ELS ESPAIS INDUSTRIALS AL MÓN. Característiques i dinàmiques

1. Factors de Localització. La localització de les industries al llarg del territori no és un fet casual, sino producte decisions empresarials presses seguint criteris de rendibilitat econòmica: procurant els màxims beneficis i els mínims costos de producció. A lʼhora de decidir la localització industrial entren en joc factores de tipus físics i humans:

a)Factors Físics: - Proximitat a les matèries primeres: suposa lʼabaratiment dels costos de transport. És un factor important en les industries de base que consumeixen gran quantitat de matèries primeres en les que el cost del transport és difícil i costós.

- Proximitat a les fonts dʼenergia: la proximitat a les fonts dʼenergia va suposar un factor de abaratiment dels costos productius. Va ser un factor decisiu de localització de les primeres industries a les conques de carbó para facilitar el transport del carbó i abaratir costos. Avui les xarxes de transport dʼenergia elèctrica, gasoductes i oleoductes faciliten la localització industrial en dʼaltres llocs.

- Topografia: llocs plans, la proximitat a ports marins o fluvials faciliten lʼaccés de les matèries primeres i la distribució als mercats.

- Conservació del medi ambient: els països desenvolupats imposen restriccions a dʼinstal·lació dʼindústries contaminants: aquestes es localitzen en països menys restrictius i/o en desenvolupament.

b) Factores humans: - Ma dʼobra: abundant, barata i amb qualificació adequada. És un factor que explica la reubicació a escala mundial dʼindústries que necessiten molta ma dʼobra, que traslladen els seus centres de producció a països subdesenvolupats que ofereixen millors condicions laborals que els països desenvolupats.

- Mercats pròxims: impliquen menys costos de transport dels productes elaborats cap el mercat. Moltes industries, sobretot les productores de benes de consum, sʼinstal·len a prop del seu mercat principal, a les grans aglomeracions urbanes.

- Capital: la necessitat de grans inversions per instal·lar algunes industries, fa que sʼinstal·lin prop dels possibles inversionistes: bancs, borses de valores, etc.

- Transporte: la facilitat dʼaccés a les matèries primeres i als mercats per lʼexistència de xarxes de transport ben estructurades i ràpides afavoreix la

instal·lació de les industries prop de ports, ferrocarril, o autopistes.

- Aglomeració: per aconseguir economies dʼescala, les empreses es concentren per sectors afins en polígons industrials: estalvi de costos de transport i amortitzar costos dʼinstal·lació.

- Polítics: els Estats recolzen de forma directa (empreses públiques) o indirecta (subvencions, impostos, facilitant sol industrial, legislacions laborals flexibles) la localització dʼindústries.

La localització industrial, aplicant aquests factors pot conduir a aglomeracions de les industries en un territori, donant lloc a complexes industrials (a paisatges dominats per industries que ocupen grans extensions de territori: Conca del Ruhr, o concentracions urbanes com les de Tokio-Yokohama, Rotterdam, o Centres industrials menors, localitzats al costat del seu mercat, les ciutats. Lʼexistència de millors xarxes de transport i més barates, dona lloc a la dispersió industrial (les indústries es localitzen disseminades pel territori). 2. Teories de localització industrial. La localització de les industries ha interessat sempre als geògrafs, així trobem teories tradicionals sobre la ubicació industrial des del S. XIX i principis del XX:

a) Teoria de Von Thiunen: es basa en la hipòtesi de que lʼhome vol satisfer les seves necessitats econòmiques al seu entorn immediat, reduint els desplaçaments al mínim. La teoria suposa un espai isotròpic i aïllat, en el que el preu dels productes varia segons augmenta la distància al mercat. Va desenvolupar la teoria estudiant el sector agrari, però també ha estat útil aplicada al sector industrial.

Il·lustració 2. Teoria de Von Thiunen. Les indústries que fabriquen productes més demandats es situen més pròximes a la demanda para abaratir el cost del transport (A).

b) Teoría de Weber: com Von Thiunen, dissenya un espai isotròpic i considera la

distància como a factor bàsic de la localització, però introdueix com a factor important, no sols la distància al mercat, sino també lʼorigen de las matèries primeres. La localització industrial serà la que minimitzi els costos de transport tant al mercat com cap a els recursos.

Il·lustració 3.Teoría de Weber. El cost del transport tant de matèries primeres com de productes pels mercats, determinen la localització en el lloc en el que es minimitzen aquests costos.

c) Teoria de Christaller: (Teoría dels Llocs Centrals) es basa en un espai isotròpic, en el que la localització empresarial (industrial i terciària) es fa en un lloc central per abastir a la població distribuïda pel territori a lʼentorn del lloc central.

Il·lustració 4. Teoria de Christaller. El lloc central que abasteix a major número de població serà lʼideal per la localització empresarial.

3. Àrees industrials mundials La distribució industrial a escala mundial es asimètrica. Per una banda trobem un MON DESENVOLUPAT en el que es localitzen la major part de les industries, les més modernes, més diverses i més responsables con el medi ambient. El

MON SUBDESENVOLUPAT amb grans desequilibris entre països, te una activitat industrial escassa, dispersa i relacionada amb els seus recursos naturals

Mapa 1. Localització de las principals àrees industrials mundials. Es diferencien països desenvolupats, amb alta densitat industrial i països subdesenvolupats, amb densitat industrial menor associada a les capitals estatals o als recursos naturals. a) Món desenvolupat: trobem 4 grans àrees industrials i dʼaltres en llocs com a Austràlia i Nova Zelanda

* América del Norte: Les principals zones industrials es localitzen a les grans concentracions de població: Zona dels Grans Llacs, entre Canadà i USA, la costa Pacífica I Sud de USA. * Europa: cal diferenciar el centro del continent amb gran densitat industrial: Nord dʼItàlia, Alemanya, França, Benelux i Centre/Sud de Gran Bretanya) i nuclis aïllats de la perifèria: Europa mediterrània, central, oriental i nòrdica. * Rússia: amb grans zones industrials al voltant de Moscou, Sant Petersburg y altres més disperses a Kuzbass (Sibèria) i Sud del Volga. * Japó: la manca de matèries primeres no ha obstaculitzat el desenvolupament industrial centrat en zones portuàries: Tokio-Yokohama-Kawasaki, Nagoya i Osaka b) Món Subdesenvolupat: la diversitat geogràfica, provoca la realitats molt diferents. Lʼexistència de mercats interiors potents i abundants matèries primeres (Índia, Xina, Brasil, Mèxic) desenvolupa regions industrials disperses a interiors. * Llatinoamèrica: las principals localitzacions industrials es troben a Brasil, Mèxic, Argentina i Xile. Són molt dependents de multinacionals estrangeres.

* Àsia: els principals centres industrials se situen als nous països industrials (NPI): Corea del Sud, Taiwan, Hong Kong y Singapur, als que sʼafegeixen altres països del Sud Est asiàtic (Filipines, Tailàndia Malàisia). Son zones molt competitives amb abundància de mano de obra barata. Àfrica: hi ha petits centres industrials al Nord del continent i a Sudàfrica.