79-juliol-13

7/28/2019 79-juliol-13

1/24

Peridic digital - nm. 79 -juliol- 2013 - Tercera poca

7/28/2019 79-juliol-13

2/24

Emporionnm. 78 juny 2013 pg. 2

Editorial

Any Espriu. Estem com estvem?

Salvador Espriu va nixer a Santa Coloma de Farners el juliol de 1913, a justamentcent anys. Durant tot el 2013 se nhan et, i sen aran, actes commemoratius arreude Catalunya: s lAny Espriu. Emporion hi va dedicar la portada de ebrer i algunscollaboradors hi han escrit articles rellevants. Avui, a lEditorial, volem reexionarsobre lactualitat del seu missatge.

Tot i ser un estudiant brillant de Dret i dHistria Antiga, Espriu va comenar de moltjove a escriure poemes, novelles i obres dramtiques. A la llarga, va deixar de bandala proessi, es consagr a la literatura i entr a ormar part del moviment culturalcatal dels anys trenta. Per la guerra civil va estroncar les seves illusions. Per ell,lentrada de les tropes ranquistes a Barcelona el gener de 1939 signifcava la mortde Catalunya. Un mes desprs va escriureAntgona, que portava al teatre catal lalluita entre germans de la literatura clssica grega, lluita que ell veia reectida enlenrontament de dos pasos, Catalunya i Espanya.

Malgrat la oscor dels temps, el pblic catal el va poder conixer amb les represen-tacions teatrals de Cementiri de Sinera (1946) i sobretotPrimera histria dEsther (1957). Per laseva gran obra, la que el convertiria en smbol de la nostra literatura i del clam delpoble catal, va ser el llibre de poemesLa pell de brau, escrita entre 1957 i 1958, i publi-cada el 1960. Lany 1963 va sortir-ne la versi castellana.

La pell de brau era una proposta de reconciliaci, una alternativa a les idees dOrtegay Gasset. Aquest, a lassaig La Espaa invertebrada (1921), lamentava la prdua de lesltimes colnies espanyoles (Cuba, Puerto Rico, Filipines), temia el desmembramentintern i proposava una Espanya renovada i vertebrada des de Castella. Espriu, encanvi, planteja una visi nova, deensa un pas divers, plural, que superi la guerracivil i reconcili els pobles dEspanya (que anomena Sepharad).

Fes que siguin segurs els ponts del dilegi mira de comprendre i estimarles raons i les parles diverses dels teus flls.Que Sepharad visqui eternamenten lordre i en la pau, en el treball,en la dicil i merescudallibertat.

s evident que Espriu ha anat perdent el seu atractiu davant les noves generacions,i les causes poden ser moltes. No estan habituats a llegir poesia? Troben dicil elseu llenguatge? No comprenen moltes paraules? No entenen les metores? Massa

ironia? Un humor crptic? O potser s que ara ja ning no est per ponts? Que no valla pena de reer-los? Que laltra part mai no ha escoltat? Mirem les enquestes: a Ca-talunya pugen els partidaris de la independncia, baixen els que voldrien ederacio unitat. Mentrestant, a Madrid noms parlen de la Constituci.

No pensem que Espriu no veis la difcultat o potser la impossibilitat de bastir ponts.Lany 1963, quan tot just eia tres anys de la publicaci en catal de La pell de brau, el ma-teix any de la publicaci en castell, en una carta adreada a un amic deia: [...] creci cada dia que passa ho veig ms clar, que el dileg amb Madrid s impossible, elMadrid dara, dahir, de dem i de sempre. Sc un gran admirador del castell i de leslletres castellanes i, fns i tot, daquest estrany, enigmtic poble del trgic altipl,per no hi tenim en absolut res a pelar, i perdoneu lexpressiu vulgarisme.

Aix pel que a a Espanya. Pel que a a Catalunya, diagnosticava: Si ens sentim alons del pou, s perqu volem. I no en sortim, ni potser en sortirem en molt de

temps mai s una paraula que no tenim dret a proerir, ni tan sols a pensar, perqulun t por de perdre la ctedra, laltre els pistrincs, i aquest el crrec representatiui lucratiu, i aquell la simple comoditat reaccions molt humanes, per no dignesdaplaudiment ni de respecte.

I davant el dubte del que calia er, Espriu ho tenia clar, i a la mateixa carta continu-ava: No es poden a la vegada encendre contradictoris ciris a diversos senyors [...]. I

sumari

Editorial

Notcies

Catal.Exercicisiconsultes

Genocidis

Benatesos

PetroliaTorroella

OdaimprovisadaalaMare

deDudelaGleva

LambientdeTorroellaha

fetuntombconsiderable

Lasostenibilitat(II)

10dejuliolde1913

Malaimatge

ConversaambMariaMer-cRoca

Dequisnelspartits?

Microrelats-2

Catalansenxarxa

EstatspetitsalaUni

Europea Torroella,espaid'art

Al'aguaitdelnostrepatri-

moni

LacuinadelaCatrina

Gotesd'humor

Motsencreu

Cinemaiespectacles

7/28/2019 79-juliol-13

3/24

7/28/2019 79-juliol-13

4/24


Desert el concurs per adjudicar la nete-ja. Tres empreses aspiraven a er la neteja,FCC, Urbasser i Ascan. La comissi dexpertsva declarar desert el concurs, perqu capde les tres oertes complia tots els requisitstcnics. Ladjudicaci no es podr er fns a latardor.

Actuacions contra els robatoris. Durant elprimer semestre els Mossos dEsquadra i lapolicia local han detingut tretze lladres quees dedicaven a robar en apartaments, cases icomeros de Torroella i lEstartit.

Teatre al Cine Petit.El divendres 21va tor-nar a lescenari Per la mort de Du, vetlladaorganitzada per la Penya Barcelonista. Unimaginatiu embolic eclesistic en clau dhu-mor.

Mercat ecolgic. Es va er a la plaa del Peixel dissabte 22, amb organitzaci de MnEmpord.

Parades del mercat. Aquest mes, les para-des del passeig Vicen Bou shan traslladat ala plaa dels Dolors i carrer Pi i Margall, msal centre de la vila. Millor per als comerciantsi per al trfc.

La llentia viatgera al pati de can Quinta-na. El dissabte 22 al vespre, sota limpuls dela llibreria Cucut, es va presentar aquest llibrede Vicen Pags Jord per al pblic inantil,amb illustracions de Joan Riera Calabs. Vaer la presentaci la flla de lautor dels textos,Berta Pags i Massot.

7 Festival del Cmic.

Com en les anteriors edicions, els torroe-llencs i orasters varen assistir pels carrers dela vila als nombrosos actes programats el capde setmana del 21 al 23, organitzats perlAjuntament amb la collaboraci de Panini.El divendres 21 al vespre al Museu de laMediterrnia el periodista i historiadorJordi Rovirosa va obrir el Festival amb unaconerncia sobre colleccionisme, es vaconvocar el II Premi Internacional de C-mic Costa Brava, es va inaugurar lexposicidlbums de cromos i al Cinema Montgr, ensessi gratuta amb carnet jove es va presen-tar Iron Man III.

El dissabte 22, al passeig de Catalunya, es va

er tot el dia Mercat de Cmics de llibreriesespecialitzades, sessions de taller de dibuixTu es-me un gargot qualsevol... i jo hoacabar amb un dibuix amb Jou Ramrez,autor del cmic Despertaerro.

A la plaa de la Vila va sortir el Gimcana Re-cerca de les 7 Boles de Drac.

Al passeig de Catalunya, en sessions de tot

el dia, Vine i salta amb els inables delssuperherois, concurs denganxar cromosdIron Man i de Barbie, maquillatge de per-sonatges de cmic, taller de pintura i manua-litats de personatges, sessi otogrfca ambSon Goku i altres personatges. Tamb al pas-seig de Catalunya, tot el dia, signatura dau-tors, i el dibuixant Toni Ortiz va er un Muralsobre rodes.

A migdia, a la Biblioteca, els dobladors de lasrie Bola de Drac van presentar el llibre Lasrie de la teva vida.

A la tarda hi va haver intercanvis de cromos a

la plaa Pere Rigau.Aikido. El gimns Tettsui en va er una ex-hibici a la plaa de la Vila. Seguidament elClub Gimnstic i lAssociaci dAikido vanpresentar De cmic.

Concurs daparadors. Tamb a la plaa de laVila, sen va er el lliurament dels premis.

El diumenge 23 al mat el Nautilus va erun viatge per les Illes Medes, de ranc per alscarnets del Club Super Tres.

Festival 2014. En el marc del estivaldaquest any, sha convocat per al 2014 el IIPremi Internacional de Cmic Costa Brava,

dotat amb 20.000 euros.Revetlla de Sant Joan. Als jardins John

Lennon, el diumenge 23 al vespre, organitzatper Gent del Ter i Xibeques del Cau, es varebre la ama del Canig, es va cremar la o-guera i es va er ball de revetlla. Per rebre laama es va encendre una gran estelada ambespelmes.

Evoluci, realitat i moviment. El dijous29 al vespre es va inaugurar al Museu de laMediterrnia lexposici de Sergi Cadenas,dins del cicle Ancoratges. s una reexiplstica sobre la vida, el temps i lsser hum.

Llus Llach al cor. El dissabte 29 al vespreles corals Malodes i la Inantil i Juvenil delAnselm Viola van er un concert especialdestiu a la plaa de la Vila. Hi va collaborar elClub Gimnstic Montgr.

Festa del Recer. El dia 30 a la nit la llar dejubilats va organitzar la seva Festa destiu a la

plaa dEspanya.

LESTARTIT

Passeig dels Griells.A principis de mes shivaren completar les obres per part de lAjun-tament. El tram del passeig aectat per la lle-vantada del mes de mar es va reobrir.

XVII Jornades GastronmiquesTastets deMar, la Clova. Es varen presentar a la plaade la Llevantina el dissabte dia 1 i es varen er

durant tot el mes de juny, organitzades perlEstaci Nutica lEstartit-Illes Medes, amb elsuport de lAjuntament i el Consell Municipalde lEstartit. Basada en la degustaci de 5 o6 plats de peix de la nostra costa: closses,cargols, tellerines, musclos,...

Terrasses Port Estartit. Varen presentaruna actuaci musical el dissabte 1.

Caties de Corpus. LEstaci NuticalEstartit-Illes Medes va organitzar el diu-menge 2 les tradicionals caties de lEstartiten or pels carrers de la poblaci.

Plaques de cava. La VII Trobada va tenir llocel diumenge 2 a la plaa de la Llevantina.

Festival MIMA 2013. Va tenir lloc els dies 5 a9. (Medes, Imatge i Medi Ambient).

El dimecres 5 es va er lactivitat deducacimediambiental a lEscola Portitxol i concursde dibuixos de les Medes dels alumnes. Va

7/28/2019 79-juliol-13

5/24


tenir lloc la reuni de participants al Fotosub,la Presentaci ofcial, i la mostra internacio-nal de vdeo submar. El dia 6 va tenir lloc laprimera competici Fotosub, xerrada i passide pellcula. El divendres 7, segona compe-tici Fotosub, xerrada, i es va presentar lex-posici. El dissabte 8 hi va haver projeccide Fotosub, projecci de pellcules, i mostrade vdeo submar, i el diumenge 9, des de les10 del mat i tot el dia, es varen projectar les

pellcules i otos guanyadores MIMA 2013.Com el dissabte, tot el dia hi va haver FiradArtesania. Es varen er exposicions temti-ques, concursos on-line i de dibuixos de lesMedes.

Fira dartesania. Es va er els dies 8 i 9 alpasseig Martim i plaa de lEsglsia.

El risc submar. El dia 2 va morir una sub-marinista rancesa quan un grup de quatrebussejadors sense monitor van comenar laimmersi a les illes Medes, a la zona del Ca-vall Bernat. El dia 16 va desaparixer a la cos-ta, a la zona de les Tres Coves, entre lEstartit i

Montg, un submarinista que eia pesca sen-se escaandre.

Mercat dartesania. Sen va er tot el dia,del 22 al 24, al passeig Martim i plaa delEsglsia.

Eldiumenge 23 al mat, dins dels actes delFestival del Cmic de Torroella, el Nautilusva er un viatge per les Illes Medes.

Revetlla de Sant Joan. Al vespre, a la platja,es va encendre un castell de ocs artifci-als i la oguera de Sant Joan i a la plaa de laLlevantina concert de revetlla amb Ai MaraiiRock & Roll Brothers.

Jubilats Bell Rac. Varen celebrar el XVIIIaniversari de la llar amb missa solemne i au-dici de sardanes a crrec de la Principal deBanyoles.

Acstica del mar. El divendres 28 al vespre,Hidrons taller de microonia, creacisonora i ecologia acstica al mar, varenpresentar a la sala del Consell Municipal laconerncia de Michel Andr El projecteListen to the Ocean, i el dissabte 29 i diu-menge 30 al vespre, sortides a lexterior iconcert fnal.

Mercat de Productes ecolgics i mercat de

segona m.Es varen er el diumenge 29 almat.

Espectacle inantil. Tamb el dia 29 a latarda el va presentar Pep Puigdemont davantlofcina de Turisme.

Desflada de moda.La va organitzar el ma-

teix dia 29 a la nit lEstaci Nutica a les ter-rasses Port Estartit.

CATALUNYA

Primavera de pluges. Amb els pantansplens, les reserves daigua varen arribar al96%.

Dimiteix el Director General de ServeisPenitenciaris.Xavier Martorell va renunciarel dia 5, per no perjudicar el Govern, esquit-xat per espionatge.

Full de ruta del govern. El dimarts 11 elpresident Mas va presentar els punts bsicsdel pla de govern fns al 2016. Va descartaruna declaraci unilateral dindependncia.

Debat Cameron - Margallo. Els dies 12 i 13 elPrimer Ministre britnic i el ministre espanyoldExteriors varen discrepar sobre el dret adecidir del catalans (vegis Notcies Mn).

Cas Palau. El Fiscal assegura que hi havia

pacte delictiu de comissions entre CDC i l em-presa Ferrovial. Mas diu que sn suposicionssense proves.

ENLLAOS FERROVIARIS. SEGONS EL NOUCONTRACTE FIRMAT PER LA GENERALITAT IEL GOVERN ESPANYOL, PER ALS PRXIMSDOS ANYS, GIRONA, TARRAGONA I LLEIDATINDRAN SERVEI DE RODALIES.

Vall dAran. Greus inundacions originadesper intenses pluges i desgla sobtat.

Sondeig del CEO. ERC guanyaria ara leseleccions segons el sondeig publicat el dia20. Tamb pronosticava la caiguda del PP

i PSC, tendncia alcista de Cs i la CUP, i queun 556% dels catalans votaria a avor de laindependncia.

Pacte Nacional pel Dret a Decidir. A lareuni constitutiva del dimecres 26 hi vanassistir partits, patronal, sindicats i unes 50entitats.No hi va ser el PSC. Es va encarregara Joan Rigol un text de consens. Mas traslla-dar per carta a Rajoy la voluntat de celebraruna consulta.

ESPANYA

Banquer empresonat, aviat deslliurat. El

jutge decreta pres incondicional sense f-ana per a Miguel Blesa, expresident de CajaMadrid. Uns dies desprs surt de la pres.

El rau als estalviadors. Un director de bancimputat per la venda de preerents.

Catal, no Lapao. La Diputaci dOscaaprova una moci per deensar que a laFranja es parla catal.

Tribunal Constitucional.Es renova, i ser elms conservador de la histria de lentitat.

Finanament. El PSC qestiona els concertsbasc i navarrs.

Diplomcia exterior de les comunitats. Elgovern de lEstat aprova una llei centralitza-dora.

Supressi de duplicitats administrati-ves. La Generalitat anuncia que no complirles propostes del Govern Central i reclamaa Madrid que suprimeixi Ministeris amb les

competncies transerides.

MN

Inundacions del segle a lEuropaCentral. Les crescudes dels rius (Danubi,Elba, etc.) varen deixar al seu pas morts idamnifcats a Alemanya, la Repblica Txe-ca, ustria i Eslovquia, carreteres i lnies

erroviries tallades i poblacions senseelectricitat.

Crisi a la zona euro.El FMI reconeix errorsa Grcia. La declaraci desconcerta la Co-missi Europea i el Banc Central Europeu,els altres dos membres de la troica.

Turquia. Es multipliquen les maniestaci-ons contra el govern dErdogan i les con-centracions a la plaa Taksim dEstambul,que la policia reprimeix.

Cameron alliona Rajoy. El dia 12 el PrimerMinistre britnic va dir en relaci a Espanyai Catalunya: Cal deixar que la gent decidei-

xi. El ministre espanyol dExteriors va contes-tar al Primer Ministre britnic que a Espanyanoms decideix el poble espanyol en el seuconjunt.

Iran. El dia 15 el moderat Hassan Rohani vaguanyar les eleccions a president.

Brasil. Ms dun mili dindignats als car-rers.

Tothom espiat. El govern dels Estats Unitses querella contra Eduard Snowden, que vaer pblic que els serveis dintelligncia es-piaven massivament a internet. Els serveissecrets britnics, tamb acusats despiar in-ternet. Indignaci del govern alemany perlespionatge massiu.

ESPORTS

Basquet Club Torroella. El dissabte dia1va er la seva esta de fnal de temporada alpavell municipal.

Escola de Futbol Baix Ter. El dissabte 8 alvespre va celebrar al pavell la Festa de clo-enda de temporada.

Triatl. El diumenge 9 es va er el Triatl TrailMedes-Montgr.

Gimnstica. El diumenge 16 es va er al pa-

vell la cloenda de temporada del Club Gim-nstic Montgr.

Tir olmpic a lEstartit. A la Sala Polivalent,el diumenge 16 es va er el campionat en so-lidaritat amb la Creu Roja. Hi va haver dona-ci de sang i activitats dedicades als inants.

Tennis. Raa Nadal guanya el seu vuit tor-neig Roland Garros, sobre terra batuda, aPars.

Futbol. Torneig Insomni. Es va er el diu-menge 16 al mat al camp de utbol deTorroella.

El Bara es reora.Fitxa Neymar da Silva,

el nou crack brasiler.Messi imputat per rau fscal. Haur decomparixer davant el jutge el prxim 17 desetembre.

7/28/2019 79-juliol-13

6/24


Catal. Exercicis i consultesPer Jaume Bassa

El mes passat, en publicar lltima regla de Qui no sap escriureen catal?, vaig escriure: Per a tots aquells que hgiu seguitaquesta srie i vulgueu comprovar el vostre aproftament, tincla intenci de publicar, a partir del mes vinent, alguns exercicisde reps basats en aquestes regles.

Ara em cal aegir que aquest nou espai el dedica-r tamb a contestar consultes que els lectors em vul-guin er. On no arribi jo a lhora de resoldre dubtes,demanar ajuda a persones ms expertes. Com veureu, avuimateix he de respondre una consulta.Pel que a als exercicis, he pensat que la orma ms senzilla deplantejar-los s proposant la traducci de rases escrites encastell. No esperar al mes segent a donar les respostes, elsmeus lectors sn prou assenyats per no copiar la soluci que

posar al fnal.

EXERCICI 1

1. La casa tiene dos puertas y muchas ventanas.2. Una caja siempre est abierta, la otra siempre cerrada.

3. Pasaba por delante de la escuela con un cesto lleno de ce-rezas.

4. La mujer del cazador se ha roto el codo.5. El hombre era alto y uerte, la nia dulce y sencilla.6. El nico rbol del jardn de la universidad es un roble.7. He acabado de pintar un nio que tena cara de ngel.8. La unin hace la uerza.9. Le dio un beso en la rente.CONSULTA

El mes passat vares parlar dels guionets dels nmeros, com ara

trenta-tres.En quins altres casos susen guionets en catal?

RESPOSTASimplifcar les normes ora recents (1996) de lInstitut dEs-tudis Catalans:Sescriuen amb guionet:

1. Els numerals compostos (ordinals i cardinals). Ex.: vint-i-dos, vint-i-dos.

2. Els mots compostos que comencen amb el nom dun puntcardinal. Ex.: nord-americ, nord-est, sud-aric, sud-eslau,sud-oest.

3. Els compostos repetitius o expressius. Ex.: baliga-balaga, acorre-cuita, a mata-degolla, pengim-penjam, zig-zag.

4. Els compostos manllevats no adaptats. Ex.: dalai-lama,ex-libris.

5. Un petit grup de mots o expressions singulars: abans-

A l'aguait del nostre

patrimoni

Les peixateries: un espai malaguanyat que es-perem que algun dia pugui estar obert al p-blic

dahir, adu-siau.

Sescriuen sense guionet:

1. Els mots construts amb prefxos. Ex.: arximilionari, exmi-nistre, plusvlua, proxins, ultraconservador, vicepresi-dent.

2. Els mots construts amb ormes prefxades acabades en -o

i de vegades en i. Ex.: audiovisual, cardiovascular, fsico-qumic, magnetoelctric, socioeconmic.

3. Els compostos manllevats adaptats. Ex.: exvot.4.Podeu trobar inormaci completa sobre aquest punt a:

http://www.iecat.net/institucio/seccions/Filologica/llenguaca-talana/documentsnormatius/docs5.htmEXERCICI 1 - SOLUCI:

1. La casa t dues portes i moltes fnestres.

2. Una caixa sempre s oberta, laltra sempre tancada.3. Passava per davant de lescola amb un cistell ple de cireres.4. La dona del caador sha trencat el colze.5. Lhome era alt i ort, la dona dola i senzilla.6. Lnic arbre del jard de la universitat s un roure.7. He acabat de pintar un nen que tenia cara dngel.8. La uni a la ora.9. Li va er un pet al ront.

Atenci amb les traduccions literals!:No hem de dir li va donar un pet al ront; en catal els pe-tons no es donen, es an.

7/28/2019 79-juliol-13

7/24


GenocidisPer Joan Surroca i Sens

La paraula genocidis moderna, creada l'any 1944 per Rapha-el Lemkin, jueu de Polnia, en reerir-se a l'exterminaci d'ungrup hum per motius tnics, nacionals, religiosos, etc. El ge-nocidi est considerat el grau ms elevat de violncia intergru-pal i per aquesta ra hauria de merixer ms atenci per partde pensadors i collectius que treballen per la pau.

He assistit a unes jornades sobre Armnia a Astries i he com-provat de quina manera est viva la erida del genocidi inici-at l'any 1915 per part de l'estat turc a aquest poble de 3.000anys d'histria. Tres quartes parts de la poblaci armnia (msd'un mili i mig de persones) van ser massacrades, vctimescom altres minories tniques que convivien en aquesta zonaestratgica, xarnera entre Europa i l'sia, en considerar-se inas-similables als interessos hegemnics i expansionistes turcs.Una part dels sobrevivents va iniciar una dispora i la tercerageneraci est present arreu del mn. Els uneix, sobretot, lallengua i la religi. Sn ortodoxos armenis i segueixen lleial-ment les directrius del catholicos, la mxima autoritat religiosa.Sembla que estiguin marcats pel Gnesi bblic de la f del diluvii per la gesta de No: "El dia disset del mes set, l'arca es vaencallar a les muntanyes d'Ararat." Les muntanyes de l'Ararat,

esplndidament nevades, sn el smbol dels armenis que, pera ms inri, han quedat situades ora de les seves actuals ron-teres. S'han de limitar a contemplar-les de lluny; administra-tivament ara pertanyen a Turquia. s com el Canig vist desde casa. La ulla d'olivera acabada d'arrencar que va lliurar elcolom a No era d'una olivera armnia. Aquests relats deixenempremta, igual com saber que la primera naci cristiana dela histria s la seva.

Hi ha hagut dierents genocidis al llarg de la histria i sempreens pensem que no poden tornar a passar ets semblants.

Abans de les guerres dels Balcans havia travessat Iugoslvia dedalt a baix diverses vegades. M'era igual de quin poble eren elsinterlocutors, tots em semblaven amables i bones persones.Per alg degu posar l'ou de la serp. Com van poder succeirets com els de Srebrenica? La separaci entre vctimes i bot-xins resulta sovint prima com un paper de umar. Quantes ve-

gades antigues vctimes han esdevingut botxins? Noms calrepassar la histria.

Qu s el que realment ens priva de resoldre els nostres con-ictes pacfcament? Sembla que als humans ens costa actuaramb ermesa en la deensa dels drets poltics i culturals propisi, a la vegada, no caure en lamentables pretensions de puresesimpossibles. Creure's ormar part d'un poble superior o esco-llit, o b reivindicar el territori del moment de ms orta expan-si, sn garanties de xoc amb altres grups amb interessos ter-ritorials semblants. Tenir cura de la conservaci de les culturesheretades hauria de ser compatible amb una atenta vigilnciaper no caure en errors irreparables. A qui pensa dierent de mino puc enviar-lo a la pres, ni de bon tros eliminar-lo. Les guer-res mai no han resolt els conictes, els conictes es resolen

amb acords i una bona manera de preparar una pau estable ssaber que els acords solen er-se a contracor.

Cal tenir cura amb el nostre vocabulari, sovint poc precs. Qua-lifcar de feixista, de nazi, el primer que dissenteix de les ideesprpies, s exposar-nos que el dia que arribi el veritable eixis-ta, ning no en aci cas. La paraula genocidi mereix el mateixmirament a l'hora d'aplicar-la. Com que ni el eixisme ni els ge-nocidis es an presents avui per dem, hem de concloure quetenen una llarga maduraci. Atenci, doncs, per no qualifcarabans d'hora all que encara no s. Jos Ignacio Wert, LuisaFernanda Rudi i molts d'altres no practiquen amb les seveslleis cap tipus de genocidi, per del que no estic gens segurs que aquests subjectes no estiguin posant, amb les sevessuprbies poltiques, el temible ou de la serp.

Abans del viatge a Astries he passat uns dies a la Franja perprendre el pols a les reaccions a la llei que implanta el Lapao. Elpropietari d'un gran i aamat restaurant de la zona, comentava:"Amb aix del Lapao els nostres poltics estan ent un gran ri-dcul internacional. Amb el senzill que s dir que som aragone-sos de parla catalana!" Ni a la llei Wert, ni a la llei sobre el Lapaoels veig gaire recorregut. De moment, els seus promotors an

el ridcul, per la histria no acaba avui. Jutgem-los pel quesn. Previnguem pel que pugui ser.

7/28/2019 79-juliol-13

8/24


Ben atesosPer Merc Pags

Mhan inspirat aquest article dues vivncies recents. En una

vaig sentir-me ben atesa, en laltra no.

Fa pocs dies vaig entrar en una botiga de conecci de senyora

on vaig veure un vestit a laparador que em va agradar, era el

que jo desitjava. Sense pensar-mho dues vegades vaig entrar

a la botiga i vaig dir a la dependenta si volia ensenyar-mel,

cosa que va er amb amabilitat, amb inters, tot comentant-me

la qualitat del vestit i la seva conecci. No vaig quedar-mel, ni

aquell ni cap dels altres que em va ensenyar, perqu quan elsvaig tenir a les mans vaig veure que no eien per a mi, eren un

pl massa atrevits. Vaig agrair a la dependenta la seva atenci

i ella, comprensiva, va contestar-me: No shi amoni, potser un

altre dia trobar el que desitja. Vaig sortir de la botiga agrada

pensant que quan necessits alguna altra pea de vestir seria

el primer lloc on aniria.

En un dissortat accident vaig trencar-me el bra. Vaig ser atesa

a urgncies en un hospital. Mentre estava estirada en una lli-

tera en un petit apartat, van entrar tres persones que no es

van presentar (eren metges?). Una delles, suposo que liner-mer, mhavia ats quan vaig ingressar. Van entrar conversant

i sense dir-me ni bon dia. Van comenar la seva eina sense

deixar de conversar, ignorant-me totalment. Linermer va dir-

me que em arien una mica de mal perqu mhavien destirar

el bra per intentar posar-lo al seu lloc. Aix ho van er, jo vaig

aguantar el dolor tan b com vaig poder. Quan varen haver

acabat, van sortir de lestana sense ni mirar-me, continuant

la seva conversa. No men vaig poder estar i vaig dir-los, sense

dissimular la meva indignaci, si no mhavien de donar alguna

explicaci. Lnic que sem va acostar per dirigir-me la paraula

va ser linermer. Va disculpar-se, va donar-me la ra, em va ex-

plicar el que mhavien et i el que encara mhavien de er. Per

sort, el bra mel varen posar b, que s el ms important, per

el tracte del personal no em va er sentir gens ben atesa. Quan

vas al metge et sents b si et deixa explicar el que a tu tant

et preocupa, si tescolta, si et diu el que ell pensa que tens, si

taconsella amb una mica de simpatia.

Si en una fnestreta dun lloc ofcial, on no saps ben b qu

s el que has de demanar, la persona que tatn tracta daju-

dar-te, tinorma i es a crrec que no ests habituada a resol-

dre assumptes con els que than portat a aquell lloc, que b

que et a sentir la seva ajuda!

Al bar, a la carnisseria, a la peixateria, a la eca, a la perruqueria,

al carrer, s igual el lloc, trobar-hi persones amables no t preu.

Ja s que a lhora de tractar amb el pblic conv tenir molta

pacincia, i que hi ha gent de tota mena, per qui decideix tre-

ballar en un daquests llocs ho ha de tenir ben clar: pacincia,

pacincia i ms pacincia, i no s cil, ho reconec.

Desgraciadament no es dna la importncia que es mereix al

et de ser acollidor, comprensiu, servicial, a saber donar una

petita ajuda a la persona que ho necessita. Els joves que van

amb els seus patins sense mirar per on passen haurien dad-

vertir, per exemple, que aquell avi que camina amb difcultat

i amb lajut dun bast no t lagilitat ni la destresa per esqui-

var-los. Sovint no escoltem aquella persona que t ganes dex-

plicar-nos les coses que li passen perqu no t ning ms percomentar-les, o b no sabem acabar la conversa amb una mica

de tacte si aquesta sallarga massa. Es tracta de petites coses,

s, per de grans resultats.

Salvador Cards, al llibre Ben educats, afrma: En una societat

tan diversa, la bona educaci garanteix la bona comunicaci

i s una eina revolucionria que tenim per construir un mn

ms amable. Per aix s tan important ser ben educats.

I t tota la ra!

7/28/2019 79-juliol-13

9/24


Petroli a TorroellaPer Albert Llauss I Pascual

La "maledicci dels recursos", tamb coneguda com la "pa-radoxa de l'abundncia" dicta que molts dels pasos rics enrecursos naturals acaben presentant unes taxes de desenvo-lupament i creixement econmic menors a les de pasos mspobres en recursos.

El premi Nobel d'economia Joseph Stiglitz explica aquest e-nomen a travs de les desigualtats socials que es generen enrelaci a l'accs i aproftament dels recursos. Per a la superacid'aquesta situaci recepta la millora de les institucions (que nonoms serveixin al poder, sin que siguin obertes i rendeixin

comptes davant la ciutadania) i de la governana (normalmentla democrcia) per una gesti ms equitativa de la riquesa ge-nerada.

La intuci indica que la descoberta d'un nou recurs naturalhauria de ser un esdeveniment positiu per a la comunitat local.Tanmateix, hi ha nombrosos exemples que validen la tesi de la"maledicci dels recursos". Els principals pasos productors depetroli no es caracteritzen per tenir economies massa orides,sin que per sota d'unes elits que viuen en l'opulncia, la ma-joria de la poblaci viu en unes condicions de vida i desenvo-lupament ms aviat precries. Al cor de l'rica, l'explotaci deminerals com els diamants, el coltan o d'elements com l'uranihan generat no poques guerres i misria. Sovint, a ms, pertal de maximitzar el benefci de les companyies explotadores,les activitats extractives es realitzen sense massa contemplaci-ons per al medi ambient. Aquesta situaci, permesa per unesinstitucions governamentals ebles i sovint corruptes, acabatraduint-se en un retrocs directe en la qualitat de vida de lescomunitats locals. Gens es benefcien aquestes comunitats dela riquesa que generen els recursos extrets, i si ho an s en lamesura del temps que l'activitat s rendible. Un cop la mina ola bossa de petroli s'esgota, el capital emigra i les poques opor-tunitats que generava desapareixen, aegint la recessi local aun medi ambient malms, sovint fns i tot per a l'agricultura

ms bsica.

En pasos ms desenvolupats, com el nostre, tamb podemtrobar exemples de la maledicci, encara que aortunadamentno en la mateixa dimensi dels citats anteriorment. Els poblesdel carb, situats predominantment al nord de la pennsula,

sn un exemple de l'apogeu viscut grcies a aquest combus-tible i del posterior declivi un cop l'extracci del mineral deixade ser rendible. En la majoria de casos la transici ha estat iencara est essent traumtica en termes socioeconmics, amb

altes taxes d'atur i d'emigraci entre el jovent, que deixen alspobles una poblaci envellida i cada cop amb menys serveis. Anivell ambiental trobem un cas com el de les muntanyes de salde Cardona i Sria, amb euvis que a dcades que salinitzenel riu Anoia i amb l'obertura d'esvorancs al terreny com a con-seqncia d'una mala gesti de les antigues galeries. Aquestscasos demostren com, en absncia d'unes institucions ortes,que controlin les activitats de risc per garantir la salut ambien-tal i de les persones, s cil que l'abundncia de recursos acabitenint unes conseqncies d'all ms indesitjables. s neces-sari mirar ms enll del benefci econmic immediat per ge-nerar estratgies que omentin un autntic desenvolupament

local, i no un miratge que fnalment desemboqui en un dramasocioeconmic o un desastre ambiental.

Bona part de la poblaci catalana, potser per l'evidncia d'al-guns dels casos exposats aqu i de tants d'altres, entn la pa-radoxa. L'actual rebuig generalitzat a propostes de prospeccii explotaci d'hidrocarburs al territori i les seves costes, siguiamb racking o pous, aix ho demostra. Coneixedora del etque, al fnal, noms uns quants es benefcien d'aquests recur-sos que haurien de ser de tots, i tamb conscient dels impac-tes que acaben generant aquestes activitats en el medi ambi-ent, la societat catalana s'est mostrant contrria a la recercade gas natural i petroli. Amb la millor de les voluntats, el ca-tedrtic Mariano Marzo declarava que no ens hem de tancaral coneixement dels recursos que hi ha al subsl i que la sevaexplotaci era en ltima instncia una qesti poltica separa-da. Comparteixo l'esperit de descobriment del catedrtic, perl'experincia indica que obrir la porta de la prospecci a lescompanyies ja s un pas endavant cap a un utur decebedori perills. Bona part de la classe poltica segueix irtejant ambcompanyies que prometen molts llocs de treball i una segure-tat ambiental inexpugnable, ms encara en aquests anys decrisi econmica. En aquest sentit cal elicitar la valentia de con-sells comarcals i ajuntaments com el de Torroella de Montgr il'Estartit que s'han oposat, a travs de mocions, a la prospec-

ci de petroli davant les costes catalanes. No s el model dedesenvolupament que ens conv, ni a la Costa Brava pels riscsassociats, ni a la humanitat, per ser una inversi que seguiriaapostant per l'alliberament de carboni a l'atmosera i no perles energies renovables.

7/28/2019 79-juliol-13

10/24


Oda impro-visada a laMare de Du

de la GlevaPer Adri Arboix

Patrona d'Osona i de la inde-pendncia catalana

(Oda annima escrita aproxi-madament el mes de ebrer de2013, 299 anys desprs delsFets de la Gleva de 1714)1

Verge de la Gleva,guieu-nos a bon port!Atorgueu-nos diligncia,

per arribar-hi amb bonasort.

Damunt la boira, estel,

de la plana de Vic, prin-cesa,concediu-nos aquest anhel!

Far de nit, virtut, mirall de dia,d'Osona, pulcra,

ajunteu la nostra gelosia!

Cntic llumins, glria plena,del voltregans, senyora,

doneu-nos-ho sense pena!Amor de b total,

tant a creients com a pro-ans,transmeteu-nos-ho ambmoral!

"Mare del bon Du,verge de la Gleva.

Mare del bon Du,

siau mare meva."2

De la modernitat nova,smbol i reerncia,

permeteu-nos superar laprova!

Verge de la Gleva,nima catalana,

eu-nos erms!Amb espiritualitat galana.

Neu de cel, essncia,de Catalunya patrona,

de la seva independn-cia.

Per arribar-hi sense tort,verge de la Gleva,

guieu-nos amb cor ort!

(Annim)

1. http://www.youtube.com/watch?v=cilFMR7q3qU

2. Verdaguer, Mn. Jacint.

Cobles a la verge de la Gleva.(Folgueroles, 1845 - Vallvidre-ra, 1902).

Estats petits a la Uni EuropeaPer Xavier Ferrer

Com si os un tema recurrent, a pocs dies el president de govern espanyol Mariano Rajoy, va maniestar, a casa nostra, a Sit-ges, que els estats petits poca cosa tenien a er en el s de la UE i que de et no manaven gens, en clara allusi a una possibleCatalunya independent. No s cap novetat que, des del govern central, es posi aigua al vi quan es tracta d'opinar sobre lalnia sobiranista i el dret a decidir en qu est installat el govern catal.

El no reconeixement de Kosovo, els pals a les rodes a l'expressi internacional de Catalunya, la posici contrria a una con-sulta a la ciutadania de Catalunya, la llei Wert, la denominaci de Lapao al catal que es parla a la ranja d'Arag... sn algunsdels exemples del posicionament del govern espanyol i del partit que el sustenta, en tot el que a reerncia a la peticide sobirania de Catalunya. Tot plegat a que cada vegada les posicions siguin ms contraposades i allunyades. En aquestescenari, es a dicil, des de Catalunya, entendre la postura inamovible del govern espanyol, quan tot a pensar que ambuna certa m esquerra, amb la voluntat d'entendre el que es demana des de Catalunya, probablement s'estovaria el suport

massiu al sobiranisme i l'independentisme, per aix sembla que no entra en la manera de er poltica del govern de Madrid.

Sigui com sigui, la proposta de Rajoy que els estats petits no pinten res a la UE, noms s'entn en aquesta voluntat d'elimi-nar qualsevol voluntat nacional, perqu les dades econmiques, de benestar i de poder dels estats petits, sovint sn moltmillors que les dels estats grans, en el s de la UE, com s'ha demostrat en dierents articles aquest dies. De et, per, es cilestar d'acord amb el president del govern espanyol, en el sentit que la uni a la ora, per s clar, la uni ha de ser volgudai compartida por tots els que s'uneixen, sin es converteix en imposici.

Estem d'acord en el lema de la Uni Europea que s: Units en la diversitat, per aix requereix almenys tres aspectes ques'haurien de complir. Un seria que la UE es un pas endavant en la uni econmica i poltica i que es presentes al mn comuna unitat. Un altre seria que els estats membres s'adaptessin a la realitat poltica de la UE unida i acceptessin el paper d'unestat ederat o conederat. I un altre que aquest mateixos estats acceptessin les realitats nacionals que hi ha en el seu s i nos'oposessin a la voluntat democrtica d'aquestes realitats, encara que aix represents la creaci de nous estats membres

a la UE. En defnitiva, una organitzaci d'aquesta naturalesa generaria una Uni Europea orta, inuent i respectada cara almn i diversa, dinmica i potent, internament, on tots els ciutadans se sentirien identifcats i, per tant, es destinarien tots elsesoros a sumar en el projecte europeu, respectant la voluntat i garantint la llibertat i seguretat de la ciutadania europea.

7/28/2019 79-juliol-13

11/24


Lambient de Torroella hafet un tomb considerablePer Jordi Bellapart

El municipi de Torroella de Montgr, sense cap mena de dubte,orma part de la comarca del Baix Empord, per sempre ha que-dat un pl allunyat del que podrem considerar els centres neurl-gics d'aquesta comarca.

El triangle que ormen la Bisbal, Palarugell i Palams, i al qual fnsi tot es podria aegir Sant Feliu de Guxols, ha et que les terres delnord que engloben el Montgr i la plana del Baix Ter quedin comun petit pas majoritriament pags, dierenciat d'aquests muni-cipis gavarrencs de tradici surera.

En poques passades, si partim de mitjan segle XIX, quan encarano hi havia un pont consolidat per traspassar el Ter i els desplaa-ments eren lents i eixucs, aquest allament encara era ms acusat,la qual cosa, tot i que suposava desavantatges, tamb consolida-va aquest territori com una petita subcomarca amb capital a Tor-roella, la vila que oeria serveis comercials, socials i culturals alspobles ms petits de la seva rea d'inuncia. Tot i aix, Torroellano passava de ser un vila d'uns escassos quatre mil habitants ambuna dedicaci eminentment pagesa i un certa imatge de vila decacic amb tu de resclosit.

Trec aquests darrers adjectius d'un escrit que ha vingut a pocsdies a les meves mans i que evidencia els canvis que la vila i el

municipi de Torroella de Montgr han soert des de la instaura-ci dels ajuntaments democrtics, ara a uns trenta-quatre anys, ique, com sovint sol passar, no es veuen des de casa i han de venirde ora a evidenciar-los. En aquest cas, el trobem a les pginesd'un blog a Internet.

Tot ve de la presentaci del Festival Internacional de Msica elpassat abril, que comena aquest 19 de juliol i que se celebrades de l'any 1981. Un estival que a l'escrit es qualifca com deprimerssima qualitat. Cito textualment:

El Festival Internacional de Msica de Torroella de Montgr repre-senta una joia de la corona del pas, en un indret que a comena-

ments del segle XX continuava sent una trista vila eudal, quan ad'altres municipis gironins vens la indstria dels taps de suro ja hihavia introdut un visible canvi d'estructura social i de mentalitats.La imatge de cacic i el tu de resclosit va impregnar durant molttemps la Torroella, vila vella. Ara, amb tot just 11.000 habitants,quan les prsperes viles sureres venes s'han de refar del turisme

de temporada quasi en rgim de monoconreu, Torroella de Mont-gr disposa d'un consolidat estival internacional de msica queha transormat la seva vida economicocultural i que aquest estiuinaugurar les amants installacions de l'Espai Ter.

Tamb disposa d'un modern sector agroalimentari al voltant

de l'experincia acumulada de producci i comercialitzaci dela poma; un Museu del Montgr i el Baix Ter renovat el 2003 a lasenyorial Casa Quintana, davant per davant de la Biblioteca Muni-cipal Pere Blasi, inaugurada el 2007; un Parc Natural del Montgr,les Illes Medes i el Baix Ter creat el 2010, i una undaci privadaanimada a la Casa Galibern pel mecenes Ramon Mascort. Fins i totles simbliques cases pairals de l'ltim noble sn avui un cntrichotel d'poca (el Palau Lo Mirador) i una de les seus de la Funda-ci Vila Casas (el Palau Solterra).

L'ambient de Torroella de Montgr ha et un tomb considerable.Noms la imatge amiliar del masss del Montgr i la silueta del bis-be mort, que sn el bot de roda de l'Empord, continuen tenint

el mateix color viu de trtora i arigola que hi detectava Josep Pla.Tota la resta ha adoptat un altre to.

Fins aqu les elogioses paraules d'un orani imparcial, que enshan d'omplir d'orgull a tots el torroellencs. Caldria, per, aclariralguns punts que poden tergiversar l'opini que externament espodia tenir de la vila i la seva gent i la realitat torroellenca. Quanse'ns diu que Torroella, la vila vella oeria una imatge de cacic i untu de resclosit, reerint-se a la vila de principis del segle XX, calapuntar que precisament en aquesta poca, quan comenavena estendre's per Catalunya les idees modernes i transormadoresdel Noucentisme, Torroella les va rebre molt directament de dospersonatges ortament inuenciats per aquest moviment cultu-

ral, el mestre Pere Blasi i el capell Mn. Francesc Viver, que varenimpulsar en diversos mbits la cultura dels torroellencs: creacide l'Ateneu, les revistes Montgr, Mont-Gris i emporion, i ms tardel Llibre de la Festa, aquestes dues ltimes encara vigents avui.Possiblement que els canvis que aquest impuls cultural i ideol-gic va propiciar, van passar desapercebuts ora de l'mbit torro-ellenc a causa del distanciament sic i les difcultats de comuni-caci amb les altres poblacions importants de la comarca, perprobablement l'eervescncia cultural de la qual ara gaudim i quees va reiniciar a partir dels anys setanta oren encara ruit de lallavor sembrada pels noucentistes torroellencs entre l'any 1912 iel 1935. Llavor que varen er germinar els membres del Casal delMontgr els anys setanta i vuitanta, del Cine Club, del Foment de la

Sardana, de Joventuts Musicals, i de moltes altres entitats socials iculturals, aix com alcaldes i regidors que durant els darrers trentaanys han governat amb mesura i responsabilitat els destins delnostre municipi.

7/28/2019 79-juliol-13

12/24


La sostenibilitat (II)PerNorbert Botella I Ventura

Diem en un article anterior que els eixos troncals de la cultura

de la sostenibilitat sn quatre: autogeneraci energtica, s prof-ts de les aiges residuals, consum local i les tres R (reduir, reutilit-zar, reciclar). Tamb recordvem que la cultura de la sostenibilitatsuposa un nou canvi de paradigma econmic, social i personal. Alarticle davui aproundirem sobre labast del canvi personal.

Qualsevol revoluci collectiva comena sempre en petits actesque reecteixen una nova presa de conscincia individual. De ets extraordinriament important saber que qualsevol activitatdomstica que desenvolupem comporta eectes sovint insospi-tats. Hi ha un proverbi xins que dicta aix: el moviment de les alesduna papallona es poden sentir a laltra punta del mn. s la viside la interdependncia, tot est ntimament lligat. Quan toquemun ull de paper, estem tocant la usta de larbre, la osca terra que

lalimenta i la pluja que li apaga la set; totes aquestes emprem-tes hi sn presents en el ull de paper blanc, i nosaltres hi hemdaprendre a veure-les.

Un exemple encara ms clarifcador s constatar com all quemengem t una relaci directa en la nostra salut i la salut del mediambient. Tan sols amb el mer et de consumir menys protena ani-mal incideix positivament en la sostenibilitat del planeta. El mi-crocosmos i el macrocosmos sabracen cada cop que cuinem ocada cop que decidim un plat en un restaurant. I s que cal saberque ambientalment s impossible mantenir els nivells de consumcrnic dOccident, perqu s una despesa energtica brutal i uncost ambientalment insostenible.

Un estudi elaborat per la FAO lany 2006 (Livestock Long Sha-dow)1va demostrar que les activitats ramaderes i les que shi rela-cionen causen ms emissions de gasos deecte hivernacle que eltransport terrestre. El 18% de les emissions de gasos que provo-quen lescalament global deriven de la indstria ramadera.

1. El9% del total de les emissions de CO2 del planeta deriven dela maquinria agrcola que sutilitza en els cultius de soja, pans ialtres cereals dengreix del bestiar.

2. El 36% de les emissions de gas met procedeixen del sistemadigestiuremugants (bestiar bov), ja que aquests animals produei-xen met a causa del seu procs digestiu lent sense oxigen (diges-ti anaerbica). Una sola vaca pot produir fns a 900 litres de met

en un sol dia. Lexistncia massiva daquest tipus de bestiar de-terminat per la selecci artifcial (1.200 milions aproximadamenta tot el mn) ha causat un desequilibri per culpa de laugmentdaquest gas a la biomassa. El gas met causa un eecte hivernaclefns a 23 vegades ms potent que el CO2.

3. Un altre gas txic derivat de la ramaderia s lamonac, el quales orma a partir de levaporaci de lorina i dels purins (nitrogen)en general. Lamonac es genera a partir de la ormaci duna mo-lcula amb un tom de nitrogen i tres dhidrogen (NH3). Lamo-nac causa tamb acidifcaci del sl, contaminaci daiges i su-posa un greu problema ambiental a nivell regional. El 65% de lesemissions globals damonac procedeixen del sector ramader.

4. El nitrogen derivat de levaporaci dels purins tamb reacci-ona amb loxigen i orma un gas molt perills: lxid de nitrogen,conegut popularment com gas del riure. Aquest gas s un delsprincipals causants de la pluja cida i s fns a 200 vegades mspotent que el CO2. El 68% de les emissions globals dxid de nitro-gen deriven del sector ramader.

5. Per altra banda, , la demanda de terres per cultius s la princi-pal causa de desorestaci de boscos i selves. El 78% dels cultiusglobals sn destinats al bestiar. Reduir el consum de carn signif-caria reduir els cultius i, per tant, renar el problema de la deso-restaci, que agreuja encara ms lescalament global del planeta.

A partir daquests arguments, ens atrevim a aconsellar als calon-gins i a les calongines que redueixin el consum de carn. Recordemque lOrganitzaci Mundial de la Salut (OMS), en el seu ltim lli-bre Nutrici i prevenci de malalties crniques,assegura que, a Occident,com ms productes dorigen animal es consumeixen, ms taxesde malalties crniques es diagnostiquen. Es recomana, per tant,una dieta basada en productes dorigen vegetal: plant baseddiet.

I s que no a gaires anys la nostra cuina mediterrnia nomsconsumia protena animal en dies assenyalats com eren els diu-menges o estes diverses; i si ara en consumim massivament sperqu hi ha interessos industrials concrets, i no pas de salut p-blica.

Aix les coses, tenim tres opcions:

1. reduir drsticament el consum de carn;

2. passar-nos a una dieta ovolactovegetariana;

3. seguir una dieta vegana, s a dir, una dieta que es nega a con-sumir per motius tics, ambientals i de salut cap producte dori-gen animal.

Aquests tres comportaments sn ambientalment correctes, i re-petim-ho, molt ms saludables que la diria ingesta de protenesanimals. Si em aix, podrem dir com el Dr. Astrov, ladmirable per-sonatge de lOncle Vniadel gran Txkhov: Quan passo prop dun

bosc que he salvat de la tala o quan sento la remor de les fulles dunbosc jove plantat amb les meves mans, tinc la conscincia que el cli-

ma est tamb una mica en el meu poder i que si l sser hum arriba

a ser feli dintre de mil anys, jo hi haur contribut una mica.

1La inormaci que segueix lhem extreta de larticle El veganis-me.

7/28/2019 79-juliol-13

13/24


10 de juliol de 1913Per Santi Sat

Aquesta s la data del centenari del naixement de Salvador Espriui Castell a Santa Coloma de Farners, el qual mor a Barcelona el22 de ebrer de 1985.

Espriu s, sens dubte, un dels escriptors catalans ms citats, perpossiblement insufcientment llegit. Per la seva obra, la seva cata-lanitat i les circumstncies imposades per la dictadura ranquista,el govern de la Generalitat ha creat i organitzat l'Any Espriu 1913-2013, sota la llegenda: Ens mantindrem fdels, amb la voluntatque sigui estndard dun carcter catal, mpliament cultural, c-vic i participatiu. Xavier Bru de Sala va ser nomenat comissari ge-neral de l'esdeveniment, especialment ric en impactes espriuans,dirigits a tota la poblaci i especialment en la seva repercussi ales escoles, en uns moments en qu el nostre sistema educatiu estroba sota els resultats duna llei Wert.

Espriu, de personalitat polidrica, de gran complexitat, i de qui lavigncia dels seus textos va ser i s avui extraordinria; narrador,onamental en la recuperaci del teatre catal, va excellir en laseva obra potica. Autor de La pell de brau (1960, en ple ran-quisme), ormat per 54 poemes, s el llibre ms citat de la poesiacatalana.LAny Espriu ha arribat al seu equador, i crec que val la pena er-neun resum dels actes i esdeveniments en qu sha materialitzat fnsavui lhomenatge a lautor i el reconeixement a la seva obra.Sant Jordi, la esta del llibre i la rosa que Catalunya ha sabut ex-portar al mn, ha propiciat la magna celebraci del centenari delnaixement del poeta Salvador Espriu, al mateix temps dun am-pli nombre dactivitats que s'estan duent a terme a tot Catalunyaque divulguen la seva obra, assenyalant les que es an i aran a lapoblaci on va nixer, Santa Coloma de Farners, i que va immor-talitzar com a Sinera - Arenys de Mar. Amb tot, la gran exposicide l'Any Espriu tindr lloc al Centre de Cultura Contempornia deBarcelona (CCCB), amb Xavier Bru de Sala com a comissari generalde l'Any Espriu, i Juli Guillamn com a comissari, sota el nom Hemirat aquesta terra, que sinaugurar el 29 doctubre daquest any.

Un punt realment singular a assenyalar s la Frase del dia. Se se-lecciona una de les rases de Salvador Espriu i es divulga, dia adia, en alguns peridics catalans, entre ells El Punt Avui, i tamb aCatalunya Rdio i a la televisi catalana.

No podem oblidar que a Raimon possiblement no sel coneixeriatant sense la musicaci que va er dels poemes dEspriu. I aix ho

va exposar ara, el mateix Raimon, en una entrevista a TV3, alho-ra que recordava el primer poema que nhavia musicat, Can decapvespre, i les paraules dEspriu, dagrament, que eia extensiu aMaria Aurlia Campmany i a Ricard Salvat, per la tasca realitzadaen posar la seva obra a labast duna gent que, duna altra manera,potser no hi hauria arribat.

TV3 ha ems tamb una de les darreres entrevistes que Josep M.Espins va er a Salvador Espriu, concretament la de lany 1984.

El proper 10 de juliol, en qu es compleix el centenari, organitzatper la Conselleria de Cultura, sha programat el Concert del cen-tenari com a acte central de lAny Espriu, a Arenys (Sinera), en elqual actuaran Maria del Mar Bonet, Marina Rossell, Mnica Green,Roger Mas i Gerard Quintana, amb la direcci i lescenografa deLlus Dans i la direcci musical de Xavi Lloses. Tamb hi actuarannous valors de la msica catalana.

Voldria recordar unes paraules del president Jordi Pujol: L'Espriuno es va equivocar. Va pujar una joventut, amb e i esperana. [...]Si ens situem pels volts de 1960, veiem que es varen produir unasrie de ets que marquen la nostra histria almenys durant qua-ranta anys [...] el canvi va ser molt evident. L'any, precisament, deLa pell de brau. Comenava un temps nou.

No voldria acabar aquest escrit sense recordar especialment lalectura del Llibre de Sinera en un acte que el conseller de Cultura,Ferran Mascarell, qualifc de reivindicaci cvica i nacional de leslletres catalanes, de la llengua, dels editors i els lectors, i va as-segurar que s un homenatge merescut a Espriu per la ora deles seves conviccions, la literatura i lideari, que amb motiu de ladiada de Sant Jordi denguany va realitzar el nostre Parlament, almateix temps que la presidenta del Parlament, Nria de Gispert,aegia un any ms, el Parlament de Catalunya, amb el concurs dela Instituci de les Lletres Catalanes, promou i acull la lectura deSant Jordi a lentorn de la esta de la civilitat, de la cultura i de lanaci.A ms dels ja anomenats conseller i presidenta, diputats, amiliarsdel poeta i representants de diversos sectors de la societat cata-lana, varen llegir els 40 poemes encadenats del Llibre de SineradEspriu, als 50 anys de la seva publicaci.I per concloure aquest resum, el proper 11 de setembre sha pre-vist una signifcativa presncia de la fgura del Salvador Espriu

ms cvic, als actes que es convocaran amb motiu de la diada.

Una darrera recomanaci: Nosaltres, com ha et el Parlament ca-tal, llegim Espriu!

7/28/2019 79-juliol-13

14/24


Mala imatgePer Josep Fuster

El temporal de llevant de la primera setmana del mes de mar va

deixar molt malms i amb greus desperectes el passeig dels Gri-ells de l'Estartit.

El Servei de Costes de l'Estat es va limitar a er un peda que con-sistia a tornar a collocar els blocs i roques de l'escullera. Vista lapassivitat i la manca de diners del Ministeri, el passat mes de maig,l'Ajuntament, amb molt bon criteri, hi va er un adob precari, persufcient per garantir la lliure circulaci de vianants, segons parau-les de l'alcalde a la premsa, "per minimitzar l'impacte i el greugeque ocasiona la manca de responsabilitat de l'Estat en un sectorque, durant la temporada turstica, s dels ms reqentats delmunicipi". Les previsions pel seu arranjament defnitiu, que igualque els treballs portats a terme per l'Ajuntament correspon er al

Servei de Costes de l'Estat, tenen una data tan incerta com pot serque "s'arregli quan hi hagi diners per er-ho".

El passeig del Molinet, en el seu tram fnal, tamb ha patit elseectes de l'ltim temporal, que ha agreujat l'estat d'abandona-ment en qu es troba des que l'any 2001 es va tancar l'accs a totacirculaci; des d'aleshores, llevat d'uns mesos a l'estiu del 2010,ha continuat tancat ininterrompudament esperant el seu arran-jament, juntament amb la consolidaci del tram fnal de la mun-tanya del cap de la Barra, que s'allargar tamb "fns al dia que hihagi diners per arreglar-lo".

Al passeig de la urbanitzaci de la Platera, a temps que van co-

menar els treballs de desurbanitzaci. No s la causa que hapogut er aturar les obres, suposo que els motius deuen ser elsmateixos dels altres dos: els diners. En haver de parar les obres,naturalment s'ha tancat l'accs als vianants, per tamb s'ha dei-xat tot empastiat i en un estat d'aband i deixadesa com a mnimlamentable. No hauria estat ms prudent i assenyat comenara desurbanitzar quan hi hagus hagut prou garanties per poderdeixar-ho tot acabat? Quant temps restar aix? Ara mateix notenim passeig, ni s'ha reet la natura; de moment, i molt probable-ment durant anys, restar tancat i amb les runes del passeig a migenderrocar escampades de qualsevol manera. En aquest cas, unremei aplicat a mitges ha estat molt pitjor que la malaltia.

Mentrestant, tenim el passeig dels Griells arranjat a precari, i elsaltres dos, amb el pas tancat i barrat vs a saber fns quan, amb elconsegent perill per als curiosos o poc assenyats que cometin latemeritat de saltar les tanques protectores per veure de prop elsdesperectes; i per a tothom la imatge de deixadesa i aband quecomporta la visi d'una obra abandonada de qualsevol manera, i

un passeig en runes.

Torroella i l'Estartit sn un municipi eminentment turstic, i d'ai-x depn bona part de la nostra economia. Han quedat enrereaquells temps que els turistes venien atrets perqu el nostre pas,a ms de ser una de les oertes de sol i platja ms econmiques,

tamb oeria una bona gastronomia, paisatges meravellososi gent amable i de bon tracte; tot aix s'ha anat diluint a molttemps. Des de a uns quants anys, al turista se l'ha d'anar a buscari motivar-lo amb el reclam dels atractius que encara ens queden;una vegada aqu, cuidar-lo perqu s'hi trobi b i vulgui tornar. Elturisme s un negoci que interessa a tots els pasos, les oertess'han multiplicat, i malauradament ja no som aquell pas on venira estiuejar resulta barat. El sol, les platges i el clima, a quasi totsels pasos de la Mediterrnia els tenim igual, i un dels pocs etsdierencials que conservem s la gastronomia de qualitat, cadavegada ms inassequible, una bona part d'aquell paisatge tanmeravells i la proverbial hospitalitat i amabilitat de la gent, cosatamb cada vegada ms dicil, perqu amb la que est caient i les

perspectives de utur que ens presenten, no sn els millors ingre-dients per estar gaire d'humor o posar-hi bona cara.

Uns dels valors ms bsics i atractius que encara es conservenprou b sn la natura, l'entorn, el paisatge i alguns retalls de lanostra histria que an que les nostres terres siguin peculiars iatractives. Per ara mateix, una part de tot aix est en perill. Elstres exemples que han encapalat l'article an que el nostre muni-cipi, sense ser-ne responsable, doni la imatge d'un poble abando-nat i deixat, d'un poble passota que ni tan sols es preocupa d'ar-reglar all que a molts dels seus ciutadans ajuda a donar-los el pa.

Els governants del nostre municipi han et tot el que podien amb

els pocs mitjans de qu disposen per a tals necessitats. Ara, elstoca continuar pressionant a qui correspon donar la soluci i elsdiners per arreglar els desperectes. Els encoratjo a insistir davantl'administraci responsable, a ser agosarats i tossuts; i si s neces-sari fns i tot pesats, molt pesats. En cap circumstncia, i ni de bontros en les actuals, ens podem permetre donar aquesta sensacide runa i abandonament, i privar-nos i privar, els que ens visiten,de gaudir d'uns paisatges que ormen part d'aquest entorn tanprivilegiat que encara tenim.

7/28/2019 79-juliol-13

15/24

7/28/2019 79-juliol-13

16/24

7/28/2019 79-juliol-13

17/24


De qui sn els partits?Per Javier Zuloaga

La crisi econmica i social -i la corrupci- estan arrossegant, auna bona part dels ciutadans espanyols, al derrotisme davantdel utur i a la incredulitat en els partits.

I malgrat a qui pesi, la veritat s que no hi ha millor via per a laconvivncia que la d'aquestes orces poltiques que ara algunsoportunistes -i de vegades autoritaris- volen substituir ambmoviments assemblearis, alguns de dubts origen i intencionspoc clares. No es construeix la prosperitat ni es mantenen lesllibertats des del dictat de les turbes. Aix est escrit en la his-tria del mn.

Per, de qui sn els partits?

Si ssim una enquesta preguntant de orma senzilla als ciu-tadans: Sap vost qui sn els propietaris dels partits? Moltpossiblement la resposta majoritria seria la que es pot deduird'una lgica superfcial, gaireb reexa: Els partits sn d'ellsmateixos, dels seus militants.

Potser l'eradicaci d'aquesta premissa hauria de ser primer aabordar abans de legislar sobre el que ara existeix. Els partitspoltics sn, un cop s'han constitut, patrimoni de la societat.Aix de simple i aix de complex, ja que la seva posada en prc-tica implicaria er-li un autntic pols al tradicional sentit patri-monial que els espanyols tenim de les coses ms intangibles,

comenant per aquesta tendncia a creure i deensar com aprpia una determinada manera de pensar i acabar encase-llant els ciutadans en bndols. I si sn inconciliables, encaramillor.

I un partit, si b s un intangible ja que prov de la uni d'idealsi principis d'uns ciutadans sota unes sigles, resulta, a ms, unavia per arribar al poder, per administrar les coses pbliques ier-ho correctament, amb pulcritud, o de manera deplorable,fcant m al calaix a travs dels manejos trbols en la despesaprovinent dels diners recaptats.

Hi ha qui pot pensar que s'ha de partir de lactual... arrenquemdel Tribunal de Comptes, per millorant la seva efccia. Perno, i crec que no val, ja que la mateixa composici d'aquest or-ganisme, en qu intervenen els mateixos partits, no l'invalidani desacredita, per s que posa en qesti la seva excelln-cia, que s, al cap i a la f, el que busquem.

L'organisme o sistema que garanteixi el correcte unciona-ment dels partits no shauria de mantenir amb el mtode ambel qual es constitueixen altres instncies de gran importncia,CGPJ, TC... en les quals fnalment sn els representants del po-

ble en les Corts els que conormen majories d'un signe o unaltre. En el cas dels partits, s'ha de ser ms estricte, ja que noes tracta de ormar majories que s'inclinin cap a un costat oun altre, sin de tot el contrari i que a ms provoqui que el jocsigui ms net. I per a aix, com passa en el saludable mn del'esport, cal rbitres.

Hi ha altres solucions millors, segur. Per jo penso que perquels nostres partits poltics recuperin la confana pblica quehan perdut, s'hauria de crear una mena de Departament pera Assumptes Interns. Imagino un cos de proessionals, deslida ormaci jurdica i capacitat executiva, gaireb policial,ormat pels que hagin superat unes proves de selecci de molt

alt nivell.

S, encerta el lector. Com si ossin inspectors d'Hisenda -al capi a la f es tracta tamb de combatre el rau- per amb una di-erncia important. Aquests proessionals de l'Administracihaurien d'estar-se dins dels partits. No com a comptables niresponsables econmics, sin en comissi de servei. Al cap i ala f, un partit poltic, si el que deia al comenament d'aquesteslnies s cert i resulta que s propietat de la societat, per quno ser acceptable que un proessional de l'Administraci tre-balli portes endins? Si a aquesta entelquia sumssim una cor-recta rehabilitaci de la fgura dels secretaris municipals i unaequivalent en les diputacions, la meitat del cam ja estaria et.

Les temptacions d'actuar de orma imprpia, per ser darriscatfnal i escndol encara ms gran, serien molt menors i tindriendicil camuatge o letargia en l'mbit de la justcia.

Aquest plantejament hauria de ser debatut en una nova llei departits poltics, insisteixo, a ons, no amb pegats aparents, enqu caldria ancorar altres pilars no menys importants. Fer-ho,a ms, alhora de sembrar entre els ciutadans, des que sn pe-tits, els conceptes bsics de l'tica, de la bona conducta. Sen-se noms controvertits, simplement tica, que actualment nos si orma part dels programes educatius i sense enrontar-laamb assumptes religiosos, perqu ms tard els batxillers, des-prs universitaris, proessionals d'un ofci o qualsevol ciutad,pugui donar un bon cop a la taula quan els comportamentsindecents transcendeixin.

s molt dicil, i per aix un somni per als de la meva generaci,la del 50, arribem a veure-ho.

7/28/2019 79-juliol-13

18/24


Microrelats-2Per Santi Sat

Prosseguim amb la publicaci a Emporion dels microrelatsque van participar en el concurs organitzat per la BibliotecaMunicipal Pere Blasi i per l'Ofcina de Catal, amb la collabo-raci de l'rea de Cultura, Joventut i Festes de l'Ajuntament deTorroella de Montgr, que tenia com a objectiu omentar la nar-rativa creativa potenciant-ne la participaci.

El resultat d'aquest concurs confrma, una vegada ms, l'inte-rs que desperta la nostra llengua i cultura de la m de Salva-dor Espriu, que va deixar escrit: "Salvem els mots de la nostrallengua" i "ens mantindrem fdels per sempre ms al serveid'aquest poble."

Ens coneixem?

El desconcert el neguitejava; el ros-tre d'aquella dona li resultava a-miliar, per irreconeixible. Un lleusomriure d'ella li va illuminar per

un instant la mirada, abocada al seuinterior. Garbell entre els pocs re-cords per trobar el seu nom mentreella li xiuxiuejava dolament: "Ensmantindrem fdels." I malgrat noentendre'n el sentit, aquests mots li

acaronaven el cor i li donaven escalor en aquell mn tan con-s que s'havia installat a dintre seu.

La teva amant

La teva mirada tendra ha sedut el

meu cor embriagant tots els meussentits. Escalo cap a tu com donzellamisteriosa arribant al teu castell. Elteu oc de drac majestus m'escal-a. Em mantindr fdel a tu, all a laciutat, sers llum, anhel. Enyorarels teus ulls mirant el mar, els teuspetons seran mel a la tardor, les ca-rcies em visitaran per primavera i

esclatar riallera, com una adolescent.Parirem amor, ser la teva amant, Torroella, l'Estartit, on retor-na el meu dest, un nou estiu.

Segon microrelat 19 d'abril

Des de l'ampit de la fnestra va albirar com un home d'aspectecantellut rondava pels voltants de casa seva, un mas envoltat

de terra rtil, a les oranies del po-ble.Acoquinada, es va apressar a tancarles portes, es va seure en una buta-ca i all va descordar la memria irecord qui era ell. Obr la porta del'entrada i an fns a la prgola per

acollir el seu germ i mentre s'es-guardaven, els seus ulls van mor-molar: "Ens mantindrem fdels."

Tercer microrelat 19 d'abril

Suposo que el problema s que jono tinc por. A mi no em as por tu,ni les relacions. Jo no tinc por. Quanm'agrada alg tinc ganes de sentir,tinc desig de compartir. Jo vull esti-mar i sentir-me estimada. I no m'ena-

morar de tu a travs d'una pantalla ode WhatsApp. Ho entens? S.Jo vull viure, vull sentir, vull estimar. Busco alg per que-dar-me'l i que busqui quedar-se amb mi. M'entens?S.I doncs?Que s, que tens ra, que ens mantindrem fdels a la teva idea.N'ests segur? No.

Missi

Cada dia al vespre els observo coms'allunyen pel caminet de casa. Alprincipi, un xic de desordre. El menutvol anar a coll, la mare vol que camini,el pare diu que el duu ell.Els gossos i el gat negre encara nos'han decidit, per de sobte, com siels hagus picat un mosquit, s'aixe-quen i s'hi acosten, a l'alada del pou,

el dels records, n'hi dic jo.Mentre em llepo les potes, penso que ens mantindrem fdels ala amlia i amb un salt arrenco a crrer fns a trobar-los.

I no ens rendirem

Desprs d'una llarga espera, el veierenpujar a la tarima i posar-se davant delmicron. Estigu divagant molta esto-na exaltant les qualitats del pas, comamant que s'acomiada per sempre dela seva estimada. Quan fnalment di-gu les paraules que tots espervem:"Aquesta nit arribaran les tropes. No

dir que heu de lluitar, per s que espero que protegiu all

que estimeu, aquesta terra i la seva gent. Deixo el meu crrec,per unir-me a la lluita. Ens mantindrem fdels.I no ens rendirem."

7/28/2019 79-juliol-13

19/24


Catalans en xarxaPer Jaume Bassa Pasqual

Quan abandones Catalunya per molts anys, i potser per sem-pre, deixes de ser catal? Ara a cent o dos-cents anys potser s,perqu aleshores el territori era un element essencial per de-fnir la nacionalitat. Les persones que en marxaven quedavenallades dels seus orgens, esdevenien desarrelades. En trobar-em exemples a moltes amlies. A la meva tamb. Sempre m'haimpressionat la histria que contar.

Josep Pasqual Mir, germanastre del meu avi matern, va anara l'Uruguai, a territoris de l'interior del pas, s'hi va casar, i vatenir un fll diunt ara a uns anys amb qui jo vaig tenir ora

relaci. Una vegada em va explicar que el seu pare va enyorarsempre la seva terra i que quan ja era molt vell deia que de-sitjava ms que res poder parlar amb un altre catal. No voliamorir sense haver-ho aconseguit. El fll va cercar, es va assa-bentar d'una possibilitat de er eli el seu pare, i es va disposara acompanyar-lo a visitar un altre catal emigrat, vell com ell,el qual vivia a centenars de quilmetres. Quanta illusi durantel viatge! Quanta illusi! I quin desengany quan es va trobarque aquell pobre home que l'esperava no va ser capa d'ar-ticular ni una sola paraula en la seva llengua. L'havia oblidadatotalment!

Tornem a l'actualitat. Moltes certeses d'abans han deixat deser-ho i moltes limitacions d'abans ja no hi sn, les hem ven-udes. Fa cent anys, si no hi havia territori per sostenir-la, nohi havia naci, i aix ha canviat radicalment. Ja en comenaraquest segle, Vicent Partal, director del diari digital VilaWeb,eia unes consideracions que an al cas. "Al segle XXI", deia Par-tal, "es diran naci' els capaos d'establir relacions collectivesque uncionin. Si podem articular un sistema de comunicacii d'organitzaci social que ens permeti viure individualment iamb normalitat la nostra catalanitat, serem un pas on coexis-tiran dos nivells, el de la persona i el del territori. Qui vulgui ser

membre d'aquest pas ha de poder compartir la seva comuni-caci amb tots els altres que ho volen ser. Hi haur gent queho voldr ser des d'Austrlia, cap problema. Ser perecte: uncatal d'Austrlia [...]". (Ponncia al Primer Congrs d'Enginyersde Llengua Catalana, desembre 2000.)

Estem parlant, doncs, d'una Catalunya nova, constituda peruna xarxa de catalans que tinguin la voluntat de ser-ho. Unsal territori, uns altres escampats per tot el mn. Un arquitecte

que exerceix la seva proessi a Oslo, un actor que treballa aMadrid, un presentador de TV destinat a Washington, un met-ge a Houston o un electricista a Xile, poden sentir-se catalans,ser catalans. Les tecnologies de la comunicaci ho han et pos-sible. La humanitat s cada cop menys material i ms digital.

Encara posar un altre exemple, i aquest ben proper: la nos-tra revista emporion i l'Associaci Emporion. La majoria delsnostres socis viuen a Torroella, per molts resideixen habitu-alment a Barcelona, en s un que passa temporades llarguesa Xile amb el seu fll i segur que hi deu haver casos que des-conec. Part dels membres del Consell de Redacci vivim a Bar-

celona, part a Torroella. Tenim redactors d'arreu del pas, dela vila, de l'Empord i de la resta de Catalunya, i fns i tot unque est passant uns anys a Austrlia. Ens comuniquem percorreu electrnic, ens aconsellem, ens corregim, i gaireb noens veiem mai. Abans de la reuni on decidim el contingut decada mes, ens hem passat els articles procedents dels puntsms diversos, escanejat otos, comparat possibles portades.L'editor, dissenyador i administrador del web viu a Panam... Iquan veiem cada mes les estadstiques que ens envia el servi-dor d'internet, comprovem que ens segueixen lectors del ter-ritori catal, per tamb de la resta de la pennsula, de Frana,

Gran Bretanya, Alemanya, pasos diversos de l'rica, d'sia,d'Amrica... Els lectors ens cerquen, i nosaltres arribem a ells, atravs de xarxes socials, enllaos diversos i YouTube, som al Fa-cebook, al Twitter... I tots, els de prop i els de lluny, ens sentimcatalans i torroellencs.

Si en Josep Pasqual Mir ho pogus viure, se'n aria creus. Po-dria llegir-nos en catal, veure otos de paisatges i personatgesde la vila i d'arreu del mn, seguir a les nostres pgines els es-deveniments ms rellevants enregistrats al vdeo del mes (es-ta de Reis, Fira de Mgia, Festa Major...). Tot plegat, sense mou-re's de la seva casa perduda enmig de les extenses planciesuruguaianes. Llstima que ja no hi sigui. Fins i tot el trucaremi xerrarem per l'Skype. Seria un catal en xarxa.

7/28/2019 79-juliol-13

20/24


Torroella, espai dartPer Sofa Borrego I Moreno

Pintura de la srie La ribera del Faune (Baix Ter)Torroella de Montgr (2013)Joan Carles Roca Sans (n1946 )Pintura al temple dou i acabat a loli140X140 cm

Collecci JC Roca Sans

Els verds dels cromatisme daquesta pintura de la srie La ribera del Faune (Baix Ter) de Roca Sans ens ensenyen un paisatge. No s laprimera vegada que a una incursi en aquesta temtica, ja ho havia et als orgens quan la seva pintura no estava sotmesa a les ormesque encerclen els pigments amb lnies gruixudes. Ara com ara, identifquem els dos estils: el del dibuix fxat per la tonalitat i lencerclatper la lnia.Continuant amb aquesta qesti, observem que els colors sescapen de la gama, s a dir, ens costaria designar-los, s el que lautornomena anomalia cromtica. Per aquesta ra, s dicil reconixer en aquesta tela els elements propis del paisatge. Tanmateix, lartistaestableix un dileg amb la natura a travs del color i desprs la reinterpreta. Aquest primer apropament a laire lliure es a sobre dibui-xos amb llapis de colors i desprs el transporta a la tela, on recupera una tcnica antiga de pintar, ms natural, perdurable i ecolgica.Tornant a la pintura, encara podem identifcar un corriol entre larboreda i els arbustos, a dalt el cel clar, per tant, no s una obra abs-tracte sin que ens deixa entre veure una petita narraci, ens vol explicar alguna cosa. Per la disposici de les ormes entenem que suna natura que es belluga, que s viva, que reneix. En aquest cam ha passejat el Faune, lartista, entre: dileg i espiritualitat, natura

i bellesa, all que s visible i invisible.Tot en la pintura aparenta buscar lordre, lequilibri i una certa harmonia clssica. Es tracta duna relectura neoplatnica: el mn com unlloc ideal de bellesa davant duna crisi actual que ens supera. Aquest univers no s ms que el curs del riu Ter, el cabal del qual ueixcada primavera i ens regala un esclat vital perdurable en el temps. Aquesta caminada pel passeig del riu, ens ha de er prendre consci-ncia de la necessitat de conservar-lo i protegir-lo per a generacions venidores.Perera, Marga; Roca Sans, Joan Carles.La llum i la norma. Joan Carles Roca Sans. Figueres: Brau Edicions, 200

7/28/2019 79-juliol-13

21/24

7/28/2019 79-juliol-13

22/24


MOTS EN CREUPer Joaquim Lloret

Gotes dhumorPer Fuster

El peridic digital Emporion no es a responsa-ble del contingut dels escrits publicats que, entot cas, exposen el pensament de lautor.

Nm. 8

Horitzontals 1. Ordenarem. 2. Amb article, la primera estacidesqu. Talent gran. 3. 999. Detergent slid. Metre sense elec-trons. 4. Aquest sols deeca per Nadal, per bones coses. Matarsense procs. 5. Girat, ganxo de pirata manc. Enllustro el calat.6. Negaci copulativa. Pronominal neutre desprs del verb i gui.Lloc. A lenquesta no contesta. 7. Files per entrar a lespectacle.

Caduc o inestable. 8. Dono una pena. Lletra grega 9. 9. Aqu esrepeteix perqu es van repetint els assassinats terrorfcs. Orba.Zinc. 10. Pal de la bandera. Muntanya de Grcia on viuen els po-

etes.

Verticals 1. Facin com laltre.Cognom Bermdez, nom de diplo-mtic contra Napole. 2. Convertitsen mmies. 3. Plural. Metall al cen-tre de ort. De segona m. 4. Florreial rancesa. nec tamb. Prepo-sici. 5. Aix calma el dolor. 6. Aixa la Bblia vol dir proetes. Paquet

a lesquena. 7. Cam tallat. Aquestatracta el cncer. 8. Plata. Pas asi-tic gran. Arg. 9. Fer avanar labarca. Marr. Nitrogen. 10. Eleva altron. 11. Guaita el punt que vol to-car. Aix sn entre tribus i amlies.

7/28/2019 79-juliol-13

23/24


Pellcula del mes:Un amigo para Frank

Cinema i espectaclesPer Jordi Bellapart

7/28/2019 79-juliol-13

24/24

Medalla del Montgry

webirev

ista:placid.c

at

Socis Fundadors

Jaume Bassa Jordi Bellapart Montserrat Blai Xavier Ferrer Vicen Fiol Gabriel Martinoy Cels Sais Santi Sat Joan Surroca Enric Torrent

Consell de redacci

Jaume Bassa Jordi Bellapart Roser Benet Sofa Borrego Xavier Ferrer Josep Fuster Gabriel Martinoy Anna M. Mercader Cels Sais Enric Torrent

Jaume Bassa -- PresidentAnna M. Mercader -- SecretariPlcid Busquets -- Edici, disseny i administraci del webGabriel Martinoy -- Preparaci, estructura i gesti de continguts

Edita Associaci Emporion

Documents

79-juliol-13