76-abril-13

7/28/2019 76-abril-13

1/21

Peridic digital - nm. 76 -abril- 2013 - Tercera poca

7/28/2019 76-abril-13

2/21

Emporionnm. 76 abril 2013 pg. 2

sumari

Editorial

Noticies

Quinosapescriureencatal?(33)

JoaquimFrigolaiMart

Totsdacord,totsalhora

NototshivalalMolinet

PERLESquePARLENso-les:segonapart

Resultats dassistncia alCinemaMontgrlany2012

AnySalvadorEspriu(3)Nar-rativa

Amn

Explica-mho

LaUEielsEUAfanelcomermsgran

EstimadaAdita,

Aixnohaviapassatmai...

ElsjovesescriuenA laguait del nostre patri-moni

LacuinadelaCatrina

Poemesdarreudelmn

Gotesdhumor

MotsencreuCinemaiespectacles

EditorialLes notcies d'Emporion i el seu context

Des de a gaireb cent anys, Emporion s un peridic torroellenc, et al nostremunicipi, per a la gent del nostre municipi. Per extensi, considerem que Em-porion s una revista del Baix Ter. I des de sempre el nostre objectiu, com hem ditmolts cops, s ser un mitj local de comunicaci i de pensament, culte, lliure, res-ponsable, obert, dialogant, respectus i tolerant. Es comprn que, amb aquestsantecedents i aquests objectius, les Notcies dEmporion shagin reerit sempreessencialment a Notcies del Baix Ter, i molt especialment, a Notcies de Torroella iNotcies de lEstartit. Tanmateix, sempre hem dit que, des de la perspectiva local,tot el que ens envolta ens interessa, i per aix els articles dels nostres collabora-dors se solen reerir a tota classe de temes, locals o globals. A ms, els nostres lec-tors han pogut observar que, a cada nmero dEmporion, desprs de les notcieslocals, tamb em reerncia molt resumida a notcies de Catalunya, dEspanya idel Mn, i potser aquest et mereix un comentari.

s evident que tots els nostres lectors tenen actualment mitjans sobrats dinor-maci i dopini, premsa diria, rdio, televisi, Internet..., per estar al corrent del

que passa cada dia al nostre entorn. Per qu els cal, doncs, que Emporion els enaci un resum mensual, si a ms les Notcies dEmporion esdevindran velles al capde pocs dies de la seva publicaci?

Al Consell de Redacci ens hem plantejat tamb la pregunta, com s lgic, hohem debatut, i hem pensat que era bo de mantenir al nostre espai de Notciesunes breus reerncies al que passa al voltant nostre. Imaginem un lector hipo-ttic que en un utur ms o menys lluny llegs les nostres pgines. Noms ambles notcies de Torroella, entendria dicilment en quines condicions poltiques,socials, o ns i tot anmiques, els autors escrivien els seus articles, quin era les-perit de lentorn, les illusions, les rustracions, les dicultats. Doncs b: pensem

que amb les notcies ms rellevants del que passava en aquell moment al Mn, aEspanya, a Catalunya, el lector es pot er ms el crrec de lambient que envolta ipotser inspira els autors dels escrits.

Creiem, doncs, que s bo anar deixant constncia que, mes darrere mes, mentrepassen determinades coses a Torroella, al nostre entorn es van produint esdeve-niments que en molts casos tenen carcter histric i que Emporion pot recollircom a reerncia del context: mentre nosaltres escrivim, la Uni Europea imposaals Estats mesures drstiques de contenci de la despesa; latur assoleix nivellscatastrcs; el poble surt al carrer per protestar contra els desnonaments o els

abusos del sistema bancari; hi ha cua al carrer per una mica de menjar i alguns,desesperats, se suciden; les institucions assoleixen els ms baixos nivells deprestigi a causa de la corrupci; el govern catal est sotms a pressi econmicaasxiant mentre intenta el procs cap a la sobirania; el Papa de Roma renuncia iel substitueix un argent jesuta que adopta el nom Francesc...

7/28/2019 76-abril-13

3/21


NoticiesParc Natural del Montgr, les Illes Medesi el Baix Ter. El decret de creaci de la jun-ta rectora est en exposici pblica ns al 4dabril.

Plaa de Salvador Espriu. LAjuntament vacomenar obres de neteja, adequaci i millo-ra daquesta plaa i solar, situats al capdavalldel carrer Garb, prop del passeig Vicen Bou.Lactuaci respon a la petici dels vens i a lanecessitat de sanejar i dignicar l espai.

La neteja altre cop a concurs. Es van reinici-ar els trmits per concedir la gesti descom-braries, neteja de carrers i platges, i clavegue-ram.

Protecci en cas dinart o angina de

pit. Sha iniciat la installaci a dierentspunts de la vila de sis aparells desbrilladorsque tindr el nostre municipi en el marc delprograma Girona, territori cardioprotegit.

Pla nic dObres i Serveis de Catalunya2013-2016. LAjuntament va decidir de pre-sentar-hi sis projectes: construcci dun noucollector al sector sud-est, remodelaci de laPineda de lEstartit, renovaci de lenllume-nat pblic, millora del erm del Cam del RecVell i del Cam Vell de lEstartit, i construccidun nou pou dabastament daigua pota-

ble per als vens de la Bolleria i Sobrestany,aquest nanat conjuntament amb Bellcaire.

Pas del Ter Fla - Sant Jordi. Va estar tan-cat uns dies pel cabal del riu. Sen projecta lamillora per hauria de ser a crrec dels dosajuntaments.

Enplater consolida lexportaci. Actual-ment lempresa torroellenca exporta el 30%de la producci. Aquest any entra al Norddrica i al Brasil.

Robatoris. Operaci Cabina. Darreramentshan produt molts robatoris a particulars iestabliments. Els mossos desquadra, encombinaci amb la policia municipal i naci-onal han realitzat actuacions conjuntes dinsde lOperaci Cabina, amb registres a locuto-

ris, detencions.

El gelater Angelo estrena obrador. Ange-lo Corvitto ha estrenat un espai nou equipatamb les tcniques ms innovadores. Hemuntat obradors arreu del mn, a Sussa,Portugal, Mxic... i aquest obrador, el somnide tota una vida, s el ms important dEuro-

pa, diu Corvitto. Al costat t el seu ll Herv.Acci ha tret el seu segon disc On scara. El ormen msics de Torroella, Bellcai-re, Palau-sator, Verges, Tor i lEscala. El vide-oclip del primer single, Ser dierent, gravaten paratges naturals de les Medes, Bordils iel Montgr, va rebre ms de 10.000 visites enuna setmana.

La cantant torroellenca Clia Pall treu pri-mer disc. Clia Pall, que resideix a Toronto,Canad, va nixer a Torroella lany 1984, llade Ramon Pall i de Titon Monguilod. El seuavi era Agust Monguilod, tenora dels Mont-grins, que va morir lany 2005.

XIX campanya de teatre a les escoles. El di-vendres 1 es va representar al Cine Petit ElPas del Pa amb Tomquet, de la Companyiadel Prncep Totilau.

Espai cultural Aenigmlia. Al llarg del dis-sabte 2 es va er la inauguraci amb msica,begudes, tapes i perormance daquest noulocal de Fora Portal (Quintana i Combis, 7),amb ca, jard i biblioteca de la amlia delpoeta Gabriel Ferrater. Es presenta com unaassociaci per omentar la creativitat, la ini-ciativa i laprenentatge de les Arts, i per con-nectar persones, a l estil dun club social.

Temps de dona. Amb aquest ttol general les

Xibeques del Montgr varen presentar diver-ses propostes per commemorar el Dia de laDona Treballadora.-- El divendres 1 Antnia Guerrero, psiclo-ga, va parlar sobre Ser dona en temps decrisi a Casa Pastors.

-- El divendres 8, Dia Internacional de laDona Treballadora, al vespre, a la capella deSant Antoni, es va inaugurar lexposici delInstitut Catal de les Dones Violncia dinsla parella. Trenquem mites?.-- El mateix divendres 8, i tamb organitzatper les Xibeques, hi va haver al Recer el So-par de Dones, amb animaci de DJ Pollo.

-- Yentl. El dijous 14 al vespre al CinemaMontgr, es va projectar Yentl, amb BarbaraStreisand. Una histria dramtica que combi-na humor i msica per relatar lodissea dunanoia jueva asquenaz a Polnia, que decideixvestir-se i viure com un home per poder re-bre educaci en la llei talmdica desprs dela mort del seu pare. Amb aquest lm, la poli-actica Barbra Streisand va aconseguir el re-coneixement no noms per la seva interpre-taci de la jove jueva, sin per ser la primerapelcula de la histria produda, dirigida, es-crita i interpretada per una dona.

-- El diumenge 17 a la tarda, al Cine Petit, esva representar Laia, memria histrica,amb Alba Valldaura.-- El dimecres 20 al vespre, a la Capella deSant Antoni, amb la collaboraci de la lli-breria Cucut, es va er una taula rodona Re-cuperem la histria de les dones, ambMerc Amors (Associaci de dones de Pa-larugell) i Maria Concepci Saur (autora delllibre ngela Clos Batlle, la primer regidora).-- Finalment, el dissabte 23 a la tarda, tamba la Capella de Sant Antoni i amb la collabo-raci de la llibreria Cucut, es va er la presen-

taci i lectura de Tot lament s ang i Ma-tria congnita, la poesia de Maite Muns,amb participaci de Mariona Comelles.

Dues mirades, dAnna Serrat i Teresa Far-

gas. El dissabte 2 de mar es va inaugurar alMuseu de la Mediterrnia lexposici de oto-graes sobre Barcelona (segons les autores:idllica, dura, emblemtica, oberta al mar i enconstant moviment), dins dun nou cicle An-coratges, que al llarg de lany oerir quatrepropostes de creadors que desenvolupen elseu treball artstic a lEmpord i que utilitzendisciplines que complementen o justiquenla seva creaci. Varen er la presentaci Eu-geni Prieto, impulsor dAncoratges, les duesartistes i la regidora de cultura.

Revistes Gavarres i Alberes al Cucut.Maria Teresa Calabs va er-ne la presentaci,tamb el dissabte 2, amb la llibreria plenade pblic. Va presidir lacte lalcalde JordiCordn, i hi varen participar la biloga AnnaMaria Oliva, lhistoriador Joan Badia-Homs i

7/28/2019 76-abril-13

4/21


els responsables de les publicacions. Com shabitual al Cucut, la presentaci va acabaramb una petita esta.

Cercavila de cavalls i carruatges. Es va eramb motiu de la esta de Sant Antoni la cer-cavila el diumenge 3, amb sortida des delEspai Ter. Ho va organitzar l rea de Promo-ci Econmica de lAjuntament.

XI Talaia del Ter. El diumenge 3 Gent del Terva er una nova sortida matinal, en aquestaocasi a la Conca del Brugent-Ter, al Castell

dHostoles i La Salut de Sant Feliu de Palla-rols.

Hora del Conte. La Biblioteca Municipal PereBlasi va continuar els dijous 7, 14 i 21La rot-llana den Peric.

Presentaci a la Biblioteca Pere Blasi. Esva presentar el llibre Pequeas historia paragente sin edad el dijous 7, a crrec de lau-tora Lola Martin.Donants de Sang. Tot el dia 9 va tenir llocdonaci de sang a can Quintana.

Vicen Bou, de la Plaa al Parallel. El diu-menge 10 es va inaugurar aquesta exposicial Museu de la Mediterrnia, que es podrvisitar tot lany. Un viatge per redescobrirun torroellenc illustre, patrimoni musical deCatalunya. Es presenta el seu triom a totes

les places de Catalunya ns arribar al Paral-lel barcelon. Amb aquest motiu hi va haveruna ballada de sardanes amb la Cobla SantJordi - Ciutat de Barcelona i una exhibici delAssociaci Sardanista Continutat.Concert al Cine Petit. Tamb el diumenge10, dins de la temporada de concerts orga-nitzats per Joventuts Musicals, es va presen-tar el Duo pianos Moreno Gistan, amb obresde Gershwin, Ravel i Stravinsky.

La casa del silenci a la llibreria Cucut. Vapresentar el llibre lautora Blanca Busquets

el divendres 15 en una de les habituals iacollidores presentacions tertlia. BlancaBusquets havia rebut el Premi Llibreter ambla novella La nevada del cucut. La tertliava anar seguida dun tast especial de la casa.

Els gegants de Torroella a Navarra. Els dies16 i 17 van viatjar a Arrniz, convidats a la Fi-esta joven del municipi, acompanyats pelsgeganters i grallers del Montgr. xit total.

V Orquestrada de les comarques giro-nines. El dissabte 16, a lAuditori de Girona,hi van participar 250 joves msics, entre ells

un bon nombre dalumnes de lEscola de M-sica de Torroella.

Windy Hoppers - Associaci Lindy HopEmpord. Van actuar el dia 16 a La Sala delCinema. Aquesta ormaci rememora elsgrans clssics del swing dels anys 30. Granespectacle de msica i de ball amb partici-pants darreu.

Torroella a Escena. Organitzat per lrea deCultura, Joventut i Festes, el dissabte 16 vaactuar Lindy Hop, amb HOPS TRIO a La Sala.

Llegim? Club de lectura. El dimarts 19 a laBiblioteca Municipal Pere Blasi. Lautor Jau-me Fabra va conduir la lectura de La prestamb era ora.

Fira de Mgia al carrer. Sota el concepteMgia educativa amb les escoles, Ecodiver(Mag Selvin) va actuar el divendres 22 a laplaa de la Vila.

Curs dHistria de lEsglsia. Dins daquestcicle, el divendres 22 al vespre es va er unasessi a lauditori de Casa Pastors organitza-

da per la Conraria del Roser.

VII Jornada de Poltica Internacional. Vatenir lloc el dissabte 23 al mat, al Museu dela Mediterrnia, presentat pel nostre com-pany dEmporion Xavier Ferrer, economista,proessor de la UB. Aquest any, sota el ttolLampliaci interna de la UE, hi varen par-ticipar Muriel Casals, presidenta dmniumCultural, Anton Gasol, doctor en economia,Llus Falgs, Periodista de RTVE i articulistade El Punt-AVUI, Josep Martinoy, periodista.El tema de debat: Catalunya, Esccia, Flan-

des...sn viables com a estats europeus?

Xarxa de Msiques a Catalunya. El diu-menge 24 es va er un nou concert del CicleTardor-Hivern, primer trimestre 2013, al CinePetit, organitzat per Joventuts Musicals.

Berenar literari al Cucut. Un cop ms el di-jous 28 va tenir lloc a la llibreria la trobadaanual descriptors, editors i lectors, amb sig-natura de llibres.

Torroella a Escena. El divendres 29 a la

nit, en concert de veu i instruments, EduardFont va presentar 30 milions danys llum.Els racons de les Illes Medes. El Parc Naturaldel Montgr, Illes Medes i Baix Ter va orga-nitzar una sortida en caiac pel Parc Naturalel diumenge 31.

LESTARTIT

Griells i Molinet. Destrosses de la llevan-tada. Les llevantades de la primera quinzenadel mes van aectar greument els passejosdels Griells, que es va ensorrar, i el del Mo-linet, amb grans esvorancs. El cost de les re-paracions ser molt elevat, i si b el nana-ment correspon al Ministeri, Costes diu queel poble hi hauria de contribuir, la qual cosaha aixecat oposici, que en culpa la urbanit-zaci irracional de zones sotmeses a tempes-tes o inundacions.

Pla nic dObres i Serveis de Catalunya2013-2016. La sollicitud de lAjuntamentinclou, per a LEstartit, la remodelaci de laPinedai la millora del erm del Cam Vell.El perfl del turista tipus que visita lEs-tartit. A partir de 500 enquestes realitzadesa locina de turisme, un equip de la UdGormat per Llus Mundet, Berta Ferrer i YingYing dibuixa el perl del turista tipus que hapassat per lEstartit lany 2012. s una donarancesa de renda mitjana, que sallotja en unapartament llogat i que allarga la seva estada

unes dues setmanes.

Corallers i contrabandistes. Aquesta ex-posici, del Museu de la Sal i lAnxova de LEs-cala, es va inaugurar el divendres 1 a la saladexposicions del Consell Municipal.

VIII Mostra de Teatre. Amb lorganitzaci acrrec de lAssociaci de Teatre Medes-Mont-gr, el diumenge 3 es va representar a lasala polivalent Els ben trobats, amb la com-panyia Penjats pel teatre, i el diumenge10 Una casa de cuento, amb la companyia

Jahisomtots.

Donaci de Sang. Va tenir lloc al Consell Mu-nicipal, el dilluns 4 a la tarda, sota lorganit-zaci de lAssociaci de Donants de Sang deGirona i Banc de sang i teixits de Girona.

Hora del conte a la Biblioteca Munici-pal. Va continuar les seves sessions els di-mecres 6, 13, 20 a la tarda, amb Els tresorsden Roc.

Presentaci de Lltim abat, de Mart Gi-

ronell. Organitzada per la llibreria Elias, vatenir lloc el dissabte 16 als locals del ConsellMunicipal.

Festa sopar al restaurant Alauda. Magn-ca esta de sopar el dissabte 16, amb msica

7/28/2019 76-abril-13

5/21


en viu de rock & roll. Organitzada pel LEstartit Club de Baile,120 persones es van concentrar per gaudir de la banda de rockde Calonge RollaCosta.

Cantada de Caramelles. Un any ms, amb motiu de la Pasqua,el diumenge 31 al mat hi va haver la tradicional cantada deCaramelles pels carrers, a crrec del Cor Anselm Viola.

CATALUNYAImmersi lingstica. Sentncia avorable denitiva del Tribu-nal Suprem. El ministre Wert mant la seva llei.La sobirania, sotmesa al Tribunal Constitucional. El governespanyol impugna la declaraci del Parlament catal.Economia. Montoro reclama ms retallades. Junqueras (ERC)insta CiU a explicar que es deuen al tracte scal injust. Mas obrela porta al dileg amb Madrid.Llei catalana de consultes. Es constitueix la ponncia, que tre-ballar amb la mxima celeritat.Cessa el fscal de Catalunya. El Fiscal General de lEstat lhiobliga per haver dit que una consulta shauria de poder er.Snchez Camacho rebutja els mossos. Es a escortar per la

policia espanyola, per suposat espionatge.Lendem, sobre la independncia. La campanya de micro-mecenatge del nou lm dIsona Passola ha batut el rcord dEu-ropa i s entre els cinc del mn (ms de 8.000 mecenes i propde 350.000 euros).Benet i Jornet, premi dHonor de les Lletres Catalanes. Perprimer cop es concedeix a un autor de teatre.Oriol Pujol imputat pel cas ITV. Delega totes les seves unci-ons al Parlament i al partit.

ESPANYAEl PSC vota al Congrs a avor del dret a decidir. Es desmar-ca del PSOE i Chacn no vota. La direcci del grup socialista al

Congrs cessa el representant del PSC Jos Zaragoza.Casos de corrupci. Connexi entre els casos Grtel i Brce-nas, que esquitxen el PP.Intoxicaci de les eleccions catalanes 25 N. El banc sus negahaver tingut comptes de Mas o els Pujol com havia publicat ElMundo durant la campanya.Apropament de Montoro i Mas-Colell sobre nivell de df-cit. Al Consell de Poltica Fiscal i Financera, per sense dadesconcretes.Reuni secreta MasRajoy. Acord per un dcit ms fexible,

desacord sobre un reerndum

MN

Nou Papa. El dia 28 de ebrer Benet XVI va deixar el Vatic. Elconclave comen el dia 12 de mar, i el 13 en sort elegit Papalarquebisbe de Buenos Aires, argent, jesuta. Es dir Francesc,en record del pobre dAsss.Veneuela. Mor Hugo Chvez, pare de la revoluci social al seupas i a Sud-Amrica, controvertit pel seu autoritarisme legiti-mat a les urnes.Xipre. La UE vol er pagar el rescat als estalviadors. Els xipriotesho reben amb estupor, rbia i cues als caixers automtics. Elparlament hi vota en contra. Alarma en altres pasos.

ESPORTSEl Bara elimina el Milan a la Champions. Simposa en un

gran partit de remuntada (4-0).Torneig internacional de utbol base. Els dies 27, 28, 29 i30 els camps de utbol de Torroella i de LEstartit van ser marcdel MIC 13 (Copa Mediterrnia Internacional 2013), amb la in-tervenci dels equips Ajax Amsterdam, FC Barcelona i Manc-hester United, entre daltres.

7/28/2019 76-abril-13

6/21


Qui no sap escriure en catal? (31)per Jaume Bassa

Regla 22 (9) - Lletres i grups de lletres

Consonants (continuaci)

S (essa) - dgra SS - Z (zeta)

Ja vrem dir a la Regla 2 (setembre de 2010), i ara ho repetirem,

que per escriure la S,

SS o Z cal distingir dues classes de sons:

-- Sonor, que s el de paraules com casa, nosa, calze, zero...

-- Sord, que s el de paraules com rossa, pea, calces, sol...

1 - El so dessa sonora (com el de casa) es pot escriure amb S o

amb Z. A principi de paraula el representem sempre

per Z: zero, zoom, zoolgic...

- Entre vocals escrivim S: casa, nosa, poso, camisa, brusa...

(En alguns mots cultes derivats del grec sescriu Z: amazona, tra-

pezi.)

- Entre consonant i vocal hi va Z: calze, colze, guitza, atzucac...

(Excepte els mots amb trans, dins i ons: transent, endinsar,

enonsar.)

2 - El so dessa sorda (com el de sabata) es pot escriure

amb quatre graes:

S (essa), SS (essa doble), C (ce) i (ce trencada)

- A principi de paraula sescriu amb S o amb C (noms da-vant e o i)

sac, selecci, ssmic, somiar, suma...

cel, celebrar, cirera, circ...

- Entre vocals sescriu amb SS, C (davant e, i) o (davant a, o, u)

bassa, cassola, possible, massa, mosso...

cacera, endreces, decidir, vici...

maa, pea, lli, traut...

- Entre vocal i consonant o entre consonant i vocal:

S : molsa, dansa, esta, gespa, enciam...

C (davant e, i): Marcel, Merc, sincer

(davant a, o, u): can, ora, llenol, orut...- A fnal de paraula sempre s sorda i sescriu amb S o

amb

nas, gos, cabs...

bra, eli, velo, ter...

T (te) (vegis D-T, Emporion, octubre 2012)

Un aegit: a Torroella sha mantingut ns ara, i potser sest per-

dent, el costum de pronunciar la T nal del mot Sant davant

de vocal:

Sant Andreu = Sant-andreu Sant Antoni = Sant-antoni

RECORDEU QUE EL MILLOR MESTRES LLEGIR SOVINT

Joaquim Frigola i MartJoan Surroca I Sens

Acaba de sortir el llibre de poemes Mho miro des del marge, del tor-roellenc Joaquim Frigola i Mart.

s una selecci de poemes escrits al llarg de la seva dilatada vida ique ara es posen al nostre abast per assaborir-los. En Frigola s unpoeta, vull dir que la seva vida s poesia; encara que mai escrigusun poema, ell seria poeta. La poesia noms neix de vides potiques.

s una manera de ser al mn. Els poetes els necessitem per descobrir,per aprendre a escoltar i per saber admirar-nos sense necessitat demourens gaire.

La vida menseny a tempsque msica i poesiasn les ms belles coses al mnque ella ens pot donar.Tret de lamor, s clar.

Qui deia aix era Jaroslav Seiert, poeta txec, premi Nobel de Literatu-ra de 1984 i, com que crec que tenia ra, per recordar-me que no pucviure sense msica, poesia i amor, tinc el poema a la paret del menja-

dor de casa. No em canso de llegir els set poemes (quatre poetessesi tres poetes) que vam elegir, la meva dona i jo, per acompanyar-nosen aquestes ltimes ratlles del dibuix, com diu Raimon. Poemes inti-mistes, de dicil comprensi pels joves, perqu els vells ens obstinema creure que la vida no es marceix perqu s, segons Pilar Cabot.

A la capalera del llit, el Testament, de Rosa Leveroni. Cada dia en lle-var-me puc dir amb ella: Quan lhora del reps hagi vingut per mi/vulltan sols el mantell dun tros de cel mar. Veus, de Kavas, als peus delmateix llit, majuden a rememorar: Veus ideals, veus estimades/delsqui moriren o dels qui ja sn/perduts per a nosaltres com a morts.Lhoste troba a la seva cambra el nostre aixopluc perqu, com va sa-ber advertir Montserrat Abell, s molt possible que tamb se senti

sol, sola/com tu, com jo. I la nostra benvinguda en el rebedor s deJoana Raspall: Ara ja capto/aquells perums que un dia/no vaig per-cebre. s com un demanar perd per tots els perums desaprotats iun agrament per tots els perums que ara, nalment, han aparegut.

En Joaquim Frigola suma totes les qualitats dels bons poetes i ho po-dr comprovar qui llegeixi el seu llibre de poesia dinspiraci variada:temes de refexi ntima; de record de persones estimades (entre ellesla del seu mestre Mn. Viver) i sempre amarat damor a la terra que elva veure nixer, la terra que ell va treballar amb ora. Aix transmet laseva insubornable lleialtat al pas:

s un pas delicat,

cal tenir-ne molta cura,estimar-lo de veritati respectar la natura.

Joaquim Frigola, poeta de vida interior rica i renada: grcies!

7/28/2019 76-abril-13

7/21


Tots dacord, tots alhoraPer Merc Pags

S, s, sembla impossible, per tots d'acord, tots alhora! Al progra-ma que emet CANAL+ de l'emissora rancesa "MEZZO", hem pogutescoltar i veure una magnca interpretaci de la Simonia nm. 2,

Resurrecci, obra del compositor austrac Gustav Mahler, a crrecde la Lucerne Festival Orchestra, dirigida per Claudio Abbado, el seufundador, amb la collaboraci de l'Orfe Donostiarra, des del KKL Lu-cern (Cultura i Centre de Convencions de Lucerna) de Sussa.

Entre els components de l'orquestra i els de la coral, en total deuriensumar unes 250 persones. Jo que no sc cap entesa en msica, niclssica ni moderna, m'agrada, per, sentir-la i veure-la interpretar. Almeu marit i a mi aquest concert ens va impressionar, una meravella!,i encara que os de manera virtual, vam passar un vetllada encanta-dora.

Mentre escoltava pensava com podia ser que un home tot sol, el di-

rector, noms amb la seva batuta i les seves enrgiques insinuacions,amb el cap, amb la mirada... amb aquell domini, amb aquella segu-retat, pogus dirigir tanta gent alhora. Ja sabem que aquests homes,els msics, s'han preparat durant molts anys: estudiant, interpretant,assajant durant moltes hores. Ells senten la msica, l'estimen! S'ha detenir vocaci per arribar a ser un bon msic, cal voluntat, talent i dis-ciplina. En un concert tots els intrprets volen que els surti b la peaque toquen, tots hi posen el mxim d'ells mateixos. s inconcebibleque un msic aci la bretolada de no seguir les notes de la partituraque t al davant, o que un membre de la coral canti una nota que nos la que cal! Seria una cosa absurda que, de ben segur, li aria per-dre el lloc que ocupa i que tant li ha costat d'aconseguir. Tots estanatents al director, que ara dna l'entrada als violins, ara a les violes,

a les trompetes, a les trompes, als contrabaixos, a les fautes, als vio-loncels... Desprs entra la coral, el solista, la soprano... Aquest ordre,aquesta atenci al director, emociona, admira. I b que sabem queaquests msics o cantants que pertanyen a l'orquestra o a la coraldeuen pensar de manera ben dierent uns i altres, que les seves pre-erncies poden discrepar totalment, per en all que s'han compro-ms a executar sempre es posaran d'acord, que ning en tingui capdubte. El concert ha de sortir b!

Els mitjans de comunicaci, que sn molts els que tenim, ens inor-men cada dia de les desavinences dins els partits poltics, als con-sells d'administraci, a l'economia, als ajuntaments, a l'ensenyament,a les amlies, als esports... Qu deu passar perqu s'hagi arribat a

l'extrem a qu ens ha portat la mala actuaci de tants poltics? S'hancomproms realment a vetllar durant el temps que calgui perqu lagent que els hem votat ens sentim representats? S'han preparat baquests homes per conduir, com el director d'una orquestra, el seupas i que la gent els pugui donar un agrat suport? Suposadamentaquests senyors, com els msics d'una orquestra, haurien de teniruna excellent preparaci: cultura, coneixements, aptituds per dialo-gar, negociar, transigir si cal, i tamb saber perdre. Tot i que tothomvol treballar per er de Catalunya un pas estable, un pas estimat pertots, un pas on estiguem b malgrat les dierents maneres de pensar-les quals ens cal respectar encara que no compartim-, seria bo quetots alhora pogussim seguir la batuta d'uns dirigents competents. Sicontinuem com ns ara, ser la nostra estimada Catalunya la que ens

girar l'esquena i no voldr saber res dels que actuen de manera tanegoista, una mica barroera i massa interessada. Tots alhora?

http://www.mezzo.tv/mezzhttp://www.youtube.com/watch?v=dBd95RynVnshttp://www.youtube.com/watch?v=sHsFIv8VA7w

Estimada Adita,Per Lluc Sal I Ferrer

Ja s que aix d'escriure una carta ja no s'utilitza i que, en qual-sevol cas, s una xaronada que produeix vergonya aliena i que

prova, sense cap mena de dubte, la ignorncia del tauj queescriu. Subjecte poc illustrat, tal com vaig dient i que a sobred'ignorar l's del correu electrnic, enyora encara els senyals deum.

Aortunadament, no tot s negatiu i bona prova d'aix s la joiaque maniesta la ciutadania -aturats inclosos- a la vista de lesproves d'abnegaci, altruisme i seriositat dels nostres poltics, idels tresorers o extresorers.Lders, homes i dones que han guanyat molts punts, en la con-ana que els dna el poble, atesa la seva decisi de renunciara l's de calces i calotets, entre d'altres, en beneci del pressu-post nacional, i en particular de la part destinada a les nostresorces armades.

Passa, per, que les minories descontentes sn inevitables, iaqu sn, posem per cas, els malastrucs que magniquen ote-ses, com sn el tancament d'empreses, moltes ms de vuitanta,i deixar sense sostre els que no paguen el que deuen.

Un xic de justcia absoluta, ja que els bancs tenen tamb els seusdrets, encara que Europa no troba de conormitat la llei hipote-cria espanyola, i ms quan un d'ells ha perdut, l'any 2012, mi-lers de milions... que aniran a crrec de ???

-Tu ja saps!

Per tota la resta, tot marxa a cor qu vols,cor que desitges, opi-no!

I s una llstima que l'illustrat i molt celebrat ministre Wert,s'hagi equivocat -mai millor dit- amb la seva amosa llei, fam-gera idea, d'espanyolitzar els nens catalans, encara que el Tribu-nal Suprem cregui que no s'ha de modicar el sistema educatiud'immersi lingstica. Tot i que els catalans parlen un castellque res t a envejar d'un vallisolet, amb pulcritud i propietatque per a si mateixos voldrien, si poguessin, algunes de les dis-set autonomies de la pell de brau.

El catal diu: "He llegado, i no he llegaO"; diu: "No es nada, i nono es nA", i diu: "Madrid i no MadriZ", i tant com tamb diem:"Jess i no JoZ."

Finalment, el Sr. Wert no sap, o no recorda, que a Catalunya unalumne de BUP no pot passar al COU si no aprova l'assignatu-ra de castell... i "quien me aclara este misterio, y entiende estepandemonio / los necios al Magisterio / los cuerdos al manico-mio".

Adita, llunyana per recordada i estimada amiga, si b voldriaque el meu castell os tan perecte com desitjaria, espero lateva indulgncia pel meu catal, del qual espero el teu aprovat.

"Lluert, aqu arribat sense motiu ni ra, que com deia Machadoa Campos de Castilla: Ya hay un espaol que quiere vivir y avivir empieza, entre una Espaa que muere y otra Espaa quebosteza, Espaolito que vienes al mundo te guarde Dios. Una de

las dos Espaas ha de helarte el corazn.'"

Una orta abraada,

Lluc

7/28/2019 76-abril-13

8/21


No tot s'hi val al MolinetPer Albert Llauss I PascualFa anys que el litoral de Torroella arrossega dos problemes, molt die-rents per amb la mateixa arrel: el Molinet i la Pletera.

La dinmica geolgica prpia del Montgr, amb domini de la rocacalcria, plena de cavitats, i la presncia de capes amb guixos, moltsolubles, causa que de manera natural la ltraci de l'aigua de plujadesestabilitzi les capes de roca. Alhora, el mar, sobretot en episodisde llevantada, va erosionant l'extrem del masss, accelerant tot el pro-cs. Aquesta dinmica ha estat uncionant durant milers d'anys. La

gosadia, inconscincia i segurament ambici d'algunes persones vanpermetre, durant la dcada dels 80 del segle passat, la construcci dediversos habitatges i carrers en aquest extrem inestable de la nostracosta. Han estat diverses les obres i inversions que s'han destinat alcap de la Barra per mirar d'estabilitzar els pendents i aturar l'impac-te del mar. Els resultats, per, tal com es demostra amb cada granllevantada, la ms recent la d'aquest passat mes de mar, han estatincapaos d'aturar l'erosi.

Moltes sn les veus que han reclamat una soluci denitiva al que espercep com una problemtica. Algunes reclamen una soluci soste-nible, entenent que les orces que es conjuguen a la zona ultrapassenla capacitat d'intervenci humana sobre aquestes, almenys tenint encompte la inversi que seria necessria en comparaci amb el bene-ci que comportaria. Un canvi climtic que ja es maniesta amb unincrement del nivell del mar, i una major intensitat dels temporals demar (recordem l'histric del 2008) rearma que potser el ms intelli-gent seria implantar un pla de desurbanitzaci, enretirant propietats ipersones de la zona amb ms risc. Una retirada a temps d'un camp debatalla on molts locals ja van advertir que no s'hauria d'haver entratmai, potser sigui una victria. D'altres veus, en canvi, deensen unasoluci sostinguda: aguantar una muntanya que s'esllavissa i esmor-teir el martelleig de tot un mar Mediterrani a travs de l'enginyeria

i la implantaci d'inraestructures. Dicilment aquesta darrera opcisatis la condici de denitiva, perqu s probable que la reparacii manteniment d'aquestes estructures, en cas que uncionin, tambs'hagin de sostenir en el temps. Malgrat aix, aquesta darrera semblaser l'opci preerida de tots els ajuntaments que ha tingut el muni-cipi, incls l'actual. Tan pertina ha estat el seu posicionament comhabitual la alta de ons per executar cap actuaci rellevant.

Ms al sud, a la plana, la urbanitzaci de la Pletera, mai acabada, vasignicar la cobertura amb runam d'una zona de maresmes i la desa-parici del seu cord dunar, ambds hbitats naturals de gran valorecolgic i relativa raresa a casa nostra. D'haver-se completat l'obra, sde preveure que la urbanitzaci hauria patit problemes similars alsque pateixen urbanitzacions com la de Griells, amb reqents proble-mes d'inundaci i tamb d'erosi del seu passeig martim. Aortuna-dament, en el cas de la Pletera, dierents sentncies judicials han aca-bat obrint la porta a la possibilitat de corregir aquell error del passati a la restauraci ambiental de la zona. Com en el cas del Molinet, elque s'est revelant com un repte dicil s la recerca dels ons que hande permetre l'execuci de les obres.

Ara, l'Ajuntament de Torroella de Montgr i l'Estartit, juntament ambla Direcci General de Costes, dependent del govern central i ltimresponsable en matria litoral, s'han posat d'acord per sollicitar a la

Uni Europea 1,5 milions d'euros (la meitat del cost total) per realitzarconjuntament el que s'anomenaria "restauraci ambiental del litoral".L'ajut se sollicitaria a travs del projecte LIFE, de la Uni, destinat a

projectes de millora del medi ambient i conservaci de la natura. Elsobjectius d'aquest programa, doncs, encaixen amb la voluntat quehi ha al darrere de la restauraci de la Pletera, per s obvi que unsdiners destinats a nalitats ambientals no haurien d'anar destinats asalvar xalets i apartaments davant un procs ben natural. s probable

(i desitjable) que els funcionaris de Brusselles detectin la picaresca iens neguin els diners mentre es reerma la ama de pinxos que tenimalguns pasos del Mediterrani. Per si ajuntament i costes marquenaquest "gol", sembla clar que estarem davant un nou cas de corrup-ci. Potser trobaran la via per justicar la legalitat de l'operaci, peraix no resta validesa al et que es tracta d'una corrupci del siste-ma. Cal recapacitar, la nalitat no justica els mitjans i menys quan,sostraient ons del LIFE per a nalitats que no li sn prpies, s'estannegant recursos a espais naturals i actuacions ambientals que segu-rament s que hi tenen un legtim dret.

PERLES que PARLEN soles: segona part

Per Adri Arboix

Es presenta una segona part de rases textuals, on en algunesdelles com assenyalvem ja en la seva primera entregasinsinu-en com a veritables perles que parlen... soles.

Els epigrames vnen recollits a partir de la revisi de diverses publica-

cions, aparegudes entre els mesos de novembre i desembre de 2012,i que refecteixen en part el batec duns moments cvics excepcionals.Les rases tamb sintercalen amb algunes mximes o sentncies ex-tretes de lectures personals etes en les mateixes dates.

Espanya i Catalunya no sentenen i no sentendran mai. Ens tractencom si ssim una colnia. Fa temps que aqu shauria dhaver et elpas Antoni Vila Casas, mecenes, colleccionista dart

El Consell Escolar de Catalunya rebutja de manera unnime lactualavantprojecte de llei orgnica de millora de la qualitat de leducaci ien demana la retirada o, si sescau, la seva substituci per a una nova

redacci dacord amb el que disposen lEstatut dAutonomia i la Lleideducaci de Catalunya.Consell Escolar de Catalunya, Palau de la Generalitat, 12 de desem-bre de 2012

Pondr el mayor cuydado en introducir la lengua castellana, a cuyo

7/28/2019 76-abril-13

9/21


n dar las providencias ms templadas y disimuladas para que seconsiga el eecto, sin que se note el cuidado.Jos Rodrigo Villalpando, scal del Consejo de Castilla, instrucci-ons als corregidors de Catalunya per a imposar el castell en substi-tuci del catal (any 1716)

El carcter de cada regin ser respetado, pero sin perjuicio para launidad nacional, que la queremos absoluta, con una sola lengua, elcastellano, y una sola personalidad, la espaola.Llei de 9 dabril de 1938, que aboleix lEstatut de Catalunya i pro-hibeix el catal

A Espanya, en tot el debat, es veu una crispaci, gaireb un odi, im-pensable al Regne Unit.Paul Preston (Liverpool, 1945, historiador)

Far cas dels estoics i practicar la indierncia davant de latac delneci.Francesc Torralba, Ctedra Ethos de la Universitat Ramon Llull

Lnica por real que hi ha a Espanya s que els catalans votin i que elsdeixin amb un democrtic pam de nas.Toni Brossa, periodista

Ha arribat lhora de girar ull, entomar els resultats i procedir a erall pel que ms dun mili de persones van votar CiU i prop de migmili ERC, que era senzillament impulsar i convocar un reerndum, icom ms aviat millor.Sergi Sol, periodista

[...] Em a vergonya pensar que aquesta terra meva produeix tantsimbcils per centmetre quadrat. Va ser un clamor, havies perdut leseleccions. Mentida, les havies guanyades, talment el que tenia msescons no arribava a la meitat dels teus, per amb escons o sense elspollastrets de vuit rals than picotejat sense compassi ni respecte.He patit per tu, te les han dit totes i de com ms males en deien msgran eien la teva persona no ja com a home de cada dia, sin com

a poltic. Estic per dir que en aquest merder de xaarderies, callant iapesarat, tu ets lnic cam. Tu ets lnic cam. I que callin les granotesdels bassals de mala pluja. Than bastonejat, amb el que diuen elsdiaris denll, no cal er-ne cabal i espero que el seny catal que tenenalguns dels poltics, benauradament, sels imposi per trobar una terralliure que no ser el cel de les oques, arrossegar els nostres deectesde segles, per almenys serem a casa.Josep M. Ballarn, capell i escriptor, Carta al president Mas (8 dedesembre de 2012)

No volem que ens governin b des de Madrid: volem que deixin degovernar-nos!Enric Prat de la Riba, primer president de la Mancomunitat de Cata-lunya (1870-1917)

El segle XII, Catalunya tenia trets destat independent.Thomas N. Bisson, Nova York, 1931, historiador expert en ledat mit-

jana

Com poden parlar de ederalisme si no nhi ha, a Espanya? Amb quishauran dentendre?Josep Ramoneda, escriptor, lso i periodista

El pitjor de tot s tocar ons i no ser-ne conscient.Laia Bonet, poltica del PSC

Si no aconsegueixes desenvolupar tota la teva intelligncia, sempreet queda lopci de er-te poltic.

GK Chesterton, escriptor britnic (1874-1936)

Espanya s un pssim negoci per a Catalunya. Ens espolia, ensoprimeix, ens empobreix, ens nega la nostra identitat i la nos-tra cultura i ens insulta; per aix, el cam s clar. Millor ser lliures.Si el que aquesta dreta extrema proespanyola diu dels catalans osdit contra els jueus, seria un delicte de racisme i xenobia que jutja-

ria el Tribunal de lHaia.Josep Maria Sol i Sabat, catedrtic dhistria contempornia a laUAB

Les invocacions demaggiques o mentideres del nazisme suposen,en els pasos civilitzats, la desqualicaci automtica de qui els proe-reix. Aqu sn el recurs escnic predilecte duns politicastres entestatsa representar eternament Los cuernos de don Friolera.Sebasti Alzamora, escriptor i poeta

Els eixistes del present comparen amb el nazisme tot all que odiende la democrcia.Ireneu Aym

Un PP que no ha condemnat la sanguinria dictadura ranquista,que mant i subvenciona la undaci Francisco Franco i dna ascen-sos de militars colpistes del 23-F.Francesc Sanuy, advocat

No ens podem entendre; el tarann que domina ara Espanya s lim-positiu, prepotent i unitarista.Isona Passola, productora, guionista i directora de cinema

Resulta fagrant el contrast entre les cultures poltiques britnica iespanyola en termes de democrcia, modernitat, drets i respecte alpluralisme intern. Mentre els escocesos preparen el reerndum enels propers dos anys i debaten els pros i els contres de cada posici, aCatalunya la principal tasca s assegurar la realitzaci de la consulta,atesa lhostilitat del marc constitucional espanyol.Ferran Requejo, catedrtic de Cincia Poltica de la UPF

Cap ni un dels intellectuals espanyols i adherits que heu signat elmaniest dEl Pas heu alat mai la veu per condemnar els militarsque amenaaven Catalunya, ni per contradir el discurs de la por queels vostres partits esbomben com a ltima rtio del matrimoni oratque ens anulla.Joan Ramon Resina, proessor de la Universitat Standord

Els dos milions de catalans que han vingut dEspanya sn la Catalu-nya real A. Snchez Camacho. Em pensava que nrem tots, de cata-lans. Pel que sembla, si has nascut a Catalunya ets irreal.Joan Tharrats, dibuixant

A Espanya ms val ser gai que catal; sento enveja dels homosexualsperqu han estat respectats pel Tribunal Constitucional. A Espanya espot canviar de sexe per no de nacionalitat.Joel Joan, actor i director de cinema

Tot passa segons necessitat; la necessitat s dest, justcia, providn-cia i artex del cosmos.Parmnides de Vlia, lso grec (570 aC-475 aC)

Si vols canviar el mn, canviat a tu mateix.Mahatma Gandhi, pensador i poltic indi (1869-1948)

Tota realitat ve precedida per un somni.Ernst Bloch, lso alemany marxista (1885-1997)

Lhome no s sin la baula perduda entre el simi primitiu i lssercivilitzat.Stanley Kubrick, director de cinema americ (1928-1999)

Crec que un principi onamental de la innovaci s aprendre de ler-ror. Linnovador experimenta i aprn dels resultats dels experiments.Sense aix, la vida es converteix en una rutina montona i avorrids-

sima que no val gaire la pena.Ferran Adri, prestigis i innovador cuiner

Negar un et s el ms cil del mn. Molta gent ho a, per el etcontinua sent un et.Isaac Asimov, escriptor dorigen rus (1920-1992)

7/28/2019 76-abril-13

10/21


Any Salvador Espriu (3)NarrativaPer Santi Sat

Salvvem els mots de la nostra llengua el meupoble i jo.

Els actes amb qu sest celebrant el seu centenari sn nombrosos i

cada dia en tenim noves notcies. Salvador Espriu, un dels ms gransprosistes catalans del segle XX, un veritable poeta nacional que noes va posar mai al servei de cap ideologia.

La seva narrativa es va iniciar lany 1929, i als setze anys va publicar elseu primer llibre, Israel, en castell, que va pagar el seu pare, Francescde Paula Espriu i Torres, notari i lliurepensador, que es vantava del seull ja des de la seva primerssima joventut.Va publicar les primeres novelles El doctor Rip (1931) i Laia (1932);dos reculls de contes, Aspectes (1934) i Ariadna al laberint grotesc(1935); dues narracions, Miratge a Citerea (1935) i Letzia i altres pro-ses (1937); La pluja (1952) i Les roques i el mar, el blau (1981) i Lesombres, que no va poder acabar.

El doctor Rip (1931)Publica, als 18 anys, la seva primera novella, El doctor Rip, que s real-ment un relat extraordinriament cru i el seu objectiu, lactualitzacii modernitzaci de lespai literari del noucentisme. La idea de la morti de la crueltat hi sn presents.Histria dun metge que sautodiagnostica un cncer terminal. Perper Espriu, el problema real era lesondrament de la Repblica i de lamateixa Generalitat.

Laia (1932)Escrita als 18 anys, ou capa de superar les antigues ormes del nou-centisme. Relata els amors, les situacions seductores i tamb els enig-

mes duna noia dun poble mariner, la Laia, en la inantesa, la joventuti la maduresa; el casament i la mort del ll. La novella ou prounda-ment revisada tant en ledici de 1948 com en la denitiva del 1952.Com que ning no es va preocupar mai gaire della, havia passat lainantesa deixada a la bona de Du. Quan encara no tenia dos anys,va estar malalta duna malaltia estranya que la menava a les portesde la mort [...].Era lla de pescadors i va ser batejada amb un nom que ning no re-cordava, per li deien Laia. Era la lla duns pescadors del nostre mar.Aspectes (1934)Aspectes s el primer recull de contes, i du el subttol Narracions.Presenta el carcter ragmentari i laberntic de la condici humana.Ha tingut diverses versions que poleixen i anen els aspectes lings-

tics i estilstics. Un dels relats a destacar pot ser Paulina A la shaviaadormit i somreia endinsada en el somni, perqu es mig creia i sesentia bonica i que podia pecar. Cada nit Paulina era visitada pel di-moni i esperava la vinguda. A lhora en qu hi havia ms silenci al celi teranyines de boira apagaven les estrelles, el nuvi inernal arribava,precedit pel cant dun gall.

Ariadna al laberint grotesc (1935)I del seus relats destacarem Tereseta-que-baixava-les-escales:Fixat com baixava les escales, que senyora! Pas de dama, lent, com-passat i lleuger alhora, dun ritme igual i segur, duna escola i dunestil que shan perdut. S, la Teresa s molt vella, ja ho saps, t els meusanys [...].

Miratge a Citera (1935)Lany 1935 va publicar Miratge a Citera, un diari personal, duna noia

jove, Carlota, des dun internat de monges, en qu anir mostrant elseu amor vers una monja, jove i mestra de literatura, que no passa delterreny platnic.Vaig haver dinterrompre el meu escrit ben precipitadament, laltredia. Quantes angnies! S el que exposo: si em trobessin aquest lli-bret de Memries, hauria dabandonar el collegi. Aquest perill cons-tant, aquesta por en que visc, s el que dna, per, encant immarces-cible a la meva aventura [...].

La pluja (1952)La casa amiliar dels Espriu, a Arenys de Mar, s el centre daquest

relat, records dinncia i adolescncia, amb un estil directe de rasescurtes i renncia al dileg: La pluja ha passat per damunt de la mevacasa perduda, casa dels morts del meu nom. Qui sap si ha trobat elvell roser ennegrit de leixida, el roser de la pell leprosa. Qui sap sihaur vist com els llessamins i la camlia creixien a lentorn de la pal-mera trista [...].

Les roques i el mar, el blau (1981)Els orgens: Tot plegat, el que veiem i el que sens amaga, va comen-ar, si s que va comenar, duna manera molt conusa, va dir Arsto-cles al seu jove ll Euori. El ms gran dels poetes assegura que totsels dus varen nixer de lOce i de la seva dona Tetis. Si aix s en-certat, el primer element ra laigua, i mira, doncs, si som assenyats

de ser pescadors. Hesode, per, que no oblidem que era beoci, i ams pags [...].

Les ombresI com a punt nal, recordem aquesta que Espriu no va poder acabar.I la meva petici, aqu i avui, s: Llegim Espriu.

A l'aguait del nostre patrimoni

Pels carrers de Torroella es veuen pedres tan inslites com la ca-bra del capdavall del carrer de lHospital

7/28/2019 76-abril-13

11/21


Resultats dassistncia alCinema Montgr lany 2012Per Jordi Bellapart

La pellcula sorpresa de lany 2012 va ser Lo imposible, una produc-ci catalana, dirigida per un jove realitzador barcelon, Juan AntonioBayona, que ha donat la volta al mn. Guanyadora de Premis Gaud,de Goyes i nominada a lOscar als millors eectes especials, s sensdubte la pellcula ms transcendent que ha sortit de casa nostra.

El lm Lo imposible, del director Juan Antonio Bayona, ou la gua-nyadora en la cinquena edici dels Premis Gaud, que atorga lAcad-mia del Cinema Catal a les millors produccions cinematogrquescatalanes de lany. La pellcula, que tracta sobre la trgica histria realduna amlia que va patir en prpia carn el tsunami de lany 2004 aIndonsia, va ser el lm ms premiat. De et, va aconseguir les sis es-tatuetes a qu aspirava, entre les quals hi havia la de millor pellculaeuropea i la de millor direcci, concedida a J. A. Bayona, ormat a lesaules de lEscola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya(ESCAC), centre adscrit a la UB, on ara exerceix de proessor. Precisa-ment en el seu discurs dagrament, Bayona va destacar el treball deles escoles de cinema catalanes. I va aegir: Aquesta pellcula lhem

eta nosaltres i vosaltres. Aquesta pellcula s europea, per tambs catalana.

En un programa conjunt al Cinema Montgr amb Les aventures denTadeu Jones, hi varen assistir 1.414 persones, que suposa el programade cinema ms vist de lany.

Lassistncia total a les sessions de cinema durant lany 2012 va serde 23.223 espectadors, 1.121 espectadors ms que lany passat (unincrement del 5,07%). Lassistncia mitjana a les sessions va ser simi-lar a la de l any anterior, per les sessions de Lo impossible, que varensuposar un increment duns mil espectadors sobre la mitjana, varenaugmentar aquest nombre despectadors total.

En segon i tercer lloc, es colloquen dues pellcules ranceses. Enaquests moments, Frana s un pas amb una producci cinemato-grca variada i de gran qualitat, a ms de saber trobar originalitat enalguna de les seves produccions. En la segona i la tercera pellcula dems assistncia hi trobem dues obres ranceses de gran qualitat i quesurten de la normalitat: Intocable i The artist.

Intocable s una comdia dramtica amb un paraplgic de prota-gonista que, ugint de la compassi que poden cercar aquest tipusdhistries, sap treure suc duna situaci extrema i dotar-la dun gransentit de lhumor. Loriginalitat rau per una banda en la histria, ungui extraordinari que sallunya de dramatismes, sense oblidar-los,per que aporta unes situacions realment divertides; i per laltra, en

els seus personatges principals, magistralment interpretats per Fran-ois Clouxet i Omar Sy, dos sers antagnics i especials: un home pa-raplgic de vida acomodada i un immigrant de raa negra sortit dela pres que inesperadament passar a ser el seu cuidador. Pellculade gran xit, sobretot en el seu pas dorigen, on la varen visionar msde 20 milions de persones i que el pblic del Cinema Montgr va po-

der-la gaudir en la seva estrena en versi doblada i en la seva reposi-ci a lestiu en versi original.

The artist, de Michel Hazanavicius, la tercera classicada, ou unaagradable sorpresa. Muda i en blanc i negre, no es pot negar que su-posava un gran atreviment que ou apreciat per cinls i pblic engeneral. Va guanyar cinc Oscars i per la seva originalitat, i sens dubteel seu atreviment, ha quedat emmarcada com una daquelles obres

que tobliguen a estimar el cinema.Les dotze pellcules ms vistes projectades al Cinema Montgr durantlany 2012 varen ser:

1. Lo imposible 1052 espectadors

2. Intocable 791

3. The artist 790

4. Madagascar 3 624

5. El extico Hotel Marigold 613

6. Ice Age 4 551

7. Los descendientes 495

8. Piratas 482

9. La Dama de Hierro 440

10. La pesca del salmn en Yemen 438

A les sessions de tarda dedicades al pblic inantil hi varen assistir untotal de 6.386 espectadors, 582 espectadors menys que lany anterior.Les pellcules inantils de ms xit han estat: Madagascar, Pirates i Les

aventures den Tadeu Jones, les tres projectades en la versi catalana.En sessi de cine club, es varen projectar 27 pellcules, una cadaquinze dies. Les tres pellcules amb ms assistncia oren: Las nie-ves del Kilimajaro, Katmand i Ca de Flore. Lassistncia total a lessessions de cine club ha estat de 1.801 espectadors, 179 espectadorsmenys que lany 2011 (-16 %).

Es pot considerar que els resultats, tant dassistncia com de qualitat,de lactivitat de cinema al Cinema Montgr portada a cap per lenti-tat Cine Club Torroellenc durant lany 2012, es mant en uns nivellssemblants als darrers dos anys, ns i tot millor que el 2011, ja que shaincrementat en 1.121 el nombre despectadors total.

La projecci cinematogrca est en un moment de canvi molt im-portant. La projecci de la pellcula en 35 mm, introduda en el mnde la otograa per William Dickson i Thomas Edison lany 1892, haestat utilitzada en el mn del cinema relativament sense canvis nsavui dia. Ara aix est canviant. El cinema digital simposa i les cpiesotogrques van desapareixent de tal orma que es calcula que enun termini de no gaire ms dun any, hauran desaparegut del mercat.Aix vol dir que les sales dexhibici cinematogrca, que no ho ha-gin et, hauran dadaptar el seu utillatge amb el sistema adequat perprojectar en pantalla gran les obres cinematogrques que, en llocde ser otogrames plasmats en una cinta de polister de 35 mm, vin-dran gravades en un disc dur i reprodudes mitjanant un projectordigital. Si, com intum, es mant la voluntat que el Cinema Montgr,

cinema municipal, continu amb les seves sessions de cinema que su-posen una activitat social, cultural i tamb de promoci econmicaper al municipi, shaur de er una inversi adequada a aquests can-vis. Una inversi que pot estar al voltant dels 70.000 .

7/28/2019 76-abril-13

12/21


AmnPer Josep Fuster

Annuntio vobis gaudium magmum. Habemus Papam. Ambaquestes tradicionals paraules, el passat dia 13 de mar, el mnconeixia que acabava de ser escollit Papa el cardenal argent Jor-ge Mario Bergoglio, el qual exercir el seu ponticat amb el nomde Francesc. Benvingut, Santedat.

Les refexions que llegireu sn un punt de vista i una opini estric-

tament personals, millor dit, sn un desig i una esperana de commagradaria que en certs aspectes terrenals i de orma actus lanova mxima autoritat de lEsglsia.

Modestament, crec que per a lEsglsia seria bo que el nouvingut,entre altres virtuts, os una persona erma, agosarada, innovadorai revolucionria en el ms bon sentit de la paraula; que tinguscoratge per trencar amb uns motllos i uns estndards que sarros-seguen de a molts segles i que avui, com a mnim, han quedatdesasats i anacrnics.

No entrar ni molt menys en qestions teolgiques, espirituals,

de e, de missatge o de doctrina. Du men guardi dentrar enaquests assumptes sobre els quals no sc ning per opinar.

Dels molts ronts i problemes que t oberts lEsglsia, tant internscom externs, noms entrar a considerar-ne un que podrem su-posar menor i menys cruent; dels que per solucionar-lo nomsaltaria la voluntat de voler-ho er. Em reereixo al de la imatgeque dna la persona del Papa i, en general, totes les altes jerarqui-es eclesistiques. Em centrar exclusivament en la impressi quetransmeten les vestidures i complements que utilitzen, especial-ment en la litrgia i en ocasions solemnes.

Per comenar, matreviria a dir que estan potser ns i tot una micaen contradicci amb un missatge dhumilitat i caritat. Fa tambla sensaci que, malgrat la voluntat que es t de voler apropar-seals dels, a les gents i al mn, la seva aparena s la duna per-sona que est en un estatus i una rbita molt llunyana a la de laimmensa majoria de mortals. Jess era del poble, convivia, vestia,menjava i habitava entre la gent i en res es dierenciava dels altres,estava totalment integrat amb els seus.

Crec que tant la mateixa Esglsia com els dels necessitem unhome proper, que sacosti a tots, duna manera humil, senzilla inatural.

Amb la situaci que ara mateix est travessant el mn, al meu en-tendre, seria un moment prou oport perqu el nou Papa, donantun exemple dhumilitat a molta gent que tamb nest necessita-da, prescinds de les tiares carregades de pedreria, del tron ponti-ci, de les mitres, bculs, grans creus daurades, anells dor, sabates

vermelles, i sobretot de tantes casulles multicolors excessivamentenaregades i ornamentades. Hauria darraconar tamb la pom-pa dalguns elements i seguicis que solen lacompanyar-lo, al meuparer innecessaris, i que com a mnim an mal als ulls.

En temps de tantes estretors econmiques, amb molta gent quepateix serioses dicultats i ho est passant realment malament,

aquest detalls semblen situar el Papa molt lluny de la realitat quo-tidiana, potser segles enrere, on semblants ostentacions eren mssignes de poder terrenal que espiritual.

No seria ms apropiat que vests sempre, per ms solemne i es-pecial que os locasi o celebraci, amb una simple sotana blancai un senzill solideu al cap, tal com sol anar habitualment?

Crec modestament que aquests petits canvis en res aectarien lae dels creients, molt al contrari, potser veurem el Papa, malgratla seva alta missi, una mica ms accessible, coneixedor de la re-alitat, proper i hum.

No nhi ha prou de ser una persona humil i de gran caritat, tambcal aparentar-ho, i malauradament estem en un mn on les apa-rences i la imatge compten molt.

Totes aquestes refexions, quasi inevitablement, mhan conduit aunes altres. Si Jess visqus avui dia entre nosaltres, com aniriavestit? En quin tipus de vehicle viatjaria? On viuria? Aquestes pre-guntes no me les puc pas contestar, per coneixent una mica laseva trajectria vital quan va conviure com a hum entre nosal-tres, s que almenys em deixen intuir com no aniria vestit, ambquins vehicles no viatjaria i on no viuria.

Aquestes senzilles i personals refexions que he exposat, segura-ment deuen ser del tot equivocades, inviables o el que vulgueu,perqu lEsglsia t el mateix Papa i moltes eminncies en mat-ria de e i costums, que poden corregir i adaptar les seves ormesmundanes als temps actuals. Si no ho an, s que deuen tenir po-deroses raons, que en aquests moments desconec o no encertoa endevinar.

Aix dit, no s una crtica, s tan sols un desig personal, una espe-rana i la meva modesta opini.

Si el nom que ha escollit el nou Papa s perqu t com a reerent

Sant Francesc dAssis, com a mnim, s un bon senyal. Tothom queconegui la vida del Sant, sabr a qu em reereixo, un exemple aseguir per tot el que acabo dexposar.

Amb tota seguretat, lEsperit Sant va illuminar els cardenals, quehauran escollit per a lEsglsia el Papa que ms li conv.

Amn.

El peridic digital Emporion no es a responsabledel contingut dels escrits publicats que, en tot cas,exposen el pensament de lautor.

7/28/2019 76-abril-13

13/21


Explica-m'hoPer Javier Zuloaga

"El que cal er ara s veure Cuntame'"

Em deia a uns dies un bon amic, quan jo portava ja una bonaestona donant-li canya i arrebossant-lo amb el meu obsessiu re-lat sobre els escndols i les corrupcions de cada mat: "s el mssa i, si a ms a ms tens a m el comandament de la TV, canviade canal quan arribin els inormatius, i posa't els 40 Principals oRAC105, perqu la bona msica s ms higinica que un bon llei-xiu. I si a ms pots, i a ella li ve de gust, doncs et as una bonarebolcada. Si as tot aix, sers un altre o tornars a descobrir quela vida segueix existint. s el millor, Javier, de veritat."

Em va deixar perplex, perqu estava desmuntant, amb paraulessenzilles, gaireb ximpleries, el mn de l'aparent i aclaparadora-ment transcendental, sense recrrer a majors raonaments que eld'animar-me a estar al dia sobre el que passa a Sant Genaro, ambles vides d'Antonio, Ins, Toni, Carlos, Herminia, Miguel, Paquita iFranoise, i altres personatges.

Aix de Cuntame, com a anys ho va ser tamb Aqu no hay qui-en viva, refecteix la vida real, la de la gent corrent, quan la tram-peja com pot, quan la butxaca no hi arriba, la dels confictes del'adolescncia, les relacions de venatge, la de les combinacions

per emportar-se a l'hort la vena, la de la vida de les jubilades, ladels lls que se'n van de casa i el desgast de la salut i el cncer. Snun munt les coses que ormen part de la vida real, que evolucionaper si mateixa sense que ning hi posi m, per er que vagi en unadeterminada direcci.

En la srie d'Imanol Arias i Ana Duato revivim a un parell de set-manes la clebre jornada del "Tejerazo", aquell 23-F de 1981, perque vrem er-ho des de l'ptica de l'espectador, no de la delsprotagonistes estellars. Eren ells, els ciutadans poc importants,

els que ens aportaven i despertaven uns records que mai podrem

oblidar els que varem viure aquells moments.

La miniatura de les coses diries, d'acord amb el que el meu amicem recomanava perqu rereds el cap, es pot anar convertint enreugi vlid davant del cavall desbocat d'una actualitat que cada

dia desborda els analistes ms capaos. Revelacions i mentides,grans mentides, que es converteixen en mitges veritats, amb elrecurs hbil de la dialctica. L'obvi es converteix en alses aparen-ces i la visi de la realitat, de les coses greus, s'enterboleix amb la

nebulosa d'unes cataractes premeditadament descarregades enles nostres crnies.

I si no veiem b, perdrem el rumb, ens donarem una descomunalpatacada i hauran de passar molts anys per reconstruir el majorpatrimoni que la societat ens va donar quan vam venir a aquestmn: el de la conana i la seguretat. S, ja s que sona molt dra-mtic, per aquest desencant i aquests temors sn al carrer. Si noho han et encara, obrin la nestra i mirin.

I a ms veuran que hi ha molt ver, rancors destructius i bies, ique es corre una mena de cursa per veure qui s ms "anti...". Cal

aixaar al contrari, ja sigui perqu pensa dierent, perqu s al po-der, perqu s a l'oposici, perqu no se sent d'un lloc determinat,o perqu deensa que les coses es poden millorar sense trencar lacristalleria.

Per aix, em segueix semblant esperanador veure que hi hagiqui preereixi posar un ma, per construir, en lloc de tirar de lapiqueta per enderrocar. L'actriu catalana Montserrat Carulla vapronunciar unes proundes paraules en el lliurament dels premisGaud de cinema, que encara sobrevolen sobre els belligerants i

intransigents.

"Sc actriu, catalana i independentista", va dir, i va advertir des-prs que el seu independentisme "no va en contra de ning"."Admiro la cultura i la llengua del poble espanyol, per ho vull iadmiro i ho vull al meu costat, com a amiga, per com una amigaen llibertat", va rematar en una rase que cal rellegir paraula perparaula per mesurar el seu gran abast. Jo, que no sc indepen-dentista, aix ho he et.

Aix que s res, en aquest cas podria ser molt ms, si s'estengusaquest llenguatge als que ens pasturen des de la levitaci polticai xoricegen a mans plenes. Rs ms, i ja saben, el dijous connectin

La Primera i vegin Cuntame o alguna cosa que s'hi assembli enqualsevol altre canal.

7/28/2019 76-abril-13

14/21


Aix no havia passatmai...per Jaume Bassa Pasqual

Sentim dir sovint que als nostres temps s'han perdut molts d'aquellsprincipis i valors que varen er ort el nostre pas: el treball, l'honra-desa, la responsabilitat, la constncia, la generositat, el respecte alcomproms i a la paraula... Avui, contrriament, es veu com triomasovint l'egoisme, la hipocresia, la irresponsabilitat, el menotisme, lamentida... i per damunt de tot, l'aany de diner cil, aconseguit rpi-dament i amb pocs escrpols.- Aix no havia passat mai!- n'hi ha que diuen.

No ens hem d'equivocar, l'home tendeix a l'egoisme, a treure prot

de les oportunitats, a l'avarcia, i l'esgarris nivell de corrupci queara contemplen els nostres ulls ha estat una constant al llarg de lahistria, quan no s'han posat barreres legals a l'ambici desaorada imecanismes de penalitzaci del rau.Fa exactament dos mil cent anys (entre els 111 i el 105 aC) va tenir llocla guerra de Jugurta. La va explicar amb tot detall l'historiador romSallusti. La seva lectura s impressionant. N'explicar algunes coses.

En aquells temps, al nord d'rica, de orma aproximada, Cartago eraal territori on avui hi ha Tunsia, Nambia on hi ha Algria, i Mauritniaon hi ha el Marroc. Roma estava en guerra contra Cartago (segonaguerra Pnica) i el camp de batalla s'havia traslladat a Hispnia. El reide Nambia tenia dos lls i un ll adoptat, Jugurta. Va enviar aquest alluitar al costat dels romans a Numncia, i el valor i la intelligncia de

Jugurta varen impressionar molt avorablement els generals romans.

Mor el rei de Nambia, i mitjanant enganys i l'assassinat d'un delslls naturals, Jugurta va esdevenir el nou sobir. Temors de la re-provaci de Roma, on es va reugiar l'altre germ, va conar que elsalvarien els seus tresors i la cobdcia de la noblesa romana. Va enviara Roma emissaris amb magncs presents, i es va produir al Senat uncanvi tan gran que la indignaci en contra seva va passar de sobte aadmiraci i elogis per part dels nobles. Diu Sallusti: "Venc dintre el

Senat el bndol que anteposava a la veritat el diner i el avor."Roma envi legats a Nambia, per Jugurta sabia com convncer-los.Pocs oren els que donaren ms preu a la lleialtat que als diners. Con-trriament al que temia, Jugurta no va perdre el avor rom, es trob

en possessi del premi del seu crim, i vei que era veritat el que lihavien dit els seus amics a Numncia, que a Roma tot es podia com-prar. Moltes vegades, durant anys, va subornar ambaixadors, militars,senadors, abans de la guerra que li varen acabar ent els romans. Enuna visita d'ell mateix a Roma per parlar davant del Senat, va encar-regar que se suborns tothom amb diners, i un cop hagu sortit de la

ciutat, es girava de tant en tant a mirar-la en silenci, i a la exclam:"Ciutat venal, que no trigar a desaparixer si troba un comprador."Jugurta, nalment venut pels generals Mari i Sulla, va ser portat a la

deslada triomal, davant el poble rom, amb vestidura reial i enca-denat. Acabada la esta, diu que va ser llenat al ons d'una masmorra,

on mor de am al cap de sis dies.

Els nobles romans corruptes, mentrestant, van veure com Mari i Sulla,

els vencedors, es feien la guerra entre ells, que va guanyar Sulla, i va

instaurar un rgim dictatorial que va acabar de degradar la situaci.Desprs de la dictadura, es varen intensicar les lluites d'infunciapoltica i el Senat continuava volent ignorar els problemes ms cr-tics de l'poca. Copio al peu de la lletra el comentari d'un historiadorprestigis sobre la situaci de Roma en aquell moment:"Els capitalistes, antics collaboradors del partit popular, noms pen-saven a enriquir-se, decebuts per les implicacions revolucionriesque el govern demcrata de Mari havia portat. I d'altra banda, elscapdavanters del partit popular havien vist en la dictadura de Sulla

un exemple a seguir per a obtenir benecis personals. Els veritablesperdedors de tot aquest joc, les masses populars empobrides i elsproletaris, ores de tota ajuda, solament eren capaos d'instintiusmoviments de subversi en ront d'un estat de coses que els perju-dicava." (Invito el lector a llegir el mateix pargra canviant per nomsd'ara els de Mari i Sulla, i els moviments de subversi romans pel mo-viment actual dels indignats o de la lluita contra els desnonaments.)Desprs vindria Juli Csar, l'Imperi, i nous perodes d'extrema depra-vaci.

La corrupci no s cosa d'ara, ha contaminat tota la histria de laHumanitat. Aortunadament, sempre hi ha hagut tamb una granmajoria annima de persones honestes, abnegades, generoses, soli-

dries... Elles salven el mn.

7/28/2019 76-abril-13

15/21


Els joves escriuenPer Maria Oliver Casademont

La FelicitatLa elicitat s un sentiment molt agradable.

Un dels meus sentiments s quan toco la guitarra, elpiano i quan escolto msica, em a sentir molt eli dinsmeu.

Tamb em a ser molt eli quan tinc aquella voluntatprpia de baixar al poble perqu ning de casa no poto li a mandra... i vaig a buscar alguna cosa per menjar ier encrrecs. Em a sentir b, poder ajudar.

Sobretot quan aig esport, agao la Pruna (la gossa que

tenim a casa) per anar a passejar-la, caminar o crrer,anar amb bicicleta...

Anar per la muntanya i veig aquelles plantes tan ma-ques que li an un toc elegant al Montgr.

Treure bones notes! No noms em aig eli, tamb aigeli a la meva germana, la meva mare, la meva via, elsmeus cosinets, tiets... Estic satiseta i contenta del bonresultat, del treball et.

Tamb s'est eli amb la persona que m'agrada i estsa gust i veus que encaixeu.

Per a mi la elicitat s com un virus que s'encomanaamb un gest, una mirada i tan sols amb un petit som-riure, as que l'altra persona quan est baixa, estiguiuna miqueta millor.

Us desitjo que sigueu molt elios i que compartiu ambels que us envolten

els vostres millors moments de la vida.

S'ha d'aprotar cada moment.

Comentant l'escrit de la Maria - Josep Fuster

Benvolguda Maria:

Algunes de les refexions o comentaris que ar sobre el onsdel teu escrit, els podrien tamb er seves qualsevol noi o noia

d'una edat aproximada a la teva, que estiguin interessats perla literatura o qualsevol de les altres arts.Fet aquest prembul, em centrar en el teu escrit sobre la e-licitat.El mateix dia que va arribar a les meves mans, a travs delConsell de Redacci de la revista EMPORION, el vaig llegir; iem va er refexionar una estona. Noms de pensar que hi ha

jovent que t aquests conceptes de la elicitat, em va alegrarel dia. El teu escrit deixa tamb traslluir unes quantes cosesprou interessants.

En primer lloc, com quasi no podria ser d'altra manera a lateva edat, les teves paraules destillen una puresa d'esperit

sobre el que tu entens per elicitat, envejable.Tamb donen a entendre que no ets persona egoista, al con-trari, ets altruista i generosa; vols compartir la teva elicitati er elios els altres, amb coses tan senzilles per eectivescom poden ser oerir la teva ajuda, unes bones notes, passejarla gossa o simplement encaixant, com dius tu, amb la personaque t'agrada.

Es nota que estimes la natura i el teu entorn, pel que expli-ques, has sabut copsar amb ulls d'artista com n's de bonic elMontgr ple de ginesta al mes de maig.De la msica, dius que et a sentir molt eli dintre teu; aix voldir que hi va posant arrels.

Tant de bo que d'aquesta espcie de virus que identiquesamb la elicitat, i que dius que s'encomana amb un gest ama-ble, una mirada aectuosa o un petit somriure, tothom sen'estigus contagiat. Quant dierents serien el mn i les per-sones...L'ltima rase amb la qual acabes l'escrit, "s'ha d'aprotar cadamoment", abasta una losoa de veure i viure la vida quemalauradament molta gent no descobreix ns que per a ells

ja s massa tard. Feli tu, que ho has vist tan d'hora.Al conjunt del teu escrit, hi endevino una cosa que potser nitu mateixa n'ests assabentada. Portes dintre teu una petitaarrel potica que cal que cultivis i acis crixer.

Deixa'm, si us plau, que et doni unes senzilles recomanacions,no consells. De consells noms en poden donar la gent svia,i jo no ho sc, ni tampoc m'hi considero.Si t'agrada escriure, es-ho. Fes-ho sense por, escriu sobre totsels temes, idees o pensaments que estiguin al teu abast. De-mana consell als pares i proessors, i no et desanimis si algunacosa no surt tan b com tu voldries. Al mn, no hi ha arribatmai ning savi o ensenyat. Quan ms gran et ars, ms podrsveure quantes coses et alten per aprendre, saber o conixer.Si t'agrada, segueix escotant msica, tocant la guitarra o elpiano, i llegeix, llegeix molt; al mateix temps que gaudirs demolt bones estones, adquirirs molts coneixements.s un plaer i una satisacci veure com puja nova saba i surten

nous brots verds, que daran continutat i vida a l'arbre, quaninevitablement vagin caient les velles branques.

Salutacions Maria, i endavant.

7/28/2019 76-abril-13

16/21


La cuina de la CatrinaPer Caterina BoschCarn de perol amb boletsIngredients:

1 Kg. de carn de perol (Es pot comprar cuita a la carnisseria) 1 tomata 1 ceba grossa 1 got de vi ranci Kg. de bolets variats Alls Oli Sal

Pebre negre

Per la picada: Ametlles torrades 2 grans dall Farina Julivert Nous

Preparaci:En una cassola arem un soregit de ceba i tomata amb poc oli, ja que

la carn de perol deixa anar greix. Quan est el soregit mig cuit, hi ae-gim el vi, i quan ja est ben cuit, hi posem els alls picats i el pebre ne-gre, em un parell de voltes i hi aegim els bolets que acin xup-xupamb una mica daigua. Tot seguit hi posem la carn de perol, tallada atalls petits, i ho deixem coure tot junt a poc a poc durant mitja hora.Abans de treure la cassola del oc arem la picada, i deixarem que con-tinu ent la xup-xup uns minuts ms.

Peus de porc amb psolsIngredients:

4 peus de porc quilo de psols 1 ceba Alls Oli Sal Pebre

Per la picada: Ametlles torrades 2 grans dall Farina

Preparaci:Bulliu els peus, han de quedar molt cuits. Deixeu-los reredar i desos-

seu-los, talleu-los a trossos i reserveu-los.En una cassola eu un soregit amb poc oli, la ceba, una mica dall ila tomata. Quan estigui tot daurat, aegiu-hi el brou de la cocci delspeus, tot seguit els peus i els psols.Quan els psols sn cuits hi posem la picada i ho deixem coure tot

junt uns minuts.

La UE i els EUA fan el co-

mer ms granPer Xavier Ferrer

La Uni Europea i els Estats Units han anunciatque negocien crear una rea de lliure comer.

s una bona noticia i ms en els temps que corren. Una reade lliure comer representa, tal com recorda la teoria del co-mer internacional, un mercat ms ecient, amb ms com-petncia i menys oligopolis i, per tant, amb ms benecis pera la producci i per a les empreses, a partir de les economiesd'escala, i tamb per als ciutadans que es veuran aavoritsamb ms productes i preus ms baixos. Sembla, doncs, quetot sn aspectes positius, per com passa en totes les cosesde la vida, hi ha avantatges i inconvenients, hi ha guanyadors

i perdedors, per sol passar que els avantatges i els guanya-dors representen ms percentatge que els desavantatges iels perdedors, de manera que el resultat s, en general, posi-tiu per als estats, per a les empreses i per als ciutadans.

Aix les coses, en l'acord anunciat per la UE i els EUA no hi hacap element que pugui er pensar que el resultat no ser die-rent al que sol passar en els acords internacionals; o sigui, queser, en general, benecis. La importncia d'aquest acords que es produeix entre les dues rees ms importants, desdel punt de vista econmic, del mn, amb vuit-cents milionsde ciutadans i amb prop de la meitat del producte interiorbrut mundial. Si ens xem en el moment que surt la notcia,

en plena crisi econmica en el mn occidental, encara a msimportant, i adequada en el temps, aquesta decisi, que bus-ca, a curt termini, insufar optimisme i conana, elementsbsics per trobar la sortida de la crisi i situar-se en el cam delcreixement econmic.

Entre les coses negatives hi podem situar que, com sol passaren les rees de lliure comer, hi haur perdedors, ciutadans,empreses, i potser tamb estats, que veuran minvada la sevasituaci econmica, a causa que, amb la liberalitzaci delcomer, els productes nous seran ms competitius que elsque produeixen ara. Un altre punt negatiu s que una ne-gociaci d'aquesta naturalesa no s cil i ja podem comp-

tar, anant tot b, que no produir ruits ns d'aqu un parelld'anys. Noms cal recordar que a ms de catorze anys de lesnegociacions de la UE amb el Mercosur. Per, sovint tamb,les necessitats econmiques i poltiques, amb la crisi galo-pant encara installada a casa nostra, poden fer miracles amb

la direcci de pressionar els negociadors perqu redueixinel temps i s'apressin a trobar les sinergies i el consens quecondueixi a un acord nal aviat. En qualsevol cas, una uturarea de lliure comer entre la UE i els EUA s una bona not-cia avui, i si acaba b, de ben segur que ser una importantinjecci per a l'economia europea, americana i mundial, per-qu representar un increment general del comer entre leszones, amb conseqncies directes per a les empreses i per

als ciutadans, amb ms producci i ocupaci, amb una previ-si de creixement anual estimada del 0,5% del PIB de la UE iun 0,4% del PIB dels EUA. Anem per eina, doncs.

7/28/2019 76-abril-13

17/21


Poemes darreu del mnPer Susanna Bautista

Pas: Catalunya

Les quatre banderes

Autor: Miquel Mart i Pol

Tenia quatre banderes,tres les vaig perdre en combat;

la bandera que a quatrel'he desada en un calaix.

No la'n traur ns que buben ort el vent de llevanti s'endugui aquest mal aire

que ens toca de respirar.Tenia quatre banderes,

tres les vaig perdre en combat.

Tenia un jard amb tres arbres,un mal vent me'ls ha esullat.

Amb el jard ple de ullesno a de bon caminar.

El mal vent encara bua;jo no em canso d'esperar:

per cada ulla caiguda

als arbres hi neix un tany.

Tenia un jard amb arbres,

un mal vent me'ls ha esullat.

De dos amors que tenia,l'un en terra, l'altre en mar,el de terra l'empresonen,

l'altre viu exiliat.

Jo ni ploro pel de terrani em lamento pel de mar.

Plor i laments de qu serveixen? Gentque lluiti s el que cal.

De dos amors que tenia, l'unen terra, l'altre en mar.

Tinc una llengua tan vivacom les ms vives que hi ha.Si quan parlo s'esparveren,

jo que s, em poso a cantar.

Canto i canto i cantaria

si pogus ms ort i clar.Quan les canons ossin pedres,

vinga ones i al combat!Tinc una llengua tan viva com les ms

vives que hi ha.

Amors, arbres i banderessn mots de bon recordar.Qui n'aprn la cantarella

mai ms no l'oblidar.

Si de cas no l'heu apresa

no us canseu de preguntar,que si els mots sn com

la pluja la terra som tots plegats.Amors, arbres i banderes sn mots de

bon recordar.

Recita en catal: Susanna Bautista

7/28/2019 76-abril-13

18/21


Gotes dhumorPer Fuster

7/28/2019 76-abril-13

19/21


MOTS EN CREUPer Joaquim Lloret

Cinema i espectaclesPer Jordi Bellapart

Nm. 5

Horitzontals 1.Ordenarien. 2. La que va al darrere. Faig orats a la lla-na al riu de Pisa. 3. Aix no existeix. Estri per umar. Amb 50 ms, seriatil. 4. La primera dama. Envoltar el cap de llum. 5. Salutaci llatina.Pedestal. 6. Acci Catlica. Prex negatiu. Ciutat de Caldea.Galli. 7.Capgirada, ciutat de la cocana. T per capital Beirut. 8.Aixecar delsl.Pregui. 9. Societat de Nacions. Renilla. Darrere el tercer. 10. Rascarles as. Queda tants a tants; per capgirat.

Verticals 1. Qualitat del que s dur. Bomba de sang dun grup de can-taires. 2. Alaments. 3. Cita avoclica. Contracci. Evangelista. 4.Des-cansi en pau. Cam ample. Ronc. 5. Tractament cardenalici. 6.Cobrei-xi amb una sandlia de suro olrat amb cuir de lEdat Mitjana.Fiord

gallec. 7. La primera. N-mada. 8. Smbol del radi.Element que t per smbolBA, com la ciutat al sud-estdItlia. Rascar ns que noes vegin consonants. 9.Ara puja un rptil que en-devina on hi ha aigua cor-rent sota terra. Excellent.

Fsor. 10. Castellanismemolt corrent per lliuraremo arem a mans. 11. Dona

jova. Viatjar.

7/28/2019 76-abril-13

20/21


Pellcula del mes:El lado bueno de las cosas

7/28/2019 76-abril-13

21/21

Medalla del Montgr2008 n

ywebirevista:placid.c

at

Socis Fundadors

Jaume Bassa Jordi Bellapart Montserrat Blai Xavier Ferrer Vicen Fiol Gabriel Martinoy Cels Sais Santi Sat Joan Surroca Enric Torrent

Consell de redacci

Jaume Bassa Jordi Bellapart Roser Benet Soa Borrego Xavier Ferrer Josep Fuster Gabriel Martinoy Anna M. Mercader Cels Sais Enric Torrent

Jaume Bassa -- PresidentAnna M. Mercader -- SecretariPlcid Busquets -- (edici, disseny i administraci del web)Gabriel Martinoy -- Preparaci, estructura i gesti de continguts

Edita Associaci Emporion

Documents

76-abril-13