64-abril-2012

7/29/2019 64-abril-2012

1/24

Peridic digital - nm. 64 -abril- 2012 - Tercera poca

3

7/29/2019 64-abril-2012

2/24

2 Emporion nm. 64 -abril- 2012

editorial

Editorial

Notcies -per Santi Sat

Qui no sap escriure en catal? (20)-per Jaume Bassa

Voreres -per Joan Surroca i Sens

Temps de Dona -per Merc Pags

Les aiges baixen trboles I -perAlber t Llauss i Pascual

Qui sen recorda de Jaume Balmes? -per Adri Arboix

Maria Merc Roca i Perich (Portbou,1958) - per Santi Sat

Llevem lncora -per Joan Margall

ElmeullRyan-per Javier Zuloaga

Resultats dassistncia al cinema

Montgrdelany2011-per Jordi Be-llapar t

Salut-El mal desquena -per PilarSolanas

La fortuna de ser de poble - per MariaTeresa Calabs Casas

La Biblioteca Municipal Pere Blasi fa5anys!-per Cristina Ruf

Independentistes, reticents i contra-ris - per Jaume Bassa Pasqual

Els haikus arriben a Torroella de

Montgr per la Diada de Sant Jordi -per Susanna Baut ista

la religi al Senegal el Muridisme -per Habibou Balde

La importncia de complir els com-promisos - per Xavier Ferrer

Parmies XVIII- per Lluc Sal i Ferrer

La cuina de la Catrina - per CaterinaBosch

Poemes darreu del mn - per SusannaBautista

Cinema i espectacles - per Jordi Be-llapart

A laguait del nostre patr imoni

sumari CATAL A LESCOLADes de lany 1983, la immersi lingstica a les escoles de Catalunya hapropiciat la integraci dels alumnes procedents darreu del mn. Lescolacatalana ha donat als nouvinguts les mateixes oportunitats que als seuscompanys del pas. Les Aules dAcollida de les nostres escoles i institutshanfetiestanfentunafeinaexcellent,amblanalitatqueelsllsdelsque han triat Catalunya per a viure-hi i treballar-hi puguin aprendre catal iintegrar-se ben aviat a laula ordinria, amb els companys de la seva edat, iseguirlesclassessensedicultatsnidiscriminacidecapmenaalcapdepocs mesos de la seva arribada. Aquesta prctica ha donat i est donant

uns resultats sorprenentment satisfactoris i la dedicaci i professionalitatdels nostres docents a aquesta tasca s exemplar.

Que la terra dacollida rebi, amb la llengua que li s prpia, lalumnat estran-ger s una mostra de normalitat. Si no fos aix, voldria dir que el pas pateixun complex dinferioritat i sestima ms escolaritzar en una altra llengua queconsidera superior. Noms des de la ignorncia, massa sovint deliberada iobstinada no fa pas tants anys encara es dubtava que es pogus fer fsicanuclear en catal!-, es pot gosar argumentar que la immersi escolar encatal infravalora la llengua castellana, la menyst i posa en perill la sevapervivncia a Catalunya.

Qu es pretn, doncs, quan es denuncia (noms tres famlies!) la immer-

silingsticaaCatalunya,quehaestatconsideradamodlica insi totreconeguda per la Uni Europea? Quin avantatge sen vol treure, si no eldexercir un vassallatge poltic al servei de la uniformitzaci? s fcil enten-dre el mbil de la judicialitzaci del cas: no es tracta de preservar ls delcastell, sin danar contra el catal, vet aqu la perversi de la dennciafeta al Tribunal Constitucional reclamant que el castell tamb sigui llenguavehicular a lescola.

Adduir lacoocialitatde la llengua catalana i lacastellana suna trampaa la qual lescola no pot caure. Les dues llenges no estan en igualtat decondicions, per la senzilla ra que una t un estat al darrere i laltra no. Lapresncia que t el castell a Catalunya no fa tmer gens per la seva extin-ci, deixant a part que no s Catalunya qui lha de salvar. Qui ha de protegirla llengua catalana perqu no desaparegui i, amb ella, tota una cultura iuna naci? Noms els Pasos Catalans, les seves escoles, les seves institu-cions i, sobretot, els seus parlants, que no han de claudicar davant tantesagressions externes i malintencionades. O no hi veiem mala intenci en noescoltar el clam de 70.000 valencians reclamant lescola en valenci?

Totsconeixemcasosenqulacomunitatcientcainternacionalshabolcata protegir espcies animals en extinci per no trencar lequilibri natural, itamb sabem que es destinen molt recursos per salvar la biodiversitat, per-qu diversitat equival a riquesa. Aix ens porta inevitablement a preguntar-nos per qu no saplica aquesta mateixa sensibilitat a lhora de protegiruna llengua, s a dir, una cultura millenria que ha donat noms en tots els

mbitsdelsaber,desdelalosoaatoteslesbranquesdelacinciaidelart, des de lesport a la gastronomia. Noms que han fet aportacions fo-namentals al patrimoni cultural de la humanitat, amb els quals els catalansens podem passejar pel mn, noms que fan que ens situn en el mapa ambmajscules com a catalans.

7/29/2019 64-abril-2012

3/24


Notciesper Santi Sat

A les escoles deCatalunya la immersi lingstica noprovoca conictes i s compatible amb la socialitzaci de totlalumnat. No ens ha dacomplexar la cridria meditica que ens vol fer creure que perjudiquem els nostres alumnes es-colaritzant-los en una llengua de segona categoria. Totes les llenges tenen la mateixa dignitat i nosaltres oferim la nostraals que volen conviure amb nosaltres, sabent que conixer una llengua no disminueix la capacitat per aprendren daltres,al contrari, la potencia.

El Tribunal Superior de Justcia de Catalunya acaba de fer pblica una interlocutria sobre el cas i avala la immersi lin-

gstica,perobligaaferexcepcionsindividualsperalsllsdelesfamliesdemandants.Demomentnoespotdonatlaqesti per tancada, ja que el TSJC ha deixat una porta oberta a les excepcions, que es podrien multiplicar, i la plataformaConvivncia Cvica Catalana que recolza aquestes famlies vol recrrer al Tribunal Suprem.

Una vegada ms, doncs, haurem destar a punt per continuar lluitant per la defensa de la llengua catalana i, tot i que noens ve de nou, ens fa adonar que no hi valen arguments de pes quan qui ha descoltar es tapa les orel les i nega levidncia.

Xavier Montsalvatge i Bassols

(Girona, 11 de mar de 1912 Barcelona, 7 de maig de 2002)Giron, de projecci internacional,compositor de msica simfnica i crtic

musical,consideratunadelesguresclaus de la msica catalana de la sego-na meitat del segle XX, el qual formavapart de lanomenada generaci perdu-da, la dels anys 20 del segle passat.El recordem avui, molt especialment,com es diu a la nostra portada , ambmotiu del centenari del seu naixement,i li retem el nostre homenatge ambloferiment als nostres lectors dunade les seves Cinco canciones negras,concretament Canto Negro, interpre-

tada per la soprano catalana Victriadels ngels, que podrs veure i sentirprement el enlla a YouTube.

Aix com un accs a lextensa re-laci dels actes dhomenatge que

se li retran durant aquest any 2012Relaci dactes dhomenatge que tro-bars aqu:

www.mon t sa l va tgecompos i t o r .com/pdf/centenar i_a_girona.pdf

La mina subterrnia de con-ducci daiges, declarada bcultural dinters local La gale-ria que des de fora muralles recollialaigua dels torrents del Montgr, pas-sa per sota del Palau Lo Mirador i se-gueix sota del passeig de lEsglsiansalafontdelsGossos,alaplaa

de la Vila, va ser declarada pel ple delAjuntament de Torroella de Mont-gr com a b cultural dinters local.Aquesta declaraci va ser feta amb undoble objectiu, el de millorar-ne lestatde conservaci i permetren la visita.Actualment es poden recrrer uns 130metres, aproximadament la cinquenapart de la seva longitud total.

ExposicifotogrcaSomnisdelMontseny Organitzada pels AmicsdelaFotograadeTorroelladeMont-gr, i al Claustre de lHospital, el fot-

graf Josep Guiol, ben coneixedorde les tcniques analgica i digital,mostra les seves imatges a les qualscal fer una segona lectura. Recupera elpaisatge on els boscos, els cursos de

laigua, lactivitat humana... queden re-duts a una gamma de blancs, grisos inegres de Somnis del Montseny, que

ensportenareexionarsobre la sevaperdurabilitat.

Tintn a la lluna Olga Cercs, a laBiblioteca Municipal Pere Blasi, ensva relatar un meravells viatge, el deTintn a la lluna, quan amb el vestit es-pacial va pujar al coet que lhi va por-tar. All va fer-hi una bona caminada.Desprs, torn al coet que lhi hi haviadut i retorn feliment a la Terra, on jaabillat amb la seva gavardina i acom-panyatcomsemprepelseudelMilsen torn a casa a llegir, a descansar

i a recordar la seva aventura (creadapel seu autor, amb anys danticipacial viatge real a la Lluna).

XVIICampanyadeteatrealeses-coles

s ja la campanya nmero 17, amb lanalitat deconstituir-se enun suport
http://www.montsalvatgecompositor.com/pdf/centenari_a_girona.pdfhttp://www.montsalvatgecompositor.com/pdf/centenari_a_girona.pdfhttp://www.montsalvatgecompositor.com/pdf/centenari_a_girona.pdfhttp://www.montsalvatgecompositor.com/pdf/centenari_a_girona.pdf

7/29/2019 64-abril-2012

4/24


a la tasca educativa que porten a ter-me els centres educatius de Torroella ilEstartit, fonamentat en els valors quetransmet el teatre.

-La bella i la bstia. La CompanyiaVeus va posar en escena aquesta obra

en tres funcions infantils que omplirenel Cine Petit.

-No passa res.Aquesta va ser lobraque la companyia El Repl, en una se-gona jornada de la campanya de tea-tre a les escoles, de mat i tarda. Altrestres actuacions a sumar-se a les ja fe-tes.

-Sopa de pedres. Aquesta va ser latercera representaci dins de la cam-panya de teatre a les escoles, que an

a crrec de la Companyia Teatre Nu, alCine Petit. Els nostres infants omplirenel Cine Petit i els aplaudiments forenprou sorollosos.

Temps de dona a Torroella deMontgr

Xibeques del Cau Del 2 al 17 demar, les Xibeques del Cau van orga-nitzar una srie dactes que varen om-

plir, amb escreix lloable, aquest Tempsde dona en la celebraci del seu diamundial.

-Exposici a la Capella de SantAntoni Els actes varen iniciar-se ambla presentaci de lexposici, a crrecde la presidenta de les Xibeques delCau, Gemma de Luna, sota el ttol Lapresncia de la dona: 10 anys de Xi-beques del Cau. Amb aquesta do-blesignicaci,diadeladonaides

aniversari de les Xibeques del Cau.Per commemorar aquest aniversari, lafbricaLaMuavarecuperarunara-venera. s realment bonica al tempsque una pea dartesania, que sempreelrecordarambimatgeigraa.

-Sopar de les dones amb motiudel Dia Internacional de la DonaSopar que es va celebrar al Recer.Com sempre, exits!

- Lectura dramatitzada de La in-fanticida, de Caterina Albert Mar-garida Massot Kleiner va realitzar unaexcellent interpretaci daquesta obra,laprimerailnicaquevarmarambel seu veritable nom, ja que desprs,i possiblement pel tipus de contingutdaquest monleg, utilitzaria semprems el pseudnim de Vctor Catal.Monleg dramtic en vers, que fou dis-tingit als Jocs Florals dOlot, lany 1898.Lescriptora Anna Almazn va recuperar

aquest text i va encomanar a Gemmade Luna, presidenta de les Xibequesde Cau, la seva difusi. Ja la mateixaMargarida Massot Kleiner el va inter-pretar per primera vegada lany 2005.Nela, des de la cella del manicomi, na-rracomvamatarlasevalla,acabadade nixer, atemorida per lamenaadel seu pare, que la degollaria sisassabents de la seva maternitatfora de matrimoni.

-Quiero ser como Beckham La pro-tagonista daquesta pellcula anglesat 18 anys. Els seus pares volen unaperfecta noia ndia, que segueixi lesseves tradicions i cultura, aprengui a

cuinar i es casi. Per ella noms voljugar a futbol, com David Beckham,lestrella del Manchester United. PerJess i la seva amiga Jules, el futbolt la mxima prioritat, i el seu somnis jugar la Lliga Femenina de Futboldels Estats Units. Totes dues se sen-

ten atretes pel mateix noi, lentrenador.Pernalment,Jessaconsegueixtotsel seus somnis.

-Identicaci de la violnciamasclista, a lauditori de CasaPastors Xerrada divulgativa sobreaquesta lacra que va costar lany pas-sat un total de deu dones mortes.La van exposar tres MossosdEsquadra de la Bisbal que tenen alseu crrec dos aspectes fonamentals,la difusi als nois i les noies de les nos-tres escoles daquesta lacra social, iper altra part el seguiment policial de

qualsevol denncia duns fets que me-reixenaquestaqualicaci:Elmas-clista ho s ja de jove, amb un compor-tament primer de control, que segueixiniginttemor.Qushadefer?,tallar!El segon aspecte s el policial, tru-cades al 112, denncies annimeso no, informes mdics, tres nivellsde protecci, ordres dallunyament...I el tercer dels aspectes s el de laprevenci, protecci i seguretat con-tra agressions. Les ms afectades,

les dones culturalment poc formadesi econmicament amb pocs recursos.La seva tasca primordial, la de preven-ci i difusi.

-Cloenda de les jornades Tingulloc a lauditori de Casa Pastors lacloenda de les activitat programadesper les Xibeques de Cau en la com-memoraci del Dia de la Dona i del seudes aniversari.

Exposici1,618...dArturAgui-

lar Aquesta exposici va encetarel cicle Ancoratges al Museu dela Mediterrnia amb la presentaciduna obra plstica que Czanne,Picasso i Braque desenvoluparen

7/29/2019 64-abril-2012

5/24


basada en lleis geomtriques i mate-mtiques que es coneix com a Abs-tracci Geomtrica o Art Concret.Artur Aguilar utilitza la secci uriao nombre dor, que des de la Grciaclssica es relaciona amb la proporciperfecta que es dna ja en la mateixanaturalesa. Sha de tenir present queno copia ni imita la naturalesa, sinque tracta de representar-ne lessnciacom a creaci prpia. Cercles, espi-rals, corbes contnues, dibuixats sotael nombredor, conguren les sriesen les quals treballa.

Concerttardor-hivern.MiquelFar-r, al piano Al Cine Petit, i organitzatper Joventuts Musicals de Torroella,Miquel Farr, nascut a Terrassa lany1936, un dels pianistes ms destacatsde la seva generaci per la seva musi-calitat i fora temperamental, va inter-pretar brillantment un concert formatper Fantasia en re menor K 397, deWolfgang Amadeus Mozart; Sonata,op. 110, de Ludwig van Beethoven;Cinc peces per a piano, op. 76, deJohannes Brahms; dues peces dela Suite Iberia (El Puerto i El Alba-icin), i de Fryderyk Chopin, Dos noc-turns, lOpus 27, nm. 2 i lOpus 48, 1.Del classicisme musical de Mo-zart i Beethoven, que ns el darrergran representant, al romanticismedAlbniz i al de Chopin, que el re-presenta en el seu estat ms pur.Contrasta, i molt, lenergia, la fora i el

tempo de la seva actuaci pianstica,amb un aspecte fsic que no coinci-deix amb la seva interpretaci, que foupremiada amb forts aplaudiments. Vaconcloure la seva actuaci amb dues

peces fora de programa.

Els semfors de Torroella deMontgr El primers semfors deTorroella de Montgr van entrar enservei amb una clara nalitat, la mi-llora de la seguretat dels vianants.

Situats a la crulla del carrer Garb, re-gulen un punt fora complicat en leshores daccs a la zona escolar i es-portiva. Esperem que en breu es posinen s els altres dos punts semafricsprevistos.

Lart dels joves

-Confeccidegrats Primera jorna-da que ha organitzat lrea de Cultu-ra, Joventut i Festes del nostre ajun-tament, el Museu de la Mediterrnia,aix com la Direcci General de la Jo-ventut de la Generalitat de Catalunya.

Par a aquesta primera jornada sha pre-parat, com a temtica de la jornada, elsgratsperlesvariadesmotivacionsqueporten al jovent , marcar la seva per-sonalitat i destacar la seva signatura.Per a la seva realitzaci es varen pre-parar, en els jardins del museu,unsplafons, de mida bastant considerable,on els artistes convidats en aquestaprimera jornada van realitzar els seusgrats.

-Taula rodonaAlnalitzarlajornada,

es va celebrar una animada taula ro-dona, on com a moderador va inter-venir Eugeni Prieto, coordinador deles exposicions dart del Museu de laMediterrnia, i com a participants in-vitats Edu Valderrey (Premi InundArt2011);BrazodeHierro,undelsgra-ters ms coneguts de Girona; EsteveSubirats, artista torroellenc, i el directorde la revista Bon Art, Ricard Planas, enun animat dileg, tant per les seves in-tervencions com per les del pblic que

hi assistia.

Nou pla de prevenci dincendisal masss del Montgr Torroella deMontgr i Ull tenen lobligaci de dis-posar dun pla de prevenci dincendis

(PPIF)pertenirlaqualicacidemu-nicipis amb alt risc dincendi forestal.El nou pla promogut per lADF Montgrtindr una vigncia de cinc anys, amblobjectiu que tots dos municipis pre-sentin lestructura i les infraestructuresnecessries per maximitzar la capacitat

de defensa contra incendis forestals.Sha actualitzat tamb la normativa,fer-la ms exigent, a lestar el masssdel Montgr dins i formant part del ParcNatural del Montgr, les Illes Medes i elBaix Ter.

LAjuntament presentar elPla dusos de la base Loran delEstartit al Ministeri de Defensaamb lobjectiu dobtenir-ne la ces-si a un preu simblic Es vol destinara usos mediambientals. Al Pla dusos,reclamat pel Ministeri de Defensa, shifaran arribar en poc temps tant el co-rresponent a lantiga estaci de comu-nicacions Loran i com el de la basemilitar de la Clota, a la punta del Mil.El primer, exposa la creaci dun cen-tredinvestigacicientcaideducaciambiental, dissenyat per ls ms am-bicisdelsedicisdelabaseLoran.Quant al segon, el dest de la bateriade la punta del Mil s el de procediral seu enderroc i neteja, i deixar que la

natura faci el seu curs.

Trio Ludwig: Hyo-Sun Lim, pi-ano; Abel Toms, viol, i ArnauToms, violoncel El Ludwig Trio suna de les joves formacions de cam-bra ms destacades de lactualitat.Format pels germans Abel Toms(viol) i Arnau Toms (violoncel), fun-dadors i membres del Quartet Ca-sals, i per la pianista Hyo-Sun Lim,guanyadora de nombrosos concursosinternacionals, t com a vocaci prin-cipal aprofundir en lobra de Beetho-ven, combinant-la amb obres daltres

compositors inspirades o inuen-ciades per les seves composicions.Varen interpretar de Mozart Trio diver-timento en Si bemoll Major, KV 254;de Beethoven, Trio op. 1 nm. 1, i de

7/29/2019 64-abril-2012

6/24


Xostakvitx, Trio nm. 2 op. 67 en mimenor.

VI Sortida a les Talaies del Ter Lasisena sortida organitzada per Gentdel Ter a les Talaies del Ter tingu comadestinacilaplanauvialdelTer,el

Terri i la Farga, i especialment la ca-minada a Sant Juli de Ramis, que vacomenaraledicidelAjuntament,inalitzadaalcastelldelsMetges.

2a etapa de la 92a Volta CiclistaaCatalunya La caravana ciclista dela 92a Volta Ciclista a Catalunya vaentrar al nucli urb de Torroella perla carretera de Sant Jordi C31, pelpasseig de Catalunya i pel pont so-bre el riu Ter, i va dirigir-se cap a Gi-rona, on va nalitzar aquesta etapa.

Per tal de garantir la seguretat varenprendres diverses mesures, tant refe-rents als aparcaments en zona blavacom al carril de lesquerra del passeigde Catalunya, que va quedar prohibit ala circulaci mentre el creuava la cursaciclista.

Concert dLTIMO VENENO Dinsde Torroella a Escena, i organit-zat per La Sala, va tenir lloc elconcert del grup ltimo Veneno,concert que senquadra dins delsactes que sota el nom genric deTorroella a Escena acull una srie

dactivitats ldiques, de teatre i msica,amb fora concurrncia de pblic jove.Cal assenyalar que en contra del quedeia lada, lentrada costava 5.

VII Mostra de Teatre, a Torroella

de MontgrHan estat dues les actua-cions que shan programat a Torroellade Montgr, amb motiu de la setenaMostra de Teatre.

-Cartes damorLAssociaci de Tea-tre Medes-Montgr va organitzar la

posada en escena, al Cine Petit deTorroella, de lobra Cartes damor,amb la presentaci de Josep Ferrer ia crrec dEmlia Dalms i Narcs Coll,del grup Penjats pel Teatre. Actuaci,daltra banda, en qu es desenvolu-pa un dileg entre dues persones quesestimen o shan estimat.

-Els amics de Leonor El Grup deTeatre de Bellcaire va representarlobra Els amics de Leonor, de JoanEnric Carreres, que tamb la dirig,en qu es planteja una pregunta proucapciosa: qu passaria si arribessis a

casa teva i trobessis la teva dona enbraos dun altre home?

Donaci de Sang a Torroella deMontgr

AmbunasolavegadanonhihaprouAquest s el lema que demana, deforma imperativa, el Vine a donar sang!A Catalunya, cada tres segons, unapersona en necessita amb urgncia.I la teva donaci s imprescindibleperqu els centres sanitaris puguin

atendre totes les necessitats que esprodueixin, sempre de forma urgent .

Fem-ne cas! Com varen fer-ne els quevan acudir a Can Quintana-Museu dela Mediterrnia per complir amb aquestdeure envers els nostres malalts que lanecessiten.

LESTARTIT

Presentaci del llibre Bones inten-cions A la sala dexposicions del Con-sell Municipal de lEstartit, lescriptoraMaria Merc Roca va presentar el seudarrer llibre, la novella Bones inten-cions, en la qual un grup de personatgesbusca i troba una segona oportunitat.

Valria, la protagonista, veu comsensorra el seu mn i no t mscam de superaci que lajuda deles persones que t ms a m.Lobra reecteix esperana i humor,problemes i ajuda mtua i un resul-tat ple doptimisme. Sen surt, ella, i

sen surten tamb, com en una xarxadajuda mtua, les persones a qui enva demanar i en van obtenir tambdella.

Tothom mereix una segona opor-tunitat!

VII Mostra de Teatre a lEstartitHan estat tres les actuacions queshan programat a lEstart it, amb motiude la setena Mostra de Teatre.

-Tarda de monlegs Organitzadaper lAssociaci de Teatre Medes-

Montgr, va tenir lloc, a la sala poliva-lent de lEstartit, la Tarda de Monlegs,a crrec de Penjats pel Teatre.Amb Josep Ferrer com a presentador,que va intervenir tamb com a recita-dor, varen actuar Francesc Maynau,Joana Castillo, Queralt Vilanova, Joa-quima Coll, Pep Cabrera, Francesc Fe-rrer, Paula Pigem, Marina Ixart, EmliaDalms i Narcs Coll.

-Molta fressa i poca endrea,de William Shakespeare A c-

rrec del grup Esperrucats de Gual-ta, i a la sala polivalent de lEstartit,va representar-se la versi cata-lana de lobra Much ado abaut

Nothing, de William Shakespeare.Va organitzar la vetllada lAssociacide Teatre Medes-Montgr.

7/29/2019 64-abril-2012

7/24


-Cartes damor LAssociaci deTeatre Medes-Montgr va organitzarla posada en escena, al Consell Mu-nicipal de lEstartit, de lobra Cartesdamor, amb la presentaci de JosepFerrer i a crrec dEmlia Dalms i Nar-cs Coll, del grup Penjats pel Teatre.

Donaci de sang

AmbunasolavegadanonhihaprouAquest s el lema que demana, deforma imperativa, el Vine a donar sang!A Catalunya, cada tres segons, unapersona en necessita amb urgncia. Ila seva donaci s imprescindible per-qu els centres sanitaris puguin atendretotes les necessitats que es produeixin.Fes-ne cas! Com tamb ho varen ferels que varen fer-ho a lEstartit.

De peus a la galleda. LHora delconte A la Biblioteca Municipal delEstartit, tingu lloc la lectura de Depeus a la galleda, a crrec dOlgaCercs, dintre del programa lHora delconte.

ContextCatalunya

Amb GI de Girona Ha fet ja vint anysque el Govern espanyol va permetre,com a resultat de la campanya popu-lar, que el topnim Girona substitusGerona.

Girona, les rodalies i el tnel delTAVEl tren hi ha complert 150 anys.No es preveu que rodalies utilitzi el t-nel del TAV, ni lenderroc del pas elevat.

Pugen les taxes de laeroport deGirona i perilla lacord amb Ry-anair Aenamodica lacategoria del

nostre aeroport, liguala amb els deBilbao, Eivissa, Sevilla, Valncia... Aixha fet que les taxes per viatger passinde 3,57 , si eren europeus, a 4,87;i de 5,76 a 7,3, si no ho eren. Re-presentar un increment duns dos mi-lions anuals.

Latur a Catalunya supera ja les642milpersones

Artur Mas, sense pacte scal,preveu eleccions anticipades el

2013, mentre Senz de Santama-ria amenaa de no permetre capconsultasobreelpactescal Ca-talunya ha de controlar la caixa! I dis-minuireldcitscal,queesmanten

el 8%. Mentrestant, el deute de 41.800milions supera tots els endeutamentspblics.

MobileWorldCongress,nslanyqueve! Tanca les portes amb 67.000visitants i uns benecis que superen

els 300 milions deuros.

Sequeraiincendis! Aquest ha estatlhivern ms sec registrat i hi ha hagutforts incendis forestals als Pirineus,que han estat els ms extensos entrenta anys. Les pluges i la neu hanarribat amb la primavera.

El tribunal Superior de Justcia deCatalunya valida la immersi encatal Limita ls del castell, com allengua vehicular, als casos puntuals

reconeguts. No obstant aix, lEstatinsisteix en el model bilinge.

Labanderaespanyolaonejarenels ajuntaments Un contencis ad-ministratiu promogut per un estiuejantde Calella ha resolt que sapliqui la le-galitat vigent. Recurs o aplicar-la.

Fomentparaleslicitacionsdelesobres del TAV, lN-II i lAP-7. Fetque pot retardar larribada del TAVaGirona,inoxadatesperlesob-resdelN-II. Els transportistes aca-ben la pacincia amb el seus retards,quesemblaquenotenen,ireclamenla gratutat de la AP-7.

Aprovats leuro sanitari, la taxaturstica , lencariment de laigua ila pujada de la llum, que saplicarja el ms dabril

LAjuntament de Rasquera, el cn-nabis i lAssociaci Barcelona

Cnnabica dAutoconsum Aquestajuntament proposa destinar 7 hec-trees a la seva plantaci, per a con-sum dels socis de lassociaci; potcomportar uns ingressos nets estimatsdun mili deuros anuals. Els Mossosprecinten el local de lassociaci a Bar-celonaiselacusadetrcivendaapersones no scies de lentitat.

CongrsdeConvergnciaaReus.Oriol Pujol a la Secretaria GeneralDilema entre governar, pacte scal i

sobiranisme.

ContextEspanya

Rajoyxaeldcitperal2012enel 5,8%, quan el pactat era el 4,4%

Preveu un ajust que sobrepassa els 40milmilionsiserinexibleambeld-cit de les autonomies.

LEurovegas Els seus executius estu-dien si Barcelona i el mar o Madrid i lacapitalitat.

El BBVA supera en la subhasta elSantander, Popular i Ibercaja i esqueda amb UNNIM, capital MadridTancar300ocinesiretallar,aCata-lunya, 1.200 llocs de treball.

29M. ComissionsObreres i UGT,vaga general per al 29 de marMentrestant, convoquen, a 60 ciutats,manifestacions de protesta. Tornal11M. I la tensi al carrer.

La vaga general Segons els sin-dicats ha estat massiva, segons elgovern amb participaci menor quelanterior. Manifestacions i piquets:accessos tancats a Mercabarna,empreses industrials i comercialsemblemtiques, parcs logstics...La ministra de collocaci i seguretatsocial Ftima Baez ha declarat queLagenda reformista del gobierno esimparable tot i la vaga general.

Javier Guerrero, ex-director deTreball dAndalusia a la pres acu-sat de malversar 933 milions

Bicentenari de La Pepa El Reienvia un missatge dunitat i de con-ana en la commemoraci de laConstituci de Cadis del 1812 i Rajoyde vocaci atlntica cap a Hispano-amrica.

Sisanysdepres,laprimeracon-demna a Matas, lexpresident

balear Vint-i-sis peces composen elPalma Arena, la darrera oberta esten la presumpta desviaci de fons alInstitut Nos.

Fomentiles9autopistesdepaga-ment decitries, la majoria alvoltant de Madrid Autopistes quehan de competir amb autovies lliures,perfectes, moltes construdes ambposterioritat a les de pagament, recla-men 600 milions per mantenir-les.

Eleccions autonmiques

Andalusia: el PP no aconsegueix lamajoria absoluta esperada.

Astries: guanya el PSOE tamb sen-

7/29/2019 64-abril-2012

8/24


se majoria absoluta.

Context Europa

Rssia.Putinguanyaleseleccionsi torna al Kremlin Els observadors in-ternacional parlen de greus problemes

i loposici, de frau.El Banc Central Europeu, nicaentitat que pot imprimir euros,ha prestat un bili dEuros, a tresanysial1%,alabanca

Els bancs espanyols podrien haver-nesollicitat uns dos-cents mil milions.Alemanya tem la inaci que podriaoriginar.

Fotodeprimerapgina Jean Clau-de Juncker, president de lEurogrup,

escanya al ministre espanyol Luis deGuindos, tot i exigir un mxim del 5,3%dedcit,quanRajoyelxavaenun58%.

Frana, lassass de Tolosa deLlenguadoc Si b inicialment es par-

lava de neonazi o dextrema dreta,lassass mort amb un tret de la policia,Mohamed Merah, autor de set assas-sinats, va reclamar la seva autoria coma islamista.

Context mn

Sria Desprs de ja un any de dura re-pressi contra el seu poble, Al-Assadsegueix amb la presidncia heretada.La UE congela els comptes i negarels visats a les dones de la seva famlia.

Qui no sap escriure en catal? (21)per Jaume Bassa

Regla 18 - A i EN

Ls de les dues preposicions a i en es confon sovint.

La preposici a susa:

1 - En les determinacions de lloc, per indicar lindret cap alqual sefectua un moviment:

vaig a Barcelona, arriben a la casa, anirem a lermita, es

veuran a la plaa

2 - Per indicar lindret on s o es produeix una cosa:

visc a Pars, ens trobem a Lisboa, seuen a les cadires, a

quina plaa eren?

3 - Davant un verb en innitiu complement dun altreverb:

posat a treballar, ella insisteix a negar-ho tot, pensa a

fer-ho, ves a cantar

4 - Per indicar un complement directe pronom personal:

et miro a tu, lestimava a ella, ens ho deia a nosaltres, es

dirigeix a mi

Atenci, molt important:

Si no es refereix a pronoms personals (cas 4 anterior)

davant del complement directe mai no es posa a:

espero el tren, miro la teva cara, heu dobeir els pares,

creu la mare

Fixeu-vos que si digus espero al tren voldria dir que espe-ro situat a dalt del tren.

Lerrorsfreqentperinunciadelcastell:

A quin esperas? Esperoalmaestro.

En canvi en catal diem:

Quiesperes? Espero elmestre. (no:A qui esperes? Es-pero al mestre!)

La preposici en susa:

1 - Per indicar lindret on s o es produeix una cosa, pernoms davant dun adjectiu demostratiu (aquest, all, etc.)unnumeral(un,dos,etc.),unindenit(algun,uns,etc.):

visc en un poble, sn en aquell caf, he estat en tres

ciutats, en algun lloc

2 Davantduninnitiu per indicar una circumstncia(sovint de temps):

va marxar en fer-se fosc, en entrar ell saixecaren, en

veurel ja tremolo

Aqutambhipothavererrorsperinunciadelcastell:

Alverlo se puso nervioso

(No hem de dir ni escriure:Alveurel ... Hem de dir i escri-ure:En veurel...)

Ja he dit moltes vegades que els que de petits parleu

b el catal trobareu senzilles aquestes regles.

No cal memria sin costum i, si pot ser, lectura fre-qent.

7/29/2019 64-abril-2012

9/24


Lany 2001 es va iniciar un pla darranjament del pavimentdel casc antic de Torroella. La iniciativa va arribar de la mdel regidor durbanisme daleshores, en Jordi Bellapart, una

persona a qui mai no li agrairem prou el que ha fet i fa perla vila.

Larquitecte Francesc Batlle va tenir cura de Voreresdirigirla part tcnica i els resultats, desprs denllestir-se altresfases sota el mateix criteri, estan a la vista: unes places i unscarrers dels quals ens enorgullim. Sha daconseguir quela part antiga, la que queda a linterior del permetre abansemmurallat, quedi amb el mateix ferm de pedra, tot vigilantla qualitat del material i de la collocaci. Hi ha dhaver unpacte no escrit perqu cada legislatura incorpori un nou ca-rrer al model. No s demanar gaire: un carrer cada quatreanys! Si els temps sn de crisi que sigui un carrer petit, per

que es faci.

Va ser a partir de la dcada dels anys seixanta i setantaquan Torroella va crixer de manera galopant i sobrirennous carrers. En poc temps els carros van deixar pas alscotxes i la novetat va engrescar a dissenyar unes vies pen-sades ms pels vehicles que per a les persones. Els 600,Dauphines i 1400 van convertir-se en el triumvirat de co-txes mereixedor de mims i atencions. El resultat s el queencara ara patim: uns carrers de calades amples i voraviesridcules.

VoreresLes voravies de leixample de la nostra vila sn es-tretes i sembrades de tota mena de pals , indicadors i terra-plens darbrat. Semblen ms llocs dentrenament per a fu-nambulistes que no pas un espai per caminar resguardatsde cotxes i motos veloos. Els vianants es veuen obligats acaminar per la calada tot torejant vehicles de manera quenoms latzar ha evitat ms atropellaments dels que hi ha.Si sha trobat un model encertat i de qualitat pel casc antic,leixample ha de cercar el seu i hem de proposar-nos iniciaruna progressiva adaptaci a les necessitats davui en dia:voravies amples amb capacitat per, com a mnim, caminar-hi dues persones de costat, per circular-hi cadires de rodes,cotxets, etc.

Torroellafagoigihemaconseguittesimpensables:restenben poques barreres arquitectniques; el casc antic, comhe dit, t un pla que noms cal anar-lo acomplint; estem do-tats dun bon nombre daparcaments per a discapacitats,etc. Torroella ha encertat apostant per uns grans aparca-

Voreresper Joan Surroca i Sens

ments al carrer del riu, a linici de la carretera de lEstartit ia larribada pel pont sobre el Ter. Deixar el cotxe a aquestspunts gratuts suposa ben poca cosa de cam per arribararreusensedicultats.Arafaltaconvncerelspropietarisde cotxes que aparquin en aquests espais o al garatge. Te-nim massa cotxes aparcats als carrers quan podrien estardins. Per tant, carrers duna sola direcci i aparcaments li-

mitats a un sol costat permetrien ampliar les voravies perretrobarlaqualitatdevidaquehadebeneciaratothom.

Temps de Donaper Merc Pags

Dissabte passat dia 10 de mar, al Cine Petit, lassociaciXibeques del Cau va organitzar, dins el cicle Temps deDona, la lectura dramatitzada del monlegLa infanticida,de Caterina Albert i Parads, Vctor Catal (lEscala, 1869-1966), distingit en els Jocs Florals dOlot lany 1898.

La lectura fou a crrec de la torroellenca Margarida MassotKleiner, qui ens va emocionar amb la seva excellent inter-pretaci. Per, al meu parer i en el daltres persones quetamb hi assistiren, i malgrat que Vctor Catal aconsegueixfer un retrat perfecte de la lluita de lindividu contra els ele-ments hostils que impossibliten la seva prpia realitzaci,en lacte hi va faltar una breu presentaci per situar lobraen un context social marcat per la rgida i hipcrita moraldominant daquells anys,

s per aix que a lhora descriure aquestes ratlles, i per

facilitar la comprensi de lobra, mha semblat convenientcercar informaci sobre la histria i el personatge que laprotagonitza: Nela s una jove camperola que narra la sevahistria des de la cella del manicomi on lhan tancada des-prsdematarlasevallanounada.Lacriaturasfruitdelaseva passi desenfrenada amb un jove de la burgesia cata-

7/29/2019 64-abril-2012

10/24


lana. Atemorida per si el seu pare descobreix tal deshonrai compleix lamenaa de degollar-la, Nela no veu cap altredestperalasevalla.CaltenirencomptequeNelanosun sser pervers, sin una dona encegada per una passique actua empesa per les circumstncies i amb lesperitempresonatentreduesparallelesinexibles:lamoraRei-ner i lamenaa del seu pare. Un lempeny cap a la culpa i

laltre li mostra el cstig, i ambds la porten a la follia.

Jo puc entendre fora b la desesperaci de la Nela ilactitud daltres personatges de lobra de Caterina Albertperqu he viscut els ltims residus daquesta moral tan se-vera, sobretot per a les dones, capa dincitar a actuacionstan terribles com la de la protagonista de La infanticida. Enel decurs de la meva vida he viscut de molt a prop casossemblants, no amb desenllaos tan trgics, per s prou es-feredors com perqu tota una famlia se sents deshonradasi es trobava en una situaci semblant, malgrat que es trac-ts de parelles que sestimaven i que la seva intenci fos elmatrimoni. Certament, en lactualitat aquesta s una realitatincreble per al nostre jovent, per ben certa. La repressique exercia la societat daleshores a la dona va causar-limolts i seriosos problemes.

Les aiges baixen trboles Iper Albert Llauss i Pascual

Potser perqu ens trobem en una de les sequeres ms for-tes dels darrers 100 anys (encara sort que les reserves snabundants grcies a les pluges de l'any passat), l'aigua i laseva gesti tornen a estar d'actualitat. D'una banda, ambl'argument de la crisi econmica, s'est plantejant una im-portant revoluci en el model pblic de subministrament itractament de les aiges, mentre que d'altra banda, a nivellestatal, s'ha revifat el debat sobre els transvasaments ambl'anunci d'un nou Pla Hidrolgic Nacional.

Catalunyahadesenvolupat,nsfamoltpoc,unatascaquemoltsorganismesiexpertshanqualicatd'exemplarenre -laci a la gesti de l'aigua. Vam ser una comunitat pioneraen el sanejament sistemtic de les aiges a principis de ladcada dels 90 (amb la creaci d'un Departament de MediAmbient i el desplegament del Programa de Sanejament deles Aiges Residuals Urbanes). Amb la integraci europea,tamb vam ser una de les primeres regions a adoptar ambfermesa els principis i disposicions de la Directiva Marc del'Aigua (DMA), que des de l'any 2000 regula la gesti de lesconquesal'mbitcomunitari.LaDMAesxacomaobjec-

tiu fonamental l'assoliment d'un bon estat ecolgic de lesconques de cara a l'any 2015. Per fer-ho, instaura l'obligacideconarenlaparticipaciciutadanaperconsensuarelsplans de conca, s a dir, les estratgies per a la gesti de lesaigesdecadaconcauvial.Entred'altresmesures,instales administracions a acostar el preu de proveir i tractar les

Vaig tenir el goig de conixer Caterina Albert quanlescriptora tenia 91 anys, a lEscala, a casa seva, a la casapairal de la famlia. Mhi va acompanyar una amiga que vi-via al mas Xiquet dUll, propietat de la senyora Albert. Lameva amiga la visitava sempre que anava a lEscala, i ensva rebre amb molta cordialitat. Ens fu moltes preguntes,i ens va agrair que lanssim a veure. La recordo molt b,

sobretotaraqueacabodellegirlasevabiograa.Ellatenia91anysisabiaqueestavaaltramnaldelasevavida.Joen tenia 20, i moltes illusions per endavant!

aiges utilitzades per la poblaci al cost real que t el seusubministrament i sanejament, tradicionalment allunyatsper un diferencial que ha provocat, per exemple, un enormeendeutament (uns 2.200 milions deuros) de l'Agncia Ca-talana de l'Aigua.

Catalunya ha estat gaireb exemplar en l'adopci de me-sures per caminar vers l'objectiu d'aconseguir un bon estatecolgic dels rius i va incorporar amb entusiasme la partici-

paci pblica en la redacci dels plans de conca elaboratsnsalmoment.Vafracassar,encanvi,enacostarelpreude l'aigua que paguem els usuaris al seu cost real. Si bl'aigua i el cnon que li s associat s'ha encarit en els da-rrers anys, la recaptaci per aquests conceptes ha quedatlluny del cost que ha comportat el lloable esfor realitzaten l'adopci de mesures i construcci d'infraestructuresper recuperar aqfers contaminats, regenerar aiges uti-litzades, modernitzar la xarxa de regadius, posar en mar-xapotabilitzadoresidepuradores,restaurarlleresuvialsoconservar espais humits. Aquesta poltica ha generat deu-te, s cert, per ha establert els fonaments per una gesti

ms sostenible i justa de l'aigua i les conques. S'estalviariendiners deixant de fer depuradores, certament, tindrem lacartera plena, per a quin preu pels nostres rius!

Els molts mrits de la gesti pblica de l'aigua, per, sem-blennoser sucients per a alguns governants i sectors

7/29/2019 64-abril-2012

11/24


empresarials, que creuen poder-ho fer millor, combinant laprestaci de la mateixa qualitat de servei amb la generacidebenecis.L'argumentdeldeuteeconmics'haconvertitenl'excusaperdesmantellarlespoltiquesrealitzadesnsa dia d'avui i impulsar un model de progressiva privatitza-ci de la gesti de les aiges. S'ha comenat per impulsarla privatitzaci de l'empresa pblica Aiges Ter-Llobregat,

que garanteix l'abastament de gaireb 5 milions d'usuarisa l'rea metropolitana de Barcelona. La participaci ciuta-dana torna a ser gaireb nulla, havent-se eliminat els con-sells de conca, on les organitzacions tenien veu i reduint-seel nombre de membres del Consell de l's Sostenible del'Aigua. D'aquesta manera es contravenen les disposicionsde la DMA, s'allunya la ciutadania de la presa de decisionsen relaci a l'aigua dels seus rius i s'acosta aquest podercap als nous propietaris privats de les antigues empresespbliques.

mani privat ATLLEls nous propietaris de l'aigua, com slgic,tindranlavoluntatd'aconseguirbenecisdelasevagesti. La conseqncia ms bvia d'aquesta legtima am-bici ser l'augment del preu de l'aigua als consumidors,corregint la manca de valentia dels gestors pblics passats.Almenys, l'experincia del Regne Unit amb la privatitzacil'any 1989 de les companyies d'aigua aix ho fa pensar,constatant-se, a ms, una disminuci en les inversions eninfraestructures. Aquesta situaci ha portat moltes veusbritniques a demanar la re-nacionalitzaci de la gesti del'aigua, un b pblic i un dret reconegut.

L'altre gran temor que aquests canvis poden comportar,a ms de la manca de transparncia amb la ciutadania i

l'augment de les tarifes, s una caiguda en la inversi capa la millora ambiental dels rius. Tot i ser un manament dela DMA i de la legislaci que a casa nostra la desenvolupa,es fa difcil pensar que cap companyia privada inverteixi niun cntim en el medi ambient, doncs no li ser rentable. Laprincipal perjudicada, un cop ms, en ser la ciutadania atravs de la degradaci del seu patrimoni natural.

Si el panorama que mica en mica es va dibuixant s'acabaconvertint en realitat, el futur pinta tan trbol com l'aigua declaveguera. Queda per al proper nmero d'Emporion parlarde la revifalla dels transvasaments.

Elpolifacticmestredelsenycatal.(Vic, 1810-1848)

En la societat dels nostres pares dominava la fe, en la

nostra preval la ra

El pensar bien consiste, o en conocer la verdad, o en

dirigir el entendimiento por el camino que conduce a ella

El bicentenari del naixement del lsof i sacerdot vigatJaume Balmes s un fet cultural que ha passat prctica-ment desapercebut. s paradoxal que un dels grans pensa-dors catalans, amb slides aportacions al nostre patrimoniintellectualcollectiu(comamximexponentdelalosoadel sentit com), i autor reconegut a lEuropa del segle XIX(juntament amb Josep Torres i Bages, 1846-1916), i ambuna slida obra traduda i editada al francs, a langls, a

litali i a lalemany, sigui ignorat i oblidat. Segons Fran-cesc Torralba, -director de la ctedra Ethos de la Universi-tat Ramon Llull-, durant molt de temps a Catalunya, JaumeBalmes fou llegit, comentat i citat i les capes mnimamentcultes del pas havien estudiat El Criterio(1845), una de lesgranstesdelnostrepensament.

Precisament aquesta obra de divulgaci, pretn orientarellectordotant-lodunelementdejudiciableperdistingirla veritat de la falsedat. El seny, el sentit com, s el puntde referncia que dna origen a larticulaci del criteri bal-mesi. Jaume Balmes tamb va modernitzar el pensamentamb la introducci crtica dels grans autors del seu tempsi va ser el primer pensador de lestat espanyol que apostpels nous formats de difusi de les idees, publicant, sensedeixar els llibres, en revistes i diaris.

Actualment, per, per a molts universitaris el seu nom s,trista i senzillament, -com recorda Torralba-, noms el duncarrer de la ciutat comtal. Potser aix s una conseqnciams del nostre mn caracteritzat per aquesta modernitat l-quida, i la seva volatilitat, la caducitat de tot, com ho recordaZygmuntBauman,elsocilegilsofpolonsdelaUniver -sitat de Leeds. Actualment, res no dura, tot es consumeixamb una rapidesa espaordidora i tot acaba convertint-se

aviat en terra cremada. I no ha destranyar-nos doncs, queen aquest context decadent, soblidin els grans pensadorsque donarien en canvi un profund sentit de durabilitat, soli-desa, fermesa i permanncia.

Com tot gran intellectual, Jaume Balmes, tamb va sus-

Qui sen recorda de Jaume Balmes?per Adri Arboix

7/29/2019 64-abril-2012

12/24


citarliesifbies.Massasovintselhadesqualicatsensellegir-lo i en front de tpics i de mirades acomplexades dedetractors que el consideren unilateralment noms com untradicionalista catlic, shi troben els apologistes que el si-tuencomamximexponentdelgenilosccatal.

Inspirat en la losoa escocesadel sentit com, el poli-

factic pensament balmesi va saber recollir el bo i millordel pensament cristi tradicional. Oposat a lidealisme i alrelativisme, va intentar -seguint lexpressi de Francis Hut-cheston-, procurar la major intelligncia, la major mo-ralitat i el major benestar possible per al major nombre

dhomes possible.Ellsofvigat,ntidaexpressiimximexponent del seny catal, defensant un realisme amb ni-tidesa i amb el do de la claredat, va ser capa darribar enel seu temps al gran pblic. I com que es remarcable lavigncia actual de gran part del seu slid pensament, convrecordar-lo, homenatjar-lo i sobretot, rellegir-lo.

Bibliograa

1. Torralba F. El bicentenari de Jaume Balmes. Avui, 1 defebrer de 2010, pg 19.

2. Balmes J. El criterio. Ediciones Ibricas (octava edicin).

Madrid, 1959.

3. Fossas X, Puigdomnech J. Balmes J. El pensamentcatal. De Ramon Mart a Norbert Bilbeny. DocumentaBalear SL, Palma (Balears) 2011, pp 65-67

Esttua de Jaume Balmes al bell mig del claustre de lacatedral de Vic.

Maria Merc Roca i Perich(Portbou, 1958)

per Santi Sat

Torna a escriureDedicada a la docncia del catal, i desprs danys a lapoltica (2003-2007), lescriptora gironina reapareix ambun llibre carregat de Bones intencions. Aquest s el ttolde la novella, que ha presentat a la sala dexposicions del

Consell Municipal de lEstartit, en un acte organitzat per laLlibreria Elies.

Per qu aquest ttol? El ttol s una pista important delqu el lector es trobar dins del llibre, perqu els prota-gonistes sn gent carregada de bones intencions, per elque passa s que a vegades no surten b, sequivoquen.Diguem que, en general, volen que surtin b, que tenen unbon fons i que sajuden els uns als altres.

En aquesta, de moment la darrera publicaci, de-staca loptimisme amb qu els personatges afrontenel futur? S, s una novella que t un color diferent de

les anteriorment publicades. s realment molt ms espe-ranadora.

Per qu lanterior no acabava b, sin molt malament!Exacte, s. Perqu en les novelles anteriors els protagonis-tes tenien ms sofriment, estaven perduts, els costava molt

dencertar-la. En canvi, en aquesta, els personatges vanfent la viu-viu, sen van sortint. I la sensaci que tens enacabar la novella s que realment s possible canviar, ques possible que les coses sarreglin.

De la novella, i dels seus personatges, quin en destac-aria? La novella comena amb la Valria, ns el personatge

principal i al seu voltant hi ha tots els personatges, diguem-ne secundaris, per amb pes. Tots ells hi juguen el seu paper.La Valria s la que, quan el seu mn tan ben fet, tan segur,on no es mou res, que tot s perfecte, doncs aquest mnsesfondra. Ha dhaver-hi un canvi, una sortida, i a partitdaqu la Valria s capa de trobar-la; per aix dic quela novella s esperanadora en aquest sentit, en pensarque la gent pot tornar a comenar, pot tenir una segonaoportunitat.

Aquest podria ser un bon subttol per a aquestanovella: segona oportunitat? S, podria ser. Perqu jocrec que tots ens mereixem segones oportunitats, s molt

normal equivocar-se i s normal que ens equivoquem; ara,tamb s veritat que les segones oportunitats shan de sa-ber veure i estar molt atent quan passen per davant teu,amb lesperit geners i obert en voler-les agafar i voler-lesprovar.

7/29/2019 64-abril-2012

13/24


Per en realitat aquesta ajuda que ella dema-na als altres, qui ajuda qui? Qui s el salvador iqui sn els salvats? Realment hi ha de tot. s comuna xarxa en qu tots ajuden a tots. Ella t una perso-na que lajuda molt, la seva amiga Farns, per tam-b s cert que la Valria lajuda, sn amigues i sajuden.I aquestes persones que van a buscar desprs del dinar

de COU sn persones que estan a punt de caure, un xical marge. Realment la Valria les ajuda, per aquestes trespersones donen sentit al nou projecte de la Valria i totssajuden, els uns i els altres.

El que no veig gaore clar s el personatge denJoan. Com el deniria? En Joan s una bona per-sona, s un home que o b senamora duna donao b duna altra dona. No hi ha ms que aix.No s ni mala persona, ni maltracta la dona, ni res, simple-ment, potser una mica aclaparat per la ruptura amb unadona que sexualment no s gaire activa i... se nenamora.

Tothom descobrir que hi ha segones oportunitats ique, com diu la dita, dun gran mal en surt un granb. La novella reecteix esperana, s optimis-ta.Sensurten! S, el personatges sen surten, sobretotperqu han recobrat la dignitat. Tornen a ser personesconsiderades, tils, actives. Per mi, aix s sortir-sen.No s que guanyin molts diners, el negoci no dna per ams, per s veritat que personalment han passat una micade mort a vida.

Una pregunta que em faig, la poltica no li ha restatpossibilitats descriure ms? Totalment, en aquests

anys en qu hi he participat, han estat temps de poca pro-ducci. He escrit molt poc, el dia no dna per a ms i lapoltica s molt absorbent.

Com a escriptora es don a conixer amb el recullde narracions Vestit de verd i blanc,queguanyelpremiJustM.Casero,lany1984.Idesdaleshoreshaanat publicant una obra consistent sobretot en prosadecci,centradaenpersonatgesfemeninsiargu-ments i situacions dacusat realisme. Quant als per-sonatges femenins, no ho s, potser s que nhi ha ms defemenins, per tinc novelles amb personatges masculinsmolt, molt, molt importants. I magrada escriure posant-meen la pell dun home. Pel que fa al realisme, s, he fet unaliteratura basada en la quotidianitat, en el present i en larealitat.

Lasevaobrahaestattradudaalalemany,elbasc,elcastell,elfrancsielneerlands. S, s veritat...

Icomena,lany1984,amb

Vestit de verd i blanc, el primer publicat i premiat ambel Just M. Casero

I segueix amb:

Reculls de narracions:

Veus de dones (1985). Premi Francesc Puig i Llensa denarraci

Sort que hi ha lhoritz (1986)

Ben estret(1986)

El colleccionista de somnis (1987)

La veu del foc (1988)

Capitells (1988)

Lescrivent i altres contes (1994)

Coses que fan que la vida valgui la pena (2005)

Contes personals: Tria a cura de Carles Corts (2001)

Novella:

Els arbres venuts (1987).

El present que macull(1987). Premi Josep Pla

Perfum de nard(1988)

Comunmiratge (1988)

La casa gran (1990)

Temporada baixa (1990)

Greugesinfnits(1992)

Cames de seda (1992). Premi Sant Jordi 1992

Secrets de famlia (1995). Gui del serial que va emetreTV3

Lngel del vespre (1998)

Temps de perdre (1999)

Delictes damor(2000). Premi Ramon Llull

Una mare com tu (2002)

Lltim tren (2003)

Els dies difcils (2005)

Bones intencions (2011)

Narrativa infantil i juvenil:

Knitra (2006)

El llop Pepito (2006)

Lextraordinria histria den Fum, el gat que un dia

va volar(2010)

Crnica:

El mn era a fora (2001). Entrevistes

Coses que fan que la vida valgui la pena (2005)

srealmentunaescriptoramoltpremiada.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Com_un_miratgehttp://ca.wikipedia.org/wiki/Com_un_miratge

7/29/2019 64-abril-2012

14/24


Com valora la darrera novellaBones intencions, enfunci de la totalitat de la seva obra? Com un trenca-ment, com un pas fet endavant, i sobretot com un momentde sorpresa, perqu la gent que coneix la meva obra ante-rior veu que aquesta s quelcom diferent.

Quan ja sha publicat un llibre, comena a treballar

en el segent? Estic pensant en quelcom, per no. Ne-cessites un cert temps, una certa descompressi, que elspersonatges comencin a sortir de dintre teu. Realment tincun projecte, molt, molt en esbs.

Constants en la seva obra? La relaci amb la dona?S, les dones hi tenen la seva importncia, les seves rela-cions, home i dona, sn importants; una certa introspecci,un anar enrere, un tornar a la infantesa o a la joventut, snobres intimistes.

I ara? Tal com li deia , pensant en la propera, per s en-cara a les beceroles...

Noms em resta agrair la seva atenci amb la nos-tra revista torroellenca i catalana Emporion, nascudalany1915,queproperamentfarcentanysiquemoramb la dictadura de Primo de Rivera, va renixer ambla Repblica, torn a morir amb la guerra civil i, ara fasisanys,ungrupdetorroellencsvarecomenarunaterceraetapaqueesperemqueduri,almenys,unsal-trescentanys.

La sentncia del Tribunal Constitucional va ser un mssilalalniadeotacidelajadebilitadarelacientreCa-

talunya i Espanya. Ja l'havem entomat grossa desprsde la retallada a les Corts Generals de l'Estatut sortit demanera digna i prou unitria del Parlament de Catalunya.Finalment, el fams ribot d'Alfonso Guerra va poder ambla promesa del ja retirat Zapatero apoyar la reforma delEstatuto que salga del Parlament de Catalunya que tanb parodia el Polnia.

Recordo el sentiment d'indignaci i rbia que vaig sentiren conixer i llegir la sentncia. No noms tallava de soca-rel l'intent d'encaix de la vella naci catalana a Espanya,sin que a ms era tota una lli de no-democrcia: la de-

cisi de quinze jutges pesava ms que la veu majoritriade tot un poble que havia donat suport al text via refern-dum. El missatge era demolidor: cap possibilitat d'encaix,adu a les aspiracions federalistes de part del catalanismed'esquerres.

Dos anys desprs rebem un nou revs a travs de la sen-tncia del Tribunal Suprem que posa en qesti all quela societat catalana va acordar amb gran consens l'any1980: la immersi lingstica a l'ensenyament pblic. Defet, la sentncia del Constitucional ja qestionava que elcatal s'uss com a llengua preferent a l'Administraci

pblica,fetquevanaprotarPPiCiutadanspercomenarla batalla judicial contra la nostra llengua. La del Supremha estat interpretada pel Tribunal Superior de Justcia deCatalunya i ha obert la porta perqu les famlies que hovulguinpuguinescolaritzarencastellelsseuslls.Qusuposar aquesta sentncia? En espera de l'ltima parau-la del Suprem, obre una via d'aigua a l'educaci pblicaen catal. Qui ho vulgui podr sortir de la immersi i es-colaritzarelsseusllsapart,segregar-los,iesfarreali -tat el desig del nacionalisme espanyol ms ranci: separarels nens per ra de la llengua que parlen. Tot forma partd'una estratgia, la d'atacar all que ens ha unit i cosit

com a societat, acceptada per una gran majoria i quepossibilita que nens/es vinguts de qualsevol part del mncomparteixin aula amb els autctons i aprenguin la llen-gua del pas.

A aquest atac sistemtic contra el pas hem de respondre

Llevem lncoraper Joan Margall

7/29/2019 64-abril-2012

15/24


Ara faunanyvaig treuremun llde lamniga.Nosa-bia que havia nascut a Atienza (Guadalajara), crescut enuna famlia de forners i que havia tingut una vida agitada:

muntadorderetrovisorsalafbricadelaVespa,tracantde partides dhaixix, recls i que desprs de sortir de lapres va pel Raval de Barcelona repartint el seu tempsentrel'ocidemimidonantalgunpassiapetitspaquetsde "maria" des d'una taula d'un bar del carrer del Carme.

Honori Vallformosa Negrn, de sobrenom Ryan per decisiprpia, s un dels personatges de la meva ltima novel la,LlibreriaLlibertat.Quanescriviaaquestahistriaiperlavala personalitat dels seus protagonistes, vaig decidir queRyan passaria bona part del dia com les esttues viventsdel comenament de la Rambla. I ho vaig decidir aix per-qu l'aparici d'aquests elements de la decoraci urbanadel cor de Barcelona va arrencar al comenament dels90, quan feia molt poc que jo havia comenat a viure a laciutat. "Havia de ser aqu", vaig pensar en veure aquellesprimeresguresimmbils,queaguantavensenserascar-se i que no parpellejaven a la vista dels vianants.

Sempre he cregut que la inquietud i la cultura han caminatde la m en aquesta ciutat i que aquest tret s visible tanten les seves institucions culturals ms tradicionals comen les avanades de l'ltim. Picasso, Mir, Tpies, el Gran

Teatre del Liceu, el Palau de la Msica, el MACBA, Caixa-Forum... conformen uns fonaments culturals construts

molt a poc a poc que avui causen admiraci segur quetamb alguna sana enveja en els que decideixen conixera fons Barcelona. I tot aix en la caixa mgica en la qual,fa molt de temps, els barcelonins van ser capaos de mi-rar urbansticament el tnel del temps i en la qual els seus

carrers ms singulars van ser convertits en art grcies alsmestres del Modernisme.

En aquest escenari i amb tants antecedents, resulta lgicexplicar-se l'aparici d'expressions culturals espontnies,com la de les esttues humanes, els mims, que a ms deno molestar ning, s'han acabat convertint en estampa i

tret de la personalitat de les Rambles de Barcelona.

Sn personatges que cada mat, en muntar la seva pa-rada, miren de rell cap als collegues que estan a unsmetres i que saben que han de ser millors si el que volens que el platet els soni ms vegades. Competeixen perprovocar l'admiraci, se sotmeten al veredicte dels via-nants,sensejuratsniguardonsocials.

Perno,nielmeullRyan,queenlamevanovellaesdisfressa de Discbol de Mir, ni tots els seus collegues,comptaven amb el que diuen les normatives munici-

pals, unes regles de joc sense dubte necessries per ala convivncia, per que acostumen a tancar el pas al'espontanetatd'algunesiniciativespacquesdelagent.

Limitar el nombre de mims sembla raonable, perqu tam-poc es tracta que la necessitat o l'eufria converteixin lapassarella barcelonina en un lloc intransitable. Aix ho vanveure aquests artistes de limmbil que han ents querepartir no s pervers sin necessari, per van barrejatsamb el projecte municipal d'acotar el seu lloc de treball ala Rambla de Santa Mnica, un espai ben diferent en totsels ordres, tant pel que fa al trnsit de vianants com per lamajor degradaci d'una zona que no pocs eviten.

Recordo que un dels primers tpics en qu vaig caurequan vaig comenar a escriure, va ser aquell de cridar"servidors pblics" als funcionaris. No entenia que un po-ders/osa senyor/a que estava darrere d'una taula en unadependncia municipal, autonmica o de l'Administracicentral aterrs tant el ciutad que hi anava per resoldre unassumpte de papers.

Alto!, que no s'ofengui ning perqu ja s que els funcio-narissn,engeneral,gentecaianimosa,totiquearaestan veient, impotents, com el seu sou va caient pels

efectes de la crisi. Ahir, sense anar ms lluny, vaig resol-dre per telfon un assumpte de tributs quan encara teniael pijama posat. No, la meva confusi davant del tpicde "servidor pblic" s'ha de buscar molt ms amunt, enaquells que se senten en la necessitat de prendre deci-sions sobre problemes que no existeixen ms que en laseva imaginaci.

Com a barcelon d'adopci penso que si l'Ajuntamentacaba arraconant els mims a Santa Mnica, li haur tretencara ms encant a les Rambles, en qu ja no es venenocellets ni mascotes que abans es regalaven als nens,

per on altres pjaros o pjaras fan que anem amb lesmans a les butxaca, agafant b la cartera o penjant labossa en bandolera de manera gaireb rabiosa.

Per acabar: amnistia per Ryan!

de manera serena i contundent. Ja n'hi ha prou i la solu-ci s simple: llevem l'ncora i marxem. L'Estat propi sla sortida a aquest atzucac en el qual ens trobem. Somuna naci espoliada econmicament des de fa anys, sen-se veu prpia a Europa i al mn, amb institucions dbilsofegades i amb una llengua i cultura prpies que intentensubsistir malgrat les reiterades sentncies dels tribunals

espanyols. Construm una societat nova, lliure, prspera ijusta. Tots hi sortirem guanyant.

El meu fill Ryanper Javier Zuloaga

7/29/2019 64-abril-2012

16/24


Resultats dassistncia alcinema Montgr de lany 2011

per Jordi Bellapart

Cisne negro, de Darren Aronofsky, va ser la pellcula ambms espectadors projectada a la pantalla del Cinema Montgrdurant lany 2011. Va ser una pellcula nominada a 5 Oscars,

per noms en va guanyar un, el de la millor actriu, Natalie Port-man,protagonistadaquestlm.AlesprojeccionsaTorroelladaquesta bona pellcula hi varen assistir 796 persones.

Al darrere seu, amb 789 espectadors, es colloca El discurs delrei, pellcula de Tom Hooper, nominada a 12 Oscars, basada enla histria real del monarca britnic Jordi VI i els seus esforosper vncer el seu fort tartamudeig amb lajuda dun logopedamolt poc convencional. Va guanyar quatre Oscars: a la millorpellcula, al millor director, Tom Hooper, al millor actor, CollinFirth, i al millor gui original.

En tercer i quart lloc se situen dues pellcules danimaci,

lexcellent obra de Steven Spielberg Tintn i el secret delUnicorn, amb 579 espectadors, i Els Barrufets, amb 574.

Durant lany 2011, van assistir a les sessions de cinema del Ci-nema Montgr un total de

22.177 espectadors, un 2,2 % ms que lany anterior. Tot iaquest lleuger augment, lassistncia al cinema en comparacials anys anteriors a la crisi ha baixat ms dun 20 %. Lany 2004shavia arribat als 30.383 espectadors.

Les deu pellcules ms vistes durant lany 2011 han estat:

1. Cisne negro 796 espectadors

2. El discurs del rei* 789 espectadors

3. Tintn i el secret de lUnicorn* 579 espectadors

5. Els Barrufets* 574 espectadors

6. Mitjanit a Pars* 568 espectadors

7. Piratas del Caribe 4 504 espectadors

8. Bienvenidos al sur 480 espectadors

9.Valor de ley 406 espectadors

10. Entre lobos 386 espectadors*Versi en catal

En sessi de cineclub, shan projectat 26 pellcules. Lassistnciatotal ha estat de 2.028 espectadors i les tres pellcules ms vis-

El mal desquena, normalmentdorigen desconegut, es manifes-ta per un mecanisme neurolgic

que produeix dolor, inamaci i,a vegades, contractura muscular.Contrriament al que pensem,per reduir el mal desquena sha

de fer activitat fsica i evitar el reps absolut.

Mal d'esquenaSi en el moment de llegir aquest article ana-litzem la nostra postura, potser veurem que cal corregir-la.Durant tot el dia, inconscientement, adoptem actituds fora-des que espatllen la posici natural del cos i poden derivaren lesions musculoesqueltiques, creant dolor a diferentsparts de les vrtebres i la musculatura que lacompanya.

Mantenir la mateixa postura durant molta estona, manipu-lar materials pesants forant el cos o carregar les articula-cions de forma asimtrica, sn les principals causes de maldesquena.

Com podem millorar? Quan apareixen els primers smp-tomes,elsmetges,sioteraputes,ergnoms,recomanenpautes molt senzilles que acostumen a millorar la salut delmalalt, tot i que requereixen constncia.

Hem de canviar de postura de tant en tant, evitar les tor-sions del cos. Abans daixecar un pes, hem de vigilar com

fer-ho i buscar les recomanacions mdiques adequades.Organitzar les feines alternant les ms feixugues amb leslleugeres. Hem de collocar les eines de treball a la nostraalada i necessitats: respatller de la cadira, taula, ordinador,llum

El calat s molt important si tenim mal desquena. Un talmassa alt o una sabata excessivament plana no sn reco-manables. El millor s dur un tal entre 2cm o 3 cm.

Hem devitar el sobreps, el tabaquisme i lestrs. Encaraque sembli evident que ho digui, sempre cal recordar-ho.Tamb, encara que sembli evident, cal que us recordi que

hem de tenir hbits saludables si volem una vida saludable.

Caminar, nedar, fer estiraments com Ioga, Pilates, etc. Enshem dacostumar a tenir cura de nosaltres mateixos, a esti-mar-nos i cuidar el nostre cos. La qualitat de vida depn engran mesura de la salut.

Salut-El mal desquenaper Pilar Solanas

7/29/2019 64-abril-2012

17/24


Us he de dir que, el que per un observador forani potsemblar una soluci fcil, crear un negoci, fer-lo crixer iviuren en una poblaci relativament petita com Torroellade Montgr s una gran gesta.

En un sopar de socis, Montgr Comer va entregar elpremi a la llarga trajectria a botigues com Joieria Dez,

Supermercat Llos, Ingrid moda Aquests establimentshan evolucionat amb la poblaci i, al pas dels anys, shanadaptat a les noves tecnologies i a les necessitats delstorroellencs.

La llibreria El Cucut encara s jove, comparada amb al-tres comeros, per ja t vint-i-cinc anys!.

AmbelbeneplcitdeladireccidEmporion,aproto ladifusi de la revista per convidar-vos a tots a celebraraquest aniversari el dia 3 dabril de 2012, al Berenar Li-terari que organitzem amb la presncia descriptors, edi-

tors i amics.

Grcies a una poblaci excepcionalment culta, deli compromesa, una llibreria de poble forma part delmapa de les llibreries de Catalunya, i s un referent cul-turalment actiu. Aix, amics meus, no ho hem fet sols, lameva famlia, els treballadors de El Cucut i jo mateixa.Aix ho heu fet possible vosaltres, els lectors que com-preu llibres, que us emocioneu parlant-ne i que entreu ala llibreria a buscar complicitats. Vosaltres sou El Cucut.

Necessitem veure-us a tots el dimarts 3 dabril. Hem de

fer molts brindis. Hem de celebrar que compartim lafortuna de ser de poble.

tes han estat:

1. Biutiful, dAlejandro Gonzlez Itirru, amb 143 espec-tadors.

2. Nowhere boy, de Sam Taylor-Wood, amb 133 especta-dors.

3. Passi el que passi, de Robert Bellsol, amb 128 espec-tadors.

A les sessions infantils de tarda hi han assistit un total de 6.968persones (petits i acompanyants).

Lactivitat del Cinema Montgr, gestionada pel Cine Club To-rroellenc, un any ms ha funcionat satisfactriament i es manten uns nivells de qualitat que el pblic reconeix, la qual cosa faque lassistncia daquest any, malgrat la crisi econmica queafecta el cinema en general, es mantingui en un nivell fora simi-lar a lany passat, per ms baixa a la mitjana danys anteriors.Shan pogut veure les millors pellcules de lany, adequades

als diferents sectors de pblic que normalment assisteixen aaquestes sessions de cinema, i aix no deixa de ser un orgullper a Torroella. Un pblic infantil juvenil de tarda, un pblic adultde cap de setmana i un pblic amant del cinema dautor, a lessessions de cineclub, que exigeix veure les pellcules en versioriginal, cosa que a vegades resulta difcil aconseguir, han po-gut continuar gaudint del millor cinema.

La fortuna de ser de pobleper Maria Teresa Calabs Casas

Em dic Maria Teresa Calabs Casas. Tinc 52 anys, unalla,unlliunnt.

I sc de poble. Podeu comprovar que sc de poble amborgull i satisfacci.

No noms he nascut i crescut a Torroella de Montgr,sin que hi he pogut fer el meu lloc de treball.

Emporion no ha volgut ser mai un frum de debat poltic.Amb aquesta premissa per davant, intentar fer una anlisifreda de la situaci del pas en relaci a la independncia.

La independncia s una possibilitat, mantenir-nos dinsdEspanya ns una altra, i en aquests moments tants se-guidors deu tenir una postura com laltra. Per sembla clarque cada cop hi ha ms independentistes de totes les edatsi classes socials, siguin de lorigen que siguin. Qu ens est

Independentistes, reticents icontrarisper Jaume Bassa Pasqual

7/29/2019 64-abril-2012

18/24


Ja han passat 5 anys des que ens vam traslladar al nou edi-

cidelaBibliotecaMunicipalPereBlasi.Anyrereanyhem

crescut en usuaris, llibres, per tamb en illusions i ganesde treballar per tots vosaltres. El proper 21 dabril volem

celebrar-ho i ens agradaria que tots, els que veniu sempre,

el s que ens heu visitat alguna vegada i tamb els que us

agradaria venir i encara no heu vingut, participssiu de la

festa que hem organitzat.

Lacte tindr lloc a la mateixa biblioteca i comenar amb

lobertura de portes a les 10:00. A les 10:15 hi haur la pre-

sentaci de benvinguda juntament amb un vdeo molt es-

pecial que hem preparat recordant aquests 5 anys. Totseguit, a les 10:30 comenarem la Marat de Contes, que

ja us convidem a participar-hi explicant un conte (cal apun-

tar-se a la biblioteca, assenyalant lhora).

A tota hora uns convidats molt especials ens acompanya-

ran, els Gegants de Torroella. Ser a la una en punt (13:00)

queusanimemaballarunamicaamblaaixmobiacaba -

remambunballambelsGegantscomadefesta.

Us hi esperem a tots!

La Biblioteca Municipal Pere Blasi fa 5 anys!per Cristina Ruf

passant?

Un meu amic que escriu sovint al Punt-Avui i a La Vanguar-dia, Josep Maria Puigjaner, ha escrit fa ben poc un articleque mha sorprs. En molt poc temps ha passat duna ac-titud personal de defensa del reconeixement de la identitatcatalana, per favorable a lentesa entre els pobles duna

Espanya plurinacional, i per tant sense motius per deixarlEstat, a una postura independentista clara. Fa un parelldanys va publicar el llibre: Una Catalua sin Espaa?,car-ta de un escritor cataln a sus amigos espaoles. El vaescriure expressament en castell, per els pocs exemplarsvenuts ho van ser a Catalunya, ms enll ni cas. Abansnhavia escrit daltres en catal amb el mateix plantejamentfavorable a lEspanya com. Com he dit, doncs, per a sor-presa meva, Josep Ma. Puigjaner ha escrit ara un articleque comena amb aquestes paraules:Mentre traves-sem la llarga etapa de preparaci daquest pas vers la

independncia,...

Repeteixo la pregunta: qu ens est passant? Decepci,frustraci, anhels menystinguts. Ens volem trobar cmo-des, hem proposat solucions, i no ens hem sentit escoltats.La majoria dels ciutadans del pas va aprovar per refern-dum un Estatut molt curt, retallat, que havia sofert el pasdun ribot sever, i aix i tot, el tribunal Constitucional el vatombar i rebregar de nou.

Tot plegat ha dut a noves actituds des de dos punts devista, lidentitari basat en la defensa de la forma de ser, lacultura i la llengua, i el punt de vista econmic que contem-pla com 16.000 milions deuros cada any sn transferits a

la resta dEspanya sense retorn. Ni que fossin 12.000 euroscada any, quantes retallades no ens haurem estalviat?

El cam cap a la independncia sha emparat duna datasimblica: el dia 10. El 10 de juliol de 2010 va tenir lloc unagran manifestaci on varen predominar els cants i banderesindependentistes, el 10 dabril del 2011 hi va haver lesclatnaldelesconsultespopularsambresultatmspositiudelesperat, el 10 de mar de 2012 sha constitut lAssembleaNacional Catalana per la independncia al Palau Sant Jordide Barcelona.

Tot aix vol dir que la independncia s a tocar? Ni de bon

tros. Com reaccionarien les elits de Madrid? I les de Cata-lunya?

Entre les elits catalanes no hi ha dubte que molts hi snreticents si no contraris. Pensem en els propietaris i pre-sidents de les grans corporacions i entitats econmiques.Jordi Pujol els deia en un article recent a La Vanguardia quecomprn la seva por, per que lalternativa s alinear-se de-cididament a favor dun canvi a fons de la situaci auton-micaactualisobretotdunpactescal.Uncanvidedeb.

Fa poc el diari ARA, recollint les paraules dun poltic cataldel PP, insinuava que la dura reacci de Madrid davant unaactitud catalana sobiranista podria ocasionar que Rajoy po-ssalsgreugeshistrics,abansdematarlagallinadelsous dor. Alg ho espera?

7/29/2019 64-abril-2012

19/24


Un haiku s un poema descriptiu dorigen japons, amb unllenguatge planer i directe, que s'inspira en l'observaci de

la natura i cont alguna referncia a l'estaci de l'any en qus'escriu. La idea principal s la de captar un instant mgicen el temps, un instant que ens inspiri.

Les claus per escriure un haiku sn, per exemple, observaracuradament la natura i la vida; anomenar les coses quees veuen; saber captar un instant, un detall, una emoci;el predomini dels substantius; ls de pocs adjectius, i lsdel verb en present. T tres versos de 4-6-4 sllabes i solenacabar en paraula plana, si lltima sllaba s tona els ver-sos serien de 5-7-5 sllabes.

Per tal de promoure i difondre la poesia en catal durantSantJordi,lOcinadeCataldeTorroelladeMontgr,ambla collaboraci de lAjuntament de Torroella de Montgr,lEscola Municipal dAdults, la Llibreria El Cucut, Can Quin-tana-Museu de la Mediterrnia i la Biblioteca Municipal PereBlasi, volen fer un elogi de la paraula viva en catal i hancreat una activitat relacionada amb els haikus.

Per una banda, lactivitat consisteix a compondre un haikui s oberta a tothom. Les persones interessades lhan defer arribar, personalment o amb un correu electrnic, abansdel12dabril,alOcinadeCataldeTorroelladeMont-gr ( [email protected]"> [email protected]), a la Llibreria El

Cucut ( [email protected]"> [email protected]) o a laBiblioteca Municipal Pere Blasi ( [email protected]">[email protected]), sense oblidar-se de posar-hi nom icognoms i pas dorigen.

Per una altra banda, cada participant ha de recomanartamb un llibre en catal per promouren la lectura i donar-lo a conixer a la gent que viu al municipi. Els llibres reco-manats poden ser dautors tant catalans com estrangers.Si sn estrangers, el llibre haur de tenir feta la traducci alcatal. (Si no se sap, les bibliotecries ajudaran els partici-pants amb molt de gust.)

Finalment, els haikus ms potics i originals, juntament ambla recomanaci de la lectura del llibre triat, sexposaran alsaparadors de les botigues del municipi durant la Diada deSant Jordi, grcies a la collaboraci de lAssociaci de Co-merciants de Torroella de Montgr. A ms, tots els haikus i

totes les lectures recomanades es publicaran tamb a larevista Emporion del mes de maig.

Alguns haikus:

Cam de sol.

Per les rutes amigues,

unes formigues.

Joan Salvat-Papasseit

Lluna, la bruna.

Al recer de la barca

l'alba es despulla.

Vicent Andrs Estells

Desperta, desperta!

I et prendr per amiga

Papallona blanca.

Jordi Coca

La vella bassa.

Una granota hi salta.

El so de l'aigua.

Matsuo Basho

Els haikus arriben a Torroella deMontgr per la Diada de Sant Jordi

per Susanna Bautista

la religi al Senegal el Muridismeper Habibou Balde

Al Senegal la majoria de la poblaci, al voltant dun 85%,s musulmana; s cristiana un 6%, sobretot catlica; i sesegueixen moltes altres religions. Hi ha una gran tolern-cia religiosa: membres duna mateixa famlia pertanyen devegades a confessions distintes, hi ha sovint matrimonisinterreligiosos, i les festes cristianes sn celebrades i res-pectades pels musulmans i les altres comunitats.

La majoria dels musulmans sadscriuen a diferents confra-ries. La ms antiga s la dels Xaadir, i una de les ms impor-tants s la dels Murides. Altres confraries sn els Tidaines,els Laiens, etc. A ms, hi ha diverses sectes.

7/29/2019 64-abril-2012

20/24


Per la seva importncia creixent, explicar la confraria delsMurides,lamsinuentalSenegal,pernodiratotalfricaOccidental.

El Muridisme va ser fundat a comenaments del segle XXpel Xeic Ahmadou Bamba (1853-1927) dins del corrent mu-sulmsusta,particularmentpresentalSenegaliaGm -

bia. Actualment juga un paper econmic i poltic important.El president Abdoulaye Wade, elegit lany 2000, s el primerpresident muride del Senegal.

Aquesta confraria est molt marcada per la cultura africana,i ms concretament la wlof. La importncia que dna altreballlihapermsimplantar-seeconmicamentibene -ciar-se duna bona representaci a les principals aglomera-cions dEuropa i dels Estats Units. Prcticament cadascunade les grans ciutats on sha desplegat la immigraci sene-galesa t una seu per a la confraria Muride que acull reu-nions i pregries i s residncia provisional de nouvinguts.

Els adeptes efectuen pelegrinatges a la ciutat santa sene-galesa de Touba (situada a uns 200 Km a lest de Dakar), ones commemora cada any la sortida a lexili del Xeic Ahma-dou Bamba el 1895, forat per lautoritat colonial francesa.El nombre de visitants pot arribar al mili en un sol mes.

Xeic Ahmadou Bamba

El Xeic Ahmadou Bamba va ser un mstic, aparegut al Se-negal en el context de la colonitzaci que havia pertorbatmolt lequilibri social. Per reformar la societat senegalesa, vaorientar lortodxia a ensenyar lAlcor i la tradici del pro-fetaMahoma,aacatarelspreceptesdelsusme,iavalorar

la cincia i el treball.

Muridasignicavoluntat/elqueaspira,referitalagrciade Du. Segons el Muridisme Du

envia cada quatre-cents anys alg que fa reviure lortodxiamusulmana i el Xeix Ahmadou Baba seria un dels elegits.Alguns musulmans consideren idolatria aquesta devociextrema.

Els Murides fan obedincia total a lautoritat espiritual, elCalifa general, descendent en lnia directa del fundador,que degut a la seva popularitat, va ser deportat a Gabon i aMauritnia,idesprsretingutalSenegal,nsalasevamortel1927.ElvananarsucceintcomaCalifeselsseuslls,perordre dedat, i desprs els seus nts.

La confraria sembla ser enormement rica, i la dispora dePars i de Nova York, que considera sant el diner, ja que vedel treball i del comer, envia sumes importants per a laconstrucci de la ciutat santa de Touba, que sest con-vertintenlasegonadelSenegalpelseupesdemogrcieconmic.

Socialment, la confraria assegura habitatge, alimentaci i

ensenyament per lAlcor- als nens ms pobres i perduts.Polticament, t gran pes, dna consignes de vot, i s con-sultada per totes les tendncies. Els Califes Murides snmolt inuents, no solament perqu sn guies espiritualsduns 3 a 5 milions dadeptes, sin tamb per ser els amosde fet de la ciutat de Touba.

La importncia de complir els compromisosper Xavier Ferrer

Els estats amb llarga tradici democrtica solen administrar elstemes importants, els que afecten a la sobirania, lestructurao leconomia, amb credibilitat, amb sentit destat. Aix, si hi haun comproms important que afecte a lestat, sigui quin sigui

elpartitqueestiguienelgovern,esrespecte,nsitotencaraque vagi en contra de la seva ideologia. Aix, Obama, tot i te-nir postures diferents que el seu antecessor, ha administrat elscompromisos adquirits per Bush, sense fer cap trencament acurt termini.

A lmbit europeu, els governs del Regne Unit, Frana o Ale-manya, entre daltres, tamb assumeixen els compromisos ad-quirits encara que, ideolgicament, el cos els hi demana unaaltre cosa. Daix sen diu ser conseqent, tenir sentit destat i,naturalment, els estats en qesti gaudeixen duna reputaciicredibilitatinternacionalqueelsfaacreedorsdelaconanadels altes estats. Pel que fa a lestat espanyol, sigui perqu en-

cara som una democrcia jove, sigui perqu prevalen ens in-teressos de partit o electorals per sobre de linters general,el cert s que hi ha decisions que fan trontollar la credibilitat.Casos concrets com la rpida retirada de les tropes dIraq perpart de Zapatero, sense valorar-ne les conseqncies respectea les relacions amb els altres estats implicats, tot i que es potentendre en clau espanyola perqu estava en el programa elec-toral, genera manca de credibilitat internacional. I ms recen-tment, amb el canvi de govern, tamb estem assistint a canvisde posici en algun tema, que alimenta la manca de credibilitatde lestat respecte la Uni Europea i daltres estats del planeta.

El canvi del nou govern pel que fa a laposta ara pel corredorcentral,endetrimentdelcorredormediterranique,nalment,va

ser lacord consensuat per lanterior govern i per bona part dela societat econmica de Catalunya, Valncia, Mrcia i Andalu-sia, a ms de ser aprovat per la prpia Comissi Europea, comaundels corredorsquerebriananamentcomunitarii que,a ms, comptava amb lacord de tots els estaments poltics ieconmics com a eix important per facilitar el desenvolupamenteconmic de la zona i per extensi de lestat. Un altre exempleslapostadelPresidentdelGovernperexibilitzareldcitp-blic pel 2012, situant-lo en un 5,8%, contradient el 4,4% pactatpel lanterior govern, en el marc del Pacte dEstabilitat i Crei-xement,quepreveuperlestatespanyolundcitdel4,4%pel2012 i del 3% el 2013. s cert que Rajoy situa la seva decisien un escenari de crisi i de necessitat dapostar pel creixement

i tamb sexcusa en les males dades econmiques que li vadeixar el seu antecessor. La resposta de la UE no sha fet es-perar i en els dos casos sha manifestat en contra de canviarels acords presos anteriorment. La credibilitat i el respecte sguanya complint els compromisos i aquest s el cam per ser unestat seris i respectat en el concert mundial.

7/29/2019 64-abril-2012

21/24


La cuina de la Catrinaper Caterina Bosch

SALSA PELS CALOTSIngredients:

Oli

1 pot de pebrots del piquillo

150 gr. davellanes torrades

150 gr. dametlles torrades

4 5 tomates cuites al forn o a la planxa

1 cabea dalls cuits junt amb els tomquets

2 grans dall

Sal i pebre

Unes gotes de vinagre

1 rovell dou bullit

Preparaci:

Tritureu les avellanes i les ametlles amb la picadora. Poseu-les al got del minipimer junt amb tots els ingredients, pas-sar-ho tot per la batedora. La salsa ha de quedar bastantespessa.

FIDEUS AMB MENUTS DE GALLINAIngredients per 2 persones:

160gr.dedeus

Menuts d una gallina

100 gr. de botifarra negra

1 ceba

1 tomata

Aigua

Sal, oli i pebre

Picada:

1 gra dall

6 ametlles torrades

Uns pinyons

Unes gotes de Brandy

Preparaci:

Feuunsofregitdecebaitomata.Quanestmoltcontat,afegiu-hi els menuts i deixeu-ho coure uns minuts. Afegiu-hilaiguaiquanbulliposeu-hielsdeus.Amitjacocciposeu-hi la botifarra negra tallada a rodanxes, abans de retirar-hodel foc afegiu-hi la picada.

Parmies XVIIper Lluc Sal i Ferrer

PARMIESXVIII(Delpropiautor).*

Cosa estranya s la felicitat,

Quanta ms sen reparteix ms sen t.

Lluert que en terra has nascut i que a ella tornars

No somnis amb un cel al que mai arribars

El cam de la vida s ben fosc

per aquells que no saben mirar enlaire

Com que s que em matar

per ms que intenti fugir

-jugant a riure i plorar-

el temps intento matar

ans que el temps em mati a mi.

Finslaproperaocasi!

7/29/2019 64-abril-2012

22/24


Sa Kabataang Plllpino

Dr. Jose Rizal

ltaas ang iyong noong aliwalas

ngayon, Kabataan ng aking pangarap!

ang aking talino na tanging liwanag

ay pagitawin mo,a, Pag-asa ng Bukas!

lkaw ay lumitaw, O Katalinuhan

magitang na diwang puno sa isipan

mga puso namiy sa iyo'y naghihintay

at dalhin mo roon sa kaitaasan.

Bumaba kang taglay ang kagiliw-giliw

na mga silahis ng agham at sining

mga Kabataan, hayo na't lagutin

ang gapos ng iyong diwa at damdamin.

Masdan ang putong na lubhang makinang

sa gitna ng dilim ay matitigan

maalam na kamay, may dakilang alay

sa nagdurusa mong bayang minamahal.

lkaw na may bagwis ng pakpak na nais

kagyat na lumlpad sa tuktok ng langit

paghanapin mo ang malamblng na tinigdoon sa OIimpo'y pawang nagsisikap.

lkaw na ang himig ay lalong mairog

Tulad ni Pilomel na sa luha'y gamot

at mabisang lunas sa dusa't himuntok

ng puso at diwang sakbibi ng lungkot

Ikaw, na ang diwa'y makapangyarihan

matigas na bato'y mabibigyang-buhay

mapagbabago mo alaalang taglay

sa iyo'y nagiging walang kamatayan.

lkaw, na may diwang inibig ni Apeles

sa wika inamo ni Pebong kay rikil

sa isang kaputol os Ionang maliit

ginuhit ang ganda at kulay ng langit.

Humayo ka ngayon, papagningasln mo

ang alab ng iyong isip at talinomaganda mong ngala'y ikalat sa mundo

at ipagsigawan ang dangal ng tao.

Araw na dakila ng ligaya't galak

magsaya ka ngayon, mutyang Pilipinas

purihin ang bayang sa iyo'y lumingap

at siyang nag-akay sa mabuting palad.

Alajoventutlipina

Dr. Jose Rizal

Alaelfront,joventlip,

en aquest dia!

Llueix resplendent la teva rica gallardia,

bella esperana de la ptria meva!

Vola, geni grandis,

i els infon noble pensament,

que llanci vigors mes rpid que el vent,

la seva ment verge al gloris seient.

Baixa, amb la llum grata

de les arts i cincies, a la sorra, joventut,

i desencadena la pesada cadena

que el teu geni potic encadena.

Veu que en lardent zona

acord van habitar les ombres, Ihispa

esplendent corona, amb pia i svia m,

ofereixailldaquestslindi.

Tu, que buscant puges,

en ales de la teva rica fantasia,

de lOlimp els nvols. tendrssima Poesia.ms saborosa que nctar i ambrosia.

Tu, de celeste accent,

melodis rival de Filomena.

que en variat concent en la nit serena

dissipes del mortal lamarga pena;

Tu, que la pena dura

animes a limpuls de la teva ment,

i la memria pura del geni refulgent

eternitzes, amb geni prepotent;

I tu. que el divers encant de Febo,

estimat del div Apelles. i de Natura elmantell,

amb mgics pinzells

traslladar al senzill llen;

Correu!quesacraamadelgeni

el Lauro coronar espera,

escampant la Fama amb trompa pregone-ra

el nom del mortal per lampla esfera.

Dia, dia feli,

Filipines gentil, per la teva terra!

AI Potent beneeix, que amb amant anhel

la ventura i el consol tenvia.

Poemes darreu del mnper Susanna Bautista

Recita en tagal: Renato Lising

7/29/2019 64-abril-2012

23/24


Cinema i espectaclesper Jordi Bellapart

Pellicula del mes:

THE ARTIST

El peridic digital Emporion noes fa responsable del contingut

dels escrits publicats que, entot cas, exposen el pensamentde lautor.

A laguait del nostre patrimoni

Una bona notcia:

La lnia dalta tensi que passava peldamunt de les voreres del Passeig deVicen Bou, ha estat soterrada i lestorres que la sustentaven han desapa-regut. Ara els arbres que intentavencrixer per sota, podran fer-ho ambtot el seu esplendor. Amb el consenti-ment dels jardiners municipals, s clar,que de moment ja els hi han fet unaretallada que, pobrets, noms els hi haquedat la soca.

7/29/2019 64-abril-2012

24/24

Edita Associaci Emporion

Consell de redacci:

Jaume Bassa i Pasqual

Jordi Bellapart i Roig

Roser Benet i Pugs

Xavier Ferrer i Junquer

Gabriel Martinoy i Mateu

Anna Ma. Mercader

Cels Sais i Ballester

Santiago Sat i EspinetEnric Torrent i Bagud

Medalla del Montgr

2008

Documents

64-abril-2012