5º Primaria> Matemáticas> La medida: estimación y cálculo de

5è Primària> Matemàtiques> La mesura: estimació i càlcul de magnituds

FITXA 1: Angles rectes, aguts i obtusos Centre: Alumne/a:

Curs: Data: A.1. OBSERVA AQUESTA FIGURA I FES EL QUE S’INDICA: Pinta’n de blau els costats. Assenyala’n de vermell el vèrtex. Pinta’n de groc l’obertura. A.2. DIBUIXA EL QUE ES DEMANA:

Un angle pla Un angle agut Un angle obtús Un angle recte

A.3. MESURA AMB EL TRANSPORTADOR AQUESTS ANGLES I ESCRIU-NE A SOTA ELS GRAUS:

A.4. CALCULA EL QUE MESUREN ELS ANGLES PINTATS I A CONTINUACIÓ COMPROVA’N LA MESURA:


FITXA 2: Angles complementaris i suplementaris Centre: Alumne/a:

Curs: Data:

A.1. OBSERVA LES FIGURES I RESPON:

[Angles complementaris; Angles complementaris; Angles suplementaris; Angles suplementaris.] 1. Per què diem que els angles 1 i 2 són complementaris? 2. Són complementaris els angles 3 i 4? ___ Per què? 3. Quina condició han de tenir diversos angles perquè siguin complementaris? 4. Per què els angles A i B són suplementaris? 5. Són els angles C, D i E suplementaris? ___ Per què? 6. Diversos angles són suplementaris si junts sumen ____ graus o formen ____ angles rectes. 7. Si en la primera figura l’angle B mesura 120º, quant mesura l’angle A? ______ 8. Quant mesuren junts els angles C i D si els angles E i F sumen 100º? ______

c

FITXA 3: Alumne/a:

ES DEMANA:

. Anota el nombre que duen alguns angles exteriors del polígon.

. Anota el nombre dels angles obtusos interiors.

i 6.

. Ordena de més gran a més petit els angles 10, 5 i 4.

. Quants angles hi ha numerats a l’interior del polígon?

. Pinta de verd l’angle obtús interior més gran.

. Pinta de vermell l’angle exterior numerat més petit.

gle 2. En quants angles queda dividit angle 2? _____

àlcul de magnituds

5è Primària> Matemàtiques> La mesura: estimació i

Angles en una figura. Observació Centre: Curs: Data:

A.1. OBSERVA AQUEST POLÍGON I FES EL QUE 1 2 . Ordena de més petit a més gran els angles 2, 83

4 5 . Quants costats té la figura? 6

7 8 . Uneix el vèrtex de l’angle 10 amb el vèrtex de l’an9

l’


FITXA 4: Trobar fraccions d’una quantitat Centre: Alumne/a:

Curs: Data: A.1. OBSERVA AQUEST EXEMPLE I COMPLETA L’EXERCICI: Troba les 3/4 de 80 euros 1r Fem 4 parts iguals de 80; 80: 4 = 20 2n Multipliquem 20 x 3 = 60 Les 3/4 de 80 són 60 euros 1. Calcula les fraccions següents: 2 - de 15 coloms 3 3 - de 640 euros 8 4 - de m en cm 5 3 - de litre en cl 4 3 - de 1.800 maons 9 4 - de 1.500 kg 100 2. Recorda que un quilogram té 1.000 grams i completa: 1 3 1 - kg = - kg = - kg = 4 4 2

EL QUE ES DEMANA:

dm cm mm

10 hm a m

5,4 hm a m

m a dm 9 m a mm

m a cm 1,75 m a mm

00 m a km; 3.500 : 1.000 = 3,5 km 800 m a km

m a dam 187 m a hm

3.245 mm a m

dm a m 75 cm a m

a xifra que està a l’esquerra de la coma representa la unitat en què ve donada una quantitat. ompleta com en l’exemple:

m 5 cm 745 cm

850 km

,25 m


FITXA 5: Conversió d’unitats Centre: Alumne/a:

Curs: Data: A.1. RECORDA AQUESTS MÚLTIPLES I SUBMÚLTIPLES I FES km hm dam m 1. Converteix a la unitat indicada: 8 km a m ; 8 x 1.000 = 8.000 m 4,5 km a m 12 3,5 3.5 35 154 cm a m 76 2. LC 7,45 m 7 m 4 d 0, 25,40 m 0 5,6578 km

ons complexes i simples

ITA E LES DONADES:

25 m km 125 m =

,87 m 324 mm = m =

dm 15 cm = =

.2. EXPRESSA AQUESTES LONGITUDS EN LA UNITAT QUE S’INDICA:

) 87 cm a m 87 : 100 = 0,87 m b) 19 dm a m

) 125 mm a m f ) 9 dm a m

1,25 m a cm j ) 4,56 m a mm

.3. REALITZA LES TRANSFORMACIONS SEGÜENTS:

rda que mesura 1,75 m en mm.

a, en km uts per un ciclista en mitja hora.

x d’un vidre és de 3 mm. Quina altura tindrà una pila de 125 vidres?

apsa de sabates mesura 39 cm de longitud. Quina longitud tindrà una fila de 1.000 capses ol·locades l’una a continuació de l’altra?


FITXA 6: Canvi entre expressiCentre: Alumne/a:

Curs: Data: A.1. CONVERTEIX AQUESTES QUANTITATS DE LONGITUD A LA UNITAT MÉS PETD 4 km 25 m = 4.000 m + 25 m = 4.084,5 m 12 cm = 08,75 km 12591,259 m 54 mm A ac) 3.345 m a km d) 98 m a kmeg) 12 cm a m h) 250 mm a cmi )k) 1,25 km a m l ) 456 m a km A 1. Expressa la longitud d’una co 2. Calcul metres, els 12,759 recorreg 3. El grui 4. Una cc

0 m + 80 m = 3.580 m

n sumar i restar longituds, se sumen i resten sempre unitats de la mateixa classe.

12 m + 14 cm

3,5 m + 100 mm

mm 1,5 m + 0,75 m + 4 dm

3 km - 890 m 4 m - 80 cm

ICA L S LO GITU S SE

8


FITXA 7: Operacions amb longituds Centre: Alumne/a:

Curs: Data: A.1. ESTUDIA AQUEST EXEMPLE I FES LES OPERACIONS INDICADES: 3,5 km + 80 m = 3.50 E 8 km + 25 m 3,5 km + 870 m 8 m + 45 cm + 9 1 3,5 km - 540 m 0,87 m - 35 cm 12,50 m - 2,85 m 0,87 m - 450 mm A.2. MULTIPL E N D GÜENTS: 3 km 8 m x 5 12 m 15 cm x 34,25 m x 12 3,750 m x 0,75


FITXA 8: L’àrea de figures senzilles Centre: Alumne/a:

Curs: Data:

S I CALCULA’N URA EL QUADRAT VERMELL:

. Àrea de la figura A =

. Àrea de la figura B =

. Àrea de la figura C =

. Àrea de la figura D =

5. Àrea de la figura E = 6. Àrea de la figura F = 7. Àrea de la figura G = 8. Àrea de la figura H =

A.1. MIRA AMB ATENCIÓ LES FIGURES D’AQUESTES QUADRÍCULEL’ÀREA PRENENT COM A UNITAT DE MES 1 2 3 4

G H

D

F

E

C

B

A


pacitat

eu unitats formen una altra unitat de l’ordre immediatament superior.

. Converteix a les unitats que s’indica (kl, hl, dal, l):

) 8 kl a l b) 12 hl a l 4,6 hl a l d) 12,5 kl a l

) 12,5 dal a l f ) 0,76 hl a l

) 125 l a hl b) 124 l a kl d) 3.540 l a kl

) 435 l a kl f ) 78 hl a kl

. Converteix a les unitats que s’indica (l, dl, cl, ml):

,5 l a ml ,5 l a cl 0 dl l 5 cl a l 35 cl a l l a cl

l a cl ,5 l a ml 54 cl a l dl a l 356 ml a l kl 6 hl a l hl 125 l a l

FITXA 9: Exercicis amb unitats de caCentre: Alumne/a:

Curs: Data: A.1 Amb l’ajuda d’aquest requadre, realitza els exercicis següents:

kl hl dal l dl cl ml D 1 ac)e ac) 435 l a dal e 2 12 l a dl 25174 3

10174555,6 kl 3,25 hl a l

ERCICIS SEGÜENTS:

na t kg g mg

iors.

. Converteix a les unitats que s’indica:

) 8 t a kg 8 t x 1.000 = 8.000 kg b) 12 kg a g

j ) ½ kg a g

expre ons que rep esent un q am:

50 g ,250 kg ,250

Encercla les expressions que representen tres quarts de quilogram:

0,750 50 g 500 g ¾ kg

teix a les unitats indicades:

g a kg 2.500: 1.000 = 2,500 kg g

kg a t g kg a kg 750 g a g


FITXA 10: Exercicis amb unitats de massa Centre: Alumne/a:

Curs: Data: A.1. AMB L’AJUDA D’AQUEST REQUADRE, REALITZA ELS EX to quilogram gram mil·ligram Cada una d’aquestes unitats en conté mil que són immediatament infer 1 ac) 3 g a mg d) 4,5 t a kg e) 12,75 kg a g f ) 0,5 kg a g g) 13 g a mg h) 0,25 kg a g i ) ¼ kg a g 2. Encercla les ssi r en uart de quilogr 0,750 kg 2 0 ¼ kg 0 g 3. 750 kg kg 7 4. Conver a) 2.500 b) 450 g a k c) 12540 d) 250 g a ke) 4,5 t 500 f ) 12,500 kg

t 2

2,43 t =

,367 kg =

,75 l =

.2. EXPRESSA AQUESTES QUANTITATS DE FORMA SIMPLE EN LA UNITAT MÉS

l 45 cl = 3 x 100 + 45 = 300 + 45 = 345 cl

5 t 250 kg = 0 mg

.3. Expressa aquestes quantitats de forma simple en la unitat més gran:

45 cl : 100 = 3 l + 0 5 l = ,45 l


FITXA 11: Unitats de massa i capacitat Centre: Alumne/a:

Curs: Data: A.1. EXPRESSA DE MANERA COMPLEXA LES MASSES I CAPACITATS SEGÜENTS: 5,245 t = 5 45 kg 0,54 t = 13,546 kg = 03,25 g = 3,45 kl = 5,56 kl = 7,54 hl = 0,78 hl = 4,56 l = 0 APETITA: 350 kg 300 g = 4,3,25 g 43 = A 3 l 45 cl = 3 l + ,4 35 l 75 cl = 3 kg 540 g = 4,5 t 800 kg =


es busques

IN L’HORA

FITXA 12: Lectura del rellotge i col·locació de lCentre: Alumne/a:

Curs: Data: A.1. LLEGEIX I ESCRIU L’HORA QUE MARQUEN AQUESTS RELLOTGES:

.2. COL·LOCA LES BUSQUES EN AQUESTS RELLOTGES PERQUÈ MARQUUE S’INDICA:

AQ

Un quart menys cinc de nou

Tres quarts menys cinc de nou

Un quart de sis Tres quarts de quatre

Un quart i cinc de vuit Falten cinc minuts per a les dotze

Dos quarts menys cinc de dues

Tres quarts menys cinc de sis


FITXA 1: Diferència horària i escriptura de temps Centre: Alumne/a:

Curs: Data: A.1. ESCRIU A SOTA DE CA 11

3.15 09.45 23.30 01.30 24.00 01.25

.2. ESCRIU AMB ELS SÍMBOLS ADEQUATS AQUESTES QUANTITATS DE TEMPS:

) Tres hores vint minuts 3º 20´

Cinc hores quinze minuts

) Set hores quaranta-cinc minuts

) Dues hores quaranta-cinc minuts

) Deu hores cinquanta minuts

) Tres minuts vint segons

Sis hore tze j) Vuit minuts vint segons

DA PARELL DE RELLOTGES LA DIFERÈNCIA D’HORA:

2.15 12.30 15.45 15.55 21.10 21.55 5 min

09.30 11.25 03.20 05.45 12.10 10.35 1 A a b) Sis hores dotze minuts c) d) Dotze hores quaranta minuts e f g h i) s tres minuts do segons


FITXA 1: Operacions amb unitats de temps Centre: Alumne/a:

Curs: Data: A.1. AMB L’AJUDA D’AQUEST REQUADRE, RESOL ELS EXERCICIS: hora (h)

1 h = 1 h = 60 x 60 = 3.600 s

minut (min) segon (s)

60 min 1 min = 60 s

. Converteix en la unitat indicada:

h a min + 15 min = 255 min

h 20 min a min h 25 min a min h 15 min 25 s a s

. Converteix unes unitats a unes altres de més grans, com en l’exemple:

) 165 s a min

d) 250 s a min

e) 143 hores a dies

1 34 h 15 min a min 4 h x 60 + 15 min = 240 min 1312 h 45 min a min 2

a) 145 min a h

1 4 5 min 6 0

2 5 min 2 h Solució: 2 h 25 min

b

c) 324 min a h

f) 230 hores a dies

Documents

5º Primaria> Matemáticas> La medida: estimación y cálculo de