RECULLDE PREMSA

LA PLETERA

ÍNDEX

LA PLETERA / LA PLETERA

Data Titular Mitjà

01 jul 2016 Administració LocalButlletí Oficial de la Província deGirona

Superfície:83% Audiència:0 Valoració:ND

31 jul 2016 Enclavaments degradats que reviuen La Vanguardia.cat (Ed. Impresa)

Superfície:87% Audiència:654.000 Valoració:35.583€

31 jul 2016 Enclaves degradados que reviven La Vanguardia (Ed. Impresa)

Superfície:87% Audiència:654.000 Valoració:35.583€

14 jul 2016 La tramuntanada fa malbé la platja dels Griells, a l'Estartit El Punt Avui

Superfície:100% Audiència:3.949 Valoració:265€

14 jul 2016 La tramuntanada fa malbé la platja dels Griells, a l’EstartitEl Punt Avui Comarques Gironines(Ed. Impresa)

Superfície:10% Audiència:80.000 Valoració:310€

16 jul 2016Arqueologia, te verd, Jocs Olímpics, primats i gelats en el número 10d'udgent

Universitat de Girona

Superfície:100% Audiència:7.249 Valoració:290€

19 jul 2016 L’Estartit ja disposa de l’espai de platja destinat a mascotes Diari de Girona (Ed. Impresa)

Superfície:5% Audiència:41.000 Valoració:130€

19 jul 2016 L'Estartit ja disposa de l'espai de platja destinat a mascotes Diari de Girona

Superfície:100% Audiència:1.978 Valoració:133€

24 jul 2016 L’equador del projecte de la Pletera Diari de Girona (Ed. Impresa)

Superfície:18% Audiència:41.000 Valoració:561€

24 jul 2016 L'equador del projecte de la Pletera Diari de Girona

Superfície:100% Audiència:1.978 Valoració:133€

26 jul 2016

RESOLUCIÓN TES/1800/2016, de 11 de julio, por la que se hace público elAcuerdo de informe de impacto ambiental del Proyecto deacondicionamiento de un tramo del camino de Castelló d'Empúries aPalau­saverdera, en el término municipal de Castelló d'

Revista Legal

Superfície:100% Audiència:17 Valoració:ND

28 jul 2016 Administració LocalButlletí Oficial de la Província deGirona

Superfície:83% Audiència:0 Valoració:ND

RECULLDE PREMSA

LA PLETERA

Pàg. 53

Administració Local Ajuntaments

Núm. 125 – 1 de juliol de 2016

Regidor ÀREa

sr. Francesc Puig Territori i sostenibilitat

Àmbit funcional:

Medi ambient: - Coordinació, gestió, control intern i organització tècnica i administrativa dels Departaments i unitats integrats al servei

per tal d’assolir la consecució dels objectius fixats per la Regidoria, en consonància amb el projecte i objectius generals de la Corporació, vetllant pels programes municipals d’actuació en matèria de protecció del medi i l’educació ambiental.

- Coordinar la gestió tècnica i administrativa dels Departaments i unitats del servei.- Fixar les directrius operatives a seguir pels diferents Departaments i establir els criteris per avaluar resultats, controlant

periòdicament l’acompliment d’objectius amb els seus responsables.- Cooperar amb la resta de serveis de la mateixa àrea o d’altres àrees en programes transversals.- Proposar i elaborar programes d’actuació, previsions pressupostàries i de recursos humans i materials necessaris per a

l’execució d’aquests programes.- Coordinar les relacions de la Regidoria amb les Entitats ciutadanes i Institucions Públiques.- Coordinar l’actuació del servei amb l’entitat municipal descentralitzada.- Coordinar campanyes d’informació i sensibilització en matèria relativa al compliment de les Ordenances.- Gestió dels espais naturals del municipi. - Coordinació amb el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. - Connectivitat entre espais naturals. - Gestió de la Forest d’utilitat Pública Muntanya Gran. - Control dels aprofitaments que s’hi porten a terme Projecte Life Pletera. - Recuperació i manteniment de les zones d’aiguamoll.- actuacions de recuperació i manteniment de la llera del riu Ter.- actuacions per la prevenció d’incendis forestals.- Coordinació de les accions recollides a les agendes 21 municipals i al Pla d’acció per l’Energia sostenible.- salut ambiental: prevenció de la legionel·losi als equipaments municipals, avaluació higiènica i sanitària de les piscines

d’ús públic, seguretat i salubritat de les platges i sorreres infantils, lluita i control de plagues urbanes i expedients d’insa-lubritat d’habitatges i solars).

- Consum d’aigua (avaluació i control de la qualitat de l’aigua).- seguretat alimentària d’establiments de competència municipal.- aDF (associació de Defensa Forestal).

urbanisme i habitatge: - Planificació i control urbanístic del municipi:

• Llicències d’obres.• Planejament urbanístic i territorial, instruments d’execució i gestió urbanística.

- Projectes i execució d’obres d’edificis públics.- Projectes i execució d’obres civils i d’urbanització de les vies públiques.- Xarxes de serveis públics.- Obres, pavimentació i enllumenat de les vies públiques.- Oficina tècnica.- Disciplina urbanística.- Exercici de la potestat sancionadora en matèria d’urbanisme.- Control i seguiment de quotes urbanístiques i contribucions especials.- Pla únic d’obres i serveis de Catalunya.- Promoció d’habitatges socials.- Normativa urbanística d’imatge.

Paisatge urbà:- Llicències d’ocupació de via pública.- accessibilitat, eliminació de barreres arquitectòniques i mobilitat de les persones.

Patrimoni:- Desenvolupament, reforma i rehabilitació dels nuclis antics.

DIUMENGE, 31 JULIOL 2016 T E N D È N C I E S LAVANGUARDIA 33

No n’hi ha prou, doncs, de con­trolar l’entrada d’aigua bruta a lallacuna de la Vega (ara només hiarriba aigua neta procedent de lapotabilitzadora) o eliminar la ru­na.Enúltimainstància,esnecessi­ta treballar amb els agricultors del’entorn de les llacunes per pre­venir la contaminació d’origenagrícola. Això explica també queels projectes de Global Naturedonin suport a la producció i co­mercialització de cultius agrarisecològicsperreduirl’úsdefertilit­zants i substàncies químiques.Aquests projectes estan perme­tent recuperar alguns cultius tra­dicionalsdelleguminoses(elcigróPedrosillano, la llentia pardina i lallentia castellana)que sóncompa­tibles amb la preservació d’espè­ciesestepàries(sisó...). Enrecupe­rar­se la rotació del guaret, quecombina cereal i lleguminoses, esfixa nitrogen al sòl de maneranatural, amb laqual cosa els ocellsesteparis obtenen aquí el seu ali­ment. D’aquesta manera, els lle­gums amb segell ecològic cobrenun prestigi nou i mostren quepoden ajudar a conservar la bio­diversitat.A Villacañas (Toledo) hi ha la

nau d’envasament dels llegums

Guanyar espai a la natura i rescatar sòlurbà inservible impulsen els projectes

Enclavamentsdegradats que

reviuenA. CERRILLO Barcelona

La degradació de la natu­ralesaésevidentenmoltsllocs d’Espanya, a conse­

qüència d’activitats de fort im­pacte ambiental.Qualsevol viat­ge a la geografia dels desastresecològics tindria parada obli­gada en la contaminació de labadia de Portmán (Múrcia), elsabocaments de lindà de Sabiñá­nigo (Osca), les basses de resi­dus químics dels fosfoguixos deHuelva o la muntanya de rebut­jos salins d’El Cogulló (Sallent,Bages), fruit de l’explotació mi­nera. Però, també hi ha exem­plesd’actuacionsen lesquals lesoenagés i algunes administraci­ons han executat amb èxit pro­jectes destinats a recuperar en­clavaments naturals degradats ifer que recobrin la vida. Són elsespais renaturalitzats. Restituirllocs que encara estan en la me­mòriapopular, cicatritzar les fe­rides de les pedreres o arrabas­sar a la ciutat terrenys que vanser urbanitzats sense necessitati queavui resulten inútils sónal­gunesde lesmotivacionsqueac­tiven aquests projectes.Una de les referències conti­

nua sent la recuperació de l’Es­tanyd’Ivars iVilasana(Plad’Ur­gell) en els anys noranta, unainiciativaavaladademaneraen­tusiasta per la població per res­tituir una llacuna que estava en­cara present en la memòria po­pular –se’n conservaven fotos irecords familiars–, però que vaser dessecada el 1951 per serdestinada a usos agrícoles.“La recuperació dels ocells va

ser immediata. L’estany es vaomplir d’ocells, alguns delsquals nidifiquen en les plantesaquàtiques flotants. Si s’actua,els aiguamolls responen ràpid al’accióde restauració. Lanaturaés molt agraïda a l’acció huma­na”, explica Francesc Giró, quedirigeix l’oenagé Acciónatura,que va ser un dels artífexs delnou estany d’Ivars com a tècnicenelDepartamentdeMediAm­bient (juntament amb CristòfolJordà oAlbert Vilalta).Giró destaca que, en general,

aconseguir aquesta transfor­mació requereix un gran con­sens ciutadà i estar a l’aguaitdavant l’aparició de nous pro­blemes que alteren l’enclava­ment (les carpes que embrutenavui l’estany d’Ivars, per exem­ple). La restauració del llac de

Banyoles, la renaturalització deles llacunes de Sils o la creacióde l’espai natural de Sebes(Flix), a l’Ebre, són altres exem­ples destacats d’experiències aCatalunya en aquest camp, enmoltes de les quals ha intervin­gut Acciónatura.Un altre bloc d’actuacions ha

servit per tornar la fisonomianatural aespais explotatsper lespedreres, entre els quals des­taquen l’actuació al volcà Cros­cat (Santa Pau, la Garrotxa). Nomenys singular és el procés enmarxa per supervisar l’espai na­turalquehaemergit als terrenysde l’antic càmping Toro Bravo(eliminat en ampliar­se l’aero­port del Prat de Llobregat), unpla emprès ambcuraper l’Ajun­tament deViladecans.L’actuació més important en

marxa aCatalunya ara és el pro­jecte per restaurar les llacunescostaneres i les seves funcionsecològiques a la zona de La Ple­tera en el tram final del Ter a

l’Estartit (Torroella deMontgrí,Alt Empordà), escenari d’unaurbanització fracassada.Aquíesvan construir uns accessos quehanresultat innecessaris, jaque,en arribar la crisi immobiliàriadel 1993, només es va consolidarun dels nuclis residencials pre­vistos. El que s’ha fet ha estatretirar els accessos viaris, lesrunes i les instal∙lacions. Lestasques pendents (interrompu­des ara, en període de vacances,però que acabaran abans de lapropera Setmana Santa) sónobrir itineraris, fer la revegeta­ció de la zona, reintroduir espè­cies autòctones de peixos o es­tudiar la qualitat de l’aigües.“Elmunicipivaassumirqueel

model turístic és obsolet. Volemque aquest projecte tingui unafunció demostrativa i ensenyarque els espais alterats poden re­vertir per recuperar la seva fun­cionalitat”, diu Xavier Quinta­na, professor d’Ecologia de laUniversitat de Girona. El 75%del projecte (2,6 milions d’eu­ros)haestat finançatper laUE.c

‘LaVanguardia’ ofereix apartird’avui una sèriede reportatges sobreespais renaturalitzats, que tindràcontinuacióapartir dels propersdiumenges . Aquests sónels capítols:

1. La recuperacióde les llacunesde LaManxa.2. La supressiódels vellsmolins i preseshidroelèctriquesendesús al riuBidasoa, aNavarra.3. L’evolucióde la vall delGuadiamardesprésde l’abocamentde llots tòxics en l’accidentd’Aznalcóllar, l’any1998.

4. L’estanyClosell, al parcnatural de l’Alt Pirineu,ha recuperatla seva transparènciagràcies aunprojecte coordinatpel Centred’EstudisAvançatsdeBlanes (CSIC).5.El renaixementdel boscal desaparegut càmpingToroBravo,desallotjat desprésde l’ampliacióde l’aeroport del Prat.

LA SÈRIE

“La natura ésagraïda amb l’accióhumana”, explicaFrancesc Giró,d’Acciónatura

Llacuna de la Vega. La seva recupe­ració ha permès salvar hàbitats amena­çats (les praderes salines estepàries) icrear un coixí per evitar la contaminaciód’origen agrícola, fins a convertir­seen un refugi per a la fauna

Paisatge transformat

EMILIA GUTIÉRREZ

ecològics,unllocambbonaombraque serveix de descans en aquestviatge manxec sota el sol. Com javaferaFuentesdeNava(TierradeCampos, Palència),GlobalNatureha assolit acords amb els produc­tors locals de llegums, de maneraque s’encarrega de comprar laproducció i de la seva venda percomercialitzar aquests alimentsqueuneixenproduccióecològica iconservacióde labiodiversitat.Aquestaintermediacióestàper­

metent obrir mercats, sobretot aAlemanya, i garanteix als produc­tors locals uns preus mínims perescapardelapressiódelagrandis­tribució.“Als consumidors els interessa

la història quehi ha al darrere.Nonomés sónproductes ecològics si­nó que conserven avitardes”, diuEduardo de Miguel. L’objectiuúltim és aconseguir que aquestsestàndards de conservació de labiodiversitat s’estenguin als pro­ductes ambel segell ecològic.En paral∙lel, Global Nature està

ampliant el suport d’aquest tipusd’iniciativesaaltresproductes.Haparticipat en la constitució de laprimera cooperativa d’ametllerecològic i busca fer elmateix ambel safrà.c

FUNDACIÓ GLOBAL NATURE

Laregeneraciódelesriberesdeles27llacunesrescatararshàbitatsesteparissalins

ZONES AMB ÚS CÍVIC

“La gent ja no elsgira l’esquena; ve apassejar, gaudeix delsocells, valora l’entorn”

LLOCA REVALORITZAT

L’exportació decultius tradicionals,en ecològic, prestigial’entorn de les llacunes

Km0 6 12

FONT: Google Earth

PedroMuñoz

LLACUNES RECUPERADES

LA VANGUARDIA

Lillo

Larga

Llacunes

Tirez

De la Vega ManjavacasDe la Sal

Alcázar deSan Juan

Quero

Camposde Criptana

LasPedroñeras

Provínciade Toledo

Província deCiudad Real

Provínciade Conca

Villacañas

Villafrancade los

Caballeros

LasMesas

Motadel Cuervo

Quintanarde la Orden

la Xarxa Natura 2000 (segell devalor europeu).“Hem recuperat un paisatge

tradicional i, sobretot, hem creatunafranjadeterraqueactuacomacoixí entre els camps agrícoles il’aiguamoll, amblaqualcosaesre­duirà la contaminació d’origenagrícola”, ens explicaAmanda delRíoal costatde la llacunade laVe­ga. De fet, per preservar aquestesllacunes “no només es requereixtreballar en la cubeta d’aigua, sinóque cal actuar en l’entorn, perquèles aigües no portin nitrats i altressubstàncies químiques, no s’ar­rosseguin sediments inoesdesse­quin per l’extracció de l’aigua”,diu Eduardo de Miguel, directorde laFundacióGlobalNature.

DOMINGO, 31 JULIO 2016 T E N D E N C I A S LAVANGUARDIA 33

No basta, pues, con controlar laentrada de agua sucia en la laguan(ahora sólo se vierte agua limpiaprocedentede lapotabilizadora) oeliminar las escombreras. En últi­ma instancia, se precisa trabajarconlosagricultoresdelentornola­gunarparaprevenir la contamina­cióndeorigenagrícola.Esto explica también que los

proyectos de Global Nature denapoyoa la produccióny comercia­lizacióndecultivosagrariosecoló­gicos para reducir el uso de fertili­zantes y sustancias químicas. Es­tos proyectos están permitiendorecuperar algunos cultivos tradi­cionales de leguminosas (garban­zos pedrosillanos, lentejas pardi­nas y lentejas castellanas) que soncompatibles con la preservaciónde especies esteparias (sisón, avu­tarda…).Al recuperarse la rotación del

barbecho, que combina el cereal yleguminosas,sefijanitrógenoenelsuelo de manera natural, con loque las aves esteparias obtienenaquí su alimento. De esta manera,las legumbres con sello ecológicocobran un prestigio nuevo y ayu­danaconservar labiodiversidad.En Villacañas (Toledo) está la

navedeenvasadodelas legumbres

Ganar espacio a la conservación y rescatarsuelo urbano inservible activan los proyectos

Enclavesdegradadosque reviven

A. CERRILLO Barcelona

Ladegradacióndelanatura­leza es evidente en mu­chos lugares de España, a

consecuencia de actividades defuerte impacto ambiental. Cual­quierviajealageografíadelosde­sastres ecológicos tendría paradaobligada en la contaminación delabahíadePortmán (Murcia), losvertidosdelindanodeSabiñánigo(Huesca), las balsas de residuosquímicos de los fosfoyesos deHuelvao lamontañadedesechossalinosdeElCogulló (Sallent,Ba­ges),frutodelaexplotaciónmine­ra.Pero, tambiénhayejemplosdeactuacionesenlasquelasoenegésy algunas administraciones hanejecutado con éxito proyectosdestinados a recuperar enclavesnaturalesdegradadosyhacerquerecobren lavida. Son losespaciosrenaturalizados. Restituir sitiosque aún están en la memoria po­pular, cicatrizar las heridas quecausan las canteras en el territo­rio o arrebatar a la ciudad terre­nos que fueron urbanizados sinnecesidad y hoy resultan inútilesson algunas de las motivacionesqueactivanestosproyectos.Una de las referencias sigue

siendolarecuperacióndelEstanyd’IvarsiVilasana(Plad’Urgell)enlos años noventa, una iniciativaapoyada de manera entusiastapor su población para restituiruna laguna que permanecía en lamemoria popular–de ella se con­servaban fotos y recuerdos fami­liares–, pero que fue desecada en1951 para ser destinada a usosagrícolas.“Larecuperaciónde lasaves fue inmediata. El Estanyd’Ivars se llenó al poco tiempodeaves, algunas de las cuales nidifi­can en las plantas acuáticas flo­tantes. Si se actúa, los humedalesresponden rápido a la acción derestauración. La naturaleza esmuyagradecidaalaacciónhuma­na”, explica Francesc Giró –quedirige la oenegé Acciónatura–,quien fueunodeunode los artífi­ces del nuevo Estany d’Ivars co­mo técnico en elDepartament deMedi Ambient (junto conCristò­folJordàoAlbertVilalta).Giró destaca que, en general,

conseguir esta transformaciónrequiereungranconsensociuda­danoyestarojoavizorantelaapa­rición de nuevos problemas quealteran el enclave (las carpas queensucian el Estany, por ejemplo).La restauración del lago de Ban­yoles, la renaturalización de las

lagunas de Sils o la creación delespacio natural de Sebes (Flix)sonotros ejemplos destacados deexperiencias desarrollada enestecampo en Catalunya, en muchasde las cuales ha intervenido Ac­ciónatura.Otro bloque de actuaciones ha

servido para devolver la fisono­míanaturalaespaciosexplotadosporlascanteras,entrelosquedes­tacan la actuación en el volcánCroscat (Santa Pau, Garrotxa).Nomenos singular es el procesoen marcha para supervisar elespacio natural que ha emergidoen los terrenos del antiguo cam­ping Toro Bravo (eliminado alampliarse el aeropuerto de ElPrat de Llobregat), un plan em­prendidoporelAyuntamientodeViladecans.La actuación más importante

enmarcha enCatalunya ahora esel proyecto para restaurar las la­gunas costeras y sus funcionesecológicas en la zonadeLaPlete­ra en la desembocadura del Ter

en l’Estartit (Torroella de Mont­grí, Alt Empordà), escenario deunaurbanización fracasada.Aquíseconstruyeronensudíaunosac­cesos que han resultado innece­sarios, pues, al llegar la crisis in­mobiliariade1993,sóloselevantóuno de los núcleos residencialesprevistos. Lo que se ha hecho hasidoretirarlosaccesosviarios,susescombrosylasinstalaciones.Lastareaspendientes(interrumpidasahora enperíodovacacional peroque concluirán antes de la próxi­maSemanaSanta)sonabrir itine­rarios, revegetar la zona, reintro­ducirespeciesdepeces oestudiarlacalidadde laaguas.“El municipio asumió que el

modelo turístico está obsoleto.Queremosqueesteproyecto ten­ga una función demostrativa yenseñar que los espacios alte­rados pueden revertir para recu­perar su funcionalidad”, diceXa­vierQuintana, profesordeEcolo­gíade laUniversitat deGirona.El75%delproyecto (2,6millonesdeeuros) ha sido financiado por laUniónEuropea.c

‘La Vanguardia’ ofrece a partirde hoy una serie de reportajessobre espacios renaturalizados,que se publicarán en los próximosdomingos. Estos son los capítulos:

1. La recuperaciónde las lagunasde LaMancha.2. La supresiónde las viejosmolinos ypresashidroeléctricasendesuso quebloqueabanel ríoBidasoa, enNavarra.3. Laevolucióndel valledelGuadiamar trasel vertidode lodostóxicosenel accidentede laminadeAznalcóllar en1998.

4.El estanqueClosell, enel ParcNatural de l’Alt Pirineu,ha recu­perado su transparenciagraciasaunproyecto coordinadoporel Centred’EstudisAvançatsdeBlanes (CSIC).5.El renacimientodel bosqueenel desaparecido campingToroBravo,desalojado tras laampliacióndel aeropuertodeEl Prat.

LA SERIE

“La naturaleza esagradecida con laacción humana”,explica FrancescGiró, de Acciónatura

FUENTE: Google Earth

PedroMuñoz

LAGUNAS RECUPERADAS

LA VANGUARDIA

Km0 6 12

Lillo

Larga

Lagunas

Tirez

De la Vega ManjavacasDe la Sal

Alcázar deSan Juan

Quero

Camposde Criptana

LasMesas

LasPedroñeras

Motadel Cuervo

Quintanarde la Orden

Villafrancade los

Caballeros

Provinciade Toledo

Provincia deCiudad Real

Provinciade Cuenca

Villacañas

Lagunade la Vega. Su recuperaciónha permitido salvar hábitats amenaza­dos (las praderas salinas esteparias) ycrear un colchón para evitar la contami­nación de origen agrícola, hasta conver­tirse en un refugio para la fauna

Paisaje transformado

EMILIA GUTIÉRREZ

ecológicas, un lugar que sirve dedescanso en este viaje manchegobajo el sol. Como ya hizo enFuen­tes de Nava (Tierra de Campos,Palencia),GlobalNatureha alcan­zadoacuerdosconlosproductoreslocales de legumbres, de maneraque se encarga de comprar la pro­ducción y de su venta para comer­cializar estos alimentosqueaúnanproducción ecológica y conserva­ciónde labiodiversidad.Esta intermediaciónestápermi­

tiendo abrir mercados, sobre todoenAlemania, y garantiza a lospro­ductores locales unos precios mí­nimos para escapar de la presiónde lagrandistribución.“Alosconsumidoreslesinteresa

la historia que hay detrás. No sólosonproductos ecológicos sino queconservanavutardas”,diceEduar­dodeMiguel.Elobjetivoúltimoeslograr que estos estándares deconservación de la biodiversidadseextiendana losproductosconelselloecológico.En paralelo, Global Nature está

ampliandoel apoyodeeste tipodeiniciativas a otros productos. Haparticipadoenlaconstitucióndelaprimera cooperativa de almendroecológico y busca hacer lo mismoconelazafrán.c

FUNDACIÓN GLOBAL NATURE

Laregeneracióndelasorillasdelas27lagunasrescatararoshábitatsestepariossalinos

HUMEDALES CON USO CÍVICO

“Lagenteyano lesda laespalda;vieneapasear,disfrutade lasaves,valoraelentorno”

LUGAR REVALORIZADO

Laexportacióndecultivostradicionales,enecológico, prestigiaelentornolagunar

tura2000(sellodevaloreuropeo).“Hemos recuperado un paisaje

tradicional y, sobre todo, hemoscreado una franja de suelo que ac­túa como colchón entre los cam­pos agrícolas y el humedal, con loque se reducirá la contaminaciónde origen agrícola”, nos explicaAmanda del Río junto a la lagunade la Vega. De hecho, para preser­var estas lagunas “no solamente serequiere trabajar en la cubeta deagua, sinoquehayqueactuar enelentorno, para que las aguas nolleven nitratos y otras sustanciasquímicas, no se arrastren sedi­mentosynosedesequenpor laex­tracción del agua”, dice Eduardode Miguel, director de la Funda­ciónGlobalNature.

EL PUNT AVUILA TRAMUNTANADA FA MALBÉ LA PLATJA DELS GRIELLS, A L'ESTARTIT

La tramuntanada ha malmès la platja dels Griells, a l'Estartit, una zona altamentsensible als efectes climàtics i que, per a desesperació dels veïns, no és la primeravegada que resulta afectada. Precisament, el 9 de maig passat una llevantada lava malmetre de manera important, ja que es va emportar els més de 10.000metres cúbics de sorra que, només una setmana abans, s'hi havien dipositat perregenerar el tram de platja desaparegut els últims anys; no va durar ni unasetmana. Amb només dos dies de llevantada n'hi va haver prou perquè la novaplatja, que en algun punt ja s'estenia 30 metres mar endins des del passeigmarítim, s'hagués esvaït pràcticament del tot.

Ara ha tornat a passar el mateix i en una situació semblant, perquè a finals demaig el Club Nàutic va finalitzar el trasllat de la muntanya de sorra provinent deldrenatge del port que hi havia a l'aparcament precisament cap a la platja del'Estartit fins als Griells –i la Pletera.

La portaveu dels veïns de la zona, Pilar Ullastres, lamenta l'estat en què haquedat la zona, especialment amb les restes de roques abocades amb la sorradel port.

BAIX EMPORDÀ | Comarques Gironines | 17EL PUNT AVUI

DIJOUS, 14 DE JULIOL DEL 2016

L’alcalde de Torroella deMontgrí, Jordi Cordon(CiU), ha explicat que ladirecció de Patit Demò-crata Català (PDC) –anti-ga CDC– es reunirà amb lad’ERC per manifestar elseu malestar per la partici-pació dels republicans enuna moció de censura queel farà fora de l’alcaldia, elproper 20 de juliol.

Segons Cordon, es de-manarà que es prenguinmesures, atenent que hihavia un acord de mandaten què es recollia que cap

de les tres formacions quevan pactar presentarienuna moció de censura. Amés, en aquell acord, araincomplert segons Cor-don, es recollia que davantde situacions difícils esdialogaria per arribar anous consensos. Per això,segons l’alcalde de Torroe-lla, el PDC demanarà a ladirecció republicana queprengui mesures pel quefa als seus exsocis de go-vern i els suspengui de mi-litància. –Junts en quedafora perquè és un partitque es va presentar ambels republicans en coalició.

Jordi Cordon no es que-

da curt i critica duramentel futur alcalde, el seu ex-soci, el cap de llista d’ERC,Josep Maria Rufí, per ha-ver incomplert el pacte demandat: “Ha de quedarclar que el valor de la sig-

natura del futur nou alcal-de no serveix de res per-què no ha complert amb elpacte que ell i el soci de co-alició van signar”, destacaCordon, i afegeix que “percoherència, el que havia

de fer era marxar del go-vern, com ha fet, però noparticipar en una mocióde censura i vulnerar aixíun acord signat”.

El pacte incomplertL’acord per la governabili-tat de l’Ajuntament deTorroella es va signar el 12de maig del 2015, amb laparticipació de Jordi Cor-don, cap de llista de CiU;Josep Maria Rufí, cap dellista de la coalició ERC-Junts; Francesc Puig, pre-sident local de la llavorsCDC; Joan Carles Sán-chez, president de Junts, iMarc Calvet, president de

la secció local d’ERC. Elssignants es comprome-tien, entre altres punts, a“no presentar cap mocióde censura i a arribar aacords, amb diàleg, en casde situacions difícils”.

La raó que esgrimeixCordon, ara en minoria enel govern amb quatre regi-dors, és l’incompliment dediversos apartats dels ma-teixos estatus de la forma-ció republicana. La peticióde Cordon afecta nomésERC, perquè aquesta for-mació es va presentar encoalició amb Junts, que ésun altre partit, si bé, i lògi-cament, formava part delgovern.

L’encara alcalde té clarque la participació dels re-gidors d’ERC vulneral’acord de pacte, en el qualels tres partits es compro-metien per escrit a no par-ticipar en cap moció decensura. Per Cordon, l’in-compliment d’aquestacord va en contra delsdeures del militant d’ERC.“Queda clar que la militàn-cia d’ERC, i segons els seusestatuts, ha de ser cohe-rent amb els acords, les re-solucions que prenguin elsòrgans del partit, així comamb els compromisoselectorals. Això els regi-dors republicans a Torroe-lla no ho han complert”, vadestacar Cordon, que araestà abocat a una inevita-ble moció de censura quetindrà lloc el pròxim 20 dejuliol, a les 12 del migdia.

A més, i segons l’alcal-de, la incoherència delsseus antics socis és mésgran perquè algun regidorha escrit a les xarxes so-cials que “una signaturasempre és motiu de com-promís”. Jordi Cordónassegura: “No és coherentque vagin dient que hemsigut nosaltres que hemtrencat l’acord. És absolu-tament fals, i penso queno s’ajusta a la reali-tat.”

El PDC vol que ERC castiguiels seus regidors a Torroella

Joan TrillasTORROELLA DE MONTGRÍ

a L’alcalde, Jordi Cordon, diu que el PDC demanarà a la direcció d’ERC que retiri la militància als seus regidorsper no haver complert el pacte de govern, on es recollia que no es presentaria cap moció de censura

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

la data

“Hem de tenirpresent que el valorde la signatura delfutur alcalde noserveix de res”Jordi CordonALCALDE DE TORROELLA DE MONTGRÍ

20.07.16Ple extraordinari. Tindrà

lloc el ple en què es farà efec-tiva la moció de censura quefarà fora CDC del govern.

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

la frase

L’alcalde de Torroella, Jordi Cordon, i Josep Maria Rufí (ERC), en el ple en què es va aprovar la moció del correbou, amb els regidors d’UPM al fons JOAN TRILLAS

La tramuntanada ha mal-mès la platja dels Griells, al’Estartit, una zona alta-ment sensible als efectesclimàtics i que, per a des-esperació dels veïns, no ésla primera vegada que re-sulta afectada. Precisa-ment, el 9 de maig passat

una llevantada la va mal-metre de manera impor-tant, ja que es va emportarels més de 10.000 metrescúbics de sorra que, no-més una setmana abans,s’hi havien dipositat perregenerar el tram de platjadesaparegut els últimsanys; no va durar ni unasetmana. Amb només dosdies de llevantada n’hi va

haver prou perquè la novaplatja, que en algun puntja s’estenia 30 metres marendins des del passeig ma-rítim, s’hagués esvaïtpràcticament del tot.

Ara ha tornat a passarel mateix i en una situaciósemblant, perquè a finalsde maig el Club Nàutic vafinalitzar el trasllat de lamuntanya de sorra provi-

nent del drenatge del portque hi havia a l’aparca-ment precisament cap a laplatja de l’Estartit fins alsGriells –i la Pletera.

La portaveu dels veïnsde la zona, Pilar Ullastres,lamenta l’estat en què haquedat la zona, especial-ment amb les restes de ro-ques abocades amb la sor-ra del port.

La tramuntanada fa malbé laplatja dels Griells, a l’EstartitJ.T.L’ESTARTIT

Estat en què ha quedat una part de la platja dels Griells

després de la tramuntanada J.T.

UNIVERSITAT DE GIRONAARQUEOLOGIA, TE VERD, JOCS OLÍMPICS, PRIMATS I GELATS EN EL NÚMERO 10 D'UDGENT

Ja es poden consultar les informacions que es contenen en el número 10 de larevista electrònica de la UdG ­ UdGent –, una nova entrega a partir de diversesiniciatives, activitats i recerques de la nostra Universitat.SUMARI ////'El fracàs il’èxit importen el mateix: o sigui, res' ////La cultura "open" ////Nedant a la recercadel te verd ////Remant cap a Rio ////A falta d'idees, tres­centes! ////Solucionsreals per a problemes reals ////Nou dies al desert amb un Escarabat ////El camíde la felicitat o la felicitat del camí ////Jane Goodall: una visita esperada iesperançadora ////Els cracs, collita del 2016 ////La Pletera: desurbanitzar lanatura és civilitzar ////'L’arqueologia és un vici!' Amb la col·laboració del ConsellSocial, UdGent és un punt de trobada. Tant pels comentaris que hi podeu fercom per les propostes que podeu fer arribar a l’equip de redacció(revistaudgent@udg.edu).

Diari de Girona DIMARTS, 19 DE JULIOL DE 2016 15

EL BAIX EMPORDÀCORREU ELECTRÒNICbaixemporda@ddg.cat

L’Estartit ja disposa de l’espai de platja destinat a mascotes

La platja de l’Estartit disposades de la segona quinzena de junyd’una zona reservada perquè elsusuaris hi puguin acudir amb lesmascotes. L’Ajuntament ha dis-posat d’un espai delimitat d’uns600 metres quadrats amb accés almar i que no té limitació horària.El regidor de Platges, FrancescPuig (CiU), ha insistit que aquest

espai és l’únic que queda lliure en-tre les delimitacions de certifica-cions de qualitat i del Parc Natural.

La suspensió de l’espai per agossos a la platja de l’Estartit anun-ciada aquest mes d’abril va gene-rar una gran polèmica, sobretot en-tre els usuaris. Finalment, l’Ajun-tament ha delimitat aquest espai,que es troba entre la Pletera i elsGriells.

L’ESTARTIT | C.T.B.

Imatge de l’espai reservat per a gossos, la setmana passada.

DdG

Els Mossos d’Esquadra han de-tingut l’amo d’un bar de Begur que,presumptament, rebentava ell ma-teix les màquines escurabutxa-ques del seu local i ho feia passarper robatoris. El propietari hauriafet servir aquesta estratagema finsa set vegades per sostreure més de13.500 euros. Davant les successi-ves denúncies, els mossos vanobrir una investigació i van ado-nar-se que hi havia alguna cosaque no quadrava. Sobretot, perquèla quantitat que l’home va de-nunciar que li havien robat qua-drava amb la valoració dels des-perfectes que havien patit les es-curabutxaques. Ara, l’amo del barestà investigat tant per set robato-ris amb força com per set simula-cions de delicte, i n’haurà de res-pondre davant del jutjat.

Els fets que han acabat amb ladetenció del propietari es remun-ten un any enrere. Al llarg del2015, l’amo del bar, que té 48 anysi és de Mont-ras, va denunciarque li havien entrat a robar fins aset vegades al local. En tots els ca-sos, els lladres li havien forçat lesmàquines escurabutxaques i se

n’havien endut la recaptació. Després de rebre la primera

denúncia els mossos van obriruna investigació. Però a mesuraque la llista s’anava engruixint,els agents van detectar que hi ha-via alguna cosa que no quadrava.No només perquè el mateix barpatia successius robatoris, sinótambé perquè la quantitat de di-ners que el propietari sosteniaque se li havien endut quadravamassa al detall amb la valoraciódels danys que havien sofert lesmàquines.

Pendent de declararEn concret, la totalitat dels dinerssostrets al llarg dels set robatorisascendia a 13.547 euros. I els delsdanys a les màquines, que va ha-ver d’assumir l’empresa propietà-ria de les escurabutxaques, puja-va a 13.576. Després d’estudiarels diferents indicis, els mossos vanconcloure que el mateix propietariseria qui rebentava les escura-butxaques del local, es quedaria elsdiners de les màquines i, després,ho faria passar per un robatori. Peraixò, els agents l’han detingut perset robatoris amb força i set si-mulacions de delicte.

El detingut, que no té antece-dents, ha quedat en llibertat en es-pera de passar davant del jutge.Serà el Jutjat de la Bisbal d’Em-pordà qui l’haurà de citar perprestar declaració.

BEGUR | ACN/DdG

La investigació delsMossos d’Esquadra haconclòs que l’home ho feia passar per robatoris

Detenen l’amo d’un barde Begur per rebentar-seles escurabutxaques

Efectius del Grup de Suport Marídels Agents Rurals han intervingutles captures que estaven comer-cialitzant dos pescadors recreatiussubaquàtics en un restaurant delmunicipi de Begur. Les dues per-sones denunciades són pescadorssubaquàtics recreatius molt expe-rimentats i des de fa anys partici-pen en els campionats de Catalu-nya de pesca subaquàtica per equi-ps. Durant un servei de seguimenti vigilància de la pesca subaquàti-ca recreativa furtiva, els AgentsRurals van sorprendre, in fragan-ti, els dos pescadors mentre pesa-ven les captures a l’interior delrestaurant on les volien comer-cialitzar. Es va intervenir i comissaruna partida de 18 captures de pei-xos amb un pes total de 21 quilos.Les espècies que es comercialit-zaven eren exemplars d’anfós omero (Epinephelus marginatus),déntol (Dentex dentex), sarg im-perial (Diplodus cervinus) i orada(Sparus aurata).

Els Agents Rurals també vanconstatar que els dos pescadors nohavien respectat la talla mínima detres dels quatre exemplars d’anfóso mero. Quant al pes màxim decaptures diari autoritzat per la nor-mativa vigent, tampoc es va res-pectar. Les captures intervingu-des i comissades no es van poderlliurar a una entitat de beneficèn-cia, ja que no es van poder certifi-

car com a aptes per al consumhumà perquè no se’n podia ga-rantir l’origen. Aquests exemplarses van gestionar i destruir com a re-sidu orgànic, ha informat el DARP.Els dos pescadors recreatius sub-aquàtics i l’establiment de restau-ració hauran de fer front a les san-cions previstes per la normativa,que poden anar dels 151 als 30.000euros.

BEGUR | DdG

Denuncien dos pescadors percomercialitzar pesca recreativa

La partida de peixos intervinguda a Begur.

DARP

La CUP de Torroella de Montgríha presentat 18 demandes alsgrups d’ERC-Junts, UPM i LEST perentrar a formar part del govern quees constituirà arran de la moció decensura de demà a l’alcalde JordiCordon (CDC). La primera delllistat és la rebaixa d’un 15% delssous dels regidors aquest mandat.També demanen que els regidorsde la CUP tinguin les delegacionsd’Acció Social, Habitatge, Joventuti Participació Ciutadana.

L’assemblea de la CUP va deci-dir diumenge posar aquestes con-dicions a l’entrada dels regidors al’equip de govern. I ahir, dos mem-bres de l’assemblea les van expli-car als tres grups que ja en formenpart. Entre d’altres condicionantsa la seva incorporació al tripartit,hi ha que les inversions que s’a-llarguin més d’un mandat es con-sultin a la ciutadania; municipa-litzar el servei d’aigua i estudiar fer-ho a d’altres serveis com el de la ne-teja o els funeraris; retornar al pletotes les delegacions i, aleshores,estudiar les que es poden delegara l’alcalde i al govern; posiciona-ment a favor de la independènciai rebuig dels requeriments que noprovinguin d’una institució cata-lana democràtica, o comprome-tre’s a no edificar la falda del Mont-grí.

TORROELLA DE MONTGRÍ | C.T.B.

La CUP deTorroella volrebaixar un 15%el sou delsregidors

Un dels actes reivindicatius a l’espai l’Obrador.

CASAL L’OBRADOR

Els membres del centre social au-togestionat l’Obrador, a Torroella deMontgrí, han convocat per aquestdivendres al matí un esmorzar perfer front al risc de desallotjamentque hi ha sobre la finca. Durant elmatí està prevista l’arribada de la co-mitiva judicial. L’Obrador es trobaen una finca que fa cantonada alcarrer Sant Agustí amb el passeig Vi-cenç Bou i va ser inaugurat el pas-sat 16 de maig. Un dels impulsors

ha exposat que la finca estava aban-donada i en procés de deteriora-ment, per la qual cosa van decidirocupar-la com a projecte per crearespais oberts a tots els col·lectiusfora de les institucions i fomentar elsentit crític entre els usuaris. Desd’aleshores han fet tot tipus d’acti-vitats, publicitades a través de lesxarxes socials. No obstant això, lafinca té una ordre judicial de des-nonament que, en principi, es faràefectiva aquest divendres. L’ordre ju-dicial no és per l’ocupació de l’O-brador, sinó per una d’anterior depersones que resideixen en un al-tre edifici de la finca, que és pro-pietat d’un banc. L’ordre és sobretota la finca, de manera que l’O-brador també pot ser desallotjat.

TORROELLA DE MONTGRÍ | C. TORRAMADÉ

Va ser inaugurat el passat16 de maig i, desd’aleshores, ha acollitactivitats socials

L’espai ocupat l’Obradorde Torroella vol evitar eldesallotjament divendres

DIARI DE GIRONAL'ESTARTIT JA DISPOSA DE L'ESPAI DE PLATJA DESTINAT A MASCOTES

Imatge de l´espai reservat per a gossos, la setmana passada. ddg L'ESTARTITC.T.B. La platja de l'Estartit disposa des de la segona quinzena de juny d'unazona reservada perquè els usuaris hi puguin acudir amb les mascotes.L'Ajuntament ha disposat d'un espai delimitat d'uns 600 metres quadrats ambaccés al mar i que no té limitació horària. El regidor de Platges, Francesc Puig(CiU), ha insistit que aquest espai és l'únic que queda lliure entre les delimitacionsde certificacions de qualitat i del Parc Natural.

La suspensió de l'espai per a gossos a la platja de l'Estartit anunciada aquestmes d'abril va generar una gran polèmica, sobretot entre els usuaris. Finalment,l'Ajuntament ha delimitat aquest espai, que es troba entre la Pletera i els Griells.

Compartir a Twitter Compartir a

© pressclipping.com Mapa web | Aviso legal y propiedad intelectual | Política de cookies

PRENSA ESCRITA |MEDIOS

DIGITALES | REDES SOCIALES |TELEVISIÓN

RADIO |INTERNACIONAL

LO SENTIMOS, LA PÁGINA QUE HA SOLICITADO NO EXISTE.

a continuación le mostramos el mapa de sitio de Pressclipping por si le es de utilidad:

PRUEBA GRATUITA

Información y presupuesto

SERVICIOS

Seguimiento de medios

Análisis y evaluación de noticias

Soluciones para la gestión de las relaciones públicas

Soluciones para la gestión del marketing estratégico

MEDIOS

Prensa escrita

Medios digitales

Redes sociales

Televisión y radio

Internacional

TOUR

Acceso al tour

SÍGUENOS EN...

Facebook

Twitter

Linkedin

Wordpress

PRUEBA GRATUITA

Información y presupuesto sincompromiso

CONTACTA CONNOSOTROS

SERVICIOS

Seguimiento de medios

Análisis y evaluación denoticias

Soluciones para la gestión delas relaciones públicas

Soluciones para la gestióndel marketing estratégico

ATENCIÓN AL CLIENTE

Tel. (+34) 977 112 900

soporte@pressclipping.com

SÍGUENOS EN...

LOGIN

acceso area usuario

INFORMACIÓN YPRUEBA

sin compromiso

ACCESO ALTOUR

pressclipping.com

© pressclipping.com Mapa web | Aviso legal y propiedad intelectual | Política de cookies

PRENSA ESCRITA |MEDIOS

DIGITALES | REDES SOCIALES |TELEVISIÓN

RADIO |INTERNACIONAL

LO SENTIMOS, LA PÁGINA QUE HA SOLICITADO NO EXISTE.

a continuación le mostramos el mapa de sitio de Pressclipping por si le es de utilidad:

PRUEBA GRATUITA

Información y presupuesto

SERVICIOS

Seguimiento de medios

Análisis y evaluación de noticias

Soluciones para la gestión de las relaciones públicas

Soluciones para la gestión del marketing estratégico

MEDIOS

Prensa escrita

Medios digitales

Redes sociales

Televisión y radio

Internacional

TOUR

Acceso al tour

SÍGUENOS EN...

Facebook

Twitter

Linkedin

Wordpress

PRUEBA GRATUITA

Información y presupuesto sincompromiso

CONTACTA CONNOSOTROS

SERVICIOS

Seguimiento de medios

Análisis y evaluación denoticias

Soluciones para la gestión delas relaciones públicas

Soluciones para la gestióndel marketing estratégico

ATENCIÓN AL CLIENTE

Tel. (+34) 977 112 900

soporte@pressclipping.com

SÍGUENOS EN...

LOGIN

acceso area usuario

INFORMACIÓN YPRUEBA

sin compromiso

ACCESO ALTOUR

pressclipping.com

DIARI DE GIRONAL'EQUADOR DEL PROJECTE DE LA PLETERA

Imatge de la Pletera, aquest mes de maig. ddg L'ESTARTIT DDG El projecte LifePletera, a l'Estartit, ha arribat aquest divendres a l'equador del seudesenvolupament. Es compleixen dos anys justos de la creació del ConsellDirector, l'ens format per un representant dels diferents socis, que s'encarregade supervisar la correcta execució del projecte. Aquest va ser el moment en quèformalment es donava el tret de sortida a les actuacions sobre el terreny perrecuperar la funcionalitat ecològica del sistema de llacunes litorals de la Pletera,alterades des de finals dels 80 per la urbanització parcial de l'espai.

Tot i que el projecte s'inicia el juliol de 2014, més d'un any enrere ja s'haviaportat a terme la feina de despatx i la tramitació administrativa per optar a lasubvenció del programa Life, el principal instrument financer de la Unió Europeaper a la preservació del medi ambient. Aquest programa aporta 1.896.111 euros,el 75% del cost total del projecte, que és de 2,5 milions d'euros. La restal'aporten l'Ajuntament de Torroella de Montgrí, com a beneficiari del projecte; laGeneralitat de Catalunya (a través del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i elBaix Ter), la Càtedra d'Ecosistemes Litorals Mediterranis de la Universitat deGirona i l'empresa pública Tragsa, com a socis. També compta amb el suport, coma cofinançadors, de la Diputació de Girona i del Ministeri d'Agricultura, Alimentaciói Medi Ambient, a través de la Fundación Biodiversidad.

Amb la meitat del trajecte recorregut, els responsables del Life Pletera fan unbalanç molt positiu, tant pel volum de la feina feta com per la forma com s'hananat desenvolupant i els resultats obtinguts.

A mitjan juny es van aturar els treballs sobre el terreny i no es reprendran fins ala tardor. Entre les actuacions més importants hi haurà la creació de la xarxad'itineraris per fer visitable la zona. La redacció del projecte ja s'ha encarregat iinclourà, a part del recorregut a peu o en bicicleta, l'adequació de dues de les trescasetes dels transformadors elèctrics com a mirador.

Compartir a Twitter Compartir a

REVISTA LEGALRESOLUCIÓN TES/1800/2016, DE 11 DE JULIO, POR LA QUE SE HACE PÚBLICO EL ACUERDO DE INFORME DEIMPACTO AMBIENTAL DEL PROYECTO DE ACONDICIONAMIENTO DE UN TRAMO DEL CAMINO DE CASTELLÓD'EMPÚRIES A PALAU­SAVERDERA, EN EL TÉRMINO MUNICIPAL DE CASTELLÓ D'

Visto que la Ponencia Ambiental, en la sesión del día 6 de octubre de 2015,adoptó el Acuerdo de informe de impacto ambiental del Proyecto deacondicionamiento de un tramo del camino de Castelló d'Empúries a Palau­saverdera, en el término municipal de Castelló d'Empúries, promovido y tramitadopor la Diputación de Girona,

Resuelvo:

Dar publicidad al citado Acuerdo de informe de impacto ambiental del Proyecto deacondicionamiento de un tramo del camino de Castelló d'Empúries a Palau­saverdera, en el término municipal de Castelló de Empúries.

Barcelona, 11 de julio de 2016

Ferran Miralles i Sabadell

Director general de Políticas Ambientales

ACUERDO

de 6 de octubre de 2015, de informe de impacto ambiental del Proyecto deacondicionamiento de un tramo del camino de Castelló d'Empúries a Palau­saverdera, en el término municipal de Castelló d'Empúries, promovido y tramitadopor la Diputación de Girona.

Referencia: OTAAGI20150117

1. Antecedentes

En fecha 5 de junio de 2008, la Secretaría de Estado de Cambio Climático(Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino) emitió la Resolución por laque se adoptó la decisión de no someter a evaluación de impacto ambiental elProyecto de restauración ambiental de los ecosistemas costeros de La Pletera enL'Estartit, en Torroella de Montgrí, promovido y tramitado por la Dirección Generalde la Sostenibilidad de la Costa y del Mar (BOE núm. 164, de 8 de julio de 2008).

El Proyecto no se ejecutó y ahora el Ayuntamiento de Torroella de Montgrí,actuando como promotor, tramita el nuevo Proyecto de restauración ambiental delos ecosistemas costeros de La Pletera, en L'Estartit.

2. Descripción del Proyecto

El Proyecto tiene por objeto la mejora del vial que conecta el núcleo urbano deCastelló d'Empúries con Palau­saverdera y que discurre sensiblemente paralelo aLa Mugueta. El tramo objeto de actuación es el comprendido en el términomunicipal de Castelló d'Empúries.

La mejora consistirá en dotar el vial de una sección y un trazado que cumpla conlas características técnicas que establece el Plan de carreteras, así como mejorarel estado del firme y rehabilitar el sistema de drenaje existente. Con esteacondicionamiento, sobre todo a través de las mejoras de trazado y sección, seprevé reducir el número de accidentes.

3. Marco normativo

La Ley 21/2013, de 9 de diciembre, de evaluación ambiental, establece en suartículo 7.2 que los proyectos no incluidos en el anexo I ni en el anexo II quepuedan afectar de modo apreciable,...

Pàg. 89

Administració Local Ajuntaments

Núm. 143 – 28 de juliol de 2016

- Projectes i execució d’obres civils i d’urbanització de les vies públiques.- Xarxes de serveis públics.- Obres, pavimentació i enllumenat de les vies públiques.- Oficina tècnica.

Medi Ambient: - Coordinació, gestió, control intern i organització tècnica i administrativa dels Departaments i Unitats integrats al Servei

per tal d’assolir la consecució dels objectius fixats per la Regidoria, en consonància amb el projecte i objectius generals de la Corporació, vetllant pels programes municipals d’actuació en matèria de protecció del medi i l’educació ambien-tal.

- Coordinar la gestió tècnica i administrativa dels Departaments i Unitats del Servei.- Fixar les directrius operatives a seguir pels diferents Departaments i establir els criteris per avaluar resultats, controlant

periòdicament l’acompliment d’objectius amb els seus responsables.- Cooperar amb la resta de Serveis de la mateixa àrea o d’altres àrees en programes transversals.- Proposar i elaborar programes d’actuació, previsions pressupostàries i de recursos humans i materials necessaris per a

l’execució d’aquests programes.- Coordinar les relacions de la Regidoria amb les Entitats ciutadanes i Institucions Públiques.- Coordinar l’actuació del Servei amb l’entitat municipal descentralitzada.- Coordinar campanyes d’informació i sensibilització en matèria relativa al compliment de les Ordenances.- Gestió dels espais naturals del municipi. - Coordinació amb el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. - Connectivitat entre espais naturals. - Gestió de la Forest d’Utilitat Pública Muntanya Gran. - Control dels aprofitaments que s’hi porten a terme Projecte Life Pletera. - Recuperació i manteniment de les zones d’aiguamoll.- Actuacions de recuperació i manteniment de la llera del riu Ter.- Actuacions per la prevenció d’incendis forestals.- Coordinació de les accions recollides a les Agendes 21 municipals i al Pla d’Acció per l’Energia Sostenible.- Salut ambiental: prevenció de la legionel·losi als equipaments municipals, avaluació higiènica i sanitària de les piscines

d’ús públic, seguretat i salubritat de les platges i sorreres infantils, lluita i control de plagues urbanes i expedients d’in-salubritat d’habitatges i solars).

- Consum d’aigua (avaluació i control de la qualitat de l’aigua).- Seguretat alimentària d’establiments de competència municipal.- ADF (Associació de Defensa Forestal).

Habitatge:- Promoció d’habitatges socials i polítiques d’habitatge.

Regidora ÀREA Sra. Sandra Bartomeus i Vicens Cultura i Serveis a les Persones

Àmbit funcional:

Salut: - Campanya d’educació i prevenció sanitària.- Salut escolar.- Relacions amb el cap local de Sanitat.- Ambulatoris municipals.- Centre d’assistència primària.- Serveis funeraris i cementiri.- Parcs urbans de salut i itineraris saludables.- Desfibril·ladors.- Suport psicològic per gestionar emergències al municipi.- Formació subvencionada per Dipsalut i fòrum sanitari.- Altres projectes que es vulguin dur a terme relacionades en promocionar la salut des de l’àmbit municipal.- Seguiment sanitari de les piscines d’ús públic.