68 LAVANGUARDIA C U L T U R A DIUMENGE, 19 JUNY 2016

Dins de 39 tombes trobades en lesexcavacions datadesabans del 2000 a.C., hi haviahomes acompanyats d’alabardesque certificaven la seva condicióde guerrers

10%elit

50%ciutadania

40%esclaus

d’audiènciesd’audiènciesGran sala

d’audiències

CisternaCisternaCisterna

Àrea demòlta

d’emmagatzematged’emmagatzematgeÀread’emmagatzematge

Àrea deproducciótèxtil espoli

Fossesespoli

ExcavacionsExcavacionsfurtivesfurtivesExcavacionsfurtives

El jaciment argàric se situa sobre un altiplàa gairebé 600 m d’alturaLa Almoloya se situa a la serra d’Espuña, des d’allà s’arriben a veure uns 1.000 km2,un 10% de la Regió de Múrcia. Aquest lloc estratègic va acollir una de les societatsmés riques i excel·lents de l’edat de bronze europea: El Argar

La societat argàrica va perdurar uns 650 anys (del2200 al 1550 a.C. aprox.) i es va estendre per lesprovíncies actuals de Múrcia, Almeria, Granada,Alacant, Jaén i Ciudad Real, llocs on ara es trobenels jaciments d’aquesta societat

N10 m

d’emmagatzematge

Àrea ampliada a la pàgina següent

AccessosEL JACIMENT DE LA ALMOLOYASuperfície: 3.100 m2

Distribució de la societat argàrica:

La Almoloya

MÚRCIA

ALMERIAGRANADA

ALACANTLa Bastida

L’alabardaés la primera arma quees coneix d’El Argar

50-70 cm

14-24 cmMides

Es tracta d’un objecte compost perun mànec de fusta al quals’incorpora en un extrem una puntade coure amb forma triangular...

...i unmànec de fusta que podiabrandar-se amb una mà o ambtotes dues

Moment de mésexpansió territorial

1650 a.C.2200 a.C.

LaprimeraMoncloaIGNACIO OROVIOBarcelona

Somal sud­est de la península Ibè­rica fa uns 4.200 anys. Algunes tri­bus sobreviuen en amplíssims ter­ritoris a basede caça i unaprecàriaagricultura; viuen en poblats igualde modestos, en cases de pedra,troncs ibranques, i tenenporde lestempestes, el fred i la incertesa.Somalaregióqueavuiconeixem

comaMúrcia,apropdeTotana,onen aquell moment sorgeix, semblaquedelno­res, una sòlida civilitza­ció que floreix durant sis segles idesprés l’engoleixen la terra i la in­certesa.És lacivilitzacióargàrica,bateja­

da així pel jaciment d’El Argar, aAlmeria, que en el seu moment demàxima esplendor va ocupar uns

35.000quilòmetresquadrats.Però ara som en un altre dels

seus enclavaments, concretamentun promontori rocós que nomésconeixem pel seu topònim àrab(d’uns 2.700 anys després!): La Al­moloya.Ésunamenade fortíde3.000m2

on s’ha descobert un fet excepcio­nal des d’un punt de vista històric:el primer edifici específic de go­vernd’Europa.Hihaunasalaoncabenunamica

mésde50persones,sensealtrauti­litatque ladereunir­se, ambelsas­sistents disposats en tres nivells; elque està més elevat té davant unatomba excepcional, d’una parellaamb un riquíssim aixovar, pled’anells, arracades, braçalets...Reis? “Ignorem la seva identitat,però segur que van ser personali­

tats importants”, apunta RobertoRisch,directordeldepartamentdePrehistòria de laUniversitat Autò­nomadeBarcelona(UAB) iundelsresponsables de l’excavació. Lesresteshumanesque s’hi han trobatestan en procés d’anàlisi i, tot i queestan força deteriorades, s’esperamolt del que pugui revelar el seuADN.Les sales de govern semblants

més antigues de la humanitat sóndenomésunsmilanysabansisónaUruk, aMesopotàmia.Construcci­onscomparablesaladeLaAlmolo­yahanestatdescritesaTroia iCre­ta. També les seves pintures sónúniques. Manifestacions de poderequiparables es donen en aquestaèpocaaEgipte.“LaAlmoloyadónaunaperspec­

tivadiferentdelaMediterrània,ies

Laciutat que recordaTroiaTampoc no es coneix el nom ori­ginal de la meravellosa ciutat dela Bastida. És un emplaçamentenorme, de cinc hectàrees, ambunamuralla que els experts com­paren amb Troia. Té línia doble,de quatre metres d’alt, amb tor­res quen’haurienpogut tenir finsa sis, una complexa entrada encolze i una sofisticada planifica­ció urbanística: salva desnivellsde fins al 40%.La ciutat ocupa tot un turó, en­

voltat demuntanyes i lluny de vi­es de pas i fins i tot de les terresmés fèrtils. Però la seva orografiala fa gairebé inexpugnable.Amb prou feines s’ha excavat

un 15% de la seva superfície. A lapart baixa hi ha una de lesinstal∙lacions més sorprenentsde la cultura argàrica: un gegan­tí dipòsit d’aigua, amb un dic de21 metres de llarg i 5 d’ample,amb capacitat per a 400.000 li­tres. L’aigua, sens dubte, és undels grans reptes d’aquesta civi­lització en una terra d’extremaaridesa.A la Bastida s’han localitzat al

voltant de 250 tombes, que do­nenmoltíssima informació sobreles condicions de vida i l’alimen­tació dels seus habitants. Se sap,per exemple, que l’edat dedeslle­tament dels nadons és de nomésun any en aquell lloc, quan enpo­blacions contemporànies és als

tres anys. Se sospita que en lacultura argàrica s’imposa unapolítica de natalitat que aconse­lla un deslletament primerencper estimular la reproducció.Per les cales arqueològiques

que s’hi han fet se sap que el cimdel turó hauria d’haver estat ocu­

pat per l’aristocràcia. La ciutatmostra el desenvolupament de laindústria metal∙lúrgica i tambécom es comencen a crear les des­igualtats polítiques i econòmi­ques.Aquest jaciment (a només 6

quilòmetres de Totana) va co­mençar a investigar­se el 1869.Ho va fer l’enginyer de Camins,Canals i Ports Rogelio deInchaurrandieta. Hi va estar no­més tres dies, va treballar amb 18jornalers i van descobrir 20 tom­bes. Tot i que hi va haver exca­vacions puntuals, des d’aleshoresse l’ha considerat una ciutatamagada, perquè fins als últimssis anys no hi ha hagut investiga­ció a fons. La discontinuïtat deles excavacions arqueològiquesva provocar que moltes de lesrestes trobades estiguin disper­ses pel món.Ara es pot visitar el barri d’ar­

tesans, a la base de la ciutat. “Par­tim de la base que excavem perrestaurar i investigar, però final­ment perquè es pugui visitar”,exposa Roberto Risch.c

PROJECTE LA BASTIDA

Simulació en 3D de la ciutat de La Bastida

DIUMENGE, 19 JUNY 2016 C U L T U R A LAVANGUARDIA 69

Murs d’1 mde gruix de mitjana

Es tracta d’una sala de reunions espaiosa, que es creu que va ser el primerrecinte específicament polític i permanent en la prehistòria d’Europa

Al subsòl de la segona estança s’han trobat restes de lesprimeres manifestacions de pintura mural domèsticadels poblats argàrics

Els motius erenrodonetes, sanefeslineals i trianglescontinus pintatsde vermell

Reconstrucció feta a partir de les descripcions delProjecte La Bastida

La gran sala d’audiències trobada té una superfície de 127 m2

Filera de clotson es recolzaven7 columnesde fusta queaguantavenel sostre

GradaEnvolta el sòcolde les paretsi es calcula quehi caben unes50 personesassegudes

Llar de focd’uns 4 m2

Escalesd’accés

Podi

Segonaestança

TOMBA PRINCIPESCA

L’AIXOVAR

Dins de la gran sala es van trobar set tombes. Però una destacava pelgran valor de l’aixovar, que va ser trobat al costat de dos cossosenterrats en un gran vas ceràmic segellat mitjançant lloses de pedra

Es van trobar 26 objectes dins de la tomba:

Els dos cossos:

Amb un fortdesenvolupamentde la part superiordel tronc ideformacionsal maluc i genollsque es relacionenamb l’equitació

Col·locada asobre d’ell.Semblava gràcil itenia fortamentdesenvolupatl’avantbraç dret

DonaDe 25 a 27 anys

HomeDe 35 a 40 anys

Els dos cossos portavendilatadors fetsamb la tècnicaanticlàssica (que permetuna concavitat contínuaen una mateixa bandade metall) i decoratsamb uns punts continus

FONT: Projecte La Bastida / Roberto Risch Clara Penín / LA VANGUARDIA

El terra en algunspunts arriba a teniruns 30 cm de gruix

Les parets i elterra estavenrevestits ambuna barreja decalç i argila

4 dilatadors(2 or i 2 plata)

10 arrecades(8 plata i 2 coure)

3 braçalets(2 plata i 1 bronze)

3 anells(2 plata i 1 bronze)

Collaret Punyal Punxó 3 recipients(amb menjar i beguda)

Diadema(plata)

La dona va ser enterrada ambaquesta diadema de plata, lapeça més emblemàtica, ja queúnicament es coneixien 4exemplars d’aquesta formaen aquest mateix jaciment

El punxó, una part de l’aixovar de l’home, conserval’empunyadura de fusta gràcies a un revestiment deplata obra mestra de l’orfebreria argàrica

Petit recipient decarena revestit d’unesbandes de plata

1,55 m1,65 m

Aquesta tomba se situa entre les cinc més riques del món argàric, de la qual cosa es dedueix que les persones enterrades eren membres destacats de la classe dirigent

veu que hi ha intents de societatscomplexestambéala ribaocciden­tal, tot i que al final es col∙lapsen.Finsals romansno tornaranaexis­tir ”, afirmaaquestexpert.Tota aquesta riquesa apareix al

túmul murcià malgrat haver estatdurant dècades pastura dels fur­tius. El jaciment va ser excavat no­més quatres dies (literalment) el1944, i des d’aleshores ha estat in­tacte;ésadir,noméselvantocarelssaquejadors, que van deixar 90clots i 22 tombes profanades. Quisapquèenvantreure.Tot i així, les restes permeten

descriure una societat complexís­sima,onamésd’aquestasaladego­vernhihalaqueesconsideralapri­meraarmaprofessionald’Europai,per extensió, el primer exèrcit. Estracta d’unes alabardes o llancesambunmànecd’entre50i70centí­metres, amb una punta triangulardecoured’entre 14 i24cmde llarg.Almenys 39 sepultures de sol­

dats (són sota les cases) tenen l’ar­ma.Aquestnombre, i el fetqueel seu

ús requerís un ensinistrament, in­diquen que a La Almoloya va tenirel seu quarter el primer exèrcit co­negutdelnostrecontinent.No sabem res de la seva llengua

ni de les personalitats principals.Risch i el seu equip analitzen si estracta d’una comunitat que arriba is’instal∙la en un lloc onnohi ha resni ningú. Potser són els migrantsque introdueixen les llengües in­doeuropees.“Sabem que cap al 2200 a.C. a la

Mediterrània oriental –afegeixl’arqueòleg–hihaunacrisiclimàti­ca molt forta i moltes ciutats estatentren en crisi. Declinen l’imperiaccadi i Troia, i emergeixen zonescomCretaiElArgar.Tenenrelacióels dos fenòmens? No ho sabem,peròno té sentit que sigui poblaciólocal que se sofistica si ocupenunazona tanàrida”. “L’últimagranmi­gració des del Caucas i la zonad’Ucraïna cap a Europa central esprodueixfauns5.000anys, ipotseraquí arriben les seqüeles d’aquellsmoviments”.“Peròsiresultaqueésuna població autòctona que se so­

fistica encara és més importantperquè passa al mateix temps queen altres llocs del món”, apuntal’investigador. No han apareguttaules amb escriptures primitivesque permetin deduir l’origen, il’existència d’algunes joies d’ivoritampocnoésdefinitiva, perquè se­gurament es deuen a intercanvis

comercials. No és estrany enaquestamenade jaciment.El cert és que la cultura argàrica

desembarca en un territori d’eco­nomiaisubsistènciacol∙laborativa,però desenvolupa sistemes demesura, possiblement basats en laplata, i fins i tot té (a Tira delLienzo) un “ministeri d’Hisenda”,

amb unes naus per emmagatze­mar­higra.Laculturaargàricanoutilitzare­

gadiu, i en part acabarà sucumbintper la gran desforestació que ne­cessiten per conrear. Cada vegadahan d’anar més lluny. Cap al 1550a.C. desapareixen, sense més nimés. A la fase final deLaAlmoloyaesdetecten incendis:unarebel∙lió?La UAB va començar a dirigir

aquesta excavació el 2008, ambaportacionsdedosministerisidelaRegiódeMúrcia;entotals’hihain­vertit un milió d’euros. Durantl’efervescència independentista,els arqueòlegs d’aquesta universi­tat han rebut algun comentari des­pectiu.El 2016 s’hauran de conformar

amb només 50.000 euros, queaporta íntegrament l’empresaCefusa, laindústria càrniaEl Pozo.La regió ha rebut amb entusiasmeels resultats, sobretot perquè s’hamirat d’oferir una museïtzació ivisites guiades. Ara, les dràstiquesretallades a Múrcia les posen enperill.c

A la ciutadellas’han descobert restesdel que pot serel primer exèrcitdel continent

EL EPO TATGE

El ric jaciment deLaAlmoloya, aMúrcia, reescriula història del

continent europeu