44
SER-HI, PARTICIPAR I APRENDRE

6(5 +, 3$57,&,3$5 , $35(1'5(ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/_media/cursos/escola... · 2018. 2. 10. · dpe o·htxls grfhqw hq (o sdshu gho 0(( o¶hoderudfly ghov 3, ghov doxpqhv

  • Upload
    others

  • View
    3

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

  • SER-HI, PARTICIPAR I APRENDRE

  • 2

    Un currículum competencial per a tots els alumnes

    L’avaluació formativa i formadora

    La programació

    Ser-hi, participar i aprendre

    Flexibilitat

    Lideratge per a la inclusió

    Acompanyament

    Xarxa i corresponsabilitat

    Implicació Aprenentatges valuososAutorregulació Autodeterminació

    Ser-hi

    Aprendre

    Participar

  • 3

    Conferència de sensibilització per a caps d’estudis. Cicles de cinc conferències, realitzades per l’equip de formadors

    de cada territori, adreçades als mestres d’educació especial prenent com a referència l’aula com espai d’aprenentatge i convivència.

    Estructura i organització

  • 1. Currículum i oportunitat d’aprenentatge

  • 5

    1. Currículum i oportunitat d’aprenentatge

    2. Planificació de l’atenció educativa

    4. Múltiples maneres de comunicar-se

    3. Múltiples maneres d’aprendre

    5. Múltiples maneres de relacionar-se i interaccionar

    Cic

    le d

    e c

    on

    ferè

    nc

    ies

  • De què parlem avui?

    De l’escola inclusiva al sistema inclusiu

    Un currículum competencial per a tots els alumnes

    Models per orientar els projectes educatius per a tots

    • DUA

    • Resposta a la intervenció

    El paper del mestre d’educació especial

    6

  • « No hi ha respostes iguals per a tots ni existeix una única excel·lència »

    Josep Maria Jarque

  • Evolució del concepte de discapacitat

    Presencia, participació i aprenentatges valuosos per als alumnes

    Funcionalitat, reducció de les barreres de l’entorn

    Tradició

    pedagògica de Catalunya

    Normativa europea i

    internacional

    Aprenentatge competencial, centrat en la persona i en l’assoliment de l’èxit educatiu

    Paradigmes del s. XXI

    Escola inclusiva i sistema inclusiu

    Neuroplasticitat, neurodiversitat...

    Complexitat del món actual /

    diversitat

    Avenços en Neurociència

    Personalització de l’aprenentatge

    Organització de mesures i suports

    Evidències per orientar la intervenció

    Famílies i entitats

    Xarxes

    Entorn

  • Evolució del concepte de discapacitat

    Concepció ecològica del desenvolupament (Bronfenbrenner, 1986) i Model social en la comprensió dels trastorns del desenvolupament i, en particular, de la discapacitat (WHO, 2002; 2007; AAIDD, 2002; 2010).

    L’alumne és el centre: Pertinença – Participació –Aprenentatge

    Importància de la mirada al context. Les dificultats s’expliquen millor a partir de les oportunitats / experiències de l’entorn.

    Els resultats estan sempre mediats pels suports; no depenen, principalment, de les característiques individuals.

    9

  • Neurociència i neuroeducació

    10

    Atenció i consciència Sensació i

    percepció del moviment

    Son/vigília

    Motivació

    Pensament i llenguatge

    Aprenentatge i memòria

    De què s’encarrega el cervell

  • Neuroeducació

    11

    Factors que intervenen en l’aprenentatgeCos-ment

    Emocions

    Motivació

    Cervell social

    Funcions executives

    Organització

    de l’espai

  • 12

    Marc conceptual: principis

    Reconeixement de la diversitat com un fet universal

    El sistema inclusiu com l’única mirada possible

    Personalització de l’aprenentatge: disseny per a tothom

    Igualtat d’oportunitats perquè cada alumne pugui assolir les fites educatives

    Participació i corresponsabilitat

    Treball en equip i formació del professorat: oportunitats de creixement col·lectiu

  • De l’escola inclusiva al sistema inclusiu

    13

  • Un currículum per a tots els alumnes

    Cultures, polítiques i pràctiques

    Currículum competencial

    Del projecte educatiu a la proposta pedagògica: la programació

    14

    POLÍTIQUESPRÀCTIQUES

    CULTURES

  • Creences, coneixements,

    valors i conviccions

    Normatives, marcs d’actuació i

    planificació de recursos

    Orientacions per a la pràctica

    POLÍTIQUES PRÀCTIQUESCULTURES

    Adaptat de Booth i Ainscow, 2002 1515

    Cultures, polítiques i pràctiques

    Principis i valors compartits que determinen la concepció de

    l’educació i l’acció educativa

    Decisions que es concreten en

    normatives que afecten metodologies, canvis organitzatius,

    previsió de recursos...

    Documents d‘orientacions,

    acompanyament i oferta formativa

    per als centres i el professorat

  • Decret 119/2015, de 23 de juny, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària

    Reflexió pedagògica dels equips docents

    Reflexió pedagògica dels equips docents

    Per garantir l’adquisició de les competències bàsiques de l’alumnat en acabar l’etapa

    obligatòria

    Per garantir l’adquisició de les competències bàsiques de l’alumnat en acabar l’etapa

    obligatòria

    Ordre ENS/164/2016, de 14 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació en l'educació primària

    Ordre ENS/303/2015, de 21 de setembre, sobre el reconeixement de la innovació pedagògica

    Normativa

    16

  • 17

    Un currículum competencial per a tots els alumnes

    Parlem ara de competències perquè els coneixements :

    Augmenten de manera exponencial.

    Canvien amb freqüència i s’actualitzen

    S'universalitzen i s’hi pot accedir de manera immediata.

  • 18

    Un currículum competencial per a tots els alumnes

  • 19

    Un currículum competencial per a tots els alumnes. Els principals elements curriculars

  • 20

  • Projecte Educatiu de Centre

    DUADisseny universalde l’aprenentatge

    Resposta a la intervenció . . .

    Projecte de direcció

    Garanteix una atencióeducativa inclusiva i de

    qualitat per a tots els alumnes

    PROPOSTA PEDAGÒGICA

    Del projecte educatiu a la proposta pedagògica

    21

    PROPOSTA PEDAGÒGICA

  • 22

    Models per orientar projectes educatius per a tots: El Disseny universal de l’aprenentatge (DUA)

  • 23

    Proporcionar oportunitats per a generar interès

    Proporcionar múltiples maneres de comprometre’s

    Donar opcions d’autoregulació

    Donar opcions per mantenir l’esforç i la persistència

    MANCA FOTO DE PADRINS LECTORS, P.E.

  • 24

    Proporcionar múltiples maneres de representació

    Audiollibres a les biblioteques

    Lectura de textos

    SAAC

    LSC

    Tocar i manipular

    Proporcionar diverses opcions per a la percepció

    Vídeos

    Subtítols

    Oferir diverses opcions de llenguatge, expressions matemàtiques i símbols Proporcionar opcions per a la comprensió

    Gràfics

    Esquemes

    Mapes conceptuals

  • 25

    Proporcionar diverses opcions per a la interacció

    Proporcionar múltiples maneres per a l’acció i l’expressió

    Oferir diverses opcions per a l’expressió i la comunicació

    Proporcionar diverses opcions per a les funcions executives

    • Diverses opcions perquè tothom aporti idees

    • Flexibilització del temps• Diferents tipus de suports: suport

    entre iguals, del MEE...• Diferents formats d’expressió: vídeo,

    text, veu, gràfic, pictogrames....• ...

    I per exemple...un suro digital

  • 26

  • 27

    Models per orientar projectes educatius per a tots. Resposta a la intervenció

    És un procés estructurat i sistèmic per donar resposta a les necessitats de tots els alumnes i representa un continu en la planificació de les intervencions, els suports i les mesures d’atenció educativa.

    Mes

    ures

    i su

    port

    sSistemade mesures i suports de nivells diferenciats

    100% dels alumnes

  • Canvid’activitat

    Endreçar el material

    Jugar seguint normes

    Escoltar i esperar

    Utilitzar la “tablet”

    PAU

    Llegir el nom dels companysFer

    “encàrrecs”

    Córrer darrera la pilota “Investigar”

    Explicar vivències

    Relacionar-se amb adults

  • Alumnati famílies

    Centre

    29

    El paper del MEE

    Impuls i referent de la Inclusió

    Mesures d’atenció a la diversitat

    Xarxa

    Avaluació i atenció educativa

    Acompanyament i orientació

    Corresponsabilitat

    Suport educatiu

    Docència compartida

    Col·laboració equips docentsAula

  • 30

    El paper del MEE

    • Col·laborar amb l’equip directiu en tots aquells aspectes del PEC que fan referència a l’atenció a la diversitat.

    • Participar en les diferents comissions pedagògiques del centre: CAD, comissió social…

    • Coordinar-se amb l’equip docent en la planificació de la resposta educativa dels alumnes amb necessitat de suport educatiu.

    • Col·laborar en l’organització de les mesures i suports: horaris, espais, equipaments, recursos didàctics…

    Centre Impuls i referent de la inclusió

    Mesures d’atenció a la diversitat

    Xarxa

  • 31

    El paper del MEE

    • Planificar amb els tutors i altres especialistes activitats d’aprenentatge amb metodologies flexibles que permetin l’atenció a tots els alumnes i col·laborar en la seva implementació.

    • Col·laborar en la planificació d’activitats que contemplin les singularitats i les necessitats de suport dels alumne.

    • Realitzar observacions de l’alumne en els diferents contextos educatius per a la identificació de les necessitats de suport.

    • Donar suport a l’equip docent per promoure la participació i els aprenentatges dels alumnes més vulnerables.

    Aula Atenció i suport educatiu especialitzat

    Docència compartida

    Col·laboració equips docents

  • Col·laborar amb l’equip docent en :

    32

    El paper del MEE

    • l’elaboració dels PI dels alumnes amb NESE

    • la preparació d’activitats i materials didàctics

    • l’atenció, el seguiment i l’avaluació de l’alumnat a partir dels objectius de treball acordats

    • la identificació de les necessitats de suport, conjuntament amb l’EAP

    • les coordinacions amb els serveis externs, conjuntament amb l’EAP

    • l’acompanyament de l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge especialment en els canvis cicle i d’etapa

    • l’acolliment i acompanyament dels alumnes i de les seves famílies

    • la cerca d’estratègies i recursos, en corresponsabilitat de la família, per afavorir el desenvolupament integral de l’alumne.

    Alumnati famílies

    Avaluació i atenció educativa

    Acompanyament i orientació

    Corresponsabilitat

  • 33

    « Per tal de poder parlar de treball en equip autèntic, calen dues condicions indispensables: participació equitativa —que tots hagin aportat— i interacció simultània —discussió, diàleg…—»

    Pere Pujolàs

  • COMUNITAT EDUCATIVA

    Alumnes

    Professionals d’atenció educativa

    Equip directiu i equip docent

    ´Famílies

  • 35

    COMUNITAT EDUCATIVA

    RECURSOS DEL CENTRE

    Recursos digitals

    Aula d’acollida

    Aula Integral de suport - AIS

    Suport Escolar Personalitzat - SEP

    Unitat de Suport a l’Educació Especial

    USEE

    Mestre d’audició i llenguatge

    Comissió d’atenció a la diversitat

    Estratègies metodològiques i

    organitzatives

  • COMUNITAT EDUCATIVA

    RECURSOS DEL CENTRE

    SERVEIS EDUCATIUS

    Centre de Recursos Específics Trastorns del

    Desenvolupament i la Conducta - CRETDIC Centres de

    Recursos Pedagògics - CRP

    Camps d’aprenentatge

    Equips de Llengua i Cohesió social - LIC

    Centre de Recursos Específic Discapacitat Auditiva -CREDA

    Centre de Recursos Específic

    Discapacitat Visual - CREDV

    Equips d’Assessorament Psicopedagògic -EAP

    Inspecció

    Formació

  • 37

    COMUNITAT EDUCATIVA

    RECURSOS DEL CENTRE

    SERVEIS EDUCATIUS

    ALTRES RECURSOS DEL DEPARTAMENT

    Aules en centres de la DGAIA

    Aules en centres dependents de Justícia Juvenil

    Aules hospitalàries

    Hospital de dia per

    adolescents

    Atenció domiciliària

    Entitats conveniades i

    serveis contractats

  • 38

  • Idees força/clau Reflexions finals

    Ser-hi, participar i aprendre.

    Si els models conceptuals canvien, ho han de fer les nostres pràctiques.

    Models per orientar el projecte educatiu per a tots

    El mestre d’educació especial: lideratge de la inclusió i de l’atenció a l’alumne al llarg de la seva escolaritat.

    El mestre d’educació especial no treballa sol. Les coordinacions i el treball compartit.

    39

  • El currículum a l’escola i a l’aula: metodologia, programació i avaluació

    Aprenentatge inicial de la lectura

    Orientacions 3-6

    De camí a l’escola rural

    ...

    Documents d’orientacions

    Recursos i materials

    Documents d’identificació i desplegament de competències bàsiques dels diferents àmbits

    Document “De l’escola inclusiva al sistema inclusiu”

    Col·lecció de documents escola inclusiva

    ...

    40

    Què ens emportem? Banc de recursos

  • Compartir normativa i marcs conceptuals

    Proporcionar elements per a la presa de decisions

    Docents i professionals d’atenció educativa dels centres d’educació infantil i primària, secundària obligatòria, postobligatòria i serveis educatius

    41

    Què ens emportem? Banc de recursos

  • Bibliografia

    Alba, C., Pastor, A., Manuel, J., Serrano, S., Zubillaga, A., & Río, D. (n.d.). Diseño Universal para el Aprendizaje (DUA) Pautas para suintroducción en el currículo. Retrieved fromhttp://www.educadua.es/doc/dua/dua_pautas_intro_cv.pdf

    Booth, T., & Ainscow, M. (2015). Guía para la Educación Inclusiva Desarrollando el aprendizaje y la participación. http://www.oei.es/historico/noticias/spip.php?article15212

    CAST. Guia DUA 2.0 (versió en català) [en línia] CAST.[Consulta: 4 de novembre de 2016]

    DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT. De l'escola inclusiva al sistema inclusiu. [També disponible en línia a: [Consulta: 28 d’abril de 2016]

    42

  • Bibliografia

    DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT. Un currículum competencial per a l’educació primària. Infografies. [en línia] Barcelona Departament d’Ensenyament, 2016 [Consulta: 3 d’octubre de 2016]

    DURAN, David [et al.] Guia per a l’anàlisi i l valoració de pràctiques inclusives [en línia]. Barcelona Departament d’Ensenyament, 2010 (Educació inclusiva; 1) [Consulta: 28 d’abril de 2016]

    Centre UNESCO de Catalunya (2015). Repensar l’educació. Vers un bé comú mundial? [en línia] [Consulta: 3 d’octubre de 2016]

    Wehmeyer, M. (2009). “Autodeterminación y la Tercera Generación de prácticas de inclusión”. [en línia] Revista de Educación, núm. 349. pàg. 45-67. [Consulta: 3 d’octubre de 2016]

    43

  • Moltes gràcies

    44