Raluca Abrudan , Dunia Inclán, Martha Ipanaqué i Isabel Solano.

Republicanisme

· El republicanisme va haver de plantar cara al desencís d’una part dels seus seguidors i a la repressió governamental degut al fracàs de la Primera República.

· Els republicans estaven fortament dividits en diferents tendències i en una contínua reorganització de forces fet que va restar eficàcia i suport electoral al seu programa polític .

-Emilio Castelar ,elegit per Barcelona l’any 1876 ,va evolucionar cap a postures cada vegada més moderades i va crear el ¨Partido Republicano Posibilista¨., que aquest acceptava el joc polític de la Restauració.

- Manuel Ruiz Zorrilla, es un cas contrari a Emilio Castelar, que va fer un tomb cap a un republicanisme radical que no descartava l’acció violenta contra la monarquia. Va fundar el ¨Partido Republicano Progresista¨, que va arribar a tenir influència entre alguns militars i va protagonitzar intents fracassats d’insurrecció.

- Amb el fracàs de Zorrilla, va cloure definitivament el cicle insurreccional republicà i una part dels republicans optaren pel Partido Republicano Centralista de Salmerón.

Evolució del Republicanisme :

· Densa d'això la força republicana principal a Catalunya va continuar sent el Partit Republicà Democràtic Federal de Pi i Margall, que als primers anys de la Restauració va practicar el retraïment electoral i va tenir divisions internes i escissions.

· A rau del congrés de 1883 i l’ascens de Josep Maria Ribot ( 1883 ), el federalisme es va dotar d’un nou programa i va rebre un nou impuls (catalanisme).

· Les reformes liberals van estimular la formació de coalicions com la Unió Republicana que va aconseguir uns bons resultats a les eleccions l’any 1893, i per primera vegada es constituí a les corts una minoria republicana.

· L’any 1896, la Unió va tornar a tenir diputats però no va assolir l’èxit anterior.

·Tot i les aliances que van augmentar els escons, el republicanisme va haver de plantar cara a la influència de l' internacionalisme entre els obrers(que ocasionà la pèrdua de les seves antigues bases socials) i va haver de lluitar contra l’abstencionisme anarquista i la competència electoral dels socialistes.

· Després de la derrota carlina( 1876 ) es va prohibir la presència a Espanya del pretendent Carles de Borbó ( Carles VII ) i alguns membres destacables del carlisme, van reconèixer Alfons XII com a rei legítim.

· Cándido Nocedal -> principal dirigent carlí, va aconseguir d'estendre els cercles carlins per tot Espanya (però la seva força fonamental va continuar per Navarra , País Basc i Catalunya ).

· Renovació del partit la va encapçalar Juan Vázquez de Mella, que va proposar al 1886 un programa adaptat a la nova situació política coneguda com Acta de Loredan. La proposta mantenia la vigència d’antics principis com : defensa del catolicisme, foralisme, l’autoritat del pretendent carlí i l’oposició a la democràcia. Ja no es manifestava a favor de l’Antic Règim i acceptava el nou ordre liberal capitalista.

La reconversió del carlisme

· Va guanyar força la disputa religiosa. Una part del partit acusa a Carles VII de no donar prou suport a la política catòlica, i també van culpar Don Carles de donar prioritat a la qüestió dinàstica per damunt de la religiosa ( cesarisme ).

· Ramón Nocedal, fill del líder carlí, va protagonitzar una escissió ( 1888 ) i va fundar el Partido Católico Nacional, que va deixar de reconèixer com a rei el pretendent carlí i es va convertir simplement en un partit catòlic integrista. Aquest corrent integrista tenia a Catalunya a Salvador Casañas, bisbe d’Urgell i el clergue sabadellenc Fèlix Sardà i Salvany, autor de l’opuscle ( El liberalismo es pecado ( 1884 ) ).

· El carlisme va ser reconstruït a partir del 1890, amb l’aspiració de convertirlo en un partit de masses i organitzat en assemblees locals ( Cercles ) que es van difondre per tot Espanya.

· El carlisme va esdevenir un grup actiu d’oposició al sistema de la Restauració ( amb el nom de Comunió Tradicionalista ) .

· L’any 1896 va aconseguir 10 diputats.

Gràcies per la vostra atenció.