46 - octubre- 2010

Embed Size (px)

Citation preview

  • 7/29/2019 46 - octubre- 2010

    1/33

    1

    nm. 46 -octubre- 2010

    Editorial

    Precampanya electoral

    El mes de setembre passat el president Montilla va fixar finalment, desprs desetmanes dexpectaci, el dia que el poble de Catalunya ser convocat a les urnes perdecidir els diputats que formaran el Parlament de la prxima legislatura. Ja estem en

  • 7/29/2019 46 - octubre- 2010

    2/33

    2

    precampanya electoral. Sense entrar-hi, naturalment, EMPORION vol fer tamb elsseus comentaris.

    A les urnes es decidir la resposta dels ciutadans catalans a les solucions que proposacada partit a qestions bsiques, les quals desitgem que vinguin acompanyades de

    plantejaments realistes, que no siguin campanes al vol per enganyar el personal iguanyar vots.

    Aquesta vegada es decidir la resposta del ciutadans a les solucions que es proposinper fer front a la crisi i a latur, que es mant i sintensifica. Per atendre lapreocupaci de la gran majoria dels ciutadans, en tant que les solucions que esproposin no recaiguin sobre les classes ms desfavorides i es proposin alternativesracionals i crebles per mantenir el dret al treball, leducaci, la sanitat i les pensionsdignes. Per atendre la preocupaci de les empreses per la seva situaci financera. Perinfluir en lorientaci de la poltica econmica, financera i fiscal del govern central iapropar-la ms als problemes del nostre pas, amb les caracterstiques especialsduna societat que, diferentment de la resta dEspanya, basa en bona part la sevaeconomia en la industria, lexportaci i el turisme, sense oblidar-nos de lagricultura.

    Aquesta vegada es decidir la resposta ciutadana a les carncies de les nostresinfraestructures de comunicacions, les quals entenem absolutament necessries persempre respectuoses amb la sostenibilitat territorial, tan aquelles que sn en mans

    del Govern de la Generalitat com les que depenen de Madrid o les que estan en mansprivades (autopistes, telecomunicacions), i les accions que han de permetre mstraspassos de la propietat o la gesti determinant a la Generalitat, com haurien deser els ports i els aeroports del nostre territori. Ser determinant a la gesti del Prat,per exemple, s ser decisiu en el futur de moltes empreses i de molts llocs de treball.Reclamar fermament el ferrocarril de lArc Mediterrani s apostar per la desaparicidel coll de botella econmic i la contaminaci ambiental de milers i milers decamions.

    I aquesta vegada es decidir tamb la resposta de la ciutadania a la posici de cadapartit per reorientar la relaci amb Espanya, tan deteriorada amb la decepci deCatalunya desprs de la sentncia del Tribunal Constitucional, seguida de lareclamaci del dret a decidir a la manifestaci massiva del 10 de juliol a Barcelona.Catalunya ha fet prou esforos per fer entendre el seu desig dun autogovernsuficient. Des dEmporion desitgemque sacabi duna vegada la posici irracional delcentralisme. Aviat far cent anys que el nostre peridic ja ho deia. Firmat amb elpseudnim PONS, es llegia al nm 3 dEMPORION:

  • 7/29/2019 46 - octubre- 2010

    3/33

    3

    ... Solament podem comptar amb lesfor del nostre treball...*que+ pot s ituarCatalunya en un dels pobles ms prspers del mn; i amb ella, Espanya.

    Mes aix no ho entenen els senyors que governen, mes aix no ho vol el centralismexorc.

    Que per ventura no som els principals mantenidors del pressupost de lEstat?

    Ho diem, aviat far cent anys. Hem patit una guerra fratricida, quaranta anys dedictadura, trenta tres anys de recuperaci democrtica i aquestes afirmacions encarapodrem considerar-les vigents.

    De tot aix parlaran els partits aquest mes doctubre. Estem en precampanya

    electoral.

    Consell de redacci

    Exposici de Visions de lEmpord a laCapella de Sant Antoni

    A la Capella de Sant Antoni, exposa laseva obra el pintor sabadellenc EnricOrriols, que estiueja entre nosaltres. El

    paisatge torroellenc, desdel masss del Montgrfins a les cales i els penya-segats abruptes de lacosta, sense oblidar els

    arrossars de Pals, s el tema de les seves

    pintures.Dell i de la seva obra en Joan Fuster iGimpera nha fet un ampli comentari,del que hem extret aquest pargraf:LEnric Orriols ha conreat aquestadisciplina des de jove i aix li permet

    posseir aquest mestratge, prodigar-se en

    laventura de pintar. Actualment ha

    deixat el model acadmic i cerca nous

    viaranys i experincies en una pintura de

    fais neoimpressionista...

    Festa dels Masos 2010 de Torroella deMontgr i lEstartitA lErmita i a lesplanada de Santa Mariadel Mar, organitzada pe la Associaci deMasos de Torroella de Montgr ilEstartit, amb el patrocini de la FundaciMascort i lacollaboraci delAjuntament de

    http://localhost/emporionou/images/num46/02Festa%20dels%20Masos.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/01Visions%20de.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/02Festa%20dels%20Masos.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/01Visions%20de.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/02Festa%20dels%20Masos.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/01Visions%20de.jpg
  • 7/29/2019 46 - octubre- 2010

    4/33

    4

    Torroella de Montgr, es va celebrar unany ms la Festa dels Masos. Comenamb una missa solemne, amb lacollaboraci de la coral Els Passarells delEstartit que, en finalitzar-se, cantaren

    els Goigs de Santa Maria del Mar. Acontinuaci, audici de sardanes amb lacobla La Principal de Porqueres alesplanada, seguida per un aperitiu.Lassistncia fou mplia, unes quatre-centes persones, les sardanes amb moltsballadors i la cobla, molt aplaudida.Laccs a lermita i esplanada es va ferper lentrada del cmping Castell

    Montgr, amb vehicles particulars o ambels autobusos que sortiren de Torroella ide lEstartit, a crrec de la FundaciMascort, aix com el cost de les sardanesi laperitiu. Els actes van concloure eldiumenge amb un dinar popular.

    La Plaa dels Dolors, nou espai pels

    vianants La plaa dels Dolors, onantigament hi havialesglsia del segle XVIIIdel mateix nom icremada durant laguerra civil, sintegrarcom a espai pels

    vianants, ocupar dues terceres parts de

    lespai i substituir laparcament en zonablava fins ara existent. Al mateixtemps shan eliminat dos grans pins,que sembla que provocaven molstiesvries. Es plantaran tres magnlies alcostat del carrer de Sant Agust, i tambuna alzina.El projecte va suscitar oposici de vens,

    comerciants i de CiU, que defensaven elsaparcaments.

    Avui, encara s possible la unitat de

    l'independentisme?

    Es va celebrar a Can Quintana Museude la Mediterrnia la taula rodona Avui,encara s possible la unitat de

    l'independentisme?Sis formacions diferents van encetar elsactes de la Diada, en la viglia de la festanacional. Els participants, de diferentafiliaci poltica, coincidiren no obstanten parlar duna unitat de moviment

    social.Per per vries raons, eminentmentelectorals, varen considerar com anegativa la diversitat de plantejaments,propis duna diversitat de partits ambdiferents poltiques i interessos.En la taula rodona hi varen participar,com quedaven indicades en la imatge

    projectada,Enric Canela, de Conferncia Nacionaldel Sobiranisme; Jordi Fbrega, deDecidim.cat; Eduard Lpez, d'ERC; SantiNiell, de Solidaritat Catalana; NarcsRibes, de Reagrupament, i VctorTerradellas, de la CAT.

    11 de setembre Diada Nacional de

    CatalunyaDurant la Diada es portaren a terme unasrie dactivitats:

    A Torroella:Trobada de Puntaires,durant tot el mat,al passeig Quintana iCombis, que omplirenlampla vorera del lateral

    http://localhost/emporionou/images/num46/05Diada-TrobadaPuntaires.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/05Diada-TrobadaPuntaires.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/03del%20Dolors.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/05Diada-TrobadaPuntaires.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/03del%20Dolors.jpg
  • 7/29/2019 46 - octubre- 2010

    5/33

    5

    de Can Quintana-Museu de laMediterrnia, mantenint una tradicipopular ben nostrada.Inauguraci del monlit al pont del Ter,en record dels ms de tres-cents soldats

    de lexrcit republic presoners deguerra, que en batallons disciplinaris elvaren reconstruir en quasi deu mesos,entre lestiu i el desembre delany 1940,mes en qu es va inaugurar sota el nomde Pont del General Orgaz. Comptavaamb un monlit amb lescut franquistaque fou enderrocat lany 2006, fa quatreanys.

    Sinterpretaren duescomposicions musicals,Promenade a l automne iAdagio dAlbinoni ambMaria Geli al violoncel i

    Andrea Monte a larpa.El secretari general dInterior, JoanBoada, i lAlcalde de Torroella de

    Montgr, Josep Maria Ruf, vareninaugurar el nou monlit, que passar aformar part de la xarxa dEspais deMemria Democrtica, que compta jaamb 71 en tot el territori, per lasenyalitzaci i difusi del patrimonimemorial del perode 1936-1980.

    Conferncia Els esclaus de Franco, a

    crrec de lhistoriador Oriol Dueas.El conferenciant va explicar de formaprecisa, documentada i resumida en eltemps de qu disposava, les formesdexplotaci que el rgim franquista vaexercir sobre els detinguts, soldatspresoners de lexrcit republic, queforen utilitzats com a esclaus, en tasquesde reconstrucci dinfraestructures,

    majoritriament ponts que forendestruts per lexrcit republic en laseva retirada cap a Frana, (a laprovncia de Girona, 333 ponts).El conferenciant, que ha publicat un

    llibre amb el mateix ttol, va centrar laseva conferncia en els presoners, quelluny de casa no varen poder provar,amb els corresponents avals, la sevalleialtat al rgim i foren classificats com adesafectes, integrats en unitats militars,batallons de treballs forats i hagueren,a ms, de fer el servei militar obligatoride 1940 al 1942. I en el pont sobre el Ter

    de Torroella de Montgr, que va illustraramb fotografies de La VanguardiaEspaola (30 dabril de 1939: Lospuentes que los rojos destruyeron i 17desembre de 1940, portada amb lainauguracin del puente por el CapitnGeneral Orgaz y la marquesa de

    Serralavega, que es poden consultar a l

    hemeroteca de la Vanguardia).El conferenciant, amb Els esclaus deFranco, va fer ress d'aquest s i abs dela fora de treball dhomes que havienperdut la guerra i que desprs van haverde servir el rgim en les ms durescondicions.

    Cant dEls Segadors, a crrec del Cor

    Anselm Viola i la Coral del Recer. Al patide Can Quintana- Museu de laMediterrnia, tingu lloc, un any ms, lainterpretaci d Els segadors

    Actes amb motiu de la diada,organitzats pel Recer-Dinar de germanor per la Diada deCatalunya. Amb motiu de la Diada, el

    http://localhost/emporionou/images/num46/06Homenatge%20represaliats%20Pont%20Torroella.jpg
  • 7/29/2019 46 - octubre- 2010

    6/33

    6

    Recer va organitzar un dinar a la plaadEspanya, consistenten una arrossada ipollastre a la brasa.Les taules omplien

    tota la partenjardinada i encara quedava afora unrest de taules.-Ballada de sardanes. A la tarda, audicide sardanes a la mateixa plaadEspanya, amb la cobla Foment delMontgr. Es va demostrar un cop mscom gaudeixen al sentir i ballar la nostradansa les persones de certa edat.

    -Ball amb el conjunt Trnsit. I a les setde la tarda, ball amb la msica i les veusdel conjunt Trnsit.

    I a LEstartitMercat dartesania, tot el dia, queocupava la plaa delEsglsia i el passeig

    Martim. Va estar oberttamb el dissabte 25 i eldiumenge 26.Mercat de segona m, a la plaa JacquesCosteau, organitzat pe la associaciLlagut dOr.Va estar obert tamb el dissabte 25.Outlet i Ocasions, Fira de Final deTemporada dEstiu, a la plaa Llevantina,

    que organitza lEstaci Nutica. Va estarobert tamb el dissabte 25.Animaci infantil, hi havia una vegadala lluna, el sol i un nvol que volienexplicar uns contes del cel i van posar-sed'acord amb Xirriquiteula Teatre persortir a l'escenari, a la tarda de la Diada ial davant de loficina de Turisme.

    Havaneres i cremat amb el grup TerraEndins. Per a concloure la festa, resmillor que sentir havaneres prenent unbon cremat amb ressons dindians.I el diumenge 12, 5a Fira del Vent, en

    qu, organitzada per lrea de Turisme,es fan volar estels, s tal com sona: taller,ensenyana als infants,exhibici i voladadestels, pel cel blau delEstartit.

    46 Aplec de la SardanaL'Agrupaci Sardanista Continutat,

    entitat organitzadora de laplec, encommemoraci al 125 aniversari delnaixement del popular compositorVicen Bou i Geli (Torroella de Montgr,1885-1962), el vadedicar a retre-li unmerescut homenatge.Les cobles Ciutat de

    Cornell, Mediterrnia i Foment delMontgr, mat i tarda, i a la Plaa de laVila, van ser les encarregadesd'interpretar un repertori de 26sardanes. Nincloa 12 del compositortorroellenc (Montserrat, Lanell deprometatge, Platges de Lloret, Regalims

    del cor, La cardina encara salta,

    Catalanitat, De Sant Feliu a sAgar,

    Record de Calella, Girona aimada,Angelina, Voliaines, i Torroella vila vella,que fou sardana de conjunt interpretadaper les tres cobles). Hem de subratllarque a la cobla Mediterrnia hi va tocaren Jordi Molina Membrives, com atenora primera.

    Exposici de Carles Guasch

    http://localhost/emporionou/images/num46/14-46%20Aplec-Sardana%20Conjunt-TorroellaVilaVella.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/13Fira%20del%20Vent.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/11Estartit-Mercat.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/09Diada%20Recer%20Arrosada.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/14-46%20Aplec-Sardana%20Conjunt-TorroellaVilaVella.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/13Fira%20del%20Vent.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/11Estartit-Mercat.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/09Diada%20Recer%20Arrosada.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/14-46%20Aplec-Sardana%20Conjunt-TorroellaVilaVella.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/13Fira%20del%20Vent.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/11Estartit-Mercat.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/09Diada%20Recer%20Arrosada.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/14-46%20Aplec-Sardana%20Conjunt-TorroellaVilaVella.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/13Fira%20del%20Vent.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/11Estartit-Mercat.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/09Diada%20Recer%20Arrosada.jpg
  • 7/29/2019 46 - octubre- 2010

    7/33

    7

    Es va inaugurar lexposici de leivissencCarles Guasch, Seqncies, a CanQuintana-Museu de la Mediterrnia.Mitjanant una tcnica iexecuci formal, Guasch

    estratifica en els seuscollages i en la sevapintura una cromtica dins dun contextabstracte, en una vintena de pinturesamb harmniques estratificacions decolor.Lexposici confirma la trajectria iprojecci internacional de lartista.

    3a caminada per a la Vida-Costa Brava.Amb la collaboraci de lassociaciestartidenca Mans solidries vora el mar,la Fundaci Oncolliga va organitzar la 3aCaminada per a la Vida-Costa Brava, laversi catalana del Walk for Life (caminaper la vida), que des de fa anys secelebra a Anglaterra, amb l'objectiu de

    recaptar fons per ajudar a lluitar contrael cncer. La particularitat de lacaminada s la mirada femenina ambqu sha organitzat: Noms s'hi podieninscriure dones i costava 10 euros. Elrecorregut, d'uns set quilmetres, espodia fer al pas o corrent i es podia triarun recorregut ms curt. El seu objectiuno s solament el de recaptar fons, sin

    tamb el de passar un dia per canviardopinions i per recordar totes aquellespersones estimades que pateixen o hanpatit aquesta malaltia.

    Exposici de pintura de Manel Gil.A la Capella de Sant Antoni, i organitzadaper lrea de Cultura, Joventut i Festes,tingu lloc la inauguraci

    de lexposici de pintura de Manel Gil.Nascut a Barcelona, estudi dibuix a laLlotja, amb quaranta anys dexperinciacom a retocador fotogrfic isubmarinista professional a les Medes.

    En els darrers anys de la seva vidaprofessional visqu a lEstartit, i avui aTorroella. Manel Gil ha desenvolupatuna tcnica que desconeixia, la pintura al oli, tridimensional. Grcies alsprogressos informtics i a la sevaexperincia com a retocador fotogrfic,ha creat una nova visi del fons submar,una pintura que vista a ull nu, ja s

    perfecta, al mirar-la a travs dunesulleres incolores, polaritzades, pren unaprofunditat i un relleu inexplicablementmeravells.La recomanaci dEmporion: no deixeuloportunitat de visitar aquestaexposici, agraireu el consell. Per labellesa dels seus peixosi per la

    meravellosa visi tridimensional, enrelleu!

    Jornades Europees del patrimoni aCatalunya 2010. Europa, un patrimonicom.Els dies 24, 25 i 26 de setembre es vancelebrar aquestes jornades amb laparticipaci duns cent seixanta

    municipis catalans. 450activitats gratutes per adescobrir i viure elpatrimoni cultural com.Torroella de Montgr va participar enaquestes jornades amb l organitzaciduna sortida amb bicicleta per la planadel Baix Ter per mostrar lescaracterstiques torres de defensa

    http://localhost/emporionou/images/num46/17Mas%20Ral-Torroella1.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/16Pintura%20tridimensional-Manel%20Gil.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/15Sequencies-Carles%20Guasch.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/17Mas%20Ral-Torroella1.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/16Pintura%20tridimensional-Manel%20Gil.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/15Sequencies-Carles%20Guasch.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/17Mas%20Ral-Torroella1.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/16Pintura%20tridimensional-Manel%20Gil.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/15Sequencies-Carles%20Guasch.jpg
  • 7/29/2019 46 - octubre- 2010

    8/33

    8

    bastides als segles XVI i XVII als masos dela plana per protegir-se de les incursionspirates que assolaven un cop i laltreaquestes terres. Segons paraules de JoanManuel Tresserras: Des dels precedents

    ms antics de la histria de Catalunya, elnostre patrimoni cultural s un dels

    testimonis resplendents de levoluci

    humana en aquest mbit dEuropa.

    Audici de sardanes al passeig VicenBou.Amb motiu de la festa dela Merc, lHospital de

    Torroella, organitza en elpasseig Vicen Bou,enfront de les seves installacions, unaaudici de sardanes. La daquest any,molt concorreguda, a anat a crrec de lacobla Foment del Montgr, que ha fet lesdelcies tan dels propis residents comdels seus familiars i amics que els

    acompanyaven.

    LESTARTIT, Terra de PiratesLEstartit es vanta del qualificatiu Terrade Pirates. Molt de cert t aquestaafirmaci, ja que des de lesMedes, en disputaconstant entre nadius ipirates, varen propiciar

    que la terra del Baix Ter fos escenari decontnues rtzies pirates. Per avui suna festa eminentment infantil, pertamb per a la gent a qui agradi elpaisatge, la natura i la histria del nostrepas.

    Una muni dactes es complementen enels tres dies que constitueixen la festa,24, 25 i 26 de Setembre:El primer dia, divendres: La pluja va ferajornar al dissabte, tres dels actes

    programats:-Gran desembarcament dels Pirates,amb els Ducs del Foc, els Grallers delMontgr i el grup danimaciDrakonia, a la platgetadel Port, seguit per laCercavila i correfoc finsarribar a la Plaa delEsglsia. Milers de

    persones els esperaven i els van seguir.Amb els trons de les timbales i elsllamps dels Mussolets.La cantada dHavaneres am el grup ElsPirates,es va posposar fins el diumengea la nit, a la plaa de lEsglsia.El dissabte:-Terra de pirates:

    Visites guiades:A la Meda Gran i En bicicleta als masosfortificats del baix Ter.- Viu els pirates amb els cinc sentitsExposici sobre la temtica, a la saladexposicions del Consell Municipal delEstartit-Trobada de puntaires, almat i a la tarda, mostrant

    lentrecreuar dels boixetsper fer les puntes al coix,en una tradici ancestral en la nostraCosta Brava.-El carrilet pirata, que sortia des de laplaceta del port fins als Griells i tornavaal punt dorigen, amb varies sortides almat i a la tarda.

    http://localhost/emporionou/images/num46/21Pavello%20Pirata.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/21Pavello%20Pirata.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/21Pavello%20Pirata.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/23Desembarquen%20els%20pirates.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/21Pavello%20Pirata.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/20Dibuixant%20Disfresses%20pirates.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/18Sardanes-Hospital-Foment%20Montgrins.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/23Desembarquen%20els%20pirates.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/21Pavello%20Pirata.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/20Dibuixant%20Disfresses%20pirates.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/18Sardanes-Hospital-Foment%20Montgrins.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/23Desembarquen%20els%20pirates.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/21Pavello%20Pirata.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/20Dibuixant%20Disfresses%20pirates.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/18Sardanes-Hospital-Foment%20Montgrins.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/23Desembarquen%20els%20pirates.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/21Pavello%20Pirata.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/20Dibuixant%20Disfresses%20pirates.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/18Sardanes-Hospital-Foment%20Montgrins.jpg
  • 7/29/2019 46 - octubre- 2010

    9/33

    9

    -Bateig de navegaci a vela, per a nens inenes a partir de 6 anys, que sabessinnedar i anessin vestits de pirates.-Exhibici gimnstica, a crrec del ClubGimnstic Montgr.

    -Sortida en Vaixell pirata, a bord delCORSARI NEGRE-Xerrada sobre la pirateria i el Baix Ter,a crrec del Museu de la Mediterrnia.-Taller de globoflxia,espases i cinturons piratesamb globus, amb David elMag, que a la nit vaprotagonitzar un interessant i divertit

    espectacle de mgia a la plaa dlEsglsia.-Gran cercavila amb elsgegants de lEstartit, els deTorroella i els grallersdEspolla.-I per la Quitxalla, tota la tarda espai delleure a la plaa Llevantina.

    I el diumenge: Tercer i darrer dia dunafesta per a recordar a laterra dels pirates, pelspetits i tamb pels grans,

    o menys petits (No hi ha en veritat ningmassa gran).-Segones visites guiades a la Meda grani als Masos fortificats

    -Taller La Xarranca: per vestir-te depirata, gimcanes del tresor pirata, jocsde taula gegants, llibres sobre pirates. Iel Gran Gali inflable per a tots elsmenuts.-El carrilet seguia amb els seusrecorreguts, el mercat artes amb lesseves ofertes, i per primer copacreditaci de pirata al primer congrs

    mundial de pirates i gran fotografia defamlia de tots els Pirates acreditats.

    Esperem tots la festa de pirates de lany2011!

    El cinema Montgr, 25 anys com a partduna entitat pblica.El cinema Montgr fa, des del 30 desetembre denguany, vint i cinc anys queforma part del patrimoni delAjuntament de Torroella de Montgr.Des daquell any 1985, Jordi Bellapart iRoig, que en el moment de la compra

    era tinentdalcalde, ha estatal davant de lagesti delactivitat decinema. La sala,recentment reformada i actualitzada, tun aforament de 400 places, 250 a la

    platea i 150 a lamfiteatre.Sens dubte, sense aquesta adquisici isense la dedicaci den Jordi Bellapart,nima del cinema i membre del CineClub Torroellenc, avui no existiria, comha succet amb moltes altres sales depoblacions fins i tot ms grans queTorroella.Avui aquest local histric ha arrelat entre

    la gent de la vila i tamb en la delsvoltants.Les estadstiques ho confirmen: lany1998, el millor dels darrers quinze, es vaarribar a la xifra de 31.326 espectadors.La mitjana actual ha estat, fins desembredel 2009, la de 25.347, xifres que hanperms que lactivitat de cinemasautofinancs. Esperem que com ha

    http://localhost/emporionou/images/num46/26El%20Cinema%20-%20Torroella.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/25Grallers%20del%20Montgr.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/24Cercavila%20Ducs%20del%20Foc%20i%20Mussolets.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/22El%20Corsari%20Negre.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/26El%20Cinema%20-%20Torroella.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/25Grallers%20del%20Montgr.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/24Cercavila%20Ducs%20del%20Foc%20i%20Mussolets.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/22El%20Corsari%20Negre.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/26El%20Cinema%20-%20Torroella.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/25Grallers%20del%20Montgr.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/24Cercavila%20Ducs%20del%20Foc%20i%20Mussolets.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/22El%20Corsari%20Negre.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/26El%20Cinema%20-%20Torroella.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/25Grallers%20del%20Montgr.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/24Cercavila%20Ducs%20del%20Foc%20i%20Mussolets.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/22El%20Corsari%20Negre.jpg
  • 7/29/2019 46 - octubre- 2010

    10/33

    10

    resistit fins avui, ho pugui fer en unfutur, amb les noves tecnologies delcinema digital.

    El passeig dels Griells

    Griells sha quedat sense platja i elpasseig, que no tenia necessitat de ferde dic contra els embats de les onades,avui est en greu perill. Sha perdut latotalitat de la platja.LAlcalde, Josep Maria Ruf, es va reuniramb tcnics de la Direcci General deCostes, per examinar iestudiar possibles

    solucions. Griells est enuna cota molt baixa, amb riscdinundacions i la destrossa del passeig.Una possibilitat que sha comentat, s lade portar lexcs de sorra de Sa Riera,per restaurar la platja de Griells.

    NOTCIES DE CATALUNYA-ESPANYA-

    MNEl mes de setembre ha estat pledesdeveniments que sense tenir uncarcter prpiament de lEmpord, BaixTer o Torroella de Montgr , s que lesseves repercussions les notarem irequereixen un xic de reflexi. Segueixun curt resum del que han fet pblic elsmitjans de comunicaci. Recordem-los a

    Emporion.Levoluci de la CRISI ECONMICA que,a Espanya, no ha estat solamentimmobiliria i financera.El president espanyol vaafirmar recentment aNova York que els preusde lhabitatge ja havien tocat fons i nobaixaran ms. La crisi, ha afectat tot el

    teixit industrial, tan important aCatalunya, no tant per les gransindstries multinacionals,automobilstiques, etc. sin per la petitaempresa, que constitueix una font molt

    important de generaci o destrucci dellocs de treball. Es va negar la crisi en pleany 2008, i avui es posa en dubteleficcia de la reducci de salaris i lacongelaci de les pensions. Ser suficientlincrement de lIVA? O sercontraproduent?Sindica que sn mesures aprovades perla Comunitat Europea.

    La convocatria d ELECCIONS aCatalunya, i la data tardana de leseleccions, alentint la presa de decisionsper a la sortida de la crisi.

    Augment d IMPOSTOS, que fa pagarms als assalariats i no als ms rics.

    Augment de l ELECTRICITAT, queaquestany sha incrementat un2,6% el mes degener, amb lIVA el juliol i un 4,8%loctubre. Clculs publicats indiquen queen un any sha incrementat un 30%. La ra eduda s el preu molt baix que escobra per lenergia. Quins altreselements inclouen el rebut del llum?

    Endesa invertir 628 milions deuros aColmbia, la seva filial construir lacentral hidroelctrica El Quimbo.Dos fets coincideixen amb el temaelctric:-Cementiri nuclear, Zarra o Asc.En els

    municipis de Zarra (Vall deCofrents) i el dAsc (RiberadEbre) volen saber quina s

    http://localhost/emporionou/images/num46/30No%20al%20cementiri%20nuclear.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/29President%20Montilla.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/27-Griells.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/30No%20al%20cementiri%20nuclear.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/29President%20Montilla.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/27-Griells.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/30No%20al%20cementiri%20nuclear.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/29President%20Montilla.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/27-Griells.jpg
  • 7/29/2019 46 - octubre- 2010

    11/33

    11

    la resoluci final. Mentrestant, esprodueixen manifestacions en contra delenergia atmica i els seus cementiris.-I protestes contra els parcs elics. Msd'un centenar d'entitats i particulars

    s'oposen a la ubicaci dels molins que haacordat la Generalitat i aprovat pelConsell dAlcaldes (46 a favor, 1 encontra, i 11 abstencions).

    Convocatria de vaga general. LaConstituci Espanyola preveu una llei devagues. Cap partit poltic ha fet palesa lanecessitat duna llei que garanteixi tant

    els drets dels que volen fer vaga com eldels que volen treballar.A Catalunya saccepten unes condicionsen el transport pblic ms permissives ala vaga, que a la resta dEspanya.

    El nou calendari escolarorigina un nou problema per

    les famlies en ple hivern.

    La immigraci i expulsi de gitanosRom. No s fcil prendre posici sobreaquest tema i sobre el possible efecte aCatalunya si venen aqu els expulsats

    L Alzheimer: Bicicleta, cullera, poma.Un dels primers smptomes de la

    malaltia s la prdua de la memriaimmediata, a curt terme. El pacient hade repetir, de memria, (Bicicleta,cullera, poma, en el cas de PasqualMaragall) que el metge lhi ha demanatque records i repreguntar en ocasionsposteriors.s admirable la valentia de PasqualMaragall i la dedicaci i coratge de seva

    muller, Diana Garrigosa. Grcies, en nomde totes les persones grans que estemms en risc de sofrir les conseqnciesdaquesta malaltia degenerativa.

    La misria i els objectius dels pasosms rics per eradicar la pobresa. Elpresident Zapatero ha posat sobre lataula la taxa Tobin (proposada ja lany1971 per leconomista James Tobin,premi Nobel 1981), un impost a lesentitats financeres per les transaccionsespeculatives internacionals. Per esconvertiria en un nou crrec de

    cooperaci en les nostres operacionsbancries?

    Les visites del Sant Pare i la tuneladoraa les portes de la Sagrada Famlia. ElSant Pare ha visitat la Gran Bretanya, ungran gest de valentia. Ivisitar, per a la seva

    consagraci, el TempleExpiatori de la SagradaFamlia de Barcelona.Els responsables de les obresdel temple han presentat demandesjudicials, fins ara no ateses, contra elpas, tan a prop, de la tuneladora i delfutur tnel, alludint a elementspeculiars de larquitectura gaudiana

    (sostres amb trencads, etc). Els tcnicsde la companyia responsable de lesinfraestructures del tren han afirmat ques totalment segur.

    http://localhost/emporionou/images/num46/32Sagrada%20Familia.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/31President%20Zapatero.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/32Sagrada%20Familia.jpghttp://localhost/emporionou/images/num46/31President%20Zapatero.jpg
  • 7/29/2019 46 - octubre- 2010

    12/33

    12

    Qui no sap escriure encatal? (3)

    Recordem (emporion, nmerosanteriors) REGLA 1: exposvem les normesgenerals descriptura amb a o amb edels acabaments de paraules, delsplurals i de les formes verbals. REGLA 2: explicvem ls de lesconsonants S, SS, C, , Z.

    REGLA 3: article i apstrof

    ARTICLESEn catal, els articles tenen les formesel, la, els, les

    Els articles concorden en gnere inombre amb el nom que acompanyen:

    la taula, les taules, el llibre,els llibres, la cama,les camesAPSTROFEn les formes de singular, tant de

    mascul com de femen, larticlesapostrofa (sescriu amb una cometa) davant d'un nom que comena pervocal o per hel llibre lamicl'home la taulal'olla l'herba*Excepcions (important!)

    El femen no sapostrofa quancomena per i,u, hi o hu tones:

    la impressi la universitat lahumanitat la idea la ullera(per s que sapostrofen quan la i o la

    u sn tniques: lilla, lntima, lnica)Les formes de plural no sapostrofen:

    els amics els homes lesulleres les olles les herbesAix, escriurem:He donat les herbes a lamic de laMariaEls homes portaven les ollesEl llibre s a la taula del metge

    Lhome tenia lnima desfetaLa universitat s a lnica poblaciimportantLa unificaci de la humanitat

    Pretext

    Magrada trobar pretextos per animar-

    me a fer all que potser mai no faria sino quedessin mig amagades lesmotivacions reals dalguna cosa queminteressa. Si som sincers, totsutilitzem aquesta argcia perqudesitgem ser excusats davant actuacionsque es jutgen forassenyades idesmesurades. El meu pare, amant delcirc com era, quan jo era infant trobava

  • 7/29/2019 46 - octubre- 2010

    13/33

    13

    un magnfic pretext per portar-me ambell a Barcelona adduint que shavienacabat els cordons de sabata que venia ala botiga. Sempre coincidia que unacompanyia de circ actuava a la capital.

    Fer el viatge per proveir de cordonsresultava ms car que encarregar lagesti a un transportista, per era elpretext per gaudir dun bon espectaclede circ. Ara mateix, la comissi delAgenda Llatinoamericana est enprocs de realitzaci de tretze DVD detretze minuts de durada cadascun, en elsquals es tracten temes dinters:

    democrcia, ecologia, gnere, educaci,etc. Porten el ttol genric de Lexcusa.Els reportatges seran una magnficaexcusa, o pretext, per ajudar a debatreen centres escolars, associacions, etc.,uns temes que en cas contrari difcilmentsen parlaria.

    En arribar els ajuntaments democrticsben pocs municipis disposaven de

    museu. Aleshores vaig comenar a dirigir

    museus i em vaig trobar sense les

    oportunitats que hi ha ara per formar-se

    a partir de msters, cursos, etc. Els meus

    estudis universitaris no em servien per

    innovar en aquest camp. Al cap de poc

    vaig resoldre el problema: altres pasos

    amb experincia en aquest camp em

    podrien ensenyar. La premissa era ben

    certa, per havia trobat un magnfic

    pretext per viatjar. Em vaig proposar

    visitar cent museus cada any i ho vaig

    complir mentre em vaig dedicar a

    aquesta feina. Visitava ms de cinquanta

    museus durant les vacances i la resta, els

    caps de setmana o en sortides curtes.

    El pretext dels museus em va facilitar

    visitar els cinc continents. Quan el

    pretext s prou slid, dun tret mates

    dos pardals. En aquest cas, vaig aprendre

    moltssim dexperincies slides que vaig

    introduir malgrat lestranyesa daquells

    que consideraven que els museus eren

    establiments gaireb reservats a

    saberuts, tot i que sovint sn els menys

    sensibles. Aquells que em criticaven, alcap de poc em copiaven. Constatava que

    gaireb tot est inventat i que, com en

    qualsevol feina, no sha de tenir mandra

    per moures i veure qu es fa en altres

    llocs. Aprens all que cal fer i all que

    mai no sha de fer. Moltes vegades nhi

    ha prou dobservar.

    Grcies als pretextos descobrim el que

    daltra manera sens presenta invisible.

    Hem de donar suport a un jove que

    desitja anar a un pas empobrit. Deu

    pretendre ajudar. Nosaltres sabem que

    poc podr fer, ser un simple pretext

    perqu experimenti una vivnciaprofunda que el transformar grcies al

    seu contacte amb persones de gran

    riquesa humana. Quan ajudem

    immigrants, agafem-ho com un pretext,

    el substancial s que en sortim

    allionats. Parlar del temps que fa s un

    pretext per no perdre el contacte hum

  • 7/29/2019 46 - octubre- 2010

    14/33

    14

    amb qui trobem a lascensor, a la botiga

    o pel carrer. Pretextos, heus aqu una

    actitud que ens ajuda a no baixar

    daquest nostre mn i seguir-hi donant

    voltes sense saber gaire b on anem. Qui

    mor de vell grcies a la imaginaci per

    trobar bons pretextos per no dimitir es

    mereix un fort aplaudiment.

    Arbres de Torroella

    El parc de Santa Clara

    (Represa de larticle del mes de

    setembre.)

    El parc de Santa Clara est situat en unespai privilegiat i t una extensiconsiderable. Podria ser un lloc

    encantador, on segurament es vaninvertir molts diners per fer-lo i equipar-lo, i, en canvi, tan poc profit que entraiem!

    Suposo que la filera de xiprers que hi vanplantar tot voltant era per protegir-lo itancar-lo; per sembla que no nhi vahaver prou i shi va fer una tanca deparet viva davant o darrere dels xiprers:

    figueres, magraners, garrofers i arbustsde diferents menes han ocasionat amb eltemps una espessor exagerada. Era deforada obligaci fer-hi cabre tantavegetaci sense tenir en compte que lesplantes creixen? All s un embolic! Aixmateix, shi van installar mnegues peral rec que, per manca de manteniment,shan deteriorat. Les diferents espcies

    de xiprers, accies, pins... tamb hansofert danys, que ja deuen serirreparables inclinats com estanempesos per la tramuntana que tansovint ens visita, i no sha fet res perredrear-los. Tan fcil que hauria estatcorregir-ho a temps! s una llstimaveure que tot plegat ha generat una

    despesa malaguanyada. Tamb hi ha unamena de rec, una gran bassa, ambenormes pedres, lobjectiu de la qualdeu ser recollir laigua del torrent que,en cas de pluges fortes, condueix laiguaque ha anat baixant de la muntanya.Per s tan sec i hi ha tanta brutcia queen comptes dafavorir, dadornar unespai del parc, ms aviat fa pena de

    veure!

    Les poques accies que shi van plantar,unes quantes en un raconet de la partbaixa del parc, si fossin cuidades i el grupfos ms nombrs crearien un espai idealper al descans dels pares i avis queacompanyen els nens al parc infantil quehi ha al davant, amb una gran extensi

  • 7/29/2019 46 - octubre- 2010

    15/33

    15

    de gespa que alegra la vista, on podenjugar tranquils sense sentir-se vigilats. Enaquests llocs, posar-hi uns bancs perdescansar i una font daigua municipalsempre s convenient, aix com vistoses

    papereres amb les recomanacionsnecessries per guardar el lloc net dedeixalles. Els vilatans hi podrem ferpetites excursions amb bicicleta ocaminant, amb la seguretat que enarribar-hi podrem descansar i refrescar-nos a lombra de les boniques i, amb elsanys, frondoses accies, amb lagradableventet de marinada que gaire mai no hi

    falta.

    La cura del parc suposo que noimplicaria unes despeses excessives, i elsmateixos experts jardiners municipalspodrien ser suficients per mantenir-lopresentable. I per qu no anar un xicms enll i que un vigilant pogus

    treballar-hi fent el manteniment iconvertint el parc en un indret molt msacollidor?

    Que tot aix que dic superaria elpressupost? De cap manera! Si algsentretingus a comptar tota la cosaintil que shi ha fet ens sobrariendiners. I manimo a escriure aix perqu

    eI nostre senyor alcalde, Josep MariaRuf i Pags, ens diu en lltim butlletdinformaci municipal: Tan importantcom pensar en grans obres i fer nousequipaments per atendre les necessitatsde la poblaci s vetllar per laconservaci del que ja tenim. Hi estemdacord!

    l el que no em puc callar s que una partdel parc de Santa Clara sha convertit enterreny envat per gossos duna maneradesvergonyida, i daix nhaurien detenir cura els propietaris daquests

    animalets. Qui ha decidit de tenir un gosha de saber les obligacions que aiximplica. Gaireb tothom els cuida b iresulta bonic veurels passejar, crrer osaltar pel parc controlats pels seus amos,per per respecte a la resta dusuaris hiha uns mnims que, tal com recomanen

    els cartells, cal complir, com per exemple

    recollir les deposicions. No costa gensanar provet dun parell de bosses,recollir-ne les deixalles i llenar-les a lespapereres. I que consti que ja hi ha quiho fa, per la majoria no!

    I ara que ja tenim el parc de Santa Claraarreglat, tamb ens han informat que laconstrucci de lEspai Ter avana i que

    potser que lany vinent es podraninaugurar algunes dependncies i la zonadaparcament.

    Deixeu-me somniar una mica: en el meusomni veig que al carrer del Riu shi hafet un passeig que arriba fins al Ter. Quela carretera s bona (no hi ha pols) i que

    el passeig s ombrvol, amb cmodes

  • 7/29/2019 46 - octubre- 2010

    16/33

    16

    bancs per reposar, un carril bici, un per avianants, per fer esport, crrer,passejar... Quan ets al riu hi ha un petitbosc darbres a la mota, i les vores snnetes i cuidades fins a la Resclosa. Al bell

    mig daquest bosquet hi ha un amplecorriol, on s molt agradable de passejar.A la Resclosa, la caseta que hi havia permoure les comportes i el bramador, handesaparegut. Noms shi veu un monlitamb antiqussimes pedres que recordenal vianant lany i el personatge que el vafer construir. El rec que condua lesaiges al Mol de Dalt ja no s til i el

    bramador, tampoc. Noms queda el llargmur de contenci que regula el correntdel Ter i que va de banda a banda de riu,per on laigua salta abundant, neta icantarella, corrent joiosa fins a fondresen el mar. El Ter s feli, lhan netejat afons. Hi ha un guarda daiges al serveidel nostre municipi i els altres riberencs

    propers. El riu pot presumir de la sevabellesa i gaudir de ladmiraci de qui shiapropa.

    s un somni! S, un bonic somni, per quisap si un dia no tan lluny el meu somnipot ser una feli realitat. Tant de bo!

    Sant Gens, patr deTorroella de Montgr

    El 25 dagost vrem celebrar la Festa deSant Gens, patr de Torroella deMontgr.

    Aquesta afirmaci mereix algunesanotacions. I jo mateix em pregunto i hofaig extensiu a tots els lectorsdemporion, qu suggereix la paraulapatr? La resposta sembla quasi evident:patr vol dir protector, defensor contra

    les adversitats i els entrebancs quesovintegen. Els goigs que cantem hanafavorit aquesta interpretaci, totrepetint, desprs de cada estrofa,protegiu la nostra vila, excels mrtirsant Gens.

    Segurament que la rutina ens ha fet

    oblidar que aquests cants pics queexalcen les proeses llegendries i elsavatars mtics del sants van nixer i esvan difondre en una poca en qu ladevoci suplia la investigaci i elcomproms teraputic, i en qu la cinciaera incapa de constatar que la terra erarodona i girava al voltant del sol. Era unapoca en qu la religi constitua un

    refugi per a la ignorncia i la resignaci.

  • 7/29/2019 46 - octubre- 2010

    17/33

    17

    Du i els sants havien de solucionar elssotsobres que els homes mateixosprovocaven i davant del quals esreconeixen incapaos de lluitar. Lesdesgrcies i les malalties eren el resultat

    dun repartiment aleatori, arbitrari isovint injust per part de Du, queapareixia insensible a la innocncia demoltes vctimes. Per aix calia reclamar,fins i tot amb certa impertinncia, laprotecci dels sants amb novenes,prometences i penitncies per fer valerla seva intercessi a lhora de desviaraquests mals, destalviar-se aquests

    patiments com ms millor. Com sihagussim de canviar lactitud dun Duque feia el sord a les nostres sollicituds.

    Ens hem oblidat de tot aix i encaraperduren, en la nostra devoci als sants,moltes daquestes perspectivesesbiaixades. Si volem redrear el perfil

    raonable del patronatge, hem dacudir auna parbola ms suggerent i tamb benpropera: els patrons sn aquells primersdibuixos que els sastres i les modistesfan servir per tallar amb precisi lespeces dun vestit.

    Les vides dels sants patrons sn aquestsprimers dibuixos que hem de posar

    sobre les nostres vides per anar-lesmodelant i tallant, seguint les fites queells han marcat com a segures, perassolir una vida serena, joiosa i plena,acoblada al projecte que Du hadissenyat per a tots els homes i dones,fent-los partcips de la seva bondat i delseu amor.

    Des daquesta perspectiva conventendre i viure la devoci als sants,especialment als sants patrons, no comun escut protector contra all quehabitualment qualifiquem com a mals o

    desgrcies, sin com un reforantgarantit per afrontar-los amb el cap benalt, per interpretar-los com unadeficincia corregible de la nostrafragilitat i com un repte per treure forcesde flaquesa i lluitar incansablementcontra les seves arrels ms profundes,que sn la nostra ambici desfermada iel nostre afany dacumular satisfaccions,

    encara que sigui sostraient-les als altres.Es tracta de capgirar el barem permesurar la bondat dels esdeveniments.Recordem aquell pensament del Llibrede la saviesa: Als ulls dels insensatssemblava que morissin; la seva partenaera tinguda per un mal; el seu trasps,aparentment, era un desastre. Per ells

    han trobat la pau.

    De sant Gens dArls en tenim moltesreferncies i poques dades histriquesfefaents. Gens significa engendrat auna nova vida mstica, era escriba,estengraf, notari...

    Sabem que va preferir plantar cara al

    tribunal que condemnava els cristiansque continuar essent cmplice, encaraque passiu, daquella barbrie. Vapreferir compartir la sort de les vctimesi convertir la mort en martiri, entestimoni de solidaritat, llavor de novarebellia contra la injustcia i el patimentdels febles, dels que tenen fam i set de

    ser justos i sn perseguits precisament

  • 7/29/2019 46 - octubre- 2010

    18/33

    18

    per aquesta causa. Com li podemdemanar que ens alliberi de malalties idesgrcies?

    El patronatge de sant Gens ha de

    consistir a acceptar la seva interpretacidel que significa una bona vida i viure-lade tal manera que lanem conquerint pera nosaltres i per als que tenim al voltant.Cantem els goigs de sant Gens amb totlentusiasme de qu siguem capaos,per, mentre cantem la tornada, encaraque sigui en veu baixa, anem dient:Protegiu la nostra vila del progrsegoista i insoldidari, dels enfrontamentscanites, de lafany de ser els primersesclafant els altres, danar farts mentrehi hagi qui passa gana... Que sigui elpatr segons el qual anem tallant lespeces de la nostra vida per fer-nos elmateix vestit que a ell lha fet mrtirgloris.

    s de sentit com

    Sovint, discutint sobre temes ambientalsamb amics i no tan amics, he topat ambun argument de gran simplicitat perque curiosament qui l'emet solconsiderar irrefutable: s de sentit

    com, em diuen

    Massa vegades resulta que el sentitcom d'aquella persona no coincideixamb el meu. En el mn de la filosofias'ha escrit extensament sobre la qesti:qu cal entendre exactament per sentit

    com? En la seva accepci actual, la queutilitzen els poltics de manera recorrentper convncer l'electorat, el sentit comes refereix a conclusions o propostesque es consideren lgiques, fruit d'unjudici assenyat. En aquesta direcci, perexemple, s de sentit com no endeutar-se fins ms enll del que un pot assumir,s all de no estirar ms el bra que la

    mniga que diu el coneixementpopular. Originalment, per, el significatde sentit com es referia simplement alconsens que existia entre una majoria al'hora de jutjar quelcom. Seguintl'exemple anterior, si la majoria depersones i empreses decideixen ques'han d'endeutar fins ms enll de les

    seves possibilitats reals, el sentit com jano obeeix a la lgica de no estirar ms elbra que la mniga, sin que el sentitcom dicta que un ha d'acceptaroneroses hipoteques a quaranta anysvista o que l'estat ha de fer una cosasimilar per rescatar el sector financer,malgrat que aix dispari el deute pblic.Normalment, ambds significats de

    sentit com haurien d'anar lligats: lamajoria de la gent hauria de considerarencertat all que dicta la lgica. En moltscasos, per, les dues perspectives nos'avenen. Reprenent l'exemple: el sentitcom definit per la majoria ha provocatque molta gent s'enganxs els dits en elmercat immobiliari i de les finances,mentre que un sentit com definit per la

  • 7/29/2019 46 - octubre- 2010

    19/33

    19

    lgica ja va preveure que aquestasituaci acabaria enfonsant-se. Quelcomsimilar ocorre quan hi ha qui exigeixmillors serveis pblics, per s'indignaquan ha de pagar-los a travs d'una

    pujada dels seus impostos.

    El mn del medi ambient est ple decontradiccions entre el que mostra lalgica i el nostre comportament com aespcie. Les cincies de la biologia il'ecologia han demostrat de manerairrefutable com la nostra espcie, comtotes les altres, depn d'una bonaqualitat ambiental per a la sevasupervivncia. Des de l'aire querespirem, l'aigua que bevem o elsaliments que ingerim, tots provenen delmedi ambient. La lgica dicta que si escontaminen aquests recursos, elsperjudicats en ltima instncia en seremnosaltres mateixos. s de sentit com,

    doncs, preservar el seu bon estat. Itanmateix bona part de la humanitat escomporta com si aix no ans amb ella.

    Prenem, per exemple, la normativa ques'instaur l'any passat a l'reametropolitana de Barcelona per la qualels vehicles no podrien circular a ms de80 km/h. Es tracta d'una mesura que ha

    demostrat en diverses grans ciutatssser capa de millorar el flux del trnsit,reduint tant la contaminaci atmosfricacom el nombre i gravetat dels accidentsque es puguin produir. Potser el fet deser una lgica que probablement vacontra la intuci, ha provocat que no espogus traduir en un sentit com

    defensat per la majoria. Tot i els

    mltiples beneficis que comporta, unabona part dels conductors afectatsexpressa el seu malestar amb la mesura,ignorant tota lgica que pugui tenir itransformant en sentit com, compartit

    per la majoria, el fet d'oposar-se arespirar un aire ms net.

    De fet, a mitj termini la qesti delsvuitanta passar a ser anecdtica. Lalgica mostra com el petroli queutilitzem de forma massiva per amoure'ns s limitat, i per tant el sentitcom ens hauria de dir que cal fer-ne uns racional i cercar alternatives. Encontra d'aquest sentit com, actuemcom si aquesta font d'energia barata fosillimitada, subvencionem la compra devehicles que funcionen cremant petroli,ens preocupem quan les vendes decotxes cauen per la crisi i omplim ms ims territori de carreteres i autovies

    com qui no s'adona de res, en pro d'unsuposat desenvolupament. El sentitcom que s'ha instaurat per majoria sel de seguir consumint a tot drap, com siel PIB pogus crixer indefinidament enun mn finit. I les vies de comunicacicom ms grans millor, com si el dem noexists, o millor dit, com si el dempogus seguir el ritme de l'avui.

    Les conseqncies d'aquesta dinmicasn prou evidents per qui les vol veure.La immensa majoria dels cientfics delclima han arribat a la conclusi que elsgasos que es desprenen de la combustidels derivats del petroli estan causant unescalfament del planeta, tal com

    evidencien els registres de temperatures

  • 7/29/2019 46 - octubre- 2010

    20/33

    20

    a tot el mn. El sentit com ents comuna conseqncia de la lgica ens diriaque cal canviar alguna cosa del sistemaper tal d'evitar un escalfament excessiudel planeta. El que sentim, en canvi, sn

    les veus de la indstria del petroli que atravs de la premsa fan d'altaveu de laminoria de cientfics escptics, o queminimitzen els impactes que esproduiran o b que relativitzen lamagnitud del factor hum que hi ha enl'escalfament. Els estudis sociolgicsmostren com en els darrers anys estanaconseguint un canvi enorme en la

    mentalitat de la gent respecte elproblema. Mentre que pocs anys enrerela majoria d'enquestats reconeixien lagravetat del problema, actualment unpercentatge molt major es mostrareticent a acceptar que el problemaexisteixi. Estem veient com s'esttransformant el sentit com, des de

    respondre a la lgica davant l'evidnciacientfica fins a abraar una fe quefomenta la ignorncia del problema iprofessa la inacci davant daquest perpoder mantenir un tren de vidainsostenible. Quan una majoria de lasocietat estigui convenuda que no hi haescalfament, aquest tema desapareixerde l'agenda poltica i dels informatius.

    Aix s, aqu al Mediterrani en patiremmolt directament les conseqncies,sobretot a l'estiu.

    I s que per molt que ens encaparrem aescollir una veritat per majoria, la qualconvertim en sentit comdogmticament, el sentit com imposatper la lgica, al final, sempre s'acaba

    imposant. Mentrestant, per, hi hatemps per creure'ns el sentit com queens vulguem creure, ben allunyat de lalgica: que venent ms cotxes sortiremde la crisi, que som immunes als

    productes qumics amb els quals laindstria alimentria protegeix la fruita iverdures de plagues, que el mediambient ha de quedar en un segonterme davant de la recuperacieconmica, que els 80 km/h sn unengany per posar ms multes, que lessequeres s'arreglen encomanant-se alssants, que la tecnologia ja trobar alguna

    soluci, que podem comprar bitlletsd'avi a 10 euros sense contribuir alcanvi climtic, que els parcs naturals elsimpulsa un obscur lobby o influent sectaambientalista per foragitar els pagesos ino pas per protegir la biodiversitat, queles partcules que surten dels tubsd'escapament no tenen cap relaci amb

    l'increment de malalties respiratriesdels darrers anys o que l'escalfament delplaneta s una invenci d'algunscientfics pagats per grups de ricsecologistes. Afortunadament, quan laveritat desemmascari les moltesfalsedats que hem optat per posar-nosdavant els ulls, sempre podrem dir, comhem fet amb la crisi financera, que

    nosaltres ja ho viem venir, era de sentitcom.

  • 7/29/2019 46 - octubre- 2010

    21/33

    21

    La UE ha de fer un pasendavant

    Davant levoluci del mn, que cadavegada s ms globalitzat, amb rees depoder ms concretes i ms grans, elsestats de la Uni Europea,individualment, van perdentprotagonisme i capacitat dinfluir. Lafrmula perqu aix no passi ja la tenim,s la Uni Europea, entesa amb la sevaglobalitat i amb capacitat econmica,que ja la t, i poltica, aspecte en el qual

    encara ha davanar molt. Avui en dia,els Estats Units duna banda i els estatsemergents com la Xina, lndia o el Brasilper una altra tenen molt a dir en elconcert mundial. I s en aquest escenarique la Uni Europea no acaba darrencardes del punt de vista poltic, tot i lespossibilitats que aporta el recent Tractatde Lisboa, fet que deixa lrea

    econmica ms potent del mn, si homirem respecte al producte interior brut(PIB) agregat de tots els vint-i-set estats,en una situaci dindefensi poltica i,per tant, de manca de capacitat dinfluir ide ser un actor important en el mnactual. Convindria que els flamantscrrecs del president del ConsellEuropeu amb carcter fix i la potenciaci

    del crrec de lalt representat per a laPoltica Exterior, que aporta el Tractat deLisboa, es mostressin amb tota la sevacapacitat i aconseguissin que la UniEuropea fos vista pel mn com una

    unitat econmica, que ja ho s, isobretot com una unitat poltica, tant pelque fa a les poltiques dinterior com lesdexterior. Perqu aix sigui una realitat,els temes importants com la crisieconmica (cercar una soluci en claueuropea), la immigraci (crear unapoltica dimmigraci comuna), eltractament de les minories (evitar el que

    fa Frana amb lexpulsi dels gitanos),lenergia (establir una poltica comunadenergia), el Servei Exterior Europeu(establir els mecanismes que el facinpossible) i daltres han de deixar de sertractats per cada estat individualment ipassar a ser gestionats en clau europea.Si Europa no adopta aquesta direcci,

    anir quedant al marge dels mbits dedecisi mundial i anirem perdentcapacitat dinfluir i de defensar elsinteressos i la seguretat dels ciutadanseuropeus.

    Lesquerra conservadora

    En aquests temps postmoderns de crisi

    de valors i de canvis en perspectiva, en

  • 7/29/2019 46 - octubre- 2010

    22/33

    22

    els quals la sentncia del TribunalConstitucional ha deixat clar que lnicapossibilitat de supervivncia com a nacidiferenciada s lestat propi, laciutadania veu els partits poltics

    tradicionals com unes empreses derepresentaci ideolgica i de gestiinstitucional, lobjectiu nic de les qualss obtenir el mxim benefici, en formade crrecs electes i de designaci, perrepartir-lo entre els associatsprofessionals, tal com ho assenyalaFrancesc Codina al diari Avui (p. 5, 19 dejuliol de 2010). Gaireb tothom els ha

    deixat de considerar instruments vlidsper aconseguir canvis poltics profunds.

    En aquest context, el progressismeoficial a Catalunya, i tamb a Espanya,que acumula un poder poltic immens, estroba en un moment de desconcert idesorientaci. Veiem el PSC governar la

    ciutat de Barcelona ininterrompudamentdes de 1979 i els barcelonins que tenenal voltant de quaranta-cinc anys ni tansols recorden cap alcalde que no hagiestat socialista. En Salvador Cot apunta(El Temps, p. 17, n. 1361) que aquestaocupaci llargussima del podermunicipal s, a hores dara, la principa lfeblesa del projecte del PSC en lmbit

    dels ajuntaments. Les vint-i-cinc ciutatscatalanes ms poblades sn governadespel PSC amb lnica excepci de SantCugat. I la majoria, des de fa ms detrenta anys. Els seus ciutadans fa tempsque shan acostumat que sigui el mateixPSC que vagi renovant lalcalde,generalment a mitj mandat, quan al capde quinze o vint anys els sembla que ja

    s massa vist. Aquesta conducta haburocratitzat les administracionsmunicipals que shan sobrecarregat depersonal de confiana que a la llargaacaba rovellant el sistema, lomple de

    tics i el funcionaritza. El municipalismedel PSC ha perdut aquella imatgeinnovadora i progressista dels primersanys i ha passat a ser vist com un llastimmobilista que mant una actitud,potser involuntria, a la defensiva inetament conservadora i prepotent a lamajor part dels llocs on fa tants anys quemana.

    Aix mateix, hem sentit significatiusgovernants del poders PSC que davantde la inesperada i massiva respostaciutadana de les consultes per laindependncia o en relaci amb lesperitde la multitudinria manifestacipopular del 10 de juliol, ens adverteixen

    amb arguments de poc pes de no anarmassa enll en la reacci al TribunalConstitucional, no fos cas que posssimen perill all de Catalunya, un solpoble, un tab que abans potser servia,per que ja ha quedat obsolet i sensecausa. Aix, doncs, el ministre CelestinoCorbacho es mostr clarament contrarial dret a lautodeterminaci de

    Catalunya i sentenci el dia 20 de junyque si de cas, en un referndum sobrela independncia de Catalunya, votariano. La ministra Carme Chacn vacelebrar tamb el 95 % de lEstatutconquerit. El 25 dabril, en la quartaonada de consultes (1,3 milionsdhabitants amb dret a vot), Montilla vadir que ni ell ni el PSC no hi donarien

  • 7/29/2019 46 - octubre- 2010

    23/33

    23

    suport i Montilla sen va abstenir. I Nadaltamb. Tot aix amb un 20 per centaproximat de participaci i ms del 90 %de ss.

    El PSC va maniobrar fins al lmit peresquivar el lema unitari de lamanifestaci del 10 de juliol Som unanaci. Nosaltres decidim. Els mateixossocialistes no varen ser capaos detraslladar a Madrid el missatgepresidencial de rebuig de la sentnciadel Tribunal Constitucional per noincomodar el PSOE.

    Aquest s el PSC que sempre sha ventatde ptina de modernitat i decosmopolitisme, i que paradoxalmentactua com un partit ancorat en elconservadorisme, en el mantenimentacrtic de lordre constitucional espanyoli amb pnic als actuals i renovats anhels

    democrtics de sobirania, progrs i msllibertat per al poble de Catalunya.

    El PSC, amb la seva actuaci (fets i noparaules), avala lestablishmentautonomista amb vocaci desdevenir elmur de contenci del sobiranismetreballant de bracet amb el reaccionariPartit Popular. En els trenta darrers anys,i malgrat el seu sectorcatalanista minoritari, el PSC no hademostrat valentia nacional ni una solavegada. Ha esdevingut el cmplice tildun PSOE que ha perjudicat i lesionatels interessos de Catalunya encircumstncies tan conegudes, entredaltres, com la LOAPA, les votacions en

    contra de les seleccions esportives

    catalanes, o les esmenes a lEstatut de2006 durant el seu trmit al Congrs delsDiputats.

    A aquesta esquerra poderosa i

    tremendament conservadora cal oposarla fora dels nous temps i el progrs deles noves idees. Potser s que entre totsshauria de fer possible all tanengrescador que deia Stefan Zweig(1881-1942): La justcia ha de triomfarsobre el poder, els ideals sobre larealitat, el futur sobre el present.

    Amb pretext o sense

    Com a membre del Consell de Redaccidaquesta revista, he tingut el privilegide llegir amb antelaci lescrit que enaquest nmero es publica del bon amicJoan Surroca. Pretext ns el ttol i enssuggereix fer servir pretextos, excuses

    que justifiquin actuacions que a vegadeses poden considerar forassenyades odesmesurades. Ens parla de lafecci delseu pare pel circ i de com el feia servir aell, de petit, com a pretext per anar-hi. Sihi pensem una mica, tots hem fet serviralguna vegada algun pretext per feralguna cosa que ens agrada o per algun

    motiu ens interessa. Jo i la meva dona

  • 7/29/2019 46 - octubre- 2010

    24/33

    24

    tenim la sort danar sovint a Menorca,una illa meravellosa, amb lexcusaprimer danar a veure la meva filla, queviu amb la seva parella a Biniancolla, unapetita i tranquilla cala del municipi de

    Sant Llus, i segon, encara ms, amb elpretext de gaudir de la nostratrempadeta nta Aina, de set mesos.Quin bon pretext per gaudir delentranyable ofici de fer davi.

    Per la meva feina en aquesta revista sprimordialment parlar de cinema ivoldria fer servir el pretext per convidar-vos a gaudir de quelcom que potsersense aix no gosareu fer. Moltesvegades he pensat que shauriadorganitzar un cicle de cinema que espodria titular Pellcules per als petitsque han de veure els grans. Tot aixperqu actualment hi ha un bon nombrede pellcules dirigides al pblic infantil,

    tan interessants en molts aspectes, queles fan tant o ms apropiades per a unpblic adult, capacitat per copsar moltesvirtuts que segurament passendesapercebudes pel pblic infantil, tot ique les gaudeixin per molts altresaspectes, fcilment comprensibles perells. Per no gosem entrar en una salaon es projecta un daquests films perqu

    jutgem forassenyat fer-ho. Quinapersona de seny satreveix a entrar,sense ms, a una sala de cinema perveure una pelli de ninots? Potser no ensmanquen ganes, per cal trobar-hi unpretext.

    Lany 1995 va ser un any clau en la

    histria del cinema, no noms perqu es

    va celebrar el centenari del seudescobriment, sin perqu Pixar varealitzar el seu primer llargmetratgeanimat i ho feia per ordinador. Lapellcula es va dir Toy Story i fou

    produda i distribuda per tot el mn perla productora Walt Disney, associadaamb Pixar. Fou una nova maneradentendre el cinema danimaci nonoms per les possibilitats que aquestanova tcnica oferia, sin per com la gentde Pixar la va utilitzar. Amor als detalls,personatges plens dhumanitat, boneshistries allunyades de la sensibleria

    sovint cursi de les tpiques obreswaltdisneyanes. En definitiva, obres queemanaven un gran amor pel cinema.Desprs van fer Nemo, Monstruos, ToyStory 2, Cars, Wall-E, etc. Totesconsiderades autntiques obres mestres.

    Quinze anys desprs, el talent de Pixar

    no noms continuava igual sin quesuperava el que podia semblarinsuperable. Pixar, malgrat fortesdiscrepncies en certs moments,continuava unida (finalment ha estatcomprada) per la Walt Disney i aquestafany de superaci s una realitat.Perqu la seva darrera obra, Toy Story 3,s cinema en estat pur. Una delcia per al

    bons amants del set art. Una obramestra absoluta.

    I ara tenim el pretext. El proper dissabtedia 9 doctubre, a les 7 de la tarda, secelebrar al Cinema Montgr una sessiespecial. Ser un acte solidari en beneficide La Fundaci Oncolgica Girona, Lliga

    Catalana dajuda al malalt de cncer.

  • 7/29/2019 46 - octubre- 2010

    25/33

    25

    Desprs de la projecci de la pellcula hihaur tastets de xocolata, amb coca depa, melindros, bunyols i begudes, totplegat amb la desinteressadacollaboraci de molts comeros de

    Torroella i lEstartit. La pelli que esprojectar ser Toy story 3. Quina bonaexcusa per veure-la. Quin gran pretextper anar al cinema a veure unaextraordinria obra danimaci de lafirma Pixar.

    Aquest film que tanca la trilogia de ToyStory s com una daquelles atraccionsde fira de la qual no voldries baixar mai.Una obra mestra que barreja sviamenttots els gneres, des del western fins alterror, i que aconsegueix momentsmgics que culminen amb un final depell de gallina. Cinema en estat pur.

    Quin pretext tan bo per participar amb

    una obra solidria i veure, segurament,la millor pellcula de lany. Amb pretexto sense, no us ho perdeu.

    Inaudit

    Heu vist mai ms de 1.200 personesballar plegades la sardana Torroella, vila

    vella a la plaa de la Vila de Torroella deMontgr?

    Aquest fou lefecte aconseguit eldivendres 27 dagost de 2010, un xic

    passades les 11 de la nit, com a coloffinal de lestrena dInaudit, Vicen Bou iGeli.

    Enguany es commemora el 125aniversari del naixement de lillustrecompositor torroellenc i lAgrupaciSardanista Continutat no podia passarper alt aquesta efemride. Aix ens horecorda Josep Pujadas, que va proposarde muntar un espectacle coreogrfic apartir de la composici musical de VicenBou, Vicentet, com sel coneix aTorroella.

    A travs de lesbart Montgr, ms dunacinquantena de persones (entre vestuari,

    disseny, balladors, msics, guionistes,coregrafs) van posar fil a lagulla alprojecte que tindria per nom Inaudit,Vicen Bou i Geli.

    Aquest s lobjectiu: oferir una propostacoreogrfica i musical indita, original iinesperada.

    I donem fe que, a tenor de la reacci delpblic, lobjectiu sha aconseguit.

    El gui de lespectacle s senzill icomplex alhora. En tot cas, molt benredactat i documentat per part de JaumeNonell, sabadellenc molt vinculat a

  • 7/29/2019 46 - octubre- 2010

    26/33

    26

    lAgrupaci Sardanista Continutat desde fa ms de vint anys.

    Es pretn realitzar un viatge que faci lacoreografia de diferents obres musicals

    de lautor, lligades sempre amb lesdiferents etapes de la seva vida.

    Aix, durant la primera part, esreprodueix una festa major de Torroelladun segle enrere amb ball de gegants icapgrossos, sardanes, valsos i pasdobles.

    Aix s com Vicentet aconsegueix un xiti reconeixement prematurs en quant a

    msic i compositor. Melodies senzilles,fcilment identificables i sovintinterpretades.

    La fama de lautor traspassa fronteres.Les seves peces sonen en cabarets i salesde festa de Barcelona, Pars i BuenosAires. s el moment de mxima eufria i

    reconeixement.

    Per no es pot oblidar una etapa msfosca, no tan fructfera. Amb defensorsper tamb amb grups detractors. Bous, Bou no i Ombra i llum sn peces queho demostren.

    Finalment, Vicentet torna a Torroella, lavila natal, i all recupera la inspiraci. sel moment descriure Pescadors, Bonscatalans, Record de Calella i la clebreTorroella, vila vella, entre daltres.

    s lescena final de lespectacle on msduna trentena de balladors interpreten

    la pea Nou esclat, la qual arrenca elsaplaudiments espontanis del pblic.

    La part musical va a crrec del msicestablert a casa nostra Jordi Molina. Enfa els arranjaments i dirigeix la formacimusical creada exclusivament per aaquest espectacle. En definitiva, sis

    msics de gran bagatge musical idextraordinria qualitat artstica. sespecialment emotiu el moment queJordi Molina surt al bell mig de lescenariper interpretar un fragment deSentiments, amb un solo de tenora.

    La coreografia ha estat encarregada aSebasti Vilanou, que ja ha treballatanteriorment amb lesbart Montgrdirigint lespectacle El flautista delMontgr.

    Ha sigut lencarregat de combinar elspassos tradicionals de la sardana ambaltres elements de dansa tradicionaldarrel catalana i amb elements de dansa

    ms contempornia.

  • 7/29/2019 46 - octubre- 2010

    27/33

    27

    Altres collaboracions que cal agrair snles de Josep Ahumada i AssumpciCapella en el vestuari, Glria Pujadas enel disseny grfic, Judit Pujad i EvaTrulls en lletra i veu, i finalment Fanny

    Pujadas en la veu en off.

    I, com no, els ms de quaranta dansairesque llueixen sobre lescenari i tot elpblic present en lestrena,especialment la famlia del compositor.

    En definitiva, un nou xit en el palmarsde lAgrupaci Sardanista Continutatque, esperem, sen pugui gaudir enmolts altres indrets de Catalunya idarreu.

    A l'aguait del nostrepatrimoni

    El passat mes de juliol publicvem unaeditorial en la qual exposvem la nostrapreocupaci perqu, desprs dhaver-setallat el pi del Passatge de la Muralla,ara es preveiessin tallar els dos pins de laPlaa dels Dolors. Pins de ms decinquanta anys.

    Segons sha pogut comprovar, lesnostres preocupacions no afectaren nials responsables municipals ni als seustcnics. Els pins shan tallat sense capmena de remordiment. Els tcnics

    municipals van assegurar que aquestspins no es podien salvar, cosa que escontradiu amb la nostra opini i la delstcnics que ens assessoren.

    Sha volgut compensar replantant-hilantiga alzina que es va arrencar de laplaa quan es va fer la remodelaci deles voreres al voltant de ledifici delRecer. Est b, per s una llstimaperqu els dos pins i lalzina haurienpogut presidir amb solera la nova plaa.Entre els tres haurien sumat uns cent-cinquanta anys.

  • 7/29/2019 46 - octubre- 2010

    28/33

    28

    Parlem de cincia? (2) Reflexions

    El mes passat vaig exposar en aquest

    espai les dues formulacions de la teoriade la relativitat (la restringida i lageneral) proposades per Einstein elsanys 1905 i 1916, respectivament.

    La teoria quntica o mecnica qunticas tamb de principis del segle XX itamb ha revolucionat la cincia i latecnologia. Com deia Feynman, un dels

    seus mxims creadors, poca gent entnla teoria de la relativitat, per la teoriaquntica no lentn ning. Es referia alsmisteriosos fenmens que aquestateoria descriu, que semblen de bruixeria,per que han estat comprovats i aplicatsamb una enorme eficcia. No sabem perqu passen les coses que descriu, per

    s ben cert que passen i les aprofitemquan construm mbils, ordinadors,satllits, etc.

    Ja vaig dir el mes passat que unsinvestigadors estan intentant aplicar arala teoria quntica a la medicina. Sninvestigadors de lInstitut de CinciesFotniques de Catalunya (ICFO) i estan

    estudiant si un virus pot ser en dos llocsalhora!

    Lany 1900 el fsic Max Planck va teniruna intuci genial: que lenergia no creixo decreix en forma contnua, sin perpaquets denergia. Aix, si fem sonar unviol amb una certa intensitat (volum de

    so) i volem augmentar aquesta

    intensitat, encara que ens sembli que hopodem fer de forma contnua, en realitatho fem per salts molt petits que nopodem notar, o sigui, per molt menutspaquets denergia. (s com si la

    naturalesa ens permets beure lacervesa a glops, amb un lmit del glopms petit possible, per no en un raigseguit.) Al paquet ms petit denergia,Planck el va anomenar quntum. Daquve el nom de mecnica quntica o teoriaquntica.

    Apareix aqu tamb Albert Einstein,autor de la teoria de la relativitat.(Vegeu larticle del mes passat.) Lany1905 Einstein va estudiar per qu quanun metall rep un raig de llum, el metallemet electricitat. (Daquest fenomensen diu efecte fotoelctric, que s elque t lloc quan entrem en una botiga iun llum infraroig ens detecta: es fa un

    corrent elctric i sobren les portes.)Com a resultat daquest estudi, Einsteinva demostrar que la llum est formadaper partcules, s a dir, petits paquets oquntums de llum, que anomenfotons.Amb aix Einstein demostrava que lateoria del quntum denergia que haviaanunciat Planck era certa. Per aquestdescobriment Einstein va rebre el Premi

    Nobel.

    Per la teoria dels quntums reservavasorpreses als cientfics. Si es fa passarllum per unaescletxa i es posa unapantalla al darrere, com s natural, surtuna zona clara sobre la pantalla. Ara, sifem passar la llum per duesescletxes, a

    la pantalla de darrere hi apareixen zones

  • 7/29/2019 46 - octubre- 2010

    29/33

    29

    clares izones fosques. Veurem el mateixsi provoquem ones a laigua dunapiscina i les fem arribar a un obstacle,primer amb una obertura i desprs ambdues. Tant la llum com laigua

    apareixeran al darrere tal com mostra lafigura 1.

    Daquest fenomen sen diu difracci idemostra que la llum tamb escomporta com una ona. Cal, doncs,pensar que la llum s feta de partculescom havia demostrat Einstein (efectefotoelctric), per tamb s al mateixtemps una ona (difracci).

    El fenomen es pot veure

    esquemticament a la figura 2, on esdibuixen les zones clares i les zonesfosques quan la llum passa per duesescletxes.

    Ara ve el misteri. Si primer es fa passarllum per una escletxa (posem la de ladreta), com s natural es veu a lapantalla noms una zona clara. Passa elmateix, es veu noms una zona clara siprimer es fa passar la llum per laltra

    escletxa (la de lesquerra). Per sidesprs sobren totes dues escletxes almateix temps, a la pantalla de darrere hiha zones clares i zones fosques. Comho saben els fotons que passen per

    lescletxa esquerra que no handilluminar all que illuminaven abanspel fet que tamb vnen fotons perlescletxa dreta?

    Passa el mateix si ho fem ambelectrons, la qual cosa vol dir que nonoms lenergia (fotons) sin tamb lamatria (electrons) s alhora partcula iona.

    Encara ms misteris. Si es van enviantelectrons dun en un i es colloca a lapantalla un sensor delectrons, si hi hauna escletxaes detecten electrons, dunen un, a tot arreu, per si hi ha duesescletxes, hi ha zones on no es detecta

    cap electr. Sembla com si cada electrendevins per quin cam ha de passar sihi ha dues escletxes, o per quin cam hade passar si noms hi ha una escletxa.

    No cal dir que tot aix noms t lloc enel mn ultramicroscpic. Sabem perexperincia que aix mai no passaria siamb un can especial tirssim pilotes detennis per dues escletxes! Anirien pilotesa dues franges de la pantalla, procedentsde cadascuna de les dues escletxes.

    Per avui potser ja nhi ha prou, el mesvinent exposar quina teoria shaproposat per explicar tots aquestsfenmens i experiments. De moment,

    noms voldria afegir que, com se sap,

  • 7/29/2019 46 - octubre- 2010

    30/33

    30

    totes les teories que acompanyenlestudi daquests fenmens requereixenla utilitzaci de matemtiques dun nivellmolt alt. Per exemple, quan Einstein vaestudiar la teoria de la relativitat va fer

    s dunes eines matemtiquesanomenades tensors, les quals li vacostar molt daprendre. Ara compteunosaltres...

    Poemes d'arreu del mn

  • 7/29/2019 46 - octubre- 2010

    31/33

    31

    La cuina de la Catrina

    BOTIFARRA DOLA AMB POMA

    Ingredients:

    Botifarres Pomes Canyella Llimona Sucre Oli Aigua Garnatxa

    Preparaci:Peleu les pomes, traieu-ne el cor, talleu-les de dalt a baix en 6 trossos, ruixeu-lesamb suc de llimona. En una cassola ambuna mica de sucre, oli i aigua, tireu-hi lesbotifarres punxades, feu-hi donar unes

    voltes, afegiu-hi les pomes, la canyella ila pela de llimona, el vi i aigua, procurantque just cobreixi. Deixeu que faci xup-xup, procurant que no sagafi fins quesigui cuit.

    POLLASTRE AMB ESCAMARLANS

    Ingredients:

    Cuixes de pollastre Escamarlans Ceba Tomates Oli Aigua Alls i julivert Farina Ametlles torrades Xocolata

    Preparaci:En una cassola amb oli sofregiu elsescamarlans i els reserveu. En el mateixoli rossegeu el pollastre, tamb el

    reserveu. A la mateixa cassola feu unsofregit amb ceba, alls itomates. Afegiu-hi el pollastre i aiguabullint. Ha de coure amb el foc baix.Quan est cuit afegiu-hi els escamarlans ideixeu-ho coure uns 5 minuts tot junt.Feu-hi una picada dalls, julivert, farina ixocolata.

  • 7/29/2019 46 - octubre- 2010

    32/33

    32

    Cinema i espectacles

  • 7/29/2019 46 - octubre- 2010

    33/33

    Pellicula del mes: Lope

    Fet i Fumut...!