5

Què és la geografia?

És la ciència que descriu i estudia la superfície terrestre. El seu objectiu és localitzar, descriure,explicar i comparar els diversos paisatges de la Terra i les activitats que hi duen a terme els és-sers humans tot integrant aquest paisatge. El paisatge és el resultat de l’acció dels factors fí-sics (terra, clima, aigües...) i humans (població, activitat econòmica...). Es distingeixen dues gransbranques de la geografia: la física i la humana.

a) Geografia física: estudia els elements de la naturalesa que donen lloc als paisatges terrestres:el relleu, la vegetació, l’aigua, el clima, etc. Per tal de dur a terme el seu estudi, s’ajuda d’al-tres ciències, com la hidrologia, la climatologia o la meteorologia.

b) Geografia humana: estudia les relacions dels éssers humans amb el seu entorn: el poblament,les activitats econòmiques, l’espai polític, etc. Té diversos camps d’estudi com la geografiaeconòmica, la geografia social i la geografia política. També es relaciona amb altres cièn-cies com la demografia, la història o l’economia.

Com s’estudia la geografia?

Els geògrafs es basen en els mètodes d’observació directa (treball de camp) i l’observació in-directa (treball amb fonts d’informació geogràfica).

Geografia

830338 Quadern socials 2011.qxd:CU1_AudicionESO_Plantilla 30/6/11 13:34 Página 5

Anotacions

6

830338 Quadern socials 2011.qxd:CU1_AudicionESO_Plantilla 30/6/11 13:34 Página 6

7

El planeta Terra

1. Com és la terra?

1.1. Forma i dimensions

El planeta Terra té forma geoide: esfèrica i una mica aplatada pels pols. La seva superfície ésde 510 000 000 km2. El seu diàmetre és més gran a l’equador (12 756 km) que als pols (12 714 km). L’equador és la línia imaginària que divideix la Terra en hemisferi nord i hemisferisud i té una longitud de 40 074 km.

1.2. Les parts de la Terra

La geosfera és la part sòlida. Està formada per tres capes concèntriques: l’escorça, el mantelli el nucli. L’escorça terrestre, continental i oceànica, és el lloc on vivim. Hi ha muntanyes, valls,planes, fosses marines… L’escorça i la part superior del mantell formen la litosfera, i estan fetesde materials sòlids que suren en una capa de magma.

La hidrosfera és la part líquida. És una capa d’aigua que cobreix tres quartes parts de la superfícieterrestre. Un 97 % d’aquesta capa el formen les aigües oceàniques (oceans i mars) i el 3 %restant són les aigües continentals, que es troben en estat sòlid als casquets polars i a les glaceres(2,37 %), i en estat líquid: aigües subterrànies (0,6 %) i en superfície (0,03 %).

L’atmosfera és la part gasosa que envolta la Terra. La formen diverses capes que es diferencienper la seva composició, temperatura i densitat. La capa més propera a la superfície és la troposfera,amb una altitud de 12 000 metres sobre el nivell del mar. En els primers 6 000 metres hi ha la majorpart de l’aire que respirem i és on es formen els fenòmens atmosfèrics.

1.3. La Terra: el planeta de la vida

La Terra és un planeta del Sistema Solar, immers a la Via Làctia, en què es donen unes condicionsdeterminades perquè hi existeixi la vida, com són la presència d’aigua, una temperatura ambientaladequada i una atmosfera amb els gasos necessaris per als éssers vius. Són condicions quenomés es troben a la biosfera, integrada per una gran diversitat de formes de vida (biodiversitat).

2. Els moviments de la Terra

2.1. El moviment de rotació

És el moviment que descriu la Terra girant sobre ella mateixa d’oest a est al voltant d’un eix imaginariuna mica inclinat que va de nord a sud. La Terra gira a una velocitat aproximada de 1690 km/ha l’equador, triga 24 hores a completar un gir i en girar davant del Sol; només una part delplaneta rep els raigs solars que il·luminen i escalfen, originant els dies i les nits.

1

Geografia

830338 Quadern socials 2011.qxd:CU1_AudicionESO_Plantilla 30/6/11 13:34 Página 7

8

1El Sol surt per l’est i es pon a l’oest. Per tal d’evitar problemes pràctics per a l’organització de lessocietats, es va dividir l’esfera terrestre en 24 fusos horaris (zones horàries). El fus basecoincideix amb el meridià de Greenwich (Regne Unit) i a mesura que s’avança cap a l’est,s’avança una hora per cada fus que es travessa. Si s’avança cap a l’oest, es retrocedeix unahora per fus.

2.2. El moviment de translació

És el moviment que descriu la Terra girant al voltant del Sol seguint una òrbita el·líptica. La Terratriga 365 dies, 5 hores i 48 minuts en completar-lo.Per efecte de la translació i de la inclinació de l’eix de la Terra, els raigs del Sol arriben endiferent angle a la superfície, segons l’època de l’any. Això dóna lloc a les estacions i provoca grandiversitat de climes.

3. La localització de punts terrestres

3.1. Una xarxa imaginària

Per tal de situar un punt sobre la Terra s’ha ideat un sistema de línies imaginàries que recorrenel planeta d’est a oest (paral·lels) i de nord a sud (meridians). Els paral·lels són línies paral·lelesa l’equador, que és el paral·lel 0º i divideix el planeta en dos hemisferis: sud i nord. Altresparal·lels destacats són el tròpic de Càncer i el cercle polar àrtic (hemisferi nord), i el tròpic deCapricorn i el cercle polar antàrtic (hemisferi sud). Els meridians són línies perpendiculars al’equador i recorren la Terra passant pels pols. El meridià de referència és el meridià de Greenwich(Regne Unit), que divideix la Terra en dos hemisferis: est i oest. S’usen per establir els fusos horaris.Per a localitzar un punt a la Terra es mesuren aquestes línies imaginàries en graus, utilitzant lalatitud i la longitud, per aquest ordre. La latitud és la distància de qualsevol punt del planeta al’equador, i la longitud és la distància de qualsevol punt del planeta al meridià 0º.

830338 Quadern socials 2011.qxd:CU1_AudicionESO_Plantilla 30/6/11 13:34 Página 8

9

13.2. L’ús de l’atles

Els atles són una compilació de mapes ordenats en forma de llibre. Serveixen per a saber onse situa un lloc. Per a fer-ho, es consulta l’índex toponímic de l’atles, un llistat alfabètic delsllocs que duu una referència per a localitzar-los.

4. La representació de la Terra

4.1. Projeccions cartogràfiques

La cartografia és la disciplina que es dedica a representar la superfície de la Terra mitjançantmapes o plànols.La forma geoide de la Terra fa que sigui impossible representar-la sobre una superfície plana sensedeformar-la. Així, el sistema de representació més fidel són els globus terraqüis, però no permetenrepresentar els detalls del territori.Les projeccions cartogràfiques transformen una superfície esfèrica en una de plana buscantla mínima distorsió possible. Segons el sistema de representació, la projecció cartogràfica pot sercilíndrica, cònica i azimutal o zenital.

4.2. Les noves cartografies

Gràcies a estris com els satèl·lits artificials, la fotografia aèria i a la informàtica, la cartografia haevolucionat tècnicament. Així, avui comptem amb tècniques com la teledetecció, els sistemesde posicionament, la cartografia informatitzada o els sistemes d’informació geogràfica.

4.3. Els tipus de mapes

Classifiquem els mapes segons la grandària i segons la informació que ens ofereixen. Segonsla grandària, tenim mapes a petita escala, que representen zones àmplies i tenen poc nivell dedetall, com els mapamundis; i mapes a gran escala, que representen zones més concretes itenen més detall, com els mapes comarcals. Quan l’escala és molt gran, s’anomenen plànols.Segons la informació que donen, podem tenir mapes generals, que ofereixen una visiógeneral, com en el cas dels mapes físics de continents; i mapes temàtics, que es fan per destacarde forma clara un aspecte concret del territori, com per exemple la vegetació o el clima. Els mapesgenerals més detallats que s’usen com a referència bàsica són els mapes de base o topogràfics.

5. Llegir mapes i plànols

Per a llegir bé un mapa cal identificar-ne el tipus i l’espai geogràfic representat, interpretar-ne eltítol i els símbols, especificats en la llegenda. Després cal saber-ne l’orientació mitjançant elsímbol de la rosa dels vents, que indica el nord en el mapa. També cal conèixer l’escala, jaque indica com s’han reduït les mesures del territori representat.

5.1. Orientar un mapa

Per a orientar un mapa cal fer coincidir el nord del mapa que indica la rosa dels vents amb elnord real. Podem ajudar-nos amb la posició del Sol o amb una brúixola. Un cop orientats,només cal situar el mapa en la posició correcta i buscar un punt de referència que es reconeguisobre el terreny, per a identificar el lloc i saber cap a on dirigir-nos.

830338 Quadern socials 2011.qxd:CU1_AudicionESO_Plantilla 30/6/11 13:34 Página 9

10

15.2. Aplicar l’escala a un mapa

L’escala és la proporció entre una longitud mesurada sobre el mapa i la longitud real corresponent.Tenim l’escala numèrica, que s’expressa per una fracció que indica la proporció entre el mapai el territori i que sol indicar-se en centímetres (1:50 000, 1 cm del mapa equival a 50 000 cmen la realitat); i l’escala gràfica, un segment graduat que indica la proporció existent entre ladistància real i la mesurada en el mapa. Sol indicar-se en quilòmetres.

Aquesta gràfica significa que a 1 cm del mapa li corresponen 0,5 km en la realitat.

Com més gran sigui l’escala d’un mapa, més petit és el nombre de la fracció. Per exemple,1:10 000 és una escala gran pròpia d’un plànol topogràfic; mentre que 1:50 000 000 és una escalamolt petita utilitzada per a representar mapes del món.

6. Llegir i comentar mapes topogràfics

6.1. Què és un mapa topogràfic?

És un mapa que conté tota la informació bàsica d’un territori. Sol elaborar-se amb escalesgrans, entre 1:10 000 i 1:50 000 i el nivell de detall representat és elevat. Inclou el relleu, la hidrografia,la vegetació i els conreus, el poblament, les vies de comunicació, els límits administratius i latoponímia; tot representat per mitjà de símbols que es detallen a la llegenda del mapa.El relleu es representa amb corbes de nivell que poden incloure un nombre (cota) que indica l’altituden metres. La distància entre corbes indica si el terreny és més o menys escarpat i el seu traçatindica les formes de relleu.

6.2. Interpretar un mapa topogràfic

En primer lloc, cal tenir en compte l’escala, per percebre les dimensions reals del territori representat,i l’orientació. Després, les corbes de nivell, per a determinar les característiques del relleu, i elselements hídrics. Cal consultar la llegenda per a identificar la resta de símbols del mapa.

830338 Quadern socials 2011.qxd:CU1_AudicionESO_Plantilla 30/6/11 13:34 Página 10

1Anotacions de la unitat

11

830338 Quadern socials 2011.qxd:CU1_AudicionESO_Plantilla 30/6/11 13:34 Página 11