93-setembre-14

8/11/2019 93-setembre-14

1/26

pg. 1

EMPORION NM 93 setembre 2014

Peridic digital - Tercera poca

nm. 93 -setembre- 2014

8/11/2019 93-setembre-14

2/26

pg. 2


Editorial

Qu farem, qu passar?

Hem arribat a setembre i, passat el parntesi de l'estiu, tothom es disposa a encarar unnou curs. Uns es reintegren a l'empresa, al taller, a la fbrica, a la feina; uns altres a lesescoles o collegis, a l'institut o a la universitat, a l'estudi; d'altres als diferents serveis del'administraci pblica o a les oficines i despatxos privats; alguns a la poltica, a legislaro a governar. Tots amb ms o menys nim, amb ms o menys illusi o energia. Uns es-peranats de cara al futur, altres temorosos. Deixem avui sense comentari la lamentablesituaci dels que, desgraciadament, veuen passar les estacions forats a seguir en la seva

condici d'ociosos permanents involuntaris.Talment com se sol fer amb motiu de l'any nou, el comenament de curs s bona ocasiper als bons propsits, els plans i els programes. L'esquema s ben senzill: consideremon som, pensem on voldrem ser, i prenem les mesures per arribar-hi, sempre i quansiguem conscients que l'objectiu ha de ser a l'abast de les nostres possibilitats. Entreaquestes no s la menys important la nostra prpia perseverana per superar els ob-stacles que inevitablement ens esperen. Aquests destorbs en algun cas sn ben previsi-bles, perqu sn adversaris coneguts, els de sempre, per de vegades es tracta d'enemicsdesconeguts, que ni tan sols sospitem que existeixen i que, no obstant, en un moment oaltre apareixeran, i ens conv fer un esfor per tal de preveure'ls i prevenir-nos-en. Tanta nivell individual com collectiu.

Hi ha, per, en tot comenament de trajecte, un element que no s a l'abast de la nostracapacitat de previsi, que apareixer amb tota seguretat i envers el qual no ens podemprevenir: les circumstncies. La pregunta "qu farem?" va sempre acompanyada d'unaaltra pregunta: "qu passar?". Un poltic nord-americ deia que, encarats a l'avenir, al'hora de prendre decisions, el pitjor de tot s "all que no sabem que no sabem".

Reculem un any, un sol any. s difcil pensar que el mes de setembre del 2013 alghagus fet aquests cinc pronstics per als dotze mesos segents: 1) hi haur canvi derei; 2) un partit nou far perillar el bipartidisme PP-PSOE; 3) desapareixer Rubalcabade l'escena poltica; 4) Iceta ser primer secretari del PSC; 5) Pujol confessar delictesmonetaris. Amb aquests precedents, hi ha alg capa de pronosticar qu passar aquestcurs vinent?

A nivell torroellenc potser era previsible, per tampoc gaire gent ho considerava molt

probable, que es fes realitat l'EMD de l'Estartit, i la seva aprovaci ja s un fet. O, a unamida molt ms reduda -per de conseqncies trgiques per al que ho viu-, es pot pen-sar raonablement que trescar pels cims del Cau del Duc s perills, per qui els haviade dir al pare i fill estrangers que es varen enfilar al Montgr el dia 7 d'agost que aquellapujada seria mortal?

El dia 1 de setembre s ms o menys fcil i atrevit fer cbales entorn a propers esdeve-niments esperats o imaginats, 11 de setembre, 9 de novembre, eleccions plebiscitries,eleccions municipals... El que s impossible s endevinar all que no sabem que potpassar i que, indefectiblement, passar. Des d'EMPORION desitgem als nostres lectorsque es facin realitat els seus projectes i propsits, i que aquest sigui el primer d'un seguit

de mesos plens de notcies satisfactries. Com sempre, nosaltres anirem recollint les quees vagin produint a Torroella i a l'Estartit, a Catalunya, a Espanya i al Mn. Tant de bofossin bones i immillorables.

Editorial

Notcies

El mestre Sala a Torroella

"La traci dels anglesos"

L'economia submergida ales Medes

Quin planter a Torroellafa cent anys! Camps iArboix

Encara els embussos

En qui podem confiar?

1700-1714: 2n) El canvide dinastia i la guerra desuccessi

El negoci de la por

"Canbalache"

Amor i altres decepcionscontra les cordes

L'estiu que ja ha passat

Exercicis de catal

La Uni Europea neces-sita ms democrcia itransparncia

Jaume Bosch i Corominas

A l'aguait del nostre pat-rimoni

El video dels joves

La cuina de la Catrina

Gotes d'humor

Mots en creu

Cinema i espectacles

8/11/2019 93-setembre-14

3/26

pg. 3

EMPORION NM 93 SETEMBRE 2014

Notcies

TORROELLALes cues, tornem-hi. Arribar a Torroellavenint de Pals ha estat altre cop un mar-tiri per la gent de casa, pels forasters i pelsturistes. No cal dir la imatge de la vila, queinvita a no tornar mai ms.

Mal temps. Una de les notcies destacadesdel mes ha estat el mal temps de nvols ipluges que ha fet anar de corcoll turistes iestiuejants.

Petit aparcament.LAjuntament ha anun-ciat que far millores en un solar situat al

carrer de Sant Agust, al costat de la plaaPintor Mascort, i el destinar a aparca-ment.

Festival de Msica. Es va celebrar la 34aedici, que va arribar als 13.500 especta-dors i ompl fins al 87,6% de locupaci.Va augmentar 3.500 espectadors respectelany anterior, amb un pblic cada vegadams jove. Les actuacions van ser a lEspai

Ter, i algunes a lesglsia i a la plaa de laVila, juliol i agost. El mes dagost es vanprogramar:

divendres 1 Paul Lewis, dimarts 5 Eu-ropa Galante, divendres 8Banchetto mu-sicale (Homenatge E. Lluch), dissabte9 Akademie fr Alte Musik Berlin, di-umenge 10Lus Fernando Prez, dilluns11 Camerata Salzburg, dimarts 12 Ka-tia i Marielle Labque, dijous 14 AlexeiVolodin,divendres 15Acadmia 1750, di-umenge 17 Ingolf Wunder, dimarts

19 Joaqun Achcarro, divendres 22 LeConcert des Nations, i el dissabte 23JordiMolina i Pere Pau Ximenis.

Familiars: diumenge 2 Scala & Kolac-ny, dimarts 5Ara Malikian, a lAuditori, ieldissabte 16 El circ, de Charles Chaplin,1928, al Cinema Montgr, amb msica endirecte per Vidal Duet.

Mor un jove turista al Montgr.El noi, de15 anys, va caure el dijous 7 duna alriade vint metres a la zona del castell i el caudel Duc. Va ser rescatat i hospitalitzat enestat molt greu.

Visites guiades. El mes dagost el Museude la Mediterrnia va organitzar:

- 1000 anys dhistria i llegenda, els dies1,7, 8, 14, 15, 21, 22, 28 i 29al vespre.

- Torroella 1714, visita teatralitzada,els dies 4 i 18al vespre.

- Torroella mgica, visita teatralitzada,els dies 4, 6, 11, 13, 18, 20, 25 i 27a la nit.

- Un parc, tres paisatges, els dies 5, 12, 19i 26al vespre.

Espectacle inantil. Els Indiketes van

organitzar-lo, amb Oriol Canal i gelat,el dissabte 9a la tarda a la plaa de la Vila.

Havaneres. Es van fer cantades a la nital Mas Pinell el dissabte 2, a la urbanit-zaci Torre Vellael dissabte 9, i aMont-

g el dijous 14.Recital INTENSAMENT VINYOLI. AlMuseu de la Mediterrnia, dins del pro-grama Nits destiu, Joan Massotkleiner &Toti Soler van recitar Vinyoli el dissabte16 a la nit. Una bona confluncia de poe-sia, msica i can.

Finge Festival. Es va fer per a impuls denous valors emergents en diversos escena-ris: Fundacins Mascort i Vila Casas, LaSala, Museu de can Quintana, Plaa de la

Vila i plaa Pere Rigau dels dies 15 al 18iel dijous 21, especial Verdi Banda JohnLennon, a la plaa de la Vila.

Pleinair Festival. Va comenar el dia20i fins al 30 de setembre, homenatge alpintor Josep Ma. Mascort. www.pleinair.cat.

Mercat ecolgic. Com de costum, es vafer a la plaa del peix elsdissabtes 23 i 30.

Festa Major de Sant Gens. La program-aci de la Festa es va estendredel dijous 14

al dissabte 30.- dijous 14 Al vespre es van lliurar elspremis del Concurs de Cartellsde la Fes-ta.

- dissabte 16 - Al migdia es va inaugurar

PER A AQUEST MES DE

SETEMBRE:

FESTA DELS MASOS Santa Mariadel Mar - Dissabte 6 de setembre

CONCERT DE LA DIADA JardinsJohn Lennon Dimecres 10 desetembre

PIRATES I CORSARIS A LES ILLESMEDES Dies 26, 27 i 28 desetembre

PLEINAIR FESTIVAL Homenatgea Josep Ma. Mascort Fins al 30 desetembre

FUNDACI MASCORT - Rajoles,plafons i socarrats de la collecciMascort

FUNDACI VILA CASAS - AgustCentelles. Retrats de guerra

8/11/2019 93-setembre-14

4/26

pg. 4


la 63a Exposici dArt Local. Es va ferel Torneig de Billar. Al vespre es va pre-sentar el Llibre de la Festa Major a canQuintana, seguida de Sardanes a plaa.A la nit hi va haver Ball als jardins SantaClara i Techno House Festival Montgr a

laparcament del Riu Ter. Primer dia de

les tradicionals Vaquilles, i de nou eldi-umenge 17.

- divendres 22 Va comenar a la tarda eltradicional Torneig de Tennis Taula, es va

fer classe de Lindy Hop i ballada a plaa, ia la nit Concert a les barraques.

- dissabte 23 Al mat van tenir lloc elstornejos de Tennis Taula, Petanca i Fut-bol.

A la tarda els tamb tradicionals: si-

multnies dEscacs, inici de la FiradAtraccions i espectacle infantil a canQuintana.

A la nit, Concert de Jordi Molina i Pau Xi-

menis a plaa. Espectacular Correfoc pelscarrers, passeig de lEsglsia, plaa delsDolors, plaa de la Muralla. Concert a lesbarraques.

- diumenge 24 A la tarda, a can Quin-

tana, es van lliurar les Medalles del Mont-gr a Louis Carles (alcalde de Torrelles dela Salanca), El Recer, i Ramon Mascort(president de Fundaci Mascort). Hi vahaver Sardanes al pati de can Quintana ipartit de futbol TorroellaLa Jonquera.

Al vespre-nit, Correfoc, Sopar popular, iConcert a les barraques.

- dilluns 25. Diada de Sant Gens Almat es va fer la tradicional plantada deGegantsi Cercavila. Missa solemneambcant de la coral del Recer. Es commemor

el 25 aniversari de lagermanament ambTorrelles de la Salanca. Ball de Gegants iSardanesa plaa.

A la tarda, Sardanes a plaa, Ca-concertamb els Montgrinsals John Lennon.

A la nit, Ball amb els Montgrinsals JohnLennon i Concert a les barraques.

- dimarts 26 A la tarda Sardanes a plaa,espectacle infantil a can Quintana i caf-concert als Jardins John Lennon. A la nit,ball als John Lennon, Cercavila pels car-

rers i Concert a les barraques.

- dimecres 27 Es va programar la Cer-cavila Infantil i Vermut explosiu al mat,Sardanes a plaa a la tarda i Teatre a lEspaiTer a la nit: Les tres germanes.

- divendres 29 Montgr Dansa va pro-gramar Aires de la Terra a la nit alEspai Ter.

- dissabte 30 Es va preparar espectaclede play-back, al vespre, a la plaa de laVila.

LESTARTITJazz Festival lEstartit.El mes dagost,Joventuts Musicals va completar el Fes-

8/11/2019 93-setembre-14

5/26

pg. 5


Emporion publica de formapreferent les notcies queens envien els organitzadors

dactes

tival de Torroella amb concerts de jazza lEstartit els dies 6, 13 i 20a la nit, a laplaa Llevantina.

Nits dastronomia. El Museu de la Medi-terrnia va organitzar una sortida els di-

vendres 1, 8, 15, 22 i 29a la nit.

Chill Out amb msica. Grallers, Amicsdel Gegants i Ducs del Foc el varen organ-itzar a la platja el dissabte 2al vespre.

Sardanes.Hi va haver una audiciel dimarts 5a la nit, amb La Principal deBanyoles.

Swing & Swim Costa Brava.WindY Hop-pers lorganitz el dissabte 9 al vespre.

Fem una esta? El diumenge 10al vesprees va fer espectacle danimaci infantil.

La taverna del Xatrac.A la nit del di-

umenge 10es va fer concert de cants detaverna a la plaa de lEsglsia.

Cinema al carrer. Es va fer eldimarts 12ala nit.

Fira dartesania. Els dies 15, 16 i 17es vafer tot el dia al passeig Martim i plaa delEsglsia.

Un mn dillusi. El va dur David el Magel divendres 15a la nit.

Cinema del Festival MIMA 2014. Es

varen projectar films del fons mar eldi-umenge 17a la nit.

Un parc tres paisatges. El Museu de laMediterrnia va organitzar una sortidaguiada el dimarts 19a la tarda.

De Vivaldi a Beatles. Es va fer un Concerta lEsglsia el dijous 21a la nit.

Teatre. A la plaa de lEsglsiaes varenpresentar Penjadets pel Teatre la tardadel dissabte 30amb dues obres.

CATALUNYAEntrevista de Rajoy i Mas.Va tenir lloc

el dia 30 de juliol, tancament dedici aEMPORION. Noms la vam anunciar idir que ens hi referirem aquest mes. El re-sultat fou nul en relaci a la consulta del 9de novembre, i Rajoy va prometre estudiarvint-i-tres propostes de Mas relacionades

amb la situaci econmica i social.Cas Pujol. Desprs de la confessi dedelicte fiscal, va continuar el segui-ment judicial i meditic de la fam-lia Pujol. Lexpresident es va deixarveure a la seva residncia de Queralbs.Rssia i les exportacions.El boicot rus aproductes europeus va afectar molt greu-ment exportadors catalans de fruita, hor-talisses i carn.

La consulta del 9-N. El dia 22el Consellde Garanties Estatutries va avalar la con-

stitucionalitat de la llei de consultes.

Mor Peret.El dia 27ens va deixar el granimpulsor de la rumba catalana Pere Pubill(Peret).

ESPANYAEbola.El dimarts 12va morir, afec-tat pel virus, un religis traslladatdes dfrica a un hospital de Madrid.Immigrants.A primers de mes es varenrescatar desenes dembarcacions al suddAndalusia i centenars de subsahariansvan intentar dentrar a Melilla.

Rajoy, amb suport de Merkel. El dilluns

25Rajoy confirm que no hi haur con-sulta a Catalunya. La cancellera alemanyaAngela Merkel, de visita a Galcia, consid-

er lgica la postura.

MN

Europa. Estancament de les econo-mies alemanya, francesa i itali-ana, i es mant el perill de deflaci.

Frana. El dilluns 25va caure elprimer govern de Manuel Valls, elqual ha anat perdent popularitat.Ebola. El mes dagost lepidmia es va anarestenent cada vegada ms a lfrica Occi-dental. LOrganitzaci Mundial de la Salutva declarar emergncia sanitria mundial.

Iraq i el perill gihadista. Tres anys desprsde la seva retirada, els EUA intervenen denou al nord del pas, amb foc aeri contrales forces dun Estat Islmic que ataca elskurds i estn el terror a la zona.

Franja de Gaza. Tot el mes varen contin-uar els enfrontaments violents entre Israeli Hamas, amb morts per les dues bandes(ms de dos mil palestins), i treves repeti-dament acordades i trencades.

Turquia. El diumenge 10el primerministre Erdogan va guanyar les elecci-ons presidencials per majoria absoluta.E. U. A. A mitjans de mes es varen produiraldarulls racials a la ciutat de Ferguson(Missouri) amb motiu de la mort dun noi

negre per trets de la policia.Agncia Espacial Europea.El dimecres6 la nau Rosetta va comenar dorbitar uncometasituat a 405 milions de quilmetresde la Terra, a mig cam de les rbites deMart i Jpiter.

ESPORTSMotociclisme. Marc Mrquez, desprsde deu victries seguides, no aconsegulonzena. Coment que shavia tret unpes de sobre, no es pot guanyar sem-

pre, i segueix primer al campionat.Nataci. Campionat dEuropa de Berlin.Gran actuaci de les nadadores catalanes.Futbol. LAtltico de Madrid va vncerel Real Madrid i es va proclamar Super-campi dEspanya.

8/11/2019 93-setembre-14

6/26

pg. 6


El mestre Sala aTorroellaPer Joan Surroca i SensLa meva via paterna, Emlia, va ser una dona culta i tenia curi-ositat pel saber. Llegia el diari amb passi i, tot i que jo era un in-fant, em comentava les notcies com si es trobs davant un adult.Eren raonaments de l'estil: "Mira Joan, el diari diu que d'aqu a 20anys una persona arribar a la lluna". Ho explicava amb un som-riure d'incredulitat absoluta, tot afegint: "Ja no saben qu posarper omplir les pgines del diari, mentides i ms mentides". Altrescomentaris que em feia estaven relacionats amb la histria i, so-bretot, amb la geografia. Seguia els esdeveniments de la polticainternacional i el seu tema preferit era Sussa. Per la meva via,

Sussa era un referent, un model a seguir perqu, em deia, elssussos eren gent educada, pulcra i particularment bones per-sones, mai no robaven i la seguretat era immillorable.

suissaD'on li venia a la meva via aquest afany illustrat? Haviaquedat rfena de pare quan era una criatura i l'ambient que vaviure ben segur que era d'all ms prosaic. Una dona de les car-acterstiques de la meva via noms es pot entendre pel treballd'un mestre. Bartomeu Sala Mart va exercir a Torroella a finals

del segle XIX i comenaments del XX i la meva via en parlavaamb estima. El mestre els passava textos per comentar signatsper "Alas". "Ja veia que l'autor era el nostre mestre que, humilcom era, amagava la seva identitat amb el seu cognom al revs",em comentava. Aquest mestre feia agafar gust per la lectura al'alumnat i els parlava de Sussa com un model, una fita.

Fa poc, una bona amiga de l'Escala em va lliurar un llibret anticque va trobar a casa seva i va intuir que el guardaria convenient-ment. La meva sorpresa, en iniciar la seva lectura, va ser quel'autor s el mestre Sala, que tamb va exercir a l'Escala. El ttoldel llibret: Sussa y Espanya, en ses relacions mutues y ab la civili-saci,s un poema nacionalista satric i humorstic que l'any 1902el seu autor va recitar al teatre Jou. El mestre Sala havia viscuta Sussa i en el poema canta les meravelles d'aquest pas: "Allsembla un parads,/Bell, tranquil, ple d'ilusions/Y de mgiquesvisions!..." Sala acaba el llarg poema fent una proclama i incitaa una "Campanya nacionalista/Hem de fer per tot arreu,/Enar-bolats els penons/Y ab banderes desplegades/Fins veure confed-

erades/Les ibriques nacions."

Per sort, Torroella ha gaudit de bons mestres al llarg de la sevahistria. Si estimem la vida, els fem el millor homenatge.

A laguait del nostrepatrimoni

LAjuntament sha oblidat de mantenir el jar-dinet que EMPORION i Euroverd van plantarsota lescut del mol vell?

8/11/2019 93-setembre-14

7/26

pg. 7


La traci delsanglesosPer Adri Arboix

No hi ha res ms poders que una idea a la qual li ha arribatel seu tempsVctor Hugo (Besanon, 1802- Paris, 1885)

En el context de la Guerra de Successi hi ha un fet histricimportant que va condicionar levoluci ulterior dels esdeveni-ments i que va condemnar els catalans a la derrota: l incompli-ment per part dels anglesos, lany 1713, del pacte de Gnovasignat el 20 de juny de 1705 entre Anglaterra (l enviat de la reinaAnnaeraMitord Crowe), i Catalunya (els comissionats catalanseren Domnec Parera i Antoni de Peguera). A lermita de SantSebasti (Osona), unes setmanes abans (el 17 de maig), shaviadut a terme el pacte dels Vigatansen el qual es decidia entregarpoders als dos prohoms catalans per signar el tractat dalianaamb Anglaterra. Aquest pacte dajuda mtua, comprometia elssignants a ajudar-se i donar suport a larxiduc Carles en contra deFelip V. Anglaterra prometia preservar les antigues i tradicionalslleis, privilegis i drets dels catalans, fos quin fos el resultat de lintent dinstallar larxiduc Carles en el tron dEspanya.

En el tractat dUtrecht signat l11 dabril de 1713, els princi-pals monarques del moment varen signar la pau a canvi dunseguit de cessions territorials, comercials i de reconeixementsmutus. Sacabava oficialment la guerra. En el tractat simpos larenncia del Borb a governar alhora a Frana i Espanya. A can-vi, Anglaterra trencava unilateralment el pacte amb Catalunya ino intervindria en lassumpte catal. Espanya perdria per la sevabanda Gibraltar, Menorca, els Pasos Baixos, Mil, Npols, Siclia,Sardenya i Sacramento, a banda datorgar importants concessions

comercials als britnics.La indignaci popular a Londres a causa de labandonament delscatalans pels anglesos fou molt gran. A les gasetes de la capitalanglesa es publicaven crtiques i retrets a la seva poltica exterior.En relaci a aquest drama histric, hi havia encesos debats al Par-lament britnic. El sentiment de vergonya i traci eren palpablesa lambient ja que els anglesos havien abandonat unilateralmentels catalans a la seva sort i no havien defensat a ultrana la just-ciai la bona e, valors que els anglesos sempre shavien enorgullitde conrear.

El Dr. Josep Trueta, exiliat illustre a Anglaterra a causa delrgim franquista i professor a Oxford, va trobar i comprar dos

opuscles histrics que estaven escrits i publicats lany 1714 a Lon-dres, on es descriu aquest sentiment de culpa i vergonya del poble

angls per la traci feta als catalans. Cal recordar que en aquelltemps a Anglaterra els opuscles de contingut poltic eren un im-portantssim element en la formaci de lopini pblica. El temaque predomina en aquests escrits, s el sentiment de disgust perpart dels autors per la responsabilitat del govern i del parlamentbritnic per haver trat i abandonat la naci catalana, aband

que dugu Catalunya finalment al desastre. L anomenat en aquelltemps a Anglaterra cas catal era flagrant.

Comenta M.B. Strubell, llicenciat en histria moderna per laUniversitat dOxford i marit de Amlia Trueta de Strubell filladel Dr Trueta- que ha tradut al catal i editat els dos opusclesmencionats, que fins i tot Sir Winston Curchillsinteress i es-criv sobre aquest tema: Els catalans induts a er la guerra pelsaliats, i especialment per Anglaterra, i que donaven suport ambuna admirable tenacitat a larxiduc que anomenaven Carles, varenser lliurats, amb rases diplomtiques molt corteses, a la venjanadel bndol guanyador a Espanya

Sembla ser que un altre fams pamflet escrit del prestigis es-criptor britnic Jonathan Swif(Te Conduct o the Allies) fou engran part responsable de convncer una part de lopini pblicaanglesa que accepts lestratgia del poltic del partit tory HenrySt. John, (representant dels guanyadors en les darreres eleccionsgenerals angleses del 1710), que soposava fermament a qualsevolacci militar a Europa, i volia acceptar els acords del tractat dUtrecht encara que aix suposs l incompliment i el trencamentdel pacte de Gnova signat amb els catalans, tal com finalmentva ocrrer.

Recentment la memria del cas dels catalans ha estat rescat-ada de loblit en una lloable iniciativa cvica amb lobjectiu de re-

memorar i donar a conixer aquesta oblidada realitat histricai treballar per aconseguir complicitats i sinrgies internacionalspel democrtic dret a decidir del poble de Catalunya.

En el llibre de Strubell,que cont un didctic prleg i epleg i latraducci dels dos opuscles comentats, textualment hi trobem:Del que no hi ha cap dubte s que els mots emprats lany 1714 enel prleg de lopuscle Consideraci sobre el cas dels Catalansde-scriuen acertadament el cinisme del tractament acordat als cata-lans per aquells qui pretenien defensar la seva causa (sic) fent boel cnic aforisme de Wiliam Congreveque dicta: You gain yourends, and damn them when youve done(Aconsegueix el teu ob-

jectiu i, a ells, engegals al diable quan no els necessitis).

Bibliografia

1. Strubell MB. El cas dels catalans (2 edici). Curial Edicions Cat-alanes, Barcelona 2012.

2.Te Case o Catalans considerd (Consideraci sobre el cas dels Cata-lans). London, Printed for J Baker, 1714.

3. Te Deplorable history o the Catalans. From their firf engaging inthe War, to the ime o their REDUCION (La Deplorable histria delsCatalans. Des de llur participaci en la Guerra, fins a llur Subjugaci).London, Printed for J Baker, 1714.

4. http://www.casdelscatalans.cat/fase1/index.php

5. Catalunya 1714. Viatgem als escenaris clau de la Guerra de Successi.Descobrir Catalunya, nm 196. Juny 2014.

8/11/2019 93-setembre-14

8/26

pg. 8


L'economiasubmergida a les

MedesPer Albert Llauss i PascualAra fa uns 12 anys, quan estava cursant els estudis de CinciesAmbientals, per a una assignatura vaig escollir realitzar un tre-ball adreat a la problemtica de les immersions a les Illes Medes.Eren temps en els quals l'arxiplag estava protegit sota la figurade Reserva Marina i en el qual, com en l'actualitat, la llei regulavael nombre mxim d'immersions diries, establint diferents ba-rems per a diferents activitats subaqutiques i variables en funcide l'poca de l'any. En aquella poca, la quarantena d'empreses

que es dedicaven a fer immersions gestionaven elles mateixescom es repartien els permisos, cosa que va canviar el 2004, pas-sant el control a mans de la Generalitat. Recordo haver parlatamb representants de tots els sectors implicats: equip gestor de lareserva, govern local i empreses d'immersi. Arribat el momentde tractar un tema espins com el respecte del nombre mxim

d'immersions, tots aquests agents oferien respostes elusives,remetent-me al redactat de la llei. Ning s'atrev a afirmar que esrespectaven els llindars, intuint o acceptant implcitament que noes complia la normativa.

Ha fet falta ms d'un decenni, per sembla que finalment algunacosa comena a canviar a les Illes Medes. L'estiu passat, el cosd'Agents Rurals va realitzar inspeccions sobre el terreny per talde verificar que totes les empreses haguessin oficialitzat les im-mersions que realitzaven i que els seus clients no causessin danysal medi mar. A ms, l'octubre passat l'Associaci de Naturalistes

de Girona va presentar una denncia a la fiscalia de Medi Ambi-ent de Girona, adduint que hi havia indicis que algunes compa-

nyies no estaven respectant el lmits legals. Fruit de la campanyadels Agents Rurals, es van obrir 24 expedients sancionadors ies van lliurar multes per un valor de gaireb 30.000 euros, partdels quals equivalents a aplicar la mnima sanci possible corre-sponent a 100 euros per client sense llicncia. Tenint en compteque els agents van realitzar una setantena d'inspeccions a centres

d'immersi, tot indicaria que la llei s'ha estat violant de forma bas-tant generalitzada. Malgrat aix, la fiscalia va desistir d'investigarel cas, en considerar que la denncia dels naturalistes era massagenrica i no exposava fets concrets. Ai, la desdia!

Conv recordar que, ms enll d'una trampa administrativa i le-gal, el que es posa en perill amb aquest tipus d'infraccions s la in-tegritat dels ecosistemes de les illes. Cada accs d'embarcacions icada immersi suposen un petit impacte sobre un delicat sistemanatural. La limitaci de les llicncies no s un caprici o un llindaraleatori, s una garantia que els impactes negatius derivats de lesactivitats subaqutiques puguin ser absorbits i no comprometinla sostenibilitat del sistema a llarg termini. Al capdavall aix va a

favor de tothom, tant del nostre patrimoni natural com del sec-tor turstic de l'Estartit que es beneficia de la seva conservaci enexplotar-lo. Conv recordar que, abans de limitar les activitatsa principis de la dcada de 1990, s'arribaven a produir ms de1.000 immersions diries durant els dies d'estiu, cosa que teniagreus conseqncies per la conservaci de les espcies, tal com

qued documentat en el seguiment realitzat per bilegs. Ja erahora, doncs, que l'administraci interceds per fer que tothomrespecti la normativa.

Davant d'aquesta nova situaci, alguns empresaris del busseig,amb el tamb regidor de turisme a l'Ajuntament de Torroellade Montgr i l'Estartit Gens Dalmau al capdavant, ja han recla-mat flexibilitzar el lmits d'immersions. De moment, el consellerd'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci i Medi Natural,Josep Maria Pelegr, no ha tancat la porta a revisar la normativa.Veurem qu passa quan una bona llei es converteix en escull sis aplicada.

8/11/2019 93-setembre-14

9/26

pg. 9


Quin planter aTorroella fa centanys! Camps iArboixPer Jaume Bassa Pasqual

Lany 1932 saprov lEstatut de Nria i es convocaren eleccions alParlament de Catalunya. Daquelles eleccions a mi mimpressiona,com a torroellenc, aquest comentari publicat a EMPORION: Esdna la coincidncia que en cada llista hi figuren persones derepresentaci genunament torroellenca. A la de lEsquerra vael nom del nostre entranyable amic Sr. Pere Blasi. A la dAcciCatalana, Joaquim de Camps i Arboix, tamb molt estimat com-pany nostre. I a la de la Lliga Regionalista, dues personalitatstan conegudes i considerades entre nosaltres com els Srs. NarcsCamps de Bellcaire i Pelai Negre. Aquesta coincidncia palesa

abastament que Torroella es trobar directament representada alParlament Catal sigui quin sigui el resultat de la lluita.

s ben sabut que Esquerra va aconseguir una victria aclapara-dora i el representant directe de Torroella al Parlament va ser elsenyor Blasi. Acci Catalana, en canvi, va obtenir uns resultatsms minsos dels esperats, aix que no va obtenir acta de diputatJoaquim de Camps i Arboix, una persona de gran vlua i rela-cionada estretament amb la nostra vila. Intentar explicar moltbreument qui era i quina va ser aquesta forta vinculaci.

La seva famlia tenia el domicili al carrer de lHospital, una micams amunt del de Sant Ramon, una gran casa, si b ell va nixera Girona lany 1894, i va exercir la carrera de jurista en aquellaciutat. Per els seus llaos amb Torroella van ser molt estrets, so-bretot durant la seva joventut. Lany 1911, per exemple, quan totjust tenia 17 anys, va pronunciar la conferncia Records histricsde Torroella i del castell de Montgr en una sessi solemne, pre-sidida per lalcalde Joaquim Mundet, i amb una excepcional as-sistncia de pblic. I en constituir-se lany 1912 lAteneu Montgr,Camps i Arboix sen va fer soci, va collaborar aMont-gris, rgande lentitat, i ms endavant tamb ho fu amb molta assidutat aEMPORION.

La lectura dexemplars de fa cent anys del nostre peridic permetde seguir bona part de la seva trajectria professional i poltica.Defensor de les Zones Franques, amb forta oposici a Madrid, elmar de 1915 particip activament en un debat que sorganitz aSant Feliu de Guxols. EMPORION diu: El parlament del nostre

amic fou molt celebrat per la nombrosa concurrncia que assista tan important acte. El juny daquell any el peridic felicitava elnostre bon amic en Joaquim de Camps i Arboix, que ha acabat lacarrera de Lleis desprs de brillantssims exercicis. Aquells anysfou constant la seva presncia a Torroella: lagost de 1915 va sernomenat secretari del jurat del Concurs dHistria de Catalunya

que patrocinava lAteneu Montgr, particip en la subscripci peradquirir la bandera catalana que presid la seu de lentitat, con-juntament amb Blasi fou nomenat assessor de la Secci Escolarde lAteneu, i el febrer de 1916 hi pass a presidir la Secci Estudisi Cultura... El mar daquell mateix 1916 va ser elegit vicepresi-dent de la Junta Directiva del Sindicat Agrcola de Torroella i, enfunci daquest crrec, va escriure reiteradament a EMPORIONsobre la necessitat i els beneficis de la formaci agrcola.

El seu ideal catalanista va anar sempre acompanyat dactivismepoltic. El febrer de 1916 EMPORION anunci la promoci aGirona dun nou setmanari catalanista, El Girons. Sembla queser son redactor en cap el nostre entranyable company, el jove

advocat en J. de Camps i Arboix, i el febrer de 1917 EMPORIONdiu: [...] com a representants dels elements regionalistes de lacomarca de Torroella, els nostres bons amics en J. de Camps iArboix i en Llus Pujol assistiran a la reuni que tindr lloc a laBisbal, amb lobjecte danar a una ampla organitzaci de forces.El 12 dagost daquell mateix 1917, amb motiu de la mort del pres-ident de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba, Camps escriu aEMPORION larticle Mirarem cap a ell..., ple de patriotisme ide sentiment.

El diumenge 9 de juny de 1918, lAgrupaci Nacionalista de Tor-roella de Montgr va fer la seva presentaci al teatre Jou, amb ad-hesions de Francesc dA. Camb, ministre de Foment a Madrid, i

daltres personalitats. En nom de lentitat que es constitua parlen Joaquim de Camps i Arboix, que esboss la visi de la vidapoltica de Torroella [...]; record els inicis de lobra de renovaciper mitj duna obra de cultura realitzada per lAteneu Montgr,[...]; acab expressant les aspiracions del nacionalisme torroellenci oferint el concurs de tots els esforos i sacrificis. I diu EMPO-RION: Acab lacte i tothom feia comentaris de lxit assolit, maivist a Torroella [...].

Passaren els anys. El 1922 Camps i Arboix va passar a militar aAcci Catalana, que veia la Lliga poc nacionalista; el 1923 arribla Dictadura; el 1931 es proclam la Repblica; aquell mateix any,acordada lautonomia, Camps i Arboix va ser diputat al Parla-ment provisional. Entre 1934 i 1936 va ser alcalde de Girona, idurant els fets del Sis dOctubre de 1934 proclam lEstat catali va hissar la bandera estelada al balc de lAjuntament. El 1939sexili. Torn a Catalunya el 1948.

Especialista en la histria dels remences, va escriure Verntal-lat, cabdill dels remences (1955) i La reivindicaci social dels re-mences(1960). Public La masia catalana(1959), Les cases pairalscatalanes (1965), i moltes altres obres sobre problemes polticso jurdics i estudis biogrfics. Collabor a Quaderns de Per-piny, Destino, Revista Jurdica de Catalunya, Revista de DerechoAgrario Espaol...

Quin planter a Torroella fa cent anys! I quina collita!

8/11/2019 93-setembre-14

10/26

pg. 10


En qui podem

confiar?Per Josep FusterMalgrat els rius de tinta que ja ha fet crrer, matrevir a exposarunes breus reflexions sobre el cas Jordi Pujol, fetes sense cap in-tenci dafegir ms llenya al foc o burx ar a la ferida. Tampoc escentraran en el delicte dhaver amagat diners a lestranger durant34 anys; malauradament sn noticies que sobretot quan provenende certs mbits poltics, per repetitives, ja no sn cap novetat.

La meva reflexi anir sobre el personatge i com ens ho ha volgutexplicar.

Jordi Pujol era molt ms que un expresident, Jordi Pujol era elPresident per antonomsia. No podem oblidar que Pujol, juntamb poques persones ms, s el pare de la nova Catalunya i elcreador de les estructures destat sobre les quals sha construt elmodel de societat catalana encara vigent. Un pare que molt so-vint ens solia allionar a tots els catalans amb un discurs tic,moralitzant i patritic que anava lligat a un comproms destimai fer pas.

Hem de reconixer que Jordi Pujol, sigui quin sigui el grau desintonia que es pugui tenir amb les seves idees o amb el seu pro-jecte poltic i malgrat les llums i ombres que tota acci de governcomporta, ha estat per moltssima gent un referent tic, moral i

poltic. No endebades durant tots el seus llargs mandats, va pro-curar amb molt inters sembrar la llavor que propiciava que selconsiders lencarnaci vivent de Catalunya, i un personatge ones podien identificar totes les virtuts de les gents i del poble cata-l, que sn moltes i bones; segurament pretenia que qualsevolatac a la seva persona fos considerat tamb com un atac directe ales ms altes institucions i a la mateixa Catalunya.

Per un bon dia del passat mes de juliol, desprs de llegir ambincredulitat el seu comunicat-confessi, viem com aquet gegantidolatrat per tanta gent sensorrava perqu en realitat tenia elspeus de fang. Pres segurament per la prpia cobdcia i la de lespersones ms properes a ell, creient que la seva persona estava

per damunt del b i del mal, va ensopegar i caure en les mateixestemptacions, abusos i errors que uns quants personatges del ma-teix ofici, que lamentablement sn coneguts arreu pel seus de-

lictes. Tot plegat lamentable, lamentable i molt decebedor.

Tot aix fa molt mal, fa mal al pas per sobretot a aquelles per-sones que durant tants danys han cregut en la honestedat i re-sponsabilitat del que fou el President de tots els catalans, del seu

mestratge i del seu missatge; aquestes persones, desencantadesi decebudes, han pogut comprovar com, per prpia confessi,aquell mite que havien fet tamb el seu lder, predicava uns valorsque ell no respectava. I aix fa mal, molt mal, perqu els dinerses poden rescabalar, per la decepci, la desconfiana i el danymoral sn irreparables.

Ha decebut tamb la manera com ens ho ha explicat en el seucomunicat, un comunicat barroer i poc meditat; si llegim atenta-ment el primer pargraf de la seva confessi Davant de les inor-macions aparegudes des de a quasi dos anys al voltant dels mem-bres de la meva amlia ms directa i de les insinuacions escritessobre lorigen dels seus mitjans econmics, em veig en lobligacide posar de maniest...A les paraules del Sr. Pujol shi endevinaclarament que ha fet aquesta confessi sense cap mena de pened-iment, ho ha fet forat per alg que havia descobert el delicte isha volgut avanar a ell, simulant un fals i espontani penediment.Segurament si el frau no shagus descobert, lengany hauria con-tinuat en reps i silenci pel segles del segles...

s tamb un insult a la intelligncia dir que Lamentablement noes va trobar mai el moment adient per regularitzar aquesta hern-cia.. Quan la resta de mortals rebem una herncia, sens diu quetenim sis mesos per trobar el moment adient que ell no ha trobaten 34 any; i estic completament convenut que sabia perfecta-ment quines eren les seves obligacions.

Molt em temo que aix no ha fet ms que comenar, crec quepot esdevenir un serial on en el primer episodi sens ha donatnoms una petita mostra de quins poden ser els protagonistes ilargument. La trama s anir desgranant en els propers episodis.

s una llstima que un home que podia haver entrat a la histriade Catalunya per la porta ms gran, ara ho hagi de fer amb la tacai el tuf que deixen a les mans els diners bruts.

Tots aquest fets i les persones que hi estan involucrades, emporten finalment a fer-me una senzilla i penosa pregunta: De laclasse poltica, en qui es pot confiar?

La resposta a la pregunta no la s, lhaureu desbrinar vosaltresmateixos. Que tingueu sort!

8/11/2019 93-setembre-14

11/26

pg. 11


1700-1714: (2n) El canvide dinastia i la guerra desuccessiPer Santi Sat

1700. Carles II de Castella i dArag va morir reconeixent coma hereu universal Felip de Borb, nt de Llus XIV, imperialistai agressiu. Per oposar-se al seu expansionisme, Anglaterra, Por-tugal i les Set Provncies Unides dels Pasos Baixos van aliar-seamb lImperi austrac. Lemperador Leopold I havia reivindicatels drets de la seva nissaga.

1701. La Gran Aliana de la Haia declara la guerra a Felip V i a

Llus XIV de Frana, i a larxiduc Carles dustria, com a hereu

legtim de Carles II.

1701. Castella dona suport a Felip de Borb.

1705. La Corona catalanoaragonesa, que inicialment havia ac-

ceptat el Borb, ho fa amb Carles dustria, que oferia garanties

de respecte a les seves lleis, constitucions i llibertats.

La histria

24.01.1701. Felip dAnjou entra per Irn. Entre mostresdentusiasme, es rebut a la Cort de Madrid.

18.02.1701. s proclamant rei de Castella, com a Felipe V.

14.01.1702. Conclouen les corts catalanes, amb un 2n acord entreCatalunya i el rei Borb qui, necessitat de diners, promet nousprivilegis: obrir Amrica al comer catal amb 2 vaixells lany(via Sevilla), port franc, creaci duna companyia nutica i duntribunal de Contrafur.

La guerra de successi a Espanya1702. Batalla de Cadis. Intent fallit de britnics i holandesos. Fe-

lipe V demana ajut, Navarra invoca fur i lin nega..

1703. Prssia, Savoia i Portugal sadhereixen als aliats. Pere II dePortugal signa el Tractat de Methuen amb Anglaterra, estretaaliana enfront d Espanya.

8.1704. Baptista Basset i un total de 350 voluntaris catalans fa-

ciliten locupaci de Gibraltar, dirigida per lalmirall Rooke. Eltractat dUtrecht el reconegu domini britnic.

Catalunya

10.1701. El Duc s nomenat rei catal: Felip IV.

2.10.1701. Es casa a Figueres amb MLlusa-Ga-briela de Savoia, a la parrquia de Sant Pere.12.10.1701. Reuneix les Corts Catalanes i jura les lleis, Constitu-cions i llibertats.

27.05.1704. Atac a Barcelona,30 vaixells anglesos i 18dholandesos, comandats per lalmirall Roorke.

El virrei, Francisco Fernndez de Velasco, forma la Coronela deBarcelona, amb cinc mil homes, per reforar els set-cents infantsi cent vuitanta soldats de cavalleria de la guarnici, entre la ciutati Montjuc. Lestol atacant fug desprs dhaver-la bombardejat.

El virrei Velasco reprimeix els austriacistes. Instruccions de Fe-lipe IV per realitzar sorteigs entre vens de les poblacions, un decada cinc. s lorigen de la quinta.

El pacte de Gnova

17.05.1705. Els austriacistes catalans signen el Pacte dels Vi-gatans, atorgant poders a en Domnec Perera i Antoni de Peguerai dAimeric,per negociar amb Mr. Mitford Crowe, representant de

la Reina Anna dAnglaterra, laixecament de sis mil homes a canvide rebre ajuda militar i el comproms que Catalunya mantindriaels seus drets i llibertats.

20.06.1705. Els comissionats catalans a la capital de la Repblicade Gnova signen el Pacte de Gnova.

Carles dustria a Barcelona

20.07.1705. La flota aliada arriba a Barcelona. Propaganda aus-triacista: Carlos, Arxiduc dustria, per cert que s bell senyor,bonic, virtus i molt bo.

21.07.1705: Josep Moragues i els Vigatans marxen obertament

vers Barcelona.4.08.1705: Moragues desf totalment les tropes del virrei, ambsols 250 homes, contra els 1000 infants i 100 genets borbnics.

22.08.1705. La flota formada per 180 vaixells amb 9.000 soldatsanglesos, holandesos i austracs i 800 cavalls sota el comanda-ment de lord Peterborough, lholands Shrattenbach i Jordi deDarmstadt, davant de Barcelona que, fidel a Felip dAnjou, pro-posa formar la Coronela.

Els vigatans salaren, uns 1.000 armats, per unir-se al desembar-cament aliat, i en la Batalla de Montjuc capturen la fortalesa ibombardegen la ciutat.

9.1705. Matar es declar a favor de Carles i llev un batall perajudar en el setge. Lofensiva aliada continu. Cauen Tortosa i

8/11/2019 93-setembre-14

12/26

pg. 12


Tarragona. I Lleida en mans de Manuel Desvalls i de Vergs.

9.10.1705. Barcelona capitula davant Carles Mondaunt, comte dePeterborough.

12.10.1705. Girona capitula i els filipistes es retiren vers Roses.

22.10.1705. Entra a Barcelona larxiduc Carles.

7.11.1705. Larxiduc jur les constitucions catalanes a Barcelonai fou proclamat Carles III rei del Principat i dels comtats de Ros-sell i Cerdanya. clara voluntat de recuperar els territoris perdutsen el Tractat dels Pirineus. I conced moltes de les reivindicacionsdels regeneracionistes.

A Castella, els cercles borbnics van presentar les concessions deCarles III a les corts de Barcelona com un projecte de sotme-tre tota la corona espanyola sota el domini de Catalunya.

3.04.1706. Primer setge borbnic a Barcelona, amb 18.000 soldatscomandats per Ren de Froulay de Tess i amb lestol del comte

de Tolosa. Felip de Borb sestabl a Sarri.26.04.1706. La fortalesa de Montjuc cau en mans borbniques.Poc desprs, dos mil homes de Lord Peterborough aconseguirenentrar a Barcelona en barques de pescadors.

8.05.1706. Semblava imminent lassalt a Barcelona, per, ensaber-se la notcia de larribada de la flota aliada comandadaper John Leake amb 56 naus i uns 10.000 soldats, els borbnicsfugiren fins al punt que Felip dAnjou hagu de passar a Frana itornar a Espanya per Navarra.

14.10.1707. Cau Lleida assetjada pel duc dOrleans.

15.07.1708. Cau Tortosa, tamb en mans del duc dOrleans.

12.17.0. Les tropes franceses del Duc de Noailles assetgen Girona.

29.12.1710. Capitula el Castell de Montjuic, i lartilleria, al Puigden Roca, bombardeja la ciutat.

14.01. 1711. Girona capitula.

La resistncia catalana qued reduda a Cardona i Barcelona.

1710 It is not or the interest o England to preserve the Cata-lan liberties (Atribut al primer ministre angls Lord Boling-broque).

La desfeta del 1714 s, en bona part, culpa de la retirada anglesa.La pugna poltica i lenorme despesa per mantenir la defensa deCatalunya i lamenaa a Castella, era ms important que mante-nir el tractat de Gnova. Lascensi del partit de la pau, els to-riesi la reina Anna, van accelerar les converses per un tractat depau que deixa de banda austriacistes i catalans.

8.1714. Mor la reina Anna i amb el nou rei, Jordi I, siniciaren elspreparatius per a una possible ajuda a Barcelona, per la caigudade la ciutat comtal, per la intervenci massiva de lexrcit francs,no va permetre revifar lacord.

1711 Mor lEmperador Josep I del Sacre Imperi Romanoger-mnic

1711. Sense descendncia masculina, la corona pass al seu ger-m Carles dustria. Molts dels dirigents de les potncies aliadesvan veure que el domini dels regnes hispnics per lemperador

Carles VI era un nou perill per a lequilibri europeu, i consider-aren Felip de Borb un mal menor com a rei dEspanya.

1713 El Tractat dUtrecht

11.04.1713. Es signa el Tractat que reconeixia com a reidEspanya Felip de Borb, el qual renunciava als seus drets suc-

cessoris sobre Frana.Els dominis espanyols queden reduts a la pennsula i Amrica,Felip V va haver de cedir els Pasos baixos espanyols, Npols, elDucat de Mil i el Regne de Sardenya a lemperador Carles VI. Si-cilia i parts del Milanesat a Victor Amadeu II de Savoia, i Menor-ca i Gibraltar a Gran Bretanya. A ms, garantir als britnics elmonopoli del trfic desclaus a Amrica, durant trenta anys.

Llus XIV deix de donar suport a les reivindicacions del preten-dent Jaume Francesc Eduard Stuart, i reconixia com a legtimasobirana la reina Anna. I a lAmrica del Nord, admet la sobira-nia britnica sobre la Terra de Rupert i lilla de Terranova, com

tamb cedeix a Gran Bretanya Acdia i lilla caribenya de SaintKitts. Els neerlandesos conservaran algunes places fortes als Pa-sos Baixos espanyols fins al 1713, i van quedar-se amb una partde lantic domini espanyol de Guelders.

3.1713. Inici de darrera campanya militar de la Guerra de Suc-cessi

Barcelona

7.1713. Siniciava el setge.

3.1714. Signada per lemperador la pau de Rastadt amb Llus XIV,no es pot esperar cap ajut dels antics aliats. Per contra, Llus XIVva reforar els efectius militars del seu nt Felip, amb importants

tropes franceses de refresc.

6.07.1714. Barcelona. El duc de Berwick intensifica el bloqueigamb bombardeigs freqents, envestides furioses i explosionsde mines que esmotxessin la muralla, al temps que simpedialentrada de queviures.

Lexrcit francocastell hi tenia 35.000 homes i 5.000 de caval-leria.

Barcelona no disposava sin de 5.000 homes, i noms 2.000 erende forces regulars. La majoria, la Coronela, ciutadans agrupatsper gremis, quadres bigarrats i informes. Les fortificacions deBarcelona, minses i arcaiques, no aptes per a rebutjar latac.

3.09.1714. Amb nombroses bretxes obertes, Berwick ultim larendici. El conseller en cap Rafael Casanova i el general coman-dant Villarroel, eren partidaris duna capitulaci honrosa; els co-muns, per majoria aclaparadora, no lacceptaren i la ciutat resistfins a lOnze de Setembre.

Casanova, enarborant la bandera de Santa Eullia, fou ferit albaluard de Sant Pere.

Al cap de set hores de lluita la primera lnia de defensa ja eraen poder de lenemic. La nit i la fosca van facilitar el saqueig ilextermini.

Les deliberacions no desembocaren en res i Villarroel prengula responsabilitat denviar el coronel Ferrer amb lordre de tocar acapitulaci. Per el mariscal duc de Berwick no volgu dialogar

8/11/2019 93-setembre-14

13/26

pg. 13


respecte a les constitucions de Catalunya i Mallorca. Promet noincoar cap procs per la rebelli contra el rei. Lentrada de lestropes francocastellanes fou fixada per a lendem.

18.09.1714 Capitulaci de Cardona. Pacte firmat entre el coro-nel Desvalls i Jos Carrillo de Albornoz, cap de les forces borb-

niques. Pacte incomplert amb el pretext que ignoraven si Felip VdEspanya havia reconegut la capitulaci.

I va concloure una guerra que Felip V dEspanya anomen Guer-ra dels catalansi els francesos Rebelli dels Catalans.

I a Torroella de Montgr els francesos preparaven lampliaci deles defenses de la muralla veure planell adjunt- i el comissariordenador, lany 1714, lhi exigeix, com a cstig per haver-se posatal costat de larxiduc Carles, una contribuci de 8.000 lliures, cosaque va obligar-la a empenyorar la torre Ponsa , comprada per laUniversitat de Torroella en subhasta pblica, al que nera propi-etari, Miquel dOms.

El Regne dArag9.1701. Corts a Saragossa

15.07.1706. Carles III entra triomfalment a Saragossa i es procla-ma rei. Tot lArag li ret homenatge. Felip IV hagu que retornar aCastella per Frana i Navarra, noms amb Tarassona i Jaca lleials.

26.05.1707. Els borbnics recuperen Saragossa.

1710. A lestiu, lexrcit aliat reorganitzat reprn lofensiva i venels borbnics a la batalla dAlmenar i a la de Monte de Torrero.

21.09.1710. Recuperat lArag, Carles III torna a entrar a Madrid.Per per la impossibilitat de mantenir-shi es retira a lArag.

Les tropes britniques, encerclades, es rendiren a Brihuega.El regne dArag s annexionat a Espanya.

El Regne de Valncia

1701. El poble acusa els francesos denriquir-se a costadells. Sescampa el sentiment antifrancs entre el baix clergat va-lenci.

1705. Larxiduc Carles embarc a Lisboa. Satur a Altea onfou proclamat rei.

El primer poble valenci que es declara austriacista s Cinctorres(els Ports). Vinars-Benicarl tamb. Botiflers: Morella (Ports) i

Benassal (Alt Maestrat).10.08.1705: Lesquadra anglo-holandesa desem-barca un destacament a Altea, que cau fcilment.Els austriacistes conqueriren Dnia, Alzira i altres places.

8.1705. La resta de lexrcit borbnic de Valncia fou enviat ala defensa de Barcelona.

La Revolta dels Maulets: Francesc Dvila explic per tot el suddel Regne de Valncia que Carles III estava disposat a abolir totsels drets dels nobles, i Joan Baptista Basset comen la revoltadels maulets. Va cavalcar des de Dnia, Gandia, Alzira fins aValncia sense trobar cap resistncia important. El virrei, amb el

duc de Gandia i una llarga llista, fugiren cap a Castella i Valnciava obrir les portes a lexrcit maulet.

Lentusiasme fou immens. Carles III havia desembarcat a Barce-lona i aix va escampar la revolta des de Vinars i Benicarl aVila-real i Castell.

Basset va exerc de virrei. Va abolir tots els tributs senyorials i vadeixar de pagar tot impost a la corona. Va tolerar lexpulsi de

francesos, al temps que sarrestava i requisava els botiflers msimportants.

Va demanar ajuda al rei Carles, qui envi a Valncia un contin-gent dirigit per Lord Peterborougt. Hi viatj el comte de Cardonaencarregat pel rei de posar fi als excessos de Basset. Van fer sortirBasset de Valncia.

27.06.1706. Peterborough va enviar en secret tropes a Xtiva,amb lordre darrestar Basset i empresonar-lo. El poble es revoltals crits de Visca Basset, abans que Carles III.

Senviaren cartes al rei i hi hagu declaracions pbliques. No ob-stant saturaren les protestes.

10.1706. La batalla dAlmansa. Lofensiva borbnica sinici quanles forces de Llus Belluga i Montcada suniren a les del duc deBerwick i feren caure el dia 11 Cartagenai Oriola i el dia 21, Elx.

Les tropes austriacistes es retiraren cap a Valncia.

Berwick es dirig cap a Mrcia per recuperar Cartagena i el sudvalenci.

8.02.1707. Desembarquen a Alacant 8.000 holandesos de refor ial febrer cauen Xixona, Novelda i Elda.

Carles III decideix tornar a Barcelona i crea un problema enprivar-los duna part considerable dhomes, amb Berwick a les

portes del Regne.8.04.1707. Les tropes del comte de Galway i dAntnio Luis deSousa es concentraren a la Font de la Figuera i l11 arribaren aCabdet, des don entraren a Castella. A Montealegre (Albacete)lavantguarda aliada sorprengu els borbnics en retirada i la po-blaci fou presa.

21.04.1707. Berwick es refugia a Almansa, mentre els austriac-istes prengueren Villena el 22.

25.04.1707. A la batalla dAlmansa, les tropes filipistes van vncerles de Carles III. Berwick va prendre Valncia i Franois BidaldAsfels va cremar i destru Xtiva, Alcoi el 8.01.1708, Dnia el

17.11.1708, i el castell de Santa Brbara, a Alacant, el 19.04.1709.El regne de Valncia annexionat a Espanya.

El regne de Mallorca

3.1701 Felip s proclamat rei a Mallorca per les autoritats, cel-ebrada amb tota normalitat.

La guerra va tenir un primer moment de domini borbnic (1701-1706) i una segona etapa austriacista, fins a la capitulaci dela Ciutat de Mallorca.

Comenada la guerra, les autoritats borbniques enviaren soldatsa Cadis i a Menorca, que estaven a les ltimes davant lesquadra

anglo-holandesa. El poble no tenia cap simpatia per Felip IV.8.1701: Eivissa i Menorca envien representants davant el virrei,

8/11/2019 93-setembre-14

14/26

pg. 14


Encara elsembussosPer Jordi Bellapart

Donarem motius a alg que ens segueixi en els nostres escritsinformatius i d'opini si, arribat el mes de setembre, tornem aparlar de carreteres i d'embussos, per la realitat s que passen

els anys i Torroella continua sense ser escoltada en la seva reivin-dicaci per trobar soluci a una problemtica que s'agreuja anyrere any.

L'any 2007, aquesta revista dedicava un editorial al problema delsaccessos a Torroella i els embussos que es produen a les entradesde la vila durant els mesos de juliol i agost. L'any 2011, havem dereivindicar novament la necessitat de cercar solucions efectives aaquest problema, ja que les administracions responsables contin-uaven, i malauradament continuen, sense presentar cap soluciimminent al problema dels accessos i del pas de la carretera perl'interior de la vila. I el que s ms greu: ni tan sols coneixem sis'han adonat de l' evidncia d'aquesta greu problemtica.

Fa sis anys, des d'Emporion es va fer una allegaci a la propos-ta d'avantprojecte per fer la variant de Torroella. Qualificavenaquesta proposta com a prova de foc per als torroellencs ja que la

considervem escandalosa. No en el sentit que no s'hagus de feruna variant o qualsevol proposta sensata que millors les carret-eres d'accs a aquest municipi i que creiem molt necessria, sina l'obra mastodntica que es pretenia fer. No s si aquesta humilopini en contra de l'opci presentada va propiciar un acte derebequeria administrativa en el sentit que: "No us agrada, doncs

ara no la farem" i la varen endrear en un calaix, a sota de tot.El cert s que no n'hem sentit a parlar ms. Alg far servir lajustificaci fcil, tot i que moltes vegades real, que no hi ha cals,per almenys ens podrien dir: "Hem corregit l'obra. Ja no pro-jectem costosos encreuaments amb passos elevats, aprofitem almxim el traat de la carretera existent a un nivell mnim perquno quedi afectada per les possibles inundacions, l'eixamplem perfer-la segura i solucionem els encreuaments amb rotondes al ma-teix nivell, de dimetre prou gran, sempre prioritzant el respecteal territori i a les persones que l'habiten i conreen els seus frtilsi frondosos terrenys. Els costos s'han rebaixat per tot i aix demoment no tenim disponibilitat pressupostria per fer l'obra". El

embussos hi serien, la perillositat de les carreteres estretes con-tinuaria, per tindrem el bri d'esperana que alg encara sap queen el calaix hi t una proposta que pot amorosir la sensaci quees pot tenir en venir de Palafrugell, passant per Llofriu, Torrenti Pals i creuar per fi el pont sobre el Ter, desprs d'haver perduttemps i pacincia fent una llarga cua, que la ruta s'acaba amb unapoblaci i una muntanya que li posen fi.

Ens agradaria poder pensar que algun dia, la gent que ens visitaa la nostra vila, hi ha pogut arribar tranquilla, l'ha pogut creuarsense massa dificultats per arribar a l'Estartit i ens plauria es-coltar unes primeres paraules com: Que b, he arribat a Torroellasense haver de fer una hora de cua a la carretera.

I li quedessin ganes de tornar.

per retre fidelitat al rei borb.

1703 i 1705. Les crisis de subsistncies provocaren protestes entrela poblaci.

1704. Es varen detenir persones acusades de simpaties amblarxiduc i declarar la guerra contra laliana.

24.09.1706. Lesquadra anglo-holandesa dirigida per lalmirallKeake a la badia de Ciutat, en deman el lliurament. El virrei,Baltasar Cristobal de Hjar, comte de l Alcudia, rebutj les pre-tensions, per les forces es negaren a combatre. El virrei intent ladefensa amb la guarnici francesa i dues companyies de milciesque esclaten en crits a favor de Carles III. El mot es va estendrea la marineria i comen un avalot antifrancs. El virrei va ca-pitular.

11.1709. El comte de Savell, virrei fins al novembre de 1709, jurasolemnement en nom de Carles III, els furs i privilegis del regne.

11.07.1715. Desprs de lheroica resistncia de Barcelona, Mal-lorca i les Pitises, (Menorca en poder angls) varen capitular.Fou el darrer reducte contra francesos i castellans.

8/11/2019 93-setembre-14

15/26

pg. 15


El negoci de la porPer Josep Martinoy

El mes de novembre del 2005, el llavors president dels EstatsUnits George W. Bush, va demanar formalment al Congrs delsEUA 7.100 milions de dlars destinats a un fons d'emergncia perpreparar el pas davant una previsible pandmia de grip aviria.

L'ltim dia del mes d'octubre havia aparegut a la televisi en unsolemne discurs per atemorir els ciutadans. El pla del presidentrepublic tenia diverses fases, entre elles, la detecci preco decasos, el potenciament de recursos als hospitals per atendre mscasos i finalment la compra a dues farmacutiques d'importantsquantitats de la vacuna que havien desenvolupat. Sobretot d'unmedicament, el Tamiflu.

Sembla lgic que un president d'un gran pas es preocupi per lasalut dels seus ciutadans i posi al seu abast qualsevol cosa que elsprotegeixi de noves i terribles malalties. Per no tot s tan bonic.La grip aviria es va detectar per primer cop a finals del segle XX

al Vietnam. Des de llavors noms han mort de grip A al mn unscentenars de persones, concretament 11 cada any, ni de lluny resque es pugui considerar una pandmia. Tot i aix la farmacuticasussa Roche va passar de guanyar 254 milions de dlars el 2004a 1.000 milions el 2005.

Fins el 1996, Tamiflu era propietat de Gilead Sciences Inc. , em-presa que aquell any va vendre els drets de la patent del medica-ment a Roche. I qui era en aquell moment el president de Gilead?Doncs qui el 2005 era el secretari de Defensa dels EUA, Don-ald Rumsfeld, que en un sol dia es va embutxacar 100 milionsde dlars desprs de l'anunci de Bush. El millor de tot s que el

Tamiflu no cura ni una trista grip comuna. Per cert, el governdel socialista de Jos Luis Rodrguez Zapatero, amb la ministrade Sanitat Trinidad Jimnez, es va gastar 266 milions d'euros envacunes que van anar a parar a les escombraries.

I ara qu toca? Doncs l'ebola, un virus de la famlia Filoviriae,del gnere Filovirus, molt similar al virus de Marburg que vaser identificat el 1976 a l'ara Repblica Democrtica del Congo.L'ebola causa tota mena d'hemorrgies internes i la pateixen tantels homes com d'altres mamfers. s altament contagiosa i si nos'ha propagat ms s perqu s tan virulenta que mata l'individuque la transporta en pocs dies. El perode d'incubaci s de dos

a vint dies noms. Es transmet per fluids corporals i est consid-erat una arma bacteriolgica perqu mata un 90% dels infectats.

I aquesta dada s molt significativa.

El brot d'ebola del 2014 va comenar a Guinea i l'OMS n'ha regis-trat 1.711 casos a finals d'agost del 2014, dels quals 932 han mort.Per tant, aquest brot d'ebola s ms contagis per menys letal,poc ms d'un 50%. Tot i aix les veus apocalptiques han tornat a

sonar amb tota la seva fora i ja tothom confia que una empresanord-americana, Mapp Biopharmaceutical Inc. , que ha desenvo-lupat un medicament, el Zmapp, tingui el remei definitiu contrala malaltia.

I Mapp de qui s? Va ser fundada el 2003 pels doctors LarryZeitlin i Kevin Whaley. L'empresa no cotitza a borsa i no generaingressos i viu dels milions de dlars que cada any el Pentgondels Estats Units hi aporta. No s l'nica, fins i tot Fujifilms, la deles cmeres fotogrfiques, est en el negoci biotecnolgic. PerMapp t un avantatge, ha presentat el seu medicament com unapndola, ms fcil de subministrar que els srums de les altres. I elseu xit ve dels transgnics, concretament de la manipulaci ge-ntica de la planta del tabac que fan dues companyies, Reynoldsfabricant de Winston- i Monsanto, que va finanar els primerstreballs per aplicar aquesta tcnica per combatre l'ebola.

Aix que tenim farmacutiques, tabaqueres, multinacionals de labiogentica i militars en un altre projecte per prevenir una pos-sible pandmia. Com a mnim curis. Les tabaqueres que estanperdent mercat a marxes forades poden obrir una via de negociimpressionant. Una farmacutica que pot vendre milions de me-dicaments simplement per la por a una pandmia ja es frega les

mans pensant en un negoci de milers de milions d'euros. I Mon-santo mereix captol a part. Es presenta com una empresa quepot acabar amb la fam al mn, conservar els recursos naturals iprotegir el medi ambient. Per noms s'ha de veure la quantitatde campanyes en contra que t aquesta companyia per saber quealguna cosa no concorda.

Va comenant el 1901 fabricant sacarina a Saint Louis, per passara fabricar cid sulfric i derivats del plstic i fibres sinttiques.A finals dels anys 40 del segle XX, Monsanto es va dedicar alspesticides, concretament la dioxina, substncia altament cancer-gena que va fer emmalaltir molts dels seus treballadors. Els anys

60 Monsanto va subministrar al Pentgon 80 milions d'agenttaronja, un potent herbicida, per arrasar la selva vietnamita ons'amagaven els guerrillers del Vietcong. Encara ara neixen nensamb deformacions a causa d'all.

A finals del segle XX Monsanto es va comenar a dedicar alstransgnics. A agafar algun tipus de conreu, bsicament blat demoro, i a modificar-lo genticament per fer-lo ms resistent a lasequera, als insectes, als mateixos herbicides. I si un camp s re-sistent a tot, el camp ve que no t blat de moro transgnic arre-plega tots els insectes, pateix les sequeres i produeix molt menys.Aix que el propietari del camp no transgnic, a la segent collita

ja sap que o planta transgnics o se'n va a la runa.

8/11/2019 93-setembre-14

16/26

pg. 16


CambalachePer Javier Zuloaga

Vaig escriure aquest article loctubre de 2008.Faltava poc perqu anssim a votar i, encaraque molts no sen recordin, feien tamb cam-panya lescndol i la immundcia. He pensat

que potser els interessa llegir aquest tango,com jo he fet aquest mat. s genial. Bonesvacances.

Hoy resulta que es lo mismoser derecho que traidor!...Ignorante, sabio o chorro,

generoso o estaador!odo es igual!Nada es mejor!Lo mismo un burroque un gran proesor!No hay aplazaosni escalan,

los inmoralesnos han igualao.Si uno vive en la imposturay otro roba en suambicin,da lo mismo que sea cura,colchonero, rey de bastos,caradura o polizn!...

s molt possible que la visi esquinada dela vida, sigui un dels majors atractius deltango, aquest tresor que els argentins van sa-ber crear mirant el que passava al seu voltanti que, sumant lletres dintenci i bon maneigde bandone ficava, via venosa, emocions de

nostlgia i drama.Tal s el cas de Cambalache, tot un em-blema perqu, a ms, va ser prohibit pertotes les dictadures militars que hi va havera lArgentina des dels anys quaranta fins a laque va acabar el 1982, desprs de la Guerrade les Malvines i lelecci de Ricardo Alfon-sn com a president. El mtic tango descriviaun escenari de corrupteles del Partit Radical,per la universalitat de la seva lletra va aix-ecar moltes butllofes durant ms de setantaanys, fins i tot desprs de la mort del seu au-tor, Enrique Santos Discpolo, el 1951.

Potser Cambalache hagi estat el poema ocan -Discpolo va ser sempre venerat

per Camilo Jos Cela i Ernesto Sbato- quepitjors conscincies hagi despertat en lahistria argentina. Daqu, possiblement, laseva persecuci.

Per, per qu parlo avui de Cambalache?Es-tem en viglies de lanomenada jornada dereflexi, prvia a les eleccions de diumenge ihe de reconixer que em sento pres dun des-encant que no em far desistir, no obstant,dexercir el meu dret al vot.

ot s igual / Res s millor, aquestes dueslnies de la lletra de Sants Discpolo, shanquedat clavades en els meus pensamentsquan assisteixo, amb perplexitat galopant,als ltims cops de cua daquest gran espe-ctacle de la campanya electoral. Tot aix scert? s aix el mn real, el que interessa alsciutadans? Hi ha les respostes a les inqui-etuds ciutadanes en aquests grans cartronsde barres estadstiques que els grans ldersusen en els debats per escopir al contrari?

Tant costa dir -els votants sempre acabenpremiant la veritat- que all de lIraq, deciditper un poltic que ja no podia perdre per-qu havia anunciat que se nanava, va ser unapfia garrafal? I reconixer que sha mentit-amb candor irresponsable- per mentit alcap i a la fi, quan deia que ja no negociavaamb els qui volien rdits poltics a canvi deno matar!

Hem vist uns debats o -com deia abansdahir a la nit la quixotesca Rosa Diez en unaentrevista a CNN + - podem haver-nos es-talviat 200 milions deuros datrezzoenviant

les intervencions enllaunades des de les seusdels partits? No seria millor parlar de bar-alla de galls? O potser nhi ha prou parlar deninots teledirigits amb mrqueting des delscomandaments de laplay-stationpoltica?

s autntic tot aix? I l liure?

Com es poden suspendre governativamentactes de campanya invocant raons de se-guretat per a un poltic que noms vol ex-plicar el seu programa? Com els partits i elsgovernants guarden silenci cmplice quan escarrega contra poltics estigmatitzats, acor-ralats i privats del seupedigreede pertinenaa la terra on van nixer? A quants extrem-istes sha aturat i almenys multat per inter-

rompre o intentar agredir candidats durantla campanya? Per qu crida latenci escoltarque alg faci ostentaci de sinceritat i diguique se sent espanyol sense complexos?

Crec, com diem aqu a Catalunya, que de-sprs de les eleccions ens ho haurem de fer

mirar, reflexionar no sobre el nostre vot,sin sobre el nostre nivell de tolerncia,de responsabilitat i del grau de ciutadaniadaquest pas. Perqu la rivalitat poltica,sana, no hauria declipsar la responsabilitatque tots tenim de deixar als nostres fills unpas millor que el que vrem rebre i que nopertany a qui governa sin als governats.

Perqu aix que aqu val tot per tal de guan-yar, lanunci irritant, lescarni fcil de lhistrivulgar sense ms recursos, o la dialcticadel degollament, acaben formant un broude cultiu que noms serveix per desfer la

convivncia de vens, companys, amics i simapuren de familiars.

Fins fa poc, Amrica arribava als espanyolsa travs del cinema per avui la tenim en di-recte cada dia grcies al satllit o Internet.No fa gaires dies vam poder veure Obamai Hillary Clinton a Austin, Texas, davant dequatre pesos pesants del periodisme quesense cronmetres ni tant cerimonial, pre-guntaven el que creien interessant als dosprecandidats demcrates, que estaven as-seguts colze a colze, amb somriures i senseinterrompre ni envestir.

Ms o menys el mateix que aqu, on falta nat-uralitat, tot sassaja, no hi ha coses noves queillusionin. La nostra poltica s avorrida ibastant desesperant i ha de ser cosa de cicleshistrics i potser el pas del temps faci canvi-ar les coses, un cop sorgeixin noves cares i elvidriol es guardi sota un bon forrellat.

Siglo veinte, cambalacheproblemtico y ebril!...El que no llora no mama

y el que no aana es un gil!Dale noms!Dale que va!Que all en el hornonos vamo a encontrar!No pienses ms,sentate a un lao,que a nadie importasi naciste honrao!Es lo mismo el que laburanoche y da como un buey,que el que vive de los otros,que el que mata, que el que curao est uera de la ley...

Aix acaba Cambalache, la lletra daquellinoblidable tango.Que vosts reflexionin b

8/11/2019 93-setembre-14

17/26

pg. 17


Amor i altres decepcionscontra les cordesPer Soa Borrego i Moreno

Concert de Marta Almajano i lAcadmia 1750 delFestival TdM

El passat 15 dagost va tenir lloc a lEspai Ter un concert de msicaespanyola barroca interpretat per Marta Almajano i lAcadmia1750 dins de la programaci estiuenca del Festival de Torroellade Montgr. Tal com estem acostumats, es va intentar fer una rec-reaci instrumental i vocal molt acord amb lptica daquest estilartstic: el Barroc. Per aquesta ra, es va optar per peces musicalsrecitades o cantades i que anaven acompanyades dinstruments,com ara, el clavicmbal, la tiorba, entre altres, cosa que deixavaexplcita a lespectador, el tipus dactuaci que era.

Aix mateix, era evident que lacompanyament ideal (el baix con-tinu) per a la veu de Marta Almajano i les lletres de Antoni Lliteresi Jos Torres, fos lAcadmia 1750, que des del seus comenamentsal 2006 i amb la seva presncia al festival ha constitut una marcapersonal i nica dinterpretar la msica barroca a la qual els haajudat la recuperaci de sons i instruments daquesta poca. Enaquest punt, magradaria destacar la interpretaci per a arpa do-ble de Sara gueda de lobra Cancin alemanade Diego Fernn-dez de Huete.

Aix doncs lAcadmia 1750, tal com manen els canons de lescantates i recitatius, va afavorir el predomini de la lletra parlada

de manera impecable. Els textos de Lliteres i Torres recopilats perJuan Jos Carreras sota el nom del Manuscrito Mackworth decantatas espaolas, loriginal del qual es troba a la Universitat deCardiff, ara executats per Almajano i lAcadmia, ens van fer re-flexionar sobre el punt agredol que va suposar la glria decadentdel Segle dOr espanyol. Amb aquesta idea de decepci, lamorno deixa de ser un joc enganys, de Quin podr tus disraces?,difcil dentendre, que acaba revelant la trista veritat del imperiotirano, el desenlla del qual deixa a lenamorat infeli: djame, in-grata, llorar.

Els sentiments formen part de les contradiccions prpies daquestmoment, dun vaiv democions molt ben explicat amb el so greu

de les cordes, dun clavicmbal imperceptible, dun ritme rpiddels recitatius o ms pausat de les ries i de la falta de dramatismede la cantant. Tot est en consonncia amb la idea barroca delanttesi, que lamor s la mort o el gaudi, que el temps no per-dona (tempus ugit) i que noms ens queda el cam docultar-nosdesprs desbrinar la veritat de qu sn els perdedors daquestahistria. No obstant aix, des de la contemporanetat i des de lanostra perspectiva actual, dun entorn tamb de decepcions i desentir-nos entre lespasa i la paret, sempre ens quedar lal de lamsica, i per qu no de lamor, que recobro la vida, con solo sen-tir (-la/lo).

Bibliografia

www.festivaldetorroella.catwww.orquestabarrocadesevilla.com

L'estiu que ja hapassatPer Aniol Amat I BlaiDesprs de les llargues vacances estivals, en el meu interior sentouna responsabilitat d'encarar un nou curs, que s com aquell melper encetar, coneixedor del sabor, per no del gust que tindr.

La nit prvia de l'inici et veus sol al pis i observes passiu com lesltimes gotes de l'estiu s'escolen inevitablement i sents un buitdins teu. Aleshores passes la buidor a la balana dels records delque ha estat l'estiu, comences a omplir-te d'una nostlgia prx-ima, per que et fa valorar el teu estiu positivament i acabes decarregar les bateries per armar-te del valor necessari per fer laprimera tallada del mel el prxim mat.

I en els records rememores aquelles persones conegudes, amicsi racons del poble, aquella gent i indrets que durant l'hivern a lacapital tens menys temps per dedicar-los i que et recorden d'onvns i per qu quan hi ets saps que ets a casa.

Aquelles albades i els capvespres des de qualsevol dels pics delMasss del Montgr, les passejades pels camps de la plana o pelcostat de la mota del riu Ter, la Festa Major de Sant Gens, lesnits de barraques, la Gola del Ter, la llarga platja de l'Estartit, lazona verge de la Pletera i els penya-segats i cales que amaga laMuntanya Gran. Sn aquells indrets que has tornat a compartir

amb els amics de tota la vida, amb els amics ms nous i amb lafamlia. I prens conscincia que com ms lluny ets de les tevesarrels, d'all on et vas criar, s quan les descobreixes ms fortessobre tu i tens clar que malgrat que la teva vida ha de transcrrermolt ms enll del teu poble i cercar nous horitzons per crixer,el poble s el punt 0.

I s que cada vegada que veus el Montgr quan tornes a Torroella,sigui des de la Costa Roja, des del tur de Rupi, des de la zona dePalafrugell i Begur o b des de qualsevol rac de la plana altem-pordanesa, pots observar el Montgr com un far que almenys etdna la certesa del punt d'on vns.

8/11/2019 93-setembre-14

18/26

pg. 18


Torroella, espai dartPer Soa Borrego i Moreno

Jaume Bosch iCorominasFotografia7,30 x 10 cmCollecci particular

Pilar Ciurana, Carme Amer, M. Llusa Montroig, Carme Sais i Angelines GarcaTorroella de Montgr (anys 50 aprox.)

Darrerament les xarxes socials shan convertit en veritables arxiusfotogrfics dun passat no gaire lluny, dimatges en blanc i negreque projectades en els temps revelen certa nostlgia. Aleshores,pengem fotos dels nostres avis, dels nostres pares, de la vila deTorroella o altres llocs en un intent de recordar, reviure i compar-tir ms que lescena representada, el moment que es vivia quan vaser capturada. Estem parlant dunes dcades en qu la cmera o

el mbil, o qualsevol altra aparell de captura dimatges no haviairromput a les nostres vides familiars i a totes les viles hi haviaun fotgraf que testimoniava un casament, una comuni o ledatbiolgica determinada de tots nosaltres. s el cas daquesta foto-grafia de Jaume Bosch de cinc noies: Pilar Ciurana, Carme Amer,Ma Llusa Montroig, Carme Sais i Angelines Garca que atestenel trnsit de la infantesa a ladultesa, ara com ara, ladolescncia.

La imatge s de mitjans dels 50 i es diu que va ser feta a lestudique en Bosch tenia a ledifici de la Caixa. Primerament en Jaumehavia tingut un local al carrer Sant Agust, davant de lantiga im-premta, on un cartell comercial deia: cine/ foto i Bosch/Leica, la

cmera compacta que va canviar la nostra percepci de la realitat,enquadrant-la i desvinculant-la de tot all que no s del nostregrat. Smbols de modernitat que molts de Torroella han identifi-

cat amb la personalitat de Jaume Bosch i el seu comer, amb unaparador ple de rdios i de la primera tele Optimus que engegavaper a gaudi i fruci dels seus clients i espectadors.

En aquesta fotografia de les noies, tots i totes ens hi identifiquem,perqu segurament alguna vegada hem posat en un sobri esce-nari com aquest, vestides i mudades de dalt a baix, amb coquetes

bosses de m i guants elegants. No obstant, totes elles intentenamagar sense xit all que el fotgraf els demanava: somrieu!. Iaix s com en Jaume va ser conegut a Torroella, pel Sonrisas. Lesjoves, innocents, semblen seguir-li el joc de la hilaritat, alienesa la conscincia dun bon fotgraf com en Bosch, a les paraulesde Susan Sontag en Sobre la fotografia: que totes les fotografiessn memento mori, perqu donat que seleccionem un moment iel congelem, totes les fotografies atesten la despietada dissolucidel temps. I encara aix les mirem, les revivim, les compartim i lesconservem com a tresors dincalculable valor en les nostres vides.

Bibliografia

Fons fotogrfic Rosa Ma AmerFacebook El Safareig de la Vila i la Torroella dabans

8/11/2019 93-setembre-14

19/26

pg. 19


La cuina de laCatrinaPer Caterina Bosch

Arrs de bacall ambverdures

Ingredients per a 4 persones:

400 gr. arrs

200 gr. de bacall desfilat i esqueixat

100 gr. de psols 4 carxofes

3 tomates madures

1 pebrot

2 grans d'all

1 ceba gran

de coliflor

Sal

Oli

Aigua

50 gr. mongetes perones

Preparaci:

En una cassola amb oli feu un sofregit amb l'all, la ceba, la tomatai el pebrot. Quan estigui ben confitat incorporeu-hi les verdures il'arrs.

Remeneu-ho a foc fort un parell de minuts i afegiu-hi l'aigua bul-

lent, i al cap d'un moment poseu-hi el bacall.Deixeu-ho coure i a ltim moment afegiu-hi la picada.

Cabell d'ngel

Ingredients:

2 kg. de carbassa de cabell d'ngel

1 kg. de sucre

1 pela de llimona ratllada

Aigua

Preparaci:

Peleu la carbassa, talleu-la a trossos i traieu-ne les llavors. Feubullir la carbassa amb aigua fins que sigui tova i escorreu-la.

En una cassola poseu la polpa de la carbassa, el sucre i la pela dellimona. Feu-ho coure tot junt, tot remenant sovint perqu nos'enganxi, fins que agafi un color daurat. Deixeu-ho refredar.

8/11/2019 93-setembre-14

20/26

pg. 20


Mots en creuPer Joaquim Lloret

Gotes dhumorPer Fuster

El peridic digital Emporion no es fa respon-

sable del contingut dels escrits publicats que, en

tot cas, exposen el pensament de lautor.

NM. 22

Horitzontals. 1. Estintolaran. 2. Aquest canta. I que se senti.3. Mig tren. Injust. Preg municipal. 4. Nom d'emperadorsd'occident. Cartolina amb nom imprs. 5. Comps musical. Ge-gant mitolgic convertit en nebulosa austral d'est a oest. 6. AcciCatlica. Equivoques el cam. No respon a l'enquesta. Extremitat.7. El nom llat de Jess, girat a l'ablatiu. Vida o vitalitat de corcoll.8. Els que guardaven les claus. Ball canari. 9. Riu sus. Aquest ent sis a davant. Precedeix el nom del capell. 10. General de Reusesqueltic. Correspondncia o naips.

Verticals. 1. Aquesta actua al film. A sobre el coll . 2. No s pblic.3. Article. Sant bisbe d'Urgell.Vestit d'ndia. 4. Nit sacse-jada. Cuc que s'enfila. Deuper cent. 5. Castellanada perbajanades. 6. Indoeuropeaque canta pera. Squia. 7.Deu quinquennis. Historia-dor. 8. Campi. Giravoltes.Darrere el tercer. 9. Armaride roba. Mareig. Cam tallat.

10. Cincia de la textura delsrgans del cos. 11. Joguet.D'aix ja fa temps.

8/11/2019 93-setembre-14

21/26

pg. 21


Cinema i espectaclesPer Jordi Bellapart

8/11/2019 93-setembre-14

22/26

pg. 22


8/11/2019 93-setembre-14

23/26

pg. 23


8/11/2019 93-setembre-14

24/26

pg. 24


8/11/2019 93-setembre-14

25/26

pg. 25


Pellcula del mes:

El Amanecer Del Planeta De Los Simios

8/11/2019 93-setembre-14

26/26


Medalla del Montgr

2008

Socis Fundadors

Jaume Bassa Jordi Bellapart Montserrat Blai Xavier Ferrer Vicen Fiol Gabriel Martinoy Cels Sais Santi Sat Joan Surroca Enric Torrent

Consell de redacci

Jaume Bassa Jordi Bellapart Roser Benet Sofia Borrego Xavier Ferrer Josep Fuster Gabriel Martinoy Anna M. Mercader Cels Sais Enric Torrent

Jaume Bassa -- PresidentAnna M. Mercader -- Secretari

Plcid Busquets -- Edici, disseny i administraci del webGabriel Martinoy --Preparaci, estructura i gesti de continguts

Edita Associaci Emporion

Documents

93-setembre-14