6p Llengua Catalana - Reforç i Ampliació Santillana

LlenguarefOr i ampliaci6primria

fitxes de refor

Fitxa 1 El grup nominal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3Fitxa 2 Ls de les majscules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4Fitxa 3 Paraules primitives i paraules derivades . . . . . . . 5Fitxa 4 Adaptar textos al destinatari . . . . . . . . . . . . . . . . . 6Fitxa 5 Els demostratius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7Fitxa 6 Reps daccentuaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8Fitxa 7 Els prefixos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9Fitxa 8 Descriure un lloc des de diferents posicions . . . . 10Fitxa 9 Els possessius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11Fitxa 10 Lapstrof i la contracci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12Fitxa 11 Els sufixos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13Fitxa 12 Redactar un text a partir dunes notes . . . . . . . . . 14Fitxa 13 Els numerals i els indefinits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15Fitxa 14 La diresi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16Fitxa 15 Les paraules onomatopeiques . . . . . . . . . . . . . . . . 17Fitxa 16 Escriure una notcia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18Fitxa 17 El verb (I) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19Fitxa 18 Ls de x i ix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .20Fitxa 19 Eufemismes i paraules tab . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21Fitxa 20 Emplenar impresos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22Fitxa 21 El verb (II) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .23Fitxa 22 Ls de b i v . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .24Fitxa 23 Les paraules homnimes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .25Fitxa 24 Redactar normes de seguretat . . . . . . . . . . . . . . . .26Fitxa 25 El verb (III) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .27Fitxa 26 Paraules amb l i ll . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .28Fitxa 27 Les paraules parnimes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .29Fitxa 28 Expressar lopini sobre un tema . . . . . . . . . . . . . .30Fitxa 29 Classes de verbs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31Fitxa 30 Ls de la h . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .32Fitxa 31 El camp semntic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .33Fitxa 32 Escriure instruccions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .34Fitxa 33 Ladverbi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .35Fitxa 34 Ls de j/g i tj/tg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .36Fitxa 35 Paraules individuals i paraules collectives . . . . . . .37Fitxa 36 Explicar una ruta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .38Fitxa 37 Els enllaos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .39Fitxa 38 Ls de x, tx i ig . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .40Fitxa 39 El sentit literal i el sentit figurat . . . . . . . . . . . . . . . . . 41Fitxa 40 Fer una reclamaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .42

Fitxa 41 Loraci . El subjecte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .43Fitxa 42 Signes que tanquen enunciats . . . . . . . . . . . . . . . . .44Fitxa 43 Els neologismes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .45Fitxa 44 Elaborar un anunci publicitari . . . . . . . . . . . . . . . . .46Fitxa 45 El predicat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .47Fitxa 46 Els punts suspensius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .48Fitxa 47 Paraules daltres llenges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .49Fitxa 48 Escriure una crnica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .50Fitxa 49 El predicat verbal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51Fitxa 50 Altres signes de puntuaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .52Fitxa 51 Les abreviatures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .53Fitxa 52 Comentar un espectacle . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .54Fitxa 53 Classes doracions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .55Fitxa 54 Pronoms febles davant el verb . . . . . . . . . . . . . . . .56Fitxa 55 s culte i s colloquial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .57Fitxa 56 Elaborar un fullet turstic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .58Fitxa 57 El text . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .59Fitxa 58 Pronoms febles darrere el verb . . . . . . . . . . . . . . . .60Fitxa 59 Els vulgarismes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61Fitxa 60 Contar des de diferents punts de vista . . . . . . . . . .62Fitxa 61 Reps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .63

fitxes dampliaci

Fitxa 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64Fitxa 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66Fitxa 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68Fitxa 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .70Fitxa 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .72Fitxa 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .74Fitxa 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .76Fitxa 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .78Fitxa 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80Fitxa 10 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82Fitxa 11 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84Fitxa 12 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86Fitxa 13 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88Fitxa 14 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90Fitxa 15 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92

Solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .94

132454 _ 0001-0109.indd 1 1/6/09 18:32:09

Refor i ampliaci Llengua 6 s una obra collectiva concebuda, creada i realitzada en el Departament de Primria dEdicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L., sota la direcci d'Enric Juan Redal i Immaculada Gregori Soldevila.

En la seua realitzaci han intervingut:

Text: nxela Carril, Gonal Lpez-Pampl, Roger Sarri

Illustraci: Josep Vic

Correcci: ngels Campos

Edici: Roger Sarri

Aquesta obra est protegida per les lleis de drets dautor i la seua propietat intellectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legtims de lobra noms estan autoritzats a fer-ne fotocpies per a usar-les com a material daula. Queda prohibida qualsevol altra utilitzaci tret dels usos permesos, especialment aquella que tinga finalitats comercials.

2009 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.C/Valncia, 44. 46210 Picanya (Valncia)PRINTED IN SPAINImprs a Espanya per

CP: 132454Depsit legal:

132454 _ 0001-0109.indd 2 1/6/09 18:32:09

3 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

1. Subratlla els grups nominals que trobes en el text segent i encercla el nucli de cada un.

El grup nominal s un conjunt de paraules agrupades al voltant dun substantiu que funciona com a nucli. A ms del nucli, el grup nominal pot estar format per paraules que funcionen com a determinants o com a complements.

Recorda

Refor

1 El grup nominal

3. Copia les oracions substituint els substantius destacats pel grup nominal adequat.

2. Analitza aquests grups nominals: indican el nucli, els determinants i els complements.

determinants nucli complements

Les meues vacances preferides.

Uns quants jocs de taula.

Algunes pistes equivocades.

Els comandaments de la Wii.

Mriam va aprovar lassignatura.

Empar Llopis i Josep Llopis viuen a Valncia.

Boira ha aparegut vora el Xquer.

Un ordinador nou

Ximo sha comprat un ordinador porttil. Sa mare s professora dinstitut i tots els cursos han de traslladar-se a una ciutat nova. La famlia de Ximo ha aprs a viure amb les coses necessries, perqu aix noms han de carregar uns pocs mobles i uns pocs trastos quan shan de traslladar. Lordinador porttil de Ximo s ms fcil de transportar que el seu ordinador vell, amb aquella pantalla enorme, el teclat grogs i aquell ratol tan volumins.

la capital valenciana la gata persa el riu de la ciutat

la meua amiga de classe aquests germans bessons

132454 _ 0001-0109.indd 3 1/6/09 18:32:09


Sescriu en majscula la lletra inicial duna paraula quan va al principi dun text; desprs dels signes que tanquen oracions; en els noms propis de persones, animals, llocs, etc.; i en els ttols de llibres, pellcules, obres teatrals, canons, etc.

Recorda

1. Copia el text segent i escriu en majscules les paraules que calga.

3. Escriu una oraci amb cada una de les paraules segents.

Ls de les majscules

Refor

2

Nom

Cognoms

Va nixer a

Pas

Fill/a de i de

Adrea

Comproms amb el medi ambient

josep rastoll s bileg. encara que treballa a la universitat dalacant, sempre que pot collabora amb el voluntariat mediambiental de guardamar, el seu poble. aquest voluntariat es dedica sobretot a tindre cura de les dunes que hi ha a la desembocadura del riu segura.

Barcelona

Hrcules

Tirant lo Blanc

Penyagolosa

2. Thas de renovar el document didentitat. Ompli les dades personals de la fitxa parant molta atenci a les majscules.

132454 _ 0001-0109.indd 4 1/6/09 18:32:10


Paraules primitives i paraules derivades

Refor

3

Hi ha paraules que shan format a partir daltres, com per exemple sabors, formada afegint el sufix -s a la paraula sabor. Les paraules que provenen daltres sanomenen paraules derivades i les que no provenen de cap mot anterior, paraules primitives.

Recorda

1. Classifica aquestes paraules segons que siguen primitives o derivades.

2. Escriu tres paraules derivades a partir de les paraules primitives segents.

3. Busca en la caixa la paraula primitiva de cada una daquestes paraules derivades.

Escriu la paraula primitiva a partir de la qual sha format cada una de les paraules derivades anteriors.

porta desfer joia estrany tenista timidesa

emmarcar retallar camisa supermercat sopa neu

PRIMITIVES DERIVADES

terra

gel

mar

gros gruixut greix

ajust injust just

clar clarejar claret

til utilitat utilitari

port porta portar

engreixar

justcia

claredat

intil

portal

132454 _ 0001-0109.indd 5 1/6/09 18:32:10


1. Pinta del mateix color els fragments que pertanguen al mateix text.

2. Escriu un text seguint la indicaci segent.

Adaptar textos al destinatari

Refor

4

Ets Carles i respons a lempresa Websportiu per agrair-los lavs i per dir-los que tornars a visitar la pgina per comprar una altra bicicleta.

Benvolgut senyor, Estimada Nria, Hola, Nria,

Ja men dirs alguna cosa. Vinga, xiqueta, ja quedem. Disculpe les molsties.

Atentament,Pilar LlorenteWebsportiu, SL

Una besadeta Carles

A10 Carles

Saps qu? Que els de Websportiu mhan escrit per dir-me que no tenen la bicicleta que vam comprar. Quin rotllo!

Li escrivim en relaci amb la compra que ens va fer el dia 25 de maig per mitj del nostre web.

Tescric perqu mhan dit els de Websportiu que la bicicleta que vam comprar per Internet sha exhaurit.

Linformem que la bicicleta que va sollicitar est exhaurida, de manera que la compra sha anullat.

I diuen que entrem una altra volta a la seua pgina, que all tenen ms bicis.

Ens diuen que podem entrar de nou al web per si volem una altra bicicleta, duna marca diferent.

Si de cas, podem quedar una vesprada i decidim qu fem, si et sembla b.

Si vol adquirir una bicicleta semblant, visite el nostre web, on podem oferir-lin daltres.

Vols que mirem qu hi ha? Potser tindrem sort i hi trobarem una altra ganga.

132454 _ 0001-0109.indd 6 1/6/09 18:32:10


1. Classifica les oracions segons que els demostratius expressen distncia temporal o espacial.

2. Encercla els demostratius daquesta conversa que expressen proximitat espacial, i copia el text substituint-los per daltres que indiquen llunyania.

Els demostratius sn les paraules que assenyalen ssers o objectes i indiquen la distncia que hi ha entre aquests i la persona que parla.

Els demostratius es classifiquen en tres grups, segons que expressen proximitat, distncia mitjana o llunyania.

Recorda

Refor

5 Els demostratius

a. Aquell estiu vam visitar Amrica del Sud.b. Quina falda vols, aquesta o aquella de laparador?c. En aquest moment la situaci mediambiental del Segura s molt delicada.d. Aqueixa persona fa cara dhaver-se perdut.e. Aquest mat no em podia alar del llit!f. Aquell home diu que et coneix.g. Aquestes sn les coses que no magraden.h. Lany aquell va ser terrible per a la famlia.

No vull viatjar a aquesta ciutat mai ms!Per si aquesta s la primera vegada que hi viatges! Tu has vist quin aspecte tenen aquests carrers? Em faria por haver deixir de casa una nit com aquesta.

Mmm, em fa lefecte que no et fan por aquests carrers, sin una altra cosa.B, tens ra, em fa por aquesta ciutat perqu cal agafar lavi!

Distncia temporal Distncia espacial

132454 _ 0001-0109.indd 7 1/6/09 18:32:10


1. Accentua, si cal, les paraules segents.

2. Accentua les paraules que calga i explica per qu han de dur accent o no.

Les paraules agudes sn aquelles en qu la sllaba tnica s lltima. Saccentuen quan acaben en vocal, vocal + s o -en, -in.

Les paraules planes sn aquelles en qu la sllaba tnica s la penltima. Saccentuen quan acaben en diftong i en consonant (llevat de les terminacions -as, -es, -is, -os, us, -en, -in).

Les paraules esdrixoles sn aquelles en qu la sllaba tnica s lantepenltima. Saccentuen totes.

Recorda

Reps daccentuaci

Refor

6

perdua

Maria

pellicula

tonica

anec

ploura

dificil

quadern

enten

Ara classifica-les segons que siguen agudes, planes i esdrixoles.

Berlin

Moscou

Paris

Londres

Valencia

agudes esdrixolesplanes

132454 _ 0001-0109.indd 8 1/6/09 18:32:12


1. Identifica el prefix en cada paraula. Escriu-lo separat de la paraula a la qual sha unit, com en lexemple.

Els prefixos

Refor

7

3. Relaciona cada definici amb el prefix corresponent i completa la paraula.

1. Que va ms enll de loce. 3. Acci contrria a congelar.

2. Que est davant del penltim. 4. Tornar a prendre.

re ante des trans

Hi ha paraules com precuinat, que shan format afegint un prefix (pre-) davant una altra paraula (cuinat). Els prefixos solen aportar algun significat diferent al de la paraula davant la qual es posen.

Recorda

desfet des-fet

repintar

invencible

antediluvi

extraoficial

translcid

4. Forma paraules noves afegint-hi els prefixos que corresponga.

vetlar

fixar

muntar

sl

forar

urb

vindre

construir

des- sub- re- pre-

2. Escriu tres paraules diferents que comencen amb cada prefix.

Quin significat aporten els prefixos anteriors? Completa.

El prefix significa fora de.

El prefix significa abans de.

El prefix significa contrari de.

des-

extra-

pre-

132454 _ 0001-0109.indd 9 1/6/09 18:32:12


1. Llig aquestes dues descripcions dun poble i duna ciutat.

Descriure un lloc des de diferents posicions

Refor

8

Ara descriu el poble i la ciutat anteriors des del punt de vista contrari.

Omeda a peu de carrer

Vilalta a vista docell

Omeda a vista docell

Vist des de laire, Omeda s com una taca marr enmig de les muntanyes verdes. El poble es troba situat en una vall, travessat per un rierol daiges fredes i cristallines. El centre urb est solcat per carrerons atapets i sinuosos, eixamplats de tant en tant per poques places per on entra el sol i laire. I les cases sn menudes, amb teulades de teules roges o de pissarra.

Vilalta a peu de carrer

Vilalta s una ciutat moderna, damples avingudes arbrades i places obertes al cel. Des dels carrers, els edificis semblen agulles que senfilen amunt, esgarrapant el sol i els nvols. Les faanes de vidre dels edificis reflecteixen la llum i encara omplin ms de vida els carrers, pels quals la gent transita rpidament, sense pausa, vora els cotxes sorollosos.

132454 _ 0001-0109.indd 10 1/6/09 18:32:12


Refor

9 Els possessius

Els possessius sn les paraules que acompanyen el substantiu i expressen a qui pertany lsser o lobjecte que el substantiu anomena.

Els possessius indiquen la persona gramatical i si hi ha un possedor o diversos.

Els possessius poden funcionar com a determinants, com a complements o com a nuclis dins el grup nominal.

Recorda

1. Ompli lencreuat amb formes dels possessius.

3. Emplena les bafarades amb oracions que continguen un possessiu.

2. Descriu la teua classe utilitzant possessius. Desprs, encercla els possessius que hages escrit.

4. 6.

5.

1.

2.

3.

1. Diversos possedors, 2a persona, mascul o femen, plural.

2. Un possedor, 2a persona, femen, plural.3. Un possedor, 1a persona, mascul, singular.4. Diversos possedors, 1a persona, mascul

o femen, singular. 5. Un possedor, 2 persona, femen, singular.6. Un possedor o diversos, 3a persona, mascul,

plural.

132454 _ 0001-0109.indd 11 1/6/09 18:32:12


Nom Data

1. Copia aquestes oracions apostrofant, si cal, els articles i fent les contraccions que calga.

2. Reescriu les oracions segents fent, si cal, la contracci que sindica entre parntesis.

Els articles el i la sapostrofen davant paraules que comencen en vocal o en h, excepte si es tracta de i, u, hi, hu quan fan de consonant i no de vocal. Tampoc sapostrofa larticle la davant paraules que comencen en i, u, hi, hu tones ni davant el nom de les lletres.

Els articles el i els en contacte amb els enllaos a, de i per es contrauen, excepte quan larticle es pot apostrofar amb la paraula segent.

Recorda

Lapstrof i la contracci

Refor

10

Anna arriba (de + el) treball a les sis (de + la) vesprada.

Aquells dos germans es van barallar (per + els) diners (de + la) herncia.

Lrbitre comunic la decisi (a + els) capitans (de + els) equips.

A Albaida hi ha un museu sobre la histria de els titelles.

El amic dAmlia arribar amb el avi de les cinc.

Marta no beu aigua de la aixeta, sin de el supermercat.

Dac a la universitat hi ha molta distncia?

3. Emplena els buits amb les paraules el, la. Para atenci a lapostrofaci i tamb a les majscules!

Des de estiu denguany, associaci excursionista

del poble organitza viatges a estranger. primer

viatge va ser a Roma. capital dItlia s una ciutat

fascinant, plena de grans edificis de poca de

imperi rom. Em va agradar molt Colosseu,

amfiteatre ms conegut del mn; per sobretot el meu

primer vol amb avi o, com deia iaio, ocell volador.

132454 _ 0001-0109.indd 12 1/6/09 18:32:13


Refor

11 Els sufixosNom Data

1. Descompon les paraules segents escrivint la paraula primitiva i el sufix, com en lexemple.

2. Forma paraules afegint a les paraules segents el sufix corresponent.

3. Marca noms les paraules que porten sufix.

4. Escriu tres paraules diferents amb els sufixos indicats.

5. Subratlla el sufix de cada paraula i numera segons el significat que hi aporta el sufix.

Indica la paraula primitiva i el sufix que sha afegit a les paraules que has marcat.

Algunes paraules, com olorar, shan format afegint un sufix (-ar) al final duna altra paraula (olor). Els sufixos poden canviar una paraula de classe i aporten sempre un canvi de significat respecte al de la paraula a la qual safigen.

Recorda

orgulls orgull+s

pedalejar

normalitat

alacantina

accidental

femer

art

noble

pilot

fang

moda

tendre

muntar

llanda

-ista

-esa

-atge

-s

magatzem gass

escs frescor

armari imatge

bibliotecari factura

esps etiquetatge

1. Ofici o professi. 2. Arbre fruiter.3. Recipient per a guardar-hi alguna cosa.

pomer moneder

paraiger pastisser

fuster plataner

-s

-dor

-er

132454 _ 0001-0109.indd 13 1/6/09 18:32:13


1. Copia en el bloc de la dreta les idees clau daquest text, que estan destacades.

2. Redacta un text a partir daquestes notes.

Refor

12 Redactar un text a partir dunes notes

La festa de Vicent

En la festa daniversari de Vicent hi havia molta gent: hi van anar els seus pares, germans, cosins i amics, i li van fer prou regals, com ara un joc dordinador, un jersei, dos llibres, un disc i un llapis de memria.Sho van passar molt b i van berenar molt. Hi havia pastes salades, entrepans, dolos i un pasts de xocolate que feia una pinta bonssima. En fi, una gran festa.

La festa de Vicent

Assistents:

Regals:

Berenar:

Lexcursi a Sagunt

- Dijous passat, 5 de novembre.- Alumnes de les dues classes de 6.- Desplaament amb autobs.- Mat: visita al castell i al teatre rom.- Dinar dentrepans al castell.- Vesprada: visita a lesglsia de Santa Maria, a la jueria i a lesglsia del Salvador.

Lexcursi a Sagunt

132454 _ 0001-0109.indd 14 1/6/09 18:32:13


Refor

13 Els numerals i els indefinits

Els numerals sn paraules que expressen quantitat o ordre de forma precisa. Poden ser cardinals o ordinals.

Els indefinits sn paraules que expressen quantitat o existncia de forma imprecisa.

Recorda

1. Classifica les paraules destacades segons que siguen numerals o indefinits.

2. Ac tens la graella deixida duna cursa de Frmula 1. Completa el text amb els numerals ordinals corresponents.

Fernando Alonso ser el en la lnia deixida del Gran Premi del Brasil.

El seguir Massa, que eixir des de la posici. En la posici,

trobem el McLaren de Hamilton, que aspira a obtindre el campionat en aquesta cursa.

El s Raikkonen i en un sorprenent lloc, trobem el jove Adrian Sutil.

1. Alonso

2. Massa 4. Raikkonen

3. Hamilton 5. Sutil

numerals indefinits

Un cuiner aficionat

Fa alguns mesos vaig demanar a la iaia que mexplicara com fa la coca de llanda. Em digu que calen pocs ingredients: quatre ous, cent vint millilitres de llet, cent vint de suc de taronja i cent vint ms doli. A banda, necessitem cent cinquanta grams de sucre i quatre-cents cinquanta de farina. Desprs de batre tot aix, ho aboquem a un recipient de llanda i ho fiquem al forn durant quaranta-cinc minuts. Al comenament la coca no meixia gens b, per desprs de diversos intents ja mix dall ms b. Per cap vegada mha eixit tan bona com a la iaia. Potser s que ella mesura les quantitats i jo, en canvi, les pose a ull

132454 _ 0001-0109.indd 15 1/6/09 18:32:14


2. Resol lencreuat. Vigila ls de la diresi.

3. Posa les diresis que calguen en les paraules segents.

4. Completa la graella amb la forma adequada de cada verb.

1. Escriu el plural de cada paraula.

La diresi () s un signe grfic que sutilitza per a les funcions segents. Per a indicar que la u dels grups ge, gi, qe, qi es pronuncia. Per a indicar que la i i la u no formen diftong amb la vocal anterior. En el cas que la i o la u hagen de portar accent grfic, no susa la diresi.

Recorda

La diresi

Refor

14

pas

piragua

paraigua

sus

1. Relatiu als cavalls.2. Segona persona del singular del pretrit

imperfet dindicatiu del verb agrair.3. Per poc.4. Tres ms un.5. Els que segueixen.6. Fruita de la vinya, don es fa el vi.

1

3

4 5 6

2

E Q S R

A

Q

cafeina Lluisa ensaimada eivissenc

frequncia Pasqual unguent Guillem

peucs pingu Suissa igualar

redusc

agraa

traduem

condut

introdum

132454 _ 0001-0109.indd 16 1/6/09 18:32:14


Les paraules onomatopeiques

1. Escriu oracions que continguen el nom de lanimal i la paraula onomatopeica corresponent.

2. Marca la paraula onomatopeica de cada srie.

3. Escriu els verbs anteriors junt amb lonomatopeia que corresponga.

xiuxiuejar cuejar xafar xifrar

creuar cruixir callar cosir

endrear donar dinar dringar

xarrar xopar xipollejar sopar

Refor

15Nom Data

Hi ha paraules que shan format per imitaci de determinats sorolls. Per exemple, xiuxiuejar sha format a partir de la imitaci del soroll que fan les persones quan parlen en veu baixa (xiu-xiu). Aquestes paraules sanomenen onomatopeiques.

Recorda

El gos lladra

Bup, bup!

Rauc, rauc!

Cloc, cloc!

Mu, mu!

Beee!

Piu, piu!

Completa cada oraci amb la forma verbal anterior que corresponga.

He vist com el meu germ als tolls del carrer.

Alcia alguna cosa a lorella de la companya.

En botar, les monedes a la butxaca.

Magrada sentir com els cereals a la boca.

cruix, cruix xiu-xiu

xip-xap dring, dring

132454 _ 0001-0109.indd 17 1/6/09 18:32:14


Escriure una notcia

1. Observa aquest succs i respon a les preguntes per preparar la notcia escrita.

2. Redacta la notcia i escriu-ne un titular que reculla el ms important del succs. Si ho necessites, inventat alguna dada ms i afig-la a la notcia.

Refor

16Nom Data

Qu ha passat?

On ha passat?

Qui hi ha participat?

Quan ha passat?

Per qu ha passat?

Dilluns, 3 de febrer. Platja de les Arenes. Excursi, alumnes de 6

Al cap de dos diesEstava arreplegant unes petxines quan vaig trobar aix El cofre cont el tresor dun antic

vaixell pirata que

132454 _ 0001-0109.indd 18 1/6/09 18:32:14


El verb (I)

1. Encercla els verbs que trobes en el text segent.

2. Separa aquests verbs en arrel i desinncies.

Refor

17Nom Data

Els verbs sn les paraules que expressen accions o estats i els situen en el temps.

Cada verb t moltes formes verbals. Les formes verbals poden ser simples, compostes o perifrstiques. El conjunt de totes les formes dun verb s la seua conjugaci.

Totes les formes verbals consten darrel i desinncia.

Recorda

3. Escriu els infinitius de les formes verbals segents i digues a quina conjugaci pertanyen.

explica explicar, primera conjugaci

isqu

anaren

dna

vol

patira

rebreu

dormen

faria

pateixen

El descobriment dels dinosaures

Diuen que el cientfic angls Richard Owen propos lany 1842 usar la paraula dinosaure per definir una antiga classe de rptils de grans proporcions, de la qual descobriren moltes restes fssils durant el segle xix. No debades, la paraula dinosaure prov dels termes grecs dains, que significa terrible, i sauros, que significa sargantana.

convencem

confiava

sentira

establiran

jugar

dirigeix

ficaria

reparteixen

132454 _ 0001-0109.indd 19 1/6/09 18:32:15


Ls de x i ix

2. Completa amb x o ix les paraules segents.

1. Encercla totes les x que trobes en el text. En acabant, classifica les que sonen com Xixona.

Refor

18Nom Data

El so de la x de xarxa es pot representar amb x o amb el dgraf ix. Sescriu x a principi de paraula, sobretot en alguns noms de lloc i de persona. Sescriu ix entre vocals i a final de paraula. En molts parlars valencians es pronuncia la i del dgraf ix.

Recorda

tiva de ar pe cala dibu co

eringa ca a a avier madu a re a

x a principi de paraula ix entre vocals ix a final de paraula

Un dia a la muntanya

Aleix, el nostre professor de cincies naturals, ens va dur dexcursi al Mondver. Segons ens va explicar, la riquesa natural daquella muntanya sempre mereix una visita. Vam eixir de Xeraco de bon de mat i vam arribar a esmorzar a Xeresa. Desprs vam pujar fins a la serra i Aleix ens va deixar que frem un poc la nostra marxa. Xavi i jo ens vam dedicar a intentar identificar els animals que apareixien en un llibre que shavia emportat. Ens va parixer veure un xoriguer caant un ratol que anava un poc coix i, al costat dun xiprer, vam observar com unes formigues es menjaven un entrep danxoves que alg havia llanat. Oix, quin fstic que em va fer! Desprs de dinar, vam sentir la botzina dAleix, que ens cridava per tornar a lautobs i baixar de nou fins a Xeraco. La prxima vegada ens dur a les muntanyes dAlcoi, a vore on naix el riu Serpis.

132454 _ 0001-0109.indd 20 1/6/09 18:32:15


Eufemismes i paraules tab

1. Localitza dues expressions eufemstiques en el text.

2. Escriu la paraula tab i leufemisme que et suggereix cada imatge.

3. Classifica les paraules i expressions de cada parella segons que siguen eufemismes o paraules tab.

Refor

19Nom Data

A vegades, substitum paraules que poden resultar ofensives o poc elegants per altres que considerem ms respectuoses o boniques. Aquestes paraules sanomenen eufemismes i les paraules a les quals substitueixen, paraules tab. Per exemple, la paraula discapacitat s un eufemisme que sutilitza en lloc de minusvlid, considerada tab.

Recorda

Tab

Eufemisme

Tab

Eufemisme

Copia cada expressi anterior al costat de la paraula tab a qu equival.

guerra vctimes

invident - cec mort - defunci dement - boig parir - donar a llum desocupat - parat orinar - pixar

Eufemismes

Paraules tab

El conflicte bllic ha causat molts danys collaterals entre la poblaci civil

132454 _ 0001-0109.indd 21 12/6/09 09:05:52


Emplenar impresos

Refor

20Nom Data

1. Fixat b com sha emplenat aquest imprs, troba-hi tres incorreccions i explica-les.

2. Emplena tu limprs de forma correcta amb les teues dades.

Incorrecci 1

Incorrecci 2

Incorrecci 3

IMPRS DE MATRCULA - CAMPAMENT CAP DE SETMANA

SOLLICITANT. DADES PERSONALS

(1r cognom) (2n cognom) (Nom)

Domicili: Nm: Pis i porta:

Localitat: Provncia: C.P.:

Tel. fix: Tel. mbil: Correu electrnic:

Edat: Data de naixement:

ACTIVITATS (Marca amb una creu dues opcions)

JOCS MUSICALS * TALLERS DINFORMTICA ** CUINA PER A JOVES * JOCS DENGINY ** TALLER DE TEATRE * PINTURA I ESCULTURA **

Data Signatura:

IMPRS DE MATRCULA - CAMPAMENT CAP DE SETMANA

SOLLICITANT. DADES PERSONALS

(1r cognom) (2n cognom) (Nom)

Domicili: Nm: Pis i porta:

Localitat: Provncia: C.P.:

Tel. fix: Tel. mbil: Correu electrnic:

Edat: Data de naixement:

ACTIVITATS (Marca amb una creu dues opcions)

JOCS MUSICALS * TALLERS DINFORMTICA ** CUINA PER A JOVES * JOCS DENGINY ** TALLER DE TEATRE * PINTURA I ESCULTURA **

Data Signatura:

Ferrandis

Carrer Lluna, 4t 2n ABenissa

96566890011 anys

XX

11 de novembre de 2010

01/01/1999374650777 [email protected]

Alacant

Soldevila Eduard

(*Per a xiquets i xiquetes de 6 a 8 anys)

(**Per a xiquets i xiquetes de 10 a 12 anys)

(*Per a xiquets i xiquetes de 6 a 8 anys)

(**Per a xiquets i xiquetes de 10 a 12 anys)

132454 _ 0001-0109.indd 22 12/6/09 09:05:54


El verb (II)

1. Llig el text i ordena les vinyetes.

2. Completa les oracions amb una forma personal del verb entre parntesis.

Refor

21Nom Data

Les formes verbals tenen nombre i persona, excepte linfinitiu, el gerundi i el participi, que sn formes no personals.

Els verbs situen lacci en un temps concret: en el passat, en el present o en el futur.

Els modes verbals reflecteixen lactitud del parlant davant lacci. Els modes verbals sn tres: indicatiu, subjuntiu i imperatiu.

Recorda

Un accident desafortunat

Joan es va comprar una bicicleta i la setmana passada es va atrevir a eixir a la carretera. Un cotxe es va botar un estop, el va tocar de gaid i el va fer caure a terra. Ara est en reps, perqu sha trencat un bra. Dac a cinc setmanes, li llevaran el guix i podr comenar els exercicis de rehabilitaci. Afortunadament duia el casc i no li pass res greu.

Ara subratlla els verbs en forma personal que trobes en el text. Usa el morat per als verbs en passat, el roig per al present i el verd per al futur.

Ara classifica els verbs que has escrit segons el mode al qual pertanyen.

s una llstima que Joan no (conixer) aquest paratge.

Quan (poder), (donar-me) la sal.

(tancar) la porta del tot, per favor.

Josep (tindre) son, perqu no (dormir).

indicatiu subjuntiu imperatiu

132454 _ 0001-0109.indd 23 1/6/09 18:32:17


Ls de b i v

1. Completa aquestes paraules amb b o v.

2. Busca en la sopa de lletres sis paraules que tinguen b o v.

3. Escriu una paraula derivada de cada una de les paraules segents.

Refor

22Nom Data

Sescriu b en els casos segents: Davant r i l i desprs de m. Quan altres paraules de la famlia porten p.

Sescriu v en els casos segents: Darrere n. En les formes del pretrit imperfet dindicatiu dels verbs acabats en -ar. Quan altres paraules de la famlia porten u.

Recorda

Explica per qu sescriu b o v en cada cas.

can iar

em ruix

plo ia

possi le

prepara a

em utxacar

acti itat

rossa

S B A L P I J RT R T O H Q T RA I F S O B R EX L G A R X C M L K U R Z A PC A N V I C L OE N H R B V L JN T E I L J A UY F W N E V V TX R E N O V A R

llop

positiu

nou

cap

132454 _ 0001-0109.indd 24 1/6/09 18:32:17


Les paraules homnimes

1. Relaciona cada oraci amb el significat de la paraula homnima destacada.

2. Subratlla els dos homnims que hi ha en cada oraci i, desprs, completa el quadre amb el que es demana.

3. Esbrina a quina paraula correspon cada parell de definicions i escriu una oraci amb cada significat.

Refor

23Nom Data

Algunes paraules, com maa i massa, es pronuncien igual, encara que sescriuen de manera diferent. Les paraules que es pronuncien igual, sescriguen o no de manera diferent, sn paraules homnimes.

Recorda

Mhe demanat un suc de llima.

Llima b el clau perqu no punxe.

El pare s optimista i riu de tot.

Marc se nha anat al riu a nadar.

Forma del verb llimar.

Corrent daigua.

Forma del verb riure.

Fruita tropical.

1 Mon pare t el desig de fer la volta al mn en veler.

2 Sobre la taula tens el sobre amb els diners.

Homnims Classe de paraula Significat

1

Homnims Classe de paraula Significat

2

Forma del verb soler

Lastre rei

Forma del verb fer

Deixalles, residus

Forma del verb poder

Recipient tancat

132454 _ 0001-0109.indd 25 1/6/09 18:32:18


Redactar normes de seguretat

1. Observa els senyals segents i respon.

2. Escriu un text en qu expliques les normes de seguretat que han de seguir els usuaris dunes escales mecniques.

Refor

24Nom Data

Quin s lobjectiu daquests senyals?

A qui van dirigits?

Norma 1

Norma 2

Norma 3

Norma 4

Escriu la prohibici que indica cada senyal.

NORMES DE SEGURETAT DE LES ESCALES MECNIQUES

42

31

132454 _ 0001-0109.indd 26 1/6/09 18:32:18


El verb (III)

1. Subratlla les formes verbals que trobes en el text, seguint el codi.

2. Ratlla les formes que no pertanyen al temps indicat en cada grup.

3. Analitza els verbs que apareixen en el dileg, seguint el model.

Refor

25Nom Data

Els temps verbals sn conjunts de formes que situen lacci en el mateix temps i en el mateix mode.

Els temps verbals es poden classificar, segons diversos criteris, en simples, compostos o perifrstics; pretrits, presents o futurs; i perfets o imperfets.

Recorda

roig formes simples verd formes compostes blau formes perifrstiques

De viatge als Estats Units

Lestiu passat vam anar als Estats Units dAmrica. Vam visitar unes quantes ciutats de la costa est, com ara Nova York o Philadelphia. A mi mhauria agradat viatjar a uns altres llocs del pas. Si hagurem anat a Los Angeles, per exemple, haurem visitat lStaples Center, el pavell dels Lakers. Lany passat frem una excursi amb linstitut a Badalona i entrrem al pavell del Joventut. Com que aquell magrad tant, estic segur que el dels Lakers mhauria entusiasmat!

compost he parlat havem dit tornvem vam observar haur acabat

futur revisar haurem tornat aniria exposreu ser

imperfet parlava present escoltveu vaig patir tinguera

Xiques, sou les millors. Per aix estic segura que guanyareu el partit.

S, tens ra! Guanyarem el partit i dedicarem la victria a tots els nostres aficionats.

Sou: segona persona del plural del present dindicatiu del verb ser.

132454 _ 0001-0109.indd 27 1/6/09 18:32:18


Paraules amb l i ll

Refor

26Nom Data

El so de la l pot ser simple (l) o geminat (ll), s a dir, una miqueta ms llarg. El so simple de la l es representa amb l en qualsevol posici: a principi de paraula (la), entre vocals (elica), al costat de consonant (sembla) i a final de paraula (genial). El so geminat de la l es representa, generalment, amb ll en aquests casos: En les paraules comenades en all-, coll-, mill- i ill-. En les paraules acabades en -ella i -illa i els seus derivats. En altres paraules com satllit, pellcula, anullar, installar, rebelli, intelligent...

Recorda

1. Ompli els buits amb l o ll.

3. Relaciona les dues columnes per formar paraules. Escriu correctament la paraula resultant.

mill

till

ill

anull

coll

ill

enni

usionada

aci

oquial

egal

er

2. Digues qu representa cada dibuix. Totes sn paraules amb ll.

Estrena cinematogrfica

Als cinemes Pa au sha estrenat la pe cu a La vida tranqui a, del

director ita i Gianni Fredo, basada en una nove a seua. El film s un cant

a la egria i la i usi de viure, ja que re ata la lluita dun xic contra la

ma altia que lobliga a estar al llit, i contra la qual es rebe a amb totes

les forces. Els crtics diuen que la pe cu a est contada de forma molt

inte igent, perqu mostra la lluita del protagonista de forma positiva.

132454 _ 0001-0109.indd 28 12/6/09 09:05:56


Les paraules parnimes

1. Marca en cada cas la paraula que correspon a la imatge.

2. Copia cada oraci amb el parnim adequat.

3. Copia el parell de paraules de cada requadre que sn parnimes entre si.

Refor

27Nom Data

Hi ha paraules, com elica i heroica, que es pronuncien duna manera tan semblant que es poden confondre. Aquests tipus de paraules sanomenen paraules parnimes.

Recorda

sirena

serena

asos

ases

canal

canel

tromba

trompa

El campament tenia (previsions / provisions) per a un mes.

Aquest joc t un preu (accessible / assequible) per a mi.

Son pare li va ensenyar la (professi / process) de fuster.

La teua bonegada ha tingut un (efecte / afecte) immediat.

Lorenga s una (espcie / espcia) molt aromtica.

adoptar optar adaptar

actitud aptitud altitud

regna reina renda

bell vell ball

132454 _ 0001-0109.indd 29 1/6/09 18:32:19


Expressar lopini sobre un tema

1. Llig el text segent i respon.

2. Qu nopines tu? Escriu un breu text per explicar-ho, i aporta-hi arguments.

Refor

28Nom Data

Qu opinen del mercat de bescanvi les dues persones esmentades en el text?

Jlia

Ral

Mercat de bescanvi

Aquest cap de setmana hi ha hagut a la plaa Major de Vilamata el primer mercat de bescanvi. Lassistncia de pblic que hi va acudir per intercanviar objectes ha sigut moderada. Hem parlat amb alguns dels assistents i les opinions sobre aquest sistema dintercanvi sn variades. Jlia, una vena de la vila, ha comentat: s una manera ecolgica de desfer-se de les coses que no utilitzes i que ocupen lloc a casa. s reciclar. He bescanviat un joc dordinador que no feia servir per una pilota de bsquet. Per no tots tenen la mateixa impressi, tal com ens ha transms Ral, un altre ciutad que es va apropar per les diverses parades i que ens va explicar: Jo trobe que aix no t futur: he volgut canviar una disfressa de superheroi, per no he trobat ning que hi estiguera interessat. A ms, com pots calcular el valor de les coses? No seria massa just, per exemple, canviar una tassa per un televisor, no creus?.

132454 _ 0001-0109.indd 30 1/6/09 18:32:19

No plour, no plour, no cal que agafes el paraigua. Mira

com ens hem banyat!


Classes de verbs

1. Encercla les formes verbals del dileg segent.

2. Llig el dileg segent i subratlla els tres verbs defectius que hi trobes.

Refor

29Nom Data

Els verbs poden ser regulars o irregulars, i defectius.Els verbs regulars mantenen la mateixa arrel en totes les formes i presenten les mateixes desinncies que el verb que els serveix de model de conjugaci.Els verbs irregulars presenten canvis en larrel o prenen desinncies diferents de les del verb que els serveix de model.Els verbs defectius tenen una conjugaci incompleta.

Recorda

Copia les formes verbals anteriors i escriu, al costat de cada una, linfinitiu corresponent.

Respon. Quins daquests verbs sn irregulars? Per qu?

Respon. Qu caracteritza els verbs defectius?

Veus aquelles ombres, Pauet? Qu sn? All no hi ha res! Com que no! Pauet, fixa-thi b. Si sembla un ovni! Senyor Torrescopi, ja s qu passa. Porta les

ulleres brutes!

Ho sent! Lhome del temps no sol equivocar-se!

132454 _ 0001-0109.indd 31 12/6/09 09:05:57


Ls de la h

1. Explica qu has fet hui. Usa formes del verb haver.

Refor

30Nom Data

Sescriu h en els casos segents: En totes les formes del verb haver. En les paraules que comencen en hum- ms vocal. En altres paraules com hora, home, hivern, ahir, ham, hui, herba, histria...

i els seus derivats.

Recorda

2. Escriu una oraci que continga una paraula de cada una de les paraules segents.

3. Completa amb hem o em.

4. Escriu h en les paraules que nhan de dur.

5. Escriu la paraula primitiva de cada una daquestes paraules derivades.

Exemple: Hui mhe alat a les huit i la meua germana i jo ens hem desdejunat.

humor

hospital

prohibir

histria

Aquest mat jugat un partit dhandbol.

No digues aquestes coses, que fas por.

Quan arribe a casa, el pare sempre pregunta qu fet a escola.

co et

ora

caca uet

umbracle

ivern

orror

ui

erba

humanitat

ouera

arpista

hortcola

132454 _ 0001-0109.indd 32 1/6/09 18:32:20


El camp semntic

1. Agrupa les paraules segents segons el camp semntic a qu pertanyen.

3. Localitza i ratlla les dues paraules intruses en cada camp semntic.

Refor

31Nom Data

Les paraules caragol, paper de vidre i trepant sn tres substantius relacionats amb un mateix tema: el bricolatge. El conjunt de paraules de la mateixa classe (substantius, adjectius, verbs, etc.) que es relacionen amb un mateix tema formen un camp semntic.

Recorda

maduixa arrs cirera encisam

col bresquilla ordi espinac

dacsa llima blat bleda

fruites verdures cereals

2. Numera cada grup de paraules segons el camp semntic a qu pertanyen i afig dues paraules ms en cada camp.

1. instruments musicals 2. ferramentes 3. recipients 4. professions

serra, martell, esptula, ,

piano, flauta, obo, ,

advocat, arquitecte, metge, ,

pitxer, vas, tassa, ,

taula armari rellotge cadira fuster

germ amable iaio cunyat company

cuinar cullera guisar poma fregir

sabata cama cuixa bra curar

132454 _ 0001-0109.indd 33 1/6/09 18:32:20


Escriure instruccions

1. Fixat en aquesta seqncia dimatges i respon.

2. Escriu ara el text donant les instruccions per a elaborar aquestes postres.

Refor

32Nom Data

De qu informa aquesta seqncia dimatges?

Quins ingredients i quins materials shi han utilitzat?

En quants passos sha fet la recepta?

Quin nom posaries a aquesta recepta?

Com es fan

Ingredients:

Shan de seguir els passos segents:

132454 _ 0001-0109.indd 34 1/6/09 18:32:20


Ladverbi

1. Identifica els adverbis que trobes en el text segent i classificals segons la circumstncia que expressen.

Refor

33Nom Data

Els adverbis sn paraules invariables que expressen circumstncies de lloc, temps, manera i quantitat, o b afirmaci, negaci o dubte.

Els adverbis poden funcionar com a complement dun verb, dun adjectiu o dun altre adverbi.

Recorda

2. Relaciona amb una fletxa cada adverbi amb les paraules que complementen, com en lexemple.

3. Escriu adverbis que signifiquen el contrari dels segents.

Ara, la Marina

Dem men vaig de viatge a la Marina. Tot i que no est gens lluny dac, mai he anat a aquesta comarca. Sempre ens passa que all que tenim ms prop s all que coneixem pitjor. Com que el viatge no s massa llarg, en uns dies tornar a escriure en aquest bloc i vos contar com mho he passat (espere que molt b!). Si vosaltres hi heu estat alguna vegada, podreu deixar-me un comentari i compartir aix les vostres impressions amb mi.

lloc temps manera quantitat

Josep est massa b: no pega ni brot!

No tassegues aix que et fars mal a lesquena.

Cada dia magrada menys aquesta srie.

Lavi de Mil no ha arribat encara; han anunciat que ho far ms tard de lhora

prevista.

tamb

prop

dins

b

millor

no

tard

menys

132454 _ 0001-0109.indd 35 1/6/09 18:32:20


Ls de j/g i tj/tg

2. Troba en la sopa de lletres nou noms de pobles valencians. Tots sescriuen amb g o j.

1. Completa les paraules amb la grafia corresponent en cada cas.

3. Reescriu les oracions segents posant en plural les paraules en negreta.

Refor

34Nom Data

En valenci, el so de la j de Jaume es pot representar amb les grafies j, g, tj i tg. Les grafies j i g poden aparixer a principi de paraula, entre vocals i desprs

de consonant. Sescriu j davant a, o, u. Sescriu g davant e, i.

Les grafies tj i tg noms poden aparixer entre vocals. Sescriu tj davant a, o, u. Sescriu tg davant e, i.

Recorda

La garlanda que lassociaci penja per festes s molt lletja.

La pluja doctubre pot fer malb la collita de taronja.

Quan anrem a la platja trobrem una esponja de mar.

E F I U T O L I P L XL H A L G I N E T W A B* Z H J E S I B M * UG A L G E M E S I J RE Q C A T A R R O J A JN V K O W Q X L M N AO B I F A T V N I A SV L A L C O L E J A W S Z R A U G I L E T OS A N T * J O R D I D T

j/g tj/tg

ordi bo eria

ra ola pen ar

egant re idor

lle ir oventut

ju at me e

via e desi ar

rello e allo ament

corre a ju essa

Els * indiquen un espai entre dues paraules.

132454 _ 0001-0109.indd 36 1/6/09 18:32:21


Paraules individuals i paraules collectives

1. Escriu la paraula individual que correspon a cada imatge.

2. Copia les oracions canviant la paraula individual destacada per la collectiva que corresponga. Fes els altres canvis que necessites.

3. Localitza en la sopa de lletres cinc paraules collectives i cinc dindividuals i classifica-les.

Refor

35Nom Data

Hi ha paraules que, en singular, anomenen un conjunt delements iguals. Per exemple, arxiplag anomena un conjunt dilles. Les paraules que en singular anomenen un conjunt dssers o elements sanomenen collectives i les que anomenen una sola cosa sanomenen individuals.

Recorda

Visitarem aquesta illa les vacances que ve.

El jugador va saludar el pblic desprs del partit.

Voldria tindre una casa als peus de la muntanya.

vaixellaconstellaciramequipatge

O V E L L A N Y T IS A O Z S Q E C V XW I S T O C E L L BH X E U L N J B T AU E I R D S C G A NR L X F A X L N DA L A T F L O T AM X M A U Z O P F DA I X Z A B E L L AT W E X R C I T W

individuals collectives

132454 _ 0001-0109.indd 37 1/6/09 18:32:21


Explicar una ruta

1. Llig, observa el plnol i marca litinerari correcte.

Refor

36Nom Data

Maria est davant lajuntament dun poblet i vol anar a la cascada que hi ha a dos quilmetres, per no en coneix la ruta. Ho pregunta a dos vens del lloc i aquestes sn les respostes que nobt. Quina de les dues s la correcta?

2. Escriu quina s la ruta que haur de seguir Maria des de la cascada fins al castell.

Ve 1

Vs per aquesta carretera cap amunt tot recte. Just desprs de passar per un pon-tet per on passa un barranc, a lesquerra hi ha un cam que puja cap a la munta-nya. Gira all i continua pujant per un cam que passa entre pins i matolls. En lencreuament segent, gira de nou a les-querra i continua una sendera muntanya amunt, molt empinada, fins a arribar al mirador de la cascada.

Ve 2

Segueix aquesta carretera cap amunt. En la bifurcaci continua a la dreta tot recte. Pas-sars per un pont sobre un barranc i a les-querra deixars un desviament. Continua recte i arribars a un encreuament on hi ha un grup de cases. Gira a lesquerra i conti-nua per la pista que puja cap a la muntanya. En lencreuament segent gira a la dreta per un cam molt sinus que fa pujada. Al cim hi ha el mirador de la cascada.

132454 _ 0001-0109.indd 38 1/6/09 18:32:21


Els enllaos

1. Encercla els enllaos que trobes en el text segent seguint el codi.

3. Completa les oracions amb els enllaos del quadre que corresponga en cada cas.

Refor

37Nom Data

Els enllaos sn paraules invariables que serveixen per a unir paraules o grups de paraules. Les preposicions sn enllaos que uneixen paraules amb el seu complement.Les conjuncions sn enllaos que uneixen paraules, grups de paraules i oracions entre si. Hi ha conjuncions copulatives, disjuntives i adversatives.

Recorda

roig les preposicions blau les conjuncions

Nosaltres contra les panderoles

Merc i jo hem comenat una batalla contra les panderoles. Quan veirem la primera, pensrem que devia haver entrat a casa per la finestra. Merc la va matar amb una granera, per a lendem en va aparixer una altra. Probablement ixen del moble que hi ha davall la pica, perqu s un lloc humit en contacte amb les canonades. Les panderoles que ens visiten no sn daquelles negres que hi havia abans, sin daquelles roges i fastigoses que hi ha ara.

ni de sin a ni contra i en

2. Explica la funci de cada classe de conjuncions.

copulatives

disjuntives

adversatives

Digues de quin tipus de conjunci sn les segents i escriu una oraci amb cada una.

ni ( )

sin ( )

o ( )

i ( )

El meu equip juga el teu aquesta pista.

Aquest paraigua no s teu Llusa.

tu jo sabem on va aquest avi.

El pare la mare han anat vore els iaios.

132454 _ 0001-0109.indd 39 1/6/09 18:32:21


Ls de x, tx i ig

1. Classifica les paraules segents segons el so de la x.

2. Completa el text amb x, tx o ig.

3. Escriu una paraula de la mateixa famlia acabada en ig o tx, segons que corresponga.

Refor

38Nom Data

El so de la x de xiquet es pot representar amb les grafies x, tx o ig. Sescriu x a principi de paraula i desprs de consonant. Sescriu tx entre vocals o a final de paraula si els derivats porten tamb tx. Sescriu ig a final de paraula si els derivats porten j/g o tj/tg.

Recorda

xut

cltxina

peix

xocolate

coixa

panxa

despatx

porxada

xeringa

rodejar

bogeria

bombardejar

capritxs

escabetxat

passejar

marejada

despatxar

Un empatx dorxata

Diumenge passat vam anar a visitar el monestir del Pu . Estava ple de iquets

que anaven a fer la primera comuni i havien preparat una ocolatada per a la

vesprada. Com que anvem vestits per a caminar i carregats amb mo illes, feia

lle que ens quedrem al convit i decidrem anar a Alboraia a fer-nos una

or ata de ufa. Quan arribrem a lor ateria, tenem tanta fam que

comenrem a fartar. Al final acabrem tots amb un empa increble i hagueren de

vindre a buscar-nos els pares amb co e, perqu no ens podem alar de la cadira!

Sona com en xarop o caixa

Sona com en xiquet o cotxe

132454 _ 0001-0109.indd 40 1/6/09 18:32:22


El sentit literal i el sentit figurat

1. Marca loraci en qu la paraula destacada t un sentit figurat.

3. Completa les oracions amb la paraula que corresponga en sentit figurat.

2. Escriu el nmero de loraci a qu fa referncia cada significat i digues si es tracta dun sentit literal o figurat.

Refor

39Nom Data

El sentit literal duna paraula s el significat que t en origen. Per exemple, embarcar significa entrar en un vehicle per emprendre un viatge. El sentit figurat, en canvi, s el significat que adquireix una paraula a partir de ls expressiu que sen fa. Per exemple, embarcar, en sentit figurat, significa posar-se en un negoci perills o poc convenient.

Recorda

El mar estava molt tranquil.

Aquest xic s un cel, ajuda a tots.

s una mquina resolent problemes.

Est immers en un mar de dubtes.

Hui el cel est molt ennuvolat.

El pare t una mquina descriure antiga.

1. El detingut va cantar qui havia sigut el culpable en cinc minuts.

2. El cor de lescola va cantar una pea del meu compositor preferit.

Produir sons musicals amb la veu.

Sentit

Confessar una cosa per fora.

Sentit

1. Tots pinten molt simptic el meu amic Vctor.

2. Acabarem de pintar lhabitaci en deu minuts.

Descriure com s una persona.

Sentit

Cobrir amb pintura.

Sentit

Tinc una notcia : anirem de viatge a Pars.

Darrere aquesta de dur hi ha un xic sensible.

Hctor s un , est ac per no ajuda a res.

Tinc una , perqu mai hem guanyat aquest equip.

Escriu una oraci amb el sentit literal de les paraules anteriors.

espina

bomba

cara

moble

132454 _ 0001-0109.indd 41 1/6/09 18:32:22


Fer una reclamaci

1. Llig la situaci segent i respon.

2. Emplena ara limprs de reclamaci amb les teues dades i exposa-hi els motius i la sollicitud de la teua reclamaci. Inventa les dades que necessites.

Refor

40Nom Data

Tots els dissabtes vas a un curs de nataci a la piscina municipal de la localitat. Des de fa unes setmanes, la temperatura de laigua s ms baixa que lhabitual i decideixes presentar una reclamaci.

Quina queixa has dexpressar?

Quina petici has de fer?

FULL DE RECLAMACIONS

CENTRE MUNICIPI

DADES DEL RECLAMANT

COGNOMS NOM

DOMICILI CP

LOCALITAT PROVNCIA

TELFON E-MAIL

MOTIU DE LA RECLAMACI

SOLLICITUD

Localitat i data

, de de 20

Firma:

132454 _ 0001-0109.indd 42 12/6/09 09:05:59


Loraci. El subjecte

1. Converteix cada frase en oraci, i cada oraci en frase.

2. Subratlla en roig el subjecte i en blau, el predicat en cada oraci.

3. Escriu dues oracions que continguen subjecte lxic, i dues que continguen subjecte gramatical.

Refor

41Nom Data

Els enunciats sn agrupacions ordenades de paraules amb significat complet. Poden ser frases o oracions. Les oracions contenen almenys un verb en forma personal i sestructuren en subjecte i predicat. El subjecte pot ser lxic o gramatical. El subjecte lxic consta sempre dun nucli, que pot anar acompanyat o no de determinants i complements.

Recorda

Fa molt de fred.

Quin xic ms fort!

Per molts anys!

Ja ens vorem!

La iaia de Carles fa una paella dall ms bona.

Un company de classe viu en una alqueria de Castellar.

El gat siams busca menjar entre el fem.

Aquesta finca de color blau noms t tres pisos.

Copia els subjectes de les oracions anteriors en la graella, separant els elements de qu consten.

determinants nucli complements

subjecte gramatical

subjecte lxic

132454 _ 0001-0109.indd 43 1/6/09 18:32:22


Signes que tanquen enunciats

1. Escriu un text en qu utilitzes les tres classes de punts que has estudiat.

Refor

42Nom Data

Per a indicar que una oraci acaba i en comena una altra utilitzem diversos signes de puntuaci.

Al final de les oracions en qu safirma o es nega alguna cosa sescriu un punt (.).

Al final de les oracions en qu es pregunta alguna cosa sescriu un signe dinterrogaci (?).

Al final de les oracions en qu sexpressa sorpresa, admiraci, por, etc. sescriu un signe dexclamaci (!).

Darrere aquests signes, sescriu sempre majscula.

Recorda

2. Encercla en el text els signes dinterrogaci, els signes dexclamaci i els diferents tipus de punt (punt i seguit, punt i a part, i punt final). Usa un color diferent per a cada signe.

Benvolguda Irene,

Com ests? Com va tot per Benifai? Jo ja he arribat a Lisboa! A s precis! Estic segura que tencisaria. Tota la ciutat s dall ms costeruda i per aix has dusar el transport pblic si no tens les cames massa fortes: tramvies, groguets i desballestats; autobusos, menuts i rpids per a pujar els carrers estrets; i fins i tot ascensors i funiculars, que et porten dun barri que est damunt una muntanya a un altre que est a peu pla.

Saps que estic aprenent portugus? He preguntat a Joo: Com es diu besets?. I ell mha contestat: Es diu beijinhos.

Doncs aix, beijinhos a tots!

Rosa

Quins altres signes de puntuaci has trobat en el text? Digues com sanomenen.

132454 _ 0001-0109.indd 44 1/6/09 18:32:22


Els neologismes

1. Relaciona cada neologisme amb la imatge corresponent.

2. Uneix les partcules per formar neologismes.

3. Identifica dos neologismes en cada cartell i copials.

Refor

43Nom Data

La paraula xatejar va ser creada fa poc de temps per referir-se a una realitat que fins en aquell moment no existia: conversar a travs dInternet. Les paraules noves que sorgeixen en una llengua per a referir-se a coses, accions, etc., que abans no existien sanomenen neologismes.

Recorda

escner bric baguet flaix

Fins al 70% de descompte!

Ofertes en la secci de multimdia de lhipermercat.

Cibercaf Nou Moles

Gaudeix dInternet amb la millor velocitat i comoditat.

Escriu una oraci amb cada paraula.

inter crs

moto fibra

micro joc

video nauta

132454 _ 0001-0109.indd 45 1/6/09 18:32:22


Elaborar un anunci publicitari

1. Fixat en lanunci i respon.

2. Completa cada eslgan amb el producte que podria anunciar.

3. Tria un dels eslgans anteriors i elaboran lanunci complet, tenint en compte el model de lactivitat 1.

Refor

44Nom Data

Quin producte shi anuncia?

Qu shi destaca del producte?

Quin s leslgan?

Copia una frase del text que noms done informaci.

Copia una frase que intente convncer el destinatari.

Per a crixer sa i amb energia, pren Galctica cada dia.

Amb Miralsol, ho vors tot dun altre color.

Prova el Cabells i digues adu als cabells enredats.

Les sabatilles amb msica que amenitzaran els teus passejos. Posa-te-les i camina amb ritme.

Temes en format mp3 Altaveus laterals Interior folrat i puntera reforada Varietat de colors i models

Sabatilles Melodia...i camina amb alegria

132454 _ 0001-0109.indd 46 1/6/09 18:32:23


El predicat

1. Escriu una oraci a partir de cada nucli del predicat.

4. Escriu de nou les oracions anteriors canviant el nombre del subjecte.

Refor

45Nom Data

Els predicats poden ser verbals o nominals.El predicat nominal expressa qu s o com s o est el subjecte. Cont un verb copulatiu i un atribut. Latribut expressa una qualitat o un estat del subjecte.El predicat verbal presenta com a nucli un verb predicatiu que expressa acci o procs.

Recorda

3. Encercla el verb copulatiu de cada oraci i subratllan latribut.

Martina est farta de tant de coet.

Xavi s un advocat molt prestigis.

Aquestes xiquetes pareixen un poc joves.

Els ciclistes semblen cansats.

cantes

agrada

estareu

construir

dormia

Marca. Quins altres elements has hagut tamb de canviar de nombre?

Noms el verb. Noms latribut. El verb i latribut.

2. Relaciona cada oraci amb el tipus de predicat que cont.

El meu amic Gustau s vegetari.

El prxim estiu farem un viatge a Galcia.

Les gatetes pareixen espantades.

Antoni treballa darquitecte a Londres.

Larbre ms abundant a Elx s la palmera.

Laigua daquest riu sembla contaminada.

PREDICAT NOMINAL

PREDICAT VERBAL

132454 _ 0001-0109.indd 47 1/6/09 18:32:24


Els punts suspensius

1. Explica quina funci fan els punts suspensius en les oracions segents.

2. Escriu una oraci amb punts suspensius per a cada dibuix.

Refor

46Nom Data

Escrivim punts suspensius (...) en els casos segents: Per indicar que una enumeraci est incompleta. Per indicar que una oraci sinterromp per expressar sorpresa, dubte,

temor... El punts suspensius sempre sn tres. Desprs dels punts suspensius no es pot posar punt, per s signes dinterrogaci i dexclamaci.

Recorda

No pots imaginar en quants llocs ha estat el meu iaio Ferran: Mxic, Austrlia, Nova

Zelanda, Senegal, Finlndia

Perdona per thas posat la meua jaqueta!

Mare, no s com dir-tho he susps lexamen.

1 .

2 .

3 .

1 .

2 .

3 .

Explica quina funci fan els punts suspensius en cada oraci.

132454 _ 0001-0109.indd 48 1/6/09 18:32:24


Paraules daltres llenges

1. Encercla els estrangerismes usats en aquestes oracions.

2. Ordena les lletres i escriu la forma valenciana de cada estrangerisme.

3. Escriu una oraci per a cada parell de paraules amb les formes valencianes corresponents.

Refor

47Nom Data

A vegades utilitzem paraules daltres llenges. Algunes daquestes paraules acaben formant part de la nostra llengua com, per exemple, la paraula bsquet que prov de langls basket ball. No obstant aix, en cas que hi haja una paraula prpia per a anomenar la mateixa cosa, s preferible usar aquesta en lloc de la dorigen estranger.

Recorda

show / hall

handicap / ranking

manager / burguer

He quedat amb el meu cos al hall de lhotel.

Llancem aquestes bosses al container groc.

El hobby del meu germ s laeromodelisme.

Dem dinarem al self-service que han obert.

vestbul

afici

contenidor

autoservei

show P S E T C A L E E C

manager R P E S E R N T N A E T

handicap C V I N O N T E I N N E

ranking S L C A F I S C C I A I

burger M B A H G R U S E I R E A U

Escriu de nou les oracions canviant la paraula estrangera per la que corresponga en la nostra llengua.

132454 _ 0001-0109.indd 49 1/6/09 18:32:24


Escriure una crnica

1. Llig el text i observa amb atenci les imatges; desprs, respon.

2. Escriu una crnica breu en qu contes com va ser el dia de festa: com es van desenvolupar les activitats, lambient de la festa i la teua impressi general.

Refor

48Nom Data

De qu informa el cartell?

Quina informaci tofereix cada imatge?

Imatge 1

Imatge 2

Imatge 3

Festa de la PrimaveraDissabte 25 de mar

PROGRAMA9 h Despertada11 h Cercavila amb la banda municipal14 h Mascletada15 h Paella gegant18 h Desfilada de carrosses20 h Concurs de disfresses: entrega de

premis22 h Ball amb lorquestra Mediterrani (al

pavell Multifuncional)

Vine i passa-tho b!

2

3

1

132454 _ 0001-0109.indd 50 1/6/09 18:32:25


El predicat verbal

1. Escriu una oraci per a cada dibuix. Cal que totes continguen un complement directe i un complement indirecte.

2. Subratlla els complements circumstancials de les oracions segents i digues de quin tipus sn.

3. Completa les oracions segents amb la classe de complement que sindica.

Refor

49Nom Data

El predicat verbal est format pel verb predicatiu, que funciona com a nucli, i pels complements daquest verb. Els principals complements verbals sn el complement directe, lindirecte i el circumstancial.El complement directe anomena lobjecte o lsser sobre el qual recau lacci expressada pel verb.El complement indirecte anomena el destinatari de lacci que indiquen el verb ms el complement directe. El complement circumstancial expressa circumstncies de lacci verbal.

Recorda

Lavi marxar cap a Pars a les dotze en punt.

Els metges de lhospital actuen sviament.

Mhe reunit a ca la iaia amb els meus cosins.

Aquesta casa sha incendiat per un curtcircuit.

Aquell jardiner sha tallat amb les tisores.

COMP. DIRECTE Al mercat he vist

COMP. INDIRECTE Compreu pa

CC DE LLOC Antnia viu

CC DE TEMPS Mhan citat

CC DE MANERA La pluja cau

CC DE CAUSA Mhe fet mal

132454 _ 0001-0109.indd 51 1/6/09 18:32:25


Altres signes de puntuaci

1. Emplena els buits de la notcia amb els fragments que et presentem baix.

Refor

50Nom Data

Els parntesis [( )] sutilitzen per a introduir una explicaci, una informaci o un aclariment dins una oraci.

Les cometes ( ) sutilitzen per a introduir les paraules literals que ha dit o escrit una persona o per a citar els ttols de llibres, pellcules, etc.

La ratlla () sutilitza per a introduir les paraules dun personatge o els aclariments del narrador quan parla un personatge.

Recorda

LONU ( ) ha presentat un informe sobre el

calfament global, en qu recull les conclusions del grup dexperts reunits a Valparaso

( ). Segons aquests especialistes,

.

Per aix, han fet una crida als governs de tot el mn perqu

.

Pels voltants de ledifici on tenia lloc la reuni shan vist manifestants ecologistes

amb pancartes on posava, per exemple,

( ).

salvem la Terra, en angls Organitzaci de les Nacions Unides es pot afirmar que lhome s responsable del canvi climtic a la costa xilena Save the Earth adopten poltiques econmiques compatibles amb la protecci del medi

2. Inventa un dileg entre un client dun restaurant i un cambrer. No oblides utilitzar el gui al comenament de cada intervenci.

132454 _ 0001-0109.indd 52 1/6/09 18:32:25


Les abreviatures

3. Copia les oracions substituint les abreviatures per paraules completes.

4. Copia aquestes altres oracions substituint les paraules en cursiva per les abreviatures corresponents.

Refor

51Nom Data

Per expressar de manera abreujada la paraula segle, sha escrit la consonant inicial de la paraula seguida dun punt (s.). Aquestes representacions abreujades duna paraula sanomenen abreviatures.

Recorda

2. Escriu labreviatura de cada paraula.

adjectiu

avinguda

telfon

professor

dijous

segle

1. Marca labreviatura correcta de cada paraula.

pgina

nmero

dimecres

preposici

doctor

pg. pg. pgn.

nm. num. nm.

dm. dim. dc.

pr. prep. pre.

doc. dtor. dr.

El Dr. Bernat t la consulta al c. Major.

Dl. ens concentrarem a la pl. del Pi.

Els srs. clients tenen ms informaci en el tel. 11050.

Aquesta preposici sexplica en la pgina 45.

El professor Ramos vindr el dimecres 5 de mar.

Sovint els substantius van acompanyats dun adjectiu.

132454 _ 0001-0109.indd 53 1/6/09 18:32:26


Comentar un espectacle

2. Observa la imatge i inventa les dades per a la pellcula a qu podria pertnyer.

1. Llig aquest text i respon a les preguntes.

Refor

52Nom Data

Imagina un aspecte de la pellcula que et poguera cridar latenci i comental.

De quin tipus despectacle parla el text?

Quin ns largument?

Quins aspectes de la representaci es destaquen en el text?

Un espectacle red

Aquest cap de setmana els alumnes de sis hem assistit a una representaci teatral en lauditori municipal. Lobra es titulava Ms enll de la muntanya. Amb aquest ttol, ning de nosaltres no es podia imaginar de qu tractaria la histria. I la veritat s que va ser tota una sorpresa. Lobra presenta les aventures dun jove i despistat prncep a qui son pare, el rei, ordena fer una prova que forma part de la tradici familiar: ha danar a la muntanya sagrada del regne per trobar una corona que un emissari del rei hi ha amagat. De cam, al prncep li ocorren una srie de peripcies molt gracioses que, sovint, van provocar les rialles del pblic. La decoraci de lescenari era bastant escassa, per la grcia i la desimboltura dels actors i les actrius suplia aquesta mancana. Tots vam eixir de lauditori amb un somriure als llavis.

Ttol

Argument

132454 _ 0001-0109.indd 54 1/6/09 18:32:26


Classes doracions

1. Observa el dibuix i completa les bafarades amb una oraci interrogativa i una denunciativa.

3. Escriu una oraci passiva i converteix-la, tot seguit, en activa.

2. Encercla els verbs en forma personal que trobes en aquest text. Desprs, copia en la graella dues oracions simples i dues de compostes.

Refor

53Nom Data

Segons la intenci del parlant, les oracions poden ser enunciatives, interrogatives, exclamatives, exhortatives o imperatives, optatives o desideratives i dubitatives. Segons el nombre de verbs en forma personal que continguen, les oracions poden ser simples o compostes.Segons que el subjecte siga agent o pacient les oracions poden ser actives o passives.

Recorda

Dues futures campiones

Marta s especialista en nataci sincronitzada. Enguany lacompanya una esportista ms jove, que sanomena Carolina. Ara com ara noms participen en campionats autonmics, per dac a un temps prendran part en una competici europea. Sn unes nadadores treballadores i constants i ja han aconseguit unes quantes medalles. De segur que un dia les vorem en els jocs olmpics!

simples

compostes

passiva

activa

132454 _ 0001-0109.indd 55 1/6/09 18:32:26


Pronoms febles davant el verb

Refor

54Nom Data

En general, davant el verb, els pronoms febles es poden escriure sencers o apostrofats. Sescriuen sencers quan el verb que acompanyen comena en consonant. Sescriuen apostrofats quan el verb que acompanyen comena en vocal

o en h.

Recorda

4. Completa amb la o l.

1. Completa el text amb la forma corresponent del pronom entre parntesis.

3. Encercla les paraules destacades de roig si sn articles i de blau si sn pronoms febles.

2. Encercla la forma correcta dels pronoms segents.

Si no uses, deixam la moto uns dies.

Aquesta pellcula, no havien estrenada ja?

Desprs de lespectacle que va donar, a aquesta actriu no invitaran mai ms.

Vols que duga jo la carta o enviars tu?

Aquesta decisi honra molt, a Pilar.

Mudances Toni, el Desmanotat. Els portem els mobles al lloc on ens diga.

Les fronteres no existeixen per a nosaltres!

Restaurant Els Fesols. Cada mat els oferim un men diferent. Els esperem.

Nicolau el manifasser

Al meu amic Nicolau no se (li) ocorre mai res de bo. Sempre (la)

ha de fer bona! Fa uns dies vam preparar una festa daniversari per

a Marta. (li) vaig dir: No (li) digues res o (em) enfadar

molt. No (et) avisar ms voltes. Al cap de dos dies, Marta va vindre

i (em) va dir: Qu (em) ha contat Nicolau, que esteu preparant

una festa a Slvia? I per qu (vos) ho heu callat i no (em) heu dit

res?. Marta (es) havia endut una decepci per culpa de Nicolau. s un

manifasser!

em/m agrada et/t parlen el/l honra

es/s imagina la/l acaba em/m dna

132454 _ 0001-0109.indd 56 1/6/09 18:32:26


s culte i s colloquial

1. Classifica la paraula de cada parell segons ls que tinga.

2. Escriu les oracions segents duna manera ms culta.

Refor

55Nom Data

Quan parlem o escrivim, utilitzem unes paraules o unes altres segons la situaci en qu ens trobem. Per exemple, ladjectiu formidable se sol utilitzar en contextos cultes o formals (treballs de classe, conferncies, etc.), mentre que en contextos colloquials, com una conversa entre amics, s ms freqent usar guai.

Recorda

obrer operari progenitors pares conversar parlar

afores perifria obsequiar regalar indigent pobre

s culte s colloquial

Escriu una oraci amb cada paraula ds culte anterior.

Voldria deixar de pencar i pirar-me de vacances.

Els meus collegues han vingut fets pols del viatge.

No xarreu tan fort, que tinc un mal de cap bestial.

132454 _ 0001-0109.indd 57 1/6/09 18:32:26


Elaborar un fullet turstic

1. Llig la informaci daquest fullet turstic i respon.

2. Observa aquestes notes i elabora un fullet turstic sobre Llria. No toblides descriure un ttol ben atractiu.

Refor

56Nom Data

Sobre quin lloc informa el fullet?

En quin pargraf sofereix cada informaci?

* ALTRES ACTIVITATS * PRESENTACI

* MONUMENTS PRINCIPALS * COM ARRIBAR-HI

Vilafams, una vila de regust medieval

Vilafams s una vila tranquilla, voltada dametlers i doliveres i coronada per limponent castell. Est situada a esquena de la serra Balaguera, uns pocs quilmetres al nord de Castell de la Plana. Shi accedeix per la CV-10 fins a la Pobla Tornesa, i a continuaci cal agafar la CV-15 i la CV-160.Els monuments ms destacats sn les muralles, que conserven algunes torrasses intactes i envolten el nucli histric; lesglsia de la Sang, dorigen medieval; i el castell, construt sobre la roca i que encara conserva lestructura.A banda de passejar pels seus carrerons empinats, descobrir els racons recndits i contemplar els espectaculars paisatges que salbiren des dels seus miradors, s recomanable visitar-hi el Museu dArt Contemporani, situat al Palau del Batle, destil gtic, i que mostra una collecci notable de lart del segle XX.

- Llria, capital del Camp de Tria.- Entre el riu Tria i la serra Calderona, pocs quilmetres a loest de Valncia.- Accs per lautovia dAdems (CV-35).- Esglsia de lAssumpci (faana destil barroc), esglsia de la Sang (del segle XIII), mausoleus romans, banys rabs.

- Museu Arqueolgic: restes ibriques del jaciment dEdeta i restes romanes.

132454 _ 0001-0109.indd 58 1/6/09 18:32:26


El text

1. Corregeix les oracions segents per a resumir les caracterstiques que ha de tindre un text.

2. Explica quin daquests dos conjunts denunciats reuneix millor les propietats dun text i per qu.

Refor

57Nom Data

Els textos sn les unitats superiors del llenguatge que utilitzem per a comunicar-nos. Els textos tenen unes caracterstiques comunes: sn missatges complets, presenten idees ordenades, contenen enunciats referits a un mateix tema que es relacionen entre si. Les relacions entre els diferents enunciats dun text sestableixen per mitj denllaos extraoracionals.

Recorda

A. Quan torne a casa, sempre passe per la fruiteria. La setmana passada vaig comprar un pasts de poma.Bon dia, les taronges sn dolcssimes, hui en comprar unes quantes. I les maduixes tamb.Ja tinc postres per al sopar.

B. El meu germ sempre havia volgut tindre un gos. Mentre havia viscut a casa dels pares no li havien deixat tindren. Ara, com que viu sol, se nha comprat un de menut.Dem anir a sa casa a vore el cadell.

El text explica un missatge incomplet.

Les idees es presenten de forma lliure.

Els enunciats que el formen tracten sobre temes diferents.

Els enunciats no tenen cap relaci entre si.

132454 _ 0001-0109.indd 59 1/6/09 18:32:27


Pronoms febles darrere el verb

Refor

58Nom Data

1. Encercla els pronoms febles que hi ha darrere el verb i classificals. Explica en cada cas per qu sescriuen amb apstrof o guionet.

Els pronoms febles sescriuen darrere el verb quan aquest est en imperatiu, en infinitiu o en gerundi.

Darrere el verb, els pronoms febles suneixen a aquest amb apstrof o amb guionet.

Shi uneixen amb apstrof quan el verb acaba en vocal que no siga u. Shi uneixen amb guionet quan el verb acaba en consonant o en u.

Recorda

Guionet

Apstrof

Voro,

Com que s laniversari de Neus, la mare i jo hem eixit a comprar-li un regal; desprs anirem al cine a distraurens un poc. Digues-ho a la iaia, no siga que es preocupe si fem tard. Recordat del gos: dna-li menjar i trau-lo a passejar. Avisans si necessites alguna cosa. Per cert, quan arribe Jordi, demana-li que tajude amb el quadre de lentrada i canvieu-lo de lloc. Sentim molestar-vos, per una vesprada que tenim per a nosaltres lhem daprofitar bona cosa!

Un bes,

El pare

132454 _ 0001-0109.indd 60 1/6/09 18:32:27


Els vulgarismes

1. Escriu la forma correcta que correspon a aquests vulgarismes.

2. Busca, en la sopa de lletres, la paraula correcta que es correspon amb cada vulgarisme.

3. Escriu de nou aquest text corregint-ne els vulgarismes.

Refor

59Nom Data

A vegades, pronunciem o escrivim de manera incorrecta algunes paraules, b per desconeixement o b per deixadesa. Per exemple, moltes vegades calada es diu cal. Aquestes formes incorrectes de les paraules sanomenen vulgarismes i cal evitar-les, sobretot en el llenguatge escrit.

Recorda

cal

xixanta

perea

amoto

asperar

prmit

indicci

aixina

almari

jugaor

crompar

quereguilla

gavinet

X I R A R M A R IE T N D P M Z A S FC F J U G A D O R CR H E T L W N C D OE U C S X S R F G M J C F G H J A T PL L I T A G V I R RL O A F R U X Q AA P U L C O U RV B G A N I V E T E

Ahir vaig nar al mercat a crompar unes llangonisses, i enc no s com no en vaig ixir escaldat. Em volien cobrar vora coranta euros! Una animal. Aixina s que vaig agafar el carro i men vaig anar tot anfadat.

132454 _ 0001-0109.indd 61 1/6/09 18:32:27


Contar des de diferents punts de vista

Refor

60Nom Data

1. Llig el text i fes lactivitat que es demana.

Conta la histria anterior des del punt de vista del captaire.

La bossa del mercader

Un mercader, desprs de vendre tot el que duia al mercat, es preparava per tornar a casa quan va descobrir que havia perdut una bossa de diners on tenia vint monedes. Va convocar tots els qui hi havia al seu voltant i va prometre una recompensa a qui trobara la bossa. Al cap de poc es va sentir entre la gentada la veu dun captaire que se li apropava amb la bossa a la m. s aquesta la bossa, senyor?S, ho s, grcies va dir el mercader, content en reconixer la seua bossa. Moltes grcies!I la recompensa? va reclamar el captaire. Ara que tenia la bossa, el mercader ja no se sentia tan geners i no volia donar la recompensa promesa. Va obrir la bossa, va comptar les monedes i va fer cara de sorpresa. Ac noms hi ha vint monedes

Documents

6p Llengua Catalana - Reforç i Ampliació Santillana