Any VI. Núm. 299-Carcelona, dijous, 1 n ovem b r e de 193 4

EI pròxim serà el número 300de MIRADORQue n'ha vist de coses enaquestes 300 setmanes!

Preu: 30 cèntims = Corts Catalanes, 589 - Tel. 11430 • Subscripció: 3`50 pessetes trimestre

Consideracions sobrela U. R. S. S.

El. DtJoi. ^- Blanc:TOTS SANTS

La noia de la casa agombola les dàliesdels pitxers del menjador amb cura minu-ciosa de no clivellar-se l'esmalt de les un-

MIRADOR INDISCRETNo val a badar Res no tenia a veure, ni de prop ni de

L'escriptor castellà Cristóbal de Castro, leuuny,

arribàamb

aels

suposar que i ell

més dmateix

'un havia

I

especialitzat en teatre estranger, ha parlat provocat potser la seva detenció als efectes

a 1'A B C del Conveni Volta, celebrat dar- de la propaganda, car el seu primer filmrerament a Roma. havia d'ésser estrenát aviat.

A l'hora actual — com gairebé sempre —indústria lleugera. Es a dir, que totes les gles, que avui són d'argent mat. Els ma- Esmenta el senvor (le Castro, en el seu En realitat, es tractava duna falsa Gela-

la Unió de Repúbliques Socialistes Sovié- I previsions que s'han adoptat recentment per cassars de les butaques i les cintes que els article, algunes de les personalitats mun- ció• En Sentmenat fou alliberat unes hores

tiques és objecte d'apassionats amors i d'o- tal de satisfer una població extenuada, no lliguen als resQatllers ,. tenen toc de nou, iel camí de taula, desat tot l'estiu dins l'ar- dials de l'escena queforen convidades al

Conveni, i entre els noms d'elles hem lle -després.

I, erò, en veure's detingut, va rocu-però, g pdis incommensurables, El la quinquennal més han estat fetes davant la imminèn-p q q i-purnejar els seus cri-mor mirall, torna a Es git, amb la natural sorpresa, els d'autors rar treure de ]a detenció tot el partit possi -

i l'exèrcit soviètic tenen grans detractors i cia d'una revolta d'uns explotats. santenas daurats i les irasacaons delefistó com l'alemany Wedekind i l'anglès Gals- ble. A Comissaria, en adonar-se que des del

grans entusiastes. Tota una literatura ve Sense fer cas — ens fem càrrec de la ne- sota les cent bugies. La catifa minva laÍressa del trepig i les cortines de vellut re- vorthy que des de fa temps, sobretot 'Wc-

• iprimer moment no el consideraven com unUpeixn d'importància, hauríeu dit que es

en ajuda d'aquestes posicions. cessitat de la propaganda de les ironies cullen les veus dins els plecs solllcits. De lel,ind, són morts enterrats.No sabem si la falla és deguda al senyor 1

sentia molest.Hem llegit sobre la Rússia soviètica una 1 sag.iants que la revista russa Kw/rodil adre- l'habitació immediata pervé el clapoteig d'un de Castro o als organitzadors del Conveni 1

Supongo, al menos — preguntà a un

infinitat de documents, els uns molt inte- ça als productors soviètics — sobre la mala Chassaigne, seguint el dictat de Mozart. Volta. 1guàrdia civil — que se me habrá decretado

ressants, els altres molt avorrits. La pro- qualitat dels teixits, del calçat, del desordre 1—Ves què tal! La mamà encara se'n re- D'una banda volem creure que el culpa- 1

la incomunicación...Li va contestar que podia parlar quan i

pagando, pero, no deixa veu- corda.L.i vida intensa; al recer familiar ciutadà,

ble és l'articulista del diari madrileny, peròatès que també fou convidat el senyor Adrià 1

amb qui volgués.re la meitat de les coses que no recomença, de fet, fins en aquests mo- Gual, encertadament qualificat per algú de En Sentmenat no se'n sabia avenir, i més-,---i, ,, aa n,ontc. F,l.c nexes invisibles aEruben els sen- r_ r , n.;a+n ,tai mat a aviat estava clesolat que content.

Un català a ChicagoUn contractista d'obres barceloní, el se-

nyor Costa, amic de passar-se la vida de lamillor manera, formé part darreramentd'una excursió a Nordamèrica que organit-zà una Agència de viatges.

A Chicago, el senyor Costa visita, unanit, un dels millors cabarets.

Una parella s'exhibia a la pista.EI ballarí cridà l'atenció del nostre com

-patriota.—Juraria—es deia—que és el fill d'En

Cusidó.En Cusidó és un altre contractista d'o-

bres.—Es ell, és ell !...—anava pensant el se-

nyor Costa.Per fi volgué sortir de dubtes.Quan la parella passà molt a prop seu,

el senyor Costa, en veu molt baixa i fent-seel distret, crid9:

—Cusidó!El ballarí, en veu molt alta, contestà—Hola, Costa! Què hi f... ací?El ballarí era el famós Freddy Roberts

o sigui Frederic Cusidó.

Colli4 ` al carrer

Es l'endemà dels fets. Al Portal de l'An-gel "i immediacions, les barricades, plenesde senyals de bales, encara estan íntegres.Abans no arribin les brigades, els tran-seünts començaran a desfer-les per a poderpassar millor.

Unes dones contemplen el que fou localdel Foment del Treball Nacional, amb elsbalcons parapetats de llambordes pujadesdel carrer i a la barana un rètol que diu«Alança Obrera».

—Ves—diu una d'aquelles dones—, el di-vendres aquest principal encara era per llo-gar!

PudorEI Centre Moral del Poble Nou fou assal-

tat i convertit en clínica d'urgència, per alcas que hi hagués ferits.

El cafeter abandonà el taulell, tot pregantque fossin respectades les habitacions par-ticulars, cosa que es complí amb tot rigor.

En canvi, les existències del cafè baixa-ren de mala manera, ja que una nit deguürdia fa de més bon passar si hi ha be-gudes a mà.

L'únic testimoni d'aquestes libacions foudespenjat i arrambat de cara a la paret : estractava d'un quadro amb la imatge deCrist.

N'hi ha per fer rodar el cep

Ja feia divuit dies que els detinguts aGirona amb motiu dels darrers successoss'estaven a la caserna d'infanteria, quan elsarribà un company : l'alcalde de Verges.

—I ara—exclamà un pagès de Jafra enveure'l entrar—, sis aquest és de ]'Institutde Sant Isidre i fins va anar a Madrid quanaquell aplec !

—Quan agafen aquests—va fer un altrepres—és que potser hem guanyat i encarano ho sabem!

Absurd, evidenfinenfA l'hora de les confidències, entre els de-

tinguts gironins, un pregunta a l'altre—I a vós, per qué us han detingut?—M'acusen d'haver volgut cremar la ca-

serna de la guàrdia civil de Girona.—I és veritat?—Home, si la casa és meva !

Assisfència ciutadana

El dimarts revolucionari, forces del Terçpreparaven l'entrada en una població cata-lana. La cosa però s'havia ja calmat molt,feia una tarda magnífica i molts sortirena estirar les cames i a esbargir la boira re-volucionória.

En un tancar i obrir d'ulls apareixen me-tralladores als puigs i una companyia i mit-ja de legionaris es presenta al centre de lapoblació amb un parell de cents de detin-guts. Soy de los vuestros. Soy de la Lliga,provà algú de dir. Però res. Els detingutseren portats a la via a reparar els desper-fectes que els revoltosos havien ocasionat.

Sastres, sabaters, comerciants, industrials,rendistes, botiguers, homes que no havientreballat mai, barrejats amb algun, poquets,anarquista, eren obligats a transportar elsrails que els revolucionaris havien tirat abaix al riu.

Cap al tard, un que se n'havia pogutescapolir deia, fent brometa- —Té, com va el món, les millors firmesdel poble treballant a la via. Ni a Rússia!

IIIi1^^ilÍ1'^

AL CAP DE TANTS ANYS...(1)

Hi ha presoners espanyolsal Marroc?

No sé. Potser l'escena amb qué acabava espanyols, als quals sorpendria justificada-l'anterior article ha fet despertar en algun ment la nostra entrada, en aquelles hores,lector la irònica rialleta del dubte. Potser en terres sotmeses.la franca incredulitat ha creuat la seva Veiem algun moro agenollat, el front to-pensa, cant a terra, fent la seva oració matinal.

Realment, un moro d'espellifada xilaba, Passa un aeroplà.de barba salvatge, que enraona en català A les nou del matí entrem a Xauen. Deli parla de Girona i de Macià, l'elevació del campament de legionaris surt un brogit in-qual a la més enlairada dignitat catalana tens de cornetes i tabals. Evolucionen pa-desconeixia, no és pas un espectacle que es trulles de regulars i del terç.pugui veure cada dia ni una emoció que A la carretera, hi ha uns autos arrengle-es frueixi gaire sovint. rats, polits illuents.

En Narcís és un dels que en aquelles ho- L'alt comissari — el senyor Joan Moles res folles d'Annual, pres depànic, perdut tot control, fu-gint instintivament d'unamort que veia segura, va en-dinsar-se terres enllà, saltantper damunt de cadàvers, em -pès per la covardia que li tan-cava les orelles als planysdels seus germans que li de-manaven ajut.

Ell mateix ens ho ha con-tat així, sense dissimular lavilesa del seu procedir, ansreconeixent-la i dolent-se'n.

I un cop fora de perill, llunyde la mort que, per miracle,na li havia clavat les seves rurpes, es va lliurar a Abd-e]- s r ^ r m

Il^ ^iíKrim, el qual el va guardaren qualitat de presoner, perd tno el féu combatre, sinó queel destinà a treballar del seu lla ^Iofici de paleta, els serveis delqual li eren necessaris.

Narcís no pogué acompa-nyar-nos, com era el nostre rdesig, fins a Xauen. Cal te-oir en compte que Xauen está a ,en poder dels espanyols, i per rbé que a qualsevol d'aquestsli seria molt difícil de deseo-brir per l'aspecte que Narcís s`no era moro, no es pat dir el

1 mateix pel que fa als moros,dotats d'un instint especial.

Ens prometé, però, fer-nosveure el seu fill, que dues ve-gales cada setmana fa cami-nades de quilòmetres i quilò-metres per tal d'anar a vendreal mercat de Tànger les mer- El moll de Ceutacaderies que son pare rep enpaga dels seus treballs.

Comença a fer-se clar i cal que ens sepa- visita el campament. Poc es deu pensarrem. Encara que ens creguem en lloc se- que ben a prop hi ha un altre català quegur, no tindria res d'estrany que demà o acaba de parlar amb un presoner gironí...avui mateix, els espanyols, que tenen con- Hem acomiadat els moros que ens hanfidents en totes les cabiles, sabessin la nos- acompanyat i el meu amic i lo entrem

1 tra entrevista. esmorzar en una barraca de davant matei—Per què no us presenteu a les auteri- de les portes de la ciutat santa.

tats espanyoles ?—li preguntem. Quan hi entrem, trobem quitxalla pertot1 —Tinc por. No por d'ésser empresonat, eixams dé marrecs moros vius i simpàtics

cosa que potser no passaria perquè em pre- que no et deixen din gir un paf pidolant semsentaria com un veritable presoner qúe ha preï fent t totes les >;.np e_tes del mód peaconseguir alliberar-se. a aconseguir uns cèntims.

Ben Jaman, fill de català i de mora

—Doncs de què teniu por? Els hem ccnvidat a pujar a uns cavalle—.De perdre la meva dona i el meu fill. I que hi ha muntats en un recó de la plaç—Així, ja no tornareu més a Catalunya?

No hi tinc familia, només pa-' que atreien les mirades cobdicioses de to

aquella quitxalla espellifada. Se n'hi enfil—.Qui sap!rents llunyans. Però m'heu de creure : em un centenar, i els que no traben (aval(recordo de la meva terra i hi penso sovint, dura, que són ben bé les tres quartes partNo m'adormo cap nit sense pensar-hi. pugen pels embarrats i es pengen del c

I Narcís queda absort en un silenci me- dels cavalls.langiós que no volem trencar. Quan anem cap a pondre l'autocar, et

Per fi es refà, ens promet novament una segueixen tots armant un xivarri infernentrevista amb el seu fill í se'n va enllà, He pogut veure com un d'ells furtavaacompanyat del moro que l'ha portat, cap- mocador de la butxaca del meu amic i,cot, trescant àgilment pedres amunt. Es adonar-se que jo l'havia vist, fuig correntomba des d'una més alta, ens fa adéu amb perd sense deixar anar la seva presa.la mà i desapareix. Hem d'anar a Tànger, on un moro e

* * * ha promès tota mena de detalls sobreAI cap d'un quart ha tornat el moro que presoners que ell sap que existeixen. Pe

havia acompanyat Narcís, junt amb l'altre abans, per afers del meu company, heque s'havia quedat al poblat. de passar per Ceuta.

El meu amic Valent( m'explica que aquest El viatge en autocar no ens ofereix sisegon moro s'havia quedat de penyora per les escenes de sempre : la pobra dona moa repondre de la tornada de Narcís. ajupida sota el pes de dos fills que porta

—I si ens l'haguéssim emportat? — pre- l'esquena, en una mena de sarró, o ugunto. altra càrrega més feixuga encara, i, al d

—Pues, al moro le habrían degollado, y rera, l'home dalt del ruc, mig adormiten paz. moro v ell de sempre que vol fer parar I'

Ja és completament ele dia. Els galls de tocar, inútilment ;terres ermes, palmoneles cabiles fan sentir els seus cants. Cal misèria...eludir la vigilància dels primers sentinelles Després de dos dies passats a Ceuta, a

llargues hores passades contemplant a po

p.de sol la muralla que s'endinsa en el iT

íflflaa t com la proa d'un vaixell, hem arribat

)Tànger.

Is afir pere ¡ Hem pogut, en aquesta darrera ciutat,

tPLèrOf 18551 tratar el fill del moro català. Es diu B

Jamín i a penes té onze anys. Ens diu qli agrada venir a Tànger perquè des d'aipot albirar la costa d'Espanya, un país cell no coneix, però del qual el seu pare

4

parla molt.iì A DE'UCIOS i Fa,vxcesc OLI'

GUTENBERG, s. A.

Fàbrica de maquinàriaper a les Arts Gràfiques

Nàpols, 215 • Telèfon 55723BARCELONA

CAPELLERIA TINTORERIA

de primer ordre de qualitat

MASORda. Universitat, 4 - Telèfon 19893

Es reben encárrecs per telèfon

VAL per io per roo de descompte

UNA CARTA I DE JOAQUIM FOLCH 1 TORRES I ' E 1 1

'1'''

.

Rossinyol i el seu -Don Juan. — He hagut d'anar aquests

1 dies a una famosa sastreria teatral per triar

ambient a roba dels personatges de la meva dar-rera comèdia, i he trobat les dependentesde la casa completament absorbides per la

El director general dels Museus d'Art, feina d'allò que en llenguatge d'escenari se'nsenyar Joaquim Folch i Torres, ha tingut dit, «servir els tenorios». Servir els tenoriosa bé d'adreçar-me la carta següent: significa proporcionar i llogar la roba que w

han de portar els actors en les moltes repre-«Distingit senyor : El tràfec d'aquests dar-

1 sentacions que en aquesta època es fan delrers dies, en què preparàvem la inaugu- conegut drama de Zorrilla.ració del Museu d'Art de Catalunya, m'ha El públic que va al teatre i queda fasci-privat d'escriure-us agraint el suggeriment nat davant de la lluentor dels vestits totsque fèieu, des de MIRADOR (i), sobre la col- de vellut i de domàs, amb brodats d'or ilocació de les obres completes de Santiago 1 plata i pedres precioses, no es pot imaginarRossinyol a la seva cambra de treball del •com és la mena de cau on es confeccionenCau Ferrat. i es guarden aquests vestits. Generalment,

»Ja ho teníem pensat, això, però el pro- una sastreria que s'estimi acostuma a ésserjecte de fer, a la Biblioteca Popular, una un establiment decorat amb una relativa dis-Sala del Rossinyol escriptor, contenint els 1 creció i fins amb una certa pompa, i elsmanuscrits que es puguin trobar i les pro- provadors solen presentar un aspecte con-ves de gravats dels Fulls de la Vida, i altres, fortable i endreçat. Tota persona solvent,ens ha privat de dur endavant la idea i de per fer-se una trista americana, disposapendre cap decisió sobre aquest particular. I d , una sastreria airejada en un carrer cèn-

»Estimem molt la vostra atenció pel que tric, amb b'aléons decents i amb divans ac-afecta les coses del Cau Ferrat, i penseu ceptables, i- d'això pot di9posar-ne i ho potque tothora agrairem la vostra collaboraciG exigir qualsevol senyor pepet que Qassi peri els vostres suggeriments.» la Rambla a donar un cop d'ull a les para-

He cregut d'interès reproduir la como- des dels ocells abans d'anar a dinar amb la

1 nicació de tan destacada personalitat ar- lafamília. En canvi els grans personatges de

imaginació, com són per exemple Otello,tística per tal de fomentar entreel públicd'aquest país l'establiment de] diàleg amb la Dama de les Camèlies, l'Alcalde de Za-

els dirigents de les coses espirituals sem- lomea, el Baró de Santa Agnès o Don JuanTenorio, quan han de presentar-se en públic,pre que hom experimenti fretura d'algun

detall oblidat o negligit i, ensems, per tal vestits de tota llur magnificència, a recitar

de palesar la meva satisfacció de veure'm llur importantíssim paper, no tenen la sort

correspost tan gentilment, tot contribuint del senyor pepet qualsevol. Sembla queaixí al manteniment de la dilecció de la aquests grans personatges haurien d'anar anostra gent vers el Cau Ferrat, recés (l'art fer-seels vestits en una sastreria màgicai poesia, que és el que vol el seu Patronat, que fos com una mena de palau, en la qualsegons he pogut constatar aquests darrers hi hagués uns sastres reverenciosos, inflats

dies en canviar quatre paraules amb els I de perruques i de retòriques ;però la rea-seus membres. litat crua i,pelada no ens presenta res d'això,

Un encontre fortuit amb el senyor Joa- sinó tot el contrari. Les sastreries teatrals,quim Borralleras, secretari de la Junta de que és allí on es vesteixen cls grans perso-Museus, acaba de dur-me al convenciment natges poètics, acostumen a estar situadesque, ultra no existir en el Patronat del en un carrer més aviat sòrdid i poc airejat.Cau Ferrat cap partit pres literari respecte La porta d'aquestes sastreries, en general,de Santiago Rossinyol, hi ha decidits pro- és una entradeta deixada de la mà de Déu,pòsits de fer evocar la vida íntima de l'ar- i les escales són com aquelles tristes esca-tista polivalent amb minuciositat prous- ,fetes prostibulàries de l'any de la picor.tiana : A dins de la sastreria no demaneu grans

,Fins i tot, tenim intenció de solicitar miralls, ni àngels amb ales que prenen lesa la família Rossinyol una d'aquelles pipes mides sense tocar de peus a terra. Tot téaquilotades i rosegades que no es separa- l'aire d'una cova de conspiradors deixats iven mai dels dits o de la boca de l'artista, 1 plens de teranyines. La 11um ve dels cel-així com la paleta, tal com la va deixar; oberts, d'aquells celoberts on sempre hi haàdhuc, si és possible, la darrera tela co- una rata morta. Les immenses estibes elemençada, a fi d'installar-hoen llocs avi- roba magnifica estan disposades com les es-nents del Cau, de la mateixa manera que tibes de pell per curtir en qualsevol magat-ha fet Fra: ça amb alguns estris de Corot zem de pells. Hi ha vestits de vellut quei d'altres mestres pintors. costaren un ull de la cara i tenen vint i

Va sens dir com aplaudim aquest bella trenta anys d'existència ; els folres d'aquestsidea que arrodonirà la presència de les obres vestits són de color de gos-com-fuig i hancompletes de l'autor 'de La Mare dins la aguantat la suor, els pinyols i la vanitat

gueub d treball cre-seva cambra ,perqula

è, uestsdels tenors iportants del paf Aquestsméuns m

certa me, senyor Folch, no espereu Bibliotec vestits tenen prestigi, vells com comsón x 1 Popular : se'n parla des de l'època d'or i plens d'arnes i taques. Se'n van tots ple-

del senyor Puig i Cadafalch a la 1VIan,co- gats, a cavall d'un carro, cap a l'escenarimunitat.

'del Liceu i enuna nit de gala encara poden

I ara que hi estem posats, permeteu-me fer relliscar somnis dè grandesa damunt 1'es-que sortim del redós estricte del Cau i ens cot de les noies de vint anys. En rua sas-

r plantem a la Placeta de Sant Joan o Recó treria teatral, tot el •que veieu fa ]'efectede la Calma davant el monument a Ros- d'una parada de drapaire; però no hi hasinyol. La testa en bronze, modelada per roba més soferta, més disposada a fingirBorrell i Nicolau, és d'una gran perfecció el bon humor i l'opulència que la castigadai em plau extraordinàriament. No sabria roba de teatre. En un tres r no-res, aparei-emprar ;guals termes per a la resta, però xen unes mans anònimes, habilíssimes, quedeixem-ho córrer. El que importa és em- planxen, repassen, recusen i treuen esclat abellir aquell indret amb una mica d'esce- les peces més decrèpites. Hi ha barrets quenografia rossinyoliana : quatre brolladors o vosaltres diríeu que els heu vist dalt d'unbé un ventall d'aigua al fons i dins un I paller, i que amb el maquillatge i I'ortopè-marge de boix retallat. El testimoni mut dia de les sastreries' teatrals es converteixende la pedra i el bronze s'enjoiaria amb la en co altes romàntics i excitants; que ser-

en cmúsica de l'aigua i la gerdor del verd, tot per fer tot el que s'ha de fer en unarevivint, en cert aspecte, les pàgines de les bona representació de La Bohèlne. En aques -Oracions :

ethoven degué escriure la seva ins. . .Be- tes sastreries de màgia i de somni, no hiveureu cap bibelot entendridor, ni cap cen-

pirada Pastoral davant d'una cascada; les drer amb una dansarina que guarda un da-ondines deuen baixar-hi a les nits a córrer vell entre les dents ; hi veureu però, de tant

1 i a viure sota la pluja de perles ;els ocells en tant, una lívida tassa de cafè amb llet,cantant s'hi apropen i xisclen les orenetestot remullant-se les ales ; els enamorats

aque ja ha servit, en companyia d'un catet

s'hi aturen i s'estrenyen el braç i es senten (le tres mesos, porc com un gitano.Malgrat aquesta idea poc protocol.lària demés feliços ;els artistes hi somien, i els

devots de la gran Naturalesa, tot pregant, la sastreria teatral que jo, fidel a la veritat,sense saber-ho, senten un dolç benestar, un no tinc altre remei que apuntar; per a totasuau endormiscament, la suggestió de les persona sensible aquests caus de roba ruti-gotes que, baixant damunt el pentàgrama lant i absurda ofereixen uns marges deli-de l'aigua, gronxa amb el seu cant amorós cots de meditació i de poesia. Sobretot enles ànimes que l'escolten.». aquest moment de Tots Sants, en el qual

«El poeta.. degué somiar que d'entre les el pobre Don Juan ha de netejar de molsafiligranes, d'entre les blondes, d'entre aque- i de teranyines la seva ànima líquida i efer-Iles parets íntimes i recollides, l'aigua hi vescent, i encara ha de demostrar que éscantava la melangiosa cadència que resa capaç d'enamorar una novícia sobre el sofà

en topar amb el marbre • el cant dolcíssim d'un centre Garlí. Don Juan és la figuraque el gotejar de la font murmura pausa- més romàntica, més abnegada i més sacri-dament sobre la tassa de blancor immacu- ficada a aquesta tristíssima vanitat dels ho-lada...n mes que consisteix a creure que són irresis-

ts Es clar que en pugnar per a la màxima tibies. Don Juan, per demostrar que és irre-a , fidelitat a l'ambient de Rossinyol no vol sistible, ha de fer les coses més incómodos,La dir que ens hi solidaritzem ni que preten- més desgraciades i més de mal fer, comon guem treure'n cap gaudi egoístic, peró és per exemple robar una noia d'un convent,a- evident que l'efígie del formidable pintor matar un pare, fugir a Itàlia en una malas , de jardins enyora la companyia de les plan- embarcació, passar-sedues nits al cemen-oll tes xopes de roo. tiri, etc., etc. Però tot això Don Juan ho

I si se'ns objecta que l'afer del monu- fa amb una fe i un entusiasme, i amb uni sment és aliè á la jurisdicció del Patronat aire de persona que compleix estrictamental• del Cau Ferrat, gosaríem replicar que és el seu deure, que a mi em trenca el cor,el precisament aquell organisme el que han- i ja me'l trencava de petit, quan em vaigm ria d'exercir una influència efectiva en tot apendre de memòria l'escena del sofà i lests, el barri presidit pel museu sitgetà, atès escenes més brillants del cementiri.

que Ramon Casas, Miquel Utrillo i Mas Pobre Don Juan, que cada any ressuscitaas i Fondevila han baixat també a llur torn per força, i la gent va a contemplar-lo ambels dins l'abís insondable i la vila roman dr- malícia, però moltes vegades acaba perdentrò fena dels seus valedors artístics més cara(- el control i plorant de bona fe, encara quem teritzats. Don Juan visqui en el cos de l'actor més

tronat de la terrarió S. SOLER I FORMENT Jo he vist les calces màgiques, acuchilla-ra das, que en diuen a L'esquerra de les Ram-a (r) Núm. 295, del 27-9-34. bles, que aquest any, una mica més velles,

na més planxades i repassades, han de dur elsIr- donjoans més acreditats del país. M'ha sem-el BATALLA • SASTRE blat que veia la trampa i el secret de Don

Lo-

ts, ALTA COSTURA — ECONOMIAluan, i després, baixant la sòrdida escaletaprostibulària, a aquest Don Juan tan abne-

MUNTANER, 6, entresol 2 °-Telèfon 33494 gat i tan complidor encara l'he trobat mésmb simpàtic,;ta JOSEP MARIA DE SAGARRA

En Pla, no val res?Tothom creia que en pagar, els diumen-

ges, vint cèntims per La Veu, era en gràciaa la columna de literatura, generalment cu-linària, de Josep Pla encapçalant el suple-ment. Però diumenge darrer no hi haguéni Pla literari, ni gravats rescalfats ; men-tre que el preu del número també fou devint cèntims.

—No miri tan prim, que a mitja edat nohi veurà! —feia una quiosquera a un lli

-guer que rondinava.

AEraccíó de forastersSitges té punt a subratllar que ha estat

la població més pacífica durant la darrerarevolta, a l'extrem que els adversaris po-lítics dels pocs empresonats que sThi ferensón els més decidits a demanar-ne l'alli-berament.

—I no et pensis — advertia un antic cap-davanter polític suburenc ---, encara que lescoses haguessin pujat de to, tampoc no hau-ria passat res : ens hauríem deixat tallaruna mica d'ací, una mica d'allà, i tan amicscom abans ; la qüestió és conservar el bannom, que la fama costa de guanyar...

Tofs defraudasEra segur que el cinema s'ompliria, si

la pellícula que s'estrenava era per a lespersones intelligents, com afirmava la pro-paganda. Qualsevol no es dóna per alludit!Ja afirmava Descartes, al principi del seuDiscurs del Mètode, que el bon sentit és lacosa més ben repartida del món, perquè nin-gú no es queixa mai de tenir-ne poc.

Una altra mena de persones anaren al'estrena d'Extasi, amb l'esperança de veureun film, si no pornogràfic, audaç. Es a dir,que a més de delectar-se la vista, pensavenpassar per intelligents.

Els uns i els altres quedaren ben defrau-dats. Fins molts intelligents, perdut tot res-pecte humà, s'atreviren a xiular, mentreuns altres, decidits a passar per intelligentsa tota costa, aplaudiren tímidament. Devienésser de la .mena dels pseudo-refinats, lamés nociva del món, a la qual és preferiblela de l'analfabet pur.

Quant als altres, no es divertiren pcl quepagaren. Comprant la Crónica madrilenya— trenta centimets — haurien quedat mésservits pel que fa 'a «fotografies d'ací» queno pas veient un film que no sabem pas perquè es titula Extasi.

Cronomefranf conferènciesEn Brunet, quan En Cambó dóna una

conferència, compta l'estona que duren elsaplaudiments pel procediment d'anar percu-dint damunt d'una mà amb els dits de l'al-.tra. Hi ha aplaudiments que duren 15 copsde mà, altres zo, altres 30. Un dia, l'escul-tor Maragall, que el tenia al costat, li di-gué:

--Que voleu uns rosaris?

Disfribució d'horesEI Dr. Bellido, l'altre dia, en una reunió

de Claustre de la Facultat de Medicina, re-partia entre els catedràtics les hores de llursclasses. Regirava uns fulls, llegia, i desprésdeja:

—Vostè, Dr. Tal, de 8 a u. Vostè, doc-tor Tal Altre, d'ti a iz.

—Perdoni—diu un d'ells—, jo prefeririafer-ho a una altra hora.

—No és possible ; aquesta hora la té de-manada el Dr. Tal, que fa més anys queés catedràtic.

Segueix llegint i regirant fulls i anun-ciant hores. Un altre catedràtic sollicita unahora més escaient per a ell, allegant queell és més antic que no un altre.

—Aquesta vegada l'ordre d'antiguitat noserveix—diu el Dr. Bellido.

Qui ho pot entendre això? Molt senzill:els fulls que el Dr. Bellido regirava i llegiaja eren impresos.

SI ÉSÆUCTRIC! PER.AL'YUSTRE AUIOMOBJLho trob reu en les

nPI'Iors condicions depreu 1qualitat,al

`GGE ELÈCTRICCAPER MOIÀ,6í8'(AnbauiDiagonal)

(*) Vegi's MIRADOR, números 289, 291i 295.

COMPARACIONS UTILS

Sarajevo i MarsellaAvui ja es pot dir que Europa ha conjurat yolia així que en la resolució votada fos

el seriós perill que h havia fet córrer 1'a- compresa la voluntat de la Petita Entesa detemptat de Marsella. Tan bon punt l'as- I prosseguir la política internacional seguidasassmat del rei de Iugoslàvia i de Barthou I fins aleshores i que mirava d'assolir unfou conegut a les cancelleries, més d'un acostament amb Itàlia.home de govern es sentí envaït de greus I Però no es podia deixar políticament im-preocupacions. L'exemple tràgic de Saraje- ' punit l'atemptat de Marsella. La tàctica se-yo és massa recent perquè pugui ésser obli- guida ha estat ben diferent de la de les can-dat, i la semblança dels dos atemptats no callaries austríaca i alemanya en 1914. S'hapodia ésser més gran. De la mort de l'arxi- acordat presentar al govern d'Hongria unaduc Francesc Ferran i de la seva dona mor- I protesta en termes amistosos per I'hospitali-ganàtica, la causa, almenys aparent, havia tat concedida, per no dir afavoriment, als

terroristes croatas i demanant la detenciócl'alguns d'aquests que hom sospita compli-

r `^cats en l'atemptat. Budapest ha acollitamb cortesia la demanda de Belgrado i hapromès obrar en conseqüència.

x En l'aspecte diplomàtic, com es veu, lescoses han seguit un curs regular; però, pel

v d " { ( que fa a la substància, és fàcil de preveureI que Hongria no farà res contra els croates

refugiats en el seu territori, sinó que segui -rà protegint-los.

r, El que ha sorprès, per bé que la premsa

europea ha mantingut sobre això una pru-^ dent reserva, és l'actitud de Iugoslàvia en-

-' vers Itàlia. Les organitzacions terroristes> croatas no sols han trobat ajut a Hongria

—cosa fins a un cert .punt explicable—, sinóa Itàlia. Si es té en compte que quan Tries-

>'t te pertanyia a Austria, els més ferms ene-mies de la italianitat d'aquella ciutat erenels croatas, que sempre han estat enemicsseculars dels italians, el capteniment d'Ità-

I ha no pot explicar-se per raons sentimen-tols.

Així i tot, el govern iugoslau no ha fetcap gestió diplomàtica prop de l'italià, o,si l'ha feta, ha estat amb tant de sigil queres no n'ha traspuat,

El Dr. Anton Pa'elitch, cap dels terroristes r Evidentment, cal excloure en absolut labalcànics suposició que Italia hagi participat per res

en l'atemptat de Marsella, paré les sevespassades relacions amb els terroristes croa-

de cercar-se en l'anexió de Bbsnia i Herze- tes li atorguen, com ja diguérem, una certagovina a Austria; la del rei Alexandre ha responsabilitat moral. Es clar que, des deestat motivada per 1'anexió, no illegal però, fa un temps, el govern de Roma ha deciditde Croàcia a Sérbia. Dels Balcans sorgí canviar de política envers França i, en con-l'espurna que havia de provocar el gran in- seqüència, amb els seus aliats.cendi de 1914: per què no es podia repetir Herriot primer, i després Paul Boncourel mateix avui, donada la idèntica si no i Barthou . han comprès la necessitat d'a-major coincidència d'elements? questa entesa amb Itàlia. Barthou havia

A Londres i a París, com a Roma i a estat més sortós que els seus predecessors.Berlín i tot, s'han travessat moments molt El viat ge del rei Alexandre a París haviagreus, potser més del que s'ha deixat tras- d'anar seguit del de Barthou a Roma, iluir, per la possibilitat 4.e la catàstrote. tot plegat significava establir corrents d'har-Peró aquesta ha estat evitada. Si hi havia monia no sols entre París i Roma, sinótat de factors idèntics als de 1914, les situa- també entre Roma ï Belgrado.cions però no eren precisament les matei- L'atemptat de Marsella enrunaria l'obraxes. Aleshores, qui podia influir en les deci- pacientment realitzada .per Barthou? A Pa-sions eren Alemanya i Austria, que si no , rís s'ha tingut aquesta sensació i s'ha cor-provocaren el casus belli, l'esperaven. Avui, regut immediatament a posar-hi remei . Sem-en canvi, qui podia exercir una influència bla que serà mantingut intacte el programaera en primer lloc França, i després Angla- cíe Barthou. Però es podrà aconseguir queterra, ambdues interessades en la intanglbl- el govern italià adopti una política en con-litat de la frontera del Rin i en el manteni- sonància amb la situació internacional perment del statu quo a l'Europa central. I al manteniment de la pau?

Aquesta diferència essencial ha reduït Fins ara, en política internacional, ltà-I'abast de l'atemptat de Marsella. fia no s'ha apuntat cap èxit. Després de

* * * tots els esforços per tal d'atreure Austriaen l'òrbita romana i a rtar-la de la berli-

L'actual Universitat de Catània

EL PERFUMDE LICIOI

QUE MAI NOACABAD'EVAPORAR -IE

,-Th Ck4¼CL'1. R.

EXTRACTEJ'LOCIONJ . COLONIEJ- POLVORJ • LABO

¡NERVIOSOS!Prou de patir inútilment, gràcies a les acreditades

6RA6EES POTENCIÁIS DEL DR. SOIVRÉque combaten d'una manera còmoda, ràpida i eficaç la

Neurastènia, Impotencia (en flotes les seves maníEeeúdone),mel de csp, cansamenE men4al, pardtu da

^°y

mamaría,veafígans,Eas 1e corporal, fremoliosenervio•se, pnlpi4acions, óifetiame i fra.as4ozm nerviosos

en general en pmenl de les

dones i fofa da (racions orgànica que finquin per causa o o ri gen esgota.ment oervíóa.

L.0 Gragees potenclals del Dr. Solvré,niés qua un medicament són un element essencial del cervell, medul'la i Set el sistema nerviós, cogen..ranc el vigor sexual propi de 1'eds`. conservant la salut i prolongant la vida; indicada. espe cialment ala cago.66 en la seva joventut par toia mena ¿'acceso., ala que vrióqusn treballs eaceseius, tant física com moralso intel'lectuab, esportistes, homes de cièn cies, financiero. artistes, comercian, indusfrisls, pensadors, etc.,aconseguint sempre, amb les Grapees po4.ociale d•l Dr. Soivzé, tota als esforços o eaerdds fidlmenf

diapasaot l'organisme per rependre ts sovint i amb el mirin resultat, arribant a l' extrema vellesa i sens.violentar l oreanieme amb energies pròpies de la joventut.

Baafa pendre un flascó per convèncer se'n

Venda a 6`60 pies, flascó, ea toles las prlaclpals 1armácles d'Espaara, Portugal 1 América

NOTA.—DM¡Iot-ra r treeafsal 025 'L. a n/elb da t•rr.e per el rrapnelf a (/aloe: l nbore ocie Sois•fary, merar dol Tse, 16, B.rc•lone, nana grafs se tflbn nplkaflo tubo IoNpa. dannralllaemet i (reate.Test Óagaeff ma)Yina,

!ÀULUJL

La Universitat de

EL CENTENARI D'UNA FUNDACIÓ CATALANA .

v 1 "•aCataniacircunden, meravellosa font de riquesa quenomés pot explicar-se per la fecunditat quei renova el veïnatge Ele l'Etna.

Avui Catània és una de les ciutats mésriques, de vida més dolça i de confort méspopularitzat de Cot eI Migdia d'Europa.I aquesta animació i riquesa d'ara, ben sos

-tinguda per la sobrietat a què al•udíem, ensdonen l'explicació dels miracles complertsal llarg d'una història pródiga en desven-tures.

L'erupció de i669 va destruir-la comple-

A Catània celebren aquests dies les festesdel cinquè centenari de la fundació de laUniversitat, que té el seu origen en el de-cret signat per Alfons V el Magnànim eldia 1 9 d'octubre de 1434, autoritzant el fun-cionament d'un «Studium Generale» en lavila.

Els actes han estat molt solemnes i els,ha presidit el rei Víctor Manuel III d'Itàlia.Hi han assistit cent trenta delegacions deles universitats italianes i també delegatstramesos pels governs d'Espanya, Bèlgica,

França, Anglaterra, Alemanya, Polònia iEstats Units, Gairebé tots aquests delegatstenien, a més de la de llar propi país, larepresentació d'altres governs.

La part més solemne fou celebrada alteatre Bellini. A Catània el record de l'autorde la Norma, el més illustre dels seus fillsmoderns, es troba pertot arreu, car duen elnom de Bellini el teatre municipal, els pa-radisíacs jardinspúblics que són uns ven-tablas «Jardins d'Armidan, una de les mi-llors places de la ciutat i suposo que alguncarrer. No cal dir que també s'enlaira sotala blavor càlida del cel de Catània un mo-nument a Bellini. Es a la Piazza Stesicoro,eixamplament de la Via Stesicoro Etneo,el carrer principal ele la vila que arrencaprop del Port Vell i s'encara cap a l'Etna.

Fou el primer de parlar en l'acte solemnedel teatre Bellini el delegat espanyol, queera el senyor Elías Tormo, en homenatgeal rei de la Confederació catalano-aragonesaAlfons el Magnànim, fundador del velloStudium Generale».

Llàstima que Catalunya, o almenys Bar-celona, no assistís oficialment a les fes-tes de Catània, puix les empreses italianesd'Alfons V, essent marítimes i de políticaexterior, resultaven gairebé privatives deCatalunya, eix de la Confederació i seudels ressorts marítims.

Pat consolar-nos un xic el fet que el re-presentant del govern espanyol és l'histo-riògraf Elías Tormo, el valencià que coneixtan bé l'art i la història de Catalunya, ique ha escrit pàgines tan belles sobre l'ex-pansió artística medieval de Catalunya iVa'r?ncia vers Ifàlia.

A la tarda del mateix dia el rei anà ala Universitat, on, després de repetir ambla seva presència l'homenatge al aStudium»i al seu fundador, va rebre el títol de doctorhonorari i una medalla d'or que a l'un cantóostenta el segell de la Universitat i a l'altrel'efígie del rei Alfons el Magnànim.

EI rei Víctor Manuel ha aprofitat l'oca-sió d'ésser a Catània per a inaugurar ofi-cialment el Museo Civico establert al Cas-tallo Ursino, la gran ciutadella que domi-nava la Catània dels reis de Catalunya,construida per l'emperador Frederic 11 deSuàbia, i perfeccionada i embellida al llargde la nostra dominació — encara resta unafinestra d'estil gòtic català — ; edifici demurs espessos que varen resistir el diluvide lava de i669 i el desviaren vers el mar.

Dins els salons d'aquesta ciutadella hantingut lloc folgat les colleccions artístiquesi els records històrics que omplien els lo-cals del Museo dei Benedettini i altres ins-titucions similars.

x#•

a Ezit en la mid►Corbates inerragsbin

' Ptjames a bon preo

JAUME I, 11

' Telèfon 11655

tament. Si la lava arribà a la ciutadella,omplí les fossades, s'endugué els murs ex-teriors i aïllà el centre, massa sòlid per aésser destruït, del mar que llepava tot elcostat est del colossal edifici, podem supo-sar com deixaria el caseriu que trobà pri-mer que el Castella Crsino i que, natural-ment, no tenia la solidesa de l'obra de Fre

-deric de Suàbia i dels representants de laCasa de Barcelona.

Catània va refer-se aviat del flagel] i homcomença de construir la ciutat de cap i denou. Quinze anys després de la catàstrofe,en 1682, era posada la primera pedra del'actual edifici de la Universitat.

Llavors encara durava la dominació es-panyola, hereva de la catalana, i Sicília eraun dels peons que el govern dels Austriesmovia en el joc de la política internacionali l'arquitectura de l'illa seguia les normesfredes i ampulloses de l'època prebarrocaitaliana.

Els arquitectes Vaccarini i Distefano bas-tiren un palau còmode que és germà delsgrans edificis napolitans d'aquell temps.

No té la grandiositat ni la simpatia delconvent de benedictins de la mateixa Ca-tània, estupenda construcció barroca tingudapel convent més gran del món, després delde Mafra, situat a l'Extremadura portu-guesa.

Però té la noblesa dels grans edificis clàs-sics, en què els finestrals observen bonaharmonia, les arcades s'uniformen sensefredor i els cossos superiors presideixenamb simplicitat.

No devia estar llesta encara l'edificació1'lj de gener de 1693, en què un terratrèmolva convertir en ruïnes la major part de lescases bastides després de l'erupció de lavade 1669. Aquella dissort costà a Catània16,000 vides, els dos terços de la població.població.

Poc després recomençà la construcció dela ciutat, més bella i més espaiosa que mai,segons un pla convingut entre el lloctinentduc de Camastra, el bisbe Riggio i el can-celler Celestri.

La Universitat de Catània era tingudaper la més notable de tota l'illa i encaraavui conserva tat el seu prestigi literari idocent.

Són notables els seus museus de Mine-ralogia i Geologia, l'Institut de Geografiafísica i Vulcanologia i, especialment, la Bi-blioteca Universitària, l'obertura de la qualdata de 1755•

Conté més de 15o,000 volums, entre elsquals abunden els incunables i els cÒdices.Un d'aquests llibres és el de ConsuetudinesCivitatis Cathania', escrit en 1435, i entreels incunables hi ha les primeres edicionsd'Horaci i de Savonarola.

Entre els llibres catalans que posseeix laBiblioteca Universitària de Catània sobre-surt el còdex amb l'epístola de Riambaude Vaqueres adreçada al marquès de Mont-ferrat, la Crònica de Ramon Muntaner ialgunes poesies, entre elles les profeciesd'Anselm Turmeda i el poema de JaumeMarch, escrit al setge de Murvedre.

No és cas de recordar ací els molts lli-gams que la ciutat ha tingut amb Cata-lunya, els personatges reials o de l'aristo-cràcia procedents de Catalunya i enterratsen les esglésies de Catània, els bisbes deCatània que eren catalans de naixença, ladevoció popular a la Mare de Déu de Mont

-serat que hi té una església dedicada, etc.,etcètera.

Però aquests dies, amb la commemoraciódel V Centenari de la Universitat establertaa Catània pel nostre rei Alfons el Magnà-nim, sentim renovar-se les impressions d'en-cís i de dolçor de viure rebudes ja fa al-guns anys en aquella vila, les quals sónguardades en lloc preferent del museu dela memòria.

MIQUEL CAPDEVILA

Von KlúchAlemanya ha tributat unes honres fúne-

bres nacionals a von Kliich, que comandaval'ala dreta alemanya en la batalla del Mar-ne, l'agost de 1914.

Quan hom felicitava Joffre de la seva vic-tòria, el mariscal deia

—Jo no he guanyat pas la batalla delMaine. Es von Kliick que l'ha perduda.

I hom atribueix a von Klück oques'.a re-flexió sobre el mateix }yema

—No sóc jo el qui vaig triar aquell puntper al combat, sinó el destí.

Popularitat

El diputat francès Bedouce explicava alspassadissos de la Cambra

—Acabo d'arribar de Toulouse i, en bai-xar del tren, he trobat l'estació en eferves-cència : més gendarmes que de costum, 1 ú-blic nombrós, crits que de moment em vansemblar aclamacions i' després vaig adonar

-me que eren menys amables. Em pregun-tava quin personatge polític arribava en el-rui,¢u Vi Sápoaa mani vI anb nf ruds] xmívíapedía de pensar que jo fos objecte d'unamanifestació... Doncs bé, no es tractava decap polític, sinó de Laborie, presumpte as-sassí de Dufrenne. Vaig esperar que l'efer-vescència s'apaivagués i vaig sortir de l'es-tació, content de no ésser més que diputat.

La cabra de Gandhi

Els socialistes de Bombay han volgut feruna broma a Gandhi. Li han pres la cabra,l'han vestida si fa no fa corn el mahatma,amb ulleres i tot, li han penjat un fus comel que Gandhi fa servir per a confeccionar-seel llençol que el cobreix i l'han passejadapel carrer, en cavalcada en la qual uns ho-mes duien cartells ridiculitzant les teorieseconòmiques de Gandhi.

Aquest, quan ho ha sabut, no s'hi ha en-fadat gens. Potser ha estat la cabra q,.no ha trobat la broma de bon gust.Ja fa anys, uns estudiants passejaren fer

París un ase vestit amb el frac verd delsacadémics. Charles Maurras havia vist refu-sada la seva candidatura a l'AcadèmiaFrancesa.

CONTINENTALClaris, 5. a Telèfon 19763

BARCELONA

Com gairebé totes les antigues univer-sitats del món, la de Catània s'establí enlocals de fortuna : sales de convents on vi-vien els catedràtics, anexes d'esglésies i finsalguna dependència d'oficina pública. Et seucrèdit i la seva anomenada eren superiorsa les seves riqueses i a la comoditat de laseva installació.

Sicília és terra de vicissituds polítiques iCatània, a més, ha estat víctima sovint delsterratrèmols i de les erupcions de l'Etna.

Sort que la població és model de sobrie-tat — encara avui és la ciutat italiana queconsumeix menys d'alcohol — i sap treurepartit de la feracitat de les terres que la

Mo PUTONCAMISER

ESPECIALITAT EN LA MIDA :: CREACIONS EXCLUSIVES

Q Ol^(QfLA Do Lli FL®o 9

TL( G^®GJ

El pudor del fabricant de canons

A Barcelcwra, per a no ésser menys queen altres països, s'ha presentat el film Ex-tasi, del director txec Machaty.

La vedette d'aquest film és l'actriu aus-triaca Heddy Kiesler, que després es casàamb Fritz Mandel, un peix gros de les fà-briques d'armes de I-Iirtenberg que tat so-vint han proporcionat tema a la premsaeuropea. Cona saben els que han vist aquestfilm, Heddy Kiesler surt en algunes esce-

nes completament nua, i els cartells de 15ro-paganda del film' així la mostren als ullsdels passants.

El film, atot arreu on ha estat presen-tat, ha sofert retalls de la censura, però aixíi tot hi ha milers de persones al món quehan vist nua la senyora Mandel.

Quan s'anuncià que Extasi seria projec-tat a Itàlia, el marit de l'estrella no hi donàgaire importància, convençut que allí mésque enlloc la censura faria grans mutila-cions al filin,

Però Fritz Mandel es quedà ben parat ensaber que Mussolini havia volgut veure elfilm abans que ningú, i que la censura ita-liana l'havia autoritzat íntegrament. Nitan sols havia prohibit els cartells on Hed-da Kiesler apareix anua, cosa que s'havia feten alguns països !

Mandel remogué cel i terra i mobilitzàtots els ressorts que pogué, a fi que la cen-sura italiana retornés a la seva severitatacostumada.

Feina inútil.El pobre fabricant de canons hagué de

comprar els cartells, per a salvar el seu ho-nor, almenys al carrer.

Llista negra

De 18¢8 ençà (ves per què el compiladorhaurà triat aquesta data), s'han comès 'mésde cinquanta assassinats polítics a Europai Amèrica. En aquesta fusta tràgica figu-ren, comptant-hi el rei Alexandre, vint -i-unsobirans o caps d'Estat — entre ells Abra-ham Lincoln i William Mac Kinley, Ale-xandre II i Nicolau II de Rússia, Alexan-dre i Draga de Sèrbia, I-Iumbert I d'Itàlia,Sadi Carnot i Paul Doumer —, prínceps he-reus, ambaixadors, arquebisbes, etc.

Això no exclou, paró, que l'acció de la di-plomàcia hagi estat delicada i difícil. Aca-bada automàticament la treva fins a lesexèquies del rei Alexandre, hi ha hagut lesprimeres manifestacions oficials. Però men-trestant, la .premsa de Belgrado atacavaItàlia violentament. ` El govern francès, men-tre recomanava calma als serbis, obtenia deRoma que la campanya de la premsa iugos-lava, atribuible a un nervioslsme fàcil deoompenclre, uo seria tinguda en compte.

A Belgrado mateix es reuní el Consell dela Petita Entesa. Benes obtingué dels seuscollegues romanès i iugoslau una decisióque, tot i redactada en termes vius, no potpertorbar les relacions internacionals. Be-nes, animat com està d'undesig de pau,

panasa, vetaqul que Schuschnigg (evident-ment, després de maniobres de van Papen)es posa d'acord amb els nacional-socialis-tes, alguns dels quals entraran en el go-vern. Es el màximum de resultats que po-dia obtenir Berlín : un Anschluss moral,

i

que encara que no anés seguit de l'Ans-chluss material, no per això tindria menyseficàcia.

^t ^t

Marsella no ha estat Sarajevo, afortuna-dament. Perd tota la sèrie d'intrigues or

-dides entre Roma, Budapest, Varsòvia iBerlín potser no podran ésser contrarresta-des a temps.

TIGGIS

D'UN VIATGE A LA U. R. S. S. (*)

Dos films soviètics

«Ca^ritxo imperial))

r ^^^ rEL CINEMA

Aquesta_setmana((FURS HUMANS»

EI protagonista de Furs humans, el noufilm de Frank Borzage que donen ara alCapitol, és un tipus sorprenent de debò. Viuen un raval miserable, quan necessita algundiner fa el que es presenta i cada nit encolgar-se ho fa de cara al cel. Aleshores,per la finestra oberta de bat a bat veu elsocells que són lliures i els núvols passarlleugers i ací i allà estrelletes de llum va-

cillant. La via del tren passa a prop d'a-quell barri de barraques 'i el xiulet de lalocomotora que es sent a tothora posa enel cor d'aquell home una esperança i undesig de marxa. Però «àdhuc els ocells delcel no volen pas sempre, sinó que vénen

CINE...! en la seva

més e^evaaa

expressió, aly CA PITOL

Imatges amb vida!

Passions des fermades!

Una producció de qualitat

COL UMBIA

i tornen del niu», li explica la seva jovemuller. 1 efectivament, quan aquell homesabrà que quelcom d'ell, pel fet de la pa-ternitat, està lligat pels vincles de la carn,vincles alhora palpables i misteriosos, ambla seva muller, i això d'una manera indes-tructible perquè natural, aleshores aquellhome compendrà que hom no marxa sinóper arribar i ell es sentirà un home queha arribat i el xiulet de la locomotora so-narà des d'aquell instant d'altra manera

molt diferent dintre la seva oïda atenta.Si a propòsit de Succeí una nit dèiem

que el que donava un particular encís alfilm de Frank Capra era la manera comla insinuació sentimental era sempre man-tinguda a ratlla, no tenim avui en canvicap inconvenient a confessar que Borzagena ha fet pas prova en el seu film d'unacontenció semblant, i ja sabeu que l'autord'El setè cel, quan s'enrola en aquest sen-tit, no hi ha qui l'aturi. Però igual quealeshores, quin tacte, quina finesa, quinasensibilitat més aguda en la composició deles escenes, totes elles belles ! Per això Furshumans, pesi a les fluctuacions de qualitatque hom pugui notar en el curs del seudesenvolupament, és un film deliciós i ex-traordinàriament intelligent.

Frank Borzage ha treballat molt el seufilm. Hom ho veu en constatar la quantitatde coses que hi ha posat, talment que aneude sorpresa en sorpresa i és també un delsatractius del film la imprevisibilitat totaldel que va a esdevenir.

Com en la majoria dels films de FrankBorzage i a les antípodes de la manera pe-culiar de King Vidor, tot ací sembla banyaten una atmosfera de ficció, dins la qual lescoses i la gent perden un xic de llur gra-vetat, en un amable compromís entre la

1 realitat psicològica i l'abrandament líric,

((CAPRITXO IMPIiRIAL))

Cal veure Capritxo imperial de Josef vonSternberg. Hem dit tant de mal d'aquestdirector des d'aquestes columnes, que avuiés amb veritable plaer que ens obliguem ainclinar-nos davant la força abassegadorad'aquest nou espectacle que podeu veure alColiseum. La força ! Aquesta és l'estrictaparaula que ve aquí inevitable. Una forçabàrbara, caòtica, que en el seu arrauxa-ment arrossega indistintament les coses més

1 desiguals, però força, tanmateix, davant laqual no podreu restar indiferents.

Aquest film històric està muntat amb unritme de cavalcada. Es esplendorós de mo-virnent, tant que la majoria dels períodeshan estat tractats com a film musical i nocom a film parlat. A la conjura de les mú-siques marcials i bélliques, les imatges sónllançades en una cursa engrescadora dedebò. Davant d'aquesta enfilada d'imatges,qué importen la inexactitud històrica, l'ar-bitrarietat total de la decoració i la indu-mentària, la vedette de circ que a estonessembla la Dietrich?

Tots els mitjans materials han estat po-sats a disposició de Sternberg, i quan diemtots i parlem de Hollywood el lector ja sapa què atendre's. En escenes com la del ca-sament de la futura Caterina amb el prín-cep idiota, un hom perd materialment el cap.

JOSEP PALAU(Acaba a la pág. 8)

"El Darrer Milionari"René Clair és, sense cap mena de dubte,

el millor director — gairebé diríem l'únic —francès. Té originalitat en els assumptes i

en la manera de tractar-los. Es dels pocsnoms que pot presentar el cinema europeu.Però ara, segons sembla, la seva estrella haempallidit.

E1 nou film de René Clair no ha estat pasun èxit. La crítica se li ha mostrat severa.Es, evidentment, el seu dret. Però—es pre-gunta Georges Hilaire des de La DepjP-che—qué reprotxa la crítica a René Clair?

«René Clair — respon — és un jove pre-sumptuós. Ha refusat, per orgull, de diri-gir-se a un «veritable escriptora. Es aquestal'opinió d'Antoine. Ho és també, cosa méssorprenent, la d'Emile Vuillermoz, que de-mana a l'autor que recorri a escenaris deTristan Bernard i de Rip ! Es impossiblegirar-se més exactament d'esquena a l'es-tètica evident del film. Hi ha a França unautor que redacta ell mateix els escenarisinspirant-se en els seus sols recursos, i lidemanen que fotografiï Georges Ohnet oLouis Verneuil. Com es concep el paper dela creació cinematogràfica?

»La veritat és que el millor del darrerfilm de René Clair és en l'escenari... Elfracàs d'El Darrer Milionari no ve pas dela idea poc original però fecunda i d'unaseguretat cinematogràfica a tota prova, vede l'execució. René Clair, autor, ha fet unfilm excellent. René Clair, postor en esce-na, ha desnaturalitzat aquest mateix film.Els gags, les troballes còmiques de detall nosón gaire noves, ni prou ràpides. E1 films'arrossega... El film és esguerrat, és cert.Però la falta és venial. René Clair resta unautor de films, mentre que Rip i Trista»Bernard, que Vuillermoz crida en ajuda, sónuns autors de vodevil. Es singular que unapremsa indulgent envers les pitjors farsesmilitars grollerament filmades s'afanyi aenterrar, per una equivocació, un autorfrancès que és gairebé l'únic que comprèni exerceix el seu ofici.,,

El paper educatiu del cinemaE1 progrés tècnic ha donat a les escoles

Un mitjà meravellós de vencer els obstaclesdel temps i de l'espai i de dur a les classesel món exterior, per més llunyà que aquestsigui.

A la Universitat dé Harvard s'ha pogutconstatar que un estudiant, gràcies al cl-nema, aprèn un zo per cent més de ma-tèries que abans. Pel que fa als temes cien-tífics, llur ensenyament és particularmentfacilitat pel cinema, i la millora constatadaen aquest sentit pot evaluar-se en un 35per cent.

El film sonor té un valor particular pera l'ensenyament de la sociologia i de totesles ciències que exigeixen un contacte di-recte amb certs fenòmens de la vida, comla psicologia, la lingüística, etc.'

La medicina i la cirurgia, el comerç i laindústria, totes les branques de l'activitathumana poden ésser objecte d'ensenyamentpel cinema.

Georges F. Zook, ex-alt comissari d'E-ducació dels Estats Units, ha definit encer-tadament aquest paper educatiu del cine-ma : «El nostre ordre social — ha dit — haconvertit en molt més complicada la tascade l'educador. El cinema permet de coor-dinar, i passar en revista tota la massa delsfets, servint així l'obra de l'educació.»

(Del Literary Digest, Londres)

AVUIMatinal : a les 11Especial: a les 3`30

Sessions infantilsVegeu programes

A les 6 el programa d'ACTUALI-TATS amb el SETGE d'ASTLI-

RIES i els nous reportatges

E1 encanto que esCataluñaAndorra

El rey de los deportesGozos del ínníerno en

Alsberg

LOS ULTIMOS■20 AMOS■UNDO(UMEMTALFORMADOPOR PAGIMAS CIMEMATO-GRAFICAS RECOGIDAS DELOS ARCHIVOS DE TODOSLOS PAISES EUROPEOS

L! FOX I'1TOTALMEITE IFIEDIT0

d'organitzar l'explotació collectiva no menysque del bosc sagrat, ja que és l'única ri-quesa d'aquells indrets. El film ens mostradetalladament les dificultats de la collectivit-zació entre aquella gent tan poc preparada.La indignació dels més fanàtics del poblearriba al súmmum quan es troben que elshan pres el plom que hi havia a l'ermitaper tal d'arranjar el tractor. Volen venjar

-se i van a trobar el seu cabdill, el sacerdot.Però aquest, que és l'amo de tots els ra-mats, veu que té la partida perduda i queel negoci no li rutlla porqué la millor gentja li ha marxat i s'ha enrolat a l'organit-zació collectiva. Total : que el sacerdot aga-fa totes les riqueses que pot i desapareix,deixant plantats els quatre fanàtics que vo-lien venjar-se, els quals, desenganyats i bur-lats pel que més veneraven, acaben enru-nant l'ermita i entrant a la nova organit-zació.

El film està bé. Peró solament és bencomprensible a Rússia, on aquests proble-mes són vius i candents. Per als altres pú-blics, que si molt convé no han sentit parlarmai de Kollhoses i Sovkhoses, aquest filmno tindria un ple sentit ; com no arriben acompendre plenament films com La Terrai La Lnia General i en canvi són — comels films de gangsters a Amèrica — sobrel'actualitat més palpitant que es pugui do-nar al públic d'allí. Recordo que J. Palau,amb raó, deia que no arribava a entendresi Maternitat era un film en favor o contrade l'avortament. Per al públic rus, el sig-nificat d'aquest film no podia tenir la méspetita di-ficultat. A Rússia, com és sabut,l'avortament és legal sempre que es reunei-xiu certes circumstàncies. L'Estat, però, fapropaganda perquè la població augmenti, jaque hi ha una manca de braços evident. Peraixò el film exalçava la maternitat ensemsque advocava perquè, en el cas de voleravortar, l'avortament no es fes en la clan-destinitat, sinó en les clíniques que hi haapropiades per a aquests casos. De la ma-teixa manera, ací seria incomprensible undels films còmics que vam veure, el qualpresentava un muglc portat als palaus queel tsar tenia a Crimea, avui convertit en

'., sanatoris on els obrers van a descansar. 1ací comença la tragèdia del pobre mugicque, en sentir parlar que l'han portat a unsanatori, creu que està molt malalt i ques'ha de morir d'un moment a l'altre. Aques-ta trama, a Rússia, feia morir de riure lagent. AI públic d'ací li seria difícil de veu

-re-hi tota la gràcia. Cal haver viscut aRússia en èpoques ja superades, per tal deeompendre del tot el film El camí de lavida. Els films russos estan massa lligats ala vida de la nova Rússia, i aquesta vida ésmassa diferent de la nostra i encara massa

retrobem el que ja s'ha retret a altres bandesgermanes. Un cert amuntegament en algu-nes imatges. Un ambient liòbreg que des-plau als nostres espectadors, acostumats alluxe del cinema americà. Un ritme lentque ací no es perdona i que allí em semblaque és completament acceptat. Un exempleCaterina en la seva nit de nuvis està a lafinestra contemplant la lluna i recitant unsversos que em qualificaren de molt bonspassa molta estona; fins que és treta bru-talment del seu romanticisme per ]'espòs.concupiscent. Aquest passatge, allí, era es-mentat amb elogi. Dubto, però, que siguigrat al paladar del nostre públic, i ambaixò no vull pas judicar ni la pellícula niel públic de casa nostra.

I encara haurem de veure els estralls quela censura hi pugui fer. Els films russosacostumen a ésser, de per si, un xic des-llorigats o almenys amb una unitat no mas-sa forta i, de vegades, el simbolisme elsacaba de fer més difícils. Recordem que aRússia, ja sigui per mitjà deprogrames,ja sigui per mitjà d'explicacions que es do-nen al públic, mentre aquest s'espera alsvestíbuls, s'aclareix el significat i el sim-bolisme dels films. Ací no ens els aclarei-xen. Al contrari, la censura, sovint, té cura

de deixar-nos-els a les fosques.Tempestat, segurament, és un film ben

fet. I amb fotografies esplèndides. Una deles arts en què més han excellit els russos,és la fotografia. Veient Tempestat pensavasi bona part de la qualitat del cinema so-viètic no radica en la fotografia i recordavaLa Terra i Romança Sentimental.

RonoLF LLORENS

(*) Vegi's MIRADOR, núm. 292.

Concurs d'escenarisLa revista Cinema Amateur té obert un

concurs d'escenaris cinematogràfics, el ter-mini d'admissió del qual fineix el 30 delmes que avui comencem.

Aquest concurs és obert a tots els ama-teurs, sense distinció d'entitats ni nacions,que desitgin pendre-hi part. Els dos premisa atorgar són : un per al tema més originali de majors possibilitats cinematogràfiques,sobre una idea original o adaptada, i unaltre per al treball que es consideri quemillor prepara la filmació de les escenes ien el qual s'avanci d'una manera precisa lacomposició general i el muntatge del film.

No cal dir amb quin interès cal seguiraquesta iniciativa de ]'esmentada revista.

Avui _ -----

T = ===-=- =_________

t= L I&TKL&

L,emotivai especEacular obra de CLAUDE FARRERE,portada al llenç amb grandesa i digaiEat modèliques per

ANNABELLA, CHARLES BOYER i [NKIJINOFFDirecció: NIKOLAS FARKAS

Història? Sàtira? Aviat

,^^ IBI A

A

^I I

bario Niccodemi

UN CEN I ENARI

Dariu Niccodemi fa, una mésada llargaque deixà d'existir.

Abans de dedicar-li aquestes ratlles, hemvolgut que transcorreguessin ,uns dies...

Estàvem segurs que, àdhuc al seu país,l'autor de L'aigrelfe i de La volata tindriael que se'n diu uns funerals de tercera.

Hauríem desitjat, però, equivocar-nas.No ens hem equivocat,Dario. Niccodemi, que escriví en francés

tres de les seves obres més conegudes: L'ai-grette, Le reflux i Les requins, i que, ena-

morat de França i del teatre francs, assolí,en els darrers temps de Réjane, una fortapopularitat, no ha merescut de la premsa

Enguany es compleix el primer centenaridel naixement del saineter Escalante.

L'avinentesa, per tant, és propícia per adedicar-li un record.

+**

Eduard Escalante i Mateu va néixer a labarriada marítima del Cabanyal — ciutat deValència — el dia zo d'octubre de 1834. Percert que — paradoxalment, tractant-se d'unautor còmic — va arribar al món sota unsi gne malastruc. La seva mare, donya Mò-

criptives de costums, morí el 31) d'agost de1895. • La seva mort fou molt sentida. Totseguit va sortir una iniciativa per a aixecar-liun monument i, per a reunir els necessarismitjans econòmics, es varen celebrar diver-ses funcions teatrals, entre elles una al teatreEspanyol de Madrid, en la qual es va repre-sentar en la seva llengua original un sainetd'Escalante — Bufar en caldo . gelat — i vapendre-hi part Marta Guerrero interpretant elpaper de florista valenciana en una obreta decircumstàncies i cantant aquesta cobla

El saineter Eduard Escalante

Dorio Niccodemi

parisenca més que unes notes necrològiquesvulgars.

A Itàlia, la seva pàtria, tampoc, arran dela seva mort, no han estat abundants elselogis ni els estudis crítics.

I és que en el teatre de Niccodemi, tot iles seves subtilitats de diàleg i la seva vi-bració, no hi ha més que artifici i efectisme.

Dintre d'un quant temps, no se'n recor-darà ningú. Quan un escriptor de prestigicom Adrranó Tilgher publica un llibre so-bre el teatre contemporani, a Darlo Nicco-d'émi cromés l'esmenta per rebentar-lo.

Niccodemi era un autor d'ahir.La 'seva habilitat extraordinària hauria

pogut salvar-lo en part. Però era massafred. Amb l'agudesa i l''éngidyositat, quansón superficials, no n'hi ha prou. Cal unfons. Per això no durarà, una obra comL'alba, it giorno, la notte.

Dario Niccodemi triomfà mentre unaRéjane, una Tina di Lorenzo, una VeraVergani, una Dina Galli o un RuggeroRuggieri (Ji titano) li representaren lesobres.

Després vingueren uns altres artistes.I uns autors joves...Recordem la visita que Niccodemi ens

féu als barcelonins. Fou a començos delmes de gener de 1924, al teatre Goya.

En una conferència preliminar a la re-presentació d'una comèdia de Zorzi, es la-mentà de la manca de tradició del teatreitalià, (cTradició—digué—equival a riquesa.»

—Ah, si a Itàlia—exclamava—hi .haguésma tradició de teatre com a França, coma Espanya, com a Anglaterra ! Fins a mit-jans del segle xvm—afegí—Itàlia gairebéno tingué teatre. Aleshores començà a te-nir-ne amb Goldoni, que seguia les petjadesde Moliére.

Més tard, el teatre italià, o en italià, s'im-posà, segons Niccodemi, no pels seusautors, sinó perquè comptà amb uns artis-tes que es deien Eleonora Duse, Italia Vi-taliani, Teresa Mariani, Ferruccio Gran-glia, Ermette Zacconi, Tomasso Salvini...

En remarcar això, Niccodemi no s'ado-nava que ell era, encara, un dels autorsd'aqueixa època.

De Niccodemi restarà, però, l'home.La seva vida d'aventura, de passió i d'in-

quietud, és superior a la seva obra.La novella de la vida de Niccodemi en-

cara no ha estat escrita.Serà més interessant que els seus dra-

mes i comèdies. Més real. Més humana.

JOAN TOMAS

uwu■eumuummunnuuuuuunuuuuwn u. numen m uu■• m m mmm■■ uu uu

Stambul El millor Dancingde Barcelona

$sit en la midaCorbates inarrugable.

' Pijaen e e bon prea

JÀUME I, u^

'Telèfon ui655

Mobles - Lámpares

Gran Exposició

f . Pallarols - Passeig

Gràcia, 44 - Preus

reatuts - Estudi artístic

Mobles d'encàrrec

Decoració d'interiors

;; TOTES LES NITS EL GRAN EXIT

BEA EGERVAYDUES ORQUESTRES

::::::::::::: ::nma■anu■m■o■eunuc.■muumu

:TEATRE •NOULa setmana entrant ESTRENA EE

■ la bella burlada JMúsica del Mestre PadillaLlctra d': ndrés de la Prada

Pel gran baríton Marc Redondo

Teatre APOLOCOMPANYIA CATALANA DE GRANS

ESPECTACLESPrimera actriu: Pssumpeió CasalsPrimer actor i director Josep Clapera

CADA NIT, L'EXIT ESCLATANT

L'ASSASSINAT DEL CARRER 42

L'obra cim dels populars autors AMICHATIS i GASTON A. MANTUA

' 1 O ,

EL TEATRELES 1Tl1E1í!JIE4

Àmichafis i Màntua, L'assassinat del carrer 42(TeaEre Apolo)

"Perquè demà surti

el sol"

Les circumstàncies que travessem ens hanobligat a ajornar indefinidament la presen-tació de la farsa d'Angel Ferran Perquèdemà surti el sol de què vam parlar alsnostres lectors ja fa algunes setmanes.

La companyia de la Secció de Teatre de]'Ateneu Politechnycum, que---com digué-rem també—és la que ha pres al seu càrrecl'estrena de l'obra esmentada, segueix elsassaigs per tal, bell punt sigui possible, dedur a terme la representació.

Així, no és que hàgim desistit del nostreintent, sinó que, per raons prou òbvies hemhagut de deixar-lo de banda, ara per ara.

Tan aviat com puguem donarem als nos-tres amics noves notícies sobre aquesta es-trena que esperem que no els ha de defrau-dar i ens ha de fer quedar prou bé en lanostra primera temptativa en aquests ter-renys per a estimular-nos a repetir-la algunaaltra vegada.

Teatre Novetats

Molt aviat U

ESTRENA de la sarsuela en tres actes,:

:: lletra i música del mestre Penella :

rCurro Gallardo J

........................................................

e g

^ryL%iot 1

♦.^1.1.1.11RI.I.I.II/./.l,.11./.tl^^^./.t^.1^ ^I././^/.I.lí/,,,ell ^^^,^^1^1_^.l.^.^.1.^1^.l. ^^^

p►

►^

• .

1^

^ t

- CÅWIIA

š1/

► ( /

.I•_;I7!;_

w_4

►,

I

• p A U LIT[1]T[II.

•iV•1

/.

Moltes vegades hem hagut de pensar si una intriga inconsistent iun conflicte gra-

no seria millor que en comptes de posar-nos tuit, fins a fer-los emplenar tots els set ac-

enfront de la producció teatral catalana ac- tes, el pòrtic, la conferència telefònica i eltual en una actitud d'exigència de qualitat discurs final del protagonista en demanda

estètica i de dignitat literària i intellectual, de justicia davant el seu horrible, esgarrifós

ens hi colloquéssim amb un gran esperit de i inexistent dilema, mesclant i entremes-

condescendència, disposats a trobar-ho tat clant tot el que, poc més o menys, consli-

bé per més que repugnés a les nostres idees tueix la informació que sobre la vida nont-

i sentiments, vistes les poques ocasions que americana, els gàngsters i les cadires elrèc-tenim de poder donar curs a una inclinació triques pot tenir un d°aquests minyons que

nostra que massa sovint hem de contrariar, Pon hnmhnnc atc rinamac im ç pÓ,i;t d';_la qual, per altra banda, ens sembla que ésla de tota persona normal : La de complau

-re's més a donar una satisfacció que un dis-gust.

Es tal la categoria del poc que ens oferei-xen avui els nostres comediògrafs i drama-turgs, que més d'una raó ens aconsellariad'adoptar una resolució en el sentit que hemassenyalat.

Si per un cantó ens estalviaríem de pas-sar per uns purs rebentistes als ulls del pú-

blic al qual aquesta desgraciada producciócomplau, per l'altre evitaríem a la nostrapersona un bell grapat d'incomoditats •iésser objecte de dicteris i escomeses per partd'aquells autors i els seus amics i familiars,d'una vanitat hiperestèsica molts dels pri-mers i d'una adhesió tan fervent i entusias-ta bona part dels altres.

Seguir aquesta resolució que hem apun-tat simplificaria de manera considerabilís-sima la nostra tasca i ens donaria forçamés alegries que mals de cap, a part delque hem dit més amunt sobre el plaer queens dóna aplaudir i lloar qualsevol cosa queens sembla que s'ho mereix, feina molt mésagradable i agraïda que la de censurar itrobar defectes.

Tot això potser és un preàmbul despro-porcionat per a sortir a parlar de l'especta-cle modern en un pòrtic, set actes i unaconferència telefònica—segons els anuncis

—titulat L'assassinat del carrer ¢a, originalde Màntua i Amichatis, estrenat la passadasetmana al teatre Apolo ; però no ens sem-bla del tot impertinent. El que hem de dirsobre aquesta darrera producció dels popu-lars autors i el que en altres ocasions hemhagut d'explanar amb referència a les d'al-tres, bé mereix aquesta mena de justificaciódavant algunes persones que més ben in-tencionades que amants de la bona qualitat,han volgut trobar massa dures algunes deles nostres apreciacions.

No es pot negar que L'assassinat delcarrer ga és una obra trepidant, engrescadai distreta ; el públic la segueix amb graninterès, subratlla amb remors diversos elsdistints episodis, còmics o tràgics, amb si-lencis atents els punts culminants de la in-triga i aplaudeix de bon cor a l'acabamentde cada acte. Amichatis i Màntua conei-xen bé el seu ofici d'animadors, saben treu-re un excellent partit deis materials ambquè juguen i manegen els seus recursosamb formidable agilitat i eficiència, demos-trant una compenetració amb el seu habi-tual espectador, que no és pas deguda a capesforç ni a cap violència damunt llur perso-nalitat per tal d'aconseguir-la o simular-la,sinó que és ben espontània, sincera i efec-tiva.

Però, per damunt de tot -- qualitat nogens menyspreable per a ells i per als con-readors del mateix gènere—, Màntua i Ami-chatis ens mostren la capacitat enorme delsseus pulmons, inflant, amb buf ininterrom-put i potent, un assumpte pueril i banal,

Teatre Poliorama

Temporada oficial de Teatre Català

Inauguració de la temporada7 novembre 1934

Les ales del tempsD'Avelí Artís

La renaixença al RossellóLa infrangible unitat nacional es mani-

festa amb la llengua. Mallorca, Valènc a iRosselló, regions de la nació, quan la Cata-lunya estricta empra l'idioma per a retro-bar-se, senten, en més o menys ititens`.tat,tant se val, un desig de conreu literari dela llengua, ànima de la collectivitat. L'e-xemple dels esperits selectes de la Catalu-nya estricta és seguit, primerament, perMallorca, on l'esperit nacional, encara queextremadament afeblit, no s'havia perdut deltot ; per València, que tocatardana, escrupo-

catalans en venir a França ens hem trobatencara a casa nostra.»

Al Rosselló, el formulisme emboira la ideanacional ; la feina dels primers iniciadorsd'aquest moviment que, per raó geogràfica ihistòrica, és dèbil i probablement destinat aextingir-se per manca d'ambició política, ésdesalenadora; per això, els noms de PereCourtais, Justin Pepratx, Francesc Roux,Bonafont i Pere Talrich, defecsors i primersanimadors del conreu literari de la llenguacatalana al Rosselló, tenen el prestigi, al

Del llibre de Talrich «Records del Rosselló»

VARIETATSSobre Jeroni Zanné

UN AUTOR RETIC

Pèkr Lcr^O dc^Mig segle d'estudi, de treball, d'assiduïtat

consagrat a un ideal, honoren una vida enqualsevol activitat. Cinquanta anys dedicatssense defalliments al renaixement d'una llen-gua, d'una cultura, d'una raça, gairebéanorreades, signifiquen una fermesa de vo-luntat força rara, si bé encara trobable enalgunes petites nacionalitats europees. Però,tota una vida tenaçment i fidelment consa-grada a la tasca gegantina d'evitar 1'anihi-

lament tota] d'un poble i de contribuir efi-

Pèider Lànsel

XOCOLATA

LA MES ALTA QUALITAT

Courtais, en presentar aquest treball, la-menta l'estat d'inconsciència del poble rosse-llonès. Diu : ((Es dolorós confessar-ho ; loRosselló emportat dins l'òrbita de la granpàtria ha oblidat que la petita ha tingut sesglòries particulars que mereixen recordançai no ha sabut imitar als germans de Cata-lunya.»

L'exemple és seguit ; les seves lamenta-cions serveixen per esperonar altres esperitstan sensibles com ell a l'amor a la llengua i,quan en els últims dies de la seva vida veu

una confraternitat de tots els homes de llen-gua catalana, té l'orgull de la feina feta il'esperança de la seva utilitat.

M. MIQUEL I VERGES

(1) Notí:ia. Just Cabot. Els iniciadors dela Renaixença (Editorial Barcino, 1928).

(2) Primer Congrés Internacional de laLlengua Catalana (i o6).

VI 1 1 wIt 1

LE/ LLETRE/

losa de conseqüències, matisa, però no aban-dona una ambició que concreta en el caireexclusivament literari. Rosselló, després de larestauració dels nostres Jocs Florals, en unsentiment d'enyorança sent renàixer la sevaànima i, entremig d'un ambient desfavora-ble, dominat per una altra cultura, troba, enels motius inspiradors de la seva producciópoètica, la consagració del fet indestructiblede la raça. Els poetes de les primeres i mi-grades manifestacions renaixentistes del Ros-selló ens diuen, amb llurs poesies, que sóngermans dels catalans de València i de Ma-llorca. Hi ha la mateixa sensibilitat, elmateix amor al paisatge, als costums, a latradició, a la terra nadiva, nexe comú de laRenaixença poètica nacional.

Les poques manifestacions de literaturacatalana al Rosselló abans del 1859, sóncants místics, glosses litúrgiques i proses di-dàctiques. Noti's que a la Catalunya estricta,abans del 1833, el conreu de la llengua eslimita també a aquest caire, sobretot la pro-sa, extensíssima en les primeres dècades delsegle xtx.

La llengua catalana al Rosselló mai nohavia estat del tot abandonada. En el períodepre-renaixent, balades, cançons, drames reli-giosos, són testimoni de l'arrel popular de lallengua. Simó Salomó i Melcior Gelabert,ambdós doctors en filosofia del bisbat d'Elna,escriuen La Regla de Vida ; Pere Mercè iSantaló tradueix els Psalms ; un anònim ca-pellà del bisbat de Perpinyà (r) publica unrecull de Càntics Catalans traduïts dels deSant Sulpici (1826) ; Guillem Angel, rosse-llonès de Tuhir, escriu peces religioses i tra-dueix al català les tragèdies de Corneille iRacine. Entre les peces religioses cal asse-nyalar Lo Sacrifici de Abraham i Sant Joandins lo Desert, d'Antoni Maria. En 1852 hiha una manifestació eloqüent d'una ànsiaindefinida encara, però precursora d'un re-trobament. Es la publicació de la primeraGramàtica catalana-francesa de Pere Puig-garí. Igual a la Gramàtica catalana de Ballota Catalunya i a la Gramàtica de la lenguamallorquina de J. J. Armengau a Mallorca,coincidència remarcable, l'obra de Puiggaríprecedeix, com a Catalunya i a Mallorca, lesprimeres manifestacions serioses de llenguacatalana.

Aquest ordre de continuïtat en el conreuliterari de la llengua nacional pren novaempenta quan, després dels Jocs Florals deBarcelona, uns quants catalans del Rosselló,animats per la noble idea restauradora, tre-ballen, amb la fe dels creients, per ressus-citar la llengua. Es Justin Pepratx, l'autorde La Renaissanee des lettres catalanes elqui diu en el discurs de la festa literària deBanyuls de la Marenda (1883): u...La llen-aa dels avis, la llengua de la llar pairal, latië havem mamat amb la llet, la del Pare-

nostre, té i tindrà sempre tm poder i unaatracció irresistibles i més forts potser, a lomenos més durables que los del mateix amor.Amb ella han nascut nostres sentiments, ellano es pot mai més oblidar.n La festa de Ba-nyuls de la Marenda aplega per primera ve-gada, amb una mateixa ànsia, amb un de-signi precís, els pobles de llengua catalana ientusiasma els nostres renaixentistes. ArturMasrierá diu amb emoció nacionalista : nEIs

IIIIIHfII111111111111111111111111iIIIII1111111111BIIIIIP

Un llibre de gran actualitat ò

- REPÚBLICA I- AUTONOMIA

Per J. M. MIR MAS XEXASPròleg'de CARLES RAHOLA "-

— Prea: 2`50 ptes. E

Administració i venda: =

_ Llibreria Catalònia -

3, Ronda de Sanf Pere, 3 —Telèfons :12456 i 11147 E

ÍIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIUIIIIIIIIIIIIIIIIIIUIIIIIIIIIÍ!

marge de la vàlua artística de Ilurs produc-cions, d'heroics precursors.

Aquelles paraules de Jacint Verdaguer«La llengua catalana, si ha de morir un dia,no morirà sinó amb lo món» i que J. Blazi,perpinyanès, recollia amb un deix malencó-nic, no semblen resar pel Rosselló. Era l'any1906 quan Monsenyor Carselade, davant l'úsde la llengua francesa i endut pel sentimentcatalanista, recomanava a tot el clericat ros-sellonès, amb un to d'exigència, l'idioma dela terra. Deia : «Es impossible atènyer el po-ble i li fer comprendre i aficar dins la me-m&ia les veritats de la religió i els preceptesde la moral si aqueixes veritats i aqueixospreceptes els hi expliquen en una llenguaque no els hi és familiar i no és aquella ambquè pensa i concep les coses. Mentre el llen-guatge habitual, això és, el de conversar enfamília i amb gent on viu, sigui el catatà(i Déu faci que ho sigui per molt de temps)serà una obligació dels preveres que tenencura d'ànimes de servir-se habitualment d'a-quest llenguatge, en haver de complir entreels fidels el seu deure de donar ]'ensenyançareligiosa.» Aquestes recomanacions de Carse-lade donen idea de l'estat de la llengua cata-lana al Rosselló quan justament es compliennoranta anys del naixement de Pere Cour-tais, patriarca de 1a Renaixença rossellonesa.

Malgrat tat això, l'esperit català no himanca pas. Els costums, les festes, les fun-cions religioses són catalanes. Pel pla delRosselló — deia Juli Delpont (2) — per lescostes de la Salanca i de la Marenda, aVallespir, a Conflent, Cerdanya, el poblepensa, treballa, canta i viu en català, peròno el sap llegir ni el sap escriure. El renai-xement Piterari de casa nostra té, però, lavirtut d'encomanar el seu esperit al Rosselló.Uns quants homes, amb la vacillació pròpiadels començaments, assagen l'ús literari dela llengua. Courtais, nat a Argelès de Mar,és el primer. Les seves poesies tenen el per-fum de la terra i l'emoció del qui ha re-trobat, al fons de la seva ànima, l'expressiójusta dels sentiments. Les Flors del Canigó,poesies de to subjectivista, tenen, totes, lacaracterística dels nostres primers versaires

1 trobadorescos ; en llegir-les, hom les associa,sense matisos diferencials, amb la major partde la producció inicial del nostre movimentliterari. Hi ha l'ànima catalana, amb lesmateixes emocions i sentiments, fet indes-tructible de la comunitat nacional. Courtais,autor també de faules satíriques i humorís-tiques, des de París, onresideix i mor, recull,per a publicar, amb la noble ambició renai-xentista, les obres catalanes del Rosselló.La constància de Courtais el porta en 1884,quan compta ja seixanta-vuit anys, a tirarals Jocs Florals de Barcelona Corrantes Ros-selloneses, que el jurat premia amb un accès-sit extraordinari. Aquestes Corrantes Rosse-lloneses, recull d'unes quantes cançons popu-lars que Courtais ha colleccionat amb moltafeina perquè ningú no li ha prestat collabo-ració, són les més antigues de la seva terra,moltes d'elles escampades a tota la Cata-lunya gran. N'és un exemple la que fa:

A la plaça hi ha ballades.Mare, deixeu-m'hi anar;jo que sóc tan boniqueta,jo que sóc tan boniquetaballador no ena faltarà.

Fa uns quants mesos, moria a l'Argen-tina el poeta català Jeroni Zanné, al qual,per la ploma de Rossend Llates, MIRnvoadedicava un breu estudi (número 284, 12 dejuliol).

Joan Torrendell, el català que no ha estatdesarrelat per la seva estada a l'Argentina,sinó que la fa servir per a fer conèixer enaquelles terres els homes i les coses de Ca-talunya, ha publicat a El Hogar un articlesobre Zanné o el parnasianismo en las letrascatalanas del qual ens plau reproduir algunsfragments.

Després d'explicar, en breus però justestermes, l'obra del Jocs Florals i efe Mara-gall, Torrendell diu

alntegrant un grup d'escriptors rebels,que es llançà a la seva primera aventuraliterària amb la revista Joventut, Zannéadoptà actituds resoltes contra floralistes imaragallians, oposant al retoricisme delsprimers i a l'abandó dels segons, una reno-vada pedrera ideológica i sentimental ambun vocabulari autènticament poètic i unamétrica estrictament regulada. Zanné, ambgran delicadesa, imposada per l'exacerba-ció patriòtica d'aquells dies, que no preteniaferir; s'adonà que havia arribat el momentde situar la poesia en el seu clos essencial,molt diferent del polític i del didàctic, i decanviar els temes, la tècnica i el lèxic de laprimera època, per temes, tècnica i lèxiclliures de convencions vernacles, d'intentsnacionalistes, de limitacions formals, segonsels mestres preferits i del llenguatge anqui-losat i reduït, encara una mica rústic. Peraltra banda, confessava la seva creença en((la relació íntima i indissoluble entre la ideapoètica generadora i la bellesa de la formaexpressiva»; declarava que després de Le-conte de Lisie, Carducci, Heredia i D'An-nunzio, ja no era permès a cap poeta dei-xar córrer les aigües roges i revoltes d'unriu per sobre de la plana inundadas, ; ensuma, fustigava els poetes que, per servircegament la sinceritat, es resistien a dom-tar l'expressió que fixaven tal com sortia,encara que fos amb espontaneïtat inculta.Zanné pogué dir amb Sully Prudhomme«Avui la improvisació és impossible ; el fullon , he escrit Le Vaso brisé està ple de rec-tificacions. I és la mateixa sinceritat de lameva tristesa la que m'ha obligat a ferrepetides correccions per tal d'aconseguir laseva expressió més exacta.»

»...D'aquesta vehement iniciativa partí elcicle parnassià a Catalunya, que ajudà apurificar l'ambient literari i a ampliar lacultura dels cercles selectes, mitjançant in-vestigacions, lectures i estudis d'autors es-trangers, les versions dels quals feren arri-bar a cert públic ansiós de novetats. Entreaquestes aparegué' l'Emfasi, en contraposi-ció al mot pla, i es revifà el Sonet, llarga-ment abandonat per artificial. I, a despitde les exageracions que cada escola pro-dueix, el parnassianisme contribuí a entonaren llenguatge I(ric i a enriquir les formespoètiques, que més tard i per sempre elSimbolisme afirmà magníficament, cultivatdesprés per Josep Carner i la teoria de poe-tes mallorquins, que Zanné admirava. Pucafirmar que aquests conreadors de l'harmo-nia i I Texquisidesa influïren en el poeta par-nassià per a inclinar-los a les fonts del clas-sicisme greco-llatí, que amb afortunat poemarecomanava anys després, en dies de confu-sió avantguardista, als poetes joves de Ca-talunya, ja des de la seva residència defi-nitiva de Buenos Aires, on en els lleuresde la seva vida ordinària continuava culti-vant, fidel fins a la mort, el seu jardí par-nassià i renovant les seves deambulacionsimaginàries per les terres preferides del'Hèllade i del Lacia

En 1887 publicava, sota pseudònim, les pri-meres poesies. La major part de les sevesobres foren recollides a l'Anuari de la Socie-tat Reto-romanxa, Annalas (d'on notemaquestes dades). Més tard recollí i édità unacinquantena de cançons populars 'd'Engadi-na, llarga tasca a la qual dedicà uns quantsanys de treball constant.

Les Annalas acolliren successivament lesmés belles produccions del poeta. En 1892Lànsel feia estampar una primera collecc.óescollida dels seus poemes sota el títol dePrirnÚlas. En 1 912 els amics de les sevespoesies podien alegrar-se d'una nova publi-cació : La cullana d'ambras (El collar d'any.bre) i d'una altra en 1929: Il vegi chalamèr(El vell tinter), veritable tresor de la més be-lla poesia ladina.

Tota l'obra ele Lànsel vibra d'un profundamor a la seva llengua materna, a la sevaEngadina, a la Suïssa tota, que sempre havist amb bons ulls i ha secundat el renaixe-ment rétic. Esmentem encara dues edicionsde La Musa ladina i Ils Algords (Els re-cords), així com un gran nombre de poe-sies, traduccions, contes i articles. Fa unavintena d'anys, Lànsel escriví una sèrie d'ar-ticles titulats Ni italians ni tudais-chs ! endefensa de la llengua rètica contra els atacs

de Salvioni i d'altres filòlegs italians, elsquals pretenien degradar el romanx i el lactia vulgars dialectes italians, articles que elferen popular a tot Suïssa.

L'obra del patriota i de l'escriptor no hafinit ` encara. Malgrat els seus setanta anys,Pèider Lénsel frueix d'una salut forta i ro-busta. Això permet d'esperar un nou esforçdel poeta i del patriota per a enlairar la llen-gua i la cultura rétiques al nivell de le y se-ves germanes llatines.

RAMON FORN

Les darreres novetats enllibres francesos les troba-reu primer que enlloc a la

LLIBRERIA

Louis BergéRambla del Centre, 1 9

Telèíon 23118

Kiosque FranÇaisRambla dels Estudis,(Davant l'Acadèmia de Ciències)

loiarnenrIMPERMEABLE!

ABRIClDECUIRO^

PACAREU i SERIÑA, S. EN C.

caçment a la renaixença d'una raça arriba-da en perill immediat d'ésser absorbida pa-cíficament per poderosíssims veïns (com hoha estat la raça rética, malgrat la seva im-portància a ('Edat mitjana), significa, sensdubte, un fet únic en la història de l'Euro-pa moderna.

Així ho han comprès els reto-romans iels suïssos tots, sense distinció de races, dellengües ni de religions,_ quan, fa alguns me-sos, el seu poeta nacional Pèider Lànsel,complia el setantè aniversari. Totes les pu-blicacions reto-romanes, tota la premsa suïs

-sa amb rara unanimitat, expressaren el seugoig de poder honorar al venerable poeta, ifeien ressortir especialment la llarga tascaque Lànsel ha dedicat a la seva llengua ma-terna, considerada per molts suïssos comllur veritable llengua nacional, ja que eraparlada de més de la meitat de Suïssa , du-rant una gran part de l'Edat mitjana.

To'is els reto-romans tributaren llur ho-menatge al poeta nacional en el seu aniver-sari, per mitjà de la premsa i de les institu-cions culturals rétiques, ladinos i romanxes,perd la més alta distinció li ha estat tributa-da ben merescudament, per la Universitatde Zuric, la qual li atorgà el títol de DoctorHonoris Causa.

Totes aquestes manifestacions i honors tri-butats pels suïssos i reto-romans al granpoeta ladí, han estat sobradament ben me-rescuts, ja que Pèider Lànsel no solamentha dedicat tota la seva vida a la Ilcnguamaterna, a la filologia i a la cultura réti-ques, sinó que les ha enriquides amb unaaportació inèdita de bells poemes.

Pèider Lànsel nasqué a Pisa en 1863, depares reto-romans. Als nou anys anava a la

pàtria on féu la seva educació. Després d'u-

na nova expatriació, pogué retornar a laseva terra on passa els estius a Sent, po-blet de I'Engadina, i els hiverns a Ginebra.

De molt jovenet reté tribut a les Muses.

PER,,^A FOTOGRAVATS, LA CASA

ANTONI MARTIMàxima rapidesa 19 Màxima qualltat

AVINYÓ, 19, prat. : Telèfon 17047 : BARCELONA

011111111111111111111111111111111l111111111111lIIIIIIIIIIIl111111111111111111111111111111111111111111111111111111.'^

MAR\^R

LES ARTS I ELS ARTISTES

L^C^s^ C^^pOs^^C^^O r1i ^ PROJECTOR Els retrats de CallicóFrancesc Domingo volem considerar unida per altres vincles El místEerí de filla de Pasqua Ferran Callicó és, evidentruent, el re- definitiva. Són «ells», en tota l'extensió de

ultra-pictòrics, per no ha^^er de témer perviolenta ruptura.una El 6 d'abril de 1722, dia de Pasqua,

tratista català més important d'avui.La seva especialitat, com se sap, són els

la paraula,Traspuen àdhuc un vague perfum d'è-

La realitat de l'art català, no ens can-de dir-ho, és és molt bo i molt Avui té de bo aquesta unió (i si les parti- el navegant holandès Mijnheer Roggeween retrats a la mina de plom, en l'execució poca, una espurna de l'ambient que els ro-

fasarem queconsiderable. Aquesta afirmació, que esdevé cipacions fossin més rigorosament controla- buscant una terra que trenta-sis anys havia dels quals ha arribat a assolir un domini dejava. Això que no ens els imaginem

únicament a la d'una ga-incontestable quan es refereix a la visió glu- des, ho seria més encara) poder presentar vist

d'aquelles carte- enDavis sense abordar-hi, troba l'illa dita

Rapa-Nui i la 'bateja illa depolinèsicremarcable.

Hi ha una barreja, hábil, de classicismepenjats paretleria, com els d'En Callicó, sinó tocant de

bal, troba alguna llacuna quan hom es de-dica a revisar les diverses especialitats en

un bloc eclèctic, com una,es r'e mostres dels viatjants, per donar en Pasqua. i modernisme. El modernisme picassià i el peus a terra, i situats en un moment de-

història barcelonina.què esdestria la pintura. un instant una nota òptima de la nostra Segons el diari de l'holandès, l'illa deu classicisme d'Ingres. terminat de la

Casas ens ofereix la siluetaUna llacuna, la més remar- tenir uns qoo habitants i el més sorprenent

hi nota, són unes centes està-quatre- completa. dels. seus models,cable, és el retrat. Quants re- !', ;¡i^ que

tues, de tres a deu metres d alt, que han de cap a peus. I en el detalltratistes tenim que aguantinel to assolit pel paisatge? Se- cle pesar de cinc a cinquanta tones, algu- ^ del barret, de la corbata, del

i àdhuc de les sabates,cestagurament un és Francesc Do- ríes de cara i altres d'esquena al mar,

En el cèlebre Cook situa l'illa. sobre áil ^ i hi queda plasmat l'ambient.mingo.

A uest intor d'un temsq p p i, • elr X74,

mapa. La seva descripció no concorda)I

¡ ' 9 En aquest sentit coincideixamb Iogres.

ençà, ve dedicant-se a aquest amh la de Roggeween. Les estittues ge-gants nan caigut, els bosco.^ de qué par- Hi ha,. demés, la matèria.

gènere amb una constància re-lava l'holandès ja no existeixen, els indi- En Callicó, la mina de plom ;

marcable i avui la seva obraés indiscutiblement importan- genes són menys nombrosos i més minera- eo Casas, el carbó. Ara bé.

Ll és manejatcarbó, quantíssima. bles. Si La Pérouse, en 1¡86, no els hagués

Retrats sui generis, profun- `^,t(sobretotdeixat al unes areII s d'animals domèsticsg p

porcs) i unes quantes llavors d'hor- 4per una má segura, dóna sen--,ació de lleugeresa ; de vegá-

lament sentits i espiritualmentdiàfanes anà- Q talisses, els indígenes potser no haurien so- des, de banalitat. En el cas

construïts, sónlisis dels models, per les quals I reviscut al cataclisme que sembla haver j t de Casas, ho és amb tanta de

s'arriba al més pregon de llur assotat l'illa entre el desembarc de 1'holan- seguretat, amb tant d'aplom,

esperit. dòs i el seu. e que fa l'efecte que els retrats.

Creiem inútil insistir sobre En iSi6, Otto de Rotzebue, rebut hostil-la no tingué temps dement per població,

han estat executats jugant.Els de Callicó, en canvi, do-

les dues qualitats que podendeduira través de l'acció J veure les estàtues i conclogué que no exis- ", nen la sensació de l'esforç.

-sede retratar. L'epidèrmica i tien. En 182 Beeckey les descriví com unss, 2 ' ``

F m - ^? Hi ha hagut crítics que han

l'altra, la que 'té la finalitat y,'!""!^ munts de runes sense interés.__'

v°e.. r interpretat la lleugeresa del

basant-se en la primera, de ^dljt Quan en 1872 urna divisió naval francesa carbó d'En Casas com un cas

treure reflexos anímics i 1'u- visità l'illa,. aquesta no tema gaire més de l'amanerament, i la minucio-

bligació de bastir la persona- soo habitants. Dotze o quinze anys enrera_ 'x itat del plom de Callicó comhi havien passat uns negrers peruans a fer

"°"un cas de profunditat.l oming u, són en pel

der de Domingo, juntades peldere una zàzzia d'homes. Entre els vaixells fran- A artir d'a uesta confusió,p q

nexe color que igualment té cosos hi havia una fragata, La Flore, en la literatura — desviadora, enconquerit. la qual navegava un jove oficial, Julien t az aquest cas, d'objectius essen-

El retrat ha de tenir tant Viaud—més tard novellista amb el nom de t r o®,^^,t^^ °i ^t, ctals—, la literatura que, de

d'objectiu i tanta quantitat de Pierre Loti—, que s interessà per aquelles ?^^^`' ' i

vegades, sembla crítica, quan

disciplina, que reclama per al enormes estàtues, Les examina, en tregué qo és més yue enlluernament,

seu intèrpret un home de for- un croquis (que temps més tard publicàL'Illustra,táon) t fins aconseguí embarcar Ferren Callicó — Autoretr t ha fet de les seves.

Ham ha dit, per exemple,midable vigorositat,,, que,sà-

fermarels révoits de una estàtua, la que avui figura al Troca- que ul'ideal de Ca11tcó és d'In-piga -sela genialitat, com si fos en I runcésc Domingo — Retrat déro. Dibuix minuciós iprecís el seu ;ratlla gres enllà, fins a Hans Holbein ; o d'Ingres

una partida d'escacs. Domin- Uns missioners francesos establerts a segura i decidida; domini absolut del clar- ençà, fins a GerBme»; «que l'esguard dels

g., tot això ho te• adquirit i la l'illa, tot ocupant-se ele les ànimes, es de- obscur. seus retrats és més agut que no els d'In-

seva obra promet demés dels fruits actuals ^^pintura I no fem coartar l'escultura per- dicaren també a les excavacions i trobaren La seva obra de retratista dóna una im- gres ; que caldria recórrer a Holbein el Vell,

els derivaran d'aquells, o si^,ui quci^ què ni bla, quantitats ni els noms dels repre- taules de fusta, plenes de jeroglífics gra- 1 pressió de solidesa. Tot, iaixò, Callicó és pera retrobar-hi una tal insistència de vidaque

l'artista és llançarà a la practica cie la sevaict^irrica la ranran il•lusió consistent en

sentants no desvetllen reserva.El limitat camp que dóna per a la critica s p v ^ "'

un retratista complet?Aquesta pregunta ens la suggereix la

mtelligenb, ; «que en el nostre art noméshi trobaríem parió en els ulls que dibuixà i

g P gcomposició, una de les altres llacunes del la presència de dues o tres obres d'un artis-

^, e ^G^t,, contemplaciG del volum en el gual han estat pintà Simó Gómez,,... acabant per dir: «que

moviment actual. ta contemporani ha de traduïr-se forçosa- u ,l r ,,; f aplegats la major part dels seus retrats. cap d'aquests na havia aconseguit donar

En els retrats dels clássics italians, més ment en un comentari volant en el qual no tvï t Es un retratista? Escrivim aquestes rat- major semblança fisonòmica als seus retrats

que en cap altra escola, existeix un terri- ha Li immiscuir-se cap obseivació pel futur t ^" f lles amb el dit llibre al davant. Contem- de la . que ha aconseguit aquest pintor»...

ble element, prácticament inviolable, que els ni ,cap descoberta, exponents com són d'una t" plant els retrats que conté, ens ¡ve a la Aquests judicis, evidentment, són exage-Vell, Gerome, Iogres,

ha fet perdurar en porcions iguals que per obra que va continuant, no examinada en á tr memòria una frase pronunciada p° r un es- rats. Holbem elGómez! Nosaltres, abans de ferSimóles gràcies de la sewa bellesa. N'hi ha al- tota la magnitud i susceptible de variar-se.

1u Pascual ha dut a 1'expo-d°

scriptor amic nostre, a propòsit dees cari-

d'un artista catajà :(atures personals aquestes afirmacions, ens hi hauríem pen-r 3 llE ^ sieió de La Pinacoteca un s°r I `^ —Són fetes amb traça i totes s'assem- sot uns dies. Primerament haurem mirat

paisatge d'enorme sabor vuit- blen a l'individu caricaturitzat. Ofereixen, detingudament els retrats. Després, els hau-

centista, ple dels mateixos en- ppv però, una particularitat curiosa : que cap, ríem comparat amb els dels mestres es-

cants temàtics i de paleta. t t . gairebé, no us fa exclamar : aés elb,. mentats. Acte seguit, hauríem tornat a pen-

Dintre aquesta consegiíèn- 'f s rel Aquesta és, exactament, la impressió queens han a nosaltres els retrats es-produït

sar-hi uns quants dies més. Aleshores enshauríem adonat que la «insistència de vida

cia, és a dir, concretant única-l'exposat, hem de mentats. intclligenb, que hi ha en els seus ulls pot-

ment perretreure el paisatge de Domé- çi s ui

rJExecutats — i en aquest sentit l'elogi ha ser no és tal cosa ; que potser no és res

de la minuciositat delmés que el resultatneu Carles, de gran amplitud :, d'ésser absolut — amb una habilitat i amb

una tècnica de mestre, hi trobem a mancar, dibu;,x, la qual es tradueix en una fixesapictòrica, que sobrepuja a la,

: erò, a »ell olé de vida ue sa donara estàtica, que va de fora a dins i -no pas- ' composició de flors, més inhe- es seves obres el retrati ta nat; alè que de dins a fora ; fixesa que els dóna, de

` rent a les dots decorativistes passa per damunt de la tècnica, de l'ofici, vegades, un Ileugerissim séc estràbic.v

;, ^, ^ x rom` -^^ f ^e l esmentat artista.Pere Créixams ha fet la

. 1 que la deixa a segon terme, com un acci-dent, i fa en trobar-vosdavant

Això sí ; hauríem reconegut que FerranCallicó és un retratista molt notable ; sens,

s seva impetuosa entrada de ri- a) que quedel retrat, exclameu :«és elb,. dubte, el més important que hi ha actuals

t tual a les temporades, a cavall Ingres posseïa aquest do; i en un pla ment a Catalunya. De totes maneres, però,;i Y de dues magnífiques teles, um lsslrttua de l'illa de Pasqata més modest, també, Ramon Casas. no hauríem gosat collocar-lo al costat o pcI

r et, retrat i unes flors, que con- Ens fa l'efecte que Ca1Gcó, en el moment damunt dels ndisçutibles mestres esmen-

r v tenint el valor de l'instantpictòrica través del se vats, ille ibles er ué no ha sortit encarag P q de posar-se davant del model, vacilla ; que,

en el seu esperit s'entaula una lluita; quetats... Després d haver-ho pensat molt,d'haver-ho consultat amb el coixí, d hwer-

a ^ 'mí de

_ color, ensenyen un camí de un Champollion que els desxifrés,Ara bé, l'hongarès Hevezy ha trobat la visió s'entrebanca amb l'ofici, amb els ne sospesat, el pro i el contra i, tot i te-

més continència i menys lliu-rar-se a !a fuga proverbial. La aquests jeroglífics idèntics als descoberts records dels museus i d'altres llocs, i que oir-ne el convenciment sincer... no ho hac-

Ens hauria una certariem escrit. produït

y torcerà obra no respon ex acta- er ohn Marshall a les ciutats indostàni-P Jde Harappa i Mohenjo-Doro, ales

guanya qui guanya. Unes vegades, el mo-del; altres, lingrestsme; de vegades, el aprensiG ter-ho. I hauríem deixat, final-

' ment a l'interès de' les altres. ques9 uals atribueix una civilització anterior en picassisme.

En guarda la cor ec-el nostre museu es ament, la delicada feina de situar-lo, al bonjudici dels crítics de l'esdevenidor.tiri

v rj °°'

Oleguer Junmag ha dut det 1 Lleida una magníñca obra data i superior en perfecciG a la mesopotà-

mica i àdhuc a l'egípcia. ció de retrats de Ramon Casas. Són exe-• sense pal.liatius. Es un quadro

^ - - ^>--- ^---- ^------ Si el savi hon garès no s equivoca hi ha cutats al carbó. ^La semblança es enorme, J AUME PASSARELL

hagut migracions entre l'India i la Polinè-sia en una època contemporània dels pri-mers faraons? Però, segons una tradició in-dígena, aquelles fustes gravades foren du -tes a l'illa fa tres segles per un cap poli-nèsic que hi desembarcà. Es clar que ja sesap el cas que cal fer de les tradicions pura-ment orals.

Hi ha cap relació entre els jeroglïfics iles estàtues ? La civilització índia descober-ta per John Marshall és refinada, mentreque les estàtues de l'illa de Pasqua sónd'un arcaisme ultraprimitiu.

Algú pensa si l'illa de Pasqua pot ésserel cim més alt d'un continent desaparegut,que seria al Pacífic el que l'Atlàntida és al'Atlàntic.

Es per a estudiar aquests .problemes queuna missió composta per L. WÍatelin, cone-gut per les seves excavacions a ('Irak, Mé-traux i Lavachery ha sortit, aquest estiudarrer, a estudiar ('illa de Pasqua, que noté una superfície major que la de París, iel misteri dels seus gegants de pedra.

MOBLES R. SINPropera inauguració delstallers sala d ' exposició a

Rambla áe Catalunya, 125

L^© D= D°laG°3TDIRECCId

SAINZ DE LA MAZA

DIBUIX 1 PINTURAPORTAL DE L'ANGEL, 23, 4.t

Exit en le mideCorbeta inarrugable.

' Pijemee e bon prua

JAUME 1, ^t

Telèfon 11655

GALERIA VALENCIANOpresen^acïo d'una importaní exposició

de pínLura antígurt

Societat Espanyola de Carburs Metàl'licsCorreus: Apartat 190 BARCELONATeles.: "Carburo." Mallorca, 232

Telèfon 73013

CARBUR DE CALCI c Fibsque a Berga (Barcelona► i Corcu•bion (Corunya) : : OXIGEN 99 % DE PURESA, Fibnquez aBarcelona, ValàKia i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fib-ques a Barcelona, Madrid, Valencia i Còrdova :: FERRO MANGANES i FERRO SILICI : t SOCARRIMAT i SECAT defils i peces seda, cot6 i altres teixits : : CALEFACCI6 INDUS-TRIAL de labocatoris i domèstica :: GENERADORS, BU-FADL)t;S, MANOMETRES, materials d'aportació per li SOL•

DADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES 1 ASSAIGS GRAUS

fMOCIONANT CACERADE FERES VIVES!!

CARGAMENTOSALVAJE

Avui dijous:DOS MONUMENTALSSESSIONS INFANTILS

Ma4inal a les 1030(localitat única 2 pies.)

Tarda a les 3`30(localiEafs a 2 i 3 píes.)

PROGRAMA

GRAN GALA MICKEYnraalx3 DIBUIXOS EN COLOR

DE W. DISNEYCANTO DE CUNA

LA CIGARRA Y LASHORMIGAS

TIENDA DE LOZAi I`emocionanf fílm

CARGAMENTOSALVAJE

Es un film RADIO... naturalment!

MUSICA I RADIOUN EMINENT PIANISTA A BAF CELONI+

Mîcael de ZadoraHistòria de la ràdio a Catalunya.

I.—lana emissora a l'Hotel ColonA principis de ]'any 1923 eren compta- La ràdio, llavors, tenia un caràcter pura-

díssims els ciutadans barcelonins que sa- ment casolà. Coincidí aquesta època ambbien què era la ràdio. Tot just s'installaven el gran increment de la malaltia a la qualles primeres emissores, de molt limitada hom anomenà aradiomanian i que consistiapotència i construcció tècnica molt deficient, a passar-se tot el dia rodejat de bombetes,en alguns punts d'Anglaterra, França i Ale- fils, condensadors i galenes. Aquesta ma-manya. Eren ben poques les persones que laltia trasbalsà un ban nombre de famílieses dedicaven a escoltar els senyals telegrà- barcelonines.fics amb alfabet Morse que radiava Temis- .L'època casolana de la ràdio passà i co-sora militar de la Torre Eiffel,de París.

D'entre els pocs radioientsque llavors hi havia, en sor- IJ ,tiren uns quants que comen-çaren a reunir-se en assem-blees casolanes i acabarenfundant una petita revista deràdio, a la qual donaren elnom de Radiosola, mot com-post de la paraula ràdio i delcognom Solà, pertanyent algerent de l'esmentada revista.

Aquesta revista, que sortíper primera vegada el mes desetembre de 1923 , valia cin-quanta cèntims, era mensuali ostentava el subtítol de Re-visla de Comunicacions IbeNo-Americana.

Radiosola publicà dotze nú-meros mensuals consecutius,algun dels quals teniadoblenumeració i era un resum delos mesos. El número 1 3 apa-regué amb el nom canviatportava el de Ràdio Barce-lona. Des de llavors sortíset-manalment.

En aquest primer númerode Ròdio Barcelona que permés que hem mirat no li hemsabut trabar la data i que cal-culem que sortí del i5 al 30de setembre de 5 92 4, es resse-nya la inauguració de l'emis-sora EAJ-i, Ràdio Barcelona.

A partir del q de setembrede 1924, data en què fouinaugurada l'emissora de l'Ho-tel Colon, Barcelona esdevin-gué una de les principals ciu-tats radiofòniques del món. Ja beco dit queen aquell temps eren comptadíssimes fesemissores en funcionament.

L'emissora EAJ-r Ràdio Barcelona, sub-

vencionada per l'Associació Nacional de Ra-diodifusió (entitat constituïda el 1 9 de fe-brer de 1 924, per tal d'aplegar els radioientsi organitzar amb llurs quotes les emissionsde Ràdio Barcelona), fou insta •ladà al cimde l'Hotel Colon.

S'adquirí el material t^cnic de l'emissoraa una gran fàbrica estrangera i alguns ele-ments directius de Ràdio Barcelona proce-diren a la seva completa installació. Lesantenes, de 30 metres d'alçada, foren is-tallades dalt la cúpula de ]'Hotel.

L'emissora pròpiament dita fou installa-da, igualment que els estudis i oficines, alspisos superiors de l'esmentat edifici .

L'estudi, de proporcions bastant reduïdes,fou equipat convenientment amb els mate-rials ele què es disposava en aquell temps.

Primerament hom es limitó a la radiacióele discos i petits concerts de quintets i decant. D'entre els darrers no podem deixarde remarcar l'actuació persistent de la can-tatriu senyora Olivar Escoté, que , junt ambel seu pianista acompanyant, senyor ArseniPapell, tant d'èxit assoliren. Els recitals decançons llavors en voga que clonava la se-nyora Olivar Escoté eren, moltes vegades,considerats com el plat fort ele les emircons de Ràdio Barcelona.

Durant els primers temps de Ràdio Bar-celona, el seu primer locutor, senyor Ra-fael del Caño, assolí, també, una popula-ritat màxima. Els anuncis que ell deia erenrepetits pertot arreu. Les senyores i senyo

-retes li enviaven una quantitat de cartesesfereïdora. Les seves fotografies comenca-ren a cotitzar-se i calgué fer-ne unai posar-les a la venda en tots els quioscos.

fI7

mençaren les retransmissions i els progra-mes ele més categoria. Les audicions queperiòdicament es donaven a la Sala Wer-ner, 'Teatres Eldorado, Tívoli i Novetats,Círcol Artístic, Palau de la Música Cata-lana, Conservatori del Liceu, Paranimf dela Universitat, Saló de Cent de l'Ajunta-ment i Acadèmia de Ciències feren pujarde to les emissions de Ràdio Barcelona.A més a .més, hom començà a considerarla ràdio com una cosa universal i que podiacontribuir enormement a la cultura, a l'arti la beneficència.

Aqucst triple programa que Ràdio Bar-celona i l'Associació Nacional de Radiodi-fusió s'imposaren per norma, donà excel-lent resultat,

Pel que fa referència a la cultura, foreninaugurades unes sèries de cursos de llen-gües i de tandes de conferències instructi-ves. L'art musical fou divulgat per mitjàde grans concerts, d'entre els quals es des-taquen d'una manera molt notable els quecada diumenge donava la Banda Municipalde J3arcelona a la Plaça del Rei i que, comara, eren escoltats extraordinòriament.

La ràdio es preocupà, també, de la be-neficència. Cal reconèixer que les diferentssubscripcions benèfiques que per ràdio s'e-fectuaren tingueren un bon èxit.Fins el 2 5 de febrer ele 1926, data en què

s'inaugura la primera emissora del Tibi-dabo, l'emissora de l'Hotel Colon continuà

emetent normalment.RnmoN PEREZ-PUJOL

PROFESSORA DE PIANOLLIÇONS A DOMICILI

Enric GIanados, loó, 3 • er, 2.'

Muntant l'antena al terrat del Colon

BARCELONA • PLAÇA D'ANTONI LOPEZ, 15 - TEL. 16556 4 F^6•:7

1 ^t1 1

Nat a Nova York, aquest americñ queduu un dels illustres noms de la vella aris-

Provinent de la boira densadel conservatori de París, vaigarribar l'any 1903 a Berlínamb el desig d'estudiar algu-na cosa més que l'ús del pe-dal esquerre. Jo tenia ales-hores la vaga impressió queel pianista devia ocupar-seencara d'altres problemes. En efecte : elsmeus professors parisencs m'ensenyaven, amés, que està formalment prohibit d'utilit-zar el polze sobre les tecles negres del piano.No obstant, Berlín m'atreia.

Berlín era en aquella època la ciutat de lamúsica i dels músics. El nom de FerruccioBusoni m'era desconegut, car el Conserva-tori procurava apartar els seus alumnes detot el que tenia alguna relació amb l'acti-vitat dels artistes .moderns i avantguar-distes.

En aquella època, jo era molt jove i es-cèptic envers tots els artistes que no havienestat reconeguts encara per la crítica uofi-ciabl. Però quan un dia m'explicaren queun tal Busoni havia interpretat en el seuprimer concert a Berlín tots els vint-i-qua-ire estudis de Chopin, que, a més a més,havia fet una edició model del Clavecí bentemperat de Bach i que malgrat aquestesi altres activitats extraordinàries la críticaes mostrava refractària, em vingué el desigde conèixer aquest artista excepcional i —qui sap — d'esdevenir el seu alumne.

Per experiència, ooneixia prou les difi-cultats d'ésser presentat a un dels artistesde gran categoria. Gairebé tots se sentendecantats a una política de prestigi, vol-tant-se d'uga falsa auriola de màrtir. Ambtot, un dia em vaig decidir a fer-li una vi-sita. Sense que em fos preguntat res, vaigésser introduït a casa seva.

Al davant meu veia cm bell tipus d'home,les mans del qual, finament modelades,atregueren immediatament la meva atenció.En l'expressió de la seva faç es barrejavenla característica acusada d'una gran bondatamb una altra de malícia i d'ironia. Vaigdir-li el meu nom i la meva professió.

—Què puc fer per vós? — em preguntàdesimboltament.

—Vull ésser el vostre deixeble. Acabod'arribar de París. Abans havia estat a Vie-na, amb Leschetitzky, amb qui no he aprèsgaire cosa. Fa uns dies que sóc a Berlín.

^i

Registreu la vostra veu o música en discosper pessetes 2`50. Ràpid i perfecte

Foto - Optica - Pelai, 9

tocràcia polonesa, és un dels pianistes mést:ExTnsu^ interessants de la nostra època. Al cosint

d'Egon Petri, Zadora és l'hereu legítim delLa propaganda ha dit que el film era per gran pianista Ferruccio Busoni, de qui hem

a persones intel.ligents. Precisament és tot parlat des d'aquestes mateixes coluntines.el contrari que és l'estricta veritat. Es per Amic íntima i deixeble preferit de Busoni,a veure els films de Capra, Walsh, Van ha obtingut la niés vasta formació de cn-Dyke, Archie Mayo, etc., que veiem aquests 1 rdcter i d'artista a què pugui aspirar undies que cal obrir uns ulls com unes ta- músic dels nostres dies. 1 aixòronges i tenir una intel1igència bendes- li dóna dret a aspirar tambéperta per a poder assaborir les mil i una 1 a la més alta qualificació decoses que aquests directors, amb un gran

1 pianista, d'intèrpret model desentit de la mesura i de la puixança de les obres de J. S. Bach, desuggerència de les imatges, han sabut acu- j tècnac brillant del gran re5er-mular en els seus films, fidels a la paraula 1 tori clàssic i romàntic i, final-del gran Baltasar Gracián Ido bueno, si bre- ment, de divulgador intciii-ve, mejor». En canvi, l'autor d'Extasi, en gent de les meravelloses i pocla mesura com insisteix, accentua, repeteix conegudes com2osicions delles idees més simples i els llocs comuns roQi Busani i dels jovesmés elementals, sembla dirigir-se a menta- avantguardistes del nostrelitats de comprensió molt lenta. A més, temps.l'escassetat d'idees de què ell mateix fa pro- Després d'una triomfal tour-va l'obliga a dilatar els períodes aconse- • née a través del Brasil, Micaelguint un rècord de lentitud que, per una 1 de Zadora arribà, fa unsparadoxa que alliçona molt sobre la psico- quants mesos, a les Illes Ba-logia de les gents, és tinguda per algunes lears, per dedicar-se, en la so-persones com un criteri de subtilesa ! 1 litud iddllica d'Eivissa, a aca-

Tot això encara fóra perdonable, però el bar els seus Records de Fer-que és inexcusable és el to presumptuós, ruedo Busoni. Els capítolsles pretensions ridícules amb qué el film d'aquest llibre interessant quesembla compost. Havíem vist ja alguns es- el mestre Zadora ens llegí l'al-pècimens d'aquest tipus de film fatu, però tre dia en un recó del hallsens dubte que aquest s'emporta indiscu- d'un cèntric iconegut hoteltiblement el primer premi en aquest sentit. 1 de la nostra ciutat, ens capti-

Es xocant que algú vegi en l'escassetat varen fins a tal ¢unt que lide paraules que hi ha en aquest film un hem demanat el permís de pu-triomf de la tècnica cinematogràfica. I peo- blicar en les dgines de MrRA-sar que més d'una vegada amb una paraula uoR el, primer capítol d'aquestben dita ens podríem estalviar de vegades llibre inèdit.un quart d'hora d'avorriment I per què O. M.diantre no parlen quan ho haurien de fer?Semblen muts, heus aquí, i quan excepcio-

# # *

Aquesta setmana(Be de la pàg. 4)

Hi ha una cosa que cal remarcar. Enssembla evident que Sternberg, en acumu-lar les més monstruoses idees decorativesi en accentuar d'una manera sinistra lesactituds i els gestos, ho ha fet amb la in-tenció de crear un paisatge psicològic, ésa dir, que el que veiem; més que referir-sea una realitat material, sembla voler ésserla visiÓ tota personal dels protagonistes:

Excés, gust suspecte, pero cinema centper cent, el mateix art de La llei de l'ham -1 a, i amb això una sensació imponent deforça. Heus ací un film ple de coses banals,però dites d'una manera no gens banal.

nalment obren la boca, oh decepció, diuencoses ni més ni menys trivials que les quees diuen en un film corrent.

Quant a les imatges amb caràcter subtil-ment simbólic, què us sembla si deixéssimtranquilla la psicoanàlisi i diguéssim les co-ses pel seu nom? "Totes elles no sobrepassenla imatgeria popular que sobre aquesta ma-tèria ha procurat tot de xistos verds.

No entrarem • en detalls còmics i grotes-cos, ni menys encara parlarem ele les es-cenes eròtiques que han valgut al film uncert prestigi, trist prestigi, per la senzillaraó que no volem alterar el to dins el qualcreiem mantenim les nostres crítiques.

JOSEP PALAU

Gran Teatre del Liceu JTEMPORADA D'HIVERN 1934-35

Empresa Direcció artísticaJOAN MESTRES CALVET

Inauguració: dijous, 22 novembre

;BORIS 0000NOFHJC; pel cèlebre artista

ALEXANDER KIPNIS

QUEDA OBERT L'ABONAMENT:: ::::::::::::::::::::::::::::::::::::::x:::::::::::

No he tingut encara l'ocasió d'oir-vos, peròhe sentit parlar molt dels vostres èxits.

—Com ! — eTclamb una mica irritat igairebé ofès —. No sabeu res del meu estilcom artista i voleu estudiar amb mi? —S'alçà i posà les mans damunt de les me-ves espatlles —. Jove collega, brillant i di-vertit : en un assumpte de tanta importàn-cia, com podeu adreçar-vos a un home quenomés coneixeu pels altres? Com podeu sa-

Micael de Zadora

ber si jo corresponc a la vostra essència ar-tística?

La majoria dels pedagogs obren ordinà-riament com si llur interès per al deixebledepengués del grau del seu talent. Altreses deixen decidir per l'import dels hono-raris. Però que un artista dubti de la sevaqualitat de professor o compti amb aquestapossibilitat, això era nou per a mi.

Em sentia cohibit i calll y r. FinalmentBusoni, que semblava compadir-se de mi,em preguntà : '

—Voleu pendre un vas de vi? Wlll yougive me a tuve?

-Amb molt de gust, si vós ho voleu. PerÒno havia comptat que m'iniciéssiu avui ma-teix a tocar.

—Com? Voleu tornar? — em preguntàrient,-M'hauria preparat millor.—Apa' —digué Busoni empenyent-me

afectuosament al piano —. Toaueu algunacosa bonica i no us atabaleu. Toqueu ambtota llibertat. La gana ve menjant.

Vaig tocar una peça de Liszt, més ma-lament que bé, molt excitat, maleint dintremeu el piano desconegut i el seient massaalt. Busoni callava. Sobtadament exclamà

—Bravo, bravo, archibravo!Què era això? Un elogi? Una ironia?

Vaig sortir de dubtes quan continuò—Sembleu tenir una essència pianística

excellent. Però aneu amb compte a nocaure en una lleugeresa excessiva. Us avi-so! Massa lleugeresa és senyal de descom-posició. A més a més, ens sedueix a fer elmateix que hom ha fet ja alguna vegada.Però aquesta no és la finalitat de l'art. Laveritable finalitat no és solament la de tre-ballar cada dia millor, sinó de treballard'una manera diferent. En fi, torneu quanvulgueu. Cada tarda em , trobareu aquí. Du-rant l'estiu es fa molta música en aquestacasa. Cadascú toca el que vel. Per les clas-ses no accepto mai diner. Fumeu? - i almateix temps m'oferia un cigar.

—No, gràcies. Només fumo cigarretes.Aleshores m'advertí de les funestes con-

seqüències de les cigarretes i dels seus greusinconvenients. Li vaig prometre de pensar-hi, cosa que, tanmateix, no he fet mai.Aquell mateix dia cm donà una gran quan-titat de consells artístics. Durant aquestasola hora vaig apendre més que en tetsels anys dels meus estudis precedents.

La seva manera d'ésser, la seva simpli-citat i la seva integritat, produ ron en miuna profunda impressió. Això era a l'any1 903. 1 el .1 7 de juliol del 1924, quan tan-cava els ulls per sempre, era encara ambell. Per fi, per primera vagada parlava ambuna personalitat que tenia. alhora, un puntde vista artístic i ètic. Era aquesta tota

-litat el que vaig sentir immediatament. Totacomiadant-me em digué :

—Que el cel us guardi !Vaig sortir ele casa seva amb un humor

excellent, content d'haver afrontat el perill,inspirat per la proximitat d'un gran artistai fascinat per les qualitats que no haviatrobat encara mai reunides en un sol home.

MrcAEL ne ZADORA

IMPRESOS COT.1NOU Ce le Rnmble. 45

SACIO NA

ORQUESTRA PAU CASALSPALAU MUSICA CATALANA

Avui a les 'o nit, 111 Concert de tardor

Director: PAU CASALSPresentació a Barcelona dels

Eminents Artistes

GEORG DARMSTADT, compositor i

PIERRER FODRNIER, violoncellista