Número 48 .- Segona época Burjassot, Abril de 2016 Eixemplar gratuït

L A M O N A D E P A S Q U A És una tradició molt valenciana anar amenjar-se la mona els dies de Pasqua al camp iademés aprofitar l'ocasió per a fer rogles en leseres ab amics i coneguts per a ballar la tarara,botar a la corda, jugar a la gallineta sega oempinar el cacherulo i després a berenar.Berenar que consistix, per als més majors, enmenjar-se un bon tros de panou o pa crematacompanyat de llonganiça de Pasqua ochocolate en barra o també coca enpanses, i per als chiquets la mona dePasqua. Pero ¿sabem d'on be eixa costumde menjar-se la mona?. Els estudiosos del tema no esfiquen d'acort en la seua proce-dència, puix les primeres noticiesque tenim escrites daten del sigleXVIII, pero n'hi han atres indicis deque ya existia la mona en els tempsque estes terres estaven ocupadespels àraps. Nosatres optem per estaúltima versió per una raó ben senzilla, el nommona procedix del vocable àrap “munna”, quevol dir “provisió de la boca” i era un dolç queels musulmans regalaven als seus senyors. Quan Valéncia va ser reconquistada per leshosts cristianes, Jaume I va concedir algunsprivilegis als moriscs que continuaren en laseua costum de fer mones a les que dien panou,que eren unes coques redones i molt toves queestaven molt torrades per fora i per eixe motiuen alguns llocs es coneixen com a pa cremat. D'este panou o pa cremat naixqué la mona dePasqua, feta en els mateixos ingredients pero

no tan tova i més chicoteta, que tan sols es feaels dies de Pasqua, en els que els padrins oyayos, que a vegades eren els mateixos, lesregalaven als chiquets que encara no havienpres la primera Comunió. Poc a poc esta costum es va arrelar entre lapoblació que va anar canviant la confecció deles mones, puix se li varen afegir un o varis ousdurs pintats i introduïts en la pasta, com a

símbol de vida nova després de laResurrecció, recobrint-la per damuntd'aniset de colors o canviant la formade redona com era en un principi, afigures allargades i d'animals com laserp, el fardacho, la mona etc. queportaven l'ou en la boca. En algunes comarques era costumregalar-ne tres per als tres dies dePasqua que eren festa, dumenge,dilluns i dimarts pero en unes atreseren quatre, puix que ad estos tresdies s'afegia un quart, el dilluns

següent al de Pasqua en que es celebra la festade Sant Vicent Ferrer. Quan s'eixia al camp a jugar en les eres, eracostum que, abans de menjar-se la mona,esclafar l'ou en el front d'algun descuidat loque provocava les rialles dels presents. Esta tradició tan valenciana de la mona dePasqua que ha aplegat viva fins hui, és genuïnadel Regne de Valéncia des dels àraps i encaraque en atres regions de l'Estat Espanyol tambées té costum de fer-se, és diferent a la nostra enque tan sols es regala per a un dia de Pasqua iels ous que porten són de chocolate.

1

PRESENTACIO DEL LLIBRE “EN QUIXOT”

El dia 27 de Giner va tindre lloc en la sèu d'esta Entitat Cultural Valenciana El Piló lapresentació del llibre “EN QUIXOT DE LA MANCHA”· traduït a la nostra LlenguaValenciana per Jesús Moya i Casado. Va obrir l'acte el President d'El Piló, Josep Barat, per a donar la benvinguda a lesautoritats de Burjassot, membres d'atres associacions i al numerós públic assistent, i passara dir que continuant el quefer començat l'any passat, de donar a conéixer al poble l'història icultura valencianes a través de charrades i presentació de llibres, esta era la mésentranyable perque Jesús Moya era soci d'El Piló des de feya molts anys. A continuacióexplicà el currículum d'este referint-se a la seua especialitat de documentaliste de l'EdatMija, als varis llibres i artículs que havia escrit i resaltant que, a pesar d'haver naixcut enMadrit, era un gran amant de la cultura i la llengua valenciana, que havia perfeccionat enels Cursos d'El Piló.

Joan Ramon Giménez, President de l'Associació Renovació Cultural Valenciana, prengué la paraula per a anardesgranant les diverses etapes per les que ha passat l'edició d'este llibre, dient que des de que s'enteraren del'existència del treball de Jesús, van decidir esforçar-se per a que este llibre vera la llum, creant per a tal efecte unacomissió de persones que denominaren “El Quixot ya parla valencià”, i després de moltes consultes i superarmoltes traves, algunes intencionades, per fi este proyecte s'ha fet realitat. Continuà donant les gràcies a tots els queels havien ajudat, tant persones com empreses, pero sobretot als tres artífexs principals del llibre, José MiguelAlguer, autor dels dibuixos, Joan Benet, corrector i Jesús Moya, traductor, als quals passà la paraula. José Miguel començà dient que quan el cridaren per a fer estos dibuixos va dubtar perque tenia molta faena,pero que al final va acceptar per dos raons, una per l'amistat que tenia en alguns membres de la comissió i unaatra per motius sentimentals, puix encara que ell no és d'ací guarda recorts mols grats de Burjassot, al queconsidera el seu poble, ademés d'haver rebut varis premis de pintura, precisament del concurs que tots els anysconvoca El Piló. Passat un temps va presentar uns dibuixos, que estaven exposts en la sala, d'entre els quals es vanseleccionat els que ilustren el llibre. Joan Benet Rodriguez comentà que quan li varen propondre fer la correcció ortogràfica i d'estil del llibre estavaenfrascat en un atre treball, pero que quan l'acabara es posaria a treballar en ell perque creya que la traducció delllibre més famós de la lliteratura universal, després de la Bíblia, deuria estar escrit en la nostra benvolguda llenguavalenciana, ademés que esta s'ho mereixia des de fea 400 anys. Començà per fer la correcció ortogràfica al mateixtemps que canviava paraules alienes a la nostra llengua per les correctes en valencià i després feu la correcciód'estil per a que fora més fàcil i comprensible la llectura del llibre. Jesús Moya es va centrar més en els seus sentiments dient que ell havia acodit a moltes presentacions de llibresque fea El Piló com a espectador, pero sempre pensava en ser ell el que estiguera presentant una obra seua i queeixa hora havia aplegat, per lo que es sentia molt content de fer la presentació del seu llibre en El Piló. Sobre elllibre comentà que era un treball que li havia costat nou anys de portar a cap, per lo que en eixe moment es sentiamolt satisfet d'haver-lo acabat ab èxit i el llibre havia vist la llum, gràcies a la colaboració desinteressada de JoséMiguel i Joan Benet, aixina com la de tots els membres de “En Quixot ya parla valencià”. Tornà prendre la paraula Joan Ramon per a agrair a tots els membres d'esta comissió el treball realisat,nomenant-los u per u i després fer uns comentaris sobre algunes frases del Quixot com la que l'autor, Cervantes,parla de la dolça llengua valenciana o salva de la crema el Tirant lo Blanch, donant pas a dos components de lacomissió, Pilar Soriano i Mila Martínez, que llegiren alguns fragments del llibre. A continuació feu entrega d'uneixemplar, dedicat pel traductor, al President d'El Piló per a la nostra biblioteca, cosa que este va agrair molt dientque figuraria en la mateixa en lloc destacat i tot seguit va tancar l'acte agraint l'assistència dels presents irecordant-los que no se n'anaren perque n'hi havia un Vi d'Honor, o picadeta, com ell sol dir.

2

ASSAMBLEES GENERALS ORDINÀRIA I

EXTRAORDINÀRIA.

El dia 11 de Febrer es va celebrar l'AssambleaGeneral Orinària en el següent Prde del Dia. Primer – Llectura i aprovació de l'Acta anterior Segon - Estat de contes de l'eixercici 2015. Tercer - Resum d'activitats de l'eixercici 2015 Quart - Presupost per a l'eixercici 2016. Quint - Precs i preguntes. Després d'analisar un per un tots els punts del'Orde del dia, els socis assistents els van aprovarper unanimitat. Després d'acabar l'Assamblea Ordinària i per adonar compliment als nostres Estatuts que no méscontemplen un periodo de 4 anys de duració per ala Presidència, es va celebrar l'Assamblea GeneralExtraordinària per a elegir al nou President. Comtan sols es va presentar un candidat, Josep Barat iBlasco, va ser aprovat per unanimitat dels socisassistents.

Visita a l'asil sequera i la

falla cristòfol sorní

El dia 13 de Març els Grups de Cant d'Estil iRondalla van fer una visita pel matí a l'Asil Se-

quera, per a portarals allí acollits unpoc d'alegria enestos dies tansenyalats de les FFalles, tocant icantant, en el salód'actes, cançonspopulars valencia-

nes i atres que ferenles delícies dels

assistents, que feu que molts molts dels quals lesrecordaren i s'arrancaren a cantar-les junt alsnostres cantadors. Al mig dia els mateixos Grups estigueren en lacarpa de la Comissió de la falla Cristòfol Sorní-Mestre Ferran Martí, en el dia que esta celebra totsels anys el dia dels majors de la seua barriada. En ella els nostres Grups dedicaren unes cançons als Presidents i FalleresMajors, i varenalegrar en la se-ua música l'espera per al dinar alqual tambéestigueren convi-dats.

PREMIS EL PILÓ A LES FALLES

Cada any l'Entitat Cultural Valenciana El Pilópremia a les Comissions Falleres de Burjassot perla seua Activitat Valenciana al llarc de l'eixercicifaller, aixina com també per l'Ingeni i Gràcia de lesseues falles, portada del Llibret i contingut lliteraridel Llibret. I en este any 2016 els premis hanrecaigut en les següents Comissions: Premi Activitat Valenciana a les de Nàquera-Lauri Volpi i Doménec Orozco-Bailen. Premi Ingeni i Gràcia a la falla Infantil deLlibertat-Teodor Llorente i a la falla Gran de laPlaça del Pouet. Premi portada del Llibret, el primer al de laComissió de la Plaça del Pouet i segon al de IsaacPeral-Micer Mascó. Premi al Llibret pel seu contingut lliterari, primeral de Nàquera-Lauri Volpi, segon al de Esparter-Mestre Plasencia i tercer al de Mendizàbal.

Els guardonsvan ser entregatspel nostre Presi-dent Josep Barat ala porta de l'A-juntament el dia16 de Març al pasde les Comi-ssions que eixiende l'Ofrena de

Flors a la Verge de la Cabeça, Ofrena que tancavauna representació de la nostra Entitat portant laReal Senyera i que va acabar cantant unes albadesdavant de la Mare de Deu

Premi portada Premi Llibret

I i G Infantil I i G Gran

3

En l'Asil Sequera

En la Falla

Davant del decorat dels rams

FESTA DE L'ESTORETA VELLETA

Com cada any en el dia de Sant Josep, per a intentar recuperar imantindre les tradicions genuïnament valencianes, esta Entitat hacelebrat la Festa de l'Estoreta Velleta. La festa que va començar la nit anterior en el tradicional sopar deFalles, va continuar al dia següent pel matí en la preparació del'almorzar, fregint pels cuiners de sempre l'embotit característic de lanostra terra, llonganices, choriços, botifarres i també els exquisits isaborosos ous deixats caure, que després, regat tot en bons vins

valencians, feren les delícies dels exigents paladars dels socisassistents a l'acte.

En el bon sabor de boca de l'almorzar es va començar amontar el monument, en el creuer dels carrers Dr. Moliner i Bailen,amontonant ordenadament els trastos que s'havien arreplegat per aque el monument quedara vistós i poguera cremar-se fàcilment per lanit, i en acabar-lo alguns socis se n'anaren a pegar una becadeta i unsatres es quedaren a jugar unes partides de truc o dòmino.

Per la vesprada un grup de sòcies d'El Piló, vestides en unsdevantals blancs molt ben decorats, que res tenien que envejar als deles cambreres dels grans salons de té, prepararen un bon perol de

chocolate que després repartiren en gots, acompanyats per una ensaïmada, al numerós públic que s'acostava a visitar-nos i compartirab nosatres una velada de festa i tradició valencianes.

I per a finalisar la festa a les vint hores vingueren els bombers imembres de protecció civil, i després de les paraules del nostrePresident i baix l'atenta mirada del públic congregat, autoritats imembres de distints partits política del municipi, es va prendre foc almonument el qual va ardir de forma impecable per la bona llabor deProtecció civil controlant el foc en les seues mànegues.

Fent el chocolate Públic assistent Un moment de la crema

EQUIP DE JOCS TRADICIONALS

L'Equip de Jocs Tradicionals va estar el dia 13 deMarç en la Falla Baró de Patraix-Cuenca-Fenollarfent una demostració de jocs valencians. El Grup de Cant d'estil va actuar el dia 19 de Febreren l'Exaltació de les Falleres Majors de Burjassot,cantant-los unes albades i el dia 26 del mateix més,jun al la Rondalla actuaren en la Presentació de laDulcinea 2016 que feu la Casa de Castella-LaMancha, Insula Barataria, de Burjassot.

EUROPEADE

Esta Entitat Cultural te previstacodir este any a l'Europeadeque es celebrarà en la ciutat deNamur (Bélgica) durant els dies20 al 24 de Juliol. L'eixida de Burjassot serà eldia 17 i la tornada el 27, visitant

varies ciutats tan a l'anada com a la tornada. Si tens interés en anar informat en els teléfons963638418 o 627282975, Pepe Barat.

4

Preparant l'almorzar

Almorzant

El monument