�ENTREVISTA

10D

ISSA

BTE,

23

D’A

BRIL

DE

2011

| D

iari

de

Gir

ona

E1.

cel·lents, d’aquesta política molt pròpia dela UdG, de la qual ens hem de felicitar, i quepermet acostar la recerca acadèmica alterritori, a la gent.

Fa anys de l’edició del llibre de JosepM. Castellet Josep Pla o la raó narrativa,que desmuntava tòpics com el del Pla so-litari i misogin. Però són tòpics molt ar-relats que costa d’eradicar, no?

Sí. Per això, la primera decisió que ha presla càtedra és demanar a l’editorial que re-edités el llibre de Castellet, amb la intencióque els lectors i estudiosos de Pla hi pugu-in tenir accés, perquè estava esgotat des defeia molts anys. Per a mi, és un llibre molt

important perquè és el primer assaig que in-tenta entendre la mirada i el pensament deJosep Pla, una mirada i un pensament quees basen en la reflexió sobre el pas deltemps, la recuperació de la memòria i la llui-ta contra l’oblit. Aquests elements tan im-portants, que es formulen per primera ve-gada en el llibre de Castellet, ens han ajudata tots a entendre millor Josep Pla més en-llà dels tòpics. El llibre s’acaba de reeditar.

D’altra banda, s’han publicat llibrescom El meu heroi Josep Pla, d’Enric Vila,autor que defensa l’existència d’un JosepPla independentista. Hi combrega, vostè?

Crec que és un llibre molt interessant, unarelectura de Pla basada en la fidelitat a lallengua i el país. La terminologia indepen-dentista no em sembla adequada, és ahis-tòrica; és a dir, Pla no era independentistani espanyolista perquè va viure en una al-tra època diferent de la nostra. No obstant,Enric Vila demostra que Pla construeixtota la seva carrera literària amb una sèried’obsessions, que potser sí que són identi-tàries, de salvar la llengua, salvar el que que-da de la cultura i de la civilització catalana,tasca compartida amb l’historiador JaumeVicens Vives, l’editor Josep Maria Cruzet, ialtres intel·lectuals de l’època.

L’aportació de Josep Pla va ser impor-tantíssima per tenir el nivell de català es-tàndard que tenim ara?

Costa molt especular, penso que la llui-ta per la llengua i la cultura és la suma de totauna sèrie de generacions, tant els que erena l’exili, com Mercè Rodoreda, com els quees van quedar aquí i apostaven per la con-tinuïtat.

Una de les peticions recurrents del mónplanià és la revisió i conseqüent reedicióde l’obra completa. Com té previst dur aterme aquesta tasca?

Aquesta és una feina filològica que no potportar a terme una sola persona. Cal coor-dinar tot un equip d’investigadors, filòlegs,historiadors, lexicògrafs també. Tenint encompte que estem parlant de volums, noés una feina que es pugui fer d’un dia per l’al-tre. Potser ens podríem arribar a preguntarsi val la pena fer-la en la seva integritat. Elspropers anys es podria fer una selecció devolums de l’obra completa de Josep Pla i re-editar-los amb fiabilitat filològica. No seràuna cosa senzilla de finançar.

De moment Edicions Destino, del Grup, ofereix a demanda l’obra completa enedició digital. És aquesta una solució d’ur-gència per evitar el penós espectacle delsvolums exhaurits d’un dels monuments li-teraris de l’Europa del segle XX?

Crec que sí, però en aquesta decisió no hiha intervingut per res la Càtedra Josep Pla.Ha solucionat una urgència. Molts lectors esqueixaven que no podien comprar, regalaro simplement adquirir la totalitat dels vo-lums de l’obra completa.

Entre els projectes més importants de laCàtedra, si no vaig errat, hi ha l’edició dela correspondència inèdita entre l’editorJosep Vergés i Josep Pla. Què podem es-perar d’aquests documents?

Aquesta és una iniciativa de Josep C.Vergés, fill de l’editor Josep Vergés, que hareunit els darrers anys moltes més cartes in-tercanviades entre Josep Pla i el seu pare.Nosaltres considerem que, com es va fer en-tre Josep Pla i Josep Maria Cruzet, que és l’al-tre gran editor de Pla, estaria molt bé que espogués llegir en la seva integritat aquest vo-lum. En els dos casos, no es tracta de cor-

respondència literària, de reflexions lingü-ístiques o estilístiques, sinó molt funcional,sobre aspectes dels llibres que publiquen iels articles que s’envien.

I quines novetats poden aportar?Creiem que un dels aspectes innova-

dors de l’escriptor Josep Pla és la seva rela-ció amb el món editorial. Ja des dels anysvint, Pla té l’obsessió de renovar i moder-nitzar el món editorial català. Ell pensaque el món editorial s’ha de professionalit-zar, com havia passat a França. Poder seguirla continuïtat de les relacions de Pla amb elmón editorial és molt interessant.

Quins altres projectes té la càtedra encartera? Què és el més urgent?

Ara estem fent una feina discreta, nogaire visible, de resseguir tots els corres-ponsals amb qui es va escriure Josep Pla. Defet, estem fent una crida pública a totesaquelles persones que van mantenir cor-respondència amb Josep Pla o que conser-ven cartes seves, que es posin en contacteamb nosaltres i ens les deixin fotocopiar oconsultar, perquè així podrem començar areconstruir aquest gran epistolari de JosepPla. Contràriament al tòpic del Josep Pla so-litari, era un home que tenia moltíssims con-tactes i que s’escrivia amb molta gent. Coma bon periodista, sempre tenia curiositat persaber què feien els altres o què pensaven so-bre qualsevol cosa. I tant podia ser un no-tari de la Seu d’Urgell com un pastisser delVallès. Mantenia molts contactes. La nostrafunció ara és fer aquesta crida pública.

Hi pot haver moltes cartes?Jo diria que sí.Per exemple cent cartes, mil...?O deu mil. (riu). És interessant que no no-

més tenia correspondència amb escrip-tors o intel·lectuals, sinó que hi ha molts lec-tors que, després de llegir un article de Jo-sep Pla, li escriuen per felicitar-lo, rectificar-lo o presentar el seu desacord. Com que Plaescrivia cada setmana a la revista Destino du-rant anys, això va originar uns contactesque poden tenir fins i tot un interès socio-lògic. També és destacable que Pla sempreresponia, per més anònima que fos la per-sona que se li adreçava.

Com va néixer el seu interès per JosepPla?

Com a lector de literatura i estudiant deFilologia Catalana, em vaig anar adonantque Pla era un gran escriptor i que quan elllegia m’ho passava bé i aprenia coses.

És cert que va tenir problemes per tro-bar algú que li dirigís la seva tesi doctoralsobre Pla?

No és ben bé cert. Quan vaig acabar la car-rera vaig ser lector de llengua catalana aFrança, primer a Lió i després a París. Un copvaig ser allà em va semblar interessant ferla tesi des d’allà, a la universitat de la Sor-bona, amb una perspectiva de literaturacomparada. Vaig comprovar que llegir co-ses sobre Proust, o sobre Pessoa, o Goetheo Montaigne em donava un bagatge teòricque em podia servir per interpretar Pla.

Creu que Pla està cridat a esdevenir unclàssic? Ja ho és?

No ho sabem. Pla sempre deia de maneramolt irònica que tot el que puja baixa i totel que baixa puja, seguint Montaigne. Segonsaquesta llei, potser Pla tindrà baixades i d’a-quí a tres-cents anys tornarà a pujar. Però,a mesura que passa el temps, hi ha més gentconvençuda que Pla és un clàssic. Hi ha quihi veu valors antropològics, testimoni per ex-emple del paisatge i de formes de vida de la

Costa Brava que jahan desaparegut, iara gràcies a ell lespodem reconstruir.Hi ha moltes mane-res d’aproximar-se aPla, des del punt devista estilístic, lin-güístic, històric, an-tropològic, gastro-nòmic... Per això téaquest coixí de lec-tors que sempre lipermet surar.

Vostè té cada diales noves genera-cions a l’aula. Quininterès mostren perJosep Pla?

Jo faig llegir El car-rer estret a la Uni-versitat i veig queinteressa molt. No atothom, però per ex-emple la gent de po-bles petits se sentenreflectits amb lesanècdotes i el safa-reig que hi ha a lanovel·la. Els estu-diants de filologia hitroben un mirall dela seva pròpia vida ola dels seus pares. Iels que estimen lallengua, quedenatrapats per la retò-rica i la ironia de Pla,aquesta manerad’ex plicar coses, defer una novel·la sen-se que sembli unanovel·la. Potser lesnoves generacionsno sintonitzen tantamb les memòries oels dietaris, però lesnarracions de Lavida amarga i El car-rer estret encaraagraden molt.

Com és que haplegat del jurat delBertrana?

No he estat maipartidari dels pre-mis literaris a obrainèdita. Però vaig ac-ceptar ser jurat delpremi d’assaig Car-les Rahola pel nomque porta. I jurat delpremi Prudenci Ber-trana pel seu presti-gi literari i perquèem va fer il·lusió for-mar part d’una il·lu-sió col·lectiva ciuta-dana en què elsmeus pares, a finalsdels anys seixanta,van participar. Perònomés ho hauré es-tat un any. El tempssuficient per ado-nar-me que la lògicade l’editorial no co-incidia ni amb lameva ni amb la de laqualitat literària.

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

1. Xavier Plaassegut al costatde la xemeneia delMas Pla de Llofriu,un racó en el qualJosep Plaacostumava apassar moltesestones i a rebreles visites.

ANIOL RESCLOSA

ENTREVISTA�30 ANYS SENSE PLA

11D

ISSABTE, 23 D

’ABR

IL DE 2011 | D

iari de G

irona

30

AN

YS SE

NSE

PL

A

DISSABTE, 23 D’ABRIL DE 2011 | Diari de Girona