69-setembre-2012

7/29/2019 69-setembre-2012

1/27

Peridic digital - nm. 69 -setembre- 2012 - Tercera poca

7/29/2019 69-setembre-2012

2/27

2Emporion nm. 69 -setembre- 2012

editorial

Editorial

Notces-perSantiSat

Quinosapescriureencatal?(26)-per

JaumeBassa

ElBaixEmpord-perJoanSurrocaiSens

ElssenyorsdUll-perMercPags

Sens estan venent el Ter - per Albert

LlaussiPascual

La Maternitat dElna, una llum

desperanaalexilidel39-CristinaRuf

Elsomni:unaobramestramedievalde

BernatMetge(Barcelona,1348-1413)-

perAdriArboix

Lamodicaci delaLleideCostes.Re-

torna la cultura del totxo? - per Jordi

Bellapart

Medallesdel Montgr 2012 - per Santi

Sat

Lesvacancesde JorgeManrique-Javier

Zuloaga

CulturadelSenegal-perHabibouBalde

Aixcomnosaltresperdonem-LlucSal

IFerrer

Revitalitzacio de la fundacio Empord-Europa(EUREM)-perXavierFerrer

MemriadelAteneuMontgr(1)- per-

JaumeBassaPasqual

Lacinquenacolumna-JosepAgudo

La cuina de la Catrina - per Caterina

Bosch

Poemesdarreudelmn- per Susanna

Bautista

Alaguaitdelnostrepatrimoni

Cinemaiespectacles-perJordiBellapart

sumariTemps de pomes

Fa uns anys, lanar i venir dels tractors amb els remolcs carregats de pomes per lesnostres carreteres ens anunciava la de lestiu, la tornada a les escoles, temps depluges i tempestes i de mica en mica els colors de tardor. Ara aquest trag lobservemdes de la primera setmana dagost, en plena poca estival i amb nombrosos orastersque passen les vacances entre nosaltres.

Aquest canvi es deu senzillament a qu els pagesos de la ruita, en el seu aany demillorar i rendibilitzar les seves empreses, han introdut noves varietats de collitams primerenca i aix s tan sols la punta de liceberg duna prounda transormacidel sector, tant des de el punt de vista econmic com productiu.

Les estructures de comercialitzaci shan adaptat a les noves necessitats dels mer-cats i a les demandes dels clients. Abans el ructicultor plantava, per pura intuci, elque pensava que podia ser ms rendible, ho collia, ho portava a la Cooperativa o hooeria als majoristes que passaven per la zona i, si tenia sort i lhavia encertada, entreia un bon rendiment i si no, qu hi arem.

Ara aquesta s una decisi empresarial de tota la cooperativa i no es basa en la in-tuci sin que es a desprs dhaver experimentat durant anys les noves varietats,tant des de el punt de vista productiu com de qualitat i adaptaci al nostre clima itamb valorant lacceptaci que tindran entre els potencials compradors i el pblicen general. Actualment tota la producci de poma a Girona es concentra en 6 grupsde varietats: Gala, Golden, Vermella, Fuji, Granny Smith i Pink Lady i dins daquestsgrups es van buscant els clons que els milloren.

Les tcniques de producci han evolucionat cap a la naturalitzaci del cultiu. Als anys60, quan sinici la ructicultura actual, es va er sota el guiatge de les tcniques ran-ceses que van introduir a la nostra zona els pieds-noirs provinents dArglia desprsde la proclamaci dindependncia del pas nord- aric. Els sistemes desporga erenmolt orats i sobligava els arbres a adoptar ormes capritxoses.

Ara es produeix deixant lliure larbre, amb branques llargues i sense escapar i s laruita qui en rena i regula el creixement. El podador noms guia lleugerament lesbranques perqu donin els mxims ruits i de la millor qualitat. Ladobat de les plan-tacions es a per cobrir les necessitats que maniesten els arbres i que es coneixena partir danlisis del contingut del sl i anlisis anuals del contingut de nutrientsde les ulles, per no malmetre recursos i evitar les contaminacions dels sls que esdonen si sadoba en excs.

La sanitat de les pomeres s un altre dels aspectes que ha soert un canvi pround.Els anys 60 i 70 tot es ava als tractaments qumics. Actualment es segueixen elscicles biolgics de les plagues i les malalties, es mesura el dany que poden provocari noms sactua quan s imprescindible. La major part dels insecticides shan subs-

titut pel control biolgic (lluita natural amb insectes depredadors i parsits de lesplagues) i el biotecnolgic (captura en massa de la plaga abans no ataqui la ruita,sistemes dolors que impedeixen als mascles trobar les emelles per a ecundar-les,...) per aconseguir, a la collita, ruita sense residus de pesticides.

Aquest sistema de producci anomenat Fruit.Net sha desenvolupat aqu en estreta

7/29/2019 69-setembre-2012

3/27


NotciesSanti Sat

collaboraci entre tcnics i ructicultors de Girona i s pioner en el mn de la producci de pomes. Es sotmet a auditories exter-nes que mitjanant anlisis en certiquen la qualitat.

Tots aquest esoros sestan veient recompensats pels compradors, que valoren cada vegada ms la nostra ruita i sota la deno-minaci IGP Poma de Girona (Indicaci Geogrca Protegida) les cooperatives poden accedir als mercats interiors i exteriors msexigents. Lany passat es va exportar ms duna quarta part de la producci a pasos de tres continents.

Ladopci de noves tecnologies permet als pagesos acompanyar els processos naturals dels arbres amb un mnim impacte sobreel medi i obtenir pomes de la millor qualitat. Pensem que s una excellent manera de perpetuar lagricultura al nostre territori.

FESTA MAJOR DE SANT GENS

La esta Major de Torroella es celebra en hon-

or del nostre patr Sant Gens, son unes dia-

des per gaudir-ne amb els de casa, els amics

i les persones ms properes. Sn en realitat

dies que recullen tant celebraci com ret-

robament. Molts torroellencs, com jo mateix,

conserven una tradici ancestral, la de reunirparents i amics en un pat de celebraci i

alegria, i tamb per recordar els que aquest

any no podran estar ja amb nosaltres. Per la

esta major, ja va ser! Recordem-la amb un

resum dels actes que es varen celebrar!

Inauguraci de la 61a Exposici dArt Lo-

cal. La Capella de Sant Antoni va recollir en

aquesta 61a exposici una mostra de les ms

meritoses que recordo. Realment moltes

de les obres exposades reunien una qualitat

ora excepcional en una mostra dart lo-

cal. Felicitats a tots el participants, que hem

de er extensives a les persones que cuiden

de la seva ormaci.

Entrega dels premis del Concurs de Car-

tells de Festa Major 2012. A la Biblioteca

Municipal Pere Blasi, es va er l entrega de

premis del Concurs de Cartells de la Festa

Major 2012. Varen obtenir els primers premis,

Nria Sureda, pel de la Festa Major i Roger

Sals, pel de Barraques. Totes els cartells pre-

miats han estat exposats a la biblioteca ns

el 31 dagost.

XXXI Torneig de Tennis de Taula. El XXXI

torneig es va celebrar al Pavell Municipal

dEsports, organitzat pel Club Tennis de Taula

Torroella de Montgr.

Presentaci del Llibre de la Festa Major 2012

Un any ms, lAssociaci del Llibre de la Festa

Major de Torroella de Montgr va er la pre-

sentaci delLlibre de la Festa Major 2012,una publi-caci que va tindre els seus inicis un ja lluny

any 1928. A lauditori dal Museu de la Med-

iterrnia, el president de lAssociaci, JoanVinyes, en va er una breu presentaci. Va

destacar el seu contingut que aquest any

t, com a portada, una obra de Joan Fuster,

que ou president de la nostra associaci, i

larticle del seu ll, Josep Fuster, al temps que

anunciava la projecci dun extens vdeo de

Jordi Bellapart, que recollia una llarga en-

trevista amb el mateix Joan Fuster. Seguid-ament, lalcalde Jordi Cordon Pulido, va er

la lectura de laSalutaci de lalcalde, que obre el

llibre. Va destacar que, en una poca de gransdicultats econmiques, el nostre municipi

t un potencial hum extraordinari. Josep

Fuster eu una personal exposici del seu

pare, de lhome i lartista, que era i es sentia

de Torroella, on va transcrrer plenament la

seva vida. Per nalitzar lacte, Jordi Bellapart

va projectar el seu vdeo, que com diem ha

recollit una llarga entrevista amb Joan Fuster,

ent-ne un veritable objecte histric per tots

els que en el utur vulguin conixer i sentir l

home, pare, artista i torroellenc que ou Juan

Fuster. El nostre record per ell i la nostra e-

licitaci per la tasca que desenvolupa, des de

lany 1928, lAssociaci del Llibre de la Festa

Major de Torroella de Montgr.

Correoc amb els Ducs del Foc* Un verita-ble esdeveniment per als joves i per als que

encara shi senten, s la nit del correoc. Les

botigues i comeros protegeixen aparador i

portes de vidre amb tota mena delements, i

la gent o en uig o b guarnits amb roba mes

o menys ignuga, els segueix, aguantant la

pluja de oc i de soroll que els envolta, des

del seu origen i pel recorregut pels carrers

de la vila. Per, sorolls i un xic perills, que

ns denlluernador lespectacle! Quants en a

de seguidors!

Ball de la Penya San Marcos El dissabte,als Jardins Santa Clara, la Penya San Mar-

cos va organitzar-hi el ja tradicional Ball de

Festa Major, amb lactuaci de El Peseta. I diu-menge, tamb als jardins de Santa Clara,Dis-combil,per a gaudir-ne tots!

7/29/2019 69-setembre-2012

4/27


Techno House Festival MontgrAquest any

amb una nova ubicaci, a l Aparcament del

Riu Ter, l Associaci Emdeer, va organitzar el

seu estival Montgr, amb disc-jockeys, plats

i msica. I amb orta assistncia de joves. El

preu de lentrada no incloa cap beguda, noobstant el seu consum ns ora elevat. Una

pregunta que es sent lendem quan, ja de

clar mat, en surten: Es controla sucientment el con-

sum i lorigen de begudes alcohliques, especialment al s molt

joves, que en son majoria?

Correoc Mussolets amb els Ducs del

Foc s ben cert que molts nois ja volem ser

grans! No joves, no! Grans per poder er... oc!

I no crec que hi hagi res ms enllaminidor. s

propi de la joventut. De ms grans naprenem

els perills, per... A Plaa de la Vila, el correoc

dels Mussolets va ser-ne la millor prova. Elsocs i els ocs dartici nompliren plaa i cel

de Torroella!

Una vetllada plena desdeveniments, com

inici de la diada de Sant Gens!

Fira datraccions de la esta Major A lapar-

cament del Riu Ter, va eectuar-se la posada

en marxa i linici de la ra datraccions de la

Festa Major. Els pares, i els avis tamb, hi tro-

ben el lloc ms idoni per acompanyar-hi lls

i nts. Benvinguts cavallets, autos de xocs,

tir al blanc... totes i cada una de les atrac-

cions. Avi jo tamb hi vull pujar!

Lliurament de les Medalles del Montgr

Com cada any, lAjuntament, ja des de lany

1986, ha concedit aquest guard, mxim

distintiu cvic amb qu premia persones i/o

entitats. I aquest any 2012, el nostre com-

pany dEmporion Cels Sais i Ballester, i dues

entitats, Critas i el Club Nutic Estartit, han

estat guardonats amb aquest premi. Lacte es

va celebrar a lauditori de Can Quintana-Mu-

seu de la Mediterrnia, el divendres, viglia

de Sant Gens, a les vuit del vespre. Crec

personalment en lencert de tal concessi, i

prego que llegiu larticle que es publica en

aquest mateix nmero dEmporion, sota el

ttolLes Medalles del Montgr 2012.

Sopar popular iPreg de la Festa Major Als

Jardins John Lennon, va tenir lloc la lectura

delPreg de la Festa Majordenguany, entrecometes perqu ou realment original. Sen

van er crrec Els Grallers del Montgr, que

amb msica i veu en eren un de ben origi-

nal. I seguidament el Sopar popular. Volem

destacar que el sopar va estar amenitzat amb

la perecta actuaci de la Big Band de lEscola

Municipal de Msica de Torroella de Montgr.

Felicitats a msics i proessors!I el Crematacrrec de la Penya Barcelonista Montgr i Co-

marca.

A l aparcament del Riu Ter, Inici de les bar-

raques de la Festa Major Amb el concert de

Sanjays i Fundacin Tony Manero.

I aix va arribar el 25 dAgost, la diada de

Sant Gens. I va comenar la esta:

A les 10:15 amb

La Plantada de gegants,a la Plaa de la Vila.

I tot seguit. Cercavila pels carrers de

la Vila Amb els Gegants de Torroella, els

Gegants de lEstartit, els Capgrossos, els

Grallers del Montgr, les Xatis, els Xanques, i

la participaci especial dels Gegants del Pi.

Seguits duna corrua de vilatans, grans i xics!

XVII Campionat de Futbol. Al Passeig de

Vicen Bou Que va organitzar la Associaci

de Futbol del Baix Ter, amb molt bona par-

ticipaci i pblic, que va utilitzar les installa-

cions prcticament tot el dia.

A les 11 h a lEsglsia de Sant Gens. Missa

solemne concelebrada A la parrquia, acom-

panyada per la coral del Recer de Torroella.

Com va escriure Mn. Viver, en els goigs:En mar irada o tranquilla dueu-nos a port feli;

protegiu la nostra vila excels mrtir sant Genis.

I a la Plaa de la Vila;

Ball de gegantsSeguit de Sardanes amb la

cobla Foment del Montgr

A la tarda:

A la plaa del Mestre Pere Rigau: Si-

multnies descacs.Organitzades pel Club

dEscacs Montgr

A la plaa de la Vila:

Sardanes amb dues cobles: els Mont-

grins i la Foment del Montgr, que va-

ren actuar sota les voltes de la plaa.

Sortosament noms que per quatre gotes,

que no varen impedir que els que estimen la

sardana trenessin els seus millors punts.Als Jardins John Lennon

Ca-concert amb lOrquestra Montgrins

Un any ms els Montgrins oren presents en

el concert de Festa Major!

I a les 11:30 h de la nit, als Jardins JohnLennon

Ball de Festa Major, tamb amb lOrques-

tra Montgrins Per a tots aquells que record-

en i enyoren el Ball de la Festa Major de sem-

pre.

I a mitja nit, a les 12 h

I molt ms tard, per als que preereixen un

altre tipus de msica i. A l Aparcament del

Riu Ter: Concert de barraques amb AcciFestiva i Muyayo Ri

I va seguir la esta, el diumenge 26 dagost!

A les 9 h als jardins John Lennon Pels que

gaudeixen amb la prctica dun esport ms

adequat a totes les edats:

Torneig de Petanca de Festa Major. Or-

ganitzat pel Club de Petanca de Torroella.

A les 13 h a la Plaa dEspanya i carrer

11de setembre:

Vermut Explosiu Per molt explosiu que os,

millor recordar que els benecis daquest

acte anaren per als gegants de Torroella deMontgr. En varen organitzar lacte: Els Ducs

del Foc i els Amics dels Gegants i Capgrossos

de Torroella

I a la tarda a les 5:30 h

Audici de sardanes a la plaa de la

Vila amb la cobla Els Rossinyolets

A les 6:30 h

Els que preerien lesport, al Camp de Futbol

de Torroella: XXII Memorial David MartPar-

tit amists entre els equips Atltic Bisbalenc i

UE Torroella. Lencontre el va organitzar lUETorroella

I a la mateixa hora

Els que tenen inants, al Pati de Can

7/29/2019 69-setembre-2012

5/27


Quintana varen poder gaudir dun

Espectacle inantil. La companyia Pas deXauxava presentar: El Pas de Xauxa s Diversi.

A les 7:30 h als Jardins John Lennon

Ca-concert amb lOrquestra Costa Bra-va Contrapunt de lactuaci del dia anterior

a crrec dels Montgrins, en ou protagonista

lOrquestra Costa Brava.

A les 10h de la nit

Pels carrers de la vila, amb inici a la mateixaplaa de la Vila, Un any ms el Cercabirres

.Organitzat, amb el seu bon humor de sem-

pre, pels Grallers del Montgr. Voldria de-

stacar la pardia satrica-punxent, que eia

pensar i rumiar amb una comicitat portada al

lmit. Rs sen va escapar: unangela Merkeli elseu putxinelliRajoyque eien pensar i rumiar;retallades, amb papers i sense, i tamb amb

reerncies a ets locals, torroellencs, com

dentre daltres el desviament de tot el trc

cap a lEstartit, amb el conseqent disgust

del comer de Torroella i ...Una actuaci tan-cada amb un allau daplaudiments... Seguit

per la cercavila en cerca de labirra, i un nal ala mateixa plaa de la Vila.

Tamb a les 10 de la nit

Shavia de triar entre una o laltra oerta,

A lEspai Ter :

El Grup Montgr Dansa va presentar, ren-

ovat, el seu espectacle Inaudit. Hem de

recordar aqu lAssociaci Sardanista Con-tinutat amb el seu grup Montgr Dan-

sa.Una associaci antiga en anys per jove

en components i esperit, que en trameten els

seus onaments, la continutat de la sardana

a Torroella de Montgr. Conv er-ho tamb

amb la tasca den Jordi Molina, en ladaptaci

de la msica de Vicens Bou, a les necessitatsdun espectacle de dana com el presentat

avui a lEspai Ter. La vetllada va concloure

amb Torroella Vila Vella corejada tamb pel

nombrs pblic assistent que omplia el que

es disposava de lEspai Ter.

I a les 11:30 h

Als Jardins John Lennon .De nou a gaudir

de la esta, amb records vells o nous: Ball de

Festa Major amb lOrquestra Costa Brava.

I a mitja nit,A l aparcament del Riu Ter Concert de bar-

raques: amb Terpia de Shock i The Back-

wards I arribarem aix al quetericamentera el

Tercer dia de esta major:

Dilluns 27 dagost

A les 4 de la tarda

Ala Plaa de la Muralla. Olimpades popu-

lars per a totes les edats.Organitza: la Xar-

ranka

I a les 5:30 h

A la Plaa de la Vila Sardanes, amb la cobla

La Principal de Banyoles

I a les 7 de la tarda

Al Pati de Can Quintana Especta-

cle inantil. Amb la companyia Xip Xap

que va presentar. Els Msics de Bremen.En aquesta aula, un ruc, un gos, un gat i un

gall, veuen que el seu utur comena a peril-

lar. Aix que decideixen crear una orquestra i

anar cap a Bremen a triomar amb la msica.

Contaren la aula dos titellaires i un msicque hi interpretaren canons.

A les 10 h de la nit

A lEspai Ter Teatre deFesta Major La company-

ia Cascai Teatre va pre-

sentar lespectacle Ziroc-

co. Posat a escena, i ensolitari, perMarcel Toms,

un dels millors clowns del

pas.

I a mitja nit

A laparcament del Riu Ter Nit de les enti-

tats a les barraques, amb Fake ElectricityPyloniMiddlesex

Amb aquest darrera possibilitat de celebrar

la Festa Major de Torroella, va nir, no sense

deixar per a tots el torroellencs, una nova

convocatria,la de la propera esta de SantGens de lany 2013.

Desitgem que arribi amb millors realitats

i esperances en el utur, que la que ha nit

aquest agost del 2012.

Nits destiu Concert amb Paula Domn-

guez (Flamenc) Lloc: pati de Can Quintana

Torroella Organitza: Museu de la Med-

iterrnia, i Obra Social Fundaci La Caixa

Paula Domnguez, veu principal Manuel Cas-tilla, guitarra David Domnguez, percussiUna veu moderna que ha trobat el seu es-

pai a les msiques darrel amb un reperto-

ri de genuna tradici amenca, per amb

una perspectiva contempornia, els cantsde tornada. Els cants danada i tornada sn

aquells que van evolucionar amb una evi-

dent inuncia de sonoritats prpies de lal-

tre costat de loce Atlntic. Parlem d estils

com la guajira, la vidalita o la colombiana,

que es van desenvolupar desprs que alguns

artistes amencs viatgessin, a ja ms dun

segle, a Llatinoamrica. Canons com: His-

toria de un amor: Siempre uiste la razn de

mi existir...En aquest context sinscriu la novaproposta de Paula Domnguez, que ha decid-

it apostar per un ormat intimista i proper al

pblic.

Sha dissenyat ja lrgan gestor del Parc

Natural del Montgr Lrgan que el regir,

tindr una trentena de representants repar-

tits en tres blocs i lexecutiu podria ser de deu

persones. El director general de Medi Natural

i Biodiversitat, Josep Escorihuela, i el director

dels serveis territorials dAgricultura a Gi-

rona,Jordi Aurich, van presentar ahir davant

dels alcaldes i tcnics dels ajuntaments im-

plicats, primer i ms tard, davant un grup de

sectors aectats, com ara pagesos, caadors i

sector turstic, la proposta drgan rector dis-

senyat per regir el Parc Natural del Montgr,

les Illes Medes i el Baix Ter. En la proposta,

un ter dels membres de lrgan serien dels

vuit ajuntaments que ormen el parc. Un al-tre dels teros seria per a la Generalitat, i el

sector primari i turstic, amb representants

dentitats diverses del territori, ormarien el

darrer ter. Les reunions es arien tres cops

lany i tindrien un rgan dexecuci i decisi,

en el dia a dia, anomenat Comissi Executiva.

Per la Mort de Du

LAssociaci Teatral Tel Esquinat va pro-

tagonitzar dues jornades excepcional

Va posar en escena aquesta obra dEduard

Batlle. I no crec altar a la veritat en armarque mai havia vist tant ple el Cine Petit, i

menys en dues representacions consecu-

tives. Com van expressar el seu director Us

volem donar les grcies per rebrens amb tant entusiasme, no

espervem omplir ni una sessi. I veure el Cine Petit tant ple...

7/29/2019 69-setembre-2012

6/27


Ens ha emocionat a tots Amb lexclamaciHabemusPapam, Habemus Papam!!!, plena de simbolisme,

nalitzen les llargues deliberacions tingudes

en el cnclave que precedeix lelecci del

nou Papa. Aquesta antstica obra comena

amb la sorpresa del nou pontex Ernest I,

que rememora ragments i sentiments del

seu passat, de la seva vida ntima, guardada i

silenciada ermament, que lomplen de pens-

aments i de dubtes, sobre la seva idonetat i

que, ns i tot, podrien aectar no tan sols la

imatge del Pontex de Roma, sin tamb els

onaments de lEsglsia, de la qual Pere ou

la Pedra onamental. I tot aix, amb una in-

terpretaci magnca de lAssociaci de Te-

atre Tal Esquinat, amb Josep Maria Surroca

(Papa Ernest I), Joan Margall (Cardenal Mau-

rici), Susanna Bautista (Dolores), Salvador

de Ros (Ernest) i Alex Moreno (Constantino).

Realment, si no lheu vista, no us deixeu perdre les

properes representacions anunciades pel 14 i 15 de se-

tembre, degudes al gran xit obtingut i lexhauriment detotes les localitats del Cine Petit!

32 Festival de Msiques de Torroella de

Montgr. Cor La Xantria . Esglsia de Sant

Gens de Torroella Sota la direcci de Pere

Llus Biosca, viol.. Quatre compositors or-

maven el programa del Cor La Xantria: JoanPau Pujol, de qui es varen interpretar In FestoBeati Georgii(cantat en la diada de Sant Jordi a la

Generalitat) iDe la missa de segon to:Kyrie eleison,Et as-cendit in coelumiSanctus. De Joan Cererols, Tres ant-ones marianes . De Francesc Valls,Tres motets . DeToms Milan,Salms i Motets. s curiosa latenciamb la qual el pblic rep aquests concerts

corals, la veu atrau poderosament lsser

hum. El cor La Xantria va cloure la inter-

pretaci amb dues peces ora de programa.

Exposici de otograes

Sota el nom dOBLIVION, Salvi Dans va expo-

sar les seves otograes al Claustre de lHospi-

tal de Torroella de Montgr


Montgr

Zemlinsky Quartet i Josep Colom Esgl-

sia de Sant Gens de Torroella Ls de les

cordes solistes i del piano, a larribada del

classicisme, es converteix en la orma ms

important dexpressi musical. El quartetZemlinsky, amb Frantisek Soucek, primer vi-

ol, Ptr Strizek, segon viol, Petr Colmas, viola

i Vladimir Fortn, violoncel,varen interpretar

en la primera part del concert, de Ludwig

van Beethoven el Quartet de corda op. 18, nm. 6en si bemoll major i dEduard Toldr, Vistes al mar.I en la segona part del concert, amb la incor-

poraci de Josep Colom al piano, elQuintet pera piano i corda de Richard Schumann. Ha estatun excellent concert, que va acabar-se amb

la interpretaci duna pea ora de programa.

Fira Rebaixes a lEspai Ter La Fira Rebaixes

es va celebrar a lEspai Ter, plena doertes i

amb la presentaci per Pilar Bach de viatges

Montgr, de creuers. Va comptar tamb amb

una srie dactivitats paralleles com:

-Havaneres el 3 dAgost al vespre,

La Fira del Petit Botiguer, davant de lEspai

Ter, el dia 4 a les 5 de la tarda i

- lespectacle inantil, a les 7 de la tarda.

I el diumenge:

-Festa de lEscuma,

-Vermut Popular i

-Demostraci de Gintnics. Organitzats per

Montgr Comer Associaci de comerciants

de Torroella de Montgr, van veure ben plens

els espais rals i els de lleure per als inants.


Montgr. Concert Ensemble Organum Es-

glsia de Sant Gens de Torroella Sota la

direcci de Marcel Prs, Jrome Casalonga,

Jean-Pierre Lantanchi, Franois-Philipppe

Barbolosi i Luc Terrieux, varen interpretarCantsCorsos provinents de manuscrits ranciscans dels segles XVII i

XVIII.La missi del ranciscanisme va ser lex-

igncia duna renovaci interior de lEsglsia

mitjanant la penitncia, una reorma per la

tornada als aspectes essencials de levangeli

i la delitat a la norma de e i en submissi

activa a les directives personicades en el

Papa i els Bisbes. Amb el testimoni de la vida i

amb les paraules Sant Francesc, t el mrit de

redrear els elements essencials de lesglsia:

pobresa, humilitat, amor. I la msica rancis-

cana est sotmesa a aquets motlles de sim-plicitat i rigor.

Joventuts Musicals de Torroella, pagar la

petxina acstica de lEspai Ter Amb laval

del consistori, Joventuts Musicals de Torroella

amortitzar un crdit de 203.000 euros en set

anys. I lAjuntament assumir el cost de la gra-

da retrctil, dacord amb el conveni rmat en-

tre ambdues parts, per desencallar la tercera

ase de lEspai Ter. Lalcalde Jordi Cordn i

Miquel Boll, director de lEspai Ter, varenexplicar que al llarg del 2013 sespera acabar

dues terceres parts de la darrera ase i per al

2014, est previst installar la maquinria es-

cnica, que ara no es considera prioritria.

Josep Lloret comenta que la capacitat calcu-

lada ser de 657 localitats, que permetr un

augment important del taquillatge respecte

al perms pels actuals escenaris del estival,

que aquest any sha concretat en lesglsia.

32 Festival de Msiques de Torroel-

la de Montgr La violinista alemanya ,

resident a Pars, Isabelle Faust i el pi-anista rus Alexander Melnikov, al Fes-

tival de msiques de Torroella. Esgl-

sia de Sant Gens de Torroella Varen

oerir un concert en qu interpretaren:-De Claude Debussy, la Sonata nm. 3 per

a viol i piano. -De Gabriel Faur, la sona-

ta nm. 2 per a viol i piano en mi menor,

opus 108. -De Karol Szymanowski, Mites, pera viol i piano, op. 30 i per acabar: -De Gabriel

Faur, laSonata nm. 1 per viol i piano en la major, op. 13.

Al nalitzar el concert, ortament aplaudit pel

pblic assistent, van interpretar el Nocturn per a

viol i piano, de John Cage.

Torroella de Montgr i els espais per a

lestelada Lalcalde de Torroella de Montgr,

Jordi Cordon, va voler tancar la polmica des-

ermada per la collocaci duna estelada a la

poblaci, amb la decisi dinstallar-la nal-

ment al passeig Quintana i Combis, al costat

del monument a la sardana. All es posar

lestelada juntament amb la senyera i la ban-

dera de Torroella amb tres pals. Lopci de

substituir la senyera de la plaa del Lledon-

er per una destelada queda descartada, tot ique lalcalde va inormar que es provaria si el

pal que hi ha ara a la rotonda podria supor-tar-les totes dues. Si no, la que vol collocar la

Coordinadora per lAutodeterminaci podria

anar situada al Museu de la Mediterrnia. Ja

est presa la decisi de er visible ladhesi

7/29/2019 69-setembre-2012

7/27


de la poblaci de Torroella a lAssociaci de

Municipis per la Independncia i es posaran

rtols a totes les entrades de la poblaci.

Teatre Els embolics de la Leonor Al Cine Petit, la

companyia damics del teatre de Bellcaire

dEmpord, regida per Vicen Fiol, va posar

en escena lobra de Joan Enric Carreras Elsembolics de la Leonor,en qu es a una pregunta

molt especial: Qu passaria si al tornar a casa

es trobs a la seva dona en braos dun altre?

Organitzada per la Penya Barcelonista Mont-

gr i Comarca

Assaig allit per millorar la fudesa del

trnsit El cap de setmana es va assajar una

mesura experimental per millorar la udesa

del trc a lentrada de Torroella procedent

de Pals. La mesura consist a posar unes tan-

ques que restringien noms a una sola direc-

ci el primer tram del passeig Vicen Bou. Unassaig que va provocar un gran collapse a

dins i al voltant de la vila, possiblement pel

moment escollit, dissabte a la tarda, millor in-

ormaci prvia i millor senyalitzaci. I no s

estrany que el Cercabirres lutilitzs per er-ne

dura crtica en boca denRajoy.

Cloenda del VIII Centenari de la undaci

de lorde de Santa Clara. Lany 1193, Clara va

nixer a Assis. I des dels 19 anys, seguint la

petja de sant Francesc, va consagrar la seva

vida a la pobresa, loraci i la direcci de les

monges del segon orde rancisc del conventde Sant Dami, que desprs varen portar el

nom de clarisses, en record i honor seu. Lany

1225 hi va rebre el mateix Francesc, en uns

moments en qu estava ja molt malalt i gaire-

b cec. Clara dAsss va morir lany 1253 i va

ser canonitzada dos anys desprs. s patro-

na de la televisi! Ara, aquest any 2012, sha

celebrat a lesglsia del Monestir de la Divina

Providncia la cloenda dels actes del VIII cen-

tenari de la undaci de lorde de Santa Clara,

les clarisses. Que ens beneeixi i ens guardi

Santa Clara dAsss.32 Festival de Msiques de Torroella de

Montgr. Il Giardino Armonico Esglsia de

Sant Gens de Torroella Sota la direcci de

Giovanni Antonini, Il Giardino Armonico, de

msica barroca amb instruments dpoca,

va interpretar, en dues jornades successives,

en dos programes arrossegadors de pblic,

la Integral dels Concerts de Brandenburg, de JohannSebastian Bach. I de propina, dues obres

esplndides: El Concerto Grosso op.6 nm. 4, unapreciosa pea de Hndel, i laSuite en la menorper faut, cordes i baix continu de Telemann. LEs-glsia de Sant Gens es va omplir i va que-

dar petita per donar cabuda a les peticions

dentrades, que es varen exhaurir. En el

primer dels concerts, es varen interpretar:

De Johann Sebastian Bach: -El Concertde Brandenburg nm. 1 en a menor, per a dues

trompes de caa, tres obos, agot, vi-

ol picolo (de menor dimensions i to-

nalitat ms aguda), corda i baix continu

-El Concert de Brandenburg nm. 5 en re major,per a auta, viol, clavicmbal i corda i

-El Concert de Brandeburg nm. 3 en sol major,per a tres violins, tres violes, tres vio-

loncels i baix continu. Completava la

vetllada, de Georg Friedrich Hendel:,

ElConcerto grosso op. 6 nm. 4 en la menor.Varem ret-robar Il Giardino Armonico i el seu director

i excellent intrpret de auta, Giovanni An-

tonini, la nit segent, al mateix espai, lesgl-

sia de Sant Gens.Plenssima, tant com en eldia anterior, encara que la crisi semblava ha-

ver redut el nombre despectadors, no ou

aix, amb aquest programa i intrprets comIlGiardino Armonico, amb el director i autista

Giovanni Antonini. En el segon dels concerts

es va interpretar: De Johann Sebastian Bach:

-El Concert de Brandenburg nm 6, en si bemoll ma-

jor per a dues violes da bracio, dues violesda gamba, violoncel, viol i clavicmbal

-El Concert de Brandenburg nm. 2 en a major,per a trompeta, auta dola, obo, vi-

ol, corda i baix continu. -El Concert de Bran-denburg nm. 4 en sol major per a viol, duesautes dolces, corda i baix continu.

-I la Suite en la menor, de Georg Phillipp Tele-mann, per a auta dola, corda i baix con-tinu.La retrobada amb il Giardino Armonicoal estival de msiques de Torroella, va ser un

plaer.

Lectura de contes de Pere Calders, al Mu-

seu de la Mediterrnia Els actors Joan Mas-

sotkleiner i Anna Orra, varen oerir una es-

plndida lectura de contes de Pere Calders,

al pati del Museu, en un acte celebrat com

a cloenda de les Nits dEstiu al Museu de la

Mediterrnia. Pere Calders, que va adoptar

una actitud compromesa des de molt jove,internat a un camp de concentraci des don

ug cap a Frana, es va exiliar a Mxic. La

seva novellaLombra de latzavaramostra la duraexperincia de lexili. Una vetllada inobli-

dable pels contes i pels que els han et reali-

tat amb la seva veu.


Montgr

Damien Guillon, contratenor i Eric Bel-

locq, llat, Flow my tears, canons per allat de John Dowland . Esglsia de Sant

Gens de Torroella Possiblement, la ne-

cessitat dexpressar amb paraules lamor,

va conduir lhome, ben aviat, a cantar-les. I

John Dowland(1563-1626) s qui ms pop-

ularitat va obtenir a Anglaterra, en la com-

posici de canons amoroses. I linters sin-

crementa, quan canta un contratenor, que

actualment sassimila a la veu emenina. El

rancs Damien Guillon va cantar quinze

canons, acompanyat al llat per Enric Bel-

locq, que va interpretar, intercalades, quatre

peces, tamb de Dowland, per a llat sol.

Un i laltre oren mol aplaudits.


Montgr

Laura Ruiz (clarinet), Christoph Berner

(piano) i Manderling Quartet Obres de

Brahms. Esglsia de Sant Gens de Torroella

El clarinet posseeix una personalitat nica en-

tre els instruments de vent, pot ser slid i pen-

etrant, o amanyagador, tendre i suggeridor, o

b dramtic. Johannes Brahms en va crear

obres en qu t una importncia cabdal. Va-ren interpretar-ne dues, per a clarinet i piano,

Laura Ruiz amb Christoph Berner al piano:

-LaSonata per a clarinet i piano en a menor opus 120 nm 1i-LaSonata per a clarinet i piano en mi bemoll major opus 120nm. 2, i Laura Ruiz amb Mandeling Quartet:-ElQuintet per a clarinet i quartet de corda en si menor op. 115,.s realment en obres daquesta magnitud

quan es demostra la qualitat de l instrumen-

tista, com va er Laura Ruiz Ferreres.


Montgr

Joaquin Achcarro, piano . Obres de

Montsalvatge, Mompou, Debussy i

Schumann. Esglsia de Sant Gens de Tor-

roella Joaquin Achcarro s un clssic del

nostre Festival!. Crec que un any sense el pia-

no dAchcarro no seria realment el del estival

de Torroella. En la primera part, va interpretar

dues obres de Xavier Montsalvatge, per com-

memorar el centenari del seu naixement:Sicil-iana,dedicada al mateix Achcarro, i laBerceusea la memria dOscar Espl. I de Frederich Mompou,

de qui es celebra el 25 aniversari de la seva

mort, laCan i dansa, nm. 12. I de Claude Debussy,quatre preludis, La puerta del vino, Ondine, GneralLavine-eccentric i Feux dartice. En la segona part,dedicada a Robert Schumann, va interpretar:

- Tema, Estudis I, II, III, IV, V. VI, VII, Apndix, Estudis VIII, IX,Apndix, i Estudis X, XI i XII. Com sempre, Joaquin

7/29/2019 69-setembre-2012

8/27


Achcarro, brillant, esplndid. I la seva gen-

erositat, com tantes vegades demostrada, el

va portar a interpretar quatre peces ora de

programa, pels orts aplaudiments del pblic

encantat amb la seva actuaci.

32 Festival de Msiques de Torroella deMontgr

Anna Als, mezzosoprano i Msi-

ca Florea, dirigida per Marek Stryncl

Obres de Teleman, Vivaldi, Zelenca i Hn-

del. Esglsia de Sant Gens de Torroella El

pblic reunit a Torroella va assistir al concert

en qu la cantant terrassenca Anna Als va

compartir protagonisme amb el vibrant con-

junt Musica Florea, dirigit pel violoncellista

Marek Stryncl. Va comenar amb lObertura en re

major, de Georg Philipp Telemann, interpretat

amb instruments dpoca. I la primera part es

va completar ambCessate, omai cessate, una canta-

ta dAntonio Vivaldi, en la qual Als va expres-

sar el lament dun amor contrariat. La segona

part del concert va comenar amb lobra de

Jan Dismas Zelenka, compositor txec del

barroc. Va prosseguir amb la cantata Unalmainnamoratta, de Hndel, en qu Anna Als va

tornar a seduir amb la seva veu. Va continuar

amb el concert dAntonio Vivaldi Il proteo o siail mondo al rovescio, i concloure ambPhoebe, umbras

pelle,una breu i esplendorosa ria de Zelen-

ka, que tamb va ser el bis, entremig dunsaplaudiments nals realment molt clids.


Montgr Julia Lezhnrva, soprano i Michael

Antonenko, piano. Obres de Schumann,

Rossini, Bellini, i Schubert. Esglsia de

Sant Gens de Torroella La soprano rus-

sa Julia Lezhneva, acompanyada al piano

per Michael Antonenko, va interpretar de

Schumann, dotze canons de Liederkreis,op.39.De Rossini,La regata veneciana.De Bellini,Marendo pur contentoiVaga Luna che inargenti (dArietti da cam-

era).I de Schubert,Impromptu en sol bemoll major op.90nm. 3, La pastorella, S328, An den Mond. D.193. op.57nm.

7, Nach und Trume D 827. Op43 nm. 2, Die Junge Nonne,

D 828, op. 43 nm. 1, Seligkeit. D 433, In Fruhling, D, 882 op.

101, nm. 1. Actuaci molt aplaudida pel pblic

assistent. La jove cantant va interpretar 3

peces ora de programa, de msica dperes

italianes, que permeteren demostrar la seva

escola, veu i musicalitat, en una edat enve-

jable de 23 anys.

LEstartit

Traslladen el material per al mantenimentdel ar de les illes Medes Sandra Bartomeus

nha supervisat loperatiu i sha interessat

pels treballs, que sallargaran ns a nals de

setembre. Aquesta actuaci entra en el pro-

grama de conservaci i manteniment de ars

i sinclou en les inversions de lEstat espanyol

a Catalunya. Tenen com a objectiu actual-

itzar els equipaments tcnics dalimentaci

solar, substituci dels lluminosos i control

remot dels sistemes. A ms, es aran eines

de manteniment a ledici. Un helicpter hatransportat el material des de la base Loran. L

antiga llanterna, que estava en uncionament

des de lany 1982, ser substituda per una de

molt ms gran, que es situar en una estruc-

tura 5 metres ms alta que lactual, per mil-

lorar la visibilitat dun dels ars ms singulars

de la Costa Brava.

Cantada dhavaneres a la Urbanitzaci

Mas Pinell Amb els Cantaires del Montgr i

amb el patrocini i lorganitzaci de la Associa-

ci de vens del Mas Pinell

Els agents del GEAS de la Gurdia Civil

van recuperar el cos de Michael Astor El

submarinista que havia quedat atrapat enuna cova submarina inexplorada a lEstar-

tit ou recuperat nalment. Els especialistes

despeleobusseig vinguts de diverses ciutats

de lEstat van er-se crrec de la missi,

extremadament complexa i arriscada

donades les caracterstiques de la cova. La

Gurdia Civil va atribuir la mort a una evident

imprudncia.

Cada dijous del ms dAgost, a les 10 h. Msi-

ca en viu a les Terrasses del Port de lEstartit

Organitza: Terrasses Port lEstartit

Activitats Esportives a lEstartit A la plaa

de la Llevantina:,. Aerbic i Pilates, ambmonitor.

Balls populars per a tothom. Country, Roc-

cknroll, Zumba... Els dies 3 i 17 dagost, a

la plaa de la Llevantina. Organitza lAjuntam-

ent de Torroella de Montgr - rea de Turisme.

Localitzen el submarinista desaparegut

a les Medes El cos dlex Lorente, bileg

mar i tcnic del Parc del Montgr, va ser lo-

calitzat per la Gurdia Civil al mat segent a

la seva desaparici, a la zona del Tasc PetitLa seva desaparici es va produir pels volts de

dos quarts de nou de la nit de dilluns. Anava

acompanyat duna altra persona en una em-

barcaci. Els ets es van desencadenar quan

laleta de lacompanyant, va caure al ons de

laigua. El bileg no va dubtar a llanar-se,

ja que la prounditat a lindret no supera els

20 metres, a pulm lliure i sense ploms. No

obstant, al tornar a lembarcaci, va perdre el

coneixement i es va ensorrar denitivament.

Espectacle Inantil: Amb 3 de Riure? A les 7del vespre, davant de lOcina de Turisme de

lEstartit, lAjuntament de Torroella de Mont-

gr - rea de Turisme, va organitzar una vetl-

lada inantil que respon al nom de. Amb 3 de

Riure? .Per als ms petits de la colla.

Projecci de pellcules i ons mar del Fes-

tival Mundial de la Imatge Submarina de

Marsella. A la Plaa de la Llevantina de lEs-

tartit

Audici de Sardanes. Amb la cobla La prin-

cipal de Banyoles.A la plaa de lEsglsia delEstartit

Concert de cant Coral amb els Passerells

A la Plaa de la Llevantina. Organitzada per

lrea de Turisme

Festa Concert Chill out A la Platja! Or-

ganitzada pels Ducs del Foc, Els Grallers del

Montgr i els Amics dels Gegants

Fira dartesania mediterrnia. A la Plaa de

lEsglsia i al Passeig Martim

Projecci de pellcules del ons mar. Del

Festival MIMA12 A les 10 del vespre.A laPlaa de la Llevantina de lEstartit

Concert de la Big-Band, de lEscola Munic-

ipal de Msica. A la plaa de lEsglsia de

lEstartit

Cinema al carrer

Projecci de la pellcula .El gat amb Botes.A

la Plaa de la Llevantina de lEstartit

Vint anys de caganers a lEstartit. Vint anys

de caganers-Anna Maria Pla , Sn 240 els cagan-

ers a lexposici que va inaugurar-se a la saladactes del Consell Municipal de lEstartit. La

mostra, com ens t acostumats Anna Maria

Pla, aplega dierents gures coneccionades

per la ceramista, en les dues ltimes dcades.

Romandr oberta ns al dia 3 de setembre.

Una visita recomanada.

Concert amb LOrquestra de Cambra de

lEmpord. A lEsglsia de Santa Anna de

lEstartit.Sota la direcci de Carles Coll. Va

interpretar Les Quatre Estacions, dAntonio

Vivaldi, amb lxit que aquesta orquestra ens

te acostumats.CONTEXT CATALUNYA

El Govern es planta i Mas-Colell no va a

Madrid: es proposava anar a una reuni amb

decisions unilaterals ja aprovades per la ma-

7/29/2019 69-setembre-2012

9/27


joria que t el PP.

El President Mas, no anir a la mani-

estacidel 11 de setembre.

5.023 milions es solliciten al ons de li-

quiditat, per er ront als venciments deldeute.

El claustre de Palams es una rec-

reaci:Sense unanimitat en aquestresultat.

129 Municipis Catalans en Alerta pel ort

risc dincendis.

El preu del carburant al nivell Mxim

aquest estiu.

SIncrementa el turisme estranger, ort

increment de rancesos i alemanys, que han

deixar danar a Grcia.

CONTEXT ESPANYA

Andalusia es suma a la rebelli de Catalu-

nya:i Canries i Astries rebutgen la unilater-

alitat imposada.

Rescat Tou:el Govern espanyol busca la in-

tervenci del Banc Europeu sense demanar

un rescat.

Assalt als spers andalusos. Tensi pels

robatoris.

Jocs Olmpics: obtingudes 18 med-

alles, tres dor. Les dues terceres partaconseguides per lesport emen i am-

plis resultats de la participaci catalana.

Es Mant el subsidi de 400 :amb enduri-

ment condicions pel seu cobrament que pot

arribar a 450, amb el mateix pressupost an-

terior.

Maria Dolores de Cospedal insta a Cata-

lunya a no er xantatges nacionalistes. Des deCatalunya:El PP s una fbrica de fer independen-tistes.

I Soraya Senz de Santamaria diu a Artur

Mas, que es centri en les coses del menjar

Rajoy abordar amb Mas el pacte scal el

20 de setembre.

Pas Basc i Galcia: eleccions anticipades el

proper 10 dOctubre.

Morositat record a la banca: la Banca

suporta un ort increment de la morositatdels seus clients mentre esperen la injecci

deectiu des de Brusselles

Picabaralla entre ministres econmics del

Govern. Entre Hisenda i Industria. Soraya

Senz de Santamaria, en crida latenci.

CONTEXT EUROPA

La recessi al Sud dEuropa comena a

castigar leconomia Alemanya. Els ajustos

duen a Europa a una segona recessi.

Els jocs Olmpics a Londres: ja sonhistria. Han aconseguit entusiasmar ns i

tot als mateixos britnics.Sacomiaden amb

44 records del mn.

El Ministre dEconomia Guindos; demana

al Banc Central Europeu que compri deute

sense lmits. Per el Bundesbank alemany en

rereda lexpectativa.

El Financial Times publica Espanya: autonomia

sota el foc,explica que Catalunya suporta undcit scal de 18.000 milions

Rssia: les tres noies Pussy Riot, condem-

nades a dos anys de pres per una oraci

contra Putin.

Londres: Assange, que ha demanat asil alambaixada dEquador a Londres, denncia

un intent dassalt a lambaixada, i acusa a

Obama duna caa de bruixes.

Noruega: Breivik, assass de 77 persones,

declarat no boig i condemnat a 21 any am-

pliables.Els complir en una cella de 24 m2.

CONTEXT MN

Sria: El rais Baixar el Alep, declara que elutur del poble est en la batalla amb els

rebels a Alep. La ONU acusa de crims de

guerra tant al govern com als revoltats.

El vehicle espacial Curiosity: s ja a Mart i

comena a enviar imatges.

EgipteEl president Mursi a valer lautoritat civil

sobre els militars;i acumula poder.

7/29/2019 69-setembre-2012

10/27


Qui no sap escriure encatal? (26)Per Jaume Bassa

Regla 22 (2) - Lletres i grups de lletres

Consonants (continuaci)C-, Q, K

1-1 C (Ce)Els que han anat a lescolaen castell(que s a qui sadrecenbsicament aquestes Regles), saben que la lletraCdavanta, o,uoconsonantsona dierent que davante, i. Passa el mateixencatal: camisa, viscs, escull, clau, ... (so deK) cntim, cirera, tercer, nociva, ... (so deS sorda)Recordem de la Regla 2 (setembre 2010) queSsonora s el so de: casa, nosa, ...

S sordas el so de: sabata, pansa, tassa, cabs,...No cal dir que laCdavante, it el so ben dierent en catal oen castell: cntimocimenten catal sonen igual quesntimosi-ment.

(el so de laCcastellana, per ex. decntimo,en catalno ex-isteix, aix, quan es diu PSC sha de pronunciar PE-ESSA-CE)

En catal, a ms, molts mots acaben en C: amic, almanac, pnic, bec, cec, nec,manyac, bonic, sdic, ...observem que molts dels seus derivats prenen oGoQ:amiga, amigues, cega, manyaga, ... boniques, sdiques,

...El grup de dues lletres (dgra) CH castell, en catal no ex-isteix.Alguns mots ambCHen castell tenen dues possibles versionsen catal:1) amb unaX:xocolata, xoc, xacra, ...etc.2) amb el dgraTX:cotxe, despatx, batxillerat, ...etc.El so de laXcatalana s comSHen angls,en castell no ex-isteix.Sn reqents les combinacions:clicr: clau, aclamar, crema,ocre, ...

1.2 (Ce trencada)En catal usem tamb laamb el so deSsordadavanta, o, u.Un bon exemple el tenim en el cas del verbcaar: jocao, tucaces, ellcaa, nosaltrescacem, ...Al nal duna paraula, amb so deS sorda, tant es pot presen-tarcomS:

capa, esor, estru, ... cabs, tros, cams, ...i al mig de la paraula, amb so deS sorda,hi ha mots amb oambSS: exemple:maa(eina per picar), massa(quan vol diren excs)

noms es presenta al comenament de paraula en casosmolt especials:a(vol diraqu, a i llavol diraqu i all)(a Torroella, vora el Ter, tenim Deveses de a i Deveses deLla)o(vol dirall, usat de vegades com a substitut dellocastell)No hi ha una regla xa per determinar quan cal escriure, SS o S(saprn amb la prctica de la lectura i lescriptura): amb:maa, pua, capa, refor, ...ambSS:tassa, massa, mosso, ...ambS:nas, embars, tros, ...En tot cas, per, s que cal saber que: mai davant E , Iels derivats de paraules amb una S, es an amb una o duesS, mai amb C o . Exemples: nas-nasal-nassos, tros-tros-sos-destrossarels derivats de paraules amb C o , es an amb C o b , maiamb So SS. Exemples: lla-llaos-llacet, capa-capaos-ca-pacitatJa sabem per que:- en plurals i terminacions dels verbs sempre hi va S(mai niSS!): cadenes, aguts, cireres, estimes, vinguessis, ...

(plural decos, gos, abs,...:cossos, gossos, abusos,...)- el grupSSnoms va entre vocals, mai al comenament o nalde paraula:assotar, cabassa, pallissa, matusser, ...

2. Q (Cu)Quan sha descriure el so deKdavante, ical usar laQ(que va acompanyada de lauormant el dgraQU) querella, qu, qui, qumica, ...Ja sabem que en aquests casos launo es pronuncia.Per laus que es pronuncia quan sQdavant dea, o: quatre, pasqual, quan, quant, qurum, quo-

ta, iniqua, ...i cal la diresi per pronunciar lauquan laQva davante, i: qesti, delinqent, ... (atenci: es diudelinquir,nodelinqir).La Q no es presenta mai sense la u en paraules catalanesgenunes.(ho a excepcionalment si el mot procedeix daltres llenges:lemir deQatar, la dinastia xinesaQing, lartqin, ...).

3. K (Ca)LaKen catal susa molt poc: kiser, khan, krie, kirsch, kurd, olklore, rock, ...(alerta: cal escriure quilo, quilmetre, encara que abreu-jat:Kg, Km).

RECORDEU QUE EL MILLOR MESTRES LLEGIR SOVINT

7/29/2019 69-setembre-2012

11/27


El Baix EmpordPer Joan Surroca I Sens

He viatjat pel Baix Empord durant trenta dies i aix mha per-ms mirar-lo de manera ben dierent de quan he vist el pai-satge o un venat amb presses. Lavantatge del meu recentviatge per la nostra comarca s que lhe et darrere una cadira

de rodes, manera ideal per anar a poc a poc i descobrir detallsque solament la calma a visibles. Ha estat un viatge pel BaixEmpord a pas de process, utilitzant una expressi de JoanPericot quan observava els carrers de la nostra vila lentament.

La comarca del Baix Empord sembla dissenyada expressa-ment per jugar-hi a cuit i amagar. Les ondulacions del paisatgeens permeten imaginar-nos una juganera diversi de qui trobaa qui darrere cada pujolet. La ragmentaci del territori deter-mina una geograa ben dierent daquesta espcie destany te-rrcola que s lAlt Empord. A cada cim, un campanar, amb ungrupet de cases que lenvolten. Quan sha aconseguit lequilibri

entre els residents autctons i els de segona residncia, s elms proper a un daquests paradisos que es descobreixen pelmn. Per ull! No deixem de conixer el nostre, assequible igeners a lhora de er-nos passar bones hores de viatge.

No em pregunteu qu s el ms esplndid de la comarca. Elstrenta i escaig de municipis i molts ms pobles, venats i masosconserven un equilibri envejable: La Bisbal, Palarugell, Pala-ms, Sant Felu i Torroella comparteixen la capitalitat. Tot i quela primera exerceix de capital ocial, les cinc sn capaleresque reparteixen joc. El viatger pot preparar la visita tal comDu mana perqu la literatura s abundant i s cil consultarguies de tota mena. Deixeu-me dir, per, que mha emocionatpassejant-me per Gualta, poble matern on vaig gaudir diesdinantesa entranyables i posteriors estades sovintejades. Noobstant aix, la visita turstica ha estat una altra cosa perqumha perms rememorar, passar com una pellcula, els abun-dants records acumulats durant tota una vida.

Em a una certa vergonya conessar que hi ha indrets quemeren desconeguts, com linteressant carrer del Call de LaBisbal, racons de les Gavarres, la vista des de Sant Iscle o eltrajecte des del Puig Vilar de Fontanilles a la Font Pasquala deGualta. Tot ha valgut la pena: la ora, les platges i els camins ru-rals. Com sempre, per, per damunt de tot aprecio la gent delspobles que ens han vingut a trobar per establir conversa. Noha estat necessari parar-los cap esquer per entrar en el desitjatcontacte que ructica les vides. Us recomano aquest viatgeque pot ser el ms meravells de la vostra vida.

Els senyors dUllPer Merc PagsBiograa

Si el mes dagost vaig escriure sobre un pastor dUll, avui in-

tentar er-ho sobre els senyors dUll, els que vaig conixer.

Escriur el que en recordo, s clar, perqu... ja a tants anys!

Hi havia la senyora Balbina Garangou i Bosch, casada amb el

Sr Jernimo Pujol, un prestigis advocat de Girona vidu. La

Sra. Balbina tenia 28 anys quan es va casar amb el Sr. Pujol, el

qual possea propietats en dierents pobles de la comarca, com

ara Ull. Recordo molt la seva casa, per durant tota la vida

jo noms hi he vist els masovers. Era una casalot gran, amb

jard i hort i un gran saareig que ja no servia, per que era ple

daigua neta amb peixos. El pis i el terrat eren esplndids, com

ho solien ser aquestes cases dabans. Als baixos, tot era per al

bestiar i per a magatzem. Tenien moltes vaques i un gran camp

davant la casa que en diem la closa de Can Quintana. Estava

sembrat dherba per al bestiar: les oques hi pasturaven tot el

dia, i les vaques, noms a la tarda i cap al tard, quan ja no eia

calor. Quan no hi havia bestiar, la mainada hi anvem a jugar,

i que b que ens ho passvem ent capgirells a lherba res-

ca! Per havem danar en compte, perqu de tant en tant enstrobvem alguna tia aqu i all. Coneixia b la casa i els seus

estadants perqu cada dia hi anava a buscar la llet. Eren vens

dels meus avis. Avui, el carrer on vivien porta el nom daquest

senyor, Jernimo Pujol. El Sr. Pujol va comprar per a la Sra. Bal-

bina, la seva esposa, una bonica torre a la part ms alta del po-

ble, on passaven moltes temporades. Aquest senyor va morir

molt jove, als 56 anys. La Sra. Balbina ja no es va moure ms del

poble, i tothom coneixia Ca la Sra. Balbina i la seva torre.

El senyor De Llobet i de Foix vivia a Barcelona, per passava

els estius a Ull amb la seva amlia: la seva senyora i dos lls.Vivien al mas Blanc, del qual eren propietaris. El mas comptava

amb unes quantes vessanes de regadiu que el Sr. De Llobet

tenia arrendades a gent del poble. El seu procurador era el Sr.

Font, ve del poble, i uns masovers es eien crrec del mas i

7/29/2019 69-setembre-2012

12/27


tenien cura de la bonica casa destil colonial dels senyors,

adossada al mateix mas. Aquests mas s molt conegut i

gaudeix duna vista privilegiada sobre la plana dUll. Els

masovers conreaven unes quantes vessanes de terreny i

criaven bestiar. Era un mas que generava molta eina. Jo

coneixia b els lls dels masovers, que tenien la meva

edat, i hi anava a jugar sempre que podia. Recordo sobre-

tot una pineda del costat del mas, on iem realitat totes

les nostres antasies a travs dels jocs: hi jugvem a er la

guerra, a abricar-nos cases antstiques, a mistri...

Aquests eren els senyors dUll. Gaireb mai altaven a

missa els dies estius, on disposaven dun banc propi, o si-

gui que si els volem veure ja sabem on dirigir la mirada.

Els senyors De Llobet arribaven davant de lesglsia amb

una tartana que els masovers procuraven que os ben

neta, amb el cavall ben enllustrat. Anaven molt mudats,

de diumenge. La senyora Balbina, vestida tota de negre,

amb la bonica mantellina de blonda agaada als cabells

amb una agulla, venia a peu des de la seva torre perqu

lesglsia li quedava molt a prop.

El 1944, el senyor De Llobet i la senyora Balbina van apa-

drinar els nois i les noies dUll que aquell any rebem la

Conrmaci. Va ociar la cerimnia el Sr. Cartany, bisbe

de Girona. Nosaltres, els nois i les noies que havem de ser

conrmats, no havem vist mai un bisbe ni havem assistit

mai a un acte com aquell, i ens iem mil preguntes sobre

el personatge, la cerimnia i el seu signicat. La presncia

del bisbe, vestit especialment per a locasi, ens va impac-

tar, amb el roquet de color blanc a sobre de la sotana; el

cap ornamentat amb la mitra, aquell barret alt que simbo-

litza que ell s el cap del poble de Du; el bcul, un bast

llarg que ens recorda que el bisbe s el pastor de la dicesi;

lanell, signe de delitat i amor per a lesglsia; la creu pec-

toral, que penja sobre el pit agaada a una cadena a vol-

tant del coll. Nosaltres allucinvem, la solemnitat de lacte

imposava, sobretot pels cants en llat, que no sabem qudeien, ni qu demanaven. Sort que convem plenament

amb la gent tan important que ens rodejava!

Daquest esdeveniment, no en recordo gaire res ms, tot

i que no ens van altar les explicacions del signicat de la

Conrmaci: el copet que dna el bisbe a la cara dels qui

la reben representa que els inon valentia per arontar els

camins de la vida.

Com veieu, tot i que Ull era un poble petit, tamb hi te-

nem els que tothom coneixia com els senyors el poble.

La Maternitat dElna, una llum

desperana a lexili del 39Per Cristina Ruf

LAssumpta Montell s historiadora, especialitzada en histriacontempornia perqu segons ella la toquem amb els dits.

Li agraden les histries menudes de persones annimes,dherois que no surten als manuals. El seu llibre preerit s ElsQuatre genets de lApocalipsi de Lawrence Durrell, la seva pelis Roma ciutat oberta i el seu viatge s Itaca.

Porta tres blogs per Internet, un dels quals es diu Sentimentsa or de pell. Si hi entrem de seguida trobem la sensibilitat delAssumpta com a marca de la casa. All veiem com La Mater-nitat dElna, el seu gran xit com a historiadora i escriptora, hatingut una continutat en aquest blog: trobades dElnes un copcada dos anys, visites guiades a l edici de la Maternitat dElna,manuals per instituts i sobretot una comunicaci estreta ambtots els lectors i lectores de la seva obra.

Segons lAssumpta amb La maternitat dElna, bressol dels exi-liats va voler escriure sobre la poca importncia que es donavaa lexistncia de les dones, al seu dolor, als seus patiment i, en-cara pitjor, a les embarassades enmig de la crua guerra. Segonsella el patiment s estril i va decidir explicar-lo.

Daltra banda va escriure Elisabeth Eidenbenz on ha volgutexplicar la valentia duna dona que, grcies a la seva orai solidaritat innates, va poder salvar moltes vides de mares inadons, tot i les circumstncies del moment. Una dona, se-gons lAssumpta, de carcter red, de mirada brillant i intensa,que et orada. Seriosa, seca, prctica, per tossuda, capa demostrar tendresa amb els nens, per que mai va verbalitzar lesseves emocions. LAssumpta va poder conixer-la i grcies a la

seva comuna aci a la msica clssica va poder aconseguirprou eeling com per escriure el llibre de tota la seva histria.

Reivindicant el seu oci i vivint dhistoriadora, lAssumpta haescrit altres treballs sobre la nostra histria: El set cami, Pa,crosta i molla i Contrabandistes de la llibertat i properamentpublicar El silenci dels telers. I s que lAssumpta ho diu moltclar, es tracta dintentar viure amb el que tens i no dintentarviure amb el que no tens.

El passat divendres dia 17 dagost lAssumpta ens va regalarun relat impactant i emotiu, ple de respecte i honestedat. Lesseves paraules clares i ranques ens van portar a l'any 39 se-guint les petjades dures i plenes de silenci dels exiliats, es no-

tava que hi havia hagut un treball intens i detallat al darrere,sempre amb testimonis, sempre amb respecte i sempre ambels sentiments a or de pell. Donem les grcies a lAssumptaper ensenyar-nos la seva eina i sobretot per ensenyar-nos la"petita" histria, que en denitiva s la histria ms gran per-qu s la que ens s ms propera i ens implica a tots.

7/29/2019 69-setembre-2012

13/27


Se'ns estan venent el TerPer Albert Llauss I Pascual

El passat mes d'abril vaig publicar a l'Emporion un article de-

dicat a les perspectives de privatitzaci que aectaven AigesTer-Llobregat.

En aquell escrit s'argumentava com la directiva marc de l'aiguaexigeix una gesti integral d'aquest recurs bsic, des de la qua-litat dels rius, passant per la potabilitzaci i abastament, i aca-bant pel sanejament. Tamb s'exposava com la privatitzaci dela companyia pblica podria suposar l'augment de la acturade l'aigua per tal d'engruixir els benecis dels nous propietaris,no s'invertiria en millores ambientals i s'allunyava la ciutadaniade la presa de decisions en relaci a l'aigua.

Si b l'impacte sobre el preu i sobre el medi ambient el perce-brem la gran majoria de catalans i catalanes, l'impacte relacio-nat amb la governana de l'aigua es perla com una amenaaparticularment perjudicial als pobles del Ter. A mesura que esvan desgranant i ltrant els detalls de l'operaci de privatitza-ci, es va revelant com de negativa pot ser l'operaci per laconca del Ter, i particularment pel Baix Ter, amb abundants re-gadius. Concretament, l'acord preveu la concessi del serveide potabilitzaci i abastament en alta ns l'any 2061. El preude l'intercanvi seria de vora 1.000 milions, dels quals 400 in-gressarien a les arques pbliques de manera immediata. Al-

guns analistes estimen que el valor real de la companyia s de1.400 milions, per ja se sap que quan es ven amb urgncia espot acabar malvenent. Els inversors interessats han demanat,per contra, que la Generalitat rebaixi el preu de la concessi.D'altra banda, el govern oereix l'empresa sanejada, s a dir,assumint els deutes derivats de les millores i inraestructuresrealitzades aquests darrers anys. En relaci al Ter, el govern jaha declarat que no t intenci de respectar el comproms pelTer que preveia la disminuci progressiva de les derivacionsd'aigua, majoritriament cap a les comarques de Barcelona. Siel comproms preveia que el 2015 es podria derivar un mximde 115 hm3, amb les noves condicions la companyia privada

podr extreure de la conca ns a 166 hm3 anuals, ns queacabi la concessi d'aqu 50 anys. Si a aquest et li aegim lesprevisions de reducci de cabal associat als eectes del canviclimtic, la situaci pel Ter pot ser en el utur ms que com-plicada. El govern s'ha comproms, aix s, a complir amb el

cabal ecolgic, que a anys que no es respecta. No ha dit res, encanvi, dels cabals destinats als regadius.

Ms enll de l'agreujament de l'histric greuge que pateix elTer en base a aquest transvasament massiu, i del seu allarga-

ment en el temps ns prcticament la perpetutat (ja veiemcom es van allargant les concessions a autopistes), s particu-larment greu l'aspecte social de la iniciativa. Mentre l'empresaestigui en mans pbliques, s'ha de regir per uns objectius degesti basats en les obligacions del govern vers els ciutadans.Entre altres, aquests inclouen el b general i la bona qualitatambiental. En mans privades, la prioritat s el beneci per alsinversors, i aquests, mentre estiguin en la legalitat, no han derespondre davant la societat ni el medi ambient. Si ns aquestmoment, com a mnim, sabem que la mobilitzaci ciutadanapodia induir canvis i millores en la gesti de la conca del Ter,

amb la nova conguraci els governants no tindran cap res-ponsabilitat vers la ciutadania, aquesta perd la veu i la possibi-litat de reclamar els drets.

Ara a quatre anys, en una situaci d'extrema sequera, la socie-tat gironina es va mobilitzar en massa, des d'una multitud desectors (pagesia, administracions locals, ecologistes, etc.) perdeensar el Ter i el retorn del seu cabal a la conca. El lema eraNecessitem laigua, deensem el Ter i les reclamacions trans-cendien l'eventual situaci d'urgncia i aspiraven a canviar elmodel de gesti de la conca. En bona mesura, va ser resultatd'aquesta pressi que el govern es compromets amb el re-

torn de cabals a mitj termini. En part aquest comproms, i enpart les pluges que van alleujar la sequera, van permetre lanormalitzaci de la situaci i que la lluita caigus en la prc-tica extinci. Des de llavors, les administracions han avanatmolt poc en la concreci de mesures que permetessin el com-pliment dels compromisos. En aquest moment, sense unasequera tan greu, el canvi que s'ha posat sobre la taula com-promet l'aigua del riu per un utur a llarg termini, i elimina lapossibilitat que la iniciativa popular pugui ni tan sols reclamarres. s un moment histric. Si es tira endavant la privatitzacid'Aiges Ter-Llobregat el que s'est venent s la seva aigua, el

utur de molts, i ns i tot el seu dret a tenir-hi veu, i per tant arebellar-s'hi en contra.

En una situaci similar, davant la possibilitat de privatitzarl'aigua en un moment de crisi econmica, ara a poc ms d'unany, Itlia va organitzar un reerndum per preguntar, entred'altres qestions, si la societat acceptava aquesta mesura.Va votar un 57% de la ciutadania, i un 96% dels votants vanmostrar-se en contra de la privatitzaci. Paris va privatitzarl'abastament d'aigua el 1984, el 2010 el va remunicipalitzar, iva poder abaixar el cost de la actura. Aquests dies s'escriu lahistria hidrulica de Catalunya, i particularment la del Ter.

Mereixem, primer, un reerndum sobre la privatitzacid'Aiges Ter-Llobregat, i desprs, un autntic dileg per solu-cionar la situaci del riu Ter.

7/29/2019 69-setembre-2012

14/27


El somni: una obra mestra

medieval de Bernat Metge

(Barcelona, 1348-1413)Per Adri Arboix

Bernat Metge s considerat pels experts com el millor prosista

catal dels segle XIV i un dels ms grans escriptors de tota la

literatura medieval.

Duna slida ormaci acadmica i dun exhaustiu coneixement

de la cultura grecollatina i judeocristiana, i tamb de Petrarca i

Boccaccio, sobresurt de la seva producci literria El somni, una

obra mestra medieval, enllestida lany 1398, complexa i singu-lar -tal com ho remarca Alba Dedeu, escriptora que nha et una

til i adequada edici actualitzada-que s capa delevar-se

ns a les idees losques ms transcendents i tamb mirar

de prop i amb humor els aspectes ms prosaics de la vida quo-

tidiana. No ha destranyar-nos, per tant, que la magna empresa

instituda per Francesc Camb a principis del segle passat amb

lobjectiu de recuperar per a la llengua catalana la saviesa cls-

sica grecollatina, ports el nom de Fundaci Bernat Metge.

Alba Dedeu ens recorda textualment que El somni conserva, sis

segles desprs, tota la capacitat de sorprendrens i de divertir-

nos. Com a totes les grans obres clssiques, que sn universals

i no perden mai ni el seu inters ni la seva vigncia, tamb hi

podem trobar sentncies i mximes que no deixen indierent

i indueixen i estimulen a proposar una necessria i saludable

reexi. Navancem un tast.

No hi ha res al mn que no es torni dicil, o gaireb impossible, quan no ho volem er

Discutint i rumiant b les coses s quan se narriba a tenir un coneixement veritable-ment pround

Lnima s inclinable cap al b i cap al mal

Morir s una cosa natural, com nixer, menjar i beure, suar, dormir o vetllar, tenir set o

am, i altres coses semblants. I una cosa natural no pot ser per si mateixa ni dolenta ni

temible, encara que els homes de vegades pensin que ho s. No ha nascut ning que no

hagi mort, ni ha mort ning que no hagus nascut. s que cal que en em un rebombori

tan gran, duna cosa que veiem cada dia? I s que ens serveix dalguna cosa, tmer allque no podem evitar?

Qualsevol elecci eta sota pressi s nulla per disposici de dret

Un bon metge no actua pensant en el plaer del pacient, sin en la seva salut

No s un b all que, una vegada ho hem aconseguit, ens fa viure

angoixats i de sobte ens abandona

en les elicitats mundanes no hi ha cap b, sin tan sols laparena, i que, si hi ha

algun b, noms consisteix a acontentar-se amb all que es t

Lloar-se a si mateix, si Aristtil tenia ra, s una cosa molt rvola de er

el que has et s com voler endolcir el mar amb una una de sucre

-Tant me a que parlis o que callis u Tirsies-, sempre que no vulguis deensar coses

contrries a la veritat

perqu una dona bondadosa no t preu

Desprs aran ostentaci del seu cos, brut per dins de vici, i bell per ora grcies alsvestits sumptuosos

ocupat ara, de les teves coses no vull dir, per, daquelles mundanes ni temporals,

sin de les espirituals, les que perduren-, i sobretot de ser millor i de conixer-te a tu

mateix

Bibliograa

1. Bernat Metge. El somni. Versi dAlba Dedeu. Tast de Cls-

sics. Editorial Barcino,2012.

2. la ST Sampol G. La ploma de jonc. Antologia de la liter-

atura catalana medieval (segles XIII-XIV). Ensiola editori-

al. Muro (Illes Balears) 2011, pp 186-198.

7/29/2019 69-setembre-2012

15/27


La modifcaci de la Llei deCostes. Retorn a la cultura del

totxo?Per Jordi Bellapart

El passat 13 de juliol el Consell de Ministres que conorma elgovern del PP que, com ja sabem, pel sol et de tenir majoriaabsoluta a les cambres de Madrid t la ora jurdica, encaraque aix no vulgui dir justa, per er i deser lleis sense consen-suar i sense que la resta de les cambres puguin aturar-les, vaestudiar lavantprojecte de Llei de Protecci i s Sostenible delLitoral i la modicaci de la Llei de Costes de 1988, a propostadel Ministeri dAgricultura, Alimentaci i Medi Ambient.

s curis que, en el moment en qu vivim, es dna la para-doxa que mai com ara no shavia tingut tant coneixement isensibilitzaci sobre el paisatge i per altra banda i per contrast,

mai aquest havia estat tant devastat. Des de lany 1988, la lleique regula les costes espanyoles (encara vigent) s una lleimolt proteccionista. Potser en algun punt s poc realista, ambaectacions de dicil aplicaci, per en el seu conjunt es potentreveure una voluntat del legislador per protegir el preuatespai de les costes de la pennsula i les illes, i els resultats hanestat, en molts casos, molt positius.

La nova llei que sens proposa a sospitar tot el contrari: prorro-ga les concessions per al immobles situats en el domini pblicmartim terrestre ns a perodes llargussims i no noms espodran mantenir ns el 2093, sin que podran ser objecte decompravenda. Exclou nuclis de poblaci arran de mar, del do-

mini pblic, i entre daltres, possibilita la desaectaci daquellsterrenys en domini pblic que estiguin degradats i que es pu-guin dedicar a activitats econmiques en haver perdut, no ses-pecica segons quin criteri, les seves caracterstiques naturals.s a dir que noms cal degradar un espai natural o aconseguirque un espai natural prviament, legalment o illegalmentdegradat, sigui reconegut com un espai que ha perdut lesseves caracterstiques naturals, perqu aquest pugui tornar-sea posar en valor amb operacions urbanstiques especulatives.

Diuen que lhome s l nic animal que ensopega dues vegadesamb la mateixa pedra. Costa de creure que desprs de lex-perincia de la neasta bombolla immobiliria que ens haportat a la crisi en qu estem immersos, encara sens vulguiacilitat el retorn cap a la cultura del totxo, amb activitats quepodem pensar superades.

El municipi de Torroella de Montgr t uns 16 km de costa. Unapart s rocallosa: la costa abrupta del Montgr, des de Mont-

g ns al Molinet. Ara, tot aquest conjunt est protegit coma Parc Natural i en estat totalment verge. Encara que va haverde superar, durant la segona meitat dels anys seixanta, els in-tents de promoure un magne projecte durbanitzaci, des delCap de la Barra ns a la cala Ferriol, ens atrevim a pensar que

la salvaguarda daquest espai est garantit. Dicilment es po-dr proposar mai com un espai que ha perdut les seves carac-terstiques naturals.

La resta de la costa, des de lEstartit ns a la Gola i des de laGola ns a les Basses den Coll a l altra banda del Ter, constitue-ix una llarga platja, amb molts i diversos valors ecolgics ipaisatgstics: aiguamolls, dunes litorals, espcies protegidescom el petit peix artet, antigues closes. Per aquesta zona haestat i podria tornar a ser cilment vulnerable als interessosurbanstics. Una part daquest territori que considerem actual-ment salvat, podria tornar-se posar en valor si ocialment esconsiders degradat i conseqentment reconegut com espai

que ha perdut les seves caracterstiques naturals.s ben coneguda la controvrsia que hi ha hagut sobre aques-ta zona, La Pletera. Lany 1978, lAjuntament va aprovar inicial-ment la viabilitat dun pla parcial mastodntic, amb capacitatper unes 20.000 persones. Sensatament va ser susps per laComissi Provincial dUrbanisme el 5 dabril de 1979, a lesperaque entrs el nou ajuntament democrtic i es redacts un nouPla General dOrdenaci Urbana.

El mes de mar de lany 1983, va quedar denitivament apro-vat aquest nou pla general que protegia tota la lnia costaneraarran de platja ns a uns cent metres cap a linterior i proposa-va un sector com a Urbanitzable No Programat a la zona de laPletera amb una capacitat molt reduda respecte al primer pro-jecte i Costes situava la Lnia Martima Terrestre (LMT) davantdaquesta zona urbanitzable. Daquest projecte noms sen vaer eectiva una primera ase, encara que les obres durban-itzaci es varen realitzar en la seva totalitat.

Lany 2002, es va aprovar un nou Pla General que dacord ambel Departament de Costes va proposar leliminaci de la partde la urbanitzaci que no shavia executat i donava a aqueststerrenys el qualicatiu de No Urbanitzables. Costas va situar laLMT al darrera daquesta zona i lEstat agaava el compromsdexpropiar aquests terrenys, cosa que encara no ha et. Aix,

una situaci que es podia considerar consolidada, queda pre-cria, ja que hi podrien haver arguments per tornar a consider-ar aquests terrenys ora de la consideraci de domini pblic sies retorns la LMT a la seva situaci anterior.

La nova Llei de Costes a pensar una vegada ms en la claravoluntat del govern del PP de laminar la cosa pblica. La ideade protecci del paisatge i dels espais naturals garantint eldret de poder gaudir-ne les generacions utures, aix com les-tratgia de cercar un turisme respectus que posa en valoraquestes propostes i que pensvem ortament arrelada en elnostre pas, trontolla de nou.

El et que tots aquests espais ormin part del Parc Natural

del Montgr i Les Illes Medes, semblaria que hauria de garan-tir aquesta protecci, per daix la proposta de Llei no endiu res i els possibles drets adquirits dels antics propietarisdaquests terrenys podrien obrir exigncies de compensacionseconmiques de resultats imprevisibles.

7/29/2019 69-setembre-2012

16/27


Medalles delMontgr 2012Per Santi Sat

LAjuntament de Torroella de Montgr, haguardonat amb les Medalles del Montgr2012 en Cels Sais i Ballester, Critas delBaix Ter i el Club Nutic Estartit. Guard

que des de lany 1986 sha entregat anyrere any per la Festa Major de Torroellade Montgr com a distintiu mxim dereconeixement per les persones o en-titats que han sobresortit en la vida delnostre municipi.

En nom dEmporion, he comentat ambells tal distinci i ruit daquestes con-verses han sorgit aquests tres escrits quesegueixen.

Medalla del Montgr 2012 aCels Sais Ballester

En Cels Sais Ballester ha estat guardonatamb la medalla del Montgr. Enhorabo-na!

Si aquesta medalla ha de ser un reconeix-ement per a aquelles persones o entitatsque han et de la seva vida una constantdedicaci a Torroella i a la seva gent,benvinguda sigui, per potser s un xictardana.

El que segueix s el resum duna xerradamantinguda amb ell una tarda calorosadagost, juntament amb els records per-sonals que en guardo.

Va nixer a 84 anys al carrer del Carmede la nostra vila. s i es sent plenamenttorroellenc.

s aqu on ha desenvolupat tota la sevavida laboral, que va acabar a quasi vintanys, sempre en el sector de la banca i les

caixes destalvi: Als 14 anys daprenental Banc Hispano Colonial, sense sou nsquatre mesos desprs (100 pessetes,0.60 al mes). Es treballava tota la set-mana, de dilluns a dissabte, mati i tarda.L ocina estava en el local que s ac-tualment la botiga Theica, al carrer deSant Agust. Desprs, lany 1948/49, es vatraslladar als baixos de Can Quintana, a laplaa de Quintana i Combis, on hi haviahagut el Ca den Nitu, Auxilio Social iel taller de bicicletes de lEsteve Mart. Ien pocs anys va passar de botones a as-pirant, auxiliar, ocial de segona i ocialde primera. El 1950 El Bancolonial vaser absorbit pel Banc Central, on va arri-bar a interventor i director de locina deTorroella.

Lany 1971 va deixar el Banc Central i vaobrir lOcina de la Caixa de Girona aTorroella, de la qual va ser delegat nsel juliol de 1993. En Cels posa de relleuque ha comptat sempre amb molt bonscompanys en el treball de cada dia.

Jo personalment puc donar e que laCaixa de Girona, encara que no agradsmassa als seus superiors, era conegudacom la Caixa den Cels. Lha guiat sem-pre la illusi i esperana de cercar i tro-bar un cam per atendre i solucionar elsproblemes dels clients.

I en la seva vida privada, ha respost sem-pre amb iters i illusi qualsevol peticide collaboraci en tota activitat del po-ble que shagi vist capa de er, sempresense cap remuneraci:

-A principi dels anys quaranta del seglepassat, amb altres companys, cine mutper la mainada a LEscuela, on hi ha aralesplai i el rober de Critas.

-A la Parrquia, al Consell de Pastoral,Cursets Prematrimonials, comptabilitatde la parrquia, Comissi d economia,Casa de colnies de Vilopriu.

-Comissi de la Festa Major durant moltsanys (tresorer).

-Comissi Ciutat Pubilla de la Sardana,amb problemes que va poder solucionar.

-Amb altres companys (2), promotor devivendes a Torroella, carrer de Tramunta-na.

-Regidor de cultura de lAjuntamentde Torroella durant quasi dotze anys.En aquest perode es va aconseguir lacompra del solar per al collegi Guillemde Montgr, i er-lo de dotze aules encomptes de vuit, desprs duna agracontrovrsia amb la Sra. Inspectora pro-

vincial. Va aconseguirtamb que la SAR-FA poses a disposici un cotxe per alsalumnes que anaven a er el Batxilleratde lInstitut de Palarugell.

-Cooperativa de pagesos Santa Cateri-na.

-Associaci Emporion, promotor i tresor-er.

I al nal i com a resum, va expressar-seaix: Casat lany 1956 amb Maria Merc Pags i Payet iamb un ll, Cels, com jo. A la meva vida he tingut alegries,he et bons amics, per, tamb he hagut de parar laltragalta moltes vegades. I potser la tasca que vaig por tarms malament va ser la de ll, esps i pare, pel poc tempsque hi vaig dedicar.

Grcies i enhorabona Cels!

Medalla del Montgr 2012 aCritas.

Crec que Critas es pot resumir ambuna sola paraula, AJUDA!

I nestic convenut.

No seria, no existiria, si no os per la ded-icaci i el treball dels voluntaris, sensealtra remuneraci que la prpia estimaen lacompliment del nostre deure ambels altres.

La seva undaci a Torroella de Montgr,es produ lany 1980, amb Mossn Pitu

Quer, rector de la parrquia. La seva ac-tivitat es centr en aquesta primera eta-pa a donar suport a aquelles personesamb ms dicultats. En va ser PresidentJaume Casanovas, que per ra del canvidel seu domicili, ora de Torroella, va tin-dre que deixar la presidncia. Josep Rierans en aquesta etapa, pedra onamental.

Anys desprs, ja en temps de MossnLlus Costa, i a principis del 2001, es pro-du una gran millora organitzativa i deserveis, sota la presidncia de SantiagoSat, presidncia que es prolong ns

juliol del 2008, ja amb Mossn Josep Bar-cons, lactual rector.

Va arribar i es va celebrar amb actes iconerncies el 25 aniversari de Critasi es posaren en marxa i desenvoluparen

7/29/2019 69-setembre-2012

17/27


una srie dactivitats, com:

-Acollida: escolta, valoraci, orientaci iderivaci de les persones que hi acudeix-en, amb Pilar Cabratosa, Mn. Vicen Fioli Santiago Sat, en estreta coordinaciamb els Serveis Socials del lAjuntament(Cristina Salas).

-Aliments: per a les persones que nopoden cobrir les necessitats bsiques, acrrec den Josep Riera, amb molt valu-oses ajudes.

-SOL-Servei dOrientaci Laboral: a cr-rec de Vernica Garca, Tcnica social.

-Noves Estratgies dInserci: centraten els joves ms desavorits, a crrec

de Vernica Garca i Mar Serrano, ambcollaboraci amb lAjuntament de Tor-roella.

-Rober: Nova ubicaci. Arquitecte F.Batlle, permisos, obres, porta al carrer.Equipament, mostrador, prestatgeriestenda i de magatzem, rentadora... Re-ciclatge de roba de segona m, que esproporciona a persones amb dicultatseconmiques. Fou inaugurat pel Sr Bis-be Carles Soler. En recordem avui a MariCarb i Pura Manzano, dentre daltres.

-Servei dIntervenci Educativa: que co-ordinat amb les direccions dels centreseducatius, intervenia en els alumnesamb primers smptomes de racs esco-lar.

-Dutxa: Construcci i posada en marxadun espai adequat per a la higiene per-sonal dels que podien necessitar-la.

Al mateix temps es crea:

-La Sala polivalent, aula amb mobiliari a-cilitat per INS. Montilivi de Girona.

-La Sala de Juntes, amb taula de juntes,cadires i pissarra que permet reunionsi/o cursets.

-La recepci al vestbul dentrada i taulelldoertes i demandes al vestbul.

-Inormatitzaci: Connexi a Internetper comunicaci amb la Diocesana, con-ecci de programari i de les txes delssollicitants. Tres ordinadors connectats.Control de Caixa, Comptabilitat i Bal-anos aprovats per la Diocesana.

-Finanament: Creaci del crrec deTresorer, Joan Soler. Aportacions bene-actors i subvencions del nostre Ajunta-ment, rma dacords bianuals.

-Al mateix Ajuntament de Torroella, Cri-tas ormava tamb part en les reunionsdAjuda Internacional.

A nals de lany 2008, es va er crrec dela Presidncia Jaume Mestres, ns a lacreaci, lNY 2011 DE Critas Baix Ter.

El 15 de ebrer de lany 2011, siniciauna nova etapa: Critas Torroella passaa aglutinar 27 municipis del Baix Ter, ipren la nova denominaci de CritasBaix Ter, sota la presidncia de Marinade Quintana i Pou, amb una junta orma-da per 11 persones, que representen elsdierents serveis i municipis que la inte-gren.

La crisi econmica ha agreujat les de-

mandes en nombre i en quantitat. Ha as-sumit realment un repte molt dicil, persens dubte sen sortiran.

Avui no s pobre qui demana almoina,segons dades de lInstitut dEstadsticade Catalunya (ltim publicat any 2010,avui s ms alt), el risc a la pobresa aec-tava el 199% de la poblaci catalana. Elllindar per una llar unipersonal sestabliaen 8.719, mentre que per una, amb dosadults i dos inants menors de 14 anys,passava a ser de 18.309.

Laltre aspecte que empitjora el proble-ma s la alta de llocs de treball, i espe-cialment a la joventut que t noms tresopcions, anar a latur(Ocina de Collo-caci i intentar cobrar un subsidi), elspares, o lemigraci. I avui sanuncia la su-pressi o modicaci de las condicionsdaccs al subsidi dintegraci de 400.

En aquest sentit, la creaci prevista perCritas dun utur Centre de DistribucidAliments, ha de millorar i dignicaraquesta activitat.

Sens dubte, aquesta situaci obliga imolt avui Critas Baix Ter, a seguir millo-rant en el possible la seva acci, en tenircura de la situaci de persones i collecti-us cada dia ms necessitades.

Al llarg de tota la seva existncia, unasola cosa, un sol esperit, ha mantingutCritas aqu a Torroella: lesperit de serveidels voluntaris que dia a dia, al llarg delsanys, ajuden a ajudar!

Aquesta s, potser, una assignaturaque avui dia sensenya poc.

I caldria posar-hi remei. Voldria disposarde ms temps i ms espai per poder re-cordar a cada un de vosaltres. Voluntar-is de Critas, rebeu el meu agrament

personal i el de tots els que avui ormenCritas Baix Ter, que sento tamb meva.

Fem daquesta Medalla del Montgr,la Medalla de Tots els Voluntaris, quehan et i an avui possible, la nostraCritas!

Medalla del Montgr 2012 alClub Nutic Estartit

Al Club Nutic Estartit mhan ats el seupresident, Sr. Jordi Ponjoan del Molino, iel director Sr. Toms Gallart i Miquel. Hed indicar que en soc soci des de a 37anys i que he gaudit de la tasca que harealitzat el Club en els 50 anys, complertslany passat.

El 27 doctubre de 1960 s la data clau enqu una trentena dhomes emprenedorses van aplegar per constituir la comissiorganitzadora del Club Nutic Estartit,

que no era aliena a lesperit de conegutsestartidencs i tants pescadors i gent demar que estimaven lEstartit. Aques-ta comissi va aprovar la constituciduna societat esportiva amb lobjectiuprimordial de la prctica i la promocidels esports nutics en les seves diversesmodalitats.

Els assistents tenien un tret com,una orta inclinaci per lEstartit, delqual estaven enamorats. Shi reunirenestiuejants de sempre, des que erenadolescents i tamb lls Torroella lEstartiti de les rodalies.

I des de lany 1961, en que va iniciar elseu cam, el Club Nutic Estartit ha se-guit un rumb indissociable de lEstartit,inuint en la seva esomia, potenciant laseva activitat econmica i aportant ac-tivitat esportiva, mantenint-hi un ermcomproms, amb el seu paisatge i la sevagent. Aix, el 2 de novembre de 1961es constitueix ormalment lentitat ambRmulo Bosch com a president; PereRicart com a vicepresident; Francisco

Prohias, secretari; Josep M. Vilaseca,vicesecretari; Conrad Lloveras, tresorer;Josep Garriga, administrador; JordiPonjoan, comptador; Joan Gasau, vocalde motonutica; Jaume Mart, vocal devela, i Henk de Jonk, vocal de rem.

7/29/2019 69-setembre-2012

18/27


Lany 1968 sorganitza la primera traves-sia de les Medes a lEstartit i es crea unapetita ota de vela de la classe Opti-mist per omentar els esports de velaentre la mainada.

Manuel Corominas s el president quecrea les bases duna gesti proessionalde lentitat.

Els anys 1973 al 1990 culminen la real-itzaci del projecte, iniciat lany 1969,la construcci de lespig i el dragat delport amb un calat de 2,5 metres, la drse-na esportiva i ladquisici de la Torre Granque es convertir en un magnc espaiesportiu per als nens i joves de Torroella,lEstartit i pobles del voltant. El 1973 vaentrar com a director Juli Parella i Esque-

na, amb qui munia una bona amistat perhaver estudiat junts a Barcelona.

Lany 1989 s nomenat director TomsGallart, un home de mar, amb experin-cia nutica que ha et la volta al mn avela.

Els anys 1991-2000 representaren la mo-dernitzaci del club. Llus Uriach i Rogentes converteix en el nou president. Lanyolmpic del 92 sinaugura ledici social idocines del club. Lany 1994 sacaba eltrencaones de llevant.

La dcada del 2001-2011 va ser la de laconsolidaci del club. Lany 2001 s ele-git nou president Jordi Ponjoan del Mo-lino, al deixar el crrec desprs de vuitanys de Llus Uriach Rogent.

Avui s el moment del projecte de reno-vaci, donat que el 12 de maig del 2013caduca

el termini de duraci de la concessi ad-ministrativa atorgada lany 1973 al ClubNutic Estartit.

Ja el maig del 2011, el club va presentarun elaborat projecte per renovar aques-ta concessi, que contempla importantsinversions que aectaran tant el port comel seu entorn i la integraci amb el nucliurb de lEstartit. Esperem la seva reno-vaci.

El que ms ha destacat del Club NuticEstartit s que mai ha estat una entitat nitancada ni elitista, ha mantingut i mantun erri comproms amb el medi ambient

i ha contribut sempre amb Critas i al-tres activitats cviques.

Enhorabona per la Medalla aconse-guida.

Les vacances de Jor

Documents

69-setembre-2012