Upload
others
View
1
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
136 Agenda Local 21 Palma
3.4. Gestió del medi litoral
Font: Ajuntament de Palma. Àrea de Medi Ambient
Si hi ha una cosa que caracteritza el municipi de Palma és la seva condició
costanera, amb 36 km de costa, sense comptar amb els del Parc Nacional
de Cabrera. Per a conèixer l’estat del medi litoral, s’han de caracteritzar
diferents punts, com les condicions meteorològiques, els ports existents i les
platges, entre d’altres, en els quals l’acció damunt un repercuteix damunt
tots els altres.
3.4.1. Platges i zones de bany existents al municipi de Palma
El municipi de Palma és un dels municipis limítrofs amb la mar. Compta amb 5
platges i 8 zones de bany, sense incloure les pertanyents al Parc Nacional
Maritimoterrestre de Cabrera.
Platja de Palma o l’Arenal
Platja amb més de 4 km de recorregut, totalment equipada i que es pot
considerar com la platja més turística de Palma.
3. Béns naturals comuns 137
Figura 3.4.1 Platja de Palma
Taula 3.4.1 Característiques Platja de Palma
Longitud 4.600 m Amplària 50 m Grau d’ocupació
Alt
Composició Arena blanca Accessos A peu, fàcil / Cotxe / Accessos
per a minusvàlids Seguretat Sí Ombrel�les Sí Hamaques Sí Dutxes Sí Zona de fondeig
No
Font: Ajuntament de Palma. Àrea de
Medi Ambient.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Conselleria de Medi Ambient
Platja de Cala Estància
Petita platja que presenta un elevat grau d’ocupació i a on es pot trobar un
ambient tranquil per al bany.
Figura 3.4.2
Cala Estància
Taula 3.4.2 Característiques de Cala Estància
Longitud 220m Amplària 37m Grau d’ocupació
Alt
Composició Arena blanca Accessos A peu, fàcil / Cotxe Seguretat Sí Ombrel�les Sí Hamaques Sí Dutxes Sí Zona de fondeig
Sí
Font: Ajuntament de Palma. Àrea de Medi Ambient
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Conselleria de Medi Ambient
138 Agenda Local 21 Palma
Caló de Son Caios (Clot d’en Bernadet)
El Caló de Son Caios està a 10 km a l’est del centre de Palma, situat devora
Can Pastilla. És una cala de roques i escassa arena daurada fina.
Figura 3.4.3
Caló de Son Caios (Clot d’en Bernadet)
Taula 3.4.3 Característiques del Caló de Son Caios
Longitud 70 m Amplària 30 m Grau d’ocupació
Baix
Composició Roca i arena daurada Accessos Vianants, cotxes i vaixells. No
accés per a minusvàlids Zona de fondeig
Sí
Font: Ajuntament de Palma. Àrea de Medi Ambient
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la
Conselleria de Medi Ambient
El Carnatge
El Carnatge està a 9 quilòmetres del centre de Palma, situat entre cala
Pudent i la cova del Bufador. És el referent paisatgístic entre Cala Gamba i
Can Pastilla.
Figura 3.4.4 El Carnatge
Taula 3.4.4 Característiques del Carnatge
Longitud 700 m Amplària - Grau d’ocupació
Baix
Composició Trams rocosos i arenosos Accessos Vianants, vehicles i vaixells.
No accés per a minusvàlids Zona de fondeig
Sí
Font: Ajuntament de Palma. Àrea de Medi Ambient
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Conselleria de Medi Ambient
3. Béns naturals comuns 139
Cala Gamba
Cala Gamba està a 9 quilòmetres a l’est del centre de Palma, envoltada per
edificis, per la central tèrmica i l’hospital de Sant Joan de Déu, a més de
l’aeroport de Son Sant Joan.
Figura 3.4.5
Cala Gamba
Taula 3.4.5 Característiques de Cala Gamba
Longitud 100 m Amplària 25 m Grau d’ocupació
Baix
Composició Roca i arena daurada Accessos Vianants, cotxes i vaixells. No
accés per a minusvàlids Zona de fondeig
Sí
Font: Ajuntament de Palma. Àrea de
Medi Ambient.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la
Conselleria de Medi Ambient
El Penyó
El Penyó està a 9 quilòmetres a l’est del centre de Palma, situat entre la platja
de Ciutat Jardí i la punta de la Torre, i davant el club militar Fortí Torre d’en
Pau.
Figura 3.4.6
El Penyó
Taula 3.4.6 Característiques del Penyó
Longitud 100 m Amplària 30 m Grau d’ocupació Baix Composició Arenal de sorra fina Accessos Vianants i vaixells. No accés
per a minusvàlids Zona de fondeig Sí
Font: Ajuntament de Palma. Àrea de Medi Ambient
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Conselleria de Medi Ambient
140 Agenda Local 21 Palma
Platja de Ciutat Jardí
Platja urbana molt freqüentada per un turisme familiar que disposa de bons
serveis i accessos, també per a persones amb mobilitat reduïda.
Figura 3.4.7
Platja de Ciutat Jardí Taula 3.4.7
Característiques de la Platja de Ciutat Jardí
Longitud 450 m Amplària 35 m Grau d’ocupació
Alt
Composició Arena blanca Accessos A peu, fàcil / Cotxe /
Accessos per a minusvàlids Seguretat Sí Ombrel�les Sí Hamaques Sí Dutxes Sí Zona de fondeig
No
Font: Ajuntament de Palma. Àrea de Medi Ambient
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Conselleria de Medi Ambient
El Molinar
La Platja del Portitxolet està a 2 quilòmetres a l’est del centre de Palma,
envoltada per plantes baixes rehabilitades i circumval�lada pel passeig
marítim de l’antiga barriada pesquera d’es Molinar.
Figura 3.4.8 El Molinar
Taula 3.4.8 Característiques del Molinar
Longitud 1.000 m Amplària 20 Grau d’ocupació
Baix
Composició Trams rocosos i arenosos
Accessos Vianants, vehicles i vaixells. No accés per a minusvàlids
Zona de fondeig
Sí
Font: Ajuntament de Palma. Àrea de Medi Ambient
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de
la Conselleria de Medi Ambient
3. Béns naturals comuns 141
Platja de Can Pere Antoni
Platja situada al nucli urbà de Palma, envoltada d’edificis i de gran activitat
marítima per la seva proximitat als diversos ports de la zona.
Figura 3.4.9 Can Pere Antoni
Taula 3.4.9 Can Pere Antoni
Longitud 750 m Amplària 25 m Grau d’ocupació
Alt
Composició Arena daurada Accessos A peu, fàcil / Cotxe /
Accessos per a minusvàlids
Seguretat Sí Ombrel�les No Hamaques No Dutxes Sí Zona de fondeig
No
Font: Ajuntament de Palma. Àrea de Medi Ambient
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la
Conselleria de Medi Ambient
Caló dels Grells
Localitzada a 3 quilòmetres del centre de Palma, situada entre les puntes dels
Grells i la cova dels Coloms. Té un talús majoritàriament rocós i una zona
d’arena gruixuda.
Figura 3.4.10
Caló dels Grells
Taula 3.4.10 Característiques del Caló dels Grells
Longitud 50 m Amplària 20 m Grau d’ocupació Baix Composició Arena blanca Accessos Vianants i vaixells. No accés
per a minusvàlids Zona de fondeig Sí
Font: Ajuntament de Palma. Àrea de Medi Ambient
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la
Conselleria de Medi Ambient
142 Agenda Local 21 Palma
• Platja de Cala Major
Platja urbana situada en una de les zones més turístiques dels voltants de Palma.
Figura 3.4.11 Cala Major
Taula 3.4.11 Característiques de Cala Major
Longitud 200m Amplària 80m Grau d’ocupació
Alt
Composició Arena blanca Accessos A peu fàcil / Cotxe /
Accessos per minusvàlids Seguretat Si Ombrel�les Si Hamaques Si Dutxes Si Zona de fondeig No
Font: Ajuntament de Palma. Àrea de Medi Ambient
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la
Conselleria de Medi Ambient
Roques de Cala Major
Roques de Cala Major està a tres quilòmetres del centre de Palma, situada
entre cala Guix i Cala Major.
Figura 3.4.12
Roques de Cala Major
Taula 3.4.12 Característiques de Roques de Cala
Major
Longitud 300 m Amplària 30 Grau d’ocupació
Baix
Composició Rocosa Accessos Vianants i vaixells. No
accés per a minusvàlids
Zona de fondeig
Sí
Font: Ajuntament de Palma. Àrea de Medi
Ambien. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Conselleria de Medi Ambient
3. Béns naturals comuns 143
Cala Nova
Cala Nova està a tres quilòmetres del centre de Palma, situada entre la
punta des Cas Català i Cala Guix.
Figura 3.4.13 Cala Nova
Taula 3.4.13 Característiques de Cala Nova
Longitud 50 m
Amplària 20 m
Grau d’ocupació
Baix
Composició Roca i arena daurada
Accessos Vianants i vaixells. No accés per a minusvàlids
Zona de fondeig
Sí
Font: Ajuntament de Palma. Àrea de Medi Ambient
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Conselleria de Medi Ambient
a) Relació de platges amb banderes blaves
Les platges de Palma guardonades amb bandera blava l’any 2009 varen ser
Cala Estància, Can Pere Antoni, Ciutat Jardí i la Platja de Palma. Els anys
2006, 2007 i 2008, nomes tres platges comptaven amb aquest guardó. La
bandera blava acredita la qualitat de l'entorn, l'excel�lència de les
instal�lacions, dels serveis, de les activitats d'educació ambientat i la qualitat
de l'aigua.
Taula 3.4.14 Relació de platges amb banderes blaves als municipis de Mallorca
Municipi Nre. de platges amb bandera
blava 2009 %
Palma 4 10 Calvià 8 20 Andratx 1 2 Pollença 3 7 Alcúdia 1 2 Muro 1 2
144 Agenda Local 21 Palma
Municipi Nre. de platges amb bandera blava 2009
%
Santa Margalida 2 5 Capdepera 4 10 Son Servera 2 5 Sant Llorenç des Cardassar 2 5 Manacor 9 22 Felanitx 1 2 Santanyí 3 7 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la FEE (Foundation for Environmental Education)
Gràfic 3.4.1
% Platges de Mallorca amb bandera blava (any 2009)
10%
20%
10%5%
5%
23%
2% 7%
2%
7%2%2% 5%
Palma de Mallorca CalviàAndratx PollençaAlcúdia MuroSanta Margalida CapdeperaSon Servera St. Llorenç des CardassarManacor FelanitxSantanyí
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la FEE (Foundation for Environmental Education)
L'Ajuntament de Palma impulsa des de l'any 2004, amb la col�laboració de la
Direcció General de Serveis Socials del Govern de les Illes Balears i
Demarcació de Costes, un projecte que permet que totes les persones
discapacitades que vulguin gaudir d'un dia a la platja ho puguin fer gràcies
al tracte personalitzat així com a les ajudes tècniques ofertes.
Així mateix, totes les platges del municipi varen rebre la "distinció temàtica en
ruptura de barreres físiques i atenció a persones amb discapacitat", atorgada
per ADEAC i la Fundació ONCE.
Les zones d'accessibilitat per a discapacitats a les platges de Palma compten
amb una sèrie d'infraestructures i amb personal específic per a l'accés a la
platja i per a cobrir les seves necessitats. Les infraestructures són les següents:
3. Béns naturals comuns 145
� Itinerari adaptat des de la parada de bus fins al punt d’accessibilitat
� Plaça d'aparcament reservada
� 1 WC adaptat
� 1 vestidor
� 1 dutxa
� 1 passarel�la de fusta per a accedir a la platja
� 1 zona de repòs amb para-sols de platja
� 1 zona de bany exclusiva, que està abalisada
Cada zona d'accessibilitat disposa, com a mínim, del següent material:
� 1 cadira amfíbia
� 1 joc de crosses adaptades
� 2 guardapits salvavides
� 1 cadira de rodes adaptada
Aquest servei va especialment dirigit a:
� Col�lectius de persones amb discapacitats físiques, psíquiques i/o
sensorials, que acudeixen a les platges de Palma dins l'horari establert i
necessiten un suport humà i les infraestructures del servei per a poder
gaudir del bany a la mar.
� Col�lectius de persones amb discapacitats, físiques, psíquiques o
sensorials, que necessiten un suport addicional per a accedir a la mar i
gaudir del bany. En aquests casos el/la socorrista no dóna suport
directament a la persona usuària, però manté la vigilància constant
durant el bany.
� Membres d'associacions de persones amb discapacitats físiques,
psíquiques o sensorials que acudeixen a la platja amb aquest col�lectiu
de persones, col�laboren en l'ajuda al bany i dinamitzen l'estada de la
persona usuària a la platja.
146 Agenda Local 21 Palma
Referent a la neteja de les platges de Palma, queda encomanada a les
concessionàries que en duen a terme l'explotació econòmica. Aquestes
empreses s'encarreguen d'endreçar-les mitjançant la buidada de papereres,
la conservació del bon estat de l'arena o la neteja dels equipaments que
s'ofereixen (hamaques, dutxes, passarel�les...). Una feina que en temporada
alta requereix la retirada diària de les impureses trobades a l'arena, ja sigui de
forma manual (rampins, pales, carretons...) o mecànica (camions, tractors
amb pala). El treball està supervisat per responsables del Departament de
Medi Ambient de Cort, que vetllen pel respecte a l'entorn.
La cura de les zones de bany i dels voltants de les platges és competència
directa d'Emaya. L'equip de neteja realitza durant la temporada estival una
ruta diària, de dilluns a diumenge, des de les 7 fins a les 14 h, per a mantenir
en bon estat el litoral.
A més a més, Emaya reforça el servei de la Conselleria de Medi Ambient
amb tres embarcacions especialment dissenyades per a recollir els residus
flotants i lluitar contra la contaminació marina.
Per a assegurar que aquestes iniciatives donen els resultats esperats, tècnics
d'Emaya i de l'Àrea de Medi Ambient realitzen periòdicament controls de
l'estat de les aigües i de l'arena.
b) Concessionaris
L’explotació econòmica de la costa i la seva concepció com a element de
reclam turístic fan que les platges i les zones de bany es cuidin amb especial
èmfasi a la temporada estival.
D’aquesta neteja i explotació s’encarreguen empreses privades a les quals
s’atorguen en concessió o, en defecte d’això, EMAYA. La concessió de les
platges a juny de 2010 està assignada a:
� Platges gestionades per EMAYA: platja del costat del Club Cala Nova,
Cala Mut, Punta del Grell, Reial Club Nàutic del Portitxol, zona de bany
del passeig del Molinar, zona de bany Roca de los Vientos, zona de
3. Béns naturals comuns 147
bany de Mariscal Bartomeu Gayman, zona de bany d’Illa de Samos,
Cala Gamba, Sant Joan de Déu, el Carnatge, el Clot d'en Bernadet,
Puro Beach, aparcament de Cala Estància.
� Platja de Cala Major: Puerto Cervin SL
� Platja de Ciutat Jardí: Progrés Urbà SL
� Platja de Cala Estància: Navarro Valades CB
� Platja de Palma: Empresa Mar de Mallorca SA
� Platja de Can Pere Antoni: Insular Avantia
3.4.2. Servei de Salvament i Socorrisme
Al municipi de Palma trobam 13 zones de bany, de les quals 5 compten amb
un servei de socorrisme en temporada estival.
Les platges que disposen d’aquest servei de socorristes són: Cala Estància,
Ciutat jardí, Cala Major, Platja de Palma i Can Pere Antoni; aquestes platges
són les que reben una major afluència de visitants/usuaris tant dels habitants
locals com de turistes, ja que coincideixen amb zones amb una important
activitat turística, marcada pel seu estat de maduresa i, per tant, associada a
una infraestructura molt desenvolupada com és en el cas de la Platja de
Palma, Cala Major i Ciutat Jardí.
D'altra banda es compta amb un servei de policia turística encarregat
especialment de la vigilància de la zona costanera, tant de dia com de nit.
Aquest servei, que vetla pel gaudi dels usuaris de les platges, es desenvolupa
des de maig fins a octubre.
En el cas de les platges de Can Pere Antoni, i de Cala Estància, són dues
platges marcades per un tipus d’usuari local degut sobretot a la proximitat
del centre de Palma.
Per tant aquestes platges que presenten una gran afluència de
visitants/usuaris són les que tenen un risc més alt; atenent el Decret 2/2005, de
148 Agenda Local 21 Palma
14 de gener, regulador de les mesures mínimes de seguretat i protecció que
han de complir les platges i les zones de bany de la Comunitat Autònoma de
les Illes Balears, han de disposar d’uns serveis que garanteixin un gaudi segur
de la platja i d’un Pla de salvament.
El Pla de salvament de cadascuna de les platges anteriorment esmentades en
recull informació específica. Això no obstant, a la taula que es presenta a
continuació es poden observar el sistemes de vigilància i salvament de què
disposa cadascuna.
Taula 3.4.15
Pla de salvament de les platges de Palma
PLA DE SALVAMENT Cala Estància
Ciutat Jardí
Cala Major
Platja de Palma
Can Pere Antoni
ELEMENTS Abalisament X Senyals de perill x x X Cartells informatius x x x x X Z. ancoratge X Embarcadors/molls x x SERVEIS DE LA PLATJA Passarel�la discapacitats x x x x X Telèfons x x x x X Dutxes x x x X Lavabos x x x X Lloguers x x x X Quioscs/ balnearis x x x x X MATERIAL DE SALVAMENT Embarcacions de salvament (semirígida, moto i llitera per a moto)
x x x x X
Equipaments de rescat x x x x X Farmacioles portàtils x x x x X Equip oxigenador x x x X Desfibril�lador x x x X Banderes senyals x x x x x Bandera blava x VIGILÀNCIA Torres de vigilància x x x x X Lloc de vigilància x x x x X Primers auxilis x x x x Font: Ajuntament de Palma
3. Béns naturals comuns 149
RECURSOS HUMANS Cala Estància
Ciutat Jardí
Cala Major
Platja de
Palma
Can Pere
Antoni Socorrista d’activitats aquàtiques (estàtic)
1 1 1 1 6
Socorrista d’activitats aquàtiques (dinàmic)
1 1 1 1 4
Socorrista d’activitats aquàtiques (patró amb moto aquàtica)
1 ** ** ** 1
Socorrista d’activitats aquàtiques (socorrista amb moto aquàtica)
1 ** ** ** 1
Socorrista d’activitats aquàtiques (suport)
1 1* 1 1
Socorrista d’activitats aquàtiques (supervisor)
1* 1* 1 1* 1
Cossos de seguretat (Policia Local) 2 2 2 2 Cossos de seguretat (CNP) Transport sanitari (Conductor d’ambulància)
1
Transport sanitari (tècnic amb suport vital bàsic)
1
Font: Ajuntament de Palma
Taula 3.4.16 Servei de socorrisme
Temporada alta Temporada mitja Temporada
mitja/baixa DATA 01/06-30/09 01/05-31/05 01/10-31/10 HORARI 10’00h – 18’00 h 11’0 h – 17’00 h 11’0 h – 13’00 h Font: Ajuntament de Palma
3.4.3. Ports comercials i recreatius
La Llei 27/1992, de ports de l’Estat i de la marina mercant, instaura un model
de gestió portuària per als ports d’interès general, basant-se en ens públics
denominats autoritats portuàries, amb personalitat jurídica i patrimoni
propis, que són independents de l’Estat i que tenen plena capacitat per a
obrar. Aquests estan agrupats al voltant d’un òrgan que depèn del Ministeri
de Foment, Ports de l’Estat.
A través del Reial decret 1590/92, del 23 de desembre, a l’Autoritat
Portuària de Balears, se li assignà la gestió dels ports de Palma, Alcúdia,
150 Agenda Local 21 Palma
Maó, Eivissa i la Savina. Una mateixa autoritat portuària pot assumir la
gestió, l’administració i l’explotació de més d’un port de competència
estatal dins una Comunitat Autònoma, com és el cas de l’Autoritat
Portuària de les Balears, que gestiona els cinc ports considerats d’interès
general per la Llei 27/1992 a l’arxipèlag.
L’Autoritat Portuària de les Balears té les següents competències:
� Realització, autorització i control de les operacions marítimes i
terrestres relacionades amb el trànsit portuari i els serveis portuaris.
� Ordenació de la zona de servei del port i dels seus usos portuaris.
� Planificació, projecte, construcció, conservació i explotació de les
obres de serveis del port i de les senyalitzacions marítimes.
� Gestió del domini portuari i dels senyals marítims.
� Foment de les activitats industrials i comercials relacionades amb el
trànsit marítim o portuari.
Per altra banda, dins el marc normatiu hi ha la Llei de ports de les Illes
Balears, de dia 21 de juny de 2005, que té per objectiu desenvolupar una
política portuària que ajudi al progrés de les Illes Balears, que afavoreixi el
desenvolupament sostenible, la gestió racional dels recursos i la promoció
d’un model turístic de qualitat.
Amb aquesta Llei es crea Ports de les Illes Balears, que és l’ens públic que
assumeix les competències i les funcions executives als ports gestionats per
la Comunitat Autònoma. Els objectius són:
� Utilitzar de forma racional el litoral i els recursos naturals, per mitjà de
l’harmonització del sistema portuari amb la planificació territorial,
urbanística i la preservació del litoral, en consonància amb els seus
valors culturals, paisatgístics i mediambientals.
� Fomentar la participació dels agents econòmics i socials en la
política portuària.
3. Béns naturals comuns 151
� Incrementar la qualitat en la prestació dels serveis als usuaris.
� Aconseguir una major agilitat en la gestió d’acord amb criteris
d’eficàcia, eficiència i bona administració.
� Fomentar l’activitat econòmica dels ports.
� Tenir autosuficiència financera.
Amb l’aprovació de la nova Llei de ports de les Illes Balears es confereix a
les institucions de la Comunitat Autònoma la competència exclusiva en
matèria de ports no qualificats d’interès general per l’Estat i de ports de
refugi i esportius.
Dins els ports que són competència de la mateixa Comunitat Autònoma, es
troben dos tipus de gestió dels ports. Per gestió indirecta, hi ha un total de
28 ports a les Illes Balears i, per gestió directa, n’hi ha 13.
Al terme municipal de Palma, del total de 12 ports existents tan sols 3, Club
Nàutic de Cala Gamba, Club Marítim de Sant Antoni de la Platja i Club
Nàutic de l’Arenal són competència de la Comunitat Autònoma, i aquests
estan gestionats de manera indirecta. La resta del ports són competència
estatal i, per tant, es regeixen per la Llei 27/1992, de ports de l’Estat i de la
Marina Mercant.
Del total dels 12 ports existents al municipi, n’hi ha 9 que són de
competència estatal : CM Molinar de Llevant, CN Portitxol, Port del Portitxol,
CN de Palma, Passeig Marítim de Palma, Marina Port de Mallorca, Club de
Mar, moll de pilons de la Quarantena, moll de pilons de la Mediterrània.
El tipus d’explotació que predomina és concessió d’explotació al Club
Nàutic com és el cas de: CN l’Arenal, CN Sant Antoni de la Platja, CN Cala
Gamba, CM Molinar del Llevant i Club de Mar. El tipus d’explotació de
concessió a la Societat Mercantil són: Marina Port de Mallorca, pantalà de
la Quarantena i Pantalà de la Mediterrània.
152 Agenda Local 21 Palma
Durant l'any 2009 el municipi de Palma va estat guardonat amb cinc
banderes blaves als seus ports. Els ports guardonats foren el Club de Mar,
l’Escola Nacional de Vela Calanova, Marina Port de Mallorca, Reial Club
Nàutic de Palma i el Club Marítim Sant Antoni de la Platja.
Taula 3.4.17
Ports del municipi de Palma
Ports de Palma Nre.
d’amarratges
Tipus d'explotació
Tipus de port
CN de l’Arenal 635 1 2
CM de Sant Antoni de la Platja
379 1 2
CN de Cala Gamba 220 1 2
CM del Molinar de Llevant (*) 120 1 2
CN del Portitxol (*) 260 .. ..
Port del Portitxol (*) 649 .. ..
CN de Palma (*) 996 .. ..
Passeig Marítim de Palma (*) 764 .. ..
Marina Port de Mallorca (*) 152 2 1
Club de Mar (*) 625 1 2 Moll de pilons de la Quarantena (*) 90 2 2
Moll de pilons de la Mediterrània (*) 62 2 1
Font: IBESTAT
* Competència estatal (no transferit a la Comunitat Autònoma)
Tipus d’explotació
1. Concessió d’explotació al Club Nàutic
2. Concessió d’explotació a Societat Mercantil
3. Directa per la Comunitat Autònoma
4. Directa per l’Autoritat Portuària de Balears
3. Béns naturals comuns 153
Tipus de port
1. Dàrsena esportiva situada a un port comercial de la Comunitat Autònoma
2. Ports esportius de promoció privada
3. Ports en construcció
4. Situació a port comercial de l’Administració estatal
Ports esportius que compten amb el distintiu de bandera blava al municipi (any
2009)
- Club de Mar - Palma
- Marina Port de Mallorca
- Reial Club Nàutic de Palma
- Club Marítim Sant Antoni de la Platja – Palma
- Escola Nacional de Vela Cala Nova – Palma
3.4.4. Contaminació de litoral
Els grans abocaments contaminats d’aigües residuals i industrials constitueixen
part de la imatge que il�lustra l’agressió de l’home sobre la mar.
Afortunadament, a les Balears, actualment ja no existeixen grans indústries que
aboquin a la mar, i bona part de les aigües residuals reben un mínim de
tractament de depuració. Malgrat tot, els abocaments segueixen existint i a
vegades són importants. Principalment són:
� Abocaments de plantes depuradores
� Abocaments d’aigües residuals sense tractar
� Contaminació portuària
� Contaminants agrícoles
154 Agenda Local 21 Palma
� Contaminació tèrmica
� Contaminació salina
� Residus sòlids
3.4.5. Qualitat ambiental de les aigües de bany
La normativa que regula els criteris de qualitat mínima exigible a les aigües de
bany és el Reial decret 1341/2007, d’11 d’octubre, que recull les directrius de la
Unió Europea i que s’ha començat a aplicar a la campanya de 2008, ja que
substitueix l’anterior legislació en la matèria.
Aquesta normativa estableix mesures de control, classificació, gestió i
informació al públic de les zones d’aigües de bany, i té sempre com a finalitat
la protecció de la salut pública, a més de la protecció i la millora de la qualitat
del medi ambient.
A la següent taula es defineixen els requisits de qualitat de les aigües de bany.
Taula 3.4.18
Paràmetres obligatoris i valors per a l’avaluació anual
Qualitat
Aigua Continental Suficient ** Bona * Excel�lent * Unitat
Enterococs intestinals 330 400 200 UFC o NMP/100
ml.
Escherichia coli 900 1.000 500 UFC o NMP/100
ml.
Qualitat
Aigua Costera i de transició Suficient ** Bona * Excel�lent * Unitat
Enterococs intestinals 185 200 100 UFC o NMP/100
ml.
Escherichia coli 500 500 250 UFC o NMP/100
ml.
Font: RD 1341/2007
* Conforme a l’avaluació del percentil 90. ** Conforme a l’avaluació del percentil 95.
3. Béns naturals comuns 155
Avaluació i classificació de les aigües de bany
� Qualitat insuficient: quant a les dates del darrer període d’avaluació, els
valors de les enumeracions microbiològiques pitjors que els valors de
“qualitat suficient” que figuren a les taules anteriors.
� Qualitat suficient: quant a les dates del darrer període d’avaluació, els
valors de les enumeracions microbiològiques iguals o millor que els valors
de “qualitat suficient” que figuren a les taules anteriors.
� Qualitat bona: quant a les dates del darrer període d’avaluació, els
valors de les enumeracions microbiològiques iguals o millor que els valors
de “qualitat bona” que figuren a les taules anteriors.
� Qualitat excel�lent: quant a les dates del darrer període d’avaluació, els
valors de les enumeracions microbiològiques iguals o millor que els valors
de “qualitat excel�lent” que figuren a les taules anteriors.
Qualitat de les aigües de bany de Palma
Els criteris amb els quals es realitza la qualificació sanitària de l’aigua de bany,
en el punt de mostreig, són els següents:
- Aigües 2: Són aigües aptes per al bany, de molt bona qualitat (excel�lents).
Són les que compleixen de manera simultània les següents condicions:
Com a mínim el 95% de les mostres no sobrepassen els valors imperatius dels
següents paràmetres: coliformes totals, coliformes fecals, color, olis, minerals,
substàncies tensioactives, fenols i transparència.
Com a mínim el 80% de les mostres no sobrepassen el valors guia dels següents
paràmetres: coliformes totals i fecals.
Com a mínim el 90% de les mostres no sobrepassen els valors guia dels següents
paràmetres: estreptococs fecals, transparència i matèries flotants.
156 Agenda Local 21 Palma
� Aigües 1: Són aigües aptes per al bany, de bona qualitat (aptes). Són
aquelles en què es compleix la condició 1 de les aigües 2, però no es
compleixen les condicions 2 i 3 de les aigües 2.
� Aigües 0: Són aigües no aptes per al bany (no aptes). Són aquelles que
no compleixen la condició 1 de les aigües 2.
Al municipi de Palma es realitzaren un total de 324 mostres repartides en 15
punts de mostreig en 5 zones de bany. En funció d’aquests criteris de
qualificació, els resultats de les aigües de bany del municipi de Palma són
aquests:
Taula 3.4.19 Punts de mostreig de les platges de Palma
Municipi
Nre. de punts
de mostreig
PM Excel�lents
PM Aptes
PM No aptes
Palma 2008
15 14 1 0
Font: Conselleria de Salut i Consum. Govern de les Illes Balears
Taula 3.4.20 Evolució de la qualitat de l’aigua de les platges de Palma
Zona de bany Punt de mostreig Qual. 2004
Qual. 2005
Qual. 2006
Qual. 2007
Qual. 2008
Platja de Palma Dreta del torrent dels Jueus 2 2 2 2
2
Platja de Palma Davant el balneari 8 2 2 2 2 2
Platja de Palma Davant el balneari 11
2 2 2 2 2
Platja de Palma Cant. canal de Sant Jordi
2 2 2 2 2
Platja de Palma Esq. balneari 15 2 2 2 2 2 Platja de Palma Can Pastilla 2 2 2 2 2 Platja de Cala Estància
c. Sant Antoni de la Platja
2 2 2 2 2
Platja Cala Estància Racó dret 2 2 2 2 2 Platja Cala Estància Davant l’escaleta 2 2 2 2 2
Platja Ciutat Jardí Davant el c. dels Esculls, 1
2 2 1 2 2
Platja Ciutat Jardí Davant el carrer de l’Illa de Malta
2 2 2 2 2
Platja Can Pere Antoni
Dreta de l’espigó 2 2 2 2 2
3. Béns naturals comuns 157
Platja Can Pere Antoni
Davant GESA 2 2 2 2 2
Platja de Cala Major Cant. de l’espigó 2 2 2 1 1
Platja Cala Major Balneari - dreta de la Platja
2 2 2 2 2
Font: Conselleria de Salut i Consum. Govern de les Illes Balears
Podem veure com la qualitat de les aigües de bany es manté com a aigua 2 a
tots els punts de mostreig, excepte a Ciutat Jardí, davant el carrer dels Esculls,
on ha millorat respecte de 2006; i a Cala Major, a l’esquerra de l’espigó, on ha
baixat la qualitat respecte de l’any 2006.
3.4.6. Abocaments
Hi ha diferents tipus d’abocaments:
� Abocaments de les plantes depuradores i dessaladores
La gran majoria de les aigües residuals generades a Mallorca reben algun tipus
de tractament a plantes de depuració abans de ser abocades. A Palma
existeixen actualment dues plantes depuradores EDAR 1 i EDAR 2, on només
l’EDAR 2 aboca aigua a la mar mitjançant un emissari submarí.
Quant a la dessaladora Badia de Palma, la canonada d'evacuació de la
salmorra va cap al mar pel mateix camí pel qual s’instal�la la canonada
d'impulsió d'aigua bruta,i se’n separa en un punt en qual accedirem al fons del
torrent Gros.
� Abocaments d’aigües residuals sense tractar
Algunes instal�lacions i alguns habitatges segueixen abocant directament a la
mar. L’existència de clavegueram no implica que totes les infraestructures hi
estiguin connectades. Moltes utilitzen el pou negre, amb posterior filtració cap
a la mar.
� Contaminació portuària
158 Agenda Local 21 Palma
Als ports, producte del manteniment dels vaixells, es produeixen abocaments
altament contaminants: aigües residuals, olis, dissolvents, sentines, pintures, etc.
Al municipi de Palma hi ha un port comercial i set d’esportius. A alguns
d’aquests ports no existeixen sistemes adequats de recollida de les substàncies
tòxiques i acaben anant a parar directament a la mar.
Les aigües residuals de les persones que utilitzen els vaixells van a parar a les
aigües del port i de les cales directament. En aquest cas el major problema no
ve donat pel tipus d’aigua residual (es tracta de matèria orgànica) sinó per la
quantitat de l’abocament i la poca renovació de les aigües de les cales i del
port.
a) Materials recollits
La distribució de les recollides depèn directament dels corrents i vents
predominants.
La recollida de materials cobreix dues línies de treball. La primera línia està
coberta per embarcacions tipus Virot, Corb Marí i Minipelicà, que recullen
residus flotants de mesura petita, dins la franja d’aigües someres (el primer ¼ de
milla).
La segona línia la cobreixen les embarcacions tipus Pelicà, que recullen residus
de major volum fins a les 4-5 milles.
Els materials recollits es classifiquen en:
� Fustes: S’inclouen els residus de qualsevol tipus d’origen que tinguin en la
seva composició fusta natural, com per exemple troncs, branques i
canyes, pales i taulons de construcció, restes d’embarcacions...
� Matèria orgànica: Inclou la vegetació i els animals morts, i les escumes a
les aigües litorals.
� Plàstics: Inclou embarcacions pneumàtiques a la deriva, matalassos de
platja, ampolles, borses i petits trossos de plàstic.
3. Béns naturals comuns 159
� Olis i derivats: Inclou totes les substàncies derivades d’hidrocarburs i olis,
com pèrdues de combustible o d’oli de les embarcacions.
� Algues: Inclou les restes vegetals d’origen marí.
� Altres: Són tots els residus que per la seva constitució no poder estar a les
altres categories.
A la següent taula es mostren les dades de recollida de material durant els
mesos de juny, juliol, agost, i setembre per municipi.
Taula 3.4.21
Materials recollits a la mar de juny a setembre de 2009
Kg de material recollit el 2009
Municipi Juny Juliol Agost Setembre Total 2009 Campos 818 339 549 281 1.987 Les Salines 837 638 732 500 2.752 Santanyí 2.190 1.680 2.138 825 6.833 Llucmajor 2.693 3.876 3.327 2.358 12.254 Palma 2.881 3.316 3.613 3.128 12.937 Calvià 3.426 4.106 4.674 2.557 14.764 Andratx 2.758 6.329 3.535 5.945 18.567
Font: Conselleria de Medi Ambient. Govern de les Illes Balears
Gràfica 3.4.2
0
1000
2000
3000
4000
5000
6000
7000
Juny Juliol Agost Setembre
Kg
ma
teri
al r
ec
olli
t
Campos Ses Salines Santanyí Llucmajor
Palma Calv ià Andratx
Font: Conselleria de Medi Ambient. Govern de les Illes Balears
La distribució de les recollides depèn directament dels corrents i dels vents
predominants, per la qual cosa es fa molt difícil saber el lloc exacte de
procedència del material recollit. La temporada 2009 és molt semblant a la
160 Agenda Local 21 Palma
de 2008 quant a la repartició de quantitats per l’Ajuntament, lligat
directament amb el nombre de platges i els quilòmetres de costa.
Taula 3.5.22 Materials recollits a la mar al terme municipal de Palma
Evolució temporal del material recollit a Palma
Any Juny Juliol Agost Setembre Total 2004 2.241 4.602 6.428 3.840 17.111 2005 4.486 5.287 5.994 10.048 25.815 2006 5.170 4.530 5.648 4.455 19.803 2007 3.385 3.402 8.896 4.935 20.618 2008 4.105 6.302 4.281 3.041 17.728 2009 2.881 3.316 3.613 3.128 12.937
Font: Conselleria de Medi Ambient. Govern de les Illes Balears
Gràfica 3.4.3
Evolució dels kg de material recollits
12.937
17.72820.61819.803
25.815
17.111
0
5.000
10.000
15.000
20.000
25.000
30.000
2004 2005 2006 2007 2008 2009
Kg
re
co
llits
Font: Conselleria de Medi Ambient. Govern de les Illes Balears
L’evolució de la recollida de material presenta una tendència a la disminució
d’aquestes quantitats. Malgrat tot, el 2005 va presentar unes quantitats de
recollides bastant superior a l’any anterior, i des de 2007 fins ara la tendència
és a la disminució.