-
7/29/2019 32 -agost- 2009
1/30
1
3a poca - nm. 32 -agost- 2009
Editorial
Gualta
es del primer dia Emporion es va proposar de ser el peridic
digital mensual delBaix Ter. El peridic de Torroella i de
lEstartit, i tamb dUll, i de Bellcaire, i deGualta, i de tots el
pobles que rega el nostre riu en el seu tram final, la riquesa
dels quals, noms fa quatre dies, era bsicament agrcola grcies a
laprofitament deles aiges del nostre riu, a la terra frtil que hi
ha aportat al llarg dels segles i als recs i
D
-
7/29/2019 32 -agost- 2009
2/30
2
regadius que hi varen fer els nostres avantpassats. Uns pobles
que shan obert,tanmateix, a les necessitats, oportunitats i
condicions del mn actual.
Gualta en seria segurament un bon model. El seu terme, abans
agrcola i avui moltdivers, acull indstries i serveis de tot tipus.
A ms de les explotacions del camp
tradicionals, hortalisses i arbres fruiters al regadiu, cereals
al sec, ramaderia i bosc,shi troba oferta diversa que dna resposta
a requeriments molt actuals, com ara lagastronomia, la jardineria,
el golf i altres activitats dirigides a loci i al turisme, com
elsfestivals de jazz i de curtmetratges.
La poblaci t una histria antiga. Els primers vestigis s'han
trobat en un poblat ibrical puig anomenat de la Font Pasquala, des
don es t una vista privilegiada de tota laplana baixempordanesa.
L'any 879 apareix documentada per primer cop amb ladenominaci
dAqualta i, ms tard, al segle xiv ja tenia construt un castell. Cal
dir que
formen part de la histria del poble les terribles inundacions,
com ara les dels anys1933 (Dar), 1940 (Ter), 1962 (Ter i Dar).
Creiem que, per qui no shi hagi entretingut tan a prop que ho
tenim val la pena deconixer els seus monuments histrics: lantic
pont del Dar de cinc arcades delssegles xvi-xvii, del qual perdura
lantic paviment marcat profundament pels senyalsdeixats pels
carros, lesglsia parroquial de Santa Maria, centrada enmig del
poble, elvell Mol amb restes arquitectniques de carcter defensiu,
amb muralla i espitlleres,
i el monument als caiguts a la guerra del Francs lany 1809, quan
la poblaci va sermolt castigada.
No ha pas estat un poble ensopit. Lany 1855 es va construir el
salt del rec del mol,pel damunt del Dar, i lany 1918 el mol fariner
va esdevenir, a la vegada, fbricad'energia elctrica. Moltes
poblacions bona part de Torroella sobretot rebien elcorrent de La
Electro Gualtense, i ho agraen quan lenergia feia restriccions.
Msendavant va ser tamb fbrica de gel. Els fets ms destacats dels
ltims cinquantaanys han estat: lany 1959 es fa el monument als
herois de 1809, lany 1960 es regula
el Dar i s'obre el canal des del pont de Gualta al riu Ter, el
1961 Gualta s premiat enla I Campaa de Embellecimiento de los
Pueblos Rurales, el 1987 el pont vell sdeclarat monument nacional,
el 1993 es construeix el nou ajuntament, les escolesnacionals i el
nou pont sobre el Dar.
Tanmateix, levoluci demogrfica mostra un gran estancament: lany
1900 teniatres-cents noranta-un habitants, lany 1950 en tenia
tres-cents setanta-dos i lany2008 en tenia tres-cents
cinquanta-set. El que potser cridaria ms latenci serien les
nacionalitats dorigen: dEspanya dos-cents vuitanta, la resta s
de dinou
-
7/29/2019 32 -agost- 2009
3/30
3
nacionalitats diferents, Marroc dinou, Gmbia tretze, Romania
nou, Alemanya cinc,Litunia cinc, Colmbia cinc, i aix fins a un
total de setanta-set habitants.
Durant molts anys Gualta era lluny de Torroella, dUll, de
Verges, de Bellcaire. El Terles separava. El pont de 1896 (fa
quatre dies) va ser la gran obra pblica que tothom
esperava per trobar-se amb la gent de laltra banda. Ara, al
2009, tots mirem ambrecana els projectes de lobra dun futur pont
nou sobre el Ter. La recana de nosaber si es far amb seny.
Consell de redacci
Notcies
Concert destiu: Terra de Vent.
Amb una mostra de ben fer, el CorAnselm Viola va organitzar un
concert ala plaa de la Vila, amb el Cor AnselmViola, el Cor Indika,
el Cor de l'Aula deMsica Tradicional, Eva Trulls,
lAgrupaci Sardanista Continutat i elgrup Inxa Lliure! sota la
direcci deRamon Manent, i
lindubtablemestratge de JordiMolina a la tenora.Un espectacle
on
sinterconnectaven belles corrandes, canons i balls
tradicionals, fins a arribar a la sardanallarga. El contraps de
Torroella, ElsVents, Terra de Vents, Tombem all,General Savalls, Si
som 7 o 8, Garb,Tramuntana: netejar com un copdescombra... foren
algunes de les pecesinterpretades.
Finalitz lactuaci amb lestrena de la
sardana de Francesc Batlle Benvinguts aTorroella de Montgr, a la
mateixa plaaon es ball per primer cop la sardanallarga.
Els Mascorts de la Fundaci Mascort, de
Torroella de Montgr.
Es va inaugurar lexposici dun centenar
dobres de Josep Maria Mascort (1890-1947), propietat de la
Fundaci PrivadaMascort, a la casa Galibern. Aquestedifici, situat
al carrer de lEsglsia, 9, sla seu daquesta entitat i antiga
casatorroellenca de la famlia, d'estil indi,prcticament ja
restaurada, queconstitueix per si mateixa objecte duna
detallada visita.
Josep Maria Mascortva estudiar ambSorolla a Madrid. Fa
relativament poc temps vrem podergaudir dels dibuixos dels seus
amics icontertulians, i avui, fins al 20 desetembre, podem admirar
la seva obra,
http://localhost/emporionou/images/num32/Casa%20Galivern.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Concert%20Anselm%20Viola.jpg
-
7/29/2019 32 -agost- 2009
4/30
4
paisatges lluminosos amb el Montgr defons, lEstartit, la platja,
les barques i lesMedes, els carrers de Torroella i unesmarines de
la nostra costa. Constitueixenla temtica que podr admirar el
visitant, escenaris i costums de la planaempordanesa, al reds
del Montgr en laprimera meitat del segle passat. Obresque les modes
que simposaren al segleXX, i la seva mort prematura,mantingueren en
una espcie doblit delqual han ressorgit, recollides en unacurat
catleg elaborat per Rosa M.Creixell.
Els contes de la Mediterrnia arriben al
seu Museu, a Torroella de Montgr, Can
Quintana.
Un vertader dia mgic,de contes, per a petits ipels que ja no ho
som
tant. Lexposici esbasa en set contes dediferents
culturesmediterrnies: EnPatufet, de la catalana;El penjoll d'Isis,
de loccitana; El poder dela falguera, de la sarda; Pinotxo, de
laitaliana; Els set germans i el llac de lalluna, de l'amazic; Axa
Kandixa, de
l'rab, i Els angelets de la Verge de lasAngustias, de la
castellana. Cada undells representat per quatreillustracions de la
dibuixant DelphineLabedan i lacurada ambientaci creadaper Carme
Bosch.
Foren dues les inauguracions, la primera
al mat, per a infants, on la mainada era
el seu pblic, i a la tarda per a pares imares, avis i vies, com
es diu avui endia, que incloa una lectura dels versos acrrec del
torroellenc JoanMassotkleiner amb l'acompanyament
del msic Francesc Bertran.
Nits dEstiu a Can Quintana, Museu de
la Mediterrnia.
Projecci del documental Paisatges
Observats.
El documental a travs dunasrie de mirades: Inicitica,Orogrfica,
Naturalista,Quotidiana, Urbanstica,Incerta, Sensorial iPatrimonial,
presenta el nostre pas i elnostre paisatge en un reportatgedAntoni
Mart de Vdeo Play Services, enla tasca realitzada per Video-Play en
els
darrers 25 anys, dAjuntamentsdemocrtics, en laspecte ms cultural
ieducatiu.
Projecci del documental Masos i
Masovers.
Al Pati de Can Quintana es project el
documental Masos i Masovers de JordiBellapart en el que, a travs
duna sriedentrevistes dels seus habitants, esposa en relleu la
tasca que van realitzarper conservar i millorar unes terres queels
pirates amb atacs des de les Medes oel Ter, amb les seves avingudes
una ialtra vegada, intentaven anorrear.s el missatge viu duna
generaci
http://localhost/emporionou/images/num32/expo_actual_1.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/expo_actual_1.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/expo_actual_1.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/J%20Bellapart%20.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/J%20Bellapart%20.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/J%20Bellapart%20.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/J%20Bellapart%20.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/J%20Bellapart%20.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/J%20Bellapart%20.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/expo_actual_1.jpg
-
7/29/2019 32 -agost- 2009
5/30
5
dhomes i dones de la nostra terra quecal admirar i recordar.
Tu i jo... som quatre Lectura de contes
per a adults.
Joan Massotkleiner i Anna Orra varenprotagonitzar, en una
daquestes nitsdestiu al pati de CanQuintana, l'espectaclenarratiu
Tu i jo... somquatre.Foren quatre elscontes que narraren d'autors
catalans Empar Moliner, Vicen Pags,Montserrat Roig i Josep
MariaFonalleras. Contes per adults, comdiem en la capalera, que
foren rebuts ipremiats amb forts aplaudiments.
Nou Romancer, La msica mediterrnia.
La can i la msica tradicionalsillenques completaren les nits
destiu alpati de Can Quintana amb un regustdantigor i de modernitat
remarcables.
LEstartit: La Festa Petita del Carme.
LEstartit havia estat
sempre un poblemariner i terrass,que li confer el seucarcter
especial. Labarca i la terra han estat els seusreferents i dues
tamb han estat lesseves festes destiu. Una sota ladvocacide la
Verge del Carme, Stella Maris, ilaltre de Santa Anna, la mare,
lvia, la
llar.Resumirem les moltes activitats que shicelebraren.
The Beatles Weekend.
El cap de setmana dels Beatles comenamb el concert Beatles, amb
cordes, persempre, que sota la direcci de CarlesColl, l'Orquestra
de Cambra del'Empord va oferir a l'esglsia de SantaAnna. Varen
interpretar: Get back,Michelle, Shes leaving home, Norwegianwood, A
ticked toride, A hard daysnight, Got to get intomy life, When
imsixty four, Here there and everywhere,Lady Madona i Penny.El
Weekend prossegu amb actuacionsdels Beetles: A Mariscal amb el
conjuntformat per Jofre Bardag i altres
components de Glaucs. I a la Platja ambels Beetles de Bardagi i
els sevillans LosEscarabajos, una de les millors
bandesbeatlemanaques. La msica vacontinuar amb Pep Sala, que va
inclourealgunes versions dels Beatles del seurepertori habitual.A
ms es projectaren pellcules i curosesexposicions sobre la temtica
Beatles.
XIII Trobada Gegantera a lEstartit.
Les Festes del Carme siniciaren ambaquesta trobada que ompl els
carrers delEstartit de gom a gom.Hi participaren les colles
geganteres deCastell d'Empries, Cor, Fla,
l'Escala, el Port de la Selva, Sarri de Ter,
http://localhost/emporionou/images/num32/J%20Massotkleiner%20A%20Orra.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/J%20Massotkleiner%20A%20Orra.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/J%20Massotkleiner%20A%20Orra.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Verge%20del%20Carme.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Verge%20del%20Carme.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Verge%20del%20Carme.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Orquestra%20Cambra%20Emporda.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Orquestra%20Cambra%20Emporda.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Orquestra%20Cambra%20Emporda.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Orquestra%20Cambra%20Emporda.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Orquestra%20Cambra%20Emporda.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Verge%20del%20Carme.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/J%20Massotkleiner%20A%20Orra.jpg
-
7/29/2019 32 -agost- 2009
6/30
6
Torroella de Montgr, Vidr, Vilafant il'Estartit.
Danses Catalanes a la Plaa de
lEsglsia.
LEsbart Montgr ensdelect amb les sevesinterpretacions dunmolt
ben assortitrepertori de danses que sn el nostrepatrimoni, danses
catalanes.Enhorabona!
Ofici solemne i Sardanes a la plaa, amb
la Cobla Foment del Montgr.
El dia 16, punt culminant de les festes, ales 11 del mat, a
lesglsia de SantaAnna, ofici solemne amb la CoblaFoment del Montgr
i acabada la missa, iamb la mateixa cobla, ballada de
sardanes a la Plaa de lEsglsia. Ja a latarda, amb inici a
lesglsia, la ProcessMarinera de la Mare de Du del Carme,pel carrer
de Santa Anna i el passeig,arrib al port on es va embarcarlimatge.
Les condicions del mar eren enveritat de temporal i el recorregut
no fouel mateix daltres anys.
Nova Ballada De Sardanes a la Plaa de
lEsglsia i Ball de Festa.
Acabada la process i a la plaa delEsglsia, nova audici de
sardanes ambla cobla Foment del Montgr i, perconcloure la festa,
res millor que un Ball
de Festa amb el tren de la Costa, a laPlaa de lEsglsia.
El Parc Natural de Montgr i la Comissi
de Medi Ambient del Parlament de
Catalunya.
El Parlament deCatalunya va descartar,amb els vots del
partitsdel govern PSC, ERC iICV, que el parc naturaldel Montgr es
gestions a travs d'unconsorci, com havien acordatl'Ajuntament de
Torroella i la Diputacide Girona.La proposta havia rebut el suport
del PP,Ciu, PSC i ERC per la rebutjaren tot ique la gesti a travs
dun consorci fosreclamada pels seus partits al'Ajuntament de
Torroella, que aportams de la meitat dels terrenys del futur
parc, aix com per la Diputaci de Girona.
Nova poltica hidrulica per Catalunya -
I el caudal del Ter.
La dessalinitzadora inaugurada al Prat tun potencial de producci
de 60 hmanuals. s una pea claude la nova polticahidrolgica
quecontempla: 1r lacontenci del consum, 2n la reutilitzacid'aiges i
3r la dessalinitzaci, quepreveu la del Prat, lampliaci de plantade
la Tordera i la nova del Foix, que esconstruir a Cunit. Quatre
plantes quehaurien de permetre l'autosuficincia
hidrolgica de Catalunya.
http://localhost/emporionou/images/num32/Esbart%20Montgri.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Esbart%20Montgri.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Esbart%20Montgri.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Parc%20Natural%20del%20Montgri.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Parc%20Natural%20del%20Montgri.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Parc%20Natural%20del%20Montgri.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Parc%20Natural%20del%20Montgri.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Fabrica%20Aigua.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Fabrica%20Aigua.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Fabrica%20Aigua.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Fabrica%20Aigua.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Fabrica%20Aigua.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Parc%20Natural%20del%20Montgri.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Esbart%20Montgri.jpg
-
7/29/2019 32 -agost- 2009
7/30
7
Per el cost de la Fabricaci dAigualimita ls i el condiciona a
lestat delsembassaments.La seva posada en marxa hauria depermetre
el retorn efectiu de cabals,
altament solidaris com han estat els delTer. L'objectiu del
Departament de MediAmbient s reduir la seva aportaci, un40%, dels
190 hm actuals fins als 115hm. Per progressivament: 40 hm el2010,
60 hm el 2012 i arribar als 75 hmel 2015. Quantitats que deuen
tenir encompte tant el possible augment denecessitats, per
lincrement de poblaci
en tota lrea metropolitana, com els sisepisodis greus de sequera
viscuts perCatalunya en els darrers trenta anys,episodis que va
assenyalar el presidentMontilla.La dessalinitzadora del Prat, ha
depermetre que els ciutadans deBarcelona, les comarques del
Peneds,
el Baix Llobregat, l'Anoia, el Garraf, elBarcelons, el Valls
Occidental il'Oriental i el Maresme disposin d'aiguade qualitat
sense perill de restriccions. Jafunciona ho feia a un 20%
deproducci i funcionar en el futur persota del rendiment mxim fins
que no hihagi episodis de sequera o fins que elnivell dels
embassaments no baixi del
60%. Qui pagar el seu cost quanfuncioni a ple rendiment?
Finanament.
El ple monogrfic previst pel dimecres22, sajorn al divendres 24
per la mortde quatre bombers -ara ja sn cinc- enlincendi dels
Ports. I el seu resultat,
totalment previsible el conseller Saurahavia indicat queCIU no
sindispensable. Montilla i Mas vanprotagonitzar un intens cara a
cara isacusaren mtuament de no haver
llegit b' el document de la ministraSalgado.Artur Mas, obr el
debat: Hi ha unavoluntat legtima de mantenir el tripartit.La
necessitat del lligam entre el PSC i elPSOE. Tamb que el govern de
laGeneralitat necessita diners de maneraurgent Cal, a ms a ms, que
elparlament de Catalunya hagi d'acceptar
que l'estatut s'ha acomplert? No estenen en compte la immigraci
ni el costde la vida La creaci de lagnciatributria i el termini
daplicaci gradualque sallarga un any ms CIU, donariasuport al nou
model de finanament perpragmatisme... si el Parlamentreconeixia que
incomplia l'estatut
Jos Montilla li va respondre quecapgira els models vigents fins
avuiL'acord eraobjectivament bocompleix els principisbsics de
l'estatut. ILes necessitats dedespesa sintegren en el
reconeixementde lincrement de la poblaci des de
1999, increment originat, en gran part,per la immigraci El
Govern ajorna lacreaci de lAgncia Tributria pernegociar-la amb
Madrid en la ComissidAfers Econmics i va situar el 2012com un any
extra per a undesenvolupament que acaba el 2011.L'acord s plenament
estatutari just'i equitatiu.
http://localhost/emporionou/images/num32/Parlament%20Silenci%20pels%20bombers.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Parlament%20Silenci%20pels%20bombers.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Parlament%20Silenci%20pels%20bombers.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Parlament%20Silenci%20pels%20bombers.jpg
-
7/29/2019 32 -agost- 2009
8/30
8
El parlament aprov, amb els vots dePSC, ERC, i ICV, que l'acord
compleixl'estatut' i els nous recursos provinentsdel finanament es
destinaran a lespoltiques prioritries marcades en la
revisi del pacte d'Entesa de l'abrilpassat'.
Festa Major De Santa Anna a l'Estartit.
Cantada dHavaneres iCremat26 de juliolCom ja s tradicional
laCantada d'Havaneres i elCremat varen obrir un any msi son ja
trenta-dos els actes de la festamajor estartidenca, en honor de
SantaAnna patrocinats per la PenyaBarcelonista Montgr i Comarca.
LaCantada, seguida i aplaudida pel pblicassistent a la platgeta
enfront deloficina de turisme, an a crrec de tres
grups de reconegut prestigi: Port Bo,Empordanet I Arrels De
Menorca. Quinno fou el ms aplaudit? Difcil respostaen veritat.
43a Travessa nedant Illes Medes
Organitzat pel Club Nutic l'Estartit elsnedadors, de totes
edats, van efectuaraquesta tradicional nedada. Lobjectiuera
sobrepassar els 1600 participantsdanys anteriors, shauran superat?
Unany ms els premis varen compensarlesfor realitzat.
Cercavila popular i Ofici solemne i
sardanes a la plaa
La cercavila pels carrers de la vila donavapas a lofici solemne
a lEsglsia de SantaAnna, amb la cobla Foment del Montgr.Les
sardanes a la Plaa de lEsglsiacompletaren els festejos del mat.
Espectacle Infantil, Sardanes i Ball deFesta MajorEspectacle
infantil, amb la companyiaVatua lOlla que varepresentar per
laquitxalla Pugeu alveler. Una audici desardanes amb la coblaFoment
del Montgr i el Ball de Festa
Major amb lEmpord Fusi, varenarrodonir els actes d'aquesta festa
majordel 2009.
Festcat: Escola de Msica Tradicional
13 Curs de Msica Tradicional.
Torroella de Montgr somplia de msicatradicional, una setmana del
mes dejuliol, on es combinarenels concerts, sessions deCaf Cantant
i lesaudicions amb les classesen grup, tallers, conferncies i
espais decreaci collectiva. Una immersi en lamsica amb professors
provinents,
aquest any, dEuskadi, Valncia,Occitnia i Castella-Lle.Les
actuacions diries a crrec delsprofessors, dalumnes. dalumnes
iprofessors, foren seguides amb inters iforts aplaudiments del
pblic assistent.
El president Obama rep els tres primers
homes que van trepitjar la Lluna.
http://localhost/emporionou/images/num32/Penya%20Barcelonista%20Cremat.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Penya%20Barcelonista%20Cremat.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Penya%20Barcelonista%20Cremat.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Penya%20Barcelonista%20Cremat.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Penya%20Barcelonista%20Cremat.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Passacarrer%20Estartit.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Passacarrer%20Estartit.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Passacarrer%20Estartit.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Passacarrer%20Estartit.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Fescat%20Professors.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Fescat%20Professors.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Fescat%20Professors.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Fescat%20Professors.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Passacarrer%20Estartit.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Penya%20Barcelonista%20Cremat.jpg
-
7/29/2019 32 -agost- 2009
9/30
9
La tripulaci de l'Apollo XI, Buzz Aldrin,Michael Collins i Neil
Armstrong esretroben quaranta anys desprs en larecepci del
president dels Estats UnitsBarak Obama, a la Casablanca. El
president comenava aix la jornada decommemoraci del quarant
aniversaride l'arribada de l'home a la Lluna. Elstres astronautes
de la mtica missiespacial van recordar laseva odissea i
coincidirenen dir que l'exploraci deMart s un repte deresultats
molt valuosos.
Abans de la recepci oficial vanparticipar en un acte organitzat
per laNASA, en el qual van evitar polemitzarsobre les teories que
neguen la veracitatde la gesta en una gala que va reunir alMuseu
Nacional de l'Aire i de l'Espai deWashington dos mil convidats,
entre elsquals hi havia tripulants d'altres missions
del programa Apollo. La polmica perdtota fora al recordar que la
UniSovitica era fins aquell moment ladominadora de lespai i tenia
mitjans iinformaci suficients per haver-ladesmentit immediatament.
Seran demels xinesos els que dominin lespai?Sembla que no seria
estrany que fossinells els propers en trepitjar la Lluna.
Els que tenim una edat suficientrecordem les estones passades
una ialtra vegada enfront del televisor perpoder ser testimonis,
encara quellunyans, daquella gesta.
Mercat de les cuines del mn.
Un any ms, el passeig de lEsglsia eraple com un ou. Torroellencs
i foransfeien cua per degustar els plats que lesdiverses cuines
tradicionals duna munide pasos podia oferir-los.
El tast de diferentsespecialitats, a les msconegudes pels
nostrespaladars, afegeix unquelcom de viatge gastronmic a unespai
ben nostre com el passeig delEsglsia o el carrer del Mar.
29 Festival de Msiques de Torroella
de Montgr.
Un any ms tingu lloc un acteimportant per la msica i per
Torroellade Montgr, la inauguraci i els primersconcerts del 39
Festival de Msiques deTorroella de Montgr.La inauguraci tingu lloc
al Palau Lo
Mirador que pass a ser reial a partir delsegle XIII. En ell
feren estades comtes ireis com Jaume I o Joan I, conegut
comlAimador de la Gentilesa o com el ReiCaador i Msic.
Viacrucis: Representaci de la passi de
Crist.
El primer dels concerts,producci del Festival deMsiques de
Torroella,tingu lloc a lesglsiagtica de Sant Gens que, per la
sevaarquitectura i dimensions, s un indretnic per a gaudir dels
solistes, grups decambra o grans orquestres simfniques.
I el seu ttol: Viacrucis: Representaci de
http://localhost/emporionou/images/num32/La%20Terra%20des%20de%20la%20Lluna.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/La%20Terra%20des%20de%20la%20Lluna.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/La%20Terra%20des%20de%20la%20Lluna.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Cuines%20del%20Mon.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Cuines%20del%20Mon.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Cuines%20del%20Mon.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Festival%20Passio%20Crist.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Festival%20Passio%20Crist.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Festival%20Passio%20Crist.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Festival%20Passio%20Crist.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Festival%20Passio%20Crist.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Cuines%20del%20Mon.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/La%20Terra%20des%20de%20la%20Lluna.jpg
-
7/29/2019 32 -agost- 2009
10/30
10
la Passi de Crist. Sota la direcci deCristina Pluhar, el Conjunt
francsLArpeggiatta amb Nria Rial, sopranocom a solista convidada,
el conjunt deveus corses Brbara Fortuna; Lucilla
Galeazzi, cant tradicional i Anna Dego,teatre i dansa, varen
interpretar aquestViacrucis que mostrava una estretarelaci entre la
msica tradicional dunconjunt sard i duna cantant tradicional, ila
veu duna soprano com la Nria Rial,els laudes del segle XIII i la
msica cultadel segle XVII.
Si algun recel podia abrigar sobre latemtica, la resposta del
pblic fouimmediata, franca i total. Va atorgar unxit total amb
prolongades ovacions quevan obligar L'Arpeggiata a regalar
duesprecioses obres ms.
La Trobada Apcrifa Entre els Germans
Pla i Hndel.
George FrederichHndel, alemany alservei del prncep Jordide
Hannover, acabinstallant-se a Londres.Quan Jordi de Hannover ocup
el tronbritnic varen coincidir novament iHndel va composar una srie
de suitesanomenades Msica aqutica, del mspur estil barroc, que
combina elsinstruments de corda amb els de ventque adquireixen un
for protagonisme.En aquest concert, lorquestra BarrocaZfiro,
dirigida per Alfredo Bernardino,obo i flauta, interpret La Suite en
Fa
Major i La suite en re Major 349 i en sol
Major/sol menor.Tres msics catalans, els germans JoanBaptista
Pla, Josep Pla i Manel Pla, forendurant la segona meitat del segle
XVIII,tres dels oboistes ms apreciats i
compositors de les seves prpies obres.Els dos primers viatjaren
a Londres, idells es deia que el propi Hndel elsreclamava per la
seva orquestra. I dellsforen dos concerts interpretats
perlorquestra Zefiro: El Concert per a dosobos en Re Major i El
concert per aobo, dues trompes corda i baix continu,en Do Major,
aquest darrer
sinterpretava per primera vegada en eltemps actual ja que es
tracta duna obradescoberta recentment a la repblicaTxeca. El
concert, brillant en lainterpretaci i molt aplaudit,representava al
mateix temps larecuperaci dunes obres oblidades desde fa gaireb
tres segles.
Les cartes meridionals de Josep Pla.
A la Plaa de laMuralla es representlespectacle,coproducci
delFestival de Torroella,
Xarxa de Msiques a Catalunya, Taller deMsics i Mediterrnia i
Fira dEspectaclesdarrel tradicional. Gira a lentorn delmn literari
de Josep Pla i del seu llibrepublicat lany 1929, Cartes
Meridionals.(1929).En ell es combinen tres formesdexpressi, la dun
actor i cantant,
David Bags, que llegint els fragments
http://localhost/emporionou/images/num32/Festival%20Handel%20i%20Pla.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Festival%20Handel%20i%20Pla.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Festival%20Handel%20i%20Pla.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Festival%20Handel%20i%20Pla.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Festival%20Cartes%20Meridionals.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Festival%20Cartes%20Meridionals.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Festival%20Cartes%20Meridionals.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Festival%20Cartes%20Meridionals.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Festival%20Handel%20i%20Pla.jpg
-
7/29/2019 32 -agost- 2009
11/30
11
escollits, cantant i ballant, dona peu aque la orquestra
interpreti una conjuntde canons i melodies de lpoca,
quereflecteixen lessncia duns llocs,Marsella, Mnaco, Gnova, Tor,
Roma,
Npols, Vencia, Trieste, Zagreb, ElPireu, Atenes... fins les
Portes dsia,vistes a travs dels relats de viatge dePla, amb
projeccions que feien de telde fons. La msica an a crrec delConjunt
Lisboa Central Caf reforatamb tres multi-instrumentistes i
ladirecci artstica de Ramon Sim.
Benet Casablancas amb lArditti Quartet
En aquest concert, lltim del mes dejuliol, varem gaudir de la
interpretacide quatre quartets: Gran Fuga, Op. 113de Ludwig
vanBeethoven, el Quartetnm. 3 de Benet
Casablancas, el QuartetNm. 3 de Bla Bartock i el Quartet
deMaurice Ravel, interpretats per lArdittiQuartet, amb Irvine
Arditti, viol; AshotSarkissjan, viol; Ralf Ehlers, viola i
LucasFels, violoncel.Pel que fa referncia al quartet de
BenetCasablancas i Domingo, nascut aSabadell i format a Barcelona i
Viena,
considerat un dels compositors msprestigiosos de la seva
generaci, foulestrena mundial de lencrrec efectuatper la Caixa de
Catalunya.El compositor va fixar-se com a prioritatel dotar la seva
msica duna mximaexpressivitat, de la que el pblic vapoder gaudir i
aplaudir, aix com la dels
tres altres quartets de compositors,
Beethoven, Vela Bartock i Maurice Ravel.Esperem els prxims vuit
concerts quecompletaran la programaci del 29Festival de Msiques de
Torroella graciesa la tasca de Joventuts Musicals i de
Josep Lloret.
Els gegants del Montgr
Llegendes torroellenques
Jaume Bassa
Segur que tots els meus
lectors han estat a dinsdel nostre castell delcim del Montgr,
isuposo que totsrecorden lembocadura dun pou ocisterna que hi ha al
bell mig de lespaiempedrat que encerclen els seus quatremurs.
Recordo que de fora estant
contemplvem de petits una pila deroques que no es veia com
acabava.Tenem la temptaci de baixar-hi iexplorar fins on podem
arribar, persempre hi havia alg ms gran que ensadvertia que no ho
fssim pas. Enscontaven que per dins hi havia qui sapels corredors,
que diu que algunsarribaven al cau del Duc, i alguns fins a
mar i potser fins a les Medes i tot. Algunsaventuraven que
aquelles galerieshavien estat cavades perqu els soldatsque tenien
cura del castell es poguessinescapar per sota terra en cas de
setge,per daltres deien que les havien fetesfora temps abans uns
homes moltprimitius, i qui sap si desprs havien
http://localhost/emporionou/images/num32/Arditti%20quartet.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Arditti%20quartet.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Arditti%20quartet.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/aDSCN5815.JPGhttp://localhost/emporionou/images/num32/aDSCN5815.JPGhttp://localhost/emporionou/images/num32/aDSCN5815.JPGhttp://localhost/emporionou/images/num32/aDSCN5815.JPGhttp://localhost/emporionou/images/num32/aDSCN5815.JPGhttp://localhost/emporionou/images/num32/Arditti%20quartet.jpg
-
7/29/2019 32 -agost- 2009
12/30
12
estat ocupades per bruixes, gorges obsties diabliques.
Tot porucs, nosaltres ho deixvemcrrer. Una mena desgarrifana de
ser
enduts qui sap on, per vs a saber quinsmonstres o bruixots, o de
morir ofegatsa sota terra, ens omplia de prudncia.Per acabar-ho
dadobar, molts havemestat als bufadors amples com una rodade carro
al cim dels estimballs quesalcen al damunt de la platja delMolinet
a lEstartit, i sabem que si hideixvem caure pedres no les
sentem
tocar enlloc, com si el forat arribs alinfern. Devia ser
veritat, segur que totala muntanya era plena de cavorques
ipassadissos, potser fets per gentfortssima de temps molt
reculats.Fiem b de ser prudents, perqudesprs ho he anat
esbrinant.
Diu la llegenda que tota la muntanya delMontgr s un gran
monument funerari,on es varen erigir els tres elementsmgics de les
cultures antigues: eltriangle a la muntanya dUll, el cercle ala de
Santa Caterina i el quadrat a laMuntanya Gran. La intenci va ser
queels tres smbols es veiessin de ben enll
tant si es mirava de la banda detramuntana com de migdia. Tamb
diuque tot el monument s travessat permultitud de tnels laberntics
a lestil deles pirmides dEgipte, i que s ms o
menys daquella mateixa poca. Segonssembla, el varen construir
uns homesgegantins que habitaven les vores delTer. Gegantins, per
senzills i amants dela pau. I diu que aquells colossos varenveure
amb estupor com sacostaven a lesseves terres, venint del sud, unes
gentsdesconegudes que sestablien a Ullastreti que tot ho dominaven
al seu voltant, i
que per mar unes altres arribaven enestols de grans velers a
Empries, alnord, disposades a quedar-shi i a fer-hiuna gran ciutat.
Els gegants igegantesses, pacfics com eren, veientvenir que anirien
maldades, varendecidir de construir el gran mausoleu deles
muntanyes del Montgr, ple de
passadissos i de cambres morturies, ishi varen enterrar tots
abans de deixar-se subjugar.
Nhi ha que insinuen (Vicen Pags,entre daltres) que tot lenrenou
contrala pedrera dUll no s en realitat altracosa que un intent molt
ben tramatperqu no sacabi descobrint la veritat
de lorigen daquesta muntanya mgica,plena de grutes i
corredors.Daltra banda, potser haurem de gratarms sobre aquesta
llegenda, per arribara conixer amb profunditat la gnesiveritable de
la nostra devoci pelsgegants
Torroella
http://localhost/emporionou/images/num32/pDSCN5479.JPG
-
7/29/2019 32 -agost- 2009
13/30
13
Joan Surroca i Sens
Quan era jove preferia la tardor ilhivern. Ara que sc gran
mespero laprimavera i lestiu. Cada mes t les seves
particularitats que el fan desitjable; noobstant aix, el mes
dagost shaconvertit en el meu preferit. Magradapassar-lo a
Torroella, sense mourem dela vila, i en tinc prou sortint de casa
itrobar amics i amigues que estan devacances; assistir a les
nombrosesmanifestacions culturals que omplen elcalendari daquest
mes; gaudir de la
fresca dels vespres... Torroella, durant elmes dagost, t ms
atractiu que mai.Sn els forasters els qui, desprs
delogiar la nostra poblaci i manifestarlenveja que ens tenen per
viure en unlloc aix, ens desperten i ens fan valorarel nostre
privilegi.El mes dagost Torroella sembla que faciendrea i obri
portes i finestres peracollir visitants i airejar lambient. El
riscde qualsevol poblaci, i segurament msencara dels nuclis de les
dimensions deTorroella, s tancar-se en el cofoisme.Inevitablement,
quan aix passa, no trigagaire a sentir-se el baf de resclosit
caracterstic. Alg pot considerar que ja
no s possible tancar-se en poques deglobalitzaci. Doncs s, perqu
enspodem pensar que aquell que va aCancun de vacances, o agafa
sovintRyanair per passar caps de setmana a
ciutats europees, o realitza un viatgeorganitzat dels que
garanteixen la visitaa set capitals en deu dies... ja estvacunat
contra lexcs de localisme. Laveritable obertura est en el
pensamenti no simplement en el viatjar. Si el sol fetde
traslladar-se fos garantia dalgunacosa, serien els revisors de tren
els quitindrien la mentalitat ms oberta. De la
mateixa manera, no podem dir que vivimen democrcia, malgrat la
celebracideleccions peridiques, si faltaparticipaci i els que manen
no escolten;un poble sense debat, senseconfrontaci, no es pot
obrir.Torroella necessita obrir-se, connectar-se, cercar el seu
perfil singular i no tenir
por al debat. Seria insensat deixar perdretot el capital
acumulat al llarg dediverses generacions que han sabutsumar
creativitat en b del municipi.Ms de quatre sen reien quan esparlava
que can Quintana seria el motorde Torroella. Grcies a la fe dalguns
haesdevingut un rgan autnom quepresideix lalcalde i sha convertit
en un
dinamitzador insospitat just fa poctemps. El cinema Montgr,
centresingular; la msica, present com apoques poblacions; la
biblioteca, elcentre de documentaci, i les imminentsrealitats del
nou arxiu i el centrepolivalent... Hom pot morir dxit i no ssobrer
recordar que de cada centpersones que superen la desgrcia
http://localhost/emporionou/images/num32/mercat_a_Torroella_2.JPG
-
7/29/2019 32 -agost- 2009
14/30
14
noms una paeix satisfactriament lxit.Als pobles els passa el
mateix. Atenci,doncs: la sensatesa demostrada fins avuiha de
continuar i aix noms s possibleobrint de bat a bat les portes
intelligents que permeten el pas delsnous corrents i les
finestres que facilitenalbirar els nous horitzons.
La revetlla de Sant Joan
Merc Pags
Quan escric aquest article acabem depassar la revetlla de Sant
Joan. Mhellegit algunes cartes al lector de LaVanguardia i la
columna de Pilar Rahola,la que fins ara ocupava cada dia elpopular
escriptor Baltasar Porcel,traspassat fa pocs dies, i que segons
hainformat aquest mateix diari sersubstitut per Pilar Rahola. Doncs
b,
com deia, en aquestes cartes els seusautors es queixaven,
protestaven, sobreel caire que est prenent la revetlla deSant Joan,
festa que dun temps ensembla que noms convidi a fer esclatar,ja una
setmana abans, tota mena depetards, com ms forts millor. I el
mssorprenent s que tant agrada a pares
com a fills... Fressa, fressa i fressa, i si espot espantar alg,
encara millor. Endefinitiva, doncs, el que celebrem s elque menys
compta, ja que tot plegat esredueix a tirar petards. Hi pensem en
elrisc daquest joc? Cada any hi ha quipren mal en aquestes diades.
I no shi vala pensar que aix s com ho pot veureuna persona gran,
perqu ho he
comentat amb molta altra gent quepensa el mateix.
Anteriorment ja mhavia interessatalguna vegada per lorigen, per
la vella
tradici daquesta festa, per no refiant-me prou de la memria mhe
asseguratde la veracitat de la seva procedncia,que molt
resumidament diu: La revetllade Sant Joan, tamb conegudapopularment
com a nit del foc o nit debruixes, s una celebraci que es
realitzala nit del 23 al 24 de juny. s dorigenpag, dabans de la
introducci delcristianisme, i coincideix amb el solsticidestiu, el
21 de juny. s, doncs,lentrada a lestiu en lhemisferi nord ilnic dia
de lany en qu el sol es mantdurant 24 hores, en contraposici al
21de desembre, solstici dhivern, el dia mscurt de lany.
La festa deSant Joan aCatalunya i atots els llocson se
celebra,que sn molts,mha sorprs.s una festa de gresca, de disbauxa,
debeure una mica massa i de menjar la
tradicional coca de Sant Joan, per comen tot, davant labundncia
hom acabapassant-se de mida. Les persones gransrecordem amb una
mica denyorana lamanera com la celebrvem nosaltres,aquesta festa,
sense gastar ni un ral. Lamainada recollem amb illusi, duranttota
la setmana, la llenya i els trastos
vells per portar-los al camp de futbol i
-
7/29/2019 32 -agost- 2009
15/30
15
poder fer una bona fogata, i totsespervem, la nit del 23 de
juny, elmoment en qu el sol samagava alhoritz, que era quan es
podiaencendre el foc. Ens fascinava veure
aquella foguera immensa de la qual escuidaven els nois grans i
que aplegavatota la gent del meu poble, Ull. Quan janoms quedava
caliu, aquests mateixosnois, proveint-se dunes saques, exhibienles
seves habilitats per saltar sobre el foci no cremar-se. Diu que aix
t unsignificat, per el que jo crec s que elsnois ho feien per
demostrar la seva
valentia.
Per el meu record ms entranyable dela revetlla de Sant Joan s
quan, jaadolescent, podia anar al ball que es feiala nit del 23 de
juny a lantic camp defutbol de Torroella. Per a mi i per a tot
eljovent era un dels actes ms bonics en
qu podem participar. La pista de ballestava tota adornada amb
llums ibanderetes, i una bona orquestra tocavai cantava aquells
boleros, valsos ipasdobles que tant ens agradaven. I sitenem la
sort de trobar-nos en unabonica nit de clar de lluna, o una
nitestrellada, passvem una vetllada desomni...
Eleccions Europees
Vicen Fiol
Hi ha un fet incontestable en les darrereseleccions al Parlament
Europeu,
celebrades el 7 de juny passat: la mitjanacatalana dabstenci va
ser del 625%.Als votants habituals i constants aquestalt ndex
dabstenci els va confirmar laseva visi pessimista de la poltica;
als
votants no tan assidus, va portar-los aengruixir la xifra dels
abstencionistes; i ala majoria de partits poltics va semblarque no
els preocupava i que estavencontents i cofois amb els
resultatsobtinguts. Cap partit havia perdut. Envan fer una lectura
ingnuamentpositiva.
Hom esperava que unatan alta abstenciprovocaria una revisi afons
i un canvi demanera de fer delspartits poltics. Doncs,no. Tot
continuar igual.
El fet de labstenci em porta a ferdiverses consideracions:-No
sha fet i no sen far pedagogiapoltica. I no em digueu que sen fa a
lescampanyes electorals. Els que es fa s elms allunyat del que
hauria de ser lapedagogia poltica. Les desqualificacionsdels
adversaris, els insults, cridar ungrapat deslgans i frases fetes sn
el
trist bagatge de les campanyeselectorals. Caldria trobar camins
nousper fer que els ciutadans shiengresquessin. Presentar
programesfactibles i continguts que ajudin aconstatar la importncia
de laparticipaci poltica.
-Reduint la participaci poltica a votar
-
7/29/2019 32 -agost- 2009
16/30
16
de tant en tant ha portat amplis sectorsde la societat a
desinteressar-se de lapoltica.
-Lescandalosa xifra de labstenci s un
senyal de la desmobilitzaci de moltagent. Fer possible linters i
laparticipaci en el mn de la polticacostar molt. La davallada s
massaprofunda.
-Labstenci sempre beneficia el sectorms dret i conservador de la
societat, elsector a qui ja li va b que es redueixi la
poltica al fet de votar i prou. Ajudar atenir criteris propis, a
ser conscientmentcrtics, no els interessa.
s possible redrear-ne la situaci?Caldria que els poltics
entonessin unprofund mea culpa, que tinguessinpropsit desmena i
emprenguessin
camins nous. Deixar de banda tantacridria i tanta xerrameca
intil i feramb humilitat i constncia un treballeducatiu seris per
tal que els ciutadansprenguin conscincia de la importncia idel pes
de la poltica en la vida delspobles. Voldria pensar que ciutadans
iclasse poltica farem una reflexi a fons itrobarem camins per
construir una
veritable democrcia.
Permeteu-me dacabar amb unesconsideracions de lArcadi
Oliveras,president de Justcia i Pau de Barcelona,un home
polticament i socialment moltcomproms. En una entrevista i a
lapregunta:El preocupa labstencielectoral i el distanciament dels
poltics
respecte a la ciutadania?, responia:Labstenci s greu. Per cal
anar alarrel. La gent no participa en comicisper dos possibles
motius; primer, permenfotisme o manca dinters, i segon,
perqu el poder poltic ha avortat totainiciativa participativa de
la societatcivil. I a la pregunta: Per exemple?,responia: Quan la
gent ha volgutparticipar ms enll de les eleccions, elsgoverns han
tallat les ales. No ens vandeixar fer un referndum sobre el
deuteextern i van posar moltes dificultats a lacampanya Som el que
sembrem, al
Parlament. En tots els anys dedemocrcia, no sha aprovat mai ni
unasola iniciativa legislativa popular.
Pere Miranda, vint anys
darquitecte municipal
Jordi Bellapart
Pere Miranda Marqus va ser arquitectemunicipal de lAjuntament de
Torroellade Montgr quasi 21 anys, des de lany1979 fins a lany 2000.
El seu pas,aquests anys, pel DepartamentdUrbanisme daquest
Ajuntament va ferque queds lempremta de molts
projectes dobres i actuacions seves, alnostre municipi.
Pere Miranda s fill deRegencs, encara queactualment t fixada
laseva residncia entreBegur i Barcelona on,
juntament amb
http://localhost/emporionou/images/num32/Pere.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Pere.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Pere.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Pere.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Pere.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Pere.jpghttp://localhost/emporionou/images/num32/Pere.jpg
-
7/29/2019 32 -agost- 2009
17/30
17
larquitecte Francesc Bonastre, amb quiforma equip per realitzar
els seustreballs, tenen obert dos despatxosdarquitectura, un a cada
poblaci.
En Pere va nixer lany 1944. Desprsdels estudis elementals va
estudiarperitatge mercantil i va treballar en unagasolinera, en un
banc i com acomptable en un despatx de Girona. Eldescobriment de la
seva vocaci perlarquitectura li va arribar tard, a 23anys.
Compaginant el treball amb elsestudis, va fer primer la
carreradaparellador i tot seguit ladarquitectura. No va ser fins a
lany1978 que va obtenir el ttol darquitecte,quan ja tenia 34
anys.
Laltre dia en un sopar, en Pere emcomentava que la seva primera
vocaciva ser la medicina, per la manca de
recursos econmics el va portar a unsestudis inicials ms fcils i
de ms rpidarepercussi econmica. Primer estudisadministratius i
desprs darquitectetcnic. En fer aquests estudis es vaadonar que
tenia facilitat pel dibuix, lapintura i tot el que estava
relacionatamb la creaci plstica, i va decidircontinuar els estudis
fins a graduar-se
com a arquitecte.
Ens vrem conixer quan estava acabantla carrera darquitecte tcnic
lany 72, enunes trobades de parelles joves queorganitzaven els
sectors progressistes delesglsia a Sant Mart de Llmena, ontamb, amb
la meva dona, vrem
conixer en Vicen Fiol, llavors vicari de
Palafrugell i poc desprs rector deRegencs. Des daleshores vaig
tenir enPere com un referent de treball,honradesa i voluntat clara.
Estemdacord que aquelles trobades que es
perllongaren al llarg duns quans anys,en lpoca de transici
democrtica iquan totes les parelles rem acabats decasar o a punt de
fer-ho, van tenir unaimportncia cabdal en les nostres vides.
Lentrada a lAjuntament com aarquitecte reconeix que va ser un
repteper a ell. Substitua Joan Baca Reixach,que feia quasi
cinquanta anys que eralarquitecte municipal, s clar que dunsistema
que convenia canviar. Per enPere venia amb la illusi i el
compromsde canviar les coses. Aquells eren tempsno noms darreglar
un pas, sin de fer-lo nou. I en Pere ho tenia molt clar.
"La meva experincia en urbanisme eranulla em confessa, per el
fet depoder estar al davant de lreadUrbanisme quan es va redactar
elprimer Pla general democrtic delmunicipi, treballs que es van fer
en eldecurs dels anys 1980 i 1981, em vapermetre treballar al
costat dun granurbanista, larquitecte Amador Ferrer, i
del seu equip. Vaig aprendre lurbanismemodern, la seva gesti,
consultar iredactar normativa...".
En Pere Miranda, durant aquests anys nova estar en nmina de
lAjuntament. Ellcobrava per treballs realitzats: elsprojectes.
"Potser aix no em sentia
funcionari", sentencia.
-
7/29/2019 32 -agost- 2009
18/30
18
Quan li pregunto per quin projecte fet almunicipi se sent ms
orgulls, no dubtaa afirmar: "Almenys el que se mhaagrat ms i he
notat ms la satisfaccide la gent s la llar dels jubilats, tant
de
Torroella com de lEstartit, per sobretotla sala on fan ball i
festes al local elRecer."
Miranda va deixar de ser arquitectemunicipal lany 2000. Les
novesexigncies municipals feien que lespossibilitats de dedicaci no
arribessin asatisfer aquestes exigncies. Molta feinaja estava feta
i en Pere preferia tornar-sea dedicar totalment a lactivitat
privada.Tot i aix encara va tornar per fer unatasca pendent a la
vila: la redacci de laNormativa de Protecci del PaisatgeRural i Urb
del municipi de Torroella deMontgr i la redacci i execuci de
lesobres de rehabilitaci de carrers i places
del nucli histric de la vila. Juntamentamb larquitecte Francesc
Batlle, varenredactar i dirigir les obres derehabilitaci de la plaa
de la Vila, plaaPere Rigau i els carrers adjacents i de laPlaa
Ernest Lluch, carrer Sant Agust icarrer dels Dolors. Carrers que
serienpunt de referncia per a la reforma delnucli histric, encara
pendent.
Durant quasi vint anys, en Pere Miranda,juntament amb el seu
company dequipFrancesc Bonastre, van redactar moltsprojectes dobra
nova o reformes tant aTorroella com a lEstartit, entre els
qualsdestaquem:
La rehabilitaci de la plaa de lAbatOliva i el carrer Sant Gens
alvoltant de lesglsia.
La Llar de Jubilats el Recer. Novasala i jardins i voreres del
voltant.
La caseta per a la Confraria dePescadors, la Llar de Jubilats al
portde lEstartit i la caseta de la CreuRoja a la platja.
La plaa del Lledoner, la rotonda,els jardins i el mur, i els
serveis delsaparcaments.
Ladaptaci i execuci de lobra dela plaa Empord.
Ledifici de lOficina de Turisme delEstartit.
El disseny dels jardins John Lennon ilescala daccs a la part
sud.
Lampliaci del cementiri deTorroella.
El gimns de les escoles Guillem. El projecte plaa Costeau de
lEstartit. La urbanitzaci de la part central
del passeig de Catalunya.
Els murs de contenci i reformes ala urbanitzaci Roca Maura i Cap
dela Barra de lEstartit.
La rehabilitaci actual de ledifici delAjuntament.
Molts projectes durbanitzaci decarrers, tant a la vila com
alEstartit.
I una tasca summament important queexigeix honradesa i
professionalitat:informe i seguiment de les llicnciesdobra major
del municipi de Torroella,durant dues dcades
-
7/29/2019 32 -agost- 2009
19/30
19
350 anys del Tractat dels
Pirineus
Santi Sat
El mes de juny passat es va celebrar uncongrs, conjuntament a
Barcelona i aPerpiny, on es va debatre la pervivnciaactual dun
tractat que va crear unes
fronteres que no tenien en compte larealitat de Catalunya.
Els Pirineus deixaren de ser l'eixgeogrfic de Catalunya per sser
unafrontera que deixava fora la Catalunyadel Nord. Lany 1659 les
monarquiesfrancesa i espanyola la van dividir.L'acord de pau signat
a l'illa dels Faisans,
al riu Bidasoa, el 7 de novembre de1659, entre Felip IV de
Castella, IIId'Arag, i Llus XIV de Frana, per mitjdels seus
representants: Luis de Haro iPedro Coloma, per Castella i Arag, i
elcardenal Mazzarino i Hugues de Lionne,per Frana, posava fi a la
guerra iniciadael 1635.
En la negociaci comenada a Madridl'any 1656, s'havia convingut
que:
Article 42: I pel que fa als pasos o llocs
que les armes de Frana ocupa enaquesta guerra, del costat
d'Espanya,com hem acordat en la negociaciiniciada a Madrid l'any
1656, en qu esbasa aquest Tractat, que les muntanyesdel Pirineu,
que havien dividit abans lesGllies d'Espanya, sigui tamb
daraendavant divisi dels dos regnes. Almateix temps que sestigui
d'acord i
s'hagi concedit, que el Senyor Roy Tres-Chrestien (Llus XIV)
romangui en lapossessi i, en realitat, gaudir de totsels del Comtat
i Vegueria de Rossell, elComtat i Vegueria de Conflent,
pasos,ciutats, llocs i castells, pobles, viles i llocsque conformen
les vegueries delscomtats de Rossell i Conflans. I el
Senyor Rei sent catlic, el Comtat de laVegueria de Cerdanya i
tot el Principatde Catalunya amb vegueries, llocs,ciutats,
castells, pobles, viles, llocs ipasos que conformen el comtat
deCerdanya i el Principat de Catalunya. Persuposat, si es tracta
noms d'un pocsllocs de la Vegueria i el Comtat deConflent i no de
Rossell, que es troben
en aquestes muntanyes del Pirineu elcostat d'Espanya, segueixen
sent tambde Sa Majestat Catlica: Com si lamateixa uns pocs llocs
que Vegueria i elcomtat de Cerdanya solament, i no deCatalunya, que
es troben en aquestesmuntanyes del Pirineu, Costat de Frana,encara
sn de Sa Majestat Tres-cristi. Iarribat a un acord sobre la divisi,
seran
-
7/29/2019 32 -agost- 2009
20/30
20
presents els diputats dels comissarisd'ambdues parts, que tota
la bona Fedeclarar que sn les muntanyes delPirineu, que segons el
contingut d'aquestarticle ha de succeir per dividir els dos
regnes, i assenyalar els lmits que tenen.Els comissaris es
reuniran en el lloc i amolt tardar en un mes desprs de lasignatura
daquest Tractat, i en un altreterme el proper mes i d'acord com
atots els concerts que s'indica ms amunt.Per suposat, si en llavors
no siguincapaos de romandre en entre ellsacord, aix enviaran els
motius de la seva
desavinena als plenipotenciaris dels dosReis, dels Lords, que,
en haver estatconeixedors de les dificultats oconflictes trobats,
buscar acord sobreaquest punt, sense que es puguin tornara prendre
les armes.
Espanya va perdre diverses places de
Flandes i l'Artois, i en va recuperardaltres a Itlia. Per a
Catalunya vasignificar la prdua de la Catalunya delNord.Durant la
negociaci, el bndol francsva presentar la lnia divisria msfavorable
a la corona francesa. Elsrepresentants castellans van
preferirdefensar les posicions a Flandes abans
que salvaguardar la unitat territorialcatalana. Llvia es va
mantenir en elPrincipat pel fet de ser vila i no poble,ttol
concedit l'any 1528, perl'emperador Carles V.
A les institucions catalanes no se les vaassabentar oficialment
del tractat fins ales Corts del 1702, que no el van
ratificar, per el van donar per fet. Perlaltre costat dels
Pirineus, en els primerscinquanta anys la integraci a Frana
fouintensament resistida. No shirespectaren drets ni
constitucions
catalanes; shi cercava francesitzar elpas.Lany 1866, trobant-se
desterrat a Ers, ala Cerdanya Francesa, Vctor Balaguerescrivia un
vers que transcrivim, publicata La Vanguardia ltimas noticias
iTelegramas de la Madrugada Barcelona, el 2 de desembre de
1892:
Delenda est Cartago
Nostre ne fores un dia
Terra de Cerdanya hermosa...
Qu trist s, al contemplarte,
Contemplar misries nostres
- - - - -
Quan te veig, pobre Cerdanya,
Tan abatuda i tan sola,Contemplant lEspanya ingrata
Quet renega i tabandona,
Me sembla sentir una veu,
Que diu sortint misteriosa
Den mitg dels crcols de nuvols
Que tes montanyes coronen:
Ay Castella castellana
De la terra catalanaTu nhas fet un esborranch!
Tos sayons la nostra histria
Nostra llengua i nostra glria
Arrosegaren pel fanch.
Ay Castella Castellana
Si la terra catalana
No thagus conegut may!
-
7/29/2019 32 -agost- 2009
21/30
21
Vctor Balaguer
I en el 300 aniversari de la firma del
Tractat, La Vanguardia Espaola del 27doctubre de 1959, sota la
direcci deLuis de Galinsonga, publicava la portadaque hem situat al
costat de la poesia deVctor Balaguer.
El lector podr veure que la portada delany 1959 dna bufetades al
poema: el
robatori duna part de Catalunyatransformat en un acte fraternal
entreFrana i Espanya!
Shan fet innumerables actes, des
dinstitucions oficials, per Gibraltar, permai cap per la
Catalunya del Nord.
Patriotisme, finenament i
tribunal constitucional -Reflexions
Jaume Bassa
Aquests dies els catalans hem pogutreflexionar sobre el
finanament i sobreel Tribunal Constitucional. Jo us invito
areflexionar tamb sobre un concepteavui tan oblidat com s el
patriotisme.(Fa poc vaig preguntar a una secretriajove duna entitat
important si sabia quvolia dir patriotisme; em va contestarque no).
Per anem per parts i parlemde cada cosa.Patriotisme. En una reuni
recent, elpresident del Femcat, que agrupa
centenars dempresaris catalans (entotal tenen 70.000 empleats),
ens vaparlar dels objectius que persegueixen:competitivitat
internacional, cooperaci,projecci al mn, estratgia a mitj illarg
termini, amb 25 objectius benconcretats. El seu model s
Finlndia.Com a activitats immediates: BarcelonaGraduate School of
Economics (Escola
Superior dEconomia), Projecte FerrMed(tren mediterrani), Spanair
(aerolniacatalana), Xarxa comercial internacional,etc. Entre les
tres o quatre principalsmotivacions, que va detallar, em
vasorprendre que una fos, amb totanaturalitat (no hi estem
acostumats, imenys en pblic), el patriotisme.
http://localhost/emporionou/images/num32/LaVanguardiaPortadaAmistatWeb.jpg
-
7/29/2019 32 -agost- 2009
22/30
22
Finanament. Quan escric aquestes lniesencara no hi ha acord,
desprsdendarreriments i ms endarreriments.Quan les llegireu
segurament la situacihaur canviat i ja en sabreu el resultat.
Per no s de la quantitat acordada nidel model aprovat del que
vull parlar,sin precisament daquest altreconcepte molt ms
important: delpatriotisme.
He sentit a la rdio catalana unstertulians quecomenten les
possiblesreaccions delspoltics davantduns resultatsbons o
dolentsde les negociacions. Acord entre elstertulians: A Montilla
li interessa esgotarla legislatura, ara no li convenen
eleccions anticipades de cap manera. AEsquerra no se sap si li
interessa anar araen males condicions a unes eleccions oacabar la
legislatura ajudant elssocialistes. A Iniciativa li interessa...
ACiU li conv...
Si la realitat s tal com la veien elstertulians, tots els
poltics es mourien
per interessos de partit, cap dells no esmouria per Catalunya,
cap dells notindria motivacions patritiques. Snpatriotes els
poltics? Posen elsinteressos del pas davant dels interessosdel
partit? No goso opinar amb fermesa.
Tribunal Constitucional. Potser quan
llegireu aquestes lnies els recursos quees varen presentar
contra lEstatut deCatalunya encara estaran pendents dedecisi, o vs
a saber potser elssenyors i senyores magistrats i
magistrades hauran decidit que lagosts un bon mes per publicar
la sentncia.s dir, quan aquesta ens agafi a totsdistrets.
Fa tres anys que el Tribunal delibera.Quanta feina que han
tingut per culpanostra! Tres anys! El que encara no s siens ha de
fer riure o plorar sn les dues
ltimes notcies importants que he llegitsobre aquest afer.
Primera notcia important. Juny del2009. Un senyor magistrat, que
es veuque era de tendncia dubtosa, finalmenthauria decidit
decantar-se per la bandaque es diu progressista. O sigui, que
per comptes de llenar lEstatutdirectament a les escombraries
estar afavor de vs a saber quin retalldEstatutet mullat. Segons
aquestanotcia, el bon o mal humor dun solhome ser ms determinant
per al futurdels catalans que tot el Parlament deCatalunya, el
Congrs dels Diputats i elpoble de Catalunya sencer (un home no
catal decidir el futur de set milions imig dhomes, dones i nens
catalans).
De res no va servir que Miquel Roca, undels pares de la
Constituci espanyolaactual, fart de lespectacle, un diadigus: "Que
un tribunal que haparticipat en el joc tan potiner derecusacions
recproques, d'un estil
-
7/29/2019 32 -agost- 2009
23/30
23
realment desconegut en la histriajurisdiccional europea,
s'erigeixi enjutjador de la constitucionalitat del'Estatut, a mi no
em mereix capconfiana. L'acte ms digne seria dimitir
abans de dictar sentncia perqu untribunal amb una composici
novapogus pronunciar-se des de lapresumpci de la independncia
delsseus membres".Evidentment, aquest acte digne de ladimissi ni
sels ha passat pel cap alssenyors i senyores magistrats
imagistrades. Potser ni se nhan
assabentat, de la proposta. Tenienmassa feina. Tres anys de
feina.
Segona notcia important. Juliol del2009. Al cap dels famosos
tres anys, elssenyors i senyores magistrats imagistrades shavien
posat dacordsobre un pil de qestions, per quina
llstima! encara tenien aparcades unespoques qestions.
Quines?
1. Naci. s Catalunya una naci? Elscatalans sn catalans de la
mateixamanera que els finlandesos snfinlandesos? Ho sn una mica
menys?Ho sn molt menys? Qu tenen dediferent? La diada de Sant
Jordi, els focs
de Sant Joan, la sardana, els castellers,una gastronomia, una
histria, un dretcivil, una llengua...? Nimietats.
2. Bilateralitat. Pot negociar directamentCatalunya amb lEstat o
sha de posar ala cua, al costat de Mrcia o la Rioja(amb tots els
respectes per a aquestesregions), en el moment que decideixi
Madrid? Qu volien dir els pares de laConstituci quan varen
parlar denacionalitats i regions? s tanimportant per a Espanya la
histria i lafora demogrfica, econmica i
exportadora de Catalunya com la deMrcia o la de la Rioja?
3. Finanament. Fins on ha darribar lasolidaritat dels catalans?
Si guanyen msdiners, no els han de repartir perqutothom en tingui?
I qu si al final cadacatal t menys diners que cadaextremeny? (tamb
amb tots els
respectes). No som tots espanyols?,doncs que uns paguin pels
altres, ni queal final els suposats rics rebin menys delque els
suposats pobres.
4. Idioma. Es pot permetre que tothom aCatalunya hagi de saber
catal? No nhiha prou que tothom per llei hagi de
saber castell?
5. Justcia. Qui ha de decidir en ltimainstncia sobre els plets
entre catalans?Un tribunal catal o un de situat aMadrid? I el Sndic
de Greuges, qu hi faa resoldre problemes dels catalans si jahi ha a
Madrid un Defensor del Pueblo?
6. Competncies. Qu se li pot deixar fera Catalunya? Trens,
ports, aeroports?,petitons potser s, per grans? Cultura,educaci,
salut? De tot sen sap ms, detota la vida, a Madrid, acostumats
comestan a manar.
Reflexionem-hi. Si al final juliol del2009 noms han quedat per
resoldre
-
7/29/2019 32 -agost- 2009
24/30
24
aquestes sis qestions aparcades, quinesaltres deuen haver estat
treballant elspobres senyors i senyores magistrats imagistrades
durant tres anys sencers?
Els joves escriuen
Contes
Aina Amat i Blai
Explicam un conte! Aquesta s la frase
que tots els nens acostumen apronunciar alguna vegada,
sobretotabans danar a dormir. Sn els contes debona nit. Hi ha nens
que tenen unahistria preferida i no es cansen mai desentir-la, una
vegada rere laltra.Retenen a la seva memria cada paraula,cada
pausa, cada entonaci, i sncapaos de repetir-la sense oblidar-se
dun sol punt. Daltres, en canvi,prefereixen que els contes varin
perqutotes les nits puguin adormir-se ambpersonatges diferents.
Quan ens fem grans, per, els contessolen quedar cada vegada
msarraconats. Ens continuen agradant leshistries, per ja ning ens
explicacontes, potser perqu creiem que ja noen tenim edat. Vaig
comenar a pensaren els contes arran de lexposicitemporal que ha
inaugurat, fa algunsdies, el museu de la nostra vila, CanQuintana.
Els dibuixos de DelphineLabedan i lambientaci de Carme Boschajuden
a endinsar-se enmig de set
contes de la Mediterrnia Occidental.
Sn histries que ens recorden que lespersones, vinguem don
vinguem, sommolt ms semblants del que enspensem. Malgrat ser
pensades per anens, els adults tamb hi tenen molt a
aprendre.
Penso que estem de sortquan, de tant en tant,algunes persones
ensrecorden que els contesno noms sn unentreteniment infantil.
ACatalunya Rdio, el
periodista i escriptorJoan Barril explica, pocs minuts abans
deles 8 del mat, un conte. Tot i les pressesdels matins, estic
segura que moltespersones sasseuen una estona aescoltar la histria,
tan ben escrita i tanben explicada. Sn contes que ajuden arelaxar
el ritme frentic de les primeres
hores, i a comenar el dia de ms bonhumor.
Un altre dels grans defensors dels contesper a adults s el
psiquiatre Jorge Bucay.Ell mateix titulava un dels seus llibresamb
un nom que diu molt, Contes perpensar. I s que les bones histries
nosn noms un entreteniment, sin que,
a ms, ajuden a crixer, a aprendre i, finsi tot, a construir
valors.
Rac de poesia
Susanna Bautista
-
7/29/2019 32 -agost- 2009
25/30
25
Benvinguts a aquest petit rac de poesiaseleccionada pels alumnes
torroellencs iestartidencs que enguany shan apuntatals cursos de
catal per a adults queorganitza lOficina de Catal de Torroella
de Montgr.
Amb aquest espai contribum a lapromoci de la cultura en general
i a lacreaci dun lloc dedicat a la poesiadarreu del mn, perqu
constatem unavegada ms la riquesa cultural i ladiversitat de gent
que viu en el nostremunicipi.
Pessics de cel s el nom amb qu vamtitular la lectura de poemes
daquest anyi amb qu vam recollir els disset poemesque es van
recitar durant lacte en un
opuscle que a partir dara es publicar ala revista Emporion, amb
un poema cadames.Esperem, doncs, que us agradi i que,com diu la
poesia de Llus Miret, mentreen feu la lectura sentiu com la
vostranima somriu i com la bellesa de les
paraules us provoca un dol pessigolleiga la pell.
Poesia del mes
Tu vas caure com l'estel bonic
Del cel de la nit va caure un estel,al fons del mar de
turquesa,per abans de desaparixer,
va cridar amb amor.
La seva veu era sense fora,per l'eco s'escoltava.
L'estel va cridar: "Oh, cel, perdona'm!Jo no et veur ms.
Oh, cel, em moro i m'allunyo de tu.T'estimo, en aix no pots
condemnar-
me.Tinc molt de dolor
perqu t'oblidars de mi molt aviat."
L'estel va cridar apassionat d'amor,cremant amb molta pena.
Aix record com tu, amb aquestesparaules,
t'acomiadaves de mi a la vora del mar.Tu has caigut llavors com
lestel bonic,
als braos del comiat etern,
per has de saber que des d'aquellmomentjo visc de pensaments cap
a tu,
i, com el cel, pateixo d'avorriment.
Recita: Ksnia Ponomarenko
http://localhost/emporionou/images/num32/poesia1.jpg
-
7/29/2019 32 -agost- 2009
26/30
26
La cuina de la Catrina
Caterina Bosch
Arrs den Fong ( vietnamita)
Ingredients per a 4 persones:
Arrs blanc: de kl. Psols : un grapat. Cebes tendres: 2 manats.
pernil dol: 300gr. ous: 1 per cap. sal i pebre.
Bullim larrs i els psols uns 10 minutsde manera que quedi un pel
cru,lescorrim i el rentem amb aigua. En unapaella hi fem un on
sofregit de cebatrinxada a foc lent i sense enrossir. Hi
afegim els ous batuts i els ben remenemamb la ceba. desprs hi
posem el pernildol tallat a trossets. Podem tancar elfoc i deixar
que es refredi una mica finaafegir-hi larrs i les cues de les
cebestallades a rodanxes ben fines. s moltimportant aprofitar molt
b aquestescues sobretot la part verda per donarcolor i la blanca
per agafar picantor. Cal
tamb una mica de pebre. Es pot menjartant fred com tebi.
Pasts de peus de porc
Ingredients per 4 persones:
4/ 6 peus de porc. 1 tfona. 2 porros 1/ 2 tomates 2 alls 5/ 6
nous. Mitja cullereta de farina.
Es bullen els peus i un cop cuits esdesossen. Reservem un got
del brou. Enuna cassola hi rostim els porros tallats,les tomates
trinxades i els alls. Unavegada est tot aix sofregit, hi afegim
la
tfona a trossets i els peus tamb tallats.Sincorpora tot en un
motlle. En un potal foc shi cou el brou i la mica de farina ide
seguida que arranca el bull shi posenles nous i es tritura i s
aboca finalmental motlle. Es pot servir tebi.
Els nostres artistes
Francesc Soler i Bagu,
pintor
Francesc Soler va nixer a Begur lany1931i es trasllad a
Torroella el1940.
-
7/29/2019 32 -agost- 2009
27/30
27
De molt petit, a lescola del Convent,jadestacava pels seus
dibuixos molt benfets, dunapulcritudextraordinria.
Aquestapredisposici nopassdesapercebuda als seus mestres, als
seusamics de classe, ni als artistes locals.Josep Maria Mascort el
va orientar i ja elva fer participar a lExposici dArt Localde 1946.
Tamb lajud Joan Fuster,elgran aquarellista de la vila, amb qui
compart exposici lany 1947.
Va treballar el ferro forjat, li venia defamlia, i lany 1949
pass a Girona, onacab de perfeccionar-se en dibuixiaprofond lart de
la pintura. Lany 1950guanyava el 1r Premi de Pintura i
1rPremi de dibuix de la Diputaci.Segueixen anys de treball,
dexposicionsidencrrecs a Espanya i a lestranger.
s un destacat retratista.
Durant el mes de juliol daquest any2009 hem pogut veure exposici
de la
seva obra a la Biblioteca Municipal PereBlasi.
A l'aguait del nostre
patrimoni
El carrer dUll sha restaurat amb
pedra
Dins de les dates previstes i abans de lacampanya destiu, shan
acabat les obresde rehabilitaci del carrer dUll, seguintel model de
restauraci amb pedra,iniciat en els carrers fets anteriorment,(Plaa
de la Vila, carrer Primitiu Artigues,carrer Sant Agust, etc,),
Llstima quehgim hagut desperar sis anys perrehabilitar un nou
carrer del nuclihistric. Noms que cada anylajuntament preveis en
elspressupostos la realitzaci dun carrer,
en uns deu anys podrem veureprcticament rehabilitat tot el
nuclihistric de la vila.
Crida a la collaboraci
Racons que cal millorar. Feu-nos arribar
les vostres fotografies!
-
7/29/2019 32 -agost- 2009
28/30
28
Cinema i espectacles
-
7/29/2019 32 -agost- 2009
29/30
29
-
7/29/2019 32 -agost- 2009
30/30
30
La pellcula del Mes: Harry Potter y elmisterio del principe
Fet i Fumut...!
Tatay
