86-febrer-14

8/13/2019 86-febrer-14

1/29

Peridic digital - Tercera poca

nm. 86 -febrer- 2014

8/13/2019 86-febrer-14

2/29

pg. 2

EMPORION NM 86 FEBRER 2014

EditorialEmporion s a ARCADes de fa uns anys, la Biblioteca de Catalunya est impulsant un projecte que porta pernom ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues), el qual t per objecte la digitalit-zaci del patrimoni catal de publicacions peridiques. Actualment ja s un arxiu moltcomplet, que es va engruixint any darrere any, i aix, mentre el desembre de l'any 2012 hieren accessibles 301 ttols, el desembre de 2013 ja s'havien assolit els 329, en un procsconstant de noves incorporacions.

Ms concretament, ARCA s un dipsit cooperatiu de preservaci digital que es pro-posa:

incrementar els continguts catalans a internet de publicacions, en accs obert. fer conixer la cultura i la llengua catalana arreu del mn a travs d'aquests con-

tinguts a internet. ser testimoni de la histria, la societat i les manifestacions artstiques de Catalunya

al llarg de diferents poques. promoure la cooperaci entre institucions per compartir recursos, completar les

colleccions documentals i rendibilitzar-les, i millorar els serveis. facilitar l'accs dels usuaris a colleccions senceres sense haver de perdre temps i

esforos en la seva localitzaci i consulta a diferents institucions.

Per assolir aquests objectius, ARCA compta amb el suport del Consorci de Bibliote-ques Universitries de Catalunya (CBUC). Cal dir que, precisament a travs del CBUC,tamb estan digitalitzats tots els articles de tots els exemplars del Llibre de la Festa Majorde Torroella de Montgr.

El Consell de Redacci d'Emporion va considerar fa temps que les caracterstiques quefan interessant la inclusi d'una revista a ARCA sn presents a la nostra publicaci. Perla seva antigor, ja que va nixer l'any 1915; per la regularitat de la seva sortida quinze-nal, que noms va trencar abruptament la dictadura l'any 1923 i la guerra civil el 1936;pel seu contingut, que s un exponent clar de l'afany cultural que sempre va omplirles seves pgines, i que en general depassava l'estricte mbit local; pel seu reex de diverses poques de la histria del pas (mancomunitat, dictadura, repblica, autonomia);i tamb per la varietat d'autors que hi varen collaborar, els quals mostraven en els seusescrits inquietuds molt diverses.

Quan ens vam posar en contacte amb la Biblioteca de Catalunya, aquesta instituci va ser conscient tot seguit dels mereixements que avalaven el nostre inters, ens vanproposar un contracte de collaboraci, el van signar la directora de la Biblioteca deCatalunya i el president de l'Associaci Emporion, i es va comenar a treballar. La nos-tra associaci va proporcionar a la Biblioteca la tasca de digitalitzaci ja realitzada iexemplars sobre paper de colleccions particulars. Uns mesos desprs ens han anunciatque nalment ja som a ARCA.

Editorial

Notcies

La pregunta i la resposta

Elits, poltics i ciutadans

Apologia de la intran-signcia

Qui no sap escriure encatal (cientc)? II

Cal que aix se spiga El bullet del Casal

Des de la butaca

Rouco Varela

Reptes de la UE per al2014

Jaume Aymar o l'art dela conversa (I)

Anlisi de l'adulteri

Javier Garcs Ruiz

Mirar la gent

Catal exercicis i con-

sultes A l'aguait del nostre

patrimoni

La cuina de la Catrina

Gotes d'humor

Mots en creu

Cinema i espectacles

8/13/2019 86-febrer-14

3/29

pg. 3


D'aquesta manera, Emporion es troba en un arxiu digital pres-tigis, al costat de revistes tan entranyables com Cu-cut (1902-1914), D'ac d'all (1918-1936), Llumanera de Nova York (1874-1881), Papitu (1908-1937), Patufet (1924-1925), Pl & Ploma(1899-1903), etc., ns a 329 ttols en aquest moment.

Proposem als nostres lectors que es passegin pel portal ARCA iconsultin algunes d'aquestes revistes a l'enlla: http://www.bnc.cat/digital/arca/

(Clicant sobre "329 ttols" apareix un ndex per ordre alfabtic.)

Per anar directament a Emporion podeu clicar: http://mdc2.cbuc.cat/cdm/search/collection/emporion

s de justcia agrair la collaboraci de la scia de l'AssociaciEmporion, M. Rosa Mateu, que a travs del CBUC ens va posaren contacte amb la direcci de la Biblioteca Central, i d'en JordiCasadevall, que va facilitar documentaci impresa sobre paper.

Finalment, destaquem un altre motiu de satisfacci: malgrat

tants daltabaixos i parntesis desgraciats, des de 2006 Emporioncontinua existint i surt puntualment cada mes en format digital.Poques revistes tan antigues ho deuen poder dir.

NotciesTORROELLA

El mestre, el capell i una muni de tor-roellencs.Eldissabte 18 es va estrenar alCinema Montgr el documental que recullla histria del naixement i vicissituds de lapublicaci dEmporion. Varen fer la pre-sentaci el president de lAssociaci Em-porion Jaume Bassa, lalcalde Jordi Cor-don i el realitzador del lm Jordi Bellapart.Hi van assistir la regidora de Cultura, rep-resentants de loposici municipal, Insti-tut, Centres educatius, Biblioteca, altresentitats, i molt de pblic, que en acabar va aplaudir de grat. Es tractava del primeracte de celebraci del Centenari del nostreperidic.

EMD de lEstartit.El dia 9 el ple delAjuntament va aprovar presentar a laGeneralitat la proposta, amb reduccidun 50% de la superfcie prevista inicial-ment. Se nexclouria la zona agrcola, quepertanyer a una nica unitat dactuaci,com reivindicaven lAssociaci de Masos i

la comunitat de regants. La plana agrriadel baix Ter continuaria sota jurisdiccide Torroella. Shan trams els acords alsqui havien presentat allegacions.

Pedrera dUll. El jutge va admetre lapetici del Grup de Defensa del Montgrperqu sexecuti la sentncia i ordena alalcalde que inici expedient sancionadora la pedrera i requereixi la redacci i ex-ecuci dun projecte de restauraci o, si noes fa, que ho faci lajuntament subsidiria-ment. Lajuntament encara pot presentarun darrer recurs davant aquesta inter-locutria.

Junta rectora del Parc Natural del Mont-gr. La Generalitat hi va donar llum verd,i s integrada per 40 membres, amb repre-sentants dels 8 ajuntaments afectats Tor-roella, Pals, Bellcaire, lEscala, Palau-sator,Ull, Fontanilles i Gualta, 20 entitats iorganitzacions agrries, pesqueres, cient-ques, recreatives o ambientals, i 12 dela Generalitat i altres administracionspbliques. Els ecologistes sn contraris aaquesta composici de la Junta.

Recuperaci de la Mina daigua.Aquestmes van comenar els treballs per consoli-dar i adequar la Mina daigua del carrerdel Mar, que es podr visitar parcialmenta partir de lestiu vinent.

Javier Zuloaga als mitjans de Girona.El

collaborador habitual dEmporion ha es-tat entrevistat a La ciutat dels llibres deTV Girona, a Xarxa Rdio i a la Contra delDiari de Girona amb motiu de la seva dar-rera obra El caso Ruglons, una novellapolicaca situada a Barcelona, que entraen el signicat de la identitat i les classessocials.

Resoluci del jutge sobre una dennciaa lAjuntament. El jutge ha fet arxivarlexpedient de la denncia interposada perSergi Baulida Saiz, que va ser gerent delAjuntament, amb dures acusacions sobrealgunes persones de ladministraci local,durant el mandat del 2007 al 2011.

Recuperats els dos cossos ilultralleuger.Eldia 8 una barca de pescade Roses va enganxar part de lultralleugerque el dia 22 de desembre havia desapare-gut a la costa, amb dues persones a bord,una delles una monitora de vol de Torro-ella. Fins al dia 12 no es varen poder re-cuperar.

Festa dels Tres Reis.Elsdies 3, 4 i 5, mati tarda, es varen organitzar Tallers Reialsper esperar larribada de Ses Majestats. Eldia 5, des de migdia ns a les 5 de la tar-da, hi va haver la tradicional recollida decartes per part dels Carters Reials. Tamb

8/13/2019 86-febrer-14

4/29

pg. 2


a migdia es van lliurar els premis del VIIConcurs de Dibuix Cartell de Reis i Con-curs de Cartes als Reis a la Capella de SantAntoni. Al vespre, es va encendre el Cas-tell de focs de benvinguda als Tres Reis i va tenir lloc la Cavalcada de Ses Majestatspels carrers de Torroella.La Rotllana den Peric.Es va recomen-ar lhora del conte elsdijous 9, 16, 23i 30 a la Biblioteca Municipal Pere Blasi.Signatures pel dret a decidir.Elsdies 11i 12, a la plaa de la Vila, i organitzat perla CAT, es va portar a terme la recollida designatures per donar suport al dret a deci-dir a travs del vot.

Concerts XARXA 2013-14.Eldiumenge12 a la tarda va actuar el Trio Rodin alCine Petit, i el dissabte 25 a la tarda Bet-zuca El cuplet catal, al Recer, organitzatsper Joventuts Musicals.

Fira de Rebaixes Outlet.LAssociaci deComerciants de Torroella de Montgr la va organitzar al Teatre-auditori Espai Terels dies de cap de setmana17, 18 i 19, ala tarda.

Cam dEmpuries a Girona.Gent delTer va organitzar eldiumenge 19 la sor-tida per conixer el segon tram: El Palau-Torroella de Montgr.

Club de lectura Llegim.Per aldimarts28 a la tarda, La terrorista bona de Do-ris Lessing, a la Biblioteca Municipal PereBlasi.

Teatre. Prat up a Beanstalk.Organitzatper Armucoba, eldivendres 31 al vespreal Cine Petit.

Pujol Catalunya.Es va organitzar peral divendres 31 a la tarda la presentaci

del documental El consell de guerra aJordi Pujol, a crrec de lautor Enric Ca-nals, a la Biblioteca Municipal Pere Blasi.

LESTARTIT

Entitat Municipal Descentralitzada(EMD).El dia 9 es va aprovar reduir enun 50% la superfcie afectada, desprsdatendre diverses allegacions. En queden

fora els masos i terrenys agraris de la planadel Ter, les illes Medes i una part dels ter-renys inclosos en lespai forestal del Mont-gr.

Festa dels Tres Reis dOrient.Eldimecres1 es va fer el lliurament de cartes als PatgesReials, a la Sala Polivalent, amb animacia crrec de Jordi Tonietti. Eldiumenge 5 al vespre va tenir lloc el castell de focs debenvinguda, varen arribar Ses Majestats alPort, i es va fer la Cavalcada del Port a laplaa de lEsglsia.

Els tresors den Roc.Va continuar latradicional hora del conte a la BibliotecaMunicipal de lEstartitels dimecres 8, 15,

22 i 29.Exhibici dels cossos de seguretat.Or-ganitzat per U.E. lEstartit, es va fer eldi-umenge 12 al mat al Port / Moll de Ll-evant.

Festa de Sant Antoni Abat.L Associacide Tir Olmpic Medes-Montgr va organ-itzar eldiumenge 19 una Cercavila des delPort ns a la plaa de lEsglsia.

CATALUNYA

Carta als lders europeus.El dijous 2 elpresident Mas va demanar per carta su-port a la consulta als lders europeus. Res-posta neutral de la Comissi Europea, sun assumpte intern dEspanya.

Roda de premsa del presidentMas.Eldimarts 7 diu que CiU governarsola perqu se sent estable, i que el 9N hihaur consulta.

PSC i PSOE es reuneixen a Barcelo-na. El dimarts 7, amb assistncia de PereNavarro i Alfredo Prez Rubalcaba, es vacrear un comit de coordinaci per avan-ar cap al model federal.

Aprovat el pressupost amb la partidadestinada al 9N.El Consell de Garanties va rebutjar el recurs del PP.

La consulta, del Parlament al Con-grs.Eldijous 16 el Parlament va aprovardemanar al Congrs el trasps de com-petncies per fer la consulta. Marina Geli,Joan Ignasi Elena i Nria Ventura, vantrencar la disciplina de vot del PSC i vandir s. La direcci els va retirar els crrecsdins el grup parlamentari, i un nombreimportant de personalitats vinculades alPSC van fer pblic un document de su-port, amb una crida socialista a favor delreferndum.

Ciutadans. Caas, investigat per pre-sumpte frau scal, renuncia al crrec deportaveu.

La cpula del PP a Barcelona.A la con- venci delsdies 24 i 25, Rajoy diu que nohi haur consulta ni divisi dEspanya.El PP va deixar clar que impedir que elsconsistoris cedeixin per a la consulta lesdades dels empadronats.

Balances scals.Montoro no les voldonar, la patronal Foment del Treball les

reclama.Mor Josep Ma. Castellet.Lescriptor, crtic

8/13/2019 86-febrer-14

5/29

pg. 3


i director literari dEdicions 62, i desprspresident del Grup 62, va morir eldia 9.

Montserrat Carulla sacomiada a Barce-lona. Va fer lltima funci eldiumenge19 al Romea.

ESPANYAPas Valenci.Desprs dhaver-hi impeditla visi de TV3, el govern espanyol ha fettancar a partir deldia 21 les emissions deCatalunya Rdio i Catalunya Informaci.

La Infanta Cristina. El jutge la va citarperqu declari com a imputada en el casNos per presumpte delicte scal i deblanqueig. La Infanta no alleg contra laimputaci.

Projecte de llei davortament.Gallardnprovoca rebuig de la poblaci i malestaral PP.

Rajoy visita Obama.El lder nord-amer-ic lloa els esforos dEspanya amb la crisi.Rajoy arma que Catalunya no ser inde-pendent.

Burgos. Protestes multitudinries i de-tencions per la inversi de vuit milionsdeuros destinats a construir un bulevard,obra considerada innecessria. Lalcaldeho atura denitivament.

Rajoy t un pla per aturar el sobiranismecatal.Eldia 20 ho va dir a Antena 3 Tele- visin. No va concretar.

Desercions al PP.Mayor Oreja deixa elcrrec i Vidal Quadras abandona el partit.

MN

Desigualtat creixent. Les 85 personesms riques tenen tant com la meitat de lapoblaci del mn junta.

Frana. El pas pendent de la vida amo-rosa del seu president, Franois Hollande,que nalment es divorcia.

Egipte. Malgrat loposici del GermansMusulmans, i amb elevada participaci,saprova una nova constituci amb un 98%dels vots. Van continuar els conictes alscarrers.

Ucrana.Greus enfrontaments dels oposi-tors amb les forces de lordre, amb morts iferits. Dimiteix tot el govern en bloc.

Sria. Es desmantellen les armesqumiques, per la guerra continua i pro-

voca multitud de refugiats. Comena aSussa la conferncia de pau, amb poquesperspectives dxit.

Iran. Frena la producci durani enriquit,se suspenen sancions de la UE i els Estats

Units, i podr exportar gas i petroli i rein-tegrar-se al sistema nancer.

Fred histric als EUA.Les temperatures van assolir valors inferiors als -10o C demxima a les zones costaneres al nord-estdels Estats Units.

ESPORTS

U. E. LEstartit. Eldimarts 14 el primer

equip va disputar un partit amists con-tra lactual campi de la lliga coreana, elHyundai Steel Red Angels WFC, al mu-nicipal de LEstartit.

Les ltimes jornades han estat victoriosesper a lequip (FC Barcelona B 1 UELEstartit 3) (UE LEstartit 4 CF Bad-alona 2).

Berta Bou.La jugadora de lequip juvenilde la UE LEstartit va ser convocada ambla selecci Sub-16 espanyola. s la segona jugadora que representa el club a la selec-ci estatal, desprs de la portera MartaAlemany amb la Selecci Sub-17.

Ftbol. Cristiano Ronaldo guanya la pi-lota dor.

Dimiteix el president del F.C. Barcelona,Sandro Rosell.

U.E. LEstartit

Recordem als nostres lectors que Empo-rion publica de forma preferent les Not-

cies enviades per les entitats organitza-dores dactes.

(vegeu la nota entitats! publicada al n.85 (gener 2014)

8/13/2019 86-febrer-14

6/29

pg. 4


La pregunta i larespostaPer Joan Surroca i Sens

A Catalunya tenim pregunta sobre el nostre futur i una data pera respondre-la. Podrem manifestar la nostra opini lliurement?Ja ho veurem.

De moment, ens toca pensar en la resposta que donarem en casde ser possible. Accepto la frmula que s'ha trobat de doble pre-gunta perqu s fruit d'acords complexos. Opino que no calia pre-guntar si volem que Catalunya sigui un estat. Ara interessa sabersi volem ser independents, plena sobirania, per desprs actuar dela manera que determini la majoria. En cas contrari, es pretn serun estat lligat a un altre estat? Els Estats Units d'Amrica sn unanaci formada per cinquanta estats, per aquest no s el nostrecas. Espanya s un estat, com tants d'altres, construt de maneraarticial per interessos de les classes dominants d'un determi-nat moment histric. Es va fer prevaldre l'hegemonia d'una de

les cultures que integraven el nou estat per sobre de les altres a d'arribar, sense xit, a la unicaci, a la unicitat, a plantejaments

centralitzadors i radials, sense tenir en compte la diversitat.

Aquesta manera d'organitzar-se ha trontollat d'en de la glo-balitzaci, amb estructures supraestatals que sn les que deter-minen les poltiques per afavorir les noves elits econmiques.Els estats, tal com els coneixem, sn sobrers. Ara s el moment

dels pobles-nacions, que s'han d'agrupar, o no, amb qui a cadascli doni la gana per voluntat dels seus ciutadans. La meva teorias molt senzilla: els habitants d'un determinat territori formemuna naci simplement perqu volem. Ni la histria, ni la geo-graa, ni la llengua, ni tants pretextos que es fan servir, sovintde manera demaggica i arriscada, sn els ingredients essencialsd'una naci. Es forma part d'una naci (ep!, tamb d'un muni-cipi) perqu la gent d'aquell lloc, sempre plural, ho vol aix. Punt.

Les agrupacions de ciutadans que ocupen un determinat espaifsic s impensable que visquin allats, emmurallats o aixecantfronteres. Les relacions amb altres pobles seran sempre el resultatde negociacions d'igual a igual. Mai, mai, cap entitat superior serla que obligar les menors. Les entitats menors sempre sn sobi-ranes i, en tot cas, deleguen poder, sempre per voluntat prpia, ainstitucions superiors. En un mn en el qual ens comuniquem ala velocitat de la llum, el ms sensat s arribar a collaboracionsplanetries, que no signica que a casa nostra hgim de consultara ning ms que a nosaltres mateixos el que ens ve de gust menjaravui per dinar.

El mn s complex, les opinions sn diverses, per tamb s veri-tat que als humans ens agrada complicar-nos la vida i, massa sovint, trobem pocavergonyes que ens la compliquen. Tan fcil ques preguntar a la gent qu s el que vol!

En record de MariaRosa Salvat i GayPer Jordi Reyns Lpez

Ha mort Maria Rosa Salvat i Gay (1930-2014), vdua de l'escultortorroellenc Josep Mundet (1931-1983).

En vida la Maria Rosa va expressar un profund respecte pel nos-

tre municipi i una estima innita pel seu esps. L'agost de 2007,el nostre Ajuntament va acordar concedir a la Maria Rosa la msalta distinci de la vila, la Medalla del Montgr, en reconeixement

a la seva acci incansable en defensa dels valors que l'obra del'escultor Mundet ens havien deixat.

La Maria Rosa va dedicar la seva vida a difondre i explicar l'obrade Josep Mundet, i ho va fer amb fermesa, determinaci i ambprofunda devoci. Fou aix que l'any 2006 va decidir fer cessid'una important collecci d'escultures, gravats i esbossos, aixcom de material i eines de treball de lartista Josep Mundet. Desd'aleshores, la Casa Pastors, seu de l'rea de Cultura, Joventut iFestes i del casal d'entitats del municipi, acull la collecci cedidaper la Maria Rosa. Per l'Ajuntament de Torroella de Montgr sun honor i una responsabilitat custodiar aquest llegat per a lesgeneracions futures.

En la tristor d'aquest moment, la manera de ser de la Maria RosaSalvat, la seva senzillesa, elegncia, saviesa i tenacitat perduraranper sempre en el nostre record.

Torroella de Montgr, 29 de gener de 2014

8/13/2019 86-febrer-14

7/29

pg. 5


Elits, poltics iciutadansPer Josep Martinoy El 47% dels membres del Congrs dels Estats Units la Cambrade Representants i el Senat- sn milionaris.

Del total de 535 representants dels ciutadans nord-americans enles dues cambres 250 legisladors tenien, el 2010, ms d'un milide dlars. De mitjana 2,63 milions per cap. Aquests senyors snels que decideixen sobre les subvencions i les ajudes; elaboreni aproven les lleis que afecten els ciutadans del carrer; o donenperms al govern del president de torn per endeutar-se o anara la guerra. Ja se sap que si no es t un bon compte corrent alsEUA s molt complicat ser escollit congressista o senador i, evi-dentment, collocar-se en una bona posici per a aspirar a serpresident del pas. L'elit poltica i rica mana sobre uns ciutadansque en pateixen les seves decisions. s evident que mai es faranlleis que puguin perjudicar els seus interessos. Per aix s tandifcil, per exemple, tirar endavant lleis que prohibeixen la ven-da d'armes, reformin el sistema sanitari o es prohibeixi el tabac.Molts d'aquests legisladors tenen interessos en aquests sectors ino estan per disparar-se un tret al peu.

A Europa el panorama s una mica diferent, per la crisi estpermetent veure quina s la distribuci real del poder i coms'estructura la pirmide econmica i social. L'estat del benestar,que va costar dcades tenir, s'est desmuntant a marxes forades;la pressi scal augmenta incansablement; les petites i mitjanesempreses es mantenen en situaci d'asfxia nancera per mancade crdit, i els ciutadans se senten acollonats quan des del poderse'ls parla de brots verds o llum al nal del tnel. La repuntadaeconmica s per les grans empreses, les multinacionals quecotitzen a les diferents borses, i que tenen capacitat per moureels diners d'un lloc a l'altre del planeta, buscant la menor despesapossible en salaris, el pagament dels impostos menors i els governsmenys hostils als seus plans de negoci. Aquestes empreses i els seusdirigents sn els que se situarien a la part alta de la pirmide. Nohan de passar per les urnes i les quantitats de diners que mouen

superen sovint el Producte Interior Brut de molts pasos.

El mn globalitzat en qu ens trobem t aquestes coses.

En els pasos democrtics occidentals sota aquesta elit econmicahi haurem de situar els governs escollits a les urnes. Per a l'Estatespanyol els ltims anys hem comprovat unes quantes coses cu-rioses. Per exemple que es pot anar a unes eleccions amb un pro-grama electoral que es pot incomplir des del primer dia. s elpobre concepte que s'ha imposat darrerament que la democrcias noms el fet de dipositar una papereta en una urna un copcada quatre anys. I que un cop fet el gest, el ciutad ha d'admetretotes les conseqncies que d'aix se'n deriven i que sovint af-ecten directament els seus interessos i el seu benestar, per quealhora benecien a les elits. Els ciutadans han de ser obedientsi acatar les decisions sense protestar amb el risc que, si ho fan,poden ser acusats d'actuar contra el sistema. No est ben vist pelsgovernants que es queixin d'un rescat bancari de 46.000 milionsd'euros mentre es desnona a molta gent asxiada per la hipoteca.

Ni que tinguin treballs a pagar la factura de la llum a unes elc-triques que van apujant els preus de l'energia aquest mes s i l'altretamb. Uns governants que es pensen, a ms, que no dient lescoses pel seu nom convenceran la gent que les coses sn diferentsde com les veuen per si mateixos.

En temps de vaques magres la histria ens ha ensenyat que prenenfora les opcions ms radicals. Desprs de la bonana dels anys vint del segle passat va venir la crisi de la dcada dels trenta, quan

van sorgir com bolets els partits feixistes per Europa. A Grcia vaaparixer Alba Daurada com a resposta a les mesures restrictivesimposades des de la UE. A Frana el Front National de Le Pen haagafat ms fora, per tamb partits d'extrema dreta tenen fortapresncia a Holanda o ustria. I a l'Estat espanyol, el PP est vei-ent com perd elements cap a la seva dreta amb l'aparici de Vox.

Molts ciutadans ja no conen en les poltiques dels grans partits(PP i PSOE) i es mostren temptats per altres opcions. D'aqu ladavallada del bipartidisme a les enquestes i l'augment de la in-tenci de vot a altres opcions de dreta UPyD, o Ciudadanos- od'esquerra Izquierda Unida-. Es dibuixar aix un panoramapoltic molt diferent amb un ventall ms ampli de partits que di-cultar la formaci de governs i obligar a curioses aliances. Coma la Itlia anterior a Berlusconi.

8/13/2019 86-febrer-14

8/29

pg. 6


Apologia de laintransignciaPer Adri Arboix

Les invocacions demaggiques o mentideres del nazisme supo-sen, en els pasos civilitzats, la desqualicaci automtica de quiles profereix.

Sebasti Alzamora (escriptor i poeta)

Els feixistes del present comparen amb el nazisme tot all queodien de la democrcia.

Ireneu Aym(activista cultural)*

s un greu error, no es pot fer servir lHolocaust i el nazisme perdenir conictes i situacions que no hi tenen res a veure, i s uns inacceptable duna tragdia que va causar milions de morts.

Alon Bar(ambaixador dIsrael a Espanya)

Els catalans no podem ser indiferents a la nostra histria, a lesagressions a la nostra llengua, a lespoli continuat, a lofegamenteconmic, al menyspreu dels governs de lEstat espanyol i a lamentida.

Josep Llus Mart Vilalta (professor de neurologia de la UAB. Aras lhora catalans, Farell Editors, 2013)

Lindependentisme com a anhel democrtic i pacc de milersde catalans expressat en una majoria parlamentria, ve contestatamb una intransigncia i una violncia verbals cada vegada msnotries.avant del tarann cvic, festiu, familiar i illusionat de la gent par-tidria de la plena sobirania de Catalunya -i clarament reectiten actes emblemtics i massius com la manifestaci de lOnze deSetembre, el Concert per la Llibertat del Camp Nou o la Via Cata-lana cap a la Independncia-, els seus adversaris, ns ara, nomshi han oposat crispaci, belligerncia, amenaces i desqualica-cions sense contrapartides mnimament argumentades, fent nsi tot comparacions miserables entre el nazisme i el procs sobi-ranista catal.

Per, tal com ho assenyala el periodista Vicent Sanchs, el fa-

langisme era el que semmirallava en el nazisme. I aqu s quehi ha coincidncies profundes de sacralitzaci de la ptria idintransigncia nacional. De negaci del dileg i la democrcia i

de recurs a la violncia, ni que sigui, per ara, noms verbal.

Deia Gandhi, en referir-se a les etapes de la independncia:Primer tignoren, desprs sen riuen, a continuaci tataquen inalment guanyes.

Isabel-Clara Sim desemmascara i subratlla lestratgia datac

dels intolerants que, quan parles dindependncia, et diuen quefas enfrontament i fractura social; en canvi, si acorrales la llen-gua millenria, aleshores ets una persona com cal; si defenses lallibertat, ets un totalitari que adoctrines nens; per, si permetsfestes i fastos feixistes, ets un patriota. I remarca que en comptesde seduir-nos ens combaten i en comptes de dileg, diuen queEspaa es el pas ms antiguo del mundo (per cert: lany 1000 jaexistia Catalunya i Espanya, encara no) (sic).

En aquest context, les recents expressions de banalitzaci del na-zisme sn un reex del daquests atacs i daquesta apologia dela intransigncia, que ha vingut majoritriament instaurada perpoltics i personatges ans al PP, Ciutadans, el PSOE i UPyD, i

que ha fet que ns i tot lambaixador dIsrael a Espanya, AlonBar, hagi hagut dadrear una rotunda i clara queixa formal a lesautoritats espanyoles.

El catedrtic dhistria contempornia de la UAB, J. M. Sol i Sa-bat, remarca que les armacions de fons amenaador, repres-siu o violent que han fet Mayor Oreja, Aznar, Bell-lloch,Guerra, Boadella, Elorza, i un llarg etctera (sic), en qu ns itot un Premi Prncep dAstries com Juan Velarde, han demanatbombardeigs contra Catalunya, espavilen dall ms.

Conv conixer-ho, recordar-ho i amb democrtica i plena natu-ralitat, condemnar-ho.

Agrament: A Montserrat Blai per la seva lectura crtica amb en-certats suggeriments.

Bibliograa

1. Sanchs, V., Parlem de nazis, Avui, 6 de juliol de 2013, p. 22.

2. Sanchs, V., Noms s falangisme, Avui, 6 de juliol de 2013,p. 3.

3. Lpez Boll, H., Socialisme franquista, Avui, 5 de juny de2013, p. 20.

4. Clara-Sim, I., Si ho s Andorra , Avui , 8 doctubre de2013, p. 2.

5. Sol i Sabat, J. M., Lvia ha canviat la bandera, Avui, 3 denovembre de 2013, p. 21.

8/13/2019 86-febrer-14

9/29

pg. 7


Qui no sap escriure encatal (cientfic)? IIPer Albert Llauss i Pascua

Per seguir la srie iniciada el mes passat i que clour el mes vinentdedicada a l's de termes i unitats de mesura cientcs, aquest ar-ticle aporta alguns aclariments addicionals.

Un dels exemples que vaig presentar es referia al cicl Cleopatra.Pot ser convenient saber que el que anomenem ciclons, huracansi tifons sn, en realitat, el mateix fenomen meteorolgic. En totsels casos es tracta de borrasques. La denominaci cicl pot serconfusa, perqu tant pot ser usada per especicar una borras-ca com les que habitualment ens arriben de l'Atlntic, com perdesignar borrasques d'especial intensitat com ara Cleopatra. Elsciclons que reben nom sn els que tenen unes caracterstiquesextraordinries en relaci amb la pressi atmosfrica, velocitatdel vent i intensitat de la pluja que els acompanya. Les denomina-

cions hurac i tif estan reservades per a aquest tipus de fenomenextrem, mentre que si no assoleixen aquesta categoria se segueix-en anomenant ciclons. La diferncia entre les denominacions de-riva de la posici geogrca on es produeix el sistema. Els tifonses localitzen a la part occidental de l'Oce Pacc nord, i solenafectar pasos com ara les Filipines, el Jap o la Xina. El nomd'hurac se sol reservar per als ciclons tropicals que afecten l'oestde l'Atlntic, en particular els pasos del Carib i els Estats Units.Els ciclons de gran intensitat que es poden produir fora de les lat-ituds tropicals solen rebre la denominaci de cicl extratropical.

Canviant de fenomen natural, un error molt habitual als mitjansde comunicaci s la confusi entre la magnitud d'un terratrmoli la seva intensitat. La magnitud d'un fenomen ssmic es refer-eix a la quantitat d'energia que allibera el moviment de l'escoraterrestre. La famosa escala de Richter assigna valors numrics adiferents quantitats d'energia alliberada, i per tant s un indica-dor de magnitud. L'escala de Richter no segueix una progres-si aritmtica, sin logartmica, de manera que, per exemple,per passar d'una magnitud 2 a una magnitud 4, el terratrmolno ha d'alliberar el doble d'energia, sin aproximadament 1000 vegades ms. La intensitat ssmica, per contra, s una mesuradels efectes observables d'un terratrmol. Tamb existeixen es-cales per mesurar-la, essent la ms coneguda la de Mercalli. Enaquest cas el valor de l'indicador (d'I a XII en nombres romans)

deriva de la mesura dels danys causats en un indret determinat,i va des de la capacitat dels humans de notar el tremolor o la cai-guda d'objectes de les estanteries ns a l'ensorrament d'edicis oel nombre de vctimes mortals. Barrejar els dos conceptes i parlard'"intensitat a l'escala de Richter" no s correcte.

De vegades les confusions en relaci amb escales de mesura pro- venen dels propis sistemes establerts. La barreja de sistemes dife-rents pot resultar catastrca, com va ocrrer l'any 1999 amb laprdua d'una nau no tripulada al planeta Mart. Un dels ordina-dors del centre de l'agncia espacial nord-americana, la NASA, va programar les unitats d'una aplicaci en el sistema conegutcom a imperial, usat a molts pasos anglosaxons, en lloc de fer-ho en el sistema mtric reconegut internacionalment. Aix va ferque la nau entrs a l'rbita del planeta vermell amb un angle in-adequat i es desintegrs.

Sembla que l'error galctic de la NASA hauria de ser motiu pertendir a homogenetzar els sistemes de mesura, per anar pre-scindint d'unitats no reconegudes internacionalment com ara lamilla, la iarda o la polzada com a unitats de longitud o la lliura iles unces com a unitats de massa. Doncs no. La Reial Acadmiade la Llengua Espanyola va aprovar fa uns mesos embolicar msla troca. Tradicionalment, amb el sistema mtric que s'ha usatdurant segles a casa nostra parlem de mili per referir-nos a un1 seguit de sis zeros (1.000.000) i usem la paraula bili per quan-ticar un mili de milions, o sigui un 1 seguit de dotze zeros(1.000.000.000.000). Als Estats Units i a d'altres pasos anglopar-

lants el mili s'utilitza de la mateixa manera, per en canvi util-itzen la paraula bili amb referncia a mil milions, o sigui un 1seguit de nou zeros (1.000.000.000). Segons la Reial Acadmia,molts hispanoparlants dels Estats Units han adoptat el sistema lo-cal, utilitzant la paraula billn, en castell, per expressar mil mil-ions. La brillant acadmia va considerar que, per tant, calia ac-ceptar el terme bili per referir-se als mil milions, donant entradaal diccionari a dues paraules idntiques (bili-bili) per denir valors diferents (mil milions mili de milions). El que no vanaclarir els acadmics s com hem de transmetre el valor que vo-lem expressar en cada cas, obrint la porta a potencials confu-sions, en particular quan, a diferncia d'una conversa, l'expressiescrita no permet desxifrar si l'autor o el traductor d'un missatgeprov dels Estats Units o no.

8/13/2019 86-febrer-14

10/29

pg. 8


Cal que aix sespigaPer Jaume Bassa Pasqual Altres vegades he comentat a Emporion diferents aspectesd'algunes transformacions socioeconmiques que ens toca vi-ure i que ens turmenten: l'expansi del pensament neoliberal, laprecarietat del treball, l'individualisme consumista... Cadascunad'elles, i totes plegades, ens revolten, perqu amenacen tot allque havia costat tant d'assolir i que en diem estat del benestar:educaci, sanitat i feina dignes per a tothom.

Per avui tamb ens enfrontem a una altra transformaci de di-mensions globals, la mediambiental, enfront de la qual sembla queens faci mandra de rebellar-nos, tot i tenir tamb origen hum.L'expansi de la nostra espcie, que podem qualicar sense em-buts de depredadora, ha anat posant en risc o ha eliminat tot allque li feia nosa, ns a arribar al punt de fer perillar la vida sobre laTerra. Amb tempestes sobtades, sequeres persistents o tsunamisaterridors, cada dia se'ns fan ms presents els efectes devastadorsd'un canvi climtic que nosaltres mateixos provoquem.

Avui dia gaireb no es parla de la capa d'oz perqu s un prob-lema resolt. L'any 1987, la qumica nord-americana Susan Salo-mon va publicar un estudi extraordinari que va provocar el pro-tocol de Mont-real, signat per tots els pasos, que prohibeix lafabricaci de CFC, un gas que abans era molt utilitzat a la inds-tria frigorca i als aerosols (esprais), i que destrueix l'oz. D'aqu

uns quaranta anys la capa d'oz s'haur recuperat totalment. Haestat un cas clar i admirable de seny i de collaboraci de cientf-ics, poltics, tcnics i industrials.

He parlat del cas de l'oz perqu ara Susan Salomon dedica elsseus esforos a convncer el mn del problema de l'escalfamentatmosfric produt pel CO2, responsable del canvi climtic. Fapoc, el suplement dominical de La Vanguardia va publicar unaentrevista que em sembla que val la pena de resumir. Tot i quem'hi sento temptat, en aquest escrit m'abstindr de posar-hi elsmeus comentaris.

Al mn desenvolupat hi viuen uns mil milions de persones i alspasos en desenvolupament ms de cinc mil milions. Si volem ser

equitatius, no ens podem oposar al desig d'aquests darrers peraconseguir el mateix que tenim nosaltres, perqu, si no, ells reac-cionarien, amb ra, de forma violenta. Per la cursa dels pasosendarrerits per atrapar els avanats comportar un greu prob-lema d'emissions contaminants, i com que l'escalfament del pla-neta ja s'ha fet irreversible, per recuperar la normalitat caldran, jano els quaranta anys que he citat en el cas de la capa d'oz, sinmil anys, que a escala humana s molt de temps. Salomon diu:"Cal que aix se spiga."

Qu es pot fer? La cincia sola no pot resoldre el problema, perquan hi ha evidncia cientca, s'ha de provocar la reacci per doscamins, decisions poltiques i solucions tecnolgiques, i en aquestsentit Salomon s optimista. Creu en la cincia per diagnosticarb l'arrel dels problemes, per encara creu ms en la capacitattecnolgica per resoldre'ls, en l'eccia dels esforos d'innovacique s'han d'anar duent a terme i en l'aplicaci de mesures sectorper sector que s'han d'anar adoptant. "Un repte i una oportunitatper a les indstries", diu.

Fins aqu l'entrevista a Susan Salomon. Em preguntareu: "Pernosaltres qu hi podem fer?" No ho s gaire, perqu cada cas sun mn, per contesto.

Informar-nos, mentalitzar-nos i actuar de forma conseqent.

Limitar el consum (amb mesura, no fem caure ms llocs de tre-ball).

Eliminar la compra de bns innecessaris (tamb amb seny, nosiguem avars).

I a mesura que la tecnologia ho vagi posant al nostre abast (tamben preus), preferir i adoptar solucions basades en energies alter-natives, productes reciclats, habitatges i objectes concebuts, dis-senyats i fabricats pensant en l'estalvi d'energia i de materials,decantar-nos (si podem) pels autombils elctrics o hbrids.

Advertir i aconsellar els que ens envolten.

Si ms de cinc mil milions de persones han d'arribar a unes cotesde benestar que ara noms sn a disposici de mil milions, la vidaa la Terra noms ser viable si tots fem el nostre esfor perquaix sigui possible. No dic res de nou, per conv repassar la lli:al nal ser el planeta qui dir l'ltima paraula, i ho far amb totaclaredat.

8/13/2019 86-febrer-14

11/29

8/13/2019 86-febrer-14

12/29

pg. 10


Des de la butacaPer Josep Fuster

El Cinema Montgr a Torroella ha sigut, durant moltes dcades,un referent per a les gents de la vila i dels pobles de les rodaliesper passar-hi algunes de les hores de lleure del dies festius i gau-dir de les sessions de cine.

Des de la seva inauguraci ns ben entrada la dcada dels se-tanta, per a un poble rural com Torroella era un dels pocs llocson els dies festius s'oferia entreteniment.

Per al jovent dels anys seixanta -aix ho conec fora b- era quasiregla xa anar els diumenges a la sessi de tarda del Cinema.S'aprotava el descans entre les dues pellcules per comprar unespastes o un gelat si era l'estiu, i donar el puntet dol a la tarda.Irremissiblement, acabada la sessi, es feia la xerrada tot passe-

jant amb la colla d'amics, voltant pels carrers d'Ull, Fora Portal,Porta Nova i Major. Passada una bona estona, que variava en fun-ci del temps, el jovent es retirava a casa. La festa del diumenges'havia acabat.

La implantaci massiva de la televisi tamb com a mitjd'entreteniment va assestar un cop molt dur al cine. Malgrat quesn incomparables, es feia publicitat de l'aparell com "el cine acasa", i s cert que podies visionar en blanc i negre les pellculeso els serials que en aquells anys s'emetien, per res t a veure ambl'espectacularitat, els efectes i la grandiositat del cine.

Quan per a l'empresa propietria del cinema la situaci es va ferinsostenible, un grup de persones valentes, amants de la cultura idel cine, coneixedores tamb de la funci social que representavaper a la vila, van fer possible que passs a titularitat municipal.No vull oblidar el nostre company i vicepresident d'Emporion,Jordi Bellapart, com a pea clau en tot aquest procs. Sense laseva empenta i dedicaci, no es fa difcil d'imaginar quin hauriapogut ser el futur del Cinema de Torroella.

Una vegada assolida la titularitat municipal, es va remodelar ellocal diverses vegades, es va climatitzar, s'hi van fer obres de mil-lora, i des del meu punt de vista com a usuari habitual, el msimportant s que en el seu dia a dia ha funcionat b i sense prob-lemes, cosa que li ha estalviat les sempre "allionadores" crtiques.Moltes vegades, el silenci s el millor elogi que podem fer, sig-nica que tot va normal, que funciona, que va b, perqu en cascontrari...

Molts de nosaltres portem tota la vida veient immutable l'edicidel Cinema al mateix lloc, com un testimoni mut de la vida i elsesdeveniments de Torroella, que s'ha guanyat ser una part indis-sociable del paisatge urb, ms que per la singularitat de l'edici,per la seva funci social. Tot aix, juntament amb una admin-

istraci i funcionament acurats, sense problemes ni sorolls, hapropiciat que considerssim el Cinema i l'activitat que porta aterme com una cosa inalterable i permanent, que ha estat, s iser. Estem tan acostumats i trobem tan natural la seva presnciai els seus serveis, que de ben segur que aquesta acostumada nor-malitat ens ha privat de reconixer el valor i la importncia queha tingut i t en la vida del municipi, la funci que encara estexercint, i tamb de prendre conscincia que som un dels pocspobles afortunats que encara podem gaudir d'una magnca salade cine.

Des de fa uns mesos, el Cinema a Torroella no est passant pre-cisament pels seus millors moments, tot al contrari, la manca

d'espectadors i, consegentment, d'ingressos fan que el seu fu-tur sigui com a mnim incert. No entrar a analitzar ni causes nisolucions, la meva opini s la d'un espectador amant del cine, iespecialment del nostre, que est convenut que si es vol redrearla situaci i fer que el Cinema es revi i es mantingui amb bonasalut, depn noms de nosaltres i del nostre comportament.

Els dies de projecci, si ens ve de gust veure una pellcula, enshem de plantejar com una opci molt vlida l'assistncia al cinede casa, al Cinema de Torroella. En gaudirem sense haver de des-plaar-nos, ni castigar massa la butxaca. A les sessions infantil o juvenil de les tardes, plantegem-nos tamb portar-hi la mainada,s una bona manera d'introduir-los al mn del cine. A la , molt

probablement ser un d'ells que un altre dia haur de continuarla labor.

Cal avanar-nos, i no esperar per valorar una cosa ns quel'hgim irremissiblement perduda, perqu desprs ser massatard i no hi valdran lamentacions.

Si, mantenint un esperit positiu, anem al cine i ensenyem a anar-hi, molt probablement el Cinema de Torroella se'n sortir i podrtirar endavant. s tan senzill, que noms depn de com reaccio-nem davant d'aquest toc d'alerta que els responsables ens han fetarribar. Que en un futur, mai ning s'hagi de lamentar recordantel passat, amb les paraules "quan a Torroella encara podem anaral Cinema...".

8/13/2019 86-febrer-14

13/29

pg. 11


Rouco VarelaPer Santi Sat

FRAGMENT DE LENTREVISTA AL CARDENAL ARQUEBI-

SBE DE MADRID, ANTONIO MARA ROUCO VARELA,PUBLICADA A LA RAZNEL 30 DE DESEMBRE DE 2013

Poc abans de presidir la multitudinria VII Missa de les Famliesa la plaa de Coln de Madrid, amb motiu del dia de la SagradaFamlia, el cardenal arquebisbe de Madrid, monsenyor Anto-nio Mara Rouco Varela, president de la Conferncia EpiscopalEspanyola, reelegit lany 2011 per un quart trienni ho ser perquinzena vegada?, va concedir una entrevista als periodistes F.Maruenda i J. Beltrn, que es va publicar en el diariLa Razn del30 de desembre de 2013.

En aquesta entrevista que es pot trobar a Internet es parla dela situaci de la famlia a Espanya i a Europa, dels matrimonistrencats, dels divorciats, del relativisme i de la transitorietat delavortament, de la unitat dEspanya i del papa Francesc.

En volia reproduir els fragments que fan referncia concreta aCatalunya, i crec que s preferible que els copi exactament encastell, ja que encara que la difusi daquesta revista es faci encatal, estic segur que tots els nostres lectors, encara que no espa-nyolitzats per la llei Wert, la interpretaran correctament.

Entrevista a La Razn del 31 de desembre de 2013.(Fragmentsreferits a Catalunya.)

La palabra ms repetida por el Rey en el reciente mensaje deNavidad fue unidad. Le preocupa la deriva actual?

S, me preocupa. La Conferencia Episcopal Espaola se ha ex-presado en tres ocasiones de forma muy signicativa: en 2002,tratando de las causas y consecuencias del terrorismo; en 2006,en un momento poltico complicado, en Orientaciones mo-rales para el momento actual de Espaa, ahondando en elprob-lema de su unidad; y en la nota de la Comisin Permanente deoctubre del 2012 Frente a la crisis, solidaridad. En el magisterio

de la Conferencia Episcopal, la unidad de Espaa es consideraday armada como un bien moral que implica una obligacin decuidarla y mantenerla a partir del mandamiento de la caridadcristiana, que va ms all de las exigencias de justicia que puedandarse o no. Esa es la doctrina de los obispos espaoles que hemosmantenido hasta hoy. Adems, si se repasan todos los discursosde bienvenida y despedida de los viajes de Juan Pablo II y Bene-dicto XVI a Espaa, se encontrar invariablemente una claray ntida alusin a una Espaa unida por una comn tradicinhumana, religiosa, cultural y espiritual, alentando a vivirla y amantenerla viva como un riqusimo patrimonio de hondas racescristianas, que no debe dilapidarse.

A tenor de estos mensajes, intuyo que para usted es inimag-inable una Catalua fuera de Espaa...

La imaginacin es capaz de todo... Me resulta difcil pensarque es buena esa separacin, me resulta imposible imaginarlo y

decirlo.(Fi de lextracte.)

Vull rearmar aqu la meva catalanitat i la meva catolicitat, queem fan complir les meves obligacions morals i cristianes, per encap moment em permet que imposi als meus criteris poltics unasubmissi i dependncia a idees foranes, i menys que afectin totun poble i tota una naci amb un No! No facis aix! No voldriahaver de castigar-te!.

Entenc que a un sobir, com Joan Carles I, hereu, per imposicidun dictador, dun regne espanyol sorgit el 1714 duna guerrade successi, no li agradi la possible prdua duna part del seureialme, ni menys la possible abdicaci. Per no puc entendreque la meva obligaci, com a catlic, sigui la de cuidar i mante-niruna uni(submissi)ms enll de les exigncies de la justcia.Quina? La de Du o la dels homes, i aquesta, mantinguda pelsbisbes espanyols?

8/13/2019 86-febrer-14

14/29

pg. 12


Reptes de la UE peral 2014Per Xavier Ferrer

Ens trobem en temps de fer balan i propostes per a l'any quecomencem. Pel que fa a la Uni Europea, el balan del 2013 tllums i ombres.

A causa de la situaci econmica que travessem, conv veure elgot mig ple, perqu la societat necessita conana, essencial percrear, per invertir, per remuntar, per prendre decisions... i s elque es vol aconseguir amb les reformes que s'estan fent a l'entornde l'economia de la UE. Es volen arreglar els problemes de fons iestablir un escenari en el qual els actors econmics, les empresesi tamb la ciutadania percebin que la situaci millora i, per tant,tinguin conana per crear noves empreses i generar llocs de tre-ball. Els indicadors ens mostren smptomes de recuperaci, perde ben segur que encara es tardar perqu es noti en l'economiareal.

En el marc poltic, la UE, desprs d'evidents absncies i fracassos,ha sabut ser present i inuent en l'acord amb l'Iran i a Ucrana.Naturalment, queden aspectes que el 2013 no veur solucionatsi que sn, juntament amb els esmentats, els reptes per a l 'any queentrem. Aix, a ms d'incidir en la sortida de la crisi econmica,

incrementant els esforos per avanar cap al govern econmiceuropeu, amb coordinaci scal i pressupostria i amb unibancria, tamb conv no defallir cap a la uni poltica, essencialsi s vol una economia forta, per aix es veu ms lluny, per-qu els interessos sn molt diferents entre els vint-i-nou estats

membres. Altres reptes importants sn consensuar acords enla poltica d'immigraci que evitin el dramatisme que hem vistpersonicat a Lampedusa, i que obliga la UE a buscar frmulesecaces per gestionar l'emigraci entrant i la que ja est a la UE.I tamb conv avanar cap a una poltica energtica comuna quepermeti garantir el subministrament de l'exterior i eviti acordsbilaterals que afebleixin la posici de la UE en aquesta importantmatria. I, com a fet puntual que passa cada cinc anys, el mesde maig tindran lloc unes noves eleccions al Parlament Europeu,molt importants pel que representa per a la ciutadana, perqu enaquesta ocasi els partits poltics presentaran el presidenciable dela futura Comissi Europea, i importants tamb per la diversitatde partits que s'hi presentaran, alguns euroescptics, motivat enpart pels desastres de la crisi, que dna peu al populisme fcil.

Amb tot aix, el ms important s que la ciutadania percebi leseleccions al PE com a seves i vagi a votar en massa, que a ms sun signe de democrcia. I, democrcia tamb ho seria que lessocietats poguessin votar qualsevol aspecte que consideressinadient, com podran fer els ciutadans d'Esccia, per no est tanclar que ho puguem fer els catalans. En aquest escenari, la UEhauria de trobar la soluci per l'encaix de les realitats nacionals

que cerquen el seu espai en el si de la UE. Esperem que guanyi lademocrcia i que el 2014 generi fora als mandataris i ciutadanseuropeus per assolir amb xit els reptes que la UE t sobre lataula. Si s aix, en dir b la ciutadania europea i tamb el mn.

A l'aguaitdel nostrepatrimoni

Una urbanitzaci decient.No s gens fcil passar peraquesta vorera del carrer de

Joaquim Vallesp

8/13/2019 86-febrer-14

15/29

pg. 13


Jaume Aymar o lart

de la conversa (I)Per Norbert Botella i VenturaNosaltres per a nosaltres mateixos som misteri

Tinc 56 anys. Sc ll adoptiu de Calonge. Doctor en histria delArt per la Universitat de Barcelona i rector de la Parrquia deSant Francesc dAsss, a Badalona. Acabo de participar en un lli-bre collectiu Montigal, una creu centenria (1913-2013) i depublicar un estudi sobre les creus de Calonge a Estudis del BaixEmpord, nm. 32. Dirigeixo el setmanariCatalunya Cristiana ilemissoraRdio Estel. Sc deg de la universitat Ramon Llull i

imparteixo classes dhistria dart i diconograa. Em fascinael tema dels viatges. Sc president de la Fundaci Catalunya-Amrica i membre de la junta de Colnico (Centre dEstudisCalongins).

Les paraules i les imatges

El motiu de lentrevista s laparici recent del llibre de la creude Montigal. En Jaume em rep amatent a Can Rusques, la casafamiliar. Tinc la impressi que el temps que dura la conversa sun regal. Rere del seu noble rostre, hi ha una llarga i fonda culturahumanista al servei de les emocions. s un savi comproms amb

la realitat de Badalona. I no renuncia a escriure b. Ha treballatla mstica de Dal, la desmesura de Gaud i els versos mgics deVerdaguer. Seva s la hiptesi dun Cristfor Colom calong i seusuna pila de preciosos estudis histrics. Ell sap que lalta culturaneix a peu de carrer, i que la metfora noms t sentit si esclatadins dun poema o duna homilia en el cor de la gent. El podeuseguir en el seu bloc, jaumeaymar.blogspot.com.es

La creu de Montigal

Crec que la principal virtut del llibre collectiu Montigal, unacreu centenria (1913-2013 ) s que quan passi amb cotxe di-recci a Barcelona per la B-20, buscar amb la mirada la creu ientrar en contacte amb tota la histria que hi ha enrere.

Aquesta creu t una gran signicaci per a Badalona, i tambper a Santa Coloma s un referent. El que passa s que se nhaviaperdut lorigen, i el que vol fer el llibre s recuperar-lo. Jo et con-fesso que ja havia fet un article sobre la relaci de la creu amb el

monestir de Sant Jeroni de la Murtra, per quan vaig conixerels descendents de la famlia Sagarra, la Carme Tort-Martorelli la seva mare Carme Llabrs, vaig haver de refer larticle amb lainformaci nova que mhavien aportat. Aquesta creu s un llocemblemtic, i tamb patritic. s un smbol essencial de Bad-alona tant per als creients com per als no creients.

s curis que la creu sigui prop duna antigaara solis iberoro-mana, i que avui dia, a lentorn de la creu, shi hagi desenvolu-pat una mena de religiositat popular. Aix vol dir que lindrett una fora particular.

La Nria Argerich de Canyet em va dir quelara solis de qu par-les es troba sota lactual creu. s a dir, que la creu serigeix al da-munt de lara; cristianitza lespai, per no el destrueix. Aix sinteressant pel que fa a la implantaci del cristianisme. Quanta aquest culte popular que esmentes, t el seu origen fa uns vintanys, quan una dona va armar que se li havia aparegut la vergeMaria en un garrofer de sota la creu. I des daleshores en, ungrup de senyores molt senzilles, amb una fe molt pura, puja cadadijous i diumenge a passar el rosari, i de vegades van a missa aLloreda. Dels garrofers, en fan rosaris, i els posen a la venda a laParrquia del Roser, i, escoltam, desapareixen de seguida, per-qu tenen molt dxit. s culte popular, i s fora dels esquemesinstitucionals, i sassembla fora a la fe de la tomba del santet delCementiri de lEst a Barcelona. La gent per una intuci o pel quesigui considera que aquesta tomba s un espai sagrat, malgrat queno lha canonitzat cap esglsia.

Per altra banda, al voltant de la creu, tamb es percep la trans-gressi, el vandalisme, els grats, la dria dembrutar... Aixtamb s signicatiu, si ms no de les tensions duna ciutatcom Badalona.

Jo sempre penso qu hi ha al darrere dun grat, qu expressa enel fons aquell grat, potser s un crit dimpotncia, de rebelli...Per descomptat, s un llenguatge secret de grup, amb les sevesnormes, per exemple, la de respectar sempre la feina dun altre

8/13/2019 86-febrer-14

16/29

pg. 14


grater, i aix ja s un principi. Per, efectivament, tal com diustu, lespai a lentorn de la creu est molt degradat i aix s una vergonya. Esperem que la publicaci daquest llibre ajudi els bad-alonins i badalonines a prendre conscincia daquesta part tanimportant i tan abandonada de la Serralada de Marina.

Ha costat molt fer la investigaci? Veig que has consultat per-sones i arxius.

Magrada molt recollir les veus de la tradici oral, i al barri deCanyet encara hi ha gent gran que recorda coses de la creu; ams a ms, he tingut tota mena de facilitats per investigar larxiufamiliar.

Els terrenys on sala la creu pertanyien a la famlia deSagarra, la del poeta i dramaturg Josep Maria de Sagarra.S, tal com diu la inscripci al peu de la creu, pertanyien a Ra-mon Maria de Sagarra, oncle del poeta. Jo ja coneixia el pare delescriptor, Ferran de Sagarra, per paleograa i sigillograa; iperqu fou ell qui va descobrir el poblat ibric de Puig Castellar.En canvi, no en sabia res del seu germ, en Ramon Maria, queera advocat, malgrat que no en va exercir, i que es va dedicar aladministraci de les terres de la famlia, de les seves i la delsaltres familiars. Aix, tot i ser en Ramon Maria el cabaler, deviaactuar com lhereu; aquest fet explica perfectament el retrat moltpoc amable que li dedic en Josep Maria de Sagarra en les sevesmemries.

Doncs b, loncle del poeta es va casar amb una senyora de nis-saga nobiliria, Maria Dolors de Bofarull i ell mateix feia versos,una mica verdaguerians, que traspuaven un gran optimisme con-ceptual. Un optimisme de lpoca, de comen de segle... Mira, aSant Jeroni de la Murtra, sha trobat una pedra gravada amb lle-tres de motlle amb la segent inscripci: Els estiuejadors de SantJeroni saluden el sigle XX. Devia haver com una joia, un esclatde viure, en aquest tombant de segle, i el fet mateix danomenarla Torre Feli a la casa dels Sagarra, ns tot un smptoma. Perposar-te dos exemples, el badalon Antoni Bori i Fontest va fer

un poema amb aquest optimisme vital:Terra de Xauxa :Tothomtroba el que demana/ i per contentar a qui es vol/cada dia surt elsol/i plou set cops per setmana. I el bisbalenc Ramon Masifern ala sardanaLa can del taper fa: aqu viu tothom feli/ aqu granael b de Du/ i daquest bell parads/ puc ben dir que som lhereu.

Home, suposo que la serra de Marina i el barri de Canyet acomenaments de segle devien ser un veritable verger, unparads. Ms si hi comptem amb tota laigua que venia de lesmines i de la riera.

I tant, i pensa que en els terrenys de la Torre Feli hi acudia to-thom. Havia una percepci ms comunitria de la propietat.Fixat que la torre, ara ja desapareguda, era preciosa, per la casadels masovers encara era ms extraordinria.

Per qu aquesta famlia va erigir una creu?

El 1913 es complia el 1600 anys de ledicte de Mil, i es feren unesgrans festes constantinianes a Barcelona, amb exposicions de cre-us parroquials i tot. No se sap qui va tenir la idea dalar-la. Jo enproposo una hiptesi en el llibre. De tota manera la creu original,la que va alar la famlia, era de pedra, per lany 36 la van ender-rocar. Lactual s de formig, tot i que conserva el mateix scolamb les inscripcions.

Aquest llibre s un homenatge a la creu, per ho s tamb engran mesura al barri de Canyet i a la serralada de Marina.Efectivament, Canyet s un barri ben peculiar, en Joan Soler iAmig, un dels coautors del llibre, diu que a Badalona sn ibers

i a Canyet sn celtes. Ell ara en prepara una publicaci per de-fensar aquesta tesi. No et puc donar ms detalls. Per et dir quea Canyet hi ha unes masies, per exemple, que sn antiqussimes,que potser vnen dels temps de la Marca Hispnica, alguna dellesconstrudes damunt de villes romanes. I aix dna un gran sol-atge, i bviament tot aquest espai natural i cultural sha de preser- var.

(el mes vinent publicarem la segona part de lentrevista)

8/13/2019 86-febrer-14

17/29

pg. 15


Anlisi de ladulteriPer Lluc Sal i Ferrer

Molt senyor meu i amic:

Acabo de rebre la seva carta i he de confessar que mha confs.Vost em coneix i sap com sc de poc amic de jutjar els altres,potser per all que no jutgis, si no vols ser jutjat. I em demanaque opini sobre ladulteri, i per posar-mho ms difcil, que analit-zi l per randa les lnies generals, i no considerant un cas concreti determinat. Vegem si s possible arribar a larrel del problema.

Primer de tot, permetim fer-li notar amb tristor que si bladulteri s un fenomen universal, no existeix un sol mortal queno es porti com un imbcil un dia s i un altre tamb. Ladlter,qualsevol que sigui el seu sexe, s un infeli, un incaut que norecorda que no hi ha oliva sense pinyol i que com el malalt decncer, va dun metge a un altre, amb la falsa esperana de trobarremei per al seu mal.

Diguem, en honor a la veritat, que en ladulteri del mascle in-ueix, i no poc!, el cant de la sirena de torn, que lamanyaga, com-padeix i lamenta amb ell la poca sort que ha tingut en leleccifeta. El gilimursi que ens ocupa assegura, per regla general, quela seva mitja taronja no el comprn, que malgrat els seus esforosi bona voluntat, el marit -o la seva dona- ha arribat a ser un es-trany, que se sent sol, ns i tot quan s al llit amb ell o ella.

El que realment succeeix s que, passat un temps ms o menysllarg de matrimoni, quan el furor sexual ha cedit i tot torna a laseva veritable dimensi, arriba un moment en qu cadascuna deles parts tracta desbrinar quin premi ha aconseguit en el sorteig, is llavors quan comencen les dicultats. s ben sabut que tothomque juga ho fa pensant en la grossa, i que alg deu ser lagraciat;per sestira dels cabells quan sadona que a ell, tan important iamb tants mereixements, ni tan sols li tornen els diners! Els de-senganys no es poden digerir b, i els motius pels quals val lapena participar en un altre sorteig poden justicar-se de formesben diverses. Des dincompatibilitat de carcters: elegant denicide legoisme i la intolerncia, que fan de les discussions pa nostrede cada dia. Falta de divises: el marit no lliura els diners sucientsper cobrir el pressupost familiar i sen reserva ms del compteper a les seves despeses particulars, i a ms li diu a la dona quela fulaneta, la dona de lamic, amb menys diners, arriba a de

mes tan ricament i, a sobre, porta el seu marit que dna glriade veure.Incompliment de les obligacions sexuals: aix, tal com

sona, obligacions! Segurament la ms decisiva de les causes deruptura, i que sexplica pel fet que, en determinat moment, lactesexual entre la parella passa a ser cosa rutinria, ja que, refredadala passi, es realitza perqu tocasense ms propsit que alleujarel desig duna de les parts. I contra tot pronstic, laparellamentaconsegueix un xit relatiu, que es deu que un dels dos -o tots dosalhora- recorden un pretrit enyorat.

Aquesta situaci s la base dun altre problema, i s que la dona,per regla general ms tardana a lorgasme, no respon en formaadequada a la sollicitud de lhome, que capta aquesta inhibici, iaix, sense perdre temps en preliminars, va a la seva i es despatxaal seu gust, deixant a la dona la sensaci, molt real, dhaver sigututilitzada com un objecte. Mal assumpte, molt dolent, perqu ladeixa insatisfeta i humiliada. I pel que fa a lhome, tot i haversatisfet el seu desig, no el seu orgull de mascle, que no s altre que veure a la dona el blanc dels ulls.

Arribats a aquest punt neix, fatalment, un sentiment de repulsa, iencara que no sigui palesa, no deixa de generar pensaments sem-blants a s un fstic, per s evident que a ella no li interessa.s un egoista, noms pensa en ell, i a mi que em bombin? suna runa, cada dia ms sosa i amb els pits ms caiguts. Si eltingus desenvolupat com ho ha de tenir lAntoni, el meu cunyat,que quan est en banyador mostra i promet meravelles. Atencia aquest ltim retret!, perqu entre llenols, la pintura, la msicao la poesia, tenen un valor molt relatiu, mentre que un fora desrie acaba la carrera en el lloc ms alt del podi!

Espero, estimat amic, haver-lo complagut, per si no fos aix,sempre podem retornar al tema. Rebi una cordial abraada.

8/13/2019 86-febrer-14

18/29

pg. 16


Torroella, espai dartPer Sofa Borrego i Moreno

Javier Garcs Ruiz

"Carlets"

La Bisbal de l'Empord (2002-2007)

Javier Garcs Ruiz (n. 1959)

Escultura de terracota policromada amb oli

205 cm d'alada

Collecci Javier Garcs

Walter Benjamin deia que en la nostra era de la tcnica, la re-alitat era una or impossible. Aleshores, quan trobem un artistacom Javier Garcs que ens intenta mostrar les coses tal com sndins d'un mn contemporani on no hi ha res que sigui concret,em sembla, si ms no, un acte sorprenent i ns i tot subversiu.L'esculturaCarlets respon al treball i estudi del natural, en aquestcas un amic de l'autor, per recrear una prolongaci d'aquesta sub-stantivitat que no s ms que la interpretaci de l'artista.

Antonio Lpez, el pintor, igual que Javier Garcs, cerca en

l'observaci de la intrigant realitat, que es presenta per tothomigual, esbrinar el misteri que aquesta enclou. Aquesta part de lacaptaci, que cadascun sent diferent, s transformada en expres-si artstica i respon a la manifestaci dels sentiments ms pro-funds dels autors, com ara els amors, els desitjos... per tambels temors i les pors. En el cas de Garcs, el mn real s msquotidi, gaireb una zona de confort on apareixen les personesi els objectes ms estimats; per aquesta ra la seva obra sempreest envoltada d'una aura potica.

No cal dir que l'escultura manifesta per si sola els gust de JavierGarcs per les representacions: ms que de gran format, de midareal, del dibuix i de la pintura a l'oli. L'obra est feta per la super-

posici de nou peces i fang de gres de mangans que abans dela policromia li atorgava un gran volum i corpulncia. Desprsde pintar-la, tots els aspectes slids i de fortalesa de la gura, enmostrar-nos les taques de la pell per exemple, es transformenen els signes propis de la fragilitat humana. Deixem de veurel'escultura per parlar de la persona. Llavors, en un temps on lesqualitats siolgiques d'un home herculi eren favorables, ara es-devenen embarassoses i molestes.

En denitiva, la gura deCarlets t un carcter metafric i estple d'intencions. Darrera de l'aparena cordial del rostre i de lagenerositat del model a prestar el seu aspecte ms privat, JavierGarcs admet que l'edat biolgica de Carlets coincidia ms omenys amb la seva en el moment de l'execuci nal. L'obra nodeixa, doncs, d'sser des de la meva ptica, una reexi sobre

el tenebrs pas del temps. El fet que hagi nascut de l'observaciconstant de la realitat esdev un presagi colpidor; present i fu-tur que dista del passat de l'artista, quan va arribar a la Bisbal del'Empord delejant el que aquesta ciutat sens dubte pot oferir:treballar el fang.

Bibliograa:

Web Javier Garcs

http://garcesjavier.blogspot.com.es/

Andalucia.es."El arte d'observar" , autoretrat al pintor AntonioLpez http://www.youtube.com/watch?v=FfHsWldNihQ

8/13/2019 86-febrer-14

19/29

pg. 17


Mirar la gentPer Javier ZuloagaO no m'hi havia xat, o b sc jo que m'he tornat un tafaner.

Vull dir que ara les persones es miren les unes a les altres un xicms que temps enrere. Al carrer, en una llibreria, al metro, almercat... tinc la sensaci que ns fa poc pagava el diari que com-prava en un quiosc xant-me tot just en les monedes que neces-sitava i que seguia caminant, sense haver retingut a la memriarecent un sol dels trets del venedor.

I que el mateix em passava quan feia comptes a la caixa d'un su-permercat, encara que en aquest cas s cert que si l'atractiu dela dependenta se sortia del que s normal, es produa una certaexcepci en la meva indiferncia general cap al mn amb qui emcreuava cada dia.

s com si gaireb tots, jo almenys s, hagussim viscut arrosse-gats per un ritme de tan curta freqncia que no haurem tinguttemps per aturar la nostra atenci en les coses normals que, noobstant aix, mai han deixat d'existir. No hem viscut d'esquena alpaisatge?, em pregunto.

Intueixo, i potser que a alg ms li passi el mateix, que la que enscau a sobre des de fa ms de cinc anys ens est obrint tamb elsulls i que des d'aquell parads en qu ens repetien que vivem ique no calia mirar perqu sempre hi seria, hem aterrat en un altreque recorda les pellcules d'poca.

Quan viatges en un transport pblic, t'agafes a la barra del vag oautobs i comences a fer la ronda amb la mirada, veus una tribude perls ben diferents: els que tenen perduda la mirada en caplloc i les orelles ben obertes al que els arriba pels auriculars, elsque conviuen des del xat dels seus mbils amb una percia ad-mirable amb un o diversos interlocutors dels quals faci potserfora temps que no hagin vist les seves cares, els que es perden enla lectura d'un llibre o d'un llibre electrnic perqu en les seves

pgines troben histries ms interessants que les que els ocupen

diriament... i els que miren.No em refereixo als tafaners descarats, els i les que devoren lespeces en qu s'aturen els seus ulls. No, em refereixo als i les quemiren per veure quelcom.

No puc fonamentar aquesta classicaci en res ms que en lameva intuci i en la imaginaci desbocada a la qual m'ha portatel meu oci d'escriptor. Per quan en aquest exercici d'anlisi dela fauna humana m'ha semblat que alg se sorprenia al sentir-seobservat, he adoptat una actitud prudent, de coincidncia fugade dues mirades, per catalogar el personatge en la categoria en

la qual he pensat que encaixava millor... i si em calia, doncs feiaun segon intent amb el resultat gaireb segur que aquells dosulls, ja en alerta, em detectarien de nou. No fallava gaireb mai.M'agafaven.

D'aquesta manera, he anat posant cara i ulls als principals prob-lemes que amenacen i oprimeixen els ciutadans, aquests mateix-os protagonistes de l'estat modern lliure, els que van substituirels sbdits, per que avui sn mansament portats d'un modelsocial a un altre ja que els dicten normes contradictries, sensems fonament que el canvi del color poltic dels pares de la ptria.

Ells i elles, els que creuen la seva mirada amb la meva, quespiguen que el que estic fent s buscar qui s, el que ja no tornara ser, en la competncia professional, ni optar a un lloc de treballraqutic per al qual no necessitava tantes alforges acadmiques.Amb la meva mirada cerco a qui va acoquinat perqu ja no li ar-riba ni per fer que la bombeta i l'aixeta funcionin com du mana,o a aquesta via que sempre havia somiat d'anar a veure la sevalla i els seus nts amb bons regals i ara els t corrent pel passadsde casa i dormint cada nit a les habitacions de tota la vida, fent boall que on mengen dos...

Aquestes histries caminen pels carrers, viatgen en metro i estanescrites en bastants mirades.

8/13/2019 86-febrer-14

20/29

pg. 18


Catal exercicis iconsultesPer Jaume Bassa

EXERCICI 8

Traduu al catal:

No me gusta la caja que me ha hecho el carpintero.

Me ha costado un ojo de la cara.

Le has pagado todo lo que te peda? No me lo puedo creer.

Me ha cobrado tres mil doscientos veinticinco euros.

Tienes que ser ms astuto, acurdate.

Tanto dinero para hacerte una obra tan fea?No he osado decirle que no me satisfaca.

Habra sido mejor no aceptarle el presupuesto.

Ya te dije que te lo habran hecho por dos mil doscientos euros.

CONSULTA

No s correcte usar la parauladems, en catal? Com la podemsubstituir?

RESPOSTA

1 - Efectivament,dems no existeix en catal.

Cal dir:els altres o tots els altres Serien incorrectes les frases:

Els de la dreta cantareu iels dems callaran.

El president idems senyors de la Junta es van aixecar.

Cal dir:

Els de la dreta cantareu iels altres callaran.

Els de la dreta cantareu itots els altres callaran.

El president iels altressenyors de la Junta es van aixecar.

El president itots els altressenyors de la Junta es van aixecar.

2 - Tampoc no existeix en catal la paraulaadems.

En catal es diua ms o a ms a ms.

No seria correcte:

Adems del seu germ, han vingut els seus cosins.

Cal dir:

A ms del seu germ, han vingut els seus cosins. A ms a msdel seu germ, han vingut els seus cosins.

3 Observem de passada que en catal no existeixen lesparaulesvaris, vries.

En catal es diudiversos, diverseso diferent, diferents.

No seria correcte:

Ho hem llegit envaris diaris i envries revistes

Cal dir:

Ho hem llegit endiversos diaris i endiverses revistes

Ho hem llegit endiferents diaris i endiferents revistes

Fixem-nos que per fer el femen la parauladiferent nocanvia.

No seria correcte:

Una dona moltdiferenta . Hem vistdiferentes revistes.

Cal dir:

Una dona moltdiferent. Hem vistdiferents revistes.

Soluci a lExercici 8:

No magrada la caixa que mha fet el fuster.

Mha costat un ull de la cara.

Li has pagat tot el que et demanava? No mho puc creure.

Mha cobrat tres mil dos-cents vint-i-cinc euros.

Has de ser ms astut, recorda-ten. (no seria correcteenrecorda-ten)

Tants diners per fer-te una obra tan lletja?

No he gosat dir-li que no em satisfeia.

Hauria estat millor no acceptar-li el pressupost.Ja et vaig dir que tho haurien fet per dos mil dos-cents euros.

QUI NO SAP ESCRIURE EN CATAL?Es va publicar a Emporion cada mes, de lagostdel 2010 al juny del 2013.CATAL. EXERCICIS I CONSULTES

Sest publicant cada mes a Emporion des del juliol del 2013.

8/13/2019 86-febrer-14

21/29

pg. 19


La cuina de laCatrinaPer Caterina Bosch

Bacall deslat ambpatatesIngredients per a 4 persones: 500 gr. Bacall deslat, com si fos per fer una esqueixada 2 cebes grans 2 grans d'all 4 pebrots verds 6 patates 3 rovells d'ou 1 cullerada de julivert Oli

SalPreparaci:Deslem el bacall i mirem que no hi quedi ni una espina. Pelemles patates i les tallem a lmines primes i petites. En una paellaamb oli deixem coure les patates amb el foc molt lent, i de tant entant les anem remenant. Quan estan quasi cuites, que comencena desfer-se, les reservem.En una altra paella, es pot fer mentre es fan les patates, posaremles cebes i els pebrots tot tallat a juliana molt na. A mitja coc-ci hi afegim els alls trinxats. Quan est tot afogat, sense deixarque quedi daurat, hi incorporem el bacall i ho coguem uns cincminuts sense deixar de remenar. Passat aquest temps hi afegimles patates, escorregudes de l'oli de coure-les, les deixem couredos minuts sense parar de remenar.

Al moment de retirar la paella del foc, hi posem els rovells i el julivert. Ho remenem b perqu lligui.

Alberginies farcidesIngredients per a 4 persones: 4 Albergnies 500 gr. carn picada, vedella i porc Farina, oli, sal i pebre 300 gr. nata per cuinar Formatge rocafort, una quarta part d'una cunya petita 1 sobre de quatre formatges ratllat pebrot vermell 200 gr. vi blanc 1 tomata triturada 50 gr. llet 2 cebes grossesPreparaci:

Obriu les albergnies per la meitat. Traieu la polpa i bulliu lescarcasses.Feu un sofregit amb la ceba, el pebrot i la tomata. Afegiu-hi lacarn i la polpa de les albergnies tallat molt petit. Quan est sofre-git coeu-ho molt a poc a poc amb el vi. Si s necessari, una micad'aigua. Quan est tot cuit passeu-ho pel minipimer.Farciu les albergnies i cobriu-les amb la salsa.Per fer la salsa: Poseu al foc la nata, la llet, una culleradeta depostres de farina i el formatge. Tot remenat ns que quedi esps.Poseu-hi el formatge ratllat per sobre i deixeu que es fongui alforn.

8/13/2019 86-febrer-14

22/29

pg. 20


Mots en creuPer Joaquim Lloret

Gotes dhumor Per Fuster

El peridic digital Emporion no es fa respon-sable del contingut dels escrits publicats que, en

tot cas, exposen el pensament de lautor.

NM. 15Horitzontals. 1. Legislar. 2. Broda amb or i argent .Plaer. 3. Atmosfera. Aquest vivia aqu fa uns tres mil anys. Figaescapada. 4. Senyora curta. Tenor dpera que es feia esti-mar a Torroella.5. Costums que simposen i passen. Productedabelles.6. Plata. Nota antiga. Prex negatiu. La meva extremitatdel bra.7. Fora estranya. Extrem del Madrid que, girat, feia golsa la copa dEuropa.8. Calculen limport. Enrenou mar.9. Poe-sia de moda. Acionat al diner. Telfon.10. Ampla. Tractamentprincipesc.

Verticals. 1. gata de color verd fosc. T voluntat pels ai-res.2. Aquesta va enrere.3. Expressi de fstic. Any de lEra Cris-tiana. Preparat per aixecar el vol.4. La CIA deformada. Mone-da. Preposici.5. Cosir el vestit amb bastes.6. Mana a Lleida.

Manava al Parads.7. Tarragona. Animalque pensa, riu, plora i sovint la vessa.8. In-terjecci per anar amunt. Persones. Remi-tent. 9. Pactar en cas de guerra. Negacirotunda. Orient.10.Legislacions.11. Anticllac asitic, que era el quart del mn en ex-tensi, i al segle passat es va convertir en undesert. Pren amb les mans.

8/13/2019 86-febrer-14

23/29

pg. 21


Cinema i espectaclesPer Jordi Bellapart

Inevitablement, el CINEMA MONTGR est a puntdentrar a lpoca digital. A linici de lany tindrem enfuncionament un equip de projecci en aquest for-mat.Aix suposa una inversi molt important que estprevist de ser sufragada en un 50 % pel Cine ClubTorroellenc i en laltre 50% per lAjuntament.

En els darrers mesos, segurament que per diferents motius, es constata una baixada dassistnciadespectadors a les sessions de cinema, que es tradueix en prdues signicatives cada setmana.Si continua aquesta lnia descendent, pot arribar a ser inviable la continutat daquesta activitatgestionada pel Cine Club Torroellenc.Torroella es pot quedar sense cinema.La imposici de fer front a noves despeses, com s la declaraci de lIVA, agreuja aquesta situ-aci. Fins ara, com a entitat sense nim de lucre, exempts.Durant quasi 30 anys, el Cinema Montgr, gestionat primer pel Patronat Municipal i en els dar-rers 10 anys pel Cine Club Torroellenc, ha funcionat amb notable xit.

La seva continutat s possible i depn de nosaltres.

S MOLT SENZILL:ANEM AL CINEMA

TORNEM A ANAR AL CINEMACONTINUEM ANANT AL CINEMA

La Junta del Cine Club Torroellenc

8/13/2019 86-febrer-14

24/29

pg. 22


8/13/2019 86-febrer-14

25/29

pg. 23


8/13/2019 86-febrer-14

26/29

pg. 24


8/13/2019 86-febrer-14

27/29

pg. 25


8/13/2019 86-febrer-14

28/29

pg. 26


Pellcula del mes:12 aos de esclavitud

8/13/2019 86-febrer-14

29/29

Medalla del Montgr

2008

Socis Fundadors

Jaume Bassa Jordi Bellapart Montserrat Blai Xavier Ferrer Vicen Fiol Gabriel Martinoy Cels Sais Santi Sat Joan Surroca Enric Torrent

Consell de redacci

Jaume Bassa Jordi Bellapart Roser Benet Soa Borrego Xavier Ferrer Josep Fuster Gabriel Martinoy Anna M. Mercader Cels Sais Enric Torrent

Jaume Bassa --President Anna M. Mercader --Secretari

Plcid Busquets --Edici, disseny i administraci del webGabriel Martinoy -- Preparaci, estructura i gesti de continguts

Edita Associaci Emporion

Documents

86-febrer-14