495:Maquetación 1 06/11/12 11:40 Página 1 l’om revista · l'Abadia per posar-la al servei del poble revista l’om de riudoms El fort temporal de pluges afecta rieres i camins

nú

m 4

95

�o

ctu

bre

20

12

�a

ny X

LIII

� 4

,50

€

L’Arquebisbat rehabilita l'Abadia per posar-la al servei del poble

revistade riudomsl’om

www.lom.cat

El fort temporal depluges afecta rieresi caminsPÀG.6-7

La tradició de la Castanyada, cita obligada per Tots SantsPÀG.4

El 18 de novembretorna la Festa de l'OliNouPÀG.4

ACTUALITATJO

SEP

MA

RIA

FO

NT

MA

SSÓ

495:Maquetación 1 06/11/12 11:40 Página 1


� EDITAAssociació Cultural Amics de l’OmPlaça de l’Església, 3, 2n 1a43330 RIUDOMSApartat de Correus [email protected]

� EDITOR/DIRECTORXavier Fortuny TorresTel. 676 436 505

� SUBDIRECTORFerran Calabuig Cardona

� COORDINACIÓ GENERALRiudoms EdicionsTel. 977 302 [email protected]

� REDACCIÓMònica Just RosalsJosep Maria Toda SerraJoan Torres Domènech

� FOTOGRAFIAJosep Maria Font MassóFrancesc Bedmar BlaquéAntoni Font Anguera

� PUBLICITAT I SUBSCRIPCIONSTel. 977 302 [email protected]

� DIPÒSIT LEGALT-3246-68

Nota de l’editorL’Om no comparteix ni es fa responsable de lesopinions reflectides en els articles que vansignats. Les fotografies publicades estanemprades pel dret del copyright, per la qual cosano es poden reproduir sense l’autorització de larevista.

Preu de l’exemplar: 4,50 €Preu de les subscripcions: 40 € l’anyPer a subscriptors de fora de l’Estat: 75 € (avió).L’Om es ven a:Estanc del carrer Nou, Llibreria La Cometa,Quiosc Ramon Mallafré i Llibreria El Follet.

Amb el suport de:

EDITORIAL: L’hora del relleu

ACTUALITAT

- Riudoms, afectat pel temporal de pluja

- El projecte de rehabilitació de l’Abadia avança a bon ritme

SOCIETAT

- Els Amics de Gaudí de Barcelona visiten Reus i Riudoms

- El 18 de novembre torna la Festa de l’Oli Nou

- Enfondrament d'una casa al carrer Major

- Envellir de manera activa, eix central d’un cicle de xerrades

- Les botigues tornen a sortir al carrer

- Celebració del 70 aniversari dels nascuts al 1942

- Biografia del riudecolenc Joan Mestre i Mestre

CULTURA: Riudoms reviu la tradició de la Castanyada

COL·LABORACIÓ:

- Profetes de calamitats? No! Profetes d'esperança!

- Com afavorir l’èxit escolar?

TAL DIA FARÀ UN ANY

El terme ‘infumable’, la gastronomia i la llengua

RETALLS DE DIARI: La diada nacionalista de 1918

OPINIÓ: Als del cor partit

CD RIUDOMS: El CD Riudoms obre la nova temporada

ESCOLA DE FUTBOL BAIX CAMP

Mal estat dels terrenys de joc

ESPORTS: Esports minoritaris

ÍndexL’Arquebisbatrehabilita l'Abadiaper posar-la al serveidel poble

índex

número 495 octubre 2012 3

Premi Gaziel de Periodisme 1984Premi Andreu de Bofarull 1985Premi Ventura Gassol 1994Premi Gaudí de Periodisme 2002Premi Pau Font de Rubinat 2012Membre fundador de l’ACPC

Ajuntament de Riudoms

4

6

10

16

18

22

24

26

28

30

EN PORTADANúmero 495 / Octubre 2012

29


editorial

l’om revista de riudoms 4

Fa tretze anys, des de lamort de l’anterior direc-tor, Albert Micola Pallarès(a.C.s), que vaig assumir elrepte d’estar al capdavant

d’aquest rotatiu, i des de llavors ençà,he de reconèixer que m’ha omplertde satisfacció complir tot el millorque he pogut les funcions de director.He aportat tot el meu esforç i capaci-tat de treball dels meus anys de jo-ventut, ho he fet amb orgull,honestament i sempre pensant queera una oportunitat que em brindavala vida per poder influir a la societat civil, crear opi-nió, dinamitzar la cultura, i perquè no dir-ho, defer país. Des de la meva infància, en el MovimentEscolta del Casal Riudomenc, i amb el lema “tantcom puc” dels llobetons, fins avui, sempre m’haagradat implicar-me en el teixit associatiu de lavila. Ara, però, toca passar el relleu de la revista aun altre director que la dugui cap uns nous horit-zons.

Era el mes de juny de l’any 1999 que vaig acceptar,a proposta de mossèn Ramon Blas Batet, llavorseditor, la direcció d’aquest periòdic entre mig depor i il·lusió, amb voluntat de servei a tot el poblede Riudoms i d’aportar tot el millor del meu ba-gatge dins del món de periodisme de casa nostra,primer com a redactor de L’Om durant l’etapa di-rigida per Albert Micola; passant, com a soci fun-dador de L’Om TV, experiència pionera detelevisió local a les comarques camptarragonines,i més tard, com a corresponsal i redactor, durantprop de deu anys, al Diari de Tarragona.

A partir d’aquí he procurat en cada moment fer de la revista L’Om unprojecte nou, modern, adaptant-la als nous temps ja sigui de continguts,tractaments de la notícia, maquetació que servís per consolidar-la compublicació degana de la premsa a la vila, per acabar per fer-ne un impor-tant referent en el món de la Premsa Local i Comarcal de tot Catalunya.Ambició, aquesta, que penso que, amb l’ajut de tots els meus companysde Redacció i col·laboradors, s’ha aconseguit abastament tenint encompte els diversos guardons obtinguts com són el Premi Gaziel de Pe-riodisme, l’Andreu de Bofarull; el Ventura Gassol; o els més recents comel Premi Gaudí de Periodisme 2002 i el Pau Font de Rubinat.

Ara, passat aquest llarg període de temps, tretze anys, lliurement hepres el determini passar pàgina i de deixar la direcció d’aquest rotatiu,que serà efectiva el proper mes de desembre. No obstant això, a partird’ara em comprometo a obrir, amb els meus companys de l’AssociacióAmics de L’Om, una tanda de consultes amb els diferents estaments dela societat civil i cultural riudomenca encaminades a trobar la personaideal que em pugui acceptar l’encàrrec i prendre el relleu.

Al meu darrera deixo una revista totalment recuperada pel poble, econòmi-cament sanejada i editorialment plural, i en tot moment, a disposició plenadels subscriptors i anunciants, autèntics avaladors, i ningú més, del rotatiu.

L’hora del relleu

F. Xavier Fortuny TorresDirector de L’Om, Revista de Riudoms / Col·lecció Rivoulmorum

Benvolguts riudomencs amics de l’Om,col·laboradors, subscriptors, anunciants i lectors

“Tretze anys després, he pres el determini de passar pàgina i de deixar la direcció d’aquest rotatiu


Davant els esculls, que m’he trobat, sempre he pro-curat avançar, sempre mirant al davant, al futurprometedor, organitzant diversos actes en profitde la vida cultural del municipi com ara és el cas del’organització i realització, l’any 2002, coincidintamb l’Any Internacional Gaudí, de la 20a. Assembleade Premsa Local i Comarcal de Catalunya; Trobadaa Riudoms de familiars col·laterals de Gaudí; pre-sentacions de vuit llibres; presència a la Fira de SantLlorenç i actes festius; exposicions; visites culturals,així com la divulgació de personatges il·lustres de la

vila ja sigui publicant estudis biogràfics com el BeatBonaventura, Antoni Gaudí, Joan Guinjoan, JosepM. Sentís, o bé sol·licitant-ne el seu reconeixementinstitucional com ara és el cas dels Germans Nebot,Mossèn Josep Riba, o Carles Sentís.

A tots vosaltres, amics de la Redacció, companysmembres de la Junta, subscriptors, anunciants, lec-tors, només em queda donar-vos una vegada més lesgràcies per la confiança i les atencions que semprem’heu dispensat i dir-vos, una vegada més, que sem-pre trobareu en la meva persona un amic en qui con-fiar per a tirar endavant qualsevol iniciativa quereverteixi en profit d’aquesta vila que, com semprehe dit, “m’estimo fins les pedres que palcigo”.

La revista L’Om ha representat per a mi una eina que m’ha donat la pos-sibilitat de cultivar-me intel·lectualment, de conèixer gent i fer nousamics i posar-me en contacte en destacats personatges del món de lacultura, de la política, de l’art, de les humanitats a més de facilitar assis-tir a importants esdeveniments i d’aprofundir en les meves responsa-bilitats com a persona i com a convilatà.

No tinc paraules suficients per agrair, durant tots aquests anys que heestat al capdavant de L’Om, a tots el meus bons amics de Redacció, quede manera altruista i sense escatimar hores de treball, m’han ajudat a tirarendavant, dia a dia; mes a mes; any rere any, aquest projecte de Premsalocal de la nostra vila. Gràcies a tots ells la re-vista ha arribat a posar un llistó molt alt. Juntshem fet possible, durant aquests gairebé ca-torze anys, que hagin sortit al carrer 155 nú-meros del rotatiu, que suposa un total de155.000 exemplars publicats. A més de treurela revista a tot color, conjuntament amb elscompanys, Joan Torres Domènech; Joan-Ramon Corts Salvat i Josep M. Toda Serra, enaquesta etapa, s’ha iniciat la col·lecció de se-parates d’estudis riudomencs Rivoulmorum ique fins el dia d’avui ja n’hi ha vuit de publicatscom són: “Vicaris i beneficiats de Riudoms”(2001); “Riudoms, homenatge a Gaudí”(2002); “Els planters masculí i femení del Servei d’Extensió Agrària deRiudoms” (2003); “El Sindicat Agrícola de Riudoms 1902-1940” (2004);“Càntics al meu poble” (2004); “La Cooperativa Agrícola de Riudoms1956-2006” (2006); “Reconstrucció de l’església parroquial de Riudoms.Diari de l’obra 1942-1944” (2006); i “Fotògrafs de Riudoms en el primerterç del segle XX” (2011).

Com és normal, a la vida de les persones, he tingut encerts i també, nocal dir, fracassos, però malgrat tot, per mi, han pesat més les satisfac-cions que no pas les travetes, els pals a la roda, que sense gaire encert,m’han fet. A aquestes persones, que han actuat com una pedra a la sa-bata, també els hi vull agrair l’oportunitat, que sense pretendre-ho,m’han fet d’extraure la part positiva de les experiències més desagra-dables que serveix de vacuna per a no tornar-les a repetir. Si en algunacosa he fallat els demano perdó.

editorial


“Junts hem fet possible,durant aquests gairebécatorze anys, que hagin sortit 155 números

PUBLICITAT


actualitat


Les pluges van ser les grans protagonistesa Riudoms el passat 25 d’octubre. La co-marca del Baix Camp va esdevenir elnucli d’un episodi d’intenses precipita-cions, un fet que va derivar en carrete-

res afectades per inundacions, despreniments ialtres incidents. De fet, en les primeres hores, elsBombers de la Generalitat van rebre més d’unaquinzena d’avisos, i a Botarell fins i tot es van haverd’evacuar els passatgers d’un autobús, que haviaquedat encallat entre dues rieres. Era el vehicle ques’encarregava del transport alternatiu per carre-tera del servei de trens aturats durant la tarda pre-cisament per la pluja. I és que el trànsit ferroviaritambé va patir les conseqüències del temporal, jaque es va haver d’interrompre, entre les Borges del

Camp i Riudecanyes, per culpa de la gran quantitat d’aigua que s’haviaacumulat a les vies.

Davant de tot plegat, la Direcció General de Protecció Civil va emetre unaprealerta del pla especial d’emergències per inundacions (Inuncat) perles intenses pluges que afectaven la demarcació i que, a banda del BaixCamp, van passar pel Tarragonès, Alt Camp, Priorat i Conca de Barberà.

L’ENDEMÀ, LA RECUPERACIÓ

L’endemà del gran aiguat, el poble va anar recuperant, poc a poc, la nor-malitat, després d’haver acumulat gairebé 150 litres per metre quadratde pluja, havent causat desperfectes en barrancs, rieres, camins rurals ifinques agrícoles. Fins i tot va arribar a dins del poble.

L'alcalde de Riudoms, Josep Maria Cruset, va subratllar "la peculiaritat" deltemporal, assenyalant que aquell "extraordinari episodi de pluges" es pro-

Riudoms, afectat pel temporal de plujaEl poble va registrar uns 150 litresper metre quadrat. Rieres i camins en van patir les conseqüències

Text Mònica JustFotos Alba Mariné


lació de l'Avinguda Diputació, els ponts de la N-340i la via del tren a la seva intersecció amb les rieresd'Alforja, Riudecanyes i Torrent d'en Gené. Fins i totva aparèixer un vehicle a la riera de Riudoms al seupas per Cambrils, una furgoneta Nissan Vanetteblanca que havia estat arrossegada pel torrent d'ai-gua. Per sort, a l’interior del vehicle no hi havianingú. En el cas concret de Riudoms, cal tenir encompte que les seves rieres i barrancs es nodreixende l’aigua acumulada a municipis com l’Aleixar –queva acumular 170 litres/m2- i Les Borges del Camp –amb 160-. El gran aiguat va fer que es veiessincol·lapsats.

dueix molt de tant en tant. Segons va recordar, l'últim cop que es va viureuna situació semblant es remunta a l'any 1994. Malgrat tots els desperfec-tes, no es va lamentar cap dany material important al municipi perquè elsmecanismes de prevenció establerts van funcionar correctament, segonsvan voler remarcar en el seu moment les autoritats municipals. Des delcentre d'Emergències de Catalunya ens va avisar que es produiria aquestasituació, i a partir d’aquí es van activar els mecanismes de prevenció ne-cessaris perquè no hi hagués vehicles aparcats en llocs conflictius. Tambées van netejar les reixes de les entrades d'aigua en aquesta zona.

ALTRES INCIDÈNCIESAltres municipis de la comarca del Baix Camp també es van veure perju-dicats per les fortes pluges. A Cambrils, per exemple, es va tallar la circu-

actualitat



PUBLICITAT


actualitat


El passat diumenge 28 d’octubre, amb ellema Al servei del nostre poble, es va pre-sentar a la comunitat parroquial de Riu-doms el projecte de reforma irehabilitació de l’antiga Abadia, amb l’ob-

jectiu de convertir-la en la nova Casa de l’Església.

L’acte va estar presidit pel rector, Mn. Josep Mateu iper l’alcalde, Josep Maria Cruset. També hi van assis-tir, per tal d’explicar-ne tots els detalls, els arquitectesEloi Aran i Giuseppe Giacolone, autors del projectejunt amb Maria del Mar Viladot.

En la seva exposició, van destacar tot un seguit deprioritats que regeixen aquesta actuació integral:

1. Preservació del paisatge urbà. Es tracta deconservar les façanes existents, ja que s’ha entèsque formen part de l’imaginari col·lectiu del poblei són un llegat històric i cultural que considerenque cal transmetre a les properes generacions.

2. Relectura de l’edifici envers els nous usos.S’ha fet un estudi delsistema estructural de murs de càrrega per poder-hi ajustar el programa.Així mateix, les dependències es distribuiran de la següent manera:

a.A la planta baixa hi haurà el vestíbul general amb accés al pati interior,la sala d’actes, els despatxos parroquials i, amb un accés independent(però amb possibilitats de pas) espais d’atenció i emmagatzematgede Càritas Diocesana i aparcament privat.

b.A la primera planta hi haurà les sales de catequesi, la sala del ConsellParroquial i un espai destinat a les activitats del jovent. També sala d’ac-tes per a una seixantena de persones.

c. I finalment a la segona planta hi haurà la nova vivenda del rector il’espai polivalent.

3. Enderroc. Els arquitectes han cregut oportú que s’enderroqui unapart afegida a l’edifici original, on s’hi va disposar un galliner en plantabaixa i un despatx en planta pis, per tal de poder oferir una nova façanaal pati interior i ampliar l’espai per a la sala d’actes en planta baixa. Laplanta segona també també canvia de volumetria.

El projecte de rehabilitació de l’Abadiaavança a bon ritmeEs va donar a conèixer el dia 28d’octubre, amb el lema ‘Al servei delnostre poble’

Text Mònica JustFotos Josep Maria Font Massó

PUBLICITAT


4. Organització entorn un nou nucli de co-municacions i serveis. La implementaciód’un nou nucli d’escales en una situació estra-tègica permet una lectura clara del programa iorganització dels espais. Davant d’ aquest nuclis’hi situen l’ascensor i un espai d’emmagatze-matge que donen límit als vestíbuls de cadaplanta i, al seu costat, es disposen els serveis ne-cessaris segons els usos.

EL COST, 300.000 EUROSSegons van explicar en la ponència, s’estima un costorientatiu que se situa al voltant dels 300.000 euros.La parròquia en disposa de 200.000, obtinguts ambla venda del casal; la Diputació de Tarragona s’hacompromès a aportar-ne 10.000 i l’Ajuntament pre-veu recollir uns 15.000 euros via impostos. En darrerterme, queda pendent el bisbat, que encara ha deconcretar la seva aportació. La parròquia sufragaràla resta, a través dels diners recollits en col·lectes,rifes, etc.

Mossèn Josep Mateu està satisfet de la rebuda queestà tenint el projecte, ja que assegura que “tot éssigne de l’estima i il·lusió de tot el poble, que vol ferde la històrica Abadia la nova casa de la Parròquia ontothom i tingui acollida”. De fet, va quedar molt con-tent de la bona resposta dels riudomencs i riudo-menques, així com de la presència d’autoritatsmunicipals.

actualitat



societat


El dissabte 20 d'octubre l'associació Amicsde Gaudí de Barcelona, de la qual fou pre-sident durant dècades l'expert gaudinistaJoan Bassegoda, va decidir passar un dia ales terres originàries de l'arquitecte Antoni

Gaudí. Per això va comptar amb la col·laboració delsAmics de Gaudí-Reus i de la Fundació Gaudí-Riudoms.L'estada dels barcelonins va començar a Reus, amb unamissa a la Prioral de Sant Pere. Durant el passeig reu-senc, van comptar amb els comentaris de l'historiadori arqueòleg Jaume Massó. La visita va incloure el pasper l'Institut Salvador Vilaseca, la contemplació des defora de la casa dels Cornet i un recorregut pel centred'interpretació Gaudí Centre. Al migdia, el grup va dinaral restaurant La Glorieta del Castell, acompanyat de l'al-calde de Reus, Carles Pellicer, i del regidor de Culturade Riudoms, Eudald Salvat.

A la tarda la colla excursionista va visitar, de camí capa la nostra vila, la creu de la façana de l'ermita de Mi-

sericòrdia, que va dissenyar l'arquitecte Bassegoda. En arribar a Riudoms,els membres del grup es van encaminar cap al Mas de la Calderera, on forenrebuts per la família Cros-Garrido. Aleshores les explicacions van anar a cà-rrec d'Eudald Salvat, president de la Fundació Gaudí-Riudoms i de l'historia-dor local Joan Torres.

Seguidament es va tornar a la vila, on els assistents conegueren la plaça del'Arbre, dissenyada per l'arquitecte Hiroya Tanaka, i la seva vinculació ambGaudí i el Japó. La següent parada fou l'Epicentre Gaudí, que inclou la casapairal dels Gaudí i un edifici annex, que fou comentat per l'estudiant d'ar-quitectura Xavier Gallego. La visita a Riudoms va comptar amb concu-rrents d'excepció, com l'escriptor Josep M. Tarragona, l'historiador JaumeMassó, els familiars de l'arquitecte Antoni Gaudí Roca i M. Teresa GaudíBérez, l'arquitecte Josep M. Gomis, president dels Amics de Gaudí-Reus il'arquitecte Josep-Manuel Almuzara, president dels Amics de Gaudí deBarcelona.

Cal dir que tots els assistents van reconèixer que havia estat un dia màgic ique tornaven a casa entenent millor els motius de l'obra artística del genialGaudí.

Els Amics de Gaudí deBarcelona visitenRiudoms i ReusLa trobada va tenir lloc el passat dia 20 d’octubre

Text Joan Torres DomènechFoto Josep Anton Carranza

Gaudinistes de Barcelona, de Reus i de Riu-doms, davant de la casa pairal dels Gaudí, al

raval de Sant Francesc.


Aprincipis d'octubre, Riudoms es va tro-bar amb l'ensurt de l'esfondramentd'una casa del carrer Major. Es va en-derrocar per dins i va obligar a tallar elcarrer per tal que la situació es pogués

estabilitzar i tot tornés a la normalitat.

L’oli d’oliva és una de les joies gastronòmiques de la comarcai més concretament de Riudoms, i per això any rere anyarriba a les nostres comarques un esdeveniment especialque té aquest producte –en el nostre cas de la DOP Siuran-a com a gran protagonista. Es tracta de la Festa de l’Oli Nou.

Aquesta cita gastronòmica arribarà el 18 de novembre a Riudoms, comja és costum, encetant la programació de les Festes del Beat Bonaven-tura Gran, i preveu comptar amb la participació de milers de riudo-mencs i visitants interessats en formar part d’aquest esdevenimentsocial. La jornada s’iniciarà a les nou del matí amb un esmorzar popular,que permetrà a tots els assistents degustar el primer raig d’oli de la co-llita de la nova temporada, com sempre, a les instal·lacions de la Coo-perativa Agrícola.

La Festa de l’Oli Nou es completarà amb la Trobada d’Intercanvi de Pla-ques de Cava, que aquest any arriba a la 5a edició i que ja s’ha convertiten un punt de trobada per als col·leccionistes, però també per als altresaficionats i curiosos.

Aquestes dues cites socials serviran per donar el tret de sortida a lacommemoració de les Festes del Beat Bonaventura, que es concentra-ran entre el 18 i el 26 d’aquest mateix mes de novembre. Una festivitaten què, com ja és costum, la tradició i la innovació intentaran confluirper fer les celebracions més lluïdes i adaptades a tots els públics.

El 18 de novembretorna la Festa del’Oli NouSe celebrarà a les instal·lacionsde la Cooperativa

societat


Text Mònica Just

PUBLICITAT

Foto Alba Mariné


societat


La tercera edat i la importància de l’enve-lliment actiu tenen un protagonisme es-pecial a Riudoms aquesta tardor. I és quela residència l’Onada ha organitzat unCicle de Xerrades sobre l’Envelliment

Actiu,dividit en dues sessions: la primera es va ferel passat dia 26 d’octubre i la segona el 29 de no-vembre. Es duen a terme a la Casa de Cultura i estandirigides majoritàriament a les persones jubilades,per tal de proporcionar eines, consells i propostesper aconseguir una jubilació activa.

La primera de les xerrades va dur per títol De la ju-bilació passiva a la jubilació productiva, i partia dela premissa que la jubilació és una porta oberta anoves possibilitats d'envelliment actiu i productiu.Va anar a càrrec de Jordi Lecha Sabaté, EducadorSocial, Antropòleg, Director de FISS (Formació iServeis Socials) i Especialista en Envelliment, qui vaparlar sobre els canvis propis que apareixen quanles persones deixen de formar part de la poblacióactiva laboralment. De fet, va assenyalar que aquestés un canvi que no sempre es gestiona correcta-ment, i que en moltes ocasions desemboca en apa-tia, desconnexió social, disminució radical del'activitat, etc. Però va voler deixar clar que no té perquè ser així, i que en aquesta etapa hi ha moltes pos-sibilitats.

Envellim, sí! I què...? Aquest és el títol de la segonade les conferències organitzades en aquest cicle.Serà a finals de novembre, i se centrarà en explicar

com fer-se gran de forma activa, cuidant tant el cos com la ment. Així ma-teix, diferents professionals exposaran diferents consells pràctics desalut, alimentació, estabilitat emocional i mobilitat, entre moltes d’altresqüestions. La sessió un seguit de consells més pràctics envers diferentàmbits molt relacionats amb l'envelliment actiu i saludable, i per aquestmotiu, la xerrada comptarà amb diversos ponents, tots ells professionalsque treballen en el seu dia a dia amb persones grans: Núria Roselló, Tre-balladora Social i Directora de la Residència L'Onada Riudoms; MeritxellCaravaca: Treballadora Social de la Residència L'Onada Riudoms; MariaGoretti Reig: Fisioterapèuta de la Residencia l'Onada Riudoms i Especia-lista en Rehabilitació Geriàtrica; i Miriam Díaz: Psicòloga i Educadora dela Residència L'Onada Riudoms i Especialista en Teràpia Assistida ambGossos.

Envellir de maneraactiva, eix centrald’un cicle de xerradesEstà organitzat per la Residèncial’Onada i es duu a terme a la Casa de Cultura

Text RedaccióFoto Elisabeth Sarraseca


Gràcies a la unió entre tretze comerços riudomencs i a la Re-gidoria de Promoció Econòmica, a mitjans d’octubre es vadur a terme la 2a edició de “Les botigues al carrer”. L’ob-jectiu d’aquesta iniciativa pretén donar a conèixer les boti-gues a peu de carrer i fomentar les vendes.

Tres mesos després d’haver-se celebrat la primera campanya els següentscomerços es van animar posar les seves botigues al carrer: G.E.S, CasaGispert “Maña”, Llibreria”La cometa”, Detalls Pujol, Ca la Borrassa, Ga-valdà Projectes Florals, Llibreria “El follet”, Nou Patufet, FotografiaMateu, Pastisseria M. Antònia Ventura, Parafarmàcia Mestre Fontgivell,Flors Natura i Modes i confeccions Rosa.

Les botigues van obrir en l’horari comercial de nou del matí a una del mig-dia i de cinc de la tarda a vuit del vespre, i malgrat ser de diversos sectors,tenien el mateix objectiu, és a dir, fomentar les vendes del comerç local.

Des de la Regidoria s’ha fet un bon balanç: “després de la 1a edició moltagent ja coneixia la iniciativa i els comerços van rebre més afluència degent”. Per una altra banda això no acaba aquí i es té previst fer tres o qua-tre jornades com aquestes durant l’any.

Les botigues tornen a sortir al carrerRiudoms va celebrar la segona edicióde ‘Les Botigues al carrer’ a mitjansd’octubre

societat


Text Elisabeth SarrasecaFoto Cedida

PUBLICITAT


societat


El 16 de setembre es va dur a terme la ce-lebració del 70 aniversari dels nascutsel 1942. Hi van assistir: Avel.lí Artal,Jaume Mestre, Montserrat Mas, Sole-dat Zapata, Joana Auvi, Montserrat

Fontgivell, Francisca Domingo, Lluí¬s Mas, Ma. RosaFolch, Isabel Garrido, Jaume Domingo, Júlia Capi-tan, Fco. Pérez, Pasqual Mas, Xavier Jové, AntonioGispert, Josep Vicent Antequera, Teresina Fontgi-vell, Montserrat Vidal, Ma. del Carme Gispert, Ro-sario Martínez, Maria Aguado, Ma. Teresa Vidal.

La celebració va consistir en una excursió culturalpel Matarranya, visitant les poblacions de Fuentes-palda i Peñarroya de Tastavins. Van dinar a l’hotel ElSant de Vall-de-roures, i de tornada van visitar lespoblacions de Cretas i Calaceit.

A continuació, mostrem una poesia adient a la ce-lebració, feta arribar per un dels participants:

ARA QUE EN TINC SETANTA ....

Si ara fos un nen capdavanter,voldria créixer. estudiar i passar-ho bé.Si ara fos un adolescent,intentaria no contradir constantment.Si ara fos jove,presentaria un bon lligallper trobar un bon lloc de treball.Si en aixà fos afortunat, buscaria formar una llar,privant-me amb goig de llibertat.Ara, ja a l'edat del si "si no fos,"no em queixo, ni miro enrereperquè ho veig força boirós.Tot esforç dóna profit, segur que els que van darreraveuran l'horitzó aclarit.

Celebració del 70èaniversari delsnascuts al 1942El passat 16 de setembre van fer unasortida cultural pel Matarraña percelebrar el 70è aniversari

Text RedaccióFoto Cedida


que ara acaba. És autor, recordem-ho, de dos im-portants estudis sobre la vila de Riudoms: El Sindi-cat Agrícola de Riudoms. De l’esperança a la por(1902-1940), publicat l’any 2004; i La CooperativaAgrícola de Riudoms (1956-2006), aparegut dosanys després. Ambdues obres van veure la llum a Ri-voulmorum, col·lecció de separates d’estudis riu-domencs, que impulsa l’Associació cultural Amicsde L’Om, associació que publica la revista homò-nima.

El presentador de l’obra escollit va ser Joan-RamonCorts, catedràtic de Geografia i Història de l’InstitutGabriel Ferrater i Soler de Reus, autor de diferentsestudis i integrant del consell tècnic de l’esmentadacol·lecció Rivoulmorum.

El diumenge dia 1 de juliol es va presentar a la Sala Municipal deRiudecols, plena a vessar, el nou llibre de Marcel·lí Piñana EdoJoan Mestre i Mestre. Un cooperativista dins l’estructura fran-quista, publicat per la Fundació Roca i Galès en col·laboracióamb Cossetània Edicions, dintre de la col·lecció Cooperativis-

tes Catalans que dirigeix el Dr. Antoni Gavaldà, professor de la URV. Vacomençar l’acte el parlament d’Anna Aragonès, alcaldessa de Riudecols.

L’obra estudia amb molta cura i precisió la biografia del riudecolenc JoanMestre i Mestre, el qui fou molts anys president de la Unió Agrària Coo-perativa, entitat cooperativa de segon grau amb seu a Reus. El protago-nista va ser una persona totalment lliurada a millorar l’existència delspagesos de la nostra demarcació i així ho demostrà sempre, tant com apresident de la Cooperativa de Riudecols, com de l’esmentada Unió, comtambé des del seu càrrec de procurador a Corts en dos períodes conse-cutius. L’estudi, impecable des del punt de vista historiogràfic i de lecturamolt amena, segueix fil per randa la tasca duta a terme per Joan Mestre iens explica les dificultats trobades i els èxits assolits per la seva gestió enfavor de l’agricultura i de les famílies que en vivien.

L’autor, Marcel·lí Piñana, fou professor de l’Institut Joan Guinjoan i Gis-pert de Riudoms i, en l’actualitat, ho és –a més de secretari- de l’InstitutFontanelles de les Borges del Camp, del qual es jubila aquest mateix curs

Joan Mestre i MestreJoan-Ramon Corts presenta aRiudecols un llibre de Marcel·lí Piñana

societat


Text F. Xavier FortunyFoto Cedida

PUBLICITAT

D’esquerra a dreta: Joan Josep Gonzàlez, president de laFundació Roca i Galès; Antoni Gavaldà, director de lacol·lecció Cooperativistes Catalans; Joan-Ramon Corts, presentador del llibre; i Marcel·lí Piñana, autor de l’obra


societat


La Castanyada és una de les tradicions mésarrelades a les terres catalanes i, tot i queen els darrers anys hi ha celebracions an-glosaxones com el Halloween que hananat agafant força, les castanyes i els pa-

nellets segueixen tenint un paper fonamental a casanostra.

Així, doncs, per tal d’acomiadar-se del mes d’octubrei coincidint amb Tots Sants, els riudomencs i riudo-menques van sumar-se a la celebració d’aquesta citaanual. Els membres de l’Associació de Jubilats es vanavançar a la data i van celebrar la seva pròpia castan-yada uns dies abans i a la sala multiús del Casal, coin-cidint amb el darrer cap de setmana d’octubre. La cita

va estar molt concorreguda, i tots els assistents van poder compartir unabona vetllada al voltant de castanyes i panellets, els grans protagonistes deldia.

Però els més petits també van viure aquesta festivitat a la seva manera. I ésque les escoles també van fer la seva castanyada, una cita que els infants vanviure amb alegria i diversió i en la que no hi va faltar la música ni nombrosesactivitats.

A banda d’aquestes cites, cadascú va celebrar la nit del 31 d’octubre segonsles seves preferèncias. Alguns van optar per quedar-se a casa amb els amics,altres van anar al mas i també hi va haver qui va preferir sortir de restaurant.Però tots amb l’objectiu de passar una bona estona i treballar per mantenirviva una tradició genuïnament catalana i, per descomptat, també molt riu-domenca.

Riudoms reviu la tradicióde la CastanyadaL’Associació de Jubilats va celebrar lafesta a la sala multiús del Casal Text Mònica Just

Fotos Josep Maria Font Massó

PUBLICITAT


cultura


PUBLICITAT


col·laboració


Enmig de la crisi econòmica en què enstrobem, s'han aixecat veus que recor-den que això ja es veia venir, que aquestritme econòmic no era viable ni soste-nible, ens indiquen amb dades l'espiral

destructiu i especulatiu de la nostra economia etc.Sense tenir estudis d'economia, ni màsters, ni doc-torats, el sentit comú de la gent ja intuïa, ja desco-bria temps enrere que la nostra economia i elnostre ritme de vida es sostenien en un castell decartes.

Jo ara no pretenc fer una exposició d'economia, pri-mer perquè no tinc els estudis i coneixements, isegon perquè hi ha altra gent molt més preparadaper comprendre i desxifrar els embolics i interessoseconòmics que hi ha darrere de cada gestió, deci-sió, informació etc. El que sí que podem fer, però,és descobrir com aquesta "crisi" econòmica, de va-lors, de societat etc. ens pot ajudar a una profundaconversió, a una oportunitat per canviar i créixer.

De fet, aquest és el sentit etimològic de crisi: oportunitat, canvi.

Per tat, en aquests temps que ens toca viure ens convé, com deia el bonPapa Joan XXIII, no ser profetes de calamitats, sinó portadors de llum iesperança. Certament no podem obviar les dificultats que comportaaquesta crisi per a la gent que no té feina o té por de perdre-la, o les per-sones que perden poder adquisitiu i ja tenen rendes baixes, sense oblidarels que més sofreixen en aquests moments difícils. Al mateix temps, però,cal viure aquests temps com un repte per sotragar el nostre cor, el nostreestil de vida, els nostres interessos, per tal que sigui una oportunitat perdescobrir que no podem dur un ritme de vida que consumeix i destrossala creació, que fa més rics a uns països en detriment d'altres que s'empo-breixen; que no podem ser una societat individualista que només buscal'interès propi, sinó que tan sols avancem en la mesura que treballem ibusquem el bé comú; que l'egoisme econòmic ha deixat moltes persones,els més febles, al marge del camí, i que tan sols des de la caritat, entesacom l'amor i donació als altres, ens permet ajudar i "recuperar" a cada per-sona i família.

L'evangeli brilla de nou en aquests moments de foscor; de què ens parla?de posar-ho tot en comú: "tenien les propietats i els béns per distribuir els

PUBLICITAT

Profetes de calamitats? No! Profetesd'esperança!

Mn. Josep Mateu GuarroRector Parròquia de Sant Jaume Apòstol


poranis el diner i guanys econòmics han esdevingutel centre i han desplaçat a la persona; no serà ara l'o-portunitat de situar i recuperar un nou centre? Joaposto que sí! Un centre que sigui un binomi Déu-home: perquè Déu vol el nostre bé, i perquè l'hometroba en Déu el fi pel qual ha estat creat: l'Amor. Aixího volem viure els creients. La fe no ens evadeix delmón, sinó tot al contrari, ens implica i ens compro-met a treballar en bé de tots.

diners de la venda segons les necessitats de cadascú" (Ac 2,45); d'estimari acollir als més febles: "Les comunitats de Macedònia i d'Acaia van decidirde fer una col·lecta per ajudar els pobres (Rm 15,26); al mateix temps queens implica a treballar honestament: "que procuri treballar honestamentamb les seves mans i així pugui donar al qui passa necessitat" (Ef 4,28).

Cada crisi possibilita un canvi i una conversió: en l'Edat Mitja el centre dela societat era Déu, en el renaixement i la il·lustració el centre va passar aser l'home que va desplaçar a Déu, en la modernitat i els temps contem-

col·laboració



PUBLICITAT


col·laboració


El passat dia 11 d’Octubre, la Consellerad’Ensenyament, Sra. Irene Rigau, vadonar una conferència a Tarragona ambaquest títol. Donat l’interès de les sevesparaules, transcrivim un resum del seu

contingut.

Cal introduir el tema remarcant que la tasca dels do-cents consisteix en tractar persones, i això en des-taca el seu caràcter vocacional. Però, enl’ensenyament, a més de bones intencions cal tambéprogramar actuacions avaluables.

Segons els corrents educatius es considera l’escolad’una forma o una altra. En base a les reflexions delpedagog Gregorio Luri (reflectides en els seus diver-sos llibres), es parla de les finalitats de l’escola:

1-Cultural i política2-Psicològica3- Intel·lectual

Finalitat Cultural i política: La cultura es considera el conjunt de saberstransmesos en generacions, que es van donant a conèixer a l’alumne segonsl’edat i el moment. L’escola en garanteix la transmissió. Avui dia hi ha un res-sorgiment de la importància de la cultura general, “saber una mica o bastantde tot”, en contraposició a l’època en què es defensava la superespecialit-zació, és a dir, “saber moltíssim de molt poc”. La cultura general es consi-dera bàsica per lligar filogènesi i ontogènesi (l’espècie i l’individu). Latransmissió cultural ha de ser adequada tant en seqüenciació com en me-todologia.

Sovint, quan es pregunta als pares: “Què vol del seu fill?”, la resposta obtin-guda és “que sigui feliç”, o “que no es frustri”, però amb això hi ha el risc desobreprotecció de l’alumne, i no és bo per la seva maduració i el seu creixe-ment. A l’escola hi ha l’obligació d’ajudar-lo a fer-se adult, i de vegades calfer-li veure les seves limitacions o les frustracions que li pot portar la vida.

Quan es parla de finalitat política es refereix al sentit de pertinença a la so-cietat que li ha tocat viure, i això també lliga amb el sentit productiu, ja queal final l’alumne ha de ser capaç de guanyar-se la vida gràcies al cultiu delsseus talents i els seus mèrits, que els posa a disposició d’aquesta societat.L’ideal meritocràtic és possible.

PUBLICITAT

Com afavorirl’èxit escolar?

Margarida Borràs


Cal tenir els objectius clars, amb exigència i alta ex-pectativa, ja que no s’ha de confondre mediocritatamb equitat.

Per als anys futurs, i per millorar l’èxit escolar, desde les escoles es treballarà sobretot la competèncialectora (tant en català com en castellà i anglès) aixícom la capacitat matemàtica. També es busca queels professors puguin actuar en el punt d’inici dequalsevol trastorn d’aprenentatge: dislèxia, disgra-fia, discalcúlia, Transtorn per dèficit d’atenció i hipe-ractivitat… fent una detecció i atenció precoç aPrimària.

Finalment, tres consells pràctics per als pares:

�Llegir cada dia a casa un mínim de vint minuts.� Fer els deures abans de sopar.� Fer els deures sense la televisió.

Pensem que aviat només hi haurà un 15% de llocs detreball en què la gent pugui guanyar-se la vida nomésamb el títol de l’ESO. La resta de feines necessitaranuna educació postobligatòria. D’aquí que, des de faanys, s’estigui potenciant la Formació Professionalper als nostres joves.

Per acabar, es recorda la importància de la implicaciódels pares en l’educació dels fills, i aquests disposend’un recurs important a internet, i que està a la pà-gina web d’Ensenyament. Cliquem “Família i escola”i trobarem informació i suport per a l’educació delsnostres fills.

Finalitat Psicològica: Les finalitats de l’escola són diverses en aquest as-pecte:

� Ajudar l’alumne a conèixer-se a sí mateix.� Ajudar-lo a sobreposar-se a la frustració, a acceptar els propis límitsi no enganyar-lo si no ho ha fet bé (“Ves, pobrissó, ja ha fet prou…”).� Distingir entre treball i consum en una societat fortament consu-mista.� Lloar la feina ben feta.� Valorar l’esforç i el mèrit d’esforçar-se.� Potenciar l’atenció i afavorir “minuts de silenci” davant els diversossorolls que estiren la nostra atenció (sobretot els sorolls tecnològics, através de les diverses pantalles).�Remarcar el deure moral de ser intel·ligent. Avui dia hi ha massa pro-grames de televisió en què el més cafre, el més ruc o el més ignorants’emporta els premis o és el més popular, i això és un mal referent perals nostres fills.� Afavorir l’exercici sostingut, el valor de la perseverança.� La importància del respecte per al docent.�Reconèixer l’autoritat del docent, que deriva del coneixement que téi transmet.

Finalitat Intel·lectual: L’educació és una operació a llarg termini, però hemde tenir present que té efectes a curt i a mig termini. Aquí hi entren els con-ceptes de l’èxit i del fracàs.

Hem de deixar clar a l’infant que cal “ser una persona de profit”, i no un pa-ràsit de la societat. Tots podem fer més del que fem. Hi ha hagut una baixadad’expectatives, i això ha portat l’alumne a la comoditat (amb expressionscom “pobret, Déu n’hi dó si treu un aprovat”, quan aquell alumne pot rendirfins el notable). Al mateix temps, cal que cada aprovat sigui guanyat per l’a-lumne. L’abús dels “aprovats per junta d’avaluació” fa que els alumnes mésesforçats se sentin estafats i els més dropos no aprenguin la lliçó de l’esforç.

secció


PUBLICITAT


El terme‘infumable’, lagastronomia i lallengua

Josep M. Toda Serra

tal dia farà un any


Segurament, algun cop, com la cançó po-lítica de l’enfadós del “Ja t’ho deia jo”,hem sentit la paraula “infumable” refe-rida no només al tabac molt dolent, sinósobretot a alguna gasòfia inacceptable

o de mala qualitat. D’aquesta manera, malintencio-nadament, s’incorpora aquest adjectiu per criticar,retreure o desqualificar despectivament actituds,activitats, comportaments, decisions o opinionscom, alhora, acudits, articles, blocs, butlletins, con-tractes, diaris, documents, formats, fòrums d’in-ternet, guerres, literatura, lleis, llibres, pel·lícules,programacions, programes, reglaments, revistes,sentències, teatre, tòpics, videoclips, webs, etc.Amb tot, per cert, també es destapa encara, moltde tant en tant, alguna pipa “infumable” perquè elfum que desprèn és d’una intensitat olfactiva proudesagradable o, directament, pur verí.

De la mateixa manera que el terme “catalanofò-bia” no existeix en cap diccionari castellà, sigui nor-matiu –com el de la “Real Academia Española” quen’evita el terme– o d’alguna editorial o en línia, a di-ferència del que succeeix amb el de l’Institut d’Es-tudis Catalans (IEC) o amb el de l’EnciclopèdiaCatalana, entre d’altres de catalans o amb els de di-verses edicions en anglès (“catalanophobia”) –com també té cabuda a la “Wikipedia” anglesa– oen francès (“catalanophobie”), nosaltres podemdir, també com a curiositat, que la paraula “infuma-ble” no constar actualment al diccionari normatiude l’IEC i que, per això, l’hem escrita entre cometes.Ara bé, sembla que, partint de l’observació social,finalment s’hi inclourà en les properes modifica-cions d’actualització, però sense el sentit desden-yós que té a l’ús col·loquial que hem detectat en

algun riudomenc sagaç que no cal esmentar en aquesta secció de duespàgines (“infumables”?). D’aquí que, en consonància pedagògica ambl’època actual i conseqüents amb les directrius de la llei antitabac, unacosa “infumable” no pot ser dolenta. Amb el temps, doncs, l’IEC té la pre-tensió de canviar l’associació d’idees vigent quan escoltem la utilitzacióde l’expressió de què parlem i, donat el cas, direm, per exemple en unfutur, que un article és “infumable”, com el que llegeixen, si es tracta d’unbon escrit. O, ‘Com m’agrada “Riudoms, Butlletí d’Informació Munici-pal”, és “infumable”!’ Com que només des del coneixement es pot evitarde caure en els mateixos errors, no se sap ben bé si aquest criteri seràuna decisió “infumable” al cent per cent per tothom perquè el nostre es-devenidor ens pot deparar encara sorpreses agradables o no, amb el be-nentès que, a vegades, una cosa “infumable” és només una cosa“infumable” aquí i a la Xina continental.

Si bé és cert que la llibertat individual implica alguns riscos, el vilatà méssenzill sospita –perquè el poble pot ser alhora ignorant i savi, i no com uncert nombre de meritoris o d’espavilats, l’erudició i reputació dels qualsemboira la seva intel·ligència– que no podem solucionar pas de cop i volta–i per a sempre– tots els problemes i mals que patim sense trencar abansamb el guió de 300 anys d’ocupació. Per això cal que cada generació em-penyi muntanya amunt, com Sísif, la seva pròpia pedra històrica per evi-tar que aquesta ens caigui a sobre i ens aixafi. Ara bé, si el poble noentreveu cotes d’independència més grans, entesa aquesta com un com-promís amb la responsabilitat individual i la creació de riquesa, i no coml’acumulació de febles drets comuns (la trampa política de la Llibertatper punts que hem anat aguantant fins ara), serà ben difícil que, col·lec-tivament, ens en puguem sortir airosos. Si no ens podem treure els gri-llons del coll i ens ofeguem a alta mar dins d’un vaixell enemic que faaigües com un colador, de què ens serveix l’alt llinatge i la raó acumulada?

Ningú, llevat de ses eminències, no s’ha d’inquietar d’un poble indivi-dualment lliure i madur. Abans de fer canvis profunds, però, han optatper jugar fins ara al gat i al ratolí tot i fiant-se –o refiant-se– (?) de l’ajudaexterior, sigui del Banc Central Europeu o d’alguna potència estrangera.Quin auxili ens van donar els anglesos en la Guerra de Successió monàr-quica? Per què, amb la seva flegma, traïren el Tractat d’Aliança entre An-


bar una sortida, una d’adequada a la situació deconflicte perquè la solució no són les frases: “Aixòés així”, “Ho has de fer d’aquesta manera”, “Ca-dascú a la seva”, “El que a mi m’interessa és això”,que són literatura i aquesta, com la política, és artque, com a tal, per sort, resulta la mar de diversa.I, si abans hem parlat del mot “infumable” i de l’e-tiquetatge de productes, també ara i aquí enpodem destacar d’altres de relacionades i lligar-lesamb el patrimoni gastronòmic –o gormand– delque, mentrestant, podem omplir el nostre rebostde manera natural i pacífica i gaudir-ne a pler i ple-gats per allò que “A la taula i al llit al primer crit”.Parem-ne una, de taula, ben gran i sense cap mal-baratament alimentari, que provoqui saliveranomés de pensar-hi amb, si poden ser, productesde proximitat. Celebrem-los i degustem-los.Mmmm... per sucar-hi pa! I llepar-nos-en els dits iels bigotis! Tot això és “infumable”? I comestible?O tot és pa sucat amb oli o pa, vi i sucre? El que vulldir és que, amb el ventre ple, tot es veu d’un altrecolor o, millor dit, de molts colors, tants com opi-nions i cultures compartim i, sobretot, el plaer deconèixer-nos cada dia una mica més utilitzant, evi-dentment, sempre com a llengua comuna el català.Visca el xup-xup diari i constant, doncs, a foc lent,no només per cultivar l’art culinari sinó també lesrelacions humanes de tot tipus entre nosaltres i elsvinguts d’arreu. I, ja que parlem de llengua i demanduca, podem acabar aquest escrit lligant re-franys genuïns amb noms d’aliments, amb referèn-cies a estris de cuina o a la manera decomportar-se a taula. Vegem-ne només alguns atall de mostra: “Això són figues d’un altre paner”(el que dius és diferent del que havies afirmatabans), “Al pa, pa i, al vi, vi” (s’han de dir les cosesamb claredat), “Com més petita és la nou més so-roll mou” (una cosa molt menuda pot donar mésproblemes que una de gran), “Després d’un bondinar, un bon passejar” (si has menjat molt, perpair bé el que has endrapat, és recomanable estirarles cames), “El qui té la paella pel mànec fa anar l’oliallà on vol” (qui mana, això és: qui “talla el bacallà”o “remena les cireres”, fa el que li plau), “Ser de pasucat amb oli” (ésser una cosa de poca importàn-cia o fàcil), “Guardar-se una poma per a la set” (nogastar totalment una cosa per si de cas es necessitaen el futur), “Per tot arreu es fan bolets quan plou”(a tot arreu passen les mateixes coses), “Qui no volbrou, set escudelles” (si no vols alguna cosa/menjaencara en tindràs més), “Valen més arengades ambamor que pollastre amb dolor” (és millor una rela-ció per amor que per diners). Bon profit!, mentreesperem l’èxit del treball i la victòria de l’estalvi. Re-sultats desitjats ja!

glaterra i Catalunya o Tractat de Gènova (perquè és firmà en aquesta ciu-tat el 20 de juny de 1705) i ens deixaren completament sols? I els france-sos, que ens van llevar la Catalunya del Nord gràcies al Tractat delsPirineus signat el 7 de novembre de 1659, ens la tornaran? La reclama algúcom fan amb el penyal de Gibraltar, que el 1713 Espanya cedí al Regne Unitmitjançant el Tractat d’Utrecht? La incertesa s’ha d’acabar i ara cal lapresa de decisions valentes per part d’aquests polítics que s’han enlairattant que semblen els nostres botxins, ja que ens estan desmantellant laimplantació d’una sèrie de serveis socials amb caràcter universal –o con-questes assolides de l’anomenat estat del benestar– perquè ningú noquedi desemparat en determinades circumstàncies de caràcter proble-màtic. L’estat garanteix l’accés a l’ensenyament, a la sanitat i als subsidisde malaltia, d’incapacitat, d’atur i de jubilació com fins ara? Qui ens hadut en aquest cul-de-sac de retallades i de dèficit d’on no podem sortirsols?

Mentrestant, segons un estudi publicat per l’entitat Plataforma per laLlengua, s’assegura que nou de cada deu productes no estan etiquetatsen català, és a dir, el 94% dels que es venen en supermercats i grans su-perfícies de distribució de Catalunya no compleixen la llei d’etiquetatgetot i que el 23 de juliol de 2012 va fer dos anys de l’aprovació de l’anome-nada llei del Codi de consum i del requisit d’etiquetar en català com amínim les dades imprescindibles del producte (durant l’any 2011 la Ge-neralitat de Catalunya multà dotze empreses per no haver etiquetat elsproductes en castellà i, curiosament, cap ni una per no haver-ho fet encatalà). Catalunya és, per tant, en el context europeu, capdavantera enincompliments legals i de drets del consumidor en les informacions delsproductes en l’etiquetatge, segons conclou el raonament de l’esmentadaPlataforma. Aquesta és l’autoestima que ens cal, on només el 3% de lespel·lícules que s’estrenen són en català? Davant de qui ens vol aniquilar,qui defensi la llibertat i la cultura ha d’acceptar la causa de Catalunya i elbenefici d’utilitzar el català com a eina d’integració i cohesió social, jaque, malgrat totes les penalitats i sacrificis, som al costat correcte de lahistòria. I és obvi que l’espanyol ens és útil per anar pel món i no hi tenim,per sort, cap problema perquè podríem dir fins i tot que som bilingües.En tot cas la dificultat és amb l’anglès, l’alemany, el rus o el xinès mandarí.Però, amb tot, hem de ser persistents per garantir el coneixement i l’úsdel català de qui viu a Catalunya, especialment ara que hi ha centenarsde milers d’immigrants que tenen com a llengua de família l’amazig, l’à-rab, el romanès, l’urdú, el xinès o, entre moltes d’altres, l’espanyol deSud-amèrica. No podem tolerar ni admetre que Espanya ens tracti comuna nosa i que presenti la nostra llengua en termes de conflicte, que ig-nori la nostra història, la nostra producció cultural, que ens esgoti fiscal-ment i que ens tracti amb els mateixos drets que un menor d’edat. Sercatalans, agradi o no, és la nostra manera de ser al món. De ser lliures.Això no es pacta, ni es negocia. Es proclama i es defensa com un dret in-alienable, com el respirar. Esperem que es compleixi ben aviat l’últimaetapa del trajecte que esmentava el pensador i polític pacifista indi Ma-hatma Gandhi: “Primer t’ignoren, després es riuen de tu, després t’ata-quen, aleshores guanyes”, el qual també afirmà que: “El que s’obté ambviolència, només es pot mantenir amb violència”, que podríem aplicar al’actitud i als recursos que utilitza el govern espanyol contra nosaltres.

Darrerament hem sentit molt aquesta frase: “Tinc –o hi ha– un pro-blema”. D’entrada no és cap problema tenir-ne un si no fos que hi cal tro-

tal dia farà un any



retalls de diari


Catalunya experimentà en la segonameitat del segle XIX un revifament dela seva consciència nacional. A princi-pis del segle XX, hi hagué un partit po-lític que sabé fer molt rendible aquest

sentiment patriòtic, la Lliga Regionalista. Els seuspolítics més coneguts foren Enric Prat de la Riba iFrancesc Cambó. Per mantenir i ampliar la sevabase electoral, el partit fomentà els actes reivindi-catius i va obrir centres de trobada i reunió. La in-auguració a Riudoms del Casal de la JoventutNacionalista, l’11 d’agost de 1918, va propiciar laconvocatòria d’un aplec a la nostra vila de conside-rables proporcions.

Així, a les tres de la tarda els simpatitzants de laLliga i altres curiosos es reuniren a la plaça de l’Ar-bre per esperar els parlamentaris i els represen-tants de les entitats nacionalistes convocades.Després se celebrà un concert instrumental a cà-rrec de la banda La Riudomense i, a les quatre, s’i-

naugurà a la plaça de l’Església el Centre Nacionalista Juvenil i s’hi féulliurament d’una senyera. Una hora després, a la plaça de Sant Antoni, secelebrà un míting polític, encapçalat pel diputat del Vendrell Salvador deSamà i Sarriera, marquès de Vilanova i la Geltrú, el qual fou secundat perrepresentacions de les seccions locals de Reus, Falset, Tarragona, Valls,Alforja, etc. A l’acte també hi participà Antoni Massó Llecha, organitza-dor del nacionalisme comarcal. Segons les cròniques, davant de l’ermitaes va disposar una gran tribuna endomassada amb la senyera barrada i,al míting, hi van concórrer ben bé 3.000 persones. Un cop acabats elsparlaments, els manifestants es dirigiren cap al Casal Nacionalista onforen obsequiats amb un vi d’honor. El primer president d’aquesta secciójuvenil fou Marc Ribas Llecha (1901-1966), que exercí posteriorment coma alcalde de Riudoms (1939-1940). Finalment, els oradors i les comissionsvisitaren el Centre Mercantil, ubicat a cal Gallisà, on foren rebuts per l’al-calde, Agustí Martí Cabanyes, i pel diputat provincial Tomàs Llecha Co-dina, i se’ls obsequià amb un refresc.

Tot i que intuïm que el centre tingué una durada curta, atès que no n’haquedat un record nítid en la memòria col·lectiva, es menciona a la premsala seva col·laboració per les festes de Sant Sebastià de 1919, que tingue-ren un caràcter extraordinari. El Centre Nacionalista Juvenil va preparar

PUBLICITAT

La diadanacionalista de 1918

Joan Torres Domènech



dues carrosses, que sortiren en una cavalcada or-ganitzada el dia 21 de gener; en una hi anava, al bellmig, una dona catalana portant en una mà la sen-yera de Catalunya i en l’altra la falç, i l’altra carrossarepresentava la nació catalana. D’aquestes carros-ses, n’han quedat fotografies que han estat publi-cades el 2011 a “Fotògrafs de Riudoms en el primerterç del segle XX”, a les pàgines 145-146.

La Lliga Regionalista tenia un diari, “La Veu de Ca-talunya”, i, a nivell provincial, tingué el setmanari“La Veu de Tarragona” (1913-1935). En aquest hi es-crigué articles de temàtica política i social, des delsetembre de 1918 fins a l’octubre de 1919, el riudo-menc Josep M. Gispert Trilles, secretari del casaljuvenil de Riudoms. És curiós que mentre, per uncostat, Gispert defensava uns plantejaments ideo-lògics molt clars, per un altre, dirigí a la nostra vila,entre març i juny de 1919, un setmanari que rebé elnom de “Germanor”, en el qual fou prohibida demanera expressa la política local.

Josep M. Gispert, des de les pàgines del setmanari“La Veu de Tarragona”, tocà temes i abordà pro-blemes que encara avui són qüestions de plena vi-gència, amb uns comentaris que tindrien validesaen la nostra societat actual: “En tots els pobles ca-talans, absolutament en tots, s’hauria de formar uncentre nacionalista; d’aquesta manera, molt aviatveuríem triomfar els nostres ideals i veuríemtambé com en les escoles s’ensenyaria el català i elsnens petits serien, aleshores, més patriotes i esti-marien més la seva llengua, que és e que convé pelbé de Catalunya.” (25-VIII-1918, p. 2); o com aquestaltre: “La nostra regió paga un tribut a l’Estat, molt,moltíssim més crescut que cap altra regió d’Es-panya i, si és així, com ningú negarà, ¿per què noens té el govern un xic més de consideració?” (16-II-1919, p. 2.)

retalls de diari

Carrossa, que representa laNació Catalana, muntada

pel Centre Nacionalista Juvenil, en la rua que

s’efectuà el dia 21 de generde 1919, a Riudoms, en un

punt del carrer de Sant Sebastià.

Fotografia feta per MarcRibas Gimbernat, que

pertany a la Col·lecció JoanM. Ribas Morlà.

PUBLICITAT


opinió


Se n’ha parlat tant de la multitudinària ma-nifestació del passat onze de Setembre aBarcelona, en què milers i milers de per-sones van reclamar de manera clara i in-equívoca que Catalunya iniciés el seu

procés cap a la independència, que no té sentit afe-gir-hi res més, doncs de ben segur que en un lloc oaltre, allò que jo pugui dir, ja estarà dit.

La meva reflexió va per un altre cantó.

Té a veure amb la manifestació antiindependentistadel passat 12 d’Octubre, que va aplegar un batibull degrups arribats de diferents parts de l’estat espanyol,que anaven des de l’extrema dreta fins a la dreta es-panyolista; i a un dels missatges que part dels mani-festants van voler transmetre exhibint un cor pintatmeitat per meitat amb la senyera i la bandera espan-yola: el de voler expressar el sentiment de sentir-secatalà i espanyol a la vegada.

Mira que hi he pensat de vegades en quin ha de ser elprocés mental que, en les circumstàncies actuals,pugui portar de manera coherent a creure seriosa isincerament que un es pot sentir tan català com es-panyol. I creieu-me, ho dic sense ironia. Ho podia en-tendre en temps passats, quan el catalanisme esbasava únicament en unes raons culturals o històri-ques, perquè aquestes podien no ser totalment com-partides. Ho podia entendre quan es pensava que elsgreuges d’Espanya cap a Catalunya eren cosa del pas-sat, i era qüestió de temps que Espanya entengués Ca-talunya com una nació diferent. Ho podia entendre.

Però no pas ara. Ara només puc entendre i respecto,òbviament, aquells a qui els poden més els seus orí-

gens que no pas la terra on viuen i només se senten espanyols, en la mateixamesura que mereixem respecte els que només ens sentim catalans; peròde cap manera puc creure als que encara ens volen vendre la sinceritat d’a-quest sentiment dual. I molt menys quan s’expressa en un entorn feixistoidedissimulat de constitucionalisme com el d’aquella manifestació.

No me’ls crec. És espanyolisme total i absolut disfressat d’hipocresia.

Els sentiments dobles només poden coexistir mentre no hi ha conflicte entreells, perquè en el moment en què hi ha una col·lisió, un dels dos preval i l’altredesapareix. I situacions de conflicte n’hi ha hagut i n’hi ha cada dia més.

Quan, referent a l’Estatut que vam aprovar a Catalunya, l’Alfonso Guerra(em resisteixo a dir-li Senyor) es vanava de manera vergonyosa d’haver-loretallat fins a fer-lo irreconeixible, el nostre cor exclusivament català va sen-tir una profunda indignació. Igualment que quan ens vam assabentar de lasentència del Tribunal Constitucional, que encara retallava més les restesque la prepotència de les Corts espanyoles n’havia deixat. Un tribunal, percert, absolutament deslegitimat i totalment polititzat, però amb habilitaciósuficient per a fer la feina bruta si el resultat d’aquesta era contrari a les de-cisions preses a Catalunya.

Se’m fa molt difícil interpretar què és el que podien sentir en aquest mo-ment aquells que tenien el doble sentiment: mitja indignació per un cantó imitja satisfacció per un altre? Pot ser indiferència?

Si després de pagar la nostra quota de solidaritat a Espanya; a l’hora de re-clamar les inversions que per llei ens corresponen i no es fan, se’ns acusade pidolaires, egoistes i insolidaris a tots els catalans, incloent als que se sen-ten tan catalans com espanyols i per més escarni, també, als que només essenten espanyols, és obvi que mantenir els dos sentiments, en aquestes cir-cumstàncies, és impossible.

Quan es neguen a que el català pugui ser idioma oficial a Europa o que ambl’estúpida excusa d’una inexistent manca de llibertat d’elecció es vulguincarregar el nostre sistema d’immersió lingüística, se’m fa molt difícil creure

Als del corpartit

Fransesc Xavier Bonet


resta de catalans. I si reflexionen amb serenitat,arribaran a la conclusió que només en una Cata-lunya independent i sobirana, que tractarà a to-thom sense excepció, amb el respecte amb què nohem estat tractats els catalans podran, llavors, con-servar els dos sentiments sense contradiccions.

que algú que senti un mínim d’estima per Catalunya pugui seguir mantenintuna part de sentiment espanyol.

Els que honestament tenen aquest sentiment de pertinença a les duesparts s’han de sentir escarnits i enganyats per aquesta Espanya en la queencara creuen i que els està tractant amb el mateix menyspreu que a la

opinió



PUBLICITAT


cd riudoms


El Club Deportiu Riudoms va viure el dia12 d’octubre una jornada especial, ambla presentació dels seus equips de fut-bol per a la nova temporada, un acteque va comptar amb els futbolistes,

amb familiars, amics, membres de l’entitat –entreells el president, Josep Maria Llaó- i algunes autori-tats com l’alcalde, Josep Maria Cruset, i el regidord’Esports, Carles Garcia.

En total, el CD Riudoms compta amb 11 equips, quesumen més de 125 jugadors en el conjunt de les ca-tegories. Tots ells confessen que passegen “ambmolt d’orgull i dignitat” el nom del poble pels campsde futbol catalans, lluint una samarreta en què des-taquen tres elements principals: les anelles Olímpi-ques, com a símbol del joc net i la sana competició;la Senyera, reafirmant el seu “compromís i senti-ment”, i el riu amb els dos oms, “identificant-nosplenament amb el poble de Riudoms”.

La cita va començar amb els parlaments. En totesles intervencions es va remarcar la importànciad’una entitat com el CD Riudoms per a l’activitat delpoble, per a l’impuls de l’esport i del futbol i per fo-mentar valors com la sana competició. Després d’a-

quest primer tram de l’acte de caire més institucional, va arribar el mo-ment de la presentació dels equips:

� Babys� Prebenjamí A� Prebenjamí B�Benjamí A: disputa la lliga de Primera Divisió provincial, la categoriamés alta dels diferents equips del futbol base del CD Riudoms� Benjamí B� Benjamí C� Aleví A, que enguany ha pujat a Segona Divisió Provincial � Aleví B� Femení: disputa la lliga de 1a Divisió Catalana. Màxima categoria as-solida mai per cap equip del poble. Jugant cada setmana partits arreude la geografia catalana.� Amateur� Veterans

Tots plegats es van fer la tradicional fotografia de grup, i després va arribarel moment més emotiu, en descobrir la pancarta que es va elaborar du-rant la Fira de l’Avellana, en què tots els nens i nenes van poder deixar lesseves empremtes.

La cita, com no podia ser d’altra manera, va acabar amb tot uns breus par-tits de futbol entre els diferents equips que es troben en categories igualso similars.

El CD Riudoms obrela nova temporadaEl club compta amb 11 equips i més de 125 jugadors en el conjunt de les categories

Text RedaccióFotos Cedides


escola de futbol baix camp


AV. EL PRAT, 11 · POLÍGON EL PRAT43330 RIUDOMS · TEL. 977 85 18 08

www.tallercostadorada.com

TALLERES COSTA DORADA

PUBLICITAT

Tot just comença la nova temporada defutbol 2012-2013 i els camps de futbol jaes troben en un pèssim estat. El camp dedalt tan sols s’utilitza per a dur a termeels entrenaments de tots els equips de

les dues escoles de futbol, el femení, l’amateur i el delsveterans,i al camp de baix es realitzen totes les com-peticions de la Lliga, tant de futbol 7 com de futbol 11.

El cap de setmana del 20 i 21 d’octubre passat vaploure moltíssim, i malgrat la forta pluja caiguda esvan jugar tots els partitits de casa previstos, provo-cant que l’estat del terreny de joc del camp de baix estrobi en un estat veritablement penós.

El següent cap de setmana, l’Ajuntament de Riudoms va prohibir la utilitzacióde les instal·lacions per a la competició de la lliga, amb l’objectiu que el te-rreny de joc es recuperés (exceptuant que s’acabés produint un miracle).

Creiem que és urgent que el nostre Ajuntament prengui una decisió i solventiel problema de la gespa natural. Si seguim així, abans d’acabar la temporadaels nois i noies de les dues escoles es trobaran com estaven anys enrere, és adir, jugant en camps de terra.

I el problema més important són les posibles lesions que puguin sofrir els ju-gadors pel mal estat dels terrenys de joc.

Mal estatdels terrenys de joc Text Junta de l’EFBC

Foto Cedides


esports


Taekwondo? És un esport de contacte, mil·lenari,un esport que ja fa anys dóna medalles olímpiquesa esportistes Catalans. Però exactament, què és elTaekwondo?

El Taekwondo (TKD) és un art marcial d’origencoreà, es basa en un seguit de moviments que aju-den a la persona a defensar-se. ‘Tae’ vol dir peu,‘Kwon’ puny i ‘Do’ camí, és a dir, que l’objectiu ésaprendre el camí que han de fer el peu i el puny perdefensar-se i, per tant, entrenar i disciplinar el cos ila ment.

El Taekwondo és:Primer que res és exercici, que ajuda als nens a mi-llorar el seu cos de forma harmònica i amb equilibri,

potenciant la seva resistència, la seva força, velocitat i sobretot la flexibi-litat i l’agilitat.

En segon lloc, el Taekwondo és un art marcial sense armes, t’ajuda a des-envolupar un ampli sistema de defensa personal que t’ajuda davant unatac amb el propi cos.

També és un esport, modern i olímpic que ha sabut millorar amb el tempsi adaptar-se a les noves tecnologies per fer-lo un esport més junt i espor-tiu.

És un mètode educatiu, entrena el binomi cos i ment, com ja formulavenels grecs, “ment sana i corpore sano”. L’objectiu del TKD és fomentar uncreixement en tots els àmbits de la persona per ajudar al nen/a a créixer iconvertir-se en adults més responsables i madurs. Els esportistes de TKDreben classes de tècniques de defensa i atac, tècniques de respecte, tèc-

EsportsminoritarisEsports amb medalles Olímpiques,esports amb 30 anys d’història aRiudoms

Text Imma TorresFoto Cedida

PUBLICITAT


sessorats pel seu mestre Josep Lluís Torrente, entre-nador nacional i cinturó negre 7 DAN, qui va comen-çar fa ja més de 30 anys a fer TKD a Riudoms.

Quan de petit portem un nen o una nena a fer es-port, molts cops ens deixem guiar per les modes,per la TV, pel que fan els amics... però d’altres vega-des quan escollim esports minoritaris ens fixem enels beneficis que suposa pel el nostre fil. Aquest ésel cas del TKD. Segur que a molts infants del nostrepoble els ajudarà saber i conèixer que hi ha moltsriudomencs que han practicat i el practiquenaquest esport minoritari i que si ells ho volen podeniniciar-se en aquest esport. De fet, el Centre Actiuoferirà aquest any TKD per nens i nenes a partir de5 anys. Esprem que els èxits del Abel, del MiguelÀngel, de l’Èric, o de les 3 medalles olímpiques alsJJOO de Londres ajudin a iniciar més riudomencsen aquest esport que fa més de 30 anys que es prac-tica a casa nostra.

niques de noblesa per enfortir el seu caràcter i la seva seguretat davantles decisions de la vida.

A Londres 2012 s’ha tornat a demostrar el seu lema ‘citius, altius, fortius’,és a dir, donar el millor d’un mateix, i esports que no surten gairebé mai ala televisió, ni als diaris, ni que els seus esportistes cobren xifres milionà-ries, donen la sorpresa i pugen a dalt de tot del pòdium. És el cas del Taek-wondo, de la natació sincronitzada o el piragüisme... esports amb molt desacrifici, amb molt d’esforç i que ens han fet gaudir a molts de nosaltresdel que vol dir ser el millor d’uns jocs olímpics.

El taekwondo a Riudoms sempre hi ha estat present, de fet vull aprofitaraquest article per felicitar a tres riudomencs que han assolit el cinturónegre I Dan. Arribar a aquesta fita és molt important i un dels primers èxiten aquest esport.

Moltes felicitats! Abel Garriga, Miguel Àngel Navarro i Èric Burló.Quan tenien 4 i 5 anys van començar a fer Taekwondo a l’escola, amb l’ImmaTorres, riudomenca i cinturó negre; després van anar millorant i perfeccio-nat amb el Guillem Campiñez, un riudomenc i un cinturó negre. Sempre as-

secció


PUBLICITAT



Documents

495:Maquetación 1 06/11/12 11:40 Página 1 l’om revista · l'Abadia per posar-la al servei del poble revista l’om de riudoms El fort temporal de pluges afecta rieres i camins