74-febrer-13

7/29/2019 74-febrer-13

1/19

Peridic digital - nm. 74 -febrer- 2013 - Tercera poca

7/29/2019 74-febrer-13

2/19

Emporionnm. 74 fEbrEr 2013 pg. 2

sumari

Editorial

Notcies

Quinosapescriureenca-

tal?(31)

Quaranta-quatrepltans

LesTIC, un concepte di-

nmic

Lacobdcia

Elgranmritdeladefen-

sadelartsacredelbisbat

deLleida

AnySalvadorEspriu

Pinzellades

Arquimedes i el general

Prim

Comps despera a la

UniEuropea

Catalunya independent

dinsdelImperiAlemany

A laguaitdelnostrepa-

trimoni

LacuinadelaCatrina

Poemesdarreudelmn

Motsencreu

Cinemaiespectacles

Editorial

Ja tenim l'AVESembla que els gironins hem destar contents perqu ja tenim AVE, el tren dalta velocitat.Tenim les quatre capitals catalanes connectades amb aquest tren i la lnia que sha completatns a Figueres ens porta a Madrid i (tot i que encara sha de er transbord), ens permet tras-passar els Pirineus i unir-nos a Europa. s aquesta una lnia rria, dissenyada per a la circulacide trens dalta velocitat, de 804 quilmetres (de Madrid a Figueres), que ha costat la gensmenyspreable xira de 12.500 milions deuros, dels quals lestat ha aportat 9.000 milions i elsaltres 3.500 milions procedeixen del ons FEDER de la UE. Si comptem les lnies executadeso en construcci, la inversi total supera els 40.000 milions deuros. Tot plegat, unes xiresesgarrioses si tenim en compte que el moviment de passatgers de l AVE noms representar

l1% del de tot lestat.

Sn moltes les veus que es queixen que lenorme inversi que representa lopci AVE exigeixuna desmesurada despesa pblica, amb un impacte de millora econmica limitada i, ns i tot,amb eectes ms aviat regressius.

Molts deuen pensar que sempre s bo que un pas avanci i millori les seves connexions entreciutats. Ara anirem ms rpidament cap a les del sud i tamb ms enll dels Pirineus arriba-rem a les ciutats del nord amb espais de temps molt ms reduts, i en aquest cas aquestamillora no ser noms de passatgers sin de transport de mercaderies. Per a les grans zonesurbanes queda pendent les necessries millores dels transports erroviaris de rodalies i ns itot de mitja distncia, que aecten moltssims ciutadans. Podrem aegir-hi el projecte de lEix

Mediterrani, com a eina de desenvolupament comercial dels pasos de lest de la pennsula.

Per daquelles necessries millores locals, llargament reivindicades, que van quedant arra-conades en un calaix de ladministraci competent amb lexcusa que els recursos actuals snlimitats, no se nha de parlar? Torroella i la gent daquest petit pas que conorma el Baix Ter,per agaar lAVE haurem de continuar anant a Girona en un recorregut que no arem ambmenys de 45 minuts, passant per una carretera estreta (tant si passem per Verges com si pas-sem per Parlav), noms de 6 metres damplada, sense vorals de seguretat i amb un trnsitconsiderable de grans camions, autocars, vehicles agrcoles i molts turismes, sobretot a lestiu.

I les entrades a Torroella els mesos de juliol i agost? Tots hem patit les cues que es ormen,que poden arribar als 5 quilmetres. Quina paradoxa. Ara podrem anar de Girona a Barcelonaamb trenta minuts i en continuarem necessitant ms de seixanta per anar de Pals a Torroella.

Es podr anar a 300 km/h amb lAVE amb completa seguretat i la gent del Baix Ter es jugar lavida creuant-se amb un cami o avanant una inesperada bicicleta a seixanta km/hora anantde Gualta a Serra de Dar.

Fa anys que des dEmporion reivindiquem solucions. Fa prop de quatre anys, sens va posarun caramel a la boca quan es va presentar un estudi per er la variant de Torroella. Tot i lanostra disconormitat amb detalls de la proposta que vrem allegar en temps i orma, tenemlesperana que es podien incorporar correccions sense entorpir el procs per tal que el pro-

jecte ans endavant. Tenem tamb la paraula de laleshores conseller de Poltica Territorial,que deia que sestava ultimant la redacci dels projectes deixamplament de les carreteres deRupi a Torroella i de Cervi de Ter a Verges. Res daix ha avanat i ignorem si hi ha voluntatdavanar. Ara la crisi justica qualsevol aturament daquests petits projectes que pocs reivin-

diquem, ja que ormen part dun petit pas, per que tamb es mereix la millora de la segure-tat dels seus conductors i els que el visiten, i tamb ajudarien a solucionar els problemes eco-nmics i daltres inconvenients que es pateixen per culpa dels accessos a Torroella i lEstartit.

I aix noms suposaria unes nmes escorries de la part de les despeses de grans obres ara-niques com lAVE.

7/29/2019 74-febrer-13

3/19


NotciesNOTCIES DE TORROELLA

Pedrera dUll. Al nmero 67 (juliol 2012)Emporion va publicar la Sentncia 432, de7 de juny de 2012,del Tribunal Superior deJustcia de Catalunya, que el Grup de De-ensa del Montgr i del Baix Ter(GDM) enshavia et arribar amb una explicaci del seucontingut i de les seves conseqncies.

Sis mesos ms tard, hem dinormar queelGDMha demanat al jutjat contencis ad-ministratiu nmero 2 de Gironaque executilordre de clausura, tal com va sentenciar el

TSJC. Lamenta que mentre ha durat la batallajudicial, iniciada arran de la renovaci de lallicncia ambiental el 2003, quan el masss

ja era parc natural, lempresa ha pogut anarampliant lesvoranc i ara ser ms costs res-taurar-lo. Insisteix que lAjuntament dUll,que es va pronunciar clarament a avor dela pedrera, ara haur de complir la sentnciai er-la tancar. Lalcalde dUll diu que anul-laran la llicncia de la planta drids del MasBlanc quan els arribi lordre dexecuci de lasentncia, i que lAjuntament no ha de posarni posar ni un cntim per restaurar-la.

Els lectors saben que Emporion ha dedicatsempre especial atenci a aquest aer, desdel nm. zero (desembre 2006), i repetida-ment, sempre en deensa de lespai natural:desembre 2006 El bisbe mort; mar 2007Editorial; abril 2007 Pedres; abril 2007

Notcies; novembre 2007 Lagressi alsnostres paisatges; novembre 2007 Salvemel Montgr; gener 2009 Editorial; abril 2010Notcies; maig 2010 Editorial; maig 2010Notcies, etc. (En total, inclosa la citada no-tcia de la Sentncia publicada el juliol de2012, una vintena despais dedicats a la pe-drera.)

Felicitem i encoratgem el Grup de Deen-sa del Montgr i del Baix Ter , que ha estatlluitant tots aquests anys, i continua lluitant,per aconseguir la clausura de lexplotaci i lareposici de lespai natural.

Associaci Sardanista Continutat-CollaMontgr 2000. El passat 30 de desembrelacolla Montgr 2000 de lAssociaci Sardanis-ta Continutat va ballar al Palau de la Msicaamb el grup inantil Macednia. Si ho voleuveure: http://www.youtube.com/watch?-v=FI9CHDhodkg

El problema de la bandera. El 27 de de-sembre passat el jutjat nmero 2 del con-tencis administratiu de Girona va requerirlalcalde a er posar la bandera espanyolaa ledici consistorial. Des del primer ajun-tament democrtic (1979) ns ara, no hi haestat mai.

Lestaci dautobusos. Al ple municipaldeldia 10el grup dERC va preguntar sobre

dos projectes encallats: lestaci dautobusosprevista a linici de la carretera de Torroella alEstartit, i el CAP de lEstartit. Sobre lEstacilalcalde va dir que hi ha acord per abaratirel mili llarg deuros de lobra, et que podriaaavorir que sinicis enguany.

Festa de Reis 2013:

-Tallers Preparem larribada dels ReisdOrient.

Es varen er elsdies 2, 3, 4 i 5a la plaa dela Vila.

- Recollida de les cartes. Els carters reials lesvaren recollir eldia 5de gener, mat i tarda, ala plaa de la Vila.

-Premis del VI Concurs de Dibuix Cartell

de Reis.Es van entregar eldia 5 a les 13 hala Capella de Sant Antoni. Les obres presen-tades es varen poder veure exposades del5al 14 de genera la mateixa Capella de SantAntoni.

- Castell de ocs de benvinguda i cavalcadadels Tres Reis dOrient. El dia 5 al vespre,com s tradici, varen tenir lloc al passeig deCatalunya.

La ria cau una mica a Torroella. 4 de ge-ner. La Llibreria El Cucut va vendre, a travsdel servei de Loteras y Apuestas del Estado,

un nic dcim del 2n premi de la loteria delNio, amb el nmero 46.674 i un import de100.000 . Tamb el passat 24 de desembre,en el sorteig dels Nadal, el bar Naent va ven-dre dcims premiats ntegrament amb el n-mero 61360 dels premis menors amb importde 100 . Felicitats als premiats.

Biblioteca Municipal Pere Blasi. Hora delconte. Els dijous 10, 17, 24 i 31 es va lle-girLa rotllana den Peric.

Visita guiada a lexposici Espais inte-riors de Ramon Pujolboira. Va tenir llocel dissabte 12 al Museu de la Mediterr-nia.Es va er una passejada per les reernci-

es que actuen i estimulen lartista a lhora depintar.Lauditori, ple de gom a gom, desprsva poder gaudir de la visita guiada per lex-posici, que recollia lobra de lltima dcadadel pintor plstic,mostra dun ructer mari-datge entre pintura i msica, amb tres peces

7/29/2019 74-febrer-13

4/19


musicals de Carles Benavent sobre cada undels colors.En aquest viatge musical, els vaacompanyar el percussionista Roger Blavia.

Concert al Cine Petit. Amb Pere Ros (violade gamba) i Mara Alejandra Saturno (violade gamba). Es va er eldiumenge 13a la tar-da,organitzat per Joventuts Musicals.

Projecte INDI.Es va presentar al Museu dela Mediterrnia eldissabte 19, com un ajutals artistes joves, per acompanyar-los en elprocs de la creaci de lobra i en la diusidel seu art.

Exposici Poliemo dans le pays desides de Carles Piera.Guanyador del premiInundART de Girona. La inauguraci va tenirlloc el dissabte 19. Aquesta exposici seral Museu ns al 25 de ebrer. Laposta de CanQuintana per lobra daquest autor respon aldesig de donar a conixer la producci denous joves talents dins de les arts. Hi s exhi-bida lobra premiadaEl volum de la paraula, que ade punt de partida de la mostra.

Trobada popular de suport al reerndumper la Independncia.Eldimecres 23es va

portar a terme una convocatria popular a laplaa de la Vila amb desig de donar suport alParlament catal en el seu primer pas cap a laconsulta per un Estat propi. Alguns vilatansvan proclamar pblicament els seu maniest.

3r Frum de Treballs de Recerca de lINSMontgr.El va organitzar eldijous 24al Mu-seu de la Mediterrnia.

Lectures dolces i llamineres.Organitzadesa la Biblioteca Municipal Pere Blasi eldijous24al vespre.

Concurs del pessebre de Josep Mir.El lliu-rament de premis va tenir lloc el dissabte26al Museu de la Mediterrnia.

Taller de otografa nocturna.Els amics dela otograa de Torroella van organitzar unmonogrc sobre otograa nocturna eldis-

sabte 26a la tarda-vespre, que va tenir lloc alErmita Santa Caterina, sota una lluna plenaesplndida.

Concert al Cine Petit. El diumenge 27,organitzat per Joventuts Musicals, es va in-terpretar Lincantari. Fusi de msiques delMediterrani: tradicional seardita, catalana,aragonesa, turca i de Castella.

Biblioteca Municipal Pere Blasi. Club delectura Llegim?. El dimarts 29a la tardaes va comentar Les sabates italianes, de HenningMankell.

Museu de la Mediterrnia. Exposicions:

- Arboreum dAlbert Cuevas.Es va poderveure ns al 7 de gener.

- Espais interiors de Ramon Pujolboi-ra.Ser al Museu ns al 4 de ebrer.

- Poliemo dans le pays des ides de Car-

les Piera.Fins al 25 de ebrer.

NOTCIES DE LESTARTIT

Mans Solidries Voramar de lEstar-tit2012.Ja a anys que aquesta associacide voluntaris de lEstartit realitza i ven perplaces i mercats tota classe de manualitats,sempre molt originals, amb nalitats solid-ries, com posa de maniest el seu nom.Lany2012 shan aconseguit ingressos per un im-

port total de4.000 , que shan distribut dela orma segent:

Marat de TV3 ........................ 1.000

Oncolliga de Girona ............. 3.000

El CAP de lEstartit.Al ple municipal deldia10, el portaveu dERC va lamentar que aviatar dos anys de la cessi dels terrenys i lal-calde replic que el retard s atribuble no-ms a la Generalitat.

Festa de Reis:*

- Recollida de les cartes dels nens i ne-nes.Els Patges Reials les varen recollir eldia1a la plaa de lEsglsia. Amb aquest motiuhi va haveranimaci amiliar amb Jordi To-nietti.

- Castell de ocs de benvinguda, cavalcadai benvinguda als Tres Reis dOrient.Varentenir lloc eldissabte dia 5 al vesprea la plaadel Port, passeig Martim i plaa de lEsglsia.- Mostra dArt Local. Organitzada pel Con-sell Municipal de lEstartit, va ser exposa-da des deldimarts 1ns aldiumenge 13ala Sala dExposicions del Consell Municipal.

Quina UE lEstartit.Es va er a la Sala Poliva-lent la tarda dels dies deCap dAnyi deReis.

Biblioteca Municipal de lEstartit. Hora delconte.Elsdimecres 9, 16, 23i30es va lle-girEls tresors den Roc.

Exhibici dels cossos de seguretat,es va ereldiumenge 13 al mat,a lespig de Llevant.Festa de Sant Antoni Abat.Com ja es tradi-cional, el diumenge 20 al migdiaes va erla cercavila des de la plaa del Port ns a laplaa de lEsglsia. Es va incrementar el n-mero de participants amb les seves mascotesrespecte de lany passat.

Biblioteca Municipal de lEstartit. Club delectura.Eldissabte 26 a la tardaes va co-mentarOlor de colniade Slvia Alcntara.

NOTCIES DEMPORION

Consell de Redacci. Aquest mes shi hanintegrat Soa Borrego i Josep Fuster.

CATALUNYA - Notcies destacades

Declaraci de sobirania.Dimecres 23.CiU,ERC, ICV-EUiA i un diputat de la CUP voten aavor de la declaraci que deneix Catalunyacom a subjecte poltic i jurdic sobir. ElPSC salinea amb el no del PP i Cs, cinc dipu-tats socialistes no voten.

Debat intens al PSC. Crrecs electes imilitants demanen un canvi de rumb.Atur.Catalunya sacosta als 900.000 aturats.

Eix Transversal. El desdoblament Caldes Cerverainaugurat eldia 4.

TGV-AVE. Barcelona-Girona-Fi-gueres inaugurat el dia 8. Mas rei-vindica el corredor mediterrani.Govern catal.Fixa les prioritats ns al 2016

de recuperaci econmica i transici nacional.Oec econmic. El TC suspn leuro per re-cepta, les taxes judicials i limpost sobre dip-sits bancaris. La Generalitat presenta recurs.

Cas Pallerols.Conrmada la culpabilitat delsacusats, es reclama la dimissi de Duran Lleida.Mor el Dr. Moiss Broggi als 104 anys.Grancirurgi, humanista i patriota (31/12/2012).Mor Anna Lizaran. Desapareix unade les grans actrius del teatre catal.Assalts a domicilis.Mxima alerta a tot Ca-talunya.

ESPANYA - Notcies destacades

Corrupci. LAudincia detecta que lextre-sorer del PP Luis Brcenas va tenir 22 mili-ons a Sussa. Hauria pagat durant molts anyssobresous amb diner negre a la cpula delpartit. El PSOE vol saber lorigen daquestsdiners.

Economia. Rajoy urgeix a Alemanya a esti-mular el creixement. LFMI pronostica per al

2013 una caiguda de leconomia espanyolade 1,5%, el triple del previst pel govern.

Atur.Sacosta als 6.000.000. Als sense presta-ci, ajut de 400 euros ns que baixi del 20%.Reormes poltiques. Rajoyassenyala com un gran repte la re-

7/29/2019 74-febrer-13

5/19


orma de ladministraci pblica.Protestes a Madrid per la sanitat.Milers debates blanques criden La sanitat no es ven.

MN - Notcies destacades

Europa. Merkel expressa preocupaci perlatur a Espanya, Grcia i Portugal.

Mali.Operaci militar de Frana contra ob-jectius islamistes radicals.

Algria.Operaci rustrada de lexrcit con-tra terroristes islamistes en una planta degas, amb mort dostatges i malestar interna-cional.

Estats Units.Assolit un acord in extremis perevitar el precipici scal. Termini de dos mesosper arribar a un acord de reducci de la des-pesa i nou augment del sostre dendeutament.Frana. Pars es maniesta contra el matrimo-

ni homosexual.

ESPORTS

Torroella. Tennis taula 2012. EL CTT Torro-ella va dominar el campionat de Catalunyaper comarques disputat a Barcelona eldarrercap de setmana de desembre. El Torroellarepresentava el Baix Empord i va guanyar

davant del TT Premi de Mar. En la compe-tici individual, doblet: campi Josep MariaGmez, i segon Franc Pi.

Bara.Messi bat un nou rcord amb la quar-ta Pilota dOr.

Futbol catal.Dimecres 2,a lEstadi de Cor-nell-El Prat (Barcelona),CatalunyaNig-ria: 1-1.

El mes de gener Emporion ha comen-at a recollir resultats de les competici-

ons esportives de la nostra vila de qutenim coneixement, i aix en algunscasos s insufcient. Demanem als res-ponsables dels clubs que vulguin veurepublicats els seus resultats que es posinen contacte amb nosaltres. [email protected]

RECORDEU QUE EL MILLOR MESTRES LLEGIR SOVINT

Qui no sap escriure en catal? (31)per Jaume Bassa

Regla 22 (7) - Lletres i grups de lletres

Consonants (continuaci)

M - N - NY

En general, per als que parlen b el catal, no s dicil escriure deorma correcta les consonantsM, No eldgraNYal comenament,meitat o nal de paraula:

mariner cama rom nena cantaran nyonya parany

Per hi ha casos de dubte on es poden aplicar les normes que se-gueixen.

M (Ema)

--- Sescriumdavant deb, p(com en castell),mi(dierent delcastell)

timbal camp immens ambi

En castell escriuremtambor, campo ...per inmenso,anfibio...Per sescriundavanten el cas dels prexos: con- en- in-

conerncia enonsar inormaciFixem-nos com dupliquen lam:immens immaculat gemma...

---Sescriuen ambmles paraules amb el prexcircum-

circumerncia circumloqui circumstncia...

---Sescriuen amb m: empremta impremta tram-via mfasi emsema

Paraules ambmpt:

assumpte atemptat smptoma temptaci sumptus exempt...

Paraules ambmpc, mps, mpt:

Assumpci exempci presumpci temps temptaci

N (Ena)

Com hem anat dient en altres casos, ls de lanno sol presentar di-cultats als que parlen normalment en catal:

nou Nria enveja invent oncle pont quin-ze una Ramon

En alguns casos en castell smbi en catalnv: canvi(cambio) re-canvi

Fixem-nos com dupliquen lan: bienni trienni annex inno-cent

Atenci!, cal saber com sescriuen:

conte(narraci) comte(ttol nobiliari) compte(clcul)

El dgra NY

En parlar de les vocals, ja vrem veure que la i pot fer de consonant:

noia deia toia baieta...

I aegem que en catal laynoms susa per ormar el grupny.

(Veurem ms endavant que el diccionari noms recull ambY:yperita.)

s ben sabut, en canvi, que en catal la Ysusa ambNper ormar eldgraNYque representa el so que en castell sescriu amb.

La lletra en catal no existeix

Per als que parlen normalment en catal, ls del dgraNYno t di-cultat:

nyonya nyu anyada malaguanyat capsigrany

7/29/2019 74-febrer-13

6/19


Quaranta-quatrepltansPer Joan Surroca I Sens

Cada dia a primera hora del mat, quan el sol apunta, enlo el carrer

del Riu des de Fora Portal i veig dues lnies paralleles darbres al ons,

que condueixen cap al punt de uga on trobo el pas del riu Ter. Sn

quaranta-quatre pltans que actuen de rontissa perecta entre la vila

i el Tamariu, entre el sl urb i els horts regats pel Ter. Sn pltansdiscrets, sense la majestuositat dels de la Devesa de Girona o els ua-

nosos del passeig de la Bisbal, per a Torroella s la millor collecci

darbrat urb que tenim. Plantats per er lombra necessria a diverses

generacions de pagesos, botiguers i menestrals que han anat a lhort

a peu i nhan tornat traginant, amb orgull, carretons plens a vessar

de verdures i ruites de tots colors. Aquests pltans estimats sn com

quaranta-quatre sentinelles que manuncien la varietat de fora que

anir trobant cam de la Resclosa: oms, aros blancs, evnims, olive-

retes, ailants, saules, xirers, verns, sacs, pollancres, reixes, nogueres,

troanes, vimeteres, desmais, balques, canyissars, sanguinyols, avella-

ners, accies, acers i moltes altres espcies encara. Les millores que apoc ha experimentat la vora del riu ajuden a gaudir dun paisatge que

malimenta daltra manera, per igualment necessria, que el bon es-

morzar que mespera.

Han passat els anys, Torroella ha canviat com un mitj, per lavin-

guda ms bonica de la vila est intacta des dels temps dels nostres

avis. Hem tingut seny, malgrat que en algun moment es volien sacri-

car els pltans a canvi del progrs dasaltar ns al rac ms ina-

propiat. Sn quaranta-quatre pltans que shan de conservar amb

una bona prevenci i cura. A la meva manera dentendre pateixen un

excs de poda, com tants arbres que demanen a clams que els deixin

crixer lliurement.

Torroella, que excelleix en tants camps, ha quedat un pl per sota

de la bona nota quant a fora urbana. Ens ha altat visi de utur per

emprendre plantacions que ossin lorgull de utures generacions. Ens

hem limitat als mnims: parcs amb escs inters (sense anar ms lluny,

compareu-los amb algun parc de Palarugell, et amb amor i grcia),

rengleres darbres esquits a voravies que sobreviuen amb penes i

treballs. Duna avinguda solemne com leix del passeig de Catalunya

sen podia treure ms suc. Les mlies, que s un arbre que arriba a ser

acceptable quan creix sense limitacions, soreixen dall ms per no

destorbar el trnsit rodat. Aleshores, en ser podades ns als lmits,

quan veig els toscos socs en ple hivern s com si contempls regals-

sies gegantines enclastades a terra! La passada primavera aquestes

mlies van forir generosament grcies a un millor tracte que en altres

ocasions i s en aquests temps que tot s uans quan gaudim de lavida dels nostres arbres i ens encomanen vitalitat i joia.

No sc gens partidari de decar els arbres i hem de comprendre que

tenen el seu cicle vital, com tot sser viu. Ara b, hem destimar-los i

conixer el seu nom, la simbologia, el seu paper en el olklore, el seu

valor social, etc. Faig vots perqu Torroella aprengui a valorar-los, a

plantar-ne de nous i a cercar la manera de tornar-los el protagonisme

perdut. Josep Gordi Serrat ha escrit un llibre precis: Els arbres medi-

terranis, que tinc la satisacci dhaver ajudat a nanar mitjanant

la imaginativa idea dels microcrdits (vegeu el portal verkami.com).

Gordi dna compte que en alguns pobles de lrica Central, les co-

munitats posseeixen larbre del dileg o larbre de les paraules, que s

un arbre on es troben les persones que tenen un enrontament per

intentar resoldrel al seu aixopluc i sota la seva ora beneactora. Per

quan un arbre de les paraules a Torroella? Contra la crisi: imaginaci.

Iniciatives que no necessiten pressupost, iniciatives per una comuni-

tat cohesionada i per aavorir la comuni amb la naturalesa.

7/29/2019 74-febrer-13

7/19


Les TIC, un conceptedinmicPer Merc Pags

El Tendncies deLa Vanguardiadel dia 4 de gener de 2013, pg. 20,

parla de les TIC (tecnologies de la inormaci i la comunicaci).

Sota el ttol Hbils per incompetents llegeixo: Lordinador, la

consola, el mbil, i dun temps en, la tauleta. Aquest s lequi-

pament com de bona part dels adolescents. Amb ell, a ms de er

tasques escolars, esgarrapen ms o menys temps per ser a Facebook,

connectar-se a You Tube, escoltar msica, goglejar buscant qesti-

ons que estan de moda o que tenen a veure amb les seves afcions...

No hi ha cap dubte que aparentment es desenvolupen amb acilitat.Ara b, tenen un coneixement slid sobre aquest tipus deines i el que

poden er?

Els adults pensen que s, mentre que els experts adverteixen que ls

quotidi de la tecnologia els ms joves,com a nadius digitals, han

viscut sempre en un mn digital no comporta ni de bon tros el seu

domini. Una proporci notable dels paresmitifca i sobrevalora el

domini que tenen els seus flls de les tecnologies que de la inorma-

ci i la comunicaci (TIC), segons una de les primeres conclusions de

lexhaustiu estudi que ha elaborat el grup dinvestigaci anomenat

Conincom, que coordina la acultat de comunicaci Blanquerna de

Barcelona. ( que pertany a la Universitat Ramn Llull.)A mi, que tot i la meva edat i els escassos coneixements en aquest

camp sc una entusiasta de les noves tecnologies i els seus incal-

culables serveis, em preocupa el mal s que en puguin er tant

els ms menuts com els adolescents. Pel que es pot observar, els

joves sestan ent esclaus duns aparells que, tot sigui dit, ben uti-

litzats oereixen uns serveis increbles. Per preocupa veure tanta

gent amb aquesta dependncia. Com acabar aix?

A vegades a la impressi que estem veient una pellcula de cci.

Mexplico.

En una taula de bar quatre persones shan reunit pels motius que

siguin. A una li sona el mbil: Perdoneu, diu, i contesta. Al cap

de poca estona ja veig que sn tres les que estan teleonant; la

quarta, se les mira com pensant, qu hi aig jo aqu? A la taula del

costat hi ha una mare i un nen duns vuit anys; la mare, desprs de

demanar al cambrer el que volen prendre, agaa el diari, treu de

la bossa un sosticat mbil i el dna al nen. No s a qu hi juga

el nen, per sel veu entusiasmat i de tant en tant a un salt de la

cadira indicant que la jugada li ha anat b.

En una sala despera, una via, la seva lla i el seu nt esperen el

torn. La mare i el ll remenen els mbils mentre lvia sels mira,resignada, i calla.

Pel carrer, la gent va amb el mbil a lorella: parlen, criden i orde-

nen amb una mmica sorprenent.

Mexplica una amiga mestra que a classe a nens de vuit anys ella

ja s a punt de jubilar-se i no s gaire entesa en inormtica, que

un dia estava buscant quelcom que no trobava a lordinador, i una

nena molt espavilada de la classe se li acosta i li pregunta si vol

que lajudi. La meva amiga em diu que es va sentir ms petita que

la nena.

El dia de Reis no vaig veure, com en anys anteriors, mainada pas-

sejant i exhibint els regals pel carrer, els regals tradicionals, vull dir,

com ara nines, cuines, reta, camions, patinets, o pilotes, per s

aparells electrnics, i dels ms avanats.

Hem entrat en un mn digital que s ascinant, per ai! Sabrem

manejar aquestes mquines? Els nostres adolescents, podran te-

nir proessors que els ensenyin encertadament la utilitzaci de les

TIC segons els conv o necessiten? Com ms anem, ms sosticats

ens arriben aquests aparells, aconseguirem que no ens dominin?

Experts com Jordi Busquets, investigador de ls de les TIC, ad-

verteixen que els menors necessiten que sels expliqui, que sels

acompanyi perqu el seu coneixement sol ser supercial, encara

que tenen gran acilitat per utilitzar les pantalles tctils.

I jo em pregunto: qui ha de er aquest ensenyament? A les escoles,

cal disposar de mestres que sen acin crrec de la mateixa manera

que de la resta de matries com matemtiques, geograa, gram-

tica, etc.? Suposo que ja sortir qui trobi la manera adequada per

orientar-nos en aquest mn tan canviant, nestic segura. Cal ser

optimista, o si ms no er nostres les paraules de Ko Annan com

a secretari general de lONU lany 2003 a Ginebra, en el discurs

inaugural de la primera Cimera Mundial de la Societat de la Inor-

maci:Les tecnologies de la inormaci i la comunicaci no sn cap

panacea ni rmula mgica, per poden millorar la vida de tots els

habitants del planeta. Disposem deines per a arribar als Objectius

de Desenvolupament del Millenni, dinstruments que aran avanar

la causa de la llibertat i la democrcia, i dels mitjans necessaris per a

propagar els coneixements i acilitar la comprensi mtua.

7/29/2019 74-febrer-13

8/19


La cobdciaPer Albert Llauss I Pascual

"La cobdcia s [...] bona. La cobdcia s correcta. La cobdcia un-ciona. La cobdcia clarica, treu a la llum, i captura, l'essncia del'esperit de l'evoluci.

La cobdcia, en totes les seves ormes; cobdcia per la vida, peldiner, per l'amor, pel coneixement, ha marcat el sorgiment de lahumanitat i la cobdcia, recorda les meves paraules, no noms sal-var la nostra companyia, sin tamb aquella altra corporaci queno rutlla anomenada els Estats Units d'Amrica."

Aquest clebre discurs era pronunciat per Gordon Gekko, el pro-

tagonista de la pellcula Wall Street, creat pel seu director, OliverStone, l'any 1987, i interpretat per Michael Douglas. Gekko vestiauna icnica camisa de color blau cel i coll blanc, que quedaria in-deectiblement associada a aquells proessionals de la borsa delsanys 80 que Gekko representava. Es tractava d'una poca en laqual el beneci econmic a curt termini regia el mercat. L'especu-laci estava a l'odre del dia, mentre que les normes morals brilla-ven per la seva absncia. Aquells excessos, magistralment refec-tits en la pellcula, i que desembocaren en la realitat en mltiplesescndols de corrupci, la runa de multitud de negocis i estalvi-adors, i ns i tot impactes ambientals per l'estalvi en prevenci,van acabar per orar una certa reorma del sistema nancer. Es

van introduir mesures per minvar la corrupci, a les escoles de ne-gocis s'introdu l'tica, intentant inculcar a les noves generacionsd'homes i dones de negocis que no tot s'hi val per tenir benecis,mentre que les empreses van realitzar grans esoros per tal denetejar la seva imatge, amb campanyes adduint els seus valors, elseu bon tracte de les persones i el medi ambient.

La crisi recent, per, ha obert molts dubtes sobre l'eectivitatd'aquelles llions. La corrupci i perversi de les grans corpo-racions no ha et ms que crixer. Si als 80, al capdavall, els queparticipaven d'aquell joc cruel eren unes quantes empreses que

cotitzaven a la borsa i els seus inversors, actualment, la globalit-zaci dels mercats i la popularitzaci dels productes nancers enshan et a tots, sabent-ho o sense saber-ho, participants del joc.Els bancs, per exemple, vinculen les hipoteques a les cotitzacionsd'empreses que res tenen a veure amb les voluntats i necessitats

dels seus clients; mentre que els mercats no es limiten a les acci-ons, sin que ara es compren i venen opcions sobre la producciutura d'aliments, amb totes les oportunitats i calamitats que l'es-peculaci amb aquests bns porta associada.

Pel que a a les noves generacions de negociants, no sembla quehagin internalitzat amb gaire xit els missatges que apellen a lamoralitat en l'exercici de la seva activitat. Hi ha qui descriu l'actualgeneraci de directius com els lls de Gordon Gekko, per estarmostrant els mateixos principis i objectius de lucre rpid. Fins i tot,el Vatic ha remarcat els perjudicis que comporta la substitucid'un mercat lliure per un mercat dirigit per la cobdcia. I s que lescorporacions, per ms que hagin intentat rentar la cara amb mis-satges i campanyes amables, segueixen exhibint comportamentsaltament qestionables. El recomanable documental The Corpo-ration, de et, traa, a partir d'un estudi psicolgic de les accions

i uncionament de les grans empreses, un perl que les equiparaa psicpates.

Potser, l'evidncia ms perjudicial a llarg termini que ens dnaaquesta crisi s el et que els tentacles del mn corporatiu ja nonoms es limiten als mercats, ni tampoc atrapen exclusivamentel ciutad de peu, sin que han aconseguit sotmetre i controlargoverns d'arreu del mn. Governs suposadament democrticsresponen a les voluntats dels seus nous amos, els mercats, en llocde servir els interessos de la seva ciutadania. En el cas del mediambient aix es a evident quan el ministre responsable de medi

ambient, Arias Caete, declara tenir com a patrimoni 300.000 eu-ros en accions petroleres; quan el mateix ministre reclama posaren valor els espais litorals que s'han lliurat de la urbanitzaci totlegalitzant edicis aixecats sense perms; quan a Catalunya veneml'aigua dels nostres rius a una empresa privada per tal que acibeneci d'un b pblic, quan totes les administracions minven elsesoros dedicats a la conservaci del medi natural retallant sal-vatgement personal; o b directament quan eliminen organismespblics i ignoren les demandes d'una major qualitat ambientalper part de la seva ciutadania.

Si aquestes proves no ossin sucients per demostrar que l'esperit

de Gordon Gekko i l'economia de la cobdcia dels 80 segueixenben vius, segurament ms que mai superat el perode d'aparentletargia i contenci dels darrers vint anys, estic veient com, pelcarrer, cada cop hi ha ms homes de negocis que estan recupe-rant la moda de la camisa blava amb coll blanc.

7/29/2019 74-febrer-13

9/19


El gran mrit de la de-fensa de lart sacre delbisbat de LleidaPer Adri Arboix

He resistit grcies al suport dels lleidatans.

Em coneixen com el bisbe dscol.

I mhan reconegut lesor amb la creu de Sant Jordi.

Monsenyor Francesc Xavier Ciuraneta(Palma dEbre, bisbe emritde Lleida).

A Josep Casanovasproessor de la UB, jutge del tribunal cannic

de Barcelonael va sobtar la manera descarada amb qu actuavenel nunci, el Vatic i Barbastre: el seu menyspreu pel dret i lextrema

manipulaci de tot.

La cria de Barbastre s duna anticatalanitat visceral i no estaven

disposats a pactar res.Una propietat ha destar avalada per ttols, i Lleida els tenia tots i Bar-

bastre, cap.

Ho comparen amb els papers de Salamanca; s indecent comparar

un espoli de guerra amb una collecci ormada legtimament.

Pel principi que sha aplicat a Lleida no quedaria ni una obra en capmuseu, inclosos els vaticans.

Fa molt temps que a lEsglsia catalana li alten aquells jerarques que

es plantaven i es eien sentir a la Conerncia Episcopal Espanyola,com Vidal i Barraquer i molts altres. A Roma ens alten catalans.

Eugeni Casanova(Lleida, lso i periodista).

El Vatic s avui una dictadura teocrtica. Un als estat.

Jaume Reixach(capell i escriptor).

Cal sempre revisar-la, la histria. Si no, te la prenen, o te la canvien.

Miquel Colomer(proessor i escriptor).

El periodista i lso lleidat Eugeni Casanova explica detallada-ment en el seu llibreEl complot lodissea patida inicialment pel bisbat

de Lleida i desprs per la seva societat civil per conservar les preua-des obres dart sacre del Museu de Lleida, instituci musestica cen-

tenria undada el 8 de ebrer de 1893, amb obres provinents de les

parrquies de la Franja de Ponent, que hi sn des de nals del segle

XIX i que reclamava el bisbat de Barbastre amb el suport de la Cone-rncia Episcopal Espanyola i el Vatic, tot anant contra les bases ms

elementals del dret i de les normes musestiques internacionals. Aix

passava desprs de la divisi orada de la dicesi de Lleida, malgratvuit segles llargs dhistria i la voluntat dels eligresos, a partir dun

decret dictat el15 de juny de 1995pel Vatic per cedir-ne ms de lameitat (111 parrquies amb un territori de 3.500 km2) a la vena de

Barbastre, la qual passava a dir-se de Barbastre-Monts, i on el bar-bastrencJosemaria Escriv de Balaguerva crear el 1928 lOpus Dei,lassociaci ms poderosa de Roma i de lEsglsia catlica, i on t el

seu gran santuari mundial a Torreciudad. Aquesta nova dicesi ara tems de 100.000 habitants, les dues terceres parts de les quals sn del

territori que tenia Lleida i on Monts, Fraga i Binar sn poblacions

ms importants que el mateix Barbastre. El bisbat de Barbastre repre-senta, per tant, el bisbat de la gran amlia de lOpus. La desmembra-

ci de Lleida, que desprs es prolongaria per intentar obtenir-ne les

obres dart, ha estat, segons Casanova, una oensiva estratgicament

programada contra lEsglsia catalana que ha cristallitzat de momentamb els nomenaments de bisbes modlicament reaccionaris a Torto-

sa (Javier Salinas, que va subscriure el maniest deLa Razna avor de launitat dEspanya), a Terrassa (Saiz-Meneses) i a Vic (Rom Casanova),i un arquebisbe de lOpus Dei a Tarragona (Jaume Pujol). LOpus Dei

tamb projectaria de er una ruta mariana Saragossa-Barbastre-Lour-

des. Perqu aix tingui sentit, cal que Barbastre sigui important i ha

de tenir museu, per aix necessitava les obres sacres de Lleida.

I el dia 7 de gener de 1996, explica Casanova, el bisbe Ambrosio Ec-

hevarria, un capell castrense ranquista, va demanar ormalment al

de Lleida el lliurament de les obres que havien pertangut a les sevesnoves parrquies, reivindicacions que van ser assumides immediata-

ment per la Conerncia Episcopal Espanyola, pel Vatic i pels poltics

i les institucions aragoneses en ple, acompanyades dun regionalisme

aragons associat a un marcat nacionalisme espanyol i una catalan-obia a ultrana.

El bisbe de Lleida,Francesc Xavier Ciuraneta, amb el suport de JoanRamon Ezquerra, va lluitar amb recurs rere recurs contra unes petici-

ons i decisions que creia injustes en uns moments inicials que sense

el seu coratge haurien pogut decantar la balana cap a la prdua de

les obres dart. El seu esor, llevat de la gent de Lleida, va passar oradesapercebut al pas en general. Les pressions que va rebre de la Con-

erncia Episcopal Espanyola i del Vatic per lliurar les obres varen ser

tremendes. Contra les disposicions del cardenal Giovanni BattistaRe durant dcades un dels homes ms poderosos de lEsglsia, ja

que regna sobre els 4.800 bisbes del mn i s el nmero tres de lajerarquia, darrere del mateix pontex i del secretari dEstat, i durant

un perode de set anys, el bisbe catal va posar en evidncia les ar-bitrarietats de Roma i de la Conerncia Episcopal. El van insultar, li

van cridar, el van amenaar amb lexcomuni, li van enviar annims

amb excrements i pornograa [], explica textualment Casanovaen el seu llibre. Per va resistir amb el suport i lassessorament del

Dr. Eduard Bajet, especialista en dret civil i cannic de Barcelona;deSantiago Bueno,catedrtic i jutge al Tribunal Eclesistic de Barce-lona; deJosep Casanova, proessor a la UB i jutge tamb del tribu-nal cannic de Barcelona, i de la procuradoraMartha Wegan. QuanCiuraneta no va poder aguantar ms arran de la malaltia que laec-

tava, Re va collocar a Lleida el bisbe ms reaccionari de les dicesiscatalanes, Javier Salinas, titular de Tortosa, amb les ordres de deixar

denitivament tancada la eina encomanada.

Cal recordar que el bisbe Josep Messeguer (nascut lany 1843 aVallibona, a la comarca valenciana dels Ports) s la gura central del

7/29/2019 74-febrer-13

10/19


Museu Dioces, perqu el va crear i perqu hi va aportar les pecesprincipals. Aquest s el segon museu dioces creat a Catalunya, des-

prs del de Vic, undat un any abans pel bisbe Josep Morgades. Mes-

seguer havia recollit personalment moltes daquestes peces i les vasalvar de la destrucci, de la prdua i de lespoli, i amb meticulositat

en va guardar els ttols de propietat. Altres peces les va comprar legal-

ment el bisbe en persona i van deixar de pertnyer a les parrquies,

com s el cas de tantes obres de tants altres museus. Mossn JessTarragonaseria una altra gura decisiva, ja que en la postguerra varecrrer pobles de muntanya que sestaven quedant despoblats per

recollir i salvar el que hi quedava encara de valor artstic a les sevesesglsies. Per no noms els eclesistics van treballar per a desenvo-

lupar el museu. Els historiadorsCarmen BerlabiFrancesc Fitvanacabar trobant els documents legtims de propietat sobre totes les

obres en litigi, conrmant-se que aquestes peces eren al museu desde eia mes dun segle. Segons el dret cannic, trenta anys sn suci-

ents per acreditar una propietat i sis anys ho sn en el dret civil. Lleida

va aportar al Vatic, en el seu moment, ms de quaranta quilos depapers amb les escriptures notarials reerides a cadascuna de les pe-

ces reclamades que varen ser desestimades. Tamb pintors lleidatansdestacats en el mn del surrealisme comAntoni Garcia-Lamollaesvan distingir per preservar les obres del museu durant la Guerra Civil

Espanyola.

El bisbe Malla s el que va sorir la partici de Lleida i desprs varebre les primeres pressions de la Conerncia Episcopal Espanyola idel Vatic, i se li retreu una gesti tova i desaortunada, ja que no va

consultar en cap moment cap jurista o expert en dret. Loctubre de

1999 va ser rellevat per haver arribat a ledat preceptiva de 75 anys.

La tremenda mediocritat dels poltics catalans va estar a punt de

er perdre aquesta partida, encara que inicialment elconseller Pu-

jalsva blindar totes les peces del Museu Dioces com a collecci alCatleg Cultural Catal. Lany 2005, laconsellera Mierasdel tripartit,i desprs ambGarcia-Bragadonomenat directament perPasqualMaragall (paradoxalment un poltic nascut a Barbastre amb amade gestor eca, tot i ser un espanyol de soca-rel sense cap velletatcatalana), i ns i tot el mateixPasqual Maragall, varen exhibir unaactitud inicialment dinhibici, i desprs de complicitat amb els con-

traris, i de donar-ho tot per perdut i de no voler deensar el patrimoniamb lexcusa que eren assumptes de lesglsia i que limportant era

aconseguir en contrapartida la complicitat dArag per a l Euroregi,

que era una de les dries de Maragall. La postura del PSOE, en canvi,amb la vicepresidentaM. T. Fernndez de la Vegacom a valedora de

la tesis de Barbastre, era de ermesa absoluta, ja que teleonava sovinta la consellera Mieras per comminar-la que lliurs les obres. Aquest

era tamb un dels temes predilectes dHeraldo de Aragn, ambcampanyes dagitaci anticatalana programades, aix com del locu-

tor aragons de laCOPE lemissora dels bisbes,Federico JimnezLosantos. La pressi era ortssima. Fins i tot la consellera dInteri-or,Montserrat Tura,va animar elbisbe Ciuranetaa ser valent i tor-nar les obres a lArag. Elbisbe Ciuranetava contestar erm i lacnicdient que no deu conixer la Llei de patrimoni. Francesc Beltran,el batlle de Fraga daleshores, tenia ra quan deia que els catalans

els van deixar sols deensant el bisbat. En canvi, cal reconixer que

la majoria dels poltics lleidatans varen secundar elbisbe Ciuraneta,

tant el president de la Diputaci de Lleida,Isidro Gavin, com els suc-cessius delegats de Cultura de la Generalitat,Francesc Vidalde CiUiAntoni Llevotdel PSC. I varen descobrir, potser massa tard, que nosestava lliurant una batalla eclesistica, sin cultural i poltica. El mnacadmic i musestic, en canvi, va er en tot moment una deensa de-

cidida de la unitat del Museu de Lleida, aix com tamb la primera en-titat acadmica del pas,lInstitut dEstudis Catalans,amb una notade suport eta el 2005. Finalment,Ferran Mascarellsubstitua Mierasi el PSC, coordinat amb el PSOE, defenestrava Maragall. LEuroregideixava dinteressar i els socialistes se sumaven per primera vegada a

la proposta majoritria del Parlament de Catalunya a de no quedar

en minoria. Per unanimitat, els cinc grups de la cambra instaven el

govern que les obres dart en litigi es mantinguessin com a collecciinscrita al Catleg de Patrimoni Cultural Catal. El paer en cap de Llei-

da,ngel Ros, es va desmarcar, per, de la moci del Parlament i vamaniestar que el seu partit, el PSC, shavia equivocat perqu Lleidatant depn de Barcelona com de Saragossa. Per contra, la InstituciCultural de la Franja de Ponentva donar a conixer a Fraga un ma-niest en el qual ms de 200 entitats, grups i associacions culturals i

socials de tots els Pasos Catalans demanaven unnimement que lesobres es quedessin al Museu de Lleida. I el Museu de Lleida es va obrir

nalment el 30 de novembre de 2007 sent conseller de CulturaJ. M.Tresserres, dERC. El president de la Generalitat,Jos Montilla,nova voler ser present a lacte dinauguraci.

Una qesti cabdal en aquest litigi s que Barbastre i el Vatic quesha posat sempre a avor de Barbastreno han volgut analitzar mai

la propietat de les peces, per per ortuna hi ha autoritats civils quetenen responsabilitats pbliques. Totes les obres que reclama Bar-

bastre tenen escriptura de propietat i de dipsit i sn inscrites al re-gistre. Sn quatre patracols de milers de pgines que recullen tots els

documents que acrediten la histria de cadascun dels objectes artstics.

Al llarg dels molts anys de litigi, tant el bisbat de Barbastre com el

govern aragons van negar-se a acudir a la via civil, reclamant lex-clusivitat de la via eclesistica. Finalment, la societat civil lleidata-

na, constituda en la Plataorma Cvica per la Unitat del Museude Lleidai elsAmics del Museude Lleida, Dioces i Comarcalque

estaven alerta, es varen posar davant de la deensa i varen enviar ellitigi a la jurisprudncia civil (jutjat de primera instncia de Lleida),

mitjanant el lletrat Josep Casanova i el lletratSapena, i el jutjatva acceptar el cas. Tot comenava de nou. Finalment, sha conegutrecentment la sentncia del jutjat del contencis administratiu de

Lleida que, en data 20 de juliol de 2012, ha desestimat la intenci

del govern dArag de orar judicialment lentrega de les peces dartreligis que sn al Museu de Lleida, sentncia lgica i totalment avo-

rable als interessos de les Terres de Ponent.

El llibre dEugeni Casanova, dun rigor inigualable i model de pe-riodisme dinvestigaci, explica en detall aquest complot, i s distret

i molt instructiu. A vegades et deixa perplex, per val molt la penael plaer de la seva lectura reposada i de la seva atenta i ponderada

refexi.

Agraments:a Montserrat Oliveres (Cervera) i a Francesc Purroy (Llei-da) per la lectura crtica del present manuscrit.

Bibliografa

1.Casanova,E.El complot. La trama en la segregaci del bisbat de Lleida i el litigi de les obres

dart, Pags editors, Collecci Lo Marraco, Lleida, 2008.

2.Rourera,R. Un pla per ensorrar lesglsia catalana,Presncia, del 3 al9 dagost de 2012, p. 32-35.

3.Reixach,J. Un poble a la deriva,Avui, 29 de setembre de 2012, nm.12603, p. 19.

4.Pgina web del bloc dels Amics del Museu de Lleida, Dioces i

Comarcal: http://amicsdelmuseudelleida.blogspot.com.es/p/pre-

sentacio.html

7/29/2019 74-febrer-13

11/19


Any Salvador EspriuPer Santi Sat

Hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de

cada cosa

Aquest s lany de Salvador Espriu i Castell (Santa Coloma de Farners,1913Barcelona, 1985), en el centenari del seu naixement, amb elprimordial objectiu de diondre la seva lobra i la seva gura descrip-

tor catal, candidat al premi Nobel lany 1969 (Samuel Beckett,Waitingfor Godot). Premi que no va aconseguir potser perqu, com deia, jo scduna petita terra...,per s, el reconeixement de la seva Universitatde Barcelona,doctor honoris causa, tamb doctor honoris causaperla Universitat de Tolosa de Llenguadoc; Premi Lletra dOr; Premi Mon-taigne, Premi dHonor de les Lletres Catalanes, Medalla dOr de la Ge-neralitat de Catalunya, Medalla dOr de la Ciutat de Barcelona, i lany1982 li ou concedida la Creu dAlons X el Savi, que va rebutjar.

La seva obra, i especialment la seva poesia, va esdevenir origen i ontde proclames, ou la veu de Catalunya, musicada per Raimon, en unsanys en qu la censura ranquista vigilava estretament tot el que espublicava, per menys eectiva al tractar-se de poesia.

Frases com la que titula aquest article o la que enuncia el centenaridEspriu,ens mantindrem per sempre ms dels al servei daquestpoble, han de ormar part com a columna vertebral de la identitatcatalana, de la seva nima, del seu cor i duna conscincia orjada imantinguda al llarg de segles. Quan aquests dies estem sumits enuna contnua explosi de rases sorgides des de lespanyolitat pro-undament nacionalista i absorbent, un poema dEspriu s la millorvacuna i el millor remei per mantenir-nos units i crixer com a pobleque vol poder viure en llibertat i democrcia, potser dins dun somnique es pot er realitat, com un nou estat dins dEuropa.

La vigncia dels seus textos s inqestionable, Maria Aurlia Cap -many i Ricard Salvat van contribuir a popularitzar el seu teatre, i Rai-mon va cantar la seva poesia, com tamb ho van er un bon grapat

de cantautors i grups com ara Jaume Arnella, Ovidi Montllor, RamonMuntaner, lOrquestra Plateria i Marina Rossell. Avui em limitar, enaquest article, a oerir-vos alguns tasts de la seva poesia i crec que alllarg daquest any dEspriu podr oerir-vos-en daltres, tan de poesiacom de literatura i teatre, als lectors dEmporion.

Sinera

Lany 1946 apareix el seu primer llibre de poemes, en el qual creael mite de Sinera (Arenys al revs), smbol dun parads perdut des-trossat per la lluita ratricida i la mort. Els seus pares i avantpassatsneren lls i ell hi va passar les vacances dinantesa i de joventut.En va publicar dos poemes dels que recollir els segents ragments:

Cementiri de Sinera

Quina petita ptria encercla el cementiri!

Aquesta mar, Sinera, turons de pins i vinya, pols de rials.

No estimo res ms,

excepte lombra viatgera dun nvol.

El lent record dels dies que sn passats per sempre.

[]

Llibre de Sinera

Assentir de grat, car noms sem don

dalmoina la riquesa dun instant.

Si podien, per, durar la llum parada, lordre clar

dels xiprers, de les vinyes, dels sembrats,

la nostra llengua, el lent esguard

damunt de cada cosa que he estimat!

[...]

No sentenia la can de la nit,

de tan clares com eren les paraules.

Tavens a vendre per engrunes dor

lantic solar on has bastit la casa.

Als lls imposes, car els vols senyors,

guisos agres duna llengua estranya.

[...]

Arran sempre de terra, el teu musell

sana barrigant entre deixalles.

Lamo tencerta cada dia el llom,

en er-ne dcil blanc descopinades.

Grunys de plaer i ben humil tajups

sota el uet i les burles ms grasses.

[...]

INICI DE CNTIC EN EL TEMPLE

Homenatge a Salvat-Papasseit

Ara digueu: La ginesta foreix,

arreu als camps hi ha vermell de roselles.

Amb nova al comencem a segar

el blat madur i, amb ell, les males herbes.

[...]

Per hem viscut per salvar-vos els mots,

per retornar-vos el nom de cada cosa,

perqu segussiu el recte cam

daccs al ple domini de la terra.

Vrem mirar ben al lluny del desert,

davallvem al ons del nostre somni.

Cisternes seques esdevenen cims

pujats per esglaons de lentes hores.

Ara digueu: Nosaltres escoltemles veus del vent per lalta mar despigues.

Ara digueu: Ens mantindrem fdels

per sempre ms al servei daquest poble.

7/29/2019 74-febrer-13

12/19


PinzelladesPer Josep Fuster

No he pogut resistir la temptaci. Tampoc la quantitat desdeveni-ments i notcies que lactualitat genera, molt propcies per a articlesdopini, ha estat motiu sucient per er-me reusar la idea que lameva primera collaboraci a la revista Emporion os un petit home-natge a lexcepcionalitat de les terres del nostre entorn.

Mha semblat que la millor manera per er-ho era recordar les parau-les que va pronunciar Joan Pericot, ar uns quants anys, durant lac-te dinauguraci duna exposici-homenatge que el meu pare li vadedicar. Lessncia daquelles paraules lhe conservada sempre viva ala memria. Paraules entenedores, que destillaven poesia, i que po-saven de maniest la gran estima que sentia Joan Pericot per la sevaterra. La nostra terra.

Em seria impossible reproduir-les de manera literal. Malauradament,al temps sempre lacompanya una grossa goma desborrar, que solutilitzar moltes ms vegades de les estrictament necessries. Ho ara la meva manera, amb el meu estil i les meves paraules, anant tot elpossible, per intentar conservar al mxim el missatge que volia trans-metre lesperit selecte de Joan Pericot.

Despulleu i allibereu la vostre ment. Feu un esor per concentrar-vosi veure davant vostre una gran tela en blanc, uns pinzells i uns colors.Pas a pas, anirem conormant el que podrem considerar la mximaexpressi dun paisatge ideal i sublimat, com pocs nhi poden haveral mn. Si us plau, ajudeu-me...

Les primeres pinzellades seranper plasmar un cel blau, clar, ntidi transparent com noms ho s elque acaba de ser escombrat perlaire de la tramuntana. Seguida-ment, amb un blau osc diuminatper la llunyania, marcarem el perl

duna imponent serralada, amb elscims enarinats pel que podria serlltima nevada del ms de maig.El blau, anir degradant ns barre-

jar-se a un verd osc, amb tots elsmatisos i tonalitats prpies del pi ilalzina surera. A mesura que bai-xem per acostar-nos a lespai queconormar la plana, carregarem

les tintes, ent que agan sobrietat i contundncia.

Les pinzellades que encetaran el pla, les tintarem amb uns verds her-ba tacats de vermell, daquells que noms es poden trobar als camps

de blat i roselles a principis de maig, ho matisarem tan sols amb unapunta docre i gris per insinuar el petits turons disseminats per la pla-na, la majoria dels quals els dotarem de vida i esperit, mitjanant unspetits poblets que anirem situant damunt dels seus gastats lloms, ca-dascun amb el seu peculiar encant i discreci de color, que sol donarel pas dels segles.

No podrem concebre aquesta ubrrima plana sense la serpentejantpresncia dun riu viu i juganer, acompanyat sempre duns arbres deribera, que podrien er les delcies del ms exigent dels paisatgistes.

Fem uns passos enrere, per observar detingudament el que ns arahem anat creant sobre la blanca tela. Realment, el paisatge comenaa agaar cos i orma. Anem per bon cam.

Situats ja a mitja altura de la tela, continuarem, ormant un masssamb tres velles muntanyes de ormes dolces i arrodonides. Aqu,les nostres pinzellades seran dun gris argentat, amb suaus matisosdocre, taronja i verd. Sn tan perectes les muntanyes, i s tal el seuequilibri, que no podem resistir la temptaci dubicar-hi, al cim de ladel mig, un castell centenari, de ormes austeres i contundents. Tam-poc ens passa per alt que la alda daquesta muntanya, molt a propdel riu, s el lloc idoni per situar-hi un poble.

Hi ormarem un poble majestus. Una reial vila, on les seves pedressiguin histria viva dun passat gloris. Entre altres elements, disposa-r duna majestuosa esglsia gtica, un palau reial, torres de deensa

i dentrada a la vila, restes de muralles i una superba plaa porticadacom a centre del poble, on hi confuiran tota una muni de carrerstorats i estrets, que si un s bonic, laltre encara ms.

Acostant-nos al primer terme, arem ondre el verd de la plana ambuna platja de na sorra i color de mel, constantment mimada per lesabraades i carantoines dun mar, bressol de civilitzacions, que marcaempremta i carcter als aortunats que poden gaudir de la seva pro-ximitat i companyia.

Arribats ja a rigors primer terme,a la dreta, al nal del masss mun-tanys, abraat tamb per una

peculiar muntanya, hi situaremun poblet meravells, de casesblanques, barques, pescadors i elmar... Per intentar aproximar-nosal color blau de les seves aiges,ho esperem aconseguir amb unabarreja que ongui la contundn-cia del blau ultramar amb la ten-dresa del ms pur dels blaus cel.Prop de la costa, unes subtils i di-uminades taques verd maragda,carm i morat, donaran a entendrela gran riquesa i varietat del ons

mar.

Retrocedim uns passos, potser per ltima vegada, per contemplarlobra. Est acabada. Est b, s antstica... per... per perqu osencara si cap ms perecta, li alta un detall... que ara mateix no encer-tem endevinar. Als pocs moments, ens adonem de levident.

Tornem a apropar-nos a la tela. Al mig del mar, no gaire lluny de lacosta, retallem amb el pinzell el permetre dunes illes que tacaremduns colors entre gris, ocre i verd, molt semblants, quasi es podriendir iguals, als del masss del castell. Ho em imaginant-nos com si anti-gament les illes i el masss haguessin ormat part dun mateix cos, quela naturalesa, per un caprici dels seus, part, desplaant-ne uns quants

trossos dintre el mar, a la distncia justa per er el goig i les delciesdels habitants daquestes terres.

Lobra est acabada. Hi donarem lltim i denitiu cop dull. Sense go-sar er cap comentari, aclaparats pel meravells del paisatge, tenim latemptaci danar a buscar seient i restar davant seu, ns que lesperit

7/29/2019 74-febrer-13

13/19


Arquimedes i el generalPrimPer Javier Zuloaga

Un dels exemples ms utilitzats per illustrar el que s una evidncia,pels que hem passat a lescola l'aprenentatge de la sica, s el prin-

cipi dArquimedes. Conten, per illustrar l'enunciat i la comprensi de

la seva rmula, que Arquimedes va descobrir que el seu cos pesava

menys com ms aigua hi havia a la banyera on sestava banyant.

Va descobrir, Du n'hi do!, que dos i dos sn quatre, per ning no

ho havia et abans, potser de manera semblant, quan a Pitgores se li

van obrir els ulls en veure la relaci erstega que la hipotenusa guar-

dava en relaci amb els catets. Aquests exemples, els ms senzills i

potser universals, estan en la orncula de la lgica del mn i sn el

contrapunt per als que no acaben d'entendre per qu les coses mscorrents de la vida no es poden regir, almenys una mica, per les bases

del sentit com i la voluntat que les coses vagin b.

Ja s que s innocent intentar estendre els principis de l'evidncia a la

soluci dels problemes que les persones ms encara quan caminem

com un ramat no arribem a solucionar, per s bo que hi siguin, com

a mostra individual, de la mateixa manera que hi ha hagut compor-

taments pblics, en la nostra histria poltica passada, que seria bo

rellegir-los amb l'acompanyament d'una bona tilla.

S, encerten en el que pensen. Em reereixo al debat-tensi-crispa-

ci i galeria de disbarats en qu ha acabat convertint-se l'assumptede Catalunya. Visc a Barcelona a 23 anys i sc d'aquests espanyols

a qui els anys han acabat de convertir en cmplice agrat a aques -

ta gran terra, Catalunya, als seus habitants, els catalans, i que orma

part d'aquest collectiu incomprs

per dreta i esquerra, duna banda i

de l'altra. De moment i ning sap

com acabar tota aquesta histriasc al bndol dels perdedors, per-

qu ens sentim en terra de ning

pel que a als nostres pensaments i

encara ms als nostres sentiments.

No entrar al drap, em alta em-

penta i sobretot illusi. A hores

d'ara de la pellcula, som molts

els que vivim en un escenari que

pinta pitjor que el que vrem viure

durant ms de 30 anys a la mevaterra basca i que el de Barcelona t

avui molta pitjor pinta que el de Vitria. Tot ha arribat massa lluny

i el pitjor s que, en mirar cap a enrere, veiem el senyal de direcci

prohibida.

Ahir no hi havia res de qu parlar, per avui les declaracions pbli-

ques animen el contrari. Galeria o veritat?

Fa poc ms de tres mesos, molts milers de catalans s'emocionaven en

veure que la seva identitat els donava al cor, no a la butxaca el que

el seu sentit de la solidaritat els deia que era insucient. Mentre, des

d'Osca i Castell cap a l'est i cap al sud, varen aparixer els patriotesque no saben el que s un pont. I, a l'aguait, com no, els oportunistes

de la rancnia, els que en saben treure bon rdit de les rustracions

collectives. No vull escriure ni noms ni sigles. Qui tingui orelles...

I ara? Qu!

Avui hem llegit en els diaris les crniques sobre el 142 aniversari de

l'assassinat del general Prim, un catal que va viure en un temps que

no li tocava i que, potser per aix, perqu tenia la ment oberta, va

morir al carrer del Turc de Madrid.

Llegiu La berlina de Prim, d'Ian Gibson, i saludin l'any que s'acostaamb optimisme orat, sabent que el que ara passa no s precisament

una histria de novella.

Feli any!

quedi saturat de tanta bellesa.

El nostre ltim pensament s denveja. Una sana enveja per tots elsqui gaudiran dun entorn tan privilegiat com aquell. Si s que en elmn hi ha cosa semblant...

EPLEG

De res servirien les paraules que acabeu de llegir, si com en un comp-te o una aula, no en traiem alguna conclusi protosa, o que almenysens aci refexionar.

El tros de mn i de natura, que noms per lescs mrit personaldhaver-hi nascut o ser-ne resident, ens ha estat donat per gaudir-ne,

tenim lobligaci i la responsabilitat de respectar-lo, er-lo respectari ensenyar que el respectin. s el llegat ms preuat que deixarem ales utures generacions. Hem de tenir cura de mantenir el cel ntid iradiant. Les aiges del riu i el mar, lliures de contaminaci. Protegirles velles pedres del nostre patrimoni, que pel sol et de ser tan velles,necessiten duna especial atenci. Vigilar els boscos i les muntanyes,que estiguin sempre nets i protegits dincendis devastadors. Respec-tar la natura i saber conviure amb harmonia amb tota la resta dssers

que hi tenen lhbitat i laliment. Noms aix, el nostres descendentspodran respondre, amb el mateix orgull que ho em nosaltres, quanens pregunten don som. En el cas nostre, diem:

Som de Torroella, a lEmpord.

7/29/2019 74-febrer-13

14/19


Catalunya independentdins de lImperi AlemanyPer Jaume Bassa Pasqual

A Emporion del mes de gener passat en Santi Sat ens parlava de lesetapes histriques maies duns 5.200 anys. Desprs de llegir el seuarticle, vaig treure dalgun lloc que, eectivament, els maies havienestablert ms concretament en 5.125 anys la durada dels seus granscicles. Aquest nmero em va impressionar pel et que tot seguit ex-

plicar.

Un amic meu giron em deia a unes setmanes que pensava rellegirles teories histriques del savi empordans Alexandre Deuloeu, jaque li semblava recordar que pronosticaven per als volts de lany2020 la independncia de Catalunya. Un altre amic, aquest guerenc,mhavia parlat eia temps de Deuloeu, de la seva voluminosa obraLa matemtica de la histria, i de com explicava els ets del passat ianunciava el utur. Endut per aquestes converses i records, vaig con-sultar un petit llibre, resum de lobra de Deuloeu, i hi vaig trobar queestablia en 5.100 anys la durada de les civilitzacions. s per aix quevaig quedar sorprs per la gaireb idntica xira que calculaven els

maies (5.125).

Alexandre Deuloeu va nixer a lArmentera lany 1903. Als nou anyspass a viure a Figueres, on el seu pare havia establert una armcia.Va anar a estudiar a Barcelona, per per la seva tendncia a emboli-car-se en poltica el pare lenvi a Madrid. All es eu amb Dal i Gar-cia Lorca, per aviat sen va desentendre, i es va dedicar plenamentals estudis de Farmcia, i desprs Cincies Qumiques, que acab aBarcelona. Torn a Figueres, va er oposicions a ctedra, va exercir deproessor de Fsica i Qumica a lInstitut, i ajudava el seu pare a la ar-mcia.

No abandona la poltica, s regidor de Figueres per ERC lany 1934,alcalde el 1937, i en acabar la guerra es veu orat a lexili. Va a Mont-peller, on coneix i es relaciona amb altres intellectuals catalans ex-patriats. Sn anys de recerca i de treball. Abans de la guerra ja haviapublicat algunes obres de caire histric, per ara entra de ple en les-tudi pround de les civilitzacions i la seva evoluci. Torna lany 1947,continua escrivint, i publica, volum darrere volum, la seva teoria ccli-ca de la histria. Per els historiadors acadmics no lescolten, i ell esreclou a la seva nca dOrdis i continua treballant, estudiant i escrivintns a la mort, esdevinguda lany 1978.

Hi havia precedents. Lalemany Oswald Spengler, havia publicat una

obra de gran impacte, La decadncia dOccident, 2 volums (1918-1922), que estudiava i comparava levoluci de vuit civilitzacions.Langls Arnold J. Toynbee a l obraA Study o History, 12 volums (1934-1961), va estudiar unes vint civilitzacions. Un i altre propugnaven unaconcepci cclica de la histria. Per Deuloeu va anar ms enll. Ellhavia estudiat cincies i havia analitzat els cicles biolgics: una cri-

atura es orma progressivament al si de la mare en un temps moltconcret de nou mesos; una persona, en un temps relativament x,evoluciona per la inantesa, joventut, maduresa, decadncia i mort;les generacions es succeeixen seguint pautes denides i mesurablesestadsticament en anys.

A partir daquestes consideracions biolgiques, Deuloeu passa a les-tudi comparat de les civilitzacions desaparegudes, i ho a tamb entermes mesurables en anys: la sumria, legpcia, lndia, la centrea-mericana, la persa, la grega, etc., que en la seva evoluci es compor-ten com a organismes vius, que neixen, creixen, arriben a la madu-resa, decauen i moren. Deuloeu calcul, i an comprovant, que lescivilitzacions es desenvolupen al llarg de tres perodes de 1.700 anys,en total 5.100 anys, i que desprs no en queda res: mireu com est lagent dEgipte, de Mesopotmia, de Centre-Amrica, voltats de mo-numents que ni entenen ni es corresponen amb la seva vida actual.Civilitzacions desaparegudes.

La nostra civilitzaci occidental hauria comenat lany 2900 aC ambels grecs ms antics (civilitzaci micnica) i el primer cicle hauria du-

rat ns lany 1200 aC (collapse dels micnics, invasi de doris, jonis,eolis); el segon cicle hauria dut ns a lany 500 dC ( de lImperi Rom,substitut pels visigots); el tercer cicle ens portaria ns a lany 2200.Aix doncs, la nostra civilitzaci europea sacabaria, segons Deuloeu,lany 2200. Ja noms en quedarien uns 190 anys...

Dins de cada civilitzaci sanirien ormant diversos imperis de 550anys de durada: macednic, cartagins, rom, visigot,... ms enda-vant els imperis espanyol, rancs, angls,... Aix limperi espanyolhauria comenat als volts de lany 1470 (els Reis Catlics es casenlany 1469) i duraria ns al 2020, uns anys ms o menys.

Alexandre Deuloeu va morir lany 1978, per en les seves obres jahavia pronosticat ets que en aquell moment tothom va considerarorassenyats: la reunicaci dAlemanya (que va tenir lloc el 1990), lacaiguda de la Uni Sovitica (1991), el nou imperi xins, etc.

I Catalunya?

...Durant un perode que sha diniciar al comenament de la tercera

dcada del segle XXI, Catalunya i la resta de nacionalitats hispniques

que ho desitgin podran aconseguir la seva independncia dintre de lai-

xopluc de la Uni Europea. Ara b, trobant-se a la darreria del cicle his-

tric, aquesta ase de llibertat ser relativa. La incapacitat dels dirigents

europeus per aconseguir la pau social i poltica provocar que Alemanyaes vegi obligada a imposar el que es podria anomenar la Pau Germ-

nica... LAlemanya poderosa, mestressa dEuropa, revalorar en tots els

aspectes la cultura occidental... abans que passin al rgim servil a qu es-

tan atalment condemnats... als voltants de lany 2200 de la nostra era.

Aquest pargra s del llibre La matemtica de la histria (Edit. BRAU,2005), un resum de lobra monumental dAlexandre Deuloeu escritpel seu nt Juli Gutirrez Deuloeu. Ell mateix diu que el seu avi no esmirava mai els diaris, que al cap i a la ja sabia qu havia de passar.

He llegit en algun altre lloc que, pels anys setanta del segle passat,

preguntat Deuloeu sobre lany que pronosticava per a la indepen-dncia de Catalunya sota protectorat alemany, va contestar:

---- Lany 1929, quinze ms, quinze menys, ja podeu imaginar que entermes histrics tampoc no es pot lat tan prim...

7/29/2019 74-febrer-13

15/19


Comps despera a laUni EuropeaPer Xavier Ferrer

A la darrera cimera europea es varen aprovar les caracterstiques

de la supervisi bancria europea, per tamb es va retardar la

seva entrada en vigor, posposant-la pel 2014.

Daltres temes econmics, com crear un escenari ms tranquil en

relaci amb el nanament del deute sobir, calmar la prima de

risc per entendrens, o deixar encarrilat el nanament de Grcia i

daltres aspectes dmbit europeu, sembla que estan acordats per

bona part de lany que comencem. Tot plegat obeeix ms a la rea-

litat poltica dun dels estats importants, el ms important des del

punt de vista econmic, com s Alemanya, que celebra les elec-

cions el proper setembre, que no pas a una voluntat compartida

pels vint-i-set. s evident que Merkel no vol entrebancs en les seves

eleccions domstiques i per aix ha orat que la poltica i lecono-

mia de la Uni Europea se supeditin al calendari electoral alemany,

i aix els electors podran votar en clau interna i no pas en unci

daccions concretes i properes de la Uni Europea.

Com es diu habitualment, qui paga mana, i s que en la construc-

ci europea en general, en el pressupost comunitari i en els recents

ons creats per nanar la sortida de la crisi dalguns estats amb

problemes, s Alemanya qui hi aporta ms, de lordre del 30% en

ocasions, de manera que no ha de resultat estrany que hi vulguin

dir la seva. Aix, si el dest ho permet, s desperar que no hi hagi

grans acords ns daqu a nou mesos, quan ja shagin celebrat les

eleccions a Alemanya. s evident, per, que el mn no satura i que

tant leconomia global com la domstica dalguns estats europeus,

entre aquests lespanyol, poden tenir algun sotrac que requereixi

actuacions concretes, com les que es derivarien dun possible res-

cat de leconomia espanyola o dun ajut als estats rescatats com

Portugal, Grcia i Irlanda, o de suports puntuals a Itlia, posem per

cas. Tamb, com no pot ser duna altra manera, per la seva impor-

tncia en leconomia i en la societat, shauran darontar, a cada es-

tat i tamb en el marc europeu, les problemtiques sorgides dels

elevats percentatges datur, especialment en els estats de la ribasud, i tamb el debat entre lausteritat i les poltiques que acilitin

la creaci docupaci, ja demanades per organismes internacions

com el Fons Monetari Internacional, a les quals Alemanya soposa,

almenys per ara. Per s evident tamb que, si es pot, si dAlema-

nya depengus, poca cosa es aria en aquests aspectes, ns que

passin les eleccions de setembre. En lmbit poltic pot estar en el

centre del debat la permanncia del Regne Unit dins la Uni Euro-

pea, debat que se situa ms en el marc intern britnic, que no pas

en lmbit europeu, en qu es veu necessria la seva permanncia

a la Uni Europea, tant per la seva importncia econmica com po-

ltica i estratgica. Seria convenient que aquest previsible comps

despera servs perqu els lders poltics europeus consensuessinesoros per er una Uni Europea ms orta econmicament i tam-

b marquessin clarament les lnies per arribar en un termini raona-

ble a la uni poltica.

La cuina de la CatrinaPer Caterina Bosch

Nuggets de Pollastre

Ingredients:

250 gr. de pit de pollastre

100 gr. de ormatge emmental ratllat

1 ouSal i pebre

Oli

2 ous batuts

Pa ratllat

Farina

Preparaci:

Capoleu els pits de pollastre a la picadora. Llavors eu una

pasta amb el pollastre, el ormatge, la sal, el pebre i lou. Feupetites boletes, aixaeu-les, passeu-les per la arina, lou i elpa ratllat. Fregiu-les amb abundant oli calent.

Conill a les Fines herbes

Ingredients:

Conill

All i julivertSal

Oli

Pebre

Orenga

Com

Farigola

150 ml. de vi blanc

Preparaci:Soregiu el conill i guardeu-lo. Feu un soregit dalls i julivert.Incorporeu-hi el conill, les herbes i el vi. Un cop exhaurit el vi,deixeu que sacabi de coure amb petites quantitats daigua.

7/29/2019 74-febrer-13

16/19


Assumirs la veu dun poble, i ser la

veu del teu poble, i sers, per a

sempre, poble,

i patirs, i esperars,

i anirs sempre entre la pols, et

seguir una polseguera.

I tindrs am i tindrs set,

no podrs escriure els poemes

i callars tota la nit

mentre dormen les teues gents,

i tu sols estars despert,

i tu estars despert per tots.

No than parit per a dormir:et pariren per a vetllar

en la llarga nit del teu poble.

Tu sers la paraula viva,

la paraula viva i amarga.

Ja no existiran les paraules,

sin lhome assumint la pena

del seu poble, i s un silenci.

Deixars de comptar les sllabes, de

er-te el nus de la corbata:

sers un poble, caminant entre

una amarga polseguera,

vida amunt i nacions amunt,

una enaltida condici.

No tot ser, per, silenci.

Car dirs la paraula justa,

la dirs en el moment just.

No dirs la teua paraula

amb voluntat dantologia,

car la dirs honestament, iradament,

sense pensar

en ninguna posteritat,

com no siga la del teu poble.

Potser et maten o potser

sen riguen, potser et delaten;

tot aix son banalitats.

All que val s la conscincia de no

ser res si no ss poble.

I tu, greument, has escollit. Desprs

del teu silenci estricte, caminesdecididament.

Poemes d'arreudel mnPer Susanna Bautista

CatalunyaLES PROPIETATS DE LA PENA

AUTOR: VICENT ANDRS ESTELLS

Recita en catal: Josep Agudo

A l'aguait del nostre

patrimoni

En els terrenys de Canet de la Tallada on es a la captaci daigua peral consum de Torroella hi va haver durant la guerra civil (1936-39) un

camp daviaci republic.Daquella utilitzaci bllica en queden com a testimonis uns reugisque actualment encara sn visibles i estan en bones condicions.

7/29/2019 74-febrer-13

17/19


Nm. 3Horitzontals 1. Vares ordenar. 2. Teixit de bona llana ibrica. Fusionar dedreta a esquerra 3. Acci Catlica. Abans davui. Etil. 4. Banda sonoradel llampec. Compilaci de les prctiques de l Edat Mitjana a casa nostra.5. Gra de ram. Lamor desbarra a Roma. 6. Article. Sol egipci. Pronom detercera rancs nm. 49. Nota. 7. Gol o Estat de lArbia. Orici. 8. Im-possibilitat dengendrar. Parli amb el Senyor. 9. Mesura de lluminositat depellcula otogrca. Company dempresa. Comena lacci. 10. Nascuda

del greix de la llet. Marxa a peu.

Verticals 1. Esttua dun sant. Sigles de lcid desoxiribonucleic. 2. Not-cia de lamor. 3. Senyor abreujat. Fa mil anys sho deia el bisbe de Girona.

Potncia intellectual quepretn mentir. 4. Germanadel pare. Aniran a Persia ac-tual. Preposici. 5. Aquestessn cruels. 6. Llana obtingu-da de la tossa dun molt.Existeixo com un tronc. 7.El primer. Divideix i multi-plica les branques. 8. Iridi.O s bancari o darrere lasabata. 999. 9. Himne de la2a Repblica dun conspira-dor contra Ferran VII. Lletragrega. Matrcula dItlia. 10.Inhumaran els cadvers. 11.Transpires. Moral natural.

MOTS EN CREUPer Joaquim Lloret

Cinema i espectaclesPer Jordi Bellapart

7/29/2019 74-febrer-13

18/19


Pellcula del mes:Los Miserables

El peridic digital Emporion no es a responsabledel contingut dels escrits publicats que, en tot cas,exposen el pensament de lautor.

7/29/2019 74-febrer-13

19/19

Medalla del Montgr2008 sen

ywebirevista:placid.c

at

Socis Fundadors

Jaume Bassa Jordi Bellapart Montserrat Blai Xavier Ferrer Vicen Fiol Gabriel Martinoy Cels Sais Santi Sat Joan Surroca Enric Torrent

Consell de redacci

Jaume Bassa Jordi Bellapart Roser Benet Soa Borrego Xavier Ferrer Josep Fuster Gabriel Martinoy Anna M. Mercader Cels Sais Enric Torrent

Jaume Bassa -- PresidentAnna M. Mercader -- SecretariPlcid Busquets -- (edici, disseny i administraci del web)Gabriel Martinoy -- Preparaci, estructura i gesti de continguts

Edita Associaci Emporion

Documents

74-febrer-13