LA REVOLUCIÓ CUBANA DE 1959 Xavier Ferrerons Aguilar Carlos Torres Moral Història del Món Contemporani Professor: Antoni Guirao

Índex

1.- Introducció 2- Antecedents 3.- Com transcurreix 3.1.- Resum 3.2.- L’esmena Platt 3.3.- Ruptura amb els Estats Units 3.4.- Període d’aïllament 3.5.- Crisi dels míssils 3.6- Fi de l’aïllament internacional 3.7.- Fi de l’ajuda soviètica 3.8.- Personatges importants 3.8.1.- Fidel castro 3.8.2.- El Che 4.-­‐  Conseqüències  en  l’actualitat  cubana      4.1.-­‐  Las  damas  de  blanco      4.2.-­‐Societat            4.2.1.-­‐  Sanitat            4.2.2.-­‐  Educació              4.2.3.-­‐  Salari            4.2.4.-­‐  Medis  de  transport            4.2.5-­‐  Forma  de  govern            4.2.6.-­‐  Cartilla  d’abastiment        4.3.-­‐  Govern            4.3.1-­‐Govern  central            4.3.2-­‐  Govern  local      4.4-­‐  Internet              5.-­‐  Comentari  de  text    6.-­‐  Conclusió    

1.- INTRODUCCIÓ La Revolució Cubana va ser un fet històric que no només va marcar al poble de Cuba, sinó a tota llatinoamerica i al món sencer. Els seus principals exponents: Fidel Castro i Che Guevara, entre d’altres. Han estat personatges que sempre viuran en el record de tot el món. En l’ història de Cuba hi ha tres períodes de gran importància. Entre aquests es pot trobar el període colonial (entre 1898 i 1959), el segon període en el qual Cuba enfronta el neocolonialisme dels Estats Units (de 1898 a 1959), i finalment el període actual de la revolució socialista. Atès tot això, la nostra intenció és analitzar la Revolució Cubana, incloent la major quantitat de fets possibles per conèixer millor aquest tema. Per això abans de tot cal saber que va ser la decisió dels ciutadans cubans de donar suport als revolucionaris la que en un moment donat va decidir el futur d'aquesta gent i de les futures generacions, i per aquest motiu avui en dia Cuba és l'únic país comunista de l'hemisferi occidental. 2.- ANTECEDENTS Durant molts segles Cuba es va voler independitzar d’Espanya i així deixar de ser una colònia. Va ser al llarg del segle XIX quan es van desenvolupar algunes batalles per aconseguir la independència. Es va produir una guerra d’independència al 1868 que va durar deu anys, que va reduir les colònies espanyoles. Els americans van tindre una guerra amb els espanyols l’any 1898. Els espanyols van cedir el poder de l’illa als americans, que poc després la van ocupar, mitjançant l’esmena Platt, que convertia l’illa de Cuba en colònia americana. Si Cuba no hagués acceptat aquesta esmena, els nord-americans podrien haver conquerit militarment l’illa. Finalment es van quedar amb la gran majoria de l’empresa sucrera, de petroli i van construir-hi bases navals americanes. El 1906 Tomás Estrada Palma va ser substituït com a governant el 1906. Cap a l’any 1916 va arribar al poder Mario Garcia Menorca, que sofreix un cop d’estat a mans de Gómez. El 1921 arriba al carrer Alfredo Zayas Alonso, que dimiteix per si mateix l’any 1925. Més tard governa Machado, que rep un cop d’estat per part dels revolucionaris l’any 1933. Després a l’any 1944 arriba al govern Ramón Grau San Martín que va ser succeït per Carlos Prío Socarrás, aquest és substituït el 1952 per un cop d’estat Ricardo Hernán Martínez, que fa que arribi al poder Fulgencio Batista. Uns joves del Partit del Poble Cubà el 26 de Juliol de 1953 assalten dos Cuartels. Aquests guerrillers seguien els ideals de Marx, Engels i Lenín. Molts d’ells quan van ser detinguts, van ser assassinats, i d’altres (com Fidel Castro) van ser processats.

3.- COM TRANSCORREIX 3.1- RESUM La Revolució Cubana és el terme amb el qual es designa als esdeveniments que van donar el poder a la insurgència que es va oposar a la dictadura de Fulgencio Batista. Posteriorment aquets nom ha passat a definir un període històric després del seu triomf l'1 de gener de 1959, per diverses forces insurgents. Entre aquestes forces predomina la que era comandada per Fidel Castro i el seu germà Raúl entre d’altres. La caiguda de Batista va conduir a la formació d’un govern revolucionari liderat inicialment per l’advocat Manuel Urrutia León com a president i José Miró Cardona com a primer ministre, que serien desplaçats poc després per una vaga nacional revolucionària que va acabar per definir formalment la direcció de Fidel Castro. Després va anar prenent progressivament una explícita orientació socialista que tant els seus detractors com els seus propis dirigents han qualificat de comunista, l'única encara present a Amèrica. 3.2- L’ESMENA PLATT L'esmena Platt l’esmena redactada pels Estats Units que es va annexar a la constitució cubana de 1901 (quan Cuba va esdevenir independent) i més tard al tractat que van signar Cuba i els Estats Units al 1903. Amb l'esmena Platt els EUA adquirien: -El control dels préstecs exteriors i dels tractats que pogués signar Cuba. -El dret a intervenir militarment en l'illa quan ho considerés oportú. -Diverses bases carboneres i navals en el litoral cubà. Durant el segle XX a Cuba van haver diversos canvis de govern, però va ser amb el govern revolucionari de Grau San Martín quan van sorgir canvis socialistes en busca d’una millor situació per les classes més baixes i menys dependència nord-americana, que van provocar la derogació de l’esmena Platt l’any 1934. 3.3- RUPTURA AMB ELS ESTATS UNITS El 1960 el govern cubà va nacionalitzar totes les companyies nord-americanes de l'illa, mesura a la qual Washington va respondre amb la imposició d'un embargament comercial. El gener de 1961 es van trencar totalment les relacions diplomàtiques entre ambdós països i el 17 d'abril 1300 exiliats anticastristes, recolzats i entrenats pels Estats Units, van dur a terme al sud de Cuba el desembarcament de badia de Cochinos. En la tardor de 1962 les relacions entre ambdós països es van tornar encara més tenses, quan els Estats Units van descobrir que Cuba havia instal·lat al seu territori míssils d’origen soviètic. El president nord-americà John F. Kennedy va anunciar llavors el bloqueig naval de l’illa per evitar l’arribada de més vaixells soviètics amb armes. Després de diversos dies de negociacions, durant els quals la guerra nuclear semblava imminent, el president soviètic Nikita S. Khrusxov va acceptar el 28 d'octubre

desmantellar i eliminar les bases de míssils, a canvi de la promesa del president Kennedy de no envair l’illa. Durant la dècada de 1960 les relacions amb els Estats Units van seguir sent hostils; el 1962 Cuba va ser expulsada de l'Organització d'Estats Americans (OEA) a causa de la pressió que el govern nord-americà va exercir en contra del règim de Castro. El 1965, per mediació de l’ambaixada de Suïssa a Cuba, els governs d’ambdós països van acordar permetre als cubans emigrar a Estats Units. Més de 260.000 van sortir del país abans que el pont aeri es donés per acabat de manera oficial a l'abril de 1973. 3.4- PERÍODE D’AÏLLAMENT Moltes de les actuacions polítiques de Castro van distanciar a Cuba d'alguns països de llatinoamèrica, tot i que van ser aplaudides per molts sectors populars del continent. Després de ser expulsat de l'OEA, el govern de Castro va ser acusat d’intentar fomentar la revolució a Veneçuela, Guatemala i Bolívia, país on el Che, que dirigia un grup guerriller, va ser capturat i assassinat el 1967. Mentrestant, Cuba va continuar depenent de l'ajuda econòmica de la Unió Soviètica i dels països del bloc socialista. El 1972 es van signar diversos pactes amb l’URSS que garantien l’assistència financera soviètica, el desenvolupament comercial entre ambdós països i la pròrroga dels pagaments del deute cubana; a més, Cuba es va convertir en membre del COMECON (Consell d'Ajuda Mútua i Econòmica). El I Congrés del Partit Comunista Cubà es va realitzar a finals de 1975 i un any després es va adoptar una nova Constitució nacional que va crear l'Assemblea Nacional, la qual va celebrar la seva primera sessió al desembre de 1976. Es va triar a Fidel Castro com a cap d’Estat i de govern. 3.5- LA CRISI DELS MÍSSILS Abans de la revolució de l’any 1959, Cuba estava sota control dels Estats Units. Quan va arribar Fidel Castro al poder de l’illa, que va nacionalitzar els recursos econòmics. Llavors els Estats Units van boicotejar a Cuba privant-la de contacte amb altres països. Però la unió Soviètica va respatllar a Cuba. I a partir de 1960 es van desenvolupar relacions militars i comercials entre aquests dos països. A l’any 1961 uns exiliats cubans van ajudar a que es produís un desembarcament a la Bahía de Cochinillos, respatllat per la CIA. A partir d’aquest fet va motivar a la URSS a instal·lar míssils en direcció als estats units. El president Kenedy va blocar l’illa de Cuba per evitar que els soviètics portessin material per construir els míssils. Finalment la URSS va desmuntar els míssils i se’ls va endur. Llavors Kennedy va aixecar el bloqueig de l’illa de Cuba.

3.6- FI DE L’AÏLLAMENT INTERNACIONAL A mitjans de la dècada de 1970 Cuba va sortir de l’aïllament diplomàtic. Al juliol de 1975, l’OEA va aprovar una resolució de llibertat d'acció amb la qual es modificava l’embargament comercial a Cuba i altres sancions imposades el 1964 per aquesta organització. Les relacions amb els Estats Units també van començar a millorar, les restriccions en els viatges als Estats Units es van fer més flexibles i, al setembre de 1977, els dos països van obrir delegacions a les capitals respectives. No obstant això, Estats Units va advertir a Cuba que les relacions no podrien normalitzar fins que les seves demandes respecte a les propietats nord-americanes nacionalitzades fossin satisfetes i Cuba limités o posés fi a les seves activitats a l'Àfrica. 3.7- LA FI DE L’AJUDA SOVIÈTICA A CUBA Des de que el 1959 va arribar la revolució a Cuba, el govern cubà presidit per Fidel Castro, es va aliar amb el govern soviètic. Pel fet que Cuba necessitava el mercat soviètic i també l’ajuda militar de l’exèrcit soviètic que es va instal·lar a l’illa. Més tard quan es va produir la guerra freda a Cuba respatllava l’Unió Soviètica. A partir de l’any 1972 Cuba forma part de la COMECON, una organització econòmica que es basa en la cooperació entre estats d’economia planificada. Quan a l’any 1991 es va dissoldre la Unió Soviètica, Cuba va entrar en una crisis econòmica, per pal·liar aquesta crisis econòmica, Cuba va fer algunes reformes en l’agricultura, va disminuir l’ús de vehicles entre d’altres reformes. El PIB de Cuba va baixar molt a principis del 90, però a partir de 1994 va millorar. Aquest període s’anomena especial. 3.8- PERSONATGES IMPORTANTS 3.8.1- FIDEL CASTRO Neix al poble de Mayarí (Cuba) el 13 d’agost de 1926. Va estudiar a les ciutats de Santiago de Cuba i la Habana. Al 1950 es va graduar a la Universitat de l’Habana, amb el títol de lleis. Va contraure matrimoni a l’any 1948 amb Mirta Díaz- Balart, però al 1954 per problemes en la seva relació es van divorciar. Actualment la seva dona es diu Dalia Soto. Va tenir un fill anomenat Fidel Castro Díaz Balart, aquest era l’encarregat de la comissió d’energia atòmica. En els inicis de Fidel Castro va forma part del partit sociodemocràtic ortodox entre els anys quaranta i cinquanta. Des dels seus orígens Fidel Castro va anar en contra de la dictadura de Fulgencio Batista. Va ser el cap de l’atac contra el quartell Moncada el 26 de Juliol de 1953, però aquest atac va ser un fracàs total que va desembocar en una prominència nacional. Les idees polítiques de Fidel Castro eren nacionalistes, antiimperialistes i reformistes. Com a conseqüència de l’atac al Cuartel de Moncada, va ser condemnat a la pena de 15 anys de pressó, però mai va arribar a complir aquesta pena de pressó. Des de la seva

alliberació es va exiliar a Mèxic, on va fundar el moviment 26 de juliol, per retornar a Cuba i lluitar en contra del governador Batista. Quan al desembre de l’any 1956 Fidel Castro i 81 revolucionaris, entre ells el Ché Guevara, van arribar a Sierra Maestra, van fer una batalla contra el règim de Batista. Finalment Batista en veure la impossibilitat de que el seu exercit guanyes, va marxar de l’illa de Cuba. Finalment Fidel castro va aconseguir ser governador de Cuba. 3.8.2- “CHE” GUEVARA Als 2 anys d'edat Che Guevara va desenvolupar l'asma, el qual va patir tota la seva vida. La seva educació primària la va fer a la seva llar, i la va rebre principalment de la seva mare, Cèlia de la Serna. Che es va convertir en un gran lector de Marx, Engels i Freud (estaven tots disponibles a la biblioteca del seu pare. D’escola secundària va anar al Col·legi Nacional Deán Funes, on només va destacar en literatura i en gimnàstica. Durant aquesta època, estava realment impressionat pels refugiats de la Guerra Civil Espanyola i per la llarga sèrie de crisis polítiques a l'Argentina que van culminar en la dictadura de Juan Perón, a la qual tant ell com la seva família estaven oposats. Aquests esdeveniments i influències van produir en ell un rebuig principalment a quatre idees: -A la democràcia parlamentària i partidista. -A l’exèrcit. -A l'oligarquia capitalista. -I, sobretot, a l’ imperialisme nord-americà. Encara que els seus pares van ser activistes anti-peronistes, ell no va participar en moviments polítics en aquesta etapa de la seva vida, i també va mostrar poc interès per la política a la Universitat de Buenos Aires on ell va estudiar medicina. El 1949 va explorar el nord d’Argentina i per primer cop va estar en contacte amb els pobres i els pocs supervivents de les tribus Índies. El 1951 va realitzar una jornada molt més llarga, acompanyat per un amic. Van visitar el sud d'Argentina;Xile, on va conèixer a Salvador Allende;Perú, on va treballar per algunes setmanes a l'hospital de lepra de sant Pau; Colòmbia, on va ser arrestat però aviat alliberat; Veneçuela i Miami. Che va tornar a casa seva per realitzar els seus últims exàmens. Es va graduar i va anar a La Paz (Bolívia), durant La Revolució Nacional. Més tard va anar a Guatemala, guanyant-se la vida escrivint articles d’arqueologia. Ell va arribar a Guatemala durant la presidència socialista d’Arbenz, tot i que ell era en aquells dies Marxista, lector de Lenin, va rebutjar unir-se al Partit Comunista. Ell va viure amb Hilda Gadea, una Marxista d'ascendència Índia que va avançar la seva educació política, i li va presentar a Nico López, un dels companys de Fidel Castro. A Guatemala va veure a la CIA en el seu treball com a principal agent de la contrarevolució i es va confirmar en la seva opinió que la Revolució podia ser feta només per la insurrecció armada. Quan Arbenz va caure, Guevara va anar a Ciutat de Mèxic (setembre 1954) on va treballar a l'Hospital General. Va conèixer a Raúl i Fidel Castro. Llavors la política va aparèixer, i es va adonar que en Fidel havia trobat el líder que estava buscant.

Els jocs de guerra a la granja se li van donar molt bé però van atreure l'atenció de la policia. Tots els Cubans i Che van ser arrestats, i després alliberats un mes després (juny 1956. Quan ells van envair Cuba, Che va anar amb ells, primer com a doctor, i després com a Comandant de l'exèrcit revolucionari. Ell va ser ell més agressiu, intel·ligent i exitós dels oficials guerrillers, i el més preocupat a ensenyar als seus homes educació Leninista. Amb el triomf de la Revolució, Guevara va arribar a ser la mà dreta de Fidel Castro en el nou govern de Cuba. Che va ser nomenat President del Banc Nacional de Cuba. El 1959 es va casar amb Aledia March i junts van visitar Egipte, Índia, Japó, Indonèsia, Pakistan i Iugoslàvia. El Che va escriure molt sobre la creació de l'home nou, com a condició necessària per a la Revolució, part del seu pensament s'observa en: "L'home realment arriba al seu estat de completa humanitat quan ell produeix, sense ser forçat per necessitat física a vendre's a si mateix com a mercaderia". En Che va estar en diversos països africans, notablement al Congo, on va lluitar juntament amb Kinshasa en la seva revolució. Després de moltes batalles, els homes de Kinshasa van ser derrotats pels mercenaris belgues, i a la tardor de 1965 li va demanar a Fidel retirar l'ajuda Cubana. L'última acció revolucionària de Che va ser a Bolívia. Che va renunciar a tot vincle amb Cuba, i va partir cap a Bolívia amb el seu exèrcit internacionalista. Va ser executat. Per la seva aparença salvatge, romàntica i revolucionària, Che es va convertir en una llegenda i un ídol per als joves revolucionaris, en un exemple de lluita i revolució, com a única esperança per acabar amb l'explotació capitalista, i aconseguir la construcció de una societat més justa, digna i igualitària. 4.- CONSEQÜENCIES EN L’ACTUALITAT CUBANA 4.1- LAS DAMAS DE BLANCO “Las Damas de Blanco” són un moviment ciutadà cubà que reuneix a esposes i familiars de presos considerats presos comuns pel govern cubà i els seus partidaris però que es creu que realment són presos polítics. La finalitat d’aquest moviment és denunciar l'existència d’activistes democràtics presos pel sol fet de ser dissidents de la dictadura de Fidel Castro. El moviment va sorgir el 2003, després de l’anomenada Primavera Negra de Cuba. Està format per les esposes i mares de les 75 persones que al març de 2003 van ser condemnats a penes de fins a 28 anys de presó per delictes com "atemptar contra l'Estat" o "soscavar els principis de la Revolució". Aquest moviment ha estat galardonat amb diversos premis internacionals com:

-El Premi Sàkharov per la Llibertat de Pensament atorgat pel Parlament Europeu l’any 2005. Les representants del moviment no van poder assistir a la cerimònia de lliurament perquè el govern cubà va denegar la sortida del país a totes elles. -El premi Llibertat Pedro Luis Boitel l’any 2005. -El premi de Human Rights First, l’any 2006. Novament, el govern cubà els va negar el permís de sortida per a participar en el lliurament de premis. Hi ha col·lectius que donen suport a Las Damas de Blanco. Per exemple, el Parlament Europeu. L'abril de 2004, el Parlament Europeu va aprovar una resolució en suport als "presos polítics", demanant el seu alliberament i reclamant al govern cubà senyals significatives en el camí cap a un respecte ple de les llibertats fonamentals. A més, al febrer de 2006 el Parlament Europeu va aprovar una resolució de suport a les Damas de Blanco. No obstant també hi ha qui està en contra d’aquest moviment, com el govern cubà. “Las Damas de Blanco” solen rebre crítiques i desqualificacions per part seva. Per exemple, les considera "mercenàries" i afirma que les financen els Estats Units a l'Havana. També han rebut diversos actes de repudi per part d'associacions progovernamentals, com la Federació de Dones Cubanes. 4.2- SOCIETAT 4.2.1- SANITAT Abans que hi arribes la revolució al 1950, la major part de la població, que eren pagesos sofrien malalties de tipus intestinals. També feia falta augmentar la plantilla, de metges, auxiliars i infermers. Però quan es va dur a terme la revolució a l’illa, van haver una sèrie de millores, tan en l’augment d personal mèdic qualificat ( metges , infermers...). Cuba va ser pionera en transplantaments de ronyó, cor, fetge i pulmó. També la vacuna contra la meningitis meningocòccia, un factor que fa possible el creixement epidèrmic, entre molts altres descobriments. S’ha de dir que el sistema sanitari a Cuba es totalment gratuït, la política sanitària, diu que tota persona té dret a ser atesa. Té cura de la gent que esta treballant, i dels ancians persones ja jubilades. Ha realitzats millores en la higiene de la sanitat. Sobretot ha influït en la baixada de la mortalitat infantil, posant a Cuba en una de les millors posicions de llatinoamerica. També cal dir que l’esperança de vida dels cubans es de 75 anys, que és similar a la de països molt desenvolupats. L’any 1959 es van unificar totes les empreses que duien a terme els diferents tipus de pensions, de malalties i, diferents tipus d’accidents en molts àmbits. Aquet programa es pagat pels empresaris i els propis treballadors cubans. Tot i que Cuba té una molt bona sanitat, encara no arriba a un bon nivell tecnològic en algunes malalties. Cuba sempre havia estat pionera en molts descobriments, però va ser l’any 1989, que va haver una gran crisis, va paralitzar els avenços tan d’instruments com en tractaments de malalties.

4.2.2- EDUCACIÓ A partir de la revolució es van produir diverses millores: A Cuba l’alfabetisme es va reduir considerablement tan a les ciutats com als pobles rurals. Actualment el cent per cent dels nens en edat escolar estan escolaritzats. L’educació és obligatòria fins al novè curs de secundària. Els mestres van augmentar en nombre i també van augmentar les escoles d’educació infantil i d’educació superior. Cal dir que a l’actualitat a Cuba hi ha un professor per cada quaranta dos ciutadans. El sistema educatiu que s’utilitzava va ser remodelat. Un estudi del Laboratori Llatinoamericà d’Avaluació de la Qualitat de l’Ensenyament, fet en tots els països de l’americà llatina, desvela que Cuba té una de les millors posicions, que la seva nota, es superior a la mitjana de tots els països i que supera a la nota de moltes escoles privades. Cuba esta actualment dotada de 465 escoles especials, on es tracten amb nens amb tot tipus de malalties psíquiques i físiques. En aquest país s’intenta donar les millors qualitats de vida per els nens que desgraciadament, tenen aquest tipus de problema. Cada any Cuba destina el 7% del seu PIB en millorar l’educació. 4.2.3- SALARI El salari que cobren els ciutadans cubans es una vergonya, no els arriba per comprar gairebé res. Encara que tenen la llibreta de abastiment, nomes tenen per menjar uns deu, i no tenen diners per comprar menjar als mercats liberals, cosa que fa que aguditzin el seu ingeni per trobar la manera d’aconseguir diners. El sou mitjà d’un cubà oscil·la entre els 11 i 12 €, que serien uns 9 dòlars. En una entrevista feta a un habitant de La Havana se’ns explica que un treballador cubà treballa vint-i-quatre dies a l’any, per només cobrar el sou d’un dia de treball. Els altres dies els treballa gratuïtament pel govern cubà. El sou mitjà de Cuba és un dels més baixos de tota llatinoamericà. La taxa de l’atur a Cuba és del 25% de la població total. Hi ha places bacants per treballar, però molta gent no els accepta pel deu baix salari i prefereixen guanyar-se la vida com puguin. Un reportatge de TVE, anomenat “ Maquineros”, ens mostra la realitat en que el poble cubà viu, en unes condicions que per a un europeu semblen tan precàries. Els cubans fan negocis entre ells per aconseguir allò que volen. Ells viuen el present, que és el que menjaran avui, o sigui és un món totalment diferent al que estem acostumats a viure als països desenvolupats.

4.2.4- MEDIS DE TRANSPORT Un cubà no pot accedir fàcilment a un cotxe d’últim model, pel seu elevat cost i també per que ells segueixen utilitzant cotxes americans dels anys 50 d’abans de l’embargament americà. Aquest cotxes són tractats de la millor manera possible, si es fan malbé es busca la peça per poder arreglar-lo, però si la peça es d’un altre model, el mateix propietari la modifica per fer que el seu cotxe funcioni. En el cas del taxis recentment s’han introduït uns sensors als seients per determinar el nombre de persones que pugen al taxi. Però els taxistes amb la seva astúcia, quan només porten un passatger, el fan seure a davant per quedar-se els diners del viatge recorregut. En l’àmbit dels autobusos també es cometen molt fraus. L’estat s’encarrega de pagar el gasoil, però molts conductors fan peripècies amb el consum de gasoil, per així poder fer viatges turístics per quedar-se amb els beneficis. 4.2.5- FORMA DE GOVERN Quan l’any 1959 a Cuba es va desnvolupar la Revolució, va posasrse en funcionament un sistema polític democràtic popular, una mena d’estat socialista. El país va començar a ser dirigit per Fidel Castro, amb el carrec de primer ministre, més tard com a president del consell d’estat. Actualment Fidel Castro esta retirat del gobern, i és el seu germà Raul Castro qui dirigeix el país. En la constitució reformada l’any 2002 ens diu que Cuba es un estat socialista i que no es pot eliminar la condició d’estat socialista. El Partit Comunista Cubà es basa en les idees de Marx i Lenin, i segueixen tots els pensaments d’aquestes ideologies. El que ha de fer es fer que segueixi el socialisme. A l’any 1959 les terres cubanes van ser sotmeses a unes reformes agràries. Aquestes reformes des de l’any 1976 deien que cada propietari podia afegir les seves terres a una cooperativa o vendre-les a l’estat o a petites cooperatives. Actualment l’estat permet l’entrada de capital estranger per invertir en la compra de superfícies agràries per més tard explotar-los, creant grans plantacions. També s’ha de dir que les inversions estrangeres no poden superar el 49% del capital invertit en l’industria. Els partits opositors al govern de Cuba, es queixen que l’únic fet que fa possible que Raúl Castro estigui al poder substituint al seu germà Fidel Castro que ho feia des de 1959 es el sistema vigent de partit únic. A la constitució cubana trobem que es diu que no s’accepta qualsevol partit polític que vagi en contra del socialisme. 4.2.6- CARTILLA D’ABASTIMENT Els seus orígens es remunten als anys seixanta, es basa en una llista de productes a preus molt baixos subvencionats per l’estat per a totes les persones que habiten a Cuba. El contingut de la cartilla d’abastiment és el següent:

Reben una quantitat mensual d’arròs, mongetes, oli, mantega, sucre, compota, tomàquet en conserva, sabó de bany, sabó per rentar, detergent, cafè, cigarrets, fòsfor, pasta per rentar-se les mans, sal, pasta, carn, pà, llet, ous, querosè, i alcohol. Encara que la cartilla d’abastiment ens dona tots els aliments esmentats anteriorment hi ha aliments que només es troben en contades vegades. Altres que molt despresa s’esgoten i trobem el aliment bàsics, que sempre es troben els són cereals,el sucre, el cafè, el fòsfor i sal. Hi han uns altres aliments que fa anys que no es distribueixen com és el cas del tomàquet en conserva i el detergent. En el cas del tabac només es distribueix als jubilats. Aquesta cartilla no trigarà molt de temps en desaparèixer, pel fet de que no satisfà les necessitats alimentaries de la societat. La desaparició de la cartilla d’abastiment,tindrà conseqüències positives per la gran majoria de la població excepte pels jubilats i dones de fer feina, que per a ells la única manera de poder viure mínimament era l’entrada d’aquesta cistella de la compra. Cada vegada més el govern cubà suprimeix més productes bàsics per la població de la cartilla d’abastiment cosa que fa molt complicada la vida a les persones amb pocs recursos, que són la gran majoria de la població. S’ha de dir que per cuinar aquests aliments fa falta el querosè per encendre els fogons de les cuines. Però el govern cubà en un any només dona la quantitat per cuinar uns pocs mesos, que no arriben ni per la meitat de l’any. Si el sou dels cubans es mínim, no tenen diners per comprar aliments i així complementar els aliments que falten de la cartilla d’abastiment. Els cubans tenen varies alternatives. 1-Els mercats paral·lels, són privats o estatals, els seus preus van minvant segons l’oferta i la demanda. Tot i això els preus són molt elevats per un ciutadà cubà. 2-Es troben les “shoppings”, que són botigues amb productes com, mòbils, ordinadors, etc que amb el sou d’un cubà no són possibles de comprar. Si s’han de comprar per què el forn d’una casa s’ha trencat, s’hauria de reservar el sou de quatre anys integrament. La llibreta d’abastiment es imprescindible, pel fet que nomes la classe alta podria prescindir d’ella. 4.3- FORMA DE GOVERN Quan l’any 1959 a Cuba es va desnvolupar la Revolució, va posasrse en funcionament un sistema polític democràtic popular, una mena d’estat socialista. El país va començar a ser dirigit per Fidel Castro, amb el carrec de primer ministre, més tard com a president del consell d’estat. Actualment Fidel Castro esta retirat del gobern, i és el seu germà Raul Castro qui dirigeix el país. En la constitució reformada l’any 2002 ens diu que Cuba es un estat socialista i que no es pot eliminar la condició d’estat socialista.

El Partit Comunista Cubà es basa en les idees de Marx i Lennin, i segueixen tots els pensaments d’aquestes ideologies. El que ha de fer es fer que segueixi el socialisme. A l’any 1959 les terres cubanes van ser sotmeses a unes reformes agràries. Aquestes reformes des de l’any 1976 deien que cada propietari podía afegir les seves terres a una cooperativa o vendre-les a l’estat o petites cooperatives. Actualment l’estat permet l’entrada de capital estranger per invertir en la compra de superfícies agràries per més tard explotar-los, creant grans plantacions. També s’ha de dir que les inversions estrangeres no poden superar el 49% del capital invertit en l’industria. Els partits opositors al govern de Cuba, es queixen que l’únic fet que fa possible que Raúl Castro estigui al poder substituint al seu germà Fidel Castro que ho feia des de 1959 es el sistema vigent de partit únic. A la constitució cubana trobem que es diu que no s’accepta qualsevol partit polític que vagi en contra del socialisme. 4.3.1- GOVERN CENTRAL L'Assemblea Nacional del Poder Popular, parlament unicameral, és l'únic òrgan amb potestat constituent i legislativa. Els 601 diputats es trien per períodes de 5 anys per mitjà de vot universal, directe i secret. L'Assemblea Nacional, que es reuneix regularment dos cops l'any, tria als membres del Consell d'Estat perquè dugui a terme les funcions de l'Assemblea entre els dos períodes de sessions. El Consell d'Estat està format per un president, un primer vicepresident i cinc vicepresidents. El Consell de Ministres és el màxim òrgan executiu i administratiu de la nació i constitueix el govern de la república. El seu president és el cap de l'Estat i del govern. 4.3.2- GOVERN LOCAL En l’historia de Cuba trobem que la seva divisió geogràfica ha estat modifada. Va ser a la constitució de 1976 quan es van acceptar cada municipi, i actualment, Cuba es divideix en 14 províncies i dintre d’aquestes, 169 municipis. Com a excepció trobem la petita illa de Juventud, que no pertany a cap municipi i el govern central s’ocupa d’ella. Cada municipi esta dirigit per una assemblea de delegats que s’ocupa de les diverses necessitats de càrrecs per dirigir correctament cada municipi. Al any 2010 l’assemblea Nacional va dividir la província de la Havana en dos, així es va passar de 169 municipis a 168, per finalitzar va passar de 14 a 15 províncies. Els canvis entraran en vigor al gener del 2011. 4.4- INTERNET S’ha desenvolupat força bé, primer va començar a les universitats per ensenyar als futurs especialistes. L’excés a internet actualment es fa a través dels satèl·lits, això fa que la velocitat per baixar i pujar documents, informació entre altes, sigui molt lent. Una de les causes de

l’embargament dels Estats Units és no permetre utilitzar fibres òptiques com els demes països. Fa uns anys a Cuba només tenien accés a internet els metges que només tenien disponibles unes pàgines locals i pàgines per veure avenços mèdics. S’ha de dir que el seu proveïdor es la sanitat cubana. Actualment l’entrada a internet és lliure per a tota la població cubana. Veneçuela juntament amb Cuba treballen per fer un cable submarí que consti de fibra òptica per fer més ràpida la connexió a internet. 5.- COMENTARI DE TEXT Fidel y el concepto de Revolución El concepto Revolución ha sido tratado de diferentes maneras por el Primer Secretario del Comité Central del PCC, compañero Fidel Castro Ruz. A través de los años la definición y concepto que de la Revolución Cubana nos hemos formado han sido esclarecidos y enriquecidos siempre por Fidel. Ya no es posible definir a la Revolución cubana, como lo aprendimos en sus orígenes. Hoy, por supuesto, la definición es más compleja. En ella están representados 137 años de lucha y experiencia, y más de 40 en el poder. Cada etapa tuvo sus objetivos, los de hoy, por supuesto, no son los mismos que nos propusimos en 1959, cuando la Revolución triunfante se enfrentó a la compleja situación del país: hambre, miseria, analfabetismo, incultura, prostitución y las arcas vacías: robadas y llevadas a Estados Unidos. Sin embargo, en el concepto general de la Revolución Cubana se mantienen y mantendrán, una serie de elementos que son los que la validan como una Revolución verdadera. Para evitar interpretaciones equivocadas acudiré a las palabras textuales del compañero Fidel para argumentar cada uno de los aspectos tratados. Esto, por supuesto, contribuirá mucho más a la comprensión de las ideas y propósitos que nos hemos propuesto abordar. “Revolución es sentido del momento histórico; es cambiar todo lo que debe ser cambiado; es igualdad y libertad plenas; es ser tratado y tratar a los demás como seres humanos; es emanciparnos por nosotros mismos y con nuestros propios esfuerzos; es desafiar poderosas fuerzas dominantes dentro y fuera del ámbito social y nacional; es defender valores en los que se cree al precio de cualquier sacrificio; es modestia, desinterés, altruismo, solidaridad y heroísmo; es luchar con audacia, inteligencia y realismo; es no mentir jamás ni violar principios éticos; es convicción profunda de que no existe fuerza en el mundo capaz de aplastar la fuerza de la verdad y las ideas. Revolución es unidad, es independencia, es luchar por nuestros sueños de justicia para Cuba y para el mundo, que es la base de nuestro patriotismo, nuestro socialismo y nuestro internacionalismo.”

EXPLICACIÓ DEL COMENTARI La idea o el tema principal d’aquest text és la revolució cubana de l’any 1959 desenvolupada a Cuba i encara vigent. L’autor ens explica el que ha fet Fidel Castro des de que va arribar al càrrec de governador de Cuba, i els seus pensaments vers la actualització d’alguns temes de molt interès de la revolució cubana. Aquest text es un fragment d’una notícia anomenada “ Fidel y el concepto de Revolución”. Aquesta notícia es va publicar a la revista “ Cuba Socialista”. Aquesta revista és editada pel Comitè Central del Partit Comunista de Cuba. Com el nom de la revista indica, la seva ideologia es socialista i internacionalista. L’autor del text és Eugenio Suárez Pérez. L’ autor d’aquest text ens diu que Fidel Castro a produït molts canvis en la revolució, aquests canvis segons el partit socialista, són bons per a la revolució cubana. Ens explica que la revolució no és el que era, ara ha anat millorant pel bé de tots els ciutadans cubans, és a dir que actualment la revolució cubana està més enriquida que la revolució de 1959, pel fet de l’experiència. La revolució cubana a sigut capaç d’assimilar i superar dificultats molt difícils de solucionar, com és el cas de la sanitat pública que és molt correcta, i també l’educació. Des dels inicis de la revolució cubana a l’any 1959 es troben elements bàsics, que des de sempre han sigut útils i que perduraran en els anys, però com s’ha explicat anteriorment, hi ha uns elements que necessiten evolucionar. Des de el nostre punt de vista, pensem que el que diu Fidel de que s’ha d’innovar la revolució és cert, però també s’ha de veure que el que Fidel Castro està desenvolupant a Cuba es una dictadura. Tot i que s’han aconseguit avantatges en moltes matèries, el govern cubà encara ha de fer moltes reformes per fer possible la total recuperació de Cuba. Aquest text és un document de tipus textual pel fet de que la informació està escrita per una persona, que es basa en els diàlegs de Fidel Castro. Trobem que segons l’explicació que es donen dels fets, aclarim que estan a favor de Fidel Castro, no li troben cap element negatiu del que aquest senyor ha fet durant els anys i en l’actualitat. Així verifiquem que aquest text és una font secundària. L’origen d’aquest text es basa en el discurs que va fer Fidel Castro a l’any 2001. L’autor és Eugenio Pérez Suárez, un autor vinculat amb el Partit Comunista Cubà. Aquests text ha estat escrit a la primera dècada del segle XXI. L’ informació que ens proporciona és que la revolució cubana va bé, es van fent els canvis necessaris per que continuï estant al dia. Encara avui en dia la societat cubana té un masclisme intercalat entre la societat, als nens se’ls educa que les dones estan a casa i els homes són els encarregats de portar els diners a casa. Tot i que la població cubana està millorant aquest tema, encara li falta molt per aconseguir.

El tema general és la Revolució que es va produir a Cuba l’any 1959 i que encara continua vigent. Aquest text, exactament va ser escrit a l’any 2001, per un autor que segueix d’ideologia de Fidel Castro. Va ser escrit a la capital de Cuba, l’Habana. En aquest text és molt clar que qui ha escrit aquest tema està d’acord amb tot el que diu Fidel Castro. Però si una persona com es el cas del difidents cubans, agüessin donat un visió totalment diferent a la que s’ha donat en aquest text. Des de el nostre parer, pensem que anar millorant alguns temes de la revolució està molt bé, però no oblidem que a Cuba fa falta molts canvis en tots el àmbits, trobem una organització molt dolenta. Els cubans viuen en la misèria per culpa del règim que tenen. Actualment a Cuba la gent viu fent malabars, no tenen els diners suficients com per poder comprar menjar, per que el govern de Raúl Castro es queda amb la gran majoria del salari d’un treballador cubà. S’ha de dir que Fidel Castro a millorat uns temes molt bàsics en la societat com és una sanitat pública per a tothom i una educació pública molt bona. Aquests elements el que estan aconseguint, es millorar mínimament la vida a Cuba. 6.- CONCLUSIÓ Després d’haver fet aquest treball pensem que ha sigut una experiència molt gratificant conèixer com va succeir la revolució cubana i com ha canviat la vida dels habitants cubans. Aquest canvi ha tingut aspectes positius i negatius. Com aspectes positius trobem la sanitat cubana, que és pública i esta molt avançada en comparació amb altres països desenvolupats. També en educació té molta qualitat, la mitjana de Cuba en nota és superior a la mitjana total del països llatinoamericans. Un altre aspecte positiu de la revolució és l’alliberament per part de Cuba del control dels Estats Units. L’esmena Platt va significar una submissió molt gran que posava a Cuba en una situació de dependència ja què havia de suportar les intervencions militars nord-americanes i els seus pactes i préstecs estaven controlats directament pels Estats Units. En els aspectes negatius destaca la circumstància de Cuba de viure en un estat dictatorial. Aquest fet té diverses conseqüències molt negatives pel que fa a la població de classes baixes i mitjanes. Per una banda trobem la gana que passen molts cubans pel fet que la cartilla d’abastiment no es satisfà les necessitats alimentàries bàsiques. El tema del salari és indignant pel fet de que el treballador només rep com a sou, el salari que correspondria a un dia de treball en un mes. També s’obliga a tots els ciutadans cubans a tenir una feina de l’estat, si no la tenen són jutjats amb penes de presó. A més, l’estat en molts casos actua en contra dels drets que hauria de tenir qualsevol ésser humà. Per exemple, no deixar a les representants de “Las Damas de Blanco” sortir del país per recollir premis internacionals és un fet molt injust.

Per tant, podem dir que la vida de molts ciutadans cubans ha empitjorat després de la revolució cubana, i que molts d’ells viuen en condicions infrahumanes.