96-desembre-14

8/10/2019 96-desembre-14

http://slidepdf.com/reader/full/96-desembre-14 1/28

pàg. 1

EMPORION NÚM 96 DESEMBRE 2014

Periòdic digital - Tercera època

núm. 96 -desembre- 2014

8/10/2019 96-desembre-14


pàg. 2


Editorial

Jornada històrica, exhibició democràticaEl 9 de novembre del 2014 passarà a la història de Catalunya com el dia que 2,3 milionsde catalans van decidir, malgrat els nombrosos impediments legals per part del governespanyol, confiar a les urnes la seva opinió sobre el futur del país en un procés partici-patiu i democràtic. Jornada festiva, de gran il·lusió, molt alegre i, sobretot, de profundconvenciment democràtic que ha estat un exemple de mobilització a escala mundial.Tot i sabent el caràcter simbòlic de la votació, els catalans van tornar a demostrar el seugran civisme, la seva voluntat d'avançar en l'autogovern i de plantar cara a un governespanyol entossudit a fer política a través dels tribunals.

El resultat de la participació va ser contundent: 1,8 milions dels ciutadans que van acu-

dir a les urnes van deixar clar que volen que Catalunya sigui un estat independent. Elgovern espanyol i els seus mitjans afins s'han afanyat a dir que va votar poca gent, queel que pensin els partidaris de la independència els és indiferent perquè mai es posaràa negociar el trencament de la unitat d'Espanya. Representants del Partit Popular hanarribat a afirmar que votar és antidemocràtic i que els catalans estan adoctrinats pelspartits nacionalistes... Sembla mentida que les coses es vegin tan distorsionades des de500 quilòmetres de distància.

Els qui han criticat la "poca" participació ciutadana són els mateixos que l'han recor-reguda dues vegades davant el Tribunal Constitucional. Titllen d'il·legal el 9-N quan elTC no ha dictat cap mena de sentència, sinó que simplement ha admès els recursos delgovern espanyol. Donen per fet que el Constitucional els donarà la raó, potser perquè jas'han ocupat abans de col·locar-hi al capdavant persones afins. Si el 1978 la Constitució

espanyola semblava l'eina que podia permetre un bon encaix de Catalunya dins l'Estatespanyol, l'ús que en fa el govern estatal només demostra que ara és una eina per esclafarsense contemplacions qualsevol reivindicació catalana.

Aquesta actitud, que no és exclusiva del govern del PP, ja es va començar a posar enevidència quan es va aprovar el nou Estatut. Les amenaces, les crítiques i els insultsconstants han acabat provocant una desafecció dels catalans que difícilment es podràredreçar. L'Estat espanyol té un problema molt seriós i el govern estatal, en comptes defer Política, amb majúscules, es limita a esgrimir les lleis com a arma contra els catalans.Sense pensar que les lleis es canvien fàcilment, però que els sentiments d'una societatno. Si les lleis no s'haguessin canviat encara les dones no votarien, hi hauria esclaus imoltes dictadures. Entendre la democràcia com una "dictadura" de les lleis és un greuerror. I més quan el govern espanyol podria defensar la unitat de l'Estat en un refer-

èndum amb moltes garanties d'èxit, tal com va fer el govern britànic en el referèndumd'independència d'Escòcia.

• Editorial

• Notícies

•

Nota-avís a entitatsorganitzadores d'actes aTorroella-l'Estartit

• Emporion 100 anys –1915-2015

• Què li ha ensenyat lavida?

• "La veritat": reflexionsamb sentències

• La Xina i el soroll de lesmotos

• El significat del 9-N

• L'esclat d'una il·lusió

• Conte de Nadal

• The deplorable history iel post-9n

• La gran trampa del TTIP

• Absolutisme intel·lectual

• Els reptes de la novaComissió Europea

• Torroella, espai d'art

• Proverbis, refranys ifrases fetes

• Exercicis de català 4

• Eduardo Rincón, músic

• El video dels joves

• La cuina de la Catrina

• Mots en creu

• Gotes d'humor

• Cinema i espectacles

8/10/2019 96-desembre-14


pàg. 3


NotíciesNotícies de Novembre

ORROELLADarrers dies d’octubre

Dijous 23 octubre a dilluns 3 de novem-bre. Els gegants a Aserrí i altres muni-cipis de Costa Rica. Els gegants de Torro-ella varen saltar l’Atlàntic i es van plantara Aserrí, Costa Rica, on varen ser con-

vidats per l’associació cultural AGRUCAper realitzar un programa molt atapeït

d’actes diversos, recepcions oficials, in-tercanvis culturals i cercaviles, dins de latradicional de festa de les “Mascarades”.Destaquem la visita al Ministeri de Cul-

tura, on van ser rebuts pel “viceministro”.El president de la colla gegantera de Tor-roella, Marc Muñoz, va signar un conveni de col·laboració entre el Ministeri deCultura de Costa Rica i les associacionsque formen part del cercle internacionald’amics dels gegants. L’objectiu és recuper-ar i difondre les mascarades tradicionals“costaricenses” dins del patrimon popular.A la pàgina web del ministeri, a l’apartatde notícies del facebook del 31 d’ocubre, va sortir la visita dels Gegants de Torroellaque també es pot veure al facebook dels

geganters de Torroella.

La imatge pertany a la visita dels gegantsa Puntaneras. La província de Puntarenasestà situada a la zona occidental de CostaRica i abasta la major part de la costa Pací-fica del país, i la seva capital ocupa unallengua de terra de diversos quilòmetresde llarg i mig quilòmetre d’ample, enmigde l’Oceà Pacífic. Puntarenas és una deles regions turístiques més importants deCosta Rica, amb abundants illes, platgesi tresors naturals, que la converteixen en

una destinació turística internacional. Lapresència dels nostres gegants hi va des-pertar expectació, tot i ser una poblacióque està acostumada a rebre tota classede reclams d’arreu del món. En va parlaren portada la revista local “Lo que dice lagente” del mes de desembre.

Ara esperem que, en un any o dos, els nos-tres amics “ticos” puguin visitar Torroellade Montgrí i gaudir del nostre territori igent com els torrellencs ho han fet allà.

Diumenge 26. Homenatge a EduardoRincón. Amb motiu del 90è aniversari del

compositor santanderí resident a Torroel-la, es va celebrar al Cine Petit un recital depiano en què el pianista Santiago Barro vainterpretar 4 obres de l’homenatjat Edu-

ardo Rincón.

Dimarts 28. Acte de suport al dret a de-cidir i a la convocatòria del 9-N. La Tauladel Baix Empordà pel Dret a Decidir es va

presentar a l’Espai Ter en un acte organ-itzat per l’Assemblea Nacional Catalana(ANC), amb una llista de 120 adhesionsd’ajuntaments, entitats i empreses de lacomarca.

EMPORION, que està a punt de complirel centenari, va tenir part de protago-nisme a l’acte.Gabriel Martinoy ens varepresentar a la foto d’entitats que hi do-naven suport, i Miquel Bofill, exsenadord’ERC per l’Entesa durant dues legisla-tures, va posar la nostra revista com aexemple de catalanitat i resistència a lesdictadures.

El Consell de Redacció agraeix a MiquelBofill que utilitzés EMPORION per ar-

PER A AQUEST MES DEDESEMBRE:

NIT DEL DRACdissabte 6

FIRA DE SANTA LLÚCIAdissabte 13

CAGA TIÓ A PLAÇAdimecres 24

Però obsessionats en el NO a tot, el govern de Mariano Rajoy pot provocar una situació encara més complicada de gestionar. Si esconvoquen eleccions i els partits partidaris de la independència fan una llista unitària o, en el seu cas, obtenen uns resultats espectacu-lars, es poden trobar un Parlament de Catalunya encara més sobiranista i amb el mandat explícit dels ciutadans d'anar ràpidament capa l'autogovern ple. I en aquesta situació ni constitucionals, ni fiscals, ni jutges podran fer massa cosa. Qualsevol acció desmesuradadel govern espanyol, com pot ser suprimir l'autonomia de Catalunya, dispararà totes les alarmes internacionals i acabarà d'enfonsaruna deteriorada imatge d'Espanya associada ja ara a la corrupció, a la falta d'una democràcia ben entesa i arrossegarà cap al bàndol

independentista encara més gent.

Catalunya no ho té fàcil, però Espanya tampoc. Segurament d'aquí uns anys, si Catalunya acaba aconseguint ser un estat nou dinsla Unió Europea, els espanyols demòcrates acabaran agraint als catalans que la seva lluita per l'autodeterminació haurà comportatindirectament la regeneració i el canvi del sistema polític també de l'Estat espanyol. I és evident que bona falta fa.

8/10/2019 96-desembre-14


pàg. 4


gumentar bona part del seu discurs davant les 600 persones que van assistir al’acte.

Oferim a continuació el seu parlament.

Bon vespre,

En nom de l’ANC del Baix Empordà i del’assemblea local de l’ANC: Benvingutsa Torroella!

Agraïm a la Taula pel dret a decidir delBaix Empordà que hagi portat a la nostra vila aquest acte comarcal que a les portesdel 9 de novembre té una significació es-pecial.

Agraïm a l’alcalde de Torroella de Mont-grí que amb el seu suport en aquest actei la seva presència avui expressi, com ha

fet tantes vegades el Ple de l’Ajuntament,el suport de la població de Torroella i del’Estartit a la sobirania de Catalunya, al dreta decidir dels catalans i a la independència.El nostre moviment no és l’expressió de laflamarada d’un dia, no és únicament la re-acció a les humiliacions i al maltracte del’Estat espanyol del present.

Som també l’expressió d’un moviment defons que emergeix amb la força de tot unpoble que l’empeny. Un poble que recull ique acull. Un poble que suma.

Un poble que recull i suma la força delpassat i molt especialment la tradiciódemocràtica i persistent del catalanismede tot el segle XX. Un poble que acull, ique suma a aquesta força l’energia delpresent de tots els qui vivim i treballem aCatalunya.

Venim de lluny i ens reconeixem coma continuadors de la tradició cívica idemocràtica del moviment catalanista.

Un catalanisme progressista en el terrenys

cultural, econòmic i social, i ideològica-ment plural.

Un catalanisme que va arrelar amb tantaforça a començaments del segle XX a totsels pobles i viles empordaneses que avuiencara ens en sentim hereus.

Un moviment democràtic que va portarla República i que va tornar a renéixer,durant els anys 60 i 70, malgrat l’intentd’extermini de l’Estat espanyol franquista.

Un moviment democràtic del nostre

poble que avui ja no accepta viure en unmarc democràtic restringit, restringit per

una Constitució aprovada sota la pressiói l’amenaça dels qui havien imposat i sos-tingut la dictadura franquista.

També som això: Tenacitat democràtica.

Som també la realitat d’una persistèn-

cia del catalanisme viscuda poble a po-ble, a Sant Feliu de Guíxols, a Calonge,a Palamós, a Palafrugell, a la Bisbal, aBegur, a Pals, a Verges o a Torroella.A Torroella, per exemple, estem a puntde commemorar el centenari de la revistaEMPORION, que van impulsar el 1915un petit grup de prohoms locals amb la voluntat de reformar, d’incorporar a la so-cietat torroellenca l’esperit de civilitat delnou catalanisme.

¿Amb qui va ensopegar aquella mod-

esta revista local de començaments delsegle XX que reivindicava amb el seunom, EMPORION, l’esperit de la culturai la democràcia d’Atenes i de la Grèciaclàssica? Malauradament no és cap sor-presa, va ensopegar amb el govern es-panyol, en aquell moment la dictadurade Primo de Rivera, que la va prohibirperquè era una publicació en català.Però les prohibicions a la llarga sempreens fan créixer, i en aquell moment van fercréixer el moviment catalanista que va de-

sembocar en la República.A Torroella, els impulsors d’EMPORIONse les van empescar per esquivar les pro-hibicions i es van inventar una nova pub-licació, el Llibre de la Festa Major, quealguns dels seus fills van aconseguir demantenir durant el franquisme i que en-cara perdura.

Mentrestant, en aquests començamentsdel segle XXI, Emporion ha tornat arenéixer com a publicació digital.

És un petit exemple del que som també coma poble. Tenacitat, continuïtat i modernitat.Al llarg d’aquests últims anys, els nostrespobles han crescut molt, han multiplicatper dos, per tres, fins i tot, la seva població.Tota aquesta gent hem fet progressar elsnostres pobles i volem avançar junts com aciutadans catalans lliures. El nostre tambéés un moviment a favor del ple reconeixe-ment dels drets socials i polítics, i en prim-er lloc del dret a decidir, de tots els que viuen i treballen a Catalunya, perquè somun sol poble. Un poble que construïm tre-ballant plegats per un nou país.

Aquests dies, amb motiu de la gigaenques-ta que estem impulsant l’ANC i Òmnium,molts companys han trucat a les portes de veïns i veïnes desconeguts, i s’han endutla sorpresa de la bona acollida que hantingut, també en moltes cases de famílies

nouvingudes, de persones que parlen en-cara amb dificultat la nostra llengua, peròque entenen que Catalunya vol decidir,que els convé que gestionem els nostresrecursos i que volen participar.

Tot això explica perquè la simple expressiódemocràtica de la nostra voluntat d’exercirel dret a decidir té tanta força i espanta tantels nostres adversaris. Uns adversaris queoposant-s’hi mostren la seva gran debilitat,que és la seva falta d’esperit democràtic.Una falta d’esperit democràtic que es con-

creta en prohibicions i intents de fer callarla veu del poble. Unes prohibicions que xo-quen amb els principis de la Unió Europeai els posen en evidència davant del món.Estem a les portes del 9 de novembre. Enshan volgut silenciar, però no se’n sortiran.

Volem votar, i votarem.

Nosaltres votarem per la independència.

Des de l’Assemblea Nacional Catalanacreiem que ja és l’hora de la independèn-cia, entre moltes altres coses perquè la in-

dependència de l’Estat espanyol és l’únicamanera de garantir la nostra sobirania i elnostre dret a decidir.

És per això que aquests dies hem de ferun esforç especial de mobilització per-què el màxim nombre de ciutadans acu-deixen el 9 de novembre als punts on elgovern de la Generalitat col·loqui urnes.Junt amb aquesta crida a la participació,hem de fer el màxim esforç d’explicacióperquè de forma massiva els que parti-cipin dipositin una papereta amb una creua cada sí, perquè hi hagi un sí massiu a laindependència.

Al govern espanyol, que ens vol silenciar,li ha de sortir el tret per la culata.

Hem de convertir el 9 de novembre en unagran festa a favor de la democràcia i dedenúncia del govern espanyol que ens volnegar el dret a decidir el nostre futur. Totel món ho ha de veure. Ha de quedar clarque els catalans som un poble obert, pacíf-ic, democràtic, civilment responsable. Ha

de quedar clar que, en contrast, l’Estatespanyol té un dèficit democràtic greu

8/10/2019 96-desembre-14


pàg. 5


i el seu actual govern una inclinació al’autoritarisme gairebé congènita.

El govern espanyol no ens deixa votar enun referèndum amb totes les garantiesdemocràtiques i amb ple valor jurídic, i

alhora vol devaluar qualsevol acte en quèes pugui manifestar la nostra voluntatpolítica.

Doncs bé, si no volen broudemocràtic, els en donarem dues tasses.Farem els possibles perquè la participaciómassiva en la jornada del 9 de novembresigui l’avantsala d’unes eleccions al Par-lament de Catalunya en què es puguincomptar sense discussions els nostres votsa favor de la sobirania i de la independèn-cia.

Per acabar, permeteu-me que us de-mani un aplaudiment per als voluntar-is que, amb motiu d’aquest acte comar-cal, ara mateix són al cim del Montgríil·luminant de groc el castell. Un castellque, com deia Pla, per als empordanesosés el botó de la roda al voltant de la qualgiren les nostres vides.

Visca la unitat del poble català!

Visca la democràcia!

I VISCA CATALUNYA!

Coincidint amb l’Acte de l’ANC, el Castell

es va il·luminar de groc.

Divendres 31. La viabilitat econòmicade la Catalunya independent. ElisendaPaluzie va exposar les seves tesis a canQuintana, amb taula rodona de debat i as-sistència d’unes 150 persones.

Novembre

Espai permanent Francesc Gimeno,paisatgista del Montgrí. Al Museu de laMediterrània es va inaugurar aquest nou

espai el dissabte 22. Ha estat possible grà-cies a la donació per Francesc Izquierdo

d’una dotzena d’obres datades entre 1920 i1925, a més de material fotogràfic i docu-mental, procedent del llegat Martínez-Solans, un matrimoni veí del pintor, ambqui va establir una estreta amistat a SantGervasi, a Barcelona, els últims anys de la

seva vida.

“L’Ermita de Santa Caterina del Mont-grí”. Eldissabte 22 es va fer la presentació

a la casa Galibern d’aquest llibre-guia,editat per la Fundació Mascort, en el qualcol·laboren dos professors experts en artbarroc de la Universitat de Girona, Fran-cesc Miralpeix i Teresa Avellí, i dos tor-roellencs molt vinculats a EMPORION,Joan Baca i Jaume Bassa.

El 9-N. Com a tot Catalunya, el procésparticipatiu va tenir lloc en un ambientpacífic i festiu. El nombre de vots va ser de4.145, dels quals 3.780 SÍ-SÍ, 139 SÍ-NO, i66 NO com a xifres més significatives.

Pressupost del 2015. N’hi va haver prouamb els vots del govern, en minoria, grà-cies a l’abstenció de dos dels regidorsd’UPM, davant l’absència del regidor noadscrit. Cati Matas va votar en contraal·legant que s’havia redactat en termesambigus i potser fins i tot enganyosos.

Nous caganers. L’urna del 9-N, DavidFernández i La Grossa, noves figures peral pessebre d’aquest any de l’empresa tor-roellenca.

Hora del conte i tallers. Varen continuartots els dijous a la biblioteca Pere Blasi.

El Cucut presenta llibres. El dijous 13“Llach, lletra i música”, de Xavier Amat.El divendres 28 “Contes de propina”, de

Damià Barbera.

II Forum de recerca del Baix er. El vaorganitzar eldissabte 15 a Pals el Centrede Documentació del Montgrí, les illesMedes i el Baix Ter, ubicat al Museu de

la Mediterrània, i en aquesta edició ambla col·laboració de l’Ajuntament de Pals il’Associació cultural de Pals.

“Cançò d’amor i de guerra”. La famosasarsuela es va programar a l’Espai Ter peral dissabte 15 dins del Festival Harmonies.

40 Aniversari Penya Barcelonista. Es vacelebrar el diumenge 16 amb cercavila,dinar i sardanes. Enhorabona!

Concurs Permanent de Joves Intèr-prets. Es va programar per als dies 20, 21,

22 i 23 al Cine Petit.La sopa pagesa de Vicenç Gumà. Va serpresent el dissabte 22 a la tarda al Museude la Mediterrània amb motiu de la con-ferència de Jaume Font sobre l’aigua a lacuina.

“Recitem Vinyoli”. Una iniciativa delCucut que es va fer a La Sala la tardadel dissabte 22.

Santa Caterina. El tradicional apleca l’Ermita es va fer aquest any el di-

umenge 23, tot i fer un dia molt gris, ambnúvols baixos que de bon matí cobrien lamuntanya.

El pessebre de Josep Mir. La tradicionalobra d’art popular es va inaugurar el di-

vendres 28 a can Quintana.

621 Fira de Sant Andreu. Tanqueml’edició encara pendents de la celebracióde la Fira, amb la previsió d’actes següent:

Dijous 27. Inauguració d’Expofil SantAndreu 2014 per l’Associació Filatèlica, i

presentació per Joan Caball de “Políticaagrària per a un nou estat” a casa Pas-tors. Divendres 28. Recapta d’alimentsorganitzat per Càritas, Jornada Tècnicade la Poma-Pomatec a can Quintana, i ala capella de Santa Antoni inauguracióde l’Exposició dels Masos, aquest any “10anys d’AMTE, 10 anys d’exposicions”.

Dissabte 29. Obertura del recinte fi-ral, inauguració oficial, Cercavila, Firade vehicles i de maquinària agrícola,mostra d’entitats, XIV Fira en el re-

cord teatralitzada, festa de cavalls, tro-bada de billaristes, concert, visita de laGrossa, espectacle infantil, i altres acti-

8/10/2019 96-desembre-14


pàg. 6


vitats lúdiques. Diumenge 30. Al matítallers de Nadal, XXIV Concurs de gos-sos d’atura,XIV Fira en el record, i amigdia Cercavila pels carrers i Concert aplaça a càrrec de l’orquestra Empordanetde l’Escola Municipal de Música. A la tar-

da concert de Fira al Cine Petit, mostra deflamenc a la plaça de la Vila i espectacle depallassos al pati de can Quintana.

L’ESARICastanyada popular. Com és tradició, es va fer el dissabte 1a la tarda.

Estartit – Illes Medes. Es va programarper al diumenge 2la 5a. Travessia Zoogs.

Hora del conte i tallers. Varen continuarels dimecres a la biblioteca.

Mercat de segona mà. Aquest mes es va-ren programar per als dissabtes 8 i 22.

III Concurs de pessebres i decoració deNadal.El va convocar el Consell Munici-pal.

CAALUNYADarrers dies d’octubre

Divendres 31. Savall i la cultura. JordiSavall renuncia al Premio Nacional de

Música 2014 perquè rebutja la políticacultural del govern espanyol.

Novembre

El 9-N. El diumenge 9 (9-N) l’afluènciade votants a les urnes a tot Catalunya vaser espectacular. Del total de 2,3 milionsde vots dipositats a les urnes, el SÍ-SÍ (par-tidaris de la independència) va assolir el81%. El president Mas es va fer respon-sable últim del Procés i la vicepresidentaOrtega en va facilitar els resultats. Jael dimecres 5 el Govern català havia man-

tingut la seva posició favorable al ProcésParticipatiu, malgrat que el TC acceptés atràmit la impugnació del Govern central.El dimarts 11 el president Mas va enviar aRajoy una carta amb la proposta d’acordari pactar un referèndum ‘definitiu i vincu-lant’.

Colita també renuncia. Com havia fet Sa- vall a l’octubre, Colita va renunciar el divendres 7 al Premi Nacional de Fotografiaatorgat pel Ministeri de Cultura.

Cas Castor. La Plataforma del Sénia va direl dia 12 que denunciaria a Europa infrac-cions de la llei de competència, indignada

per la indemnització de 3.150 milions pa-gats a l’empresa de Florentino Pérez.

Mor Badia i Margarit. Va morir el di-umenge 16 als 94 anys. Va ser un delsinvestigadors de la gramàtica històrica de

la llengua catalana de més prestigi inter-nacional.

La proposta del president. El dimarts25 el president Mas va presentar la sevaproposta de candidatura de país en unaconferència, “Després del 9N: temps dedecidir, temps de sumar”, a l’auditori delFòrum, davant més de 3.000 persones.

ESPANYADarrers dies d’octubre

Dia 31. El govern espanyol contra el nou9-N. Va acordar impugnar novament davant el Tribunal Constitucional.

Novembre

El Govern Central, el ribunal Consti-tucional i la Fiscalia. El dia 4 el TC vasuspendre el Procés Participatiu català enadmetre a tràmit la impugnació que li havia passat el govern central. El diumenge9 (9-N) el mateix govern espanyol va dirque no donava cap validesa a les xifres departicipació, però el dia 12 es va anunciar

una possible querella de la Fiscalia contraMas i Ortega. Finalment, després d’unagreu crisi en no voler presentar querellaels fiscals catalans, el dia 19 la cúpula fiscalespanyola va avalar la denúncia de Torres-Dulce contra Mas, Ortega i Rigau.

La Infanta Cristina. L’Audiència de Palma va acordar el dia 7 mantenir la imputacióper cooperació en dos delictes fiscals en elcas Nóos, però la desimputa per blanqueigde capitals.

L’Audiència Nacional confirma que el PPes va lucrar del cas Gürtel.Segons la in-terlocutòria del jutge Pablo Ruz, el PP es va lucrar amb “fons indiciàriament proce-dents d’un delicte”.

Podemos. El dissabte 15 Pablo Iglesias vaser escollit secretari general del nou partitamb prop del 90% dels vots.

MÓN“Let Catalans vote”. Vint-i-cinc person-alitats, encapçalades pels premis Nobel

Desmond Tutu i Adolfo Pérez Esquivel,seguides del premi Nobel italià Dario Fo,

el lingüista Noam Chomsky i altres, com-promeses pels drets humans a la Xina, alPakistan o a Sud-àfrica, varen fer la peticióa la web “Let Catalans Vote”, en català, cas-tellà, anglès i francès.

EUA. Obama més feble. Els republicansguanyen la majoria a totes dues cambres.Tot i això, el president diu que mantindràla seva política sobre immigració i sanitat.

Unió Europea. El comissari Juncker pro-posa un pla multimilionari per reactivarl’economia. Juncker havia estat acusatd’haver ajudat 340 multinacionals a eludirimpostos quan presidia Luxemburg.

Portugal. L’exprimer ministreJoséSócrates va anar a la presó acusat de fraufiscal, blanqueig de capital i corrupció.

Ucraïna.Es va mantenir l’enfrontamentamb Rússia malgrat l’inestable pla de pau.

Israel.Mentre pujava l’escalada de violèn-cia a Jerusalem, va créixer també la tensióamb Jordània.

Mèxic.Malestar polític per la desaparició,el setembre, de 43 joves a mans de policiesi sicaris.

Europa a l’espai exterior. El dimecres12el mòdul d’investigació Philae va ater-

rar en un cometa.

ESPORSMoto. res catalans campions delmón. El triplet s’ha aconseguit per segonany consecutiu, en assegurar-se ÀlexMárquez el campionat a Xest el diumenge9. A més, és la primera vegada que dosgermans es proclamen campions en unamateixa temporada (Marc en MotoGP iÀlex en Moto3).

EMPORION publica de forma pref-erent les notícies que ens envienels organitzadors d’actes a:

[email protected](recomanat màxim 30 paraules)

8/10/2019 96-desembre-14


pàg. 7


Nota-avís a entitatsorganitzadores d’actes a

Torroella-l’EstartitA partir de gener de 2015, EMPORION publicarà de forma pref-erent les notícies que ens enviïn els organitzadors dels actes aaquesta adreça:

[email protected]

Demanem que la redacció de la notícia sigui breu, de l’estilsegüent:

Rajoles, plafons i socarrats de la col·lecció Mascort.Es va in-augurar a can Galibern el dia 13. Una exposició impressionant,plena d’art i d’història. Integrada per 700 peces, rajoles catalanes

i valencianes dels segles XV i XVI, rajoles d’oficis i de vaixells,socarrats.

El camí d’Empúries a Girona. El diumenge 15,Gent del Ter vaorganitzar el pas pel VII Tram: Millars – Sant Martí Vell.

Mitologia per als més petits. El Museu de la Mediterrània vaorganitzar, el migdia del diumenge 15, dins del cicle El petit Mu-seu, la segona sessió “Els herois de la guerra de Troia”.

eatre de l’escola. La Guillem de Montgrí va presentar,el diu-menge 15, teatre dels alumnes al Cine Petit.

Motivació

EMPORION, en la seva tercera època, va néixer, ja fa nou anys,en format digital www.emporion.org, amb l’objectiu de continuarl’esperit i l’ideari dels creadors de la revista ara fa cent anys (generde 1915): ser una revista de reflexió, d’opinió, de bescanvi d’idees.Els fundadors de la represa ens basàvem en una sèrie de principisque vam explicitar des del primer dia (núm. 0, desembre 2006).

Durant força anys d’aquesta tercera època, un dels membres delConsell de Redacció, Santiago Sató, procurava estar al corrent detot el que s’esdevenia al nostre municipi, assistia a pràcticamenttots els actes que es feien a Torroella i a l’Estartit, en feia les fotos,i seguia a la premsa diària i altres mitjans les informacions nacio-nals i internacionals, per tal d’oferir un espai de Notícies complet

a EMPORION.

Actualment, un voluntari amb tan bona disposició de ser a totarreu, informar-se de tot i fer les fotos dels actes, no existeix. Tan-mateix, els temps han canviat i pensem que, afortunadament, nocal tant de sacrifici. EMPORION, en la seva tercera època, no hade ser necessàriament una revista amb una important referènciaa la vida local. Avui dia hi ha molts altres mitjans, sobretot digi-tals, que ofereixen notícies de la vila: els webs de l’Ajuntament,Museu de la Mediterrània, Espai Ter, Biblioteca Pere Blasi, Fun-dació Mascort, Fundació Vila Casas, etc., els nombrosos espaisi comentaris de les xarxes socials, Facebook, Twiter, etc., i, perestar ben informats amb anticipació, les entitats envien correuselectrònics i l’Ajuntament edita l’agenda d’activitats (ADA), queanuncia cada mes els esdeveniments culturals, socials o esportius

que tenen lloc a la nostra població.

Així doncs, ns al punt que ens sigui possible, EMPORION se-

guirà publicant l’espai Notícies, amb informació dels esdeve-

niments de la vida local, però publicarà amb preferència les

que ens siguin enviades a l’adreça consellredaccio@empo-

rion.org. I tornarem a situar l’espai al nal de la revista, comja passava durant les èpoques primera i segona; aleshores,

tot s’ha de dir, guraven en aquelles darreres pàgines, sovint

i més que res, ecos de la societat torroellenca del moment,

casaments, viatges, nomenaments, i sovint fets anecdòtics,

que ara ens podem ben estalviar.

Programa d’actes de commemoraciódel Centenari

Dissabte, 3 de gener, a les 19.00 h

Documental “El mestre, el capellà i unamunió de torroellencs”, de Jordi Bellapart

Exposició del programa d’actes del CentenariLloc: Cinema Montgrí


Teló Esquinçat representa l’obra de teatre“L’Abim” (1916), de Josep Castells Precedidad’una breu explicació i lectura de textos de l’èpocaLloc: Cine Petit

Divendres, 16 de gener, a les 19.00 h

Inauguració de l’exposició “EMPORION CENT

ANYS”Amb el Cor Anselm Viola

Lloc: Capella de Sant Antoni


ACTE CENTRAL DEL CENTENARI

Presentació de Xavier Ferrer i Jaume BassaParlament de Muriel Casals, presidentad’Òmnium Cultural

Lloc: auditori del Museu de la Mediterrània

8/10/2019 96-desembre-14


pàg. 8


Què li ha ensenyat la vida? Joan Surroca i Sens

"Què li ha ensenyat la vida?" És una pregunta que un escriptor ens ha formulat a una representació de persones de més de 65 anys.

Amb el resultat de les respostes, d'unes cinc línies, té intenció d'editar un llibre. Entenc que amb la pregunta no em demana un inven-tari del meu aprenentatge després d'haver viscut. La resposta exigeix limitar-se a l'essencial. Vaig pensar-hi una mica i em va sortir elsegüent: "El frec a frec amb la vida, després de conviure amb ella tants anys, m'ha ensenyat a estimar-la apassionadament. La joia de viure ningú no ens la pot robar si tenim la mirada neta i afinada. No conec solidaritat més autèntica que viure de manera positiva. Elmillor regal per a les persones que estimem i ens estimen és la nostra alegria."

Estem en una cultura de la queixa i de l'agror en què predominen els rondinaires. L'alegria es troba en les societats on encara perdurala tradició de viure amb ben poca cosa. A Occident, l'oferta de tants artefactes ens ha robat la riquesa més gran: el nostre temps. Compensar sense temps? Com contemplar si només anem amunt i avall? El malestar personal i col·lectiu es tradueix en la proliferaciód'expressions tenebroses. Hi ha qui parla de la terribilitis com d'una nova pandèmia.

L'arrel del mal és que no estimem prou la vida. La malgastem sense la passió dels enamorats. L'adversitat, excepte en moments o encasos extraordinaris, sovint es pot positivar. Un estudi social rigorós és fàcil que ens faci sentir pessimistes, però no cal negar-nos laconfiança de poder canviar la situació. Les nostres respostes als fets que vivim es gesten i s'organitzen a la nostra ment. La joia de viureés més una qüestió de salut mental que no pas una interpretació de la nostra sort o desgràcia.

A vegades ens compliquem la vida i resulta que tot és més senzill: proposem-nos molestar el mínim possible; els grans, eliminemel tema monogràfic de moltes de les nostres converses: les xacres i els medicaments per alleugerir-les; els joves, que posin els gransal centre de les atencions familiars; procurem seduir més que exigir; esforcem-nos per eliminar els tòxics (comportaments pocempàtics, crítiques malèvoles, etc.) que embruten la vida i les relacions, i no tinguem por de res. Amb aquesta mitja dotzena demesures viurem més alegres i, com dic a la resposta comentada, aquest és el millor que podem oferir a les persones estimades. Unabona manera de ser solidaris.

“La veritat”:reflexions ambsentències

Adrià Arboix

La veritat és un valor que sempre ha fet respecte i que pot arri-bar a fer por. La història ens ensenya que la veritat pot ser difícild’aconseguir, i és tan poderosa que pot fer vacil·lar el més excelsdels homes. Un dels objectius principals de la filosofia és i ha

estat, des de sempre, la recerca de la veritat .En aquests temps actuals postmoderns i líquids –segons Bau-

man–, impregnats de buidor en les idees, en què predomina lacultura de la velocitat i de la banalitat –malgrat que sigui unaèpoca plena i necessitada d’esperança–, la veritat massa vegadess’amaga, s’intenta disfressar, o s’arracona, perquè, com gairebésempre, incomoda. I el fangar de la corrupció –en polítics,financers, periodistes i personatges influents– és un reflex d’unacrisi de valors alimentada pel relativisme, que interessadaments’ha consentit i aprofitat per fer-ho valdre tot. Perquè sense veri-tat , sinònim d’honestedat intel·lectual i moral, només hi ha

impunitat. La veritat , però, tard o d’hora –diuen els pensadorsclàssics– ressorgeix per evidenciar amb força l’error i la condicióequívoca de qui l’encadenava.

Adjuntem unes quantes sentències, a manera de divertimento ,referides a la veritat extretes de diferents autors i de diferentsèpoques, que, com diu el poeta, “s’enganxen a l’ànima amb vocació d’eternitat”.

I amb un poema de Pere Quart (Joan Oliver), de sàvia ironia,finalitzem la col·laboració.

“La veritat us farà lliures.”Evangeli segons sant Joan 8, 31

“La veritat és revolucionària.”Karl Marx (filòsof, economista, polític, 1818-1883)

8/10/2019 96-desembre-14


pàg. 9


“La més fonamental de les veritats és, per a nosaltres, la nostrallengua.”Salvador Espriu (poeta, 1913-1995)

“La terra no sabrà mai mentir.”Marius orres (metge i poeta, 1910-1942)

“La veritat és la realitat de les coses.”Jaume Balmes (sacerdot i filòsof, 1810-1848)

“Més: la llibertat i la veritat són sempre revolucionàries. M’alcenaquestes dues ales immenses…”Agustí Bartra (poeta, 1908-1982)

“Només hem de mirar al voltant nostre per veure que estemdrets enmig d’una muntanya de runa d’aquells pilars (de les veritats més conegudes).”

“La veritat, encara que impotent i sempre derrotada en un xocfrontal amb els poders establerts, té una força pròpia: facin el

que facin, els que exerceixen el poder són incapaços de desco-brir-ne o inventar-ne un substitutiu adequat.”Hannah Arendt (filòsof, 1906-1975)

“La poesia és també un camí cap a la veritat.”Narcís Comadira (poeta, 1942)

“Certament, quan un creu que ha trobat la veritat, no té mésremei que defensar-la amb totes les seues forces o deixar-se dur,o enganyar, per les inclinacions més baixes de l’ànima humana.”Vicent Alonso (escriptor, 1948)

“La persecució és una prova que la veritat ha de superar, isempre supera amb èxit, ja que les sancions legals acaben essent

vanes contra la veritat.”“El vertader avantatge de la veritat consisteix que, quan unaopinió és vertadera, es pot extingir una vegada, dues o moltes,però amb el pas del temps hi haurà persones que la redescobri-ran. Fins que arribarà un dia en què gràcies a les circumstànciesfavorables escaparà a la persecució i arribarà a ser prou fortacom per resistir els següents intents de suprimir-la.”

“En l’opinió, no dels homes dolents, sinó dels millors, capcreença contrària a la veritat no pot ser vertaderament útil.”John Stuart Mill (filòsof, 1806-1873)

“La verdad está en la historia, pero la historia no es la verdad.”

Nicolás Gómez Dávila (escriptor, 1913-1994)“Les matemàtiques no menteixen, el que hi ha són moltsmatemàtics mentiders.”Henry David Toreau (escriptor, poeta i pensador, 1817-1862)

“Es pot enganyar tothom algun temps, fins i tot es pot enganyaralgunes persones tota la vida... però no es pot enganyar tothomtota la vida.”Abraham Lincoln (16è president dels Estats Units d’Amèrica,1809-1865)

“La veritat pot patir, però no pot ésser vençuda.”Sant Jeroni (un dels grans doctors de l’Església, 331/345-420)

“El temps revela la veritat.”Sèneca (filòsof, polític, 4 aC-65)

“Tant me fa que parlis o que callis”, féu Tirèsies, “sempre que no vulguis defensar coses contràries a la veritat.”Bernat Metge (escriptor, 1348-1413)

“Tot el que és amagat el temps ho trau a la llum.”Isop (escriptor, segle VII aC)

“La veritat sempre s’ha de buscar i, si es busca, sempre es trobaal final del camí com a resultat de l’esforç.”Sòcrates (filòsof, 470 aC-399 aC)

LLEANIA

Per als infantsmentides.

Per als amorsmentides.

Per als amicsmentides.

Per als clientsmentides.

Mentides plenes o primes,fermes o tendres –juraments, besades; vives –com fresca sang;sàvies, agraïdes.Guatlles i bòfies.Mitges mentides.

I mentides històriquesque avui pengem als mentiders besavis.Mentides literàries

–a cada vers dues mentides.Mentides metafísiques–l’ésser i el temps, redéu!Mentides tècniques, científiques:xifres que es tornen màquinesi màquines que mentencom llegendes folles.

I mentides de fe,que són la trista gran misericòrdiadel cel per als sofrentsi els mísers de la terra;altes mentides fabuloses

que un dia, no sé com,diu que seran certeses.

(Gràcies, Senyor, per endavant,acompte sense garanties,per si així fos.Amén, amén, Senyor!Oïu el clam, Senyor?

Perquè la mort, quan ens remata, menti!)

Joan Oliver (Pere Quart) (Sabadell, 29 de novem-

bre de 1899 ─ Barcelona, 18 de juny de 1986) Vacances

pagades (1959)

8/10/2019 96-desembre-14


pàg. 10


La Xina i el sorollde les motos

Albert Llausàs i Pascual

Una tarda d'octubre qualsevol, càlida com feia dècades que no es vivia, a casa amb les finestres obertes i atenent el telèfon:

"[...] i no va tenir més remei que (brrrruuuuuuuuumm!!!) perquèno sabia encara si la (pruuuuuppupupup!!!) o si ja era tard per aella (prrrraaaaaaaaammp!!!, pamp!!!, pamp!!!) de la sortida es-querra d'allà a Can (wwwoooooooooong!!!) [...]".

El soroll, o més formalment la contaminació acústica, és un prob-lema sovint descuidat a la nostra societat. Tenim més o menyspresent que els habitants de moltes ciutats grans i petites hem desuportar uns nivells de contaminació atmosfèrica poc saludables,però poc ens parem a pensar que el soroll de les urbs també téefectes negatius per a la salut. Segons dades de la Unió Europea,uns 400 milions dels seus ciutadans i de les seves ciutadanes vi-

uen en ambients on els sorolls dificulten el descans, més de 100milions en pateixen nivells que poden afectar el seu benestar físici mental i uns 10 milions suporten més de 75 decibels, un llindarintolerable. L'exposició a aquest contaminant pot afectar el son,la memòria, el nivell d'atenció, pot augmentar la pressió arterial ipot induir un estat de fatiga.

En zones urbanes, aproximadament el 80% de la contaminacióacústica prové del trànsit. L'espetec dels tubs d'escapament deles motocicletes i dels ciclomotors pot superar amb facilitat els100 decibels, i més quan alguns dels seus pilots s'han esmerçata modificar-los per esprémer uns cavalls de potència extra dels

seus motors. Molestos com són aquests ginys, així com d'altres vehicles equipats amb motors de combustió, assumim la inter-rupció de converses telefòniques com la descrita anteriorment,de diàlegs, de la música que escoltem o de l'àudio de la pel·lículaque intentem veure amb normalitat, consternada resignació a totestirar. Menys pensem encara en els efectes que té per al conjuntde la societat haver de tolerar aquests nivells de contaminacióacústica i els costos que deriven dels seus impactes.

Com hem arribat a aquesta situació? Doncs hi té molt a veure elque al món anglosaxó s'anomena path dependency, que podríemtraduir com a "dependència d'itinerari". Aquest concepte explica

com certes situacions o resultats s'han assolit per una absènciad'alternatives o per la manca de visió a l'hora d'adoptar-les. El casde les motos és molt il·lustratiu. Si bé les primeres generacions

de motors eren elèctrics (i, per tant, molt silenciosos), la irrupciódel motor de combustió i una gasolina abundant, barata i de fàcilextracció van popularitzar els vehicles amb aquesta tecnologia,molt més sorollosa. Al llarg dels anys s'ha millorat la seva eficièn-cia, però els interessos monopolístics creats i que serveixen agrans companyies petrolieres i automobilístiques han impeditqualsevol intent de fabricació de vehicles propulsats per tecnol-ogies diferents, més netes, silencioses i que no contribueixin al'escalfament global. En aquest cas, la "dependència d'itinerari"ha estat imposada, tot i que les multinacionals s'escuden en lanecessitat de més innovació i recerca per tenir vehicles elèctricsassequibles a totes les butxaques. Els prometen per a més enllàdel 2020. És ingenu acceptar que amb el grau de desenvolupa-ment tecnològic actual, i la urgència de no cremar més petroli,no puguem disposar ja ara d'aquests avenços, tal com demostral'experiència d'alguns països.

La Xina, en aquest àmbit, està més d'un decenni per davant deles economies tradicionalment avançades d'Europa i l'Amèricadel Nord. A mitjan dècada del 1990, els governs municipals de90 grans ciutats xineses van prohibir la circulació de motos pro-pulsades per motors de combustió convencionals. La substituciómassiva de la bicicleta per petits ciclomotors per part de mil-ions d'urbanites havia causat greus problemes de contaminacióatmosfèrica i acústica, la qual cosa va motivar aquesta políticaradical. La resposta tecnològica va ser igualment radical: el mer-cat del vehicle de dues rodes elèctric al país asiàtic va passar de vendre 56.000 unitats el 1998 a col·locar-ne més de 21 milions tot just deu anys després. Mentre a Europa patim els fums i els sorolls

d'una tecnologia desfasada sota la vaga promesa de vehicles mésnets per d'aquí 10 anys, a la Xina resulta xocant el silenci de veurearrencar 100 motos de cop quan el semàfor es posa verd i no sen-tir altre soroll que la lleu remor del rodament de 200 pneumàtics.Tampoc hi ha gasos d'escapament. L'èxit de la mesura va desco-brir al govern xinès les possibilitats que oferia el vehicle elèctrici va donar suport a l'expansió amb multimilionaris plans estatalsper a la seva indústria. El full de ruta preveu que d'aquí cinc anysla Xina serà el líder tant en el disseny com en la fabricació i ex-portació dels cotxes, motos i camions del futur. Veient l'itinerarien el qual les economies postindustrials estan atrapades, fins i

tot segrestades, no costa gaire aventurar que els dirigents xinesospodrien molt bé tenir raó.

Nota - A partir de gener EMPORIONdeixarà de publicar els MOTS ENCREU, un passatemps que hem estatoferint durant una colla de mesos.

8/10/2019 96-desembre-14


pàg. 11


El significat del 9-N Jaume Bassa Pasqual

"Una de les característiques principals que defineixen què és unEstat és que té autoritat política i administrativa sobre un terri-tori, i que la pot exercir."

Els lectors em perdonaran si, abans de continuar, faig una breureferència a la meva genealogia. La meva mare era filla de canPasqual de Serra. El meu besavi, que es deia Salvi Pasqual Ne-gre, es va casar amb Joaquima Romaguera, va quedar vidu i es va tornar a casar amb Francesca Miró. Un germà del besavi, Jo-sep Pasqual Negre, va provar de fer fortuna a Amèrica, va anara l'Uruguai, i cap al 1900 va tornar. Engrescat per ell, el seu ne-

bot Joan Pasqual Romaguera també hi va anar, i hi va prosperar.Després va cridar un seu germanastre, Josep Pasqual Miró, quetambé hi va prosperar i s'hi va casar. Un nét d'aquest es diu JoséLuís Pascual, ens coneixem, va ser a Torroella fa uns anys, i ensescrivim sovint. Ha estat un gran esportista, és membre del Co-mitè Olímpic de l'Uruguai i segueix i admira el Barça. El fitxatgede l'uruguaià Luís Suárez l'ha fet feliç.

MontevideoAra veureu per què explico tot això. El dia 10 de novembre, en José Luís em va enviar un correu amb l'annex d'un di-ari esportiu d'allà, ple de fotos i amb el títol "Salvados por Suárez".He de reconèixer que no em va sorprendre gaire que, per a ell, elmés important d'aquells dies hagués estat el resultat del Barça i

de Suárez, perquè, com de costum, allà tenen una idea força es-biaixada del que passa aquí. Per això, em va semblar necessari, igairebé patriòtic, d'enviar-li informació sobre l'altra cara d'aquellcap de setmana, de manera que el vaig contestar amb aquest cor-reu (resumeixo):

"També aquí tots els diaris reconeixen que ahir Suárez va liderar ipropiciar la victòria del Barça.

"A més, en l'aspecte esportiu, aquest diumenge hem viscut un al-tre gran èxit, Àlex Márquez s'ha proclamat campió del món enMoto3, tres catalans ho són en les tres categories, i mai dos ger-mans havien estat campions del món el mateix any.

"T'he de dir, tanmateix, que aquí el diumenge 9 tothom ha estatpendent d'un gran esdeveniment polític, la consulta plantejada

pel govern de Catalunya i prohibida pel Tribunal Constitucionalespanyol: ‘Vol que Catalunya sigui un Estat?', i si es responia SÍ,‘Vol que aquest Estat sigui independent?'. El govern de Madrid va

amenaçar, ridiculitzar, prohibir, però la gent ha desobeït i més dedos milions de catalans han acudit a les urnes. Madrid no enténque no és el president de Catalunya qui reclama, sinó un pobleque s'ha sentit maltractat i menystingut pels successius governsde l'Estat."

L'endemà, el meu cosí em va demostrar que s'havia informat,i em va enviar còpies de diaris de Montevideo amb els titulars:"Catalans de l'Uruguai van passar a Buenos Aires per votar inde-pendència", amb una bona descripció de tot plegat. Vaig quedarsatisfet, havia aconseguit la seva atenció, i el vaig tornar a escriurei li vaig dir el que transcric ara aquí, també com a reflexió per alsmeus lectors d'EMPORION:

"Crec que va ser precisament a la Convenció de Montevideo ones va començar a establir aquesta doctrina: ‘Saps que un Estatadministra un territori perquè les seves ordres són obeïdes i potimposar les seves normes als ciutadans'. El que va passar el dia 9és molt seriós, el món va veure que l'estat espanyol no va poderexercir la seva autoritat a Catalunya. Ara Mas ha enviat una cartaa Rajoy per parlar d'un referèndum legal pactat, però Rajoy estàobsessionat i vol arreglar l'afer amb lleis i policia, confia en unaquerella de la fiscalia, oblida que el seu problema no és Mas, quesón els 2,3 milions de catalans. Aquest és el significat transcen-dental del 9-N: bona part dels catalans no es varen considerarciutadans de l'estat espanyol, no es varen sentir obligats a obeir-lo."

Acabava el meu correu a en José Luís amb la frase que he escrital començament:

"Una de les característiques principals que defineixen què és unEstat és que té autoritat política i administrativa sobre un terri-tori, i que la pot exercir."

El periòdic digital Emporion no es fa respon-sable del contingut dels escrits publicats que,

en tot cas, exposen el pensament de l’autor.

8/10/2019 96-desembre-14


pàg. 12


L’esclat d’una il·lusió Jordi Bellapart

La caiguda del mur de Berlín demostra que els somnis poden fer-se

realitat . Són paraules de la cancellera Angela Merkel un dia abansde la celebració de l’aniversari d’aquesta efemèride.

D’això s’informava als mitjans de comunicació al mateix tempsque es donava la notícia que dos milions tres-cent mil ciutadansde Catalunya havien anat a votar en una consulta que se’ls feiasobre el futur del seu país i en un 80 % havien votat a favor de laindependència. Aquella mateixa nit, i sobretot l’endemà, a certssectors d’opinió es qualificava aquella convocatòria de pantomi-ma, com un desafiament, com un acte de sedició, una partici-pació en un acte prohibit, anticonstitucional, delictiu. S’arribà adir que era la pitjor tragèdia d’Espanya des de la Guerra Civil. Unacte criminal, venien a dir, perpetrat per 2,3 milions de ciutadans

que havien dipositat una papereta seguint els dictats d’unes men-ts criminals mereixedores de càstig, al cap de les quals situavenel president de la Generalitat Artur Mas i els líders del moviment(ANC) i partits polítics que secundaven l’organització de la con-sulta, la qual havia estat possible mitjançant un grup de gent ma-nipulada (40.000 voluntaris), que havia organitzat i fet realitat unacte que no pretenia altra cosa que recollir el desig d’un pobleque expressava la seva voluntat de dir cap on volia dirigir el seudestí..

L’acció de votar es va portar a cap amb èxit a tot el país, mal-grat amenaces i intimidacions des de l’estat i els mitjans de co-municació que donen suport a aquestes elits, que des de temps

immemorials governen Espanya i que menystenen la voluntatde comunitats que vulguin trobar sortida, com a darrer remei,a aquesta situació de menyspreu i teledirigisme d’un poder quedes de l’estat centralista ha defensat sempre els seus interessos.

Ara diuen que la participació ciutadana va ser baixa (un terç delspossibles votants). Però encara que públicament no ho recone-guin clarament, l’evidència que un 80 % dels vots emesos siguifavorable a la independència i la por que aquest percentatge seg-ueixi el ritme ascendent dels darrers anys fa que aquestes elits sesentin qüestionades.

El dia de la votació, el famós N-9, el vaig passar quasi íntegra-ment a l’IES Montgrí, lloc on es varen instal·lar les urnes al mu-nicipi de Torroella de Montgrí. Allà hi podien dipositar el seu votels votants de la vila, de l’Estartit, de Sobrestany i la Bolleria. Vaigfilmar durant tota la jornada la preparació, la votació, el recomptede vots i l’alegria final després de constatar els resultats amb unaparticipació de 4.145 votants i el resultat de 3.780 vots favorablesal Sí-Sí. És a dir, un 91,19 % dels vots emesos va ser a favor queCatalunya es constituís com un estat i que aquest fos independentd’Espanya. En la filmació es constata en primer lloc la magníficaorganització de l’acte, la constitució de les meses, l’actuació se-riosa i l’acompliment estricte de les normes exigibles a una vo-tació legal (vaig poder constatar com algun possible votant no vapoder exercir aquest dret per no complir els requisits exigits), la

pulcritud del recompte, l’exactitud de les dades finals obtingudesi en segon lloc la nombrosa i variada afluència de votants i el seu

estat d’ànim.

A continuació transcriuré paraules recollides a la filmació quemostren l’esclat d’una il·lusió de la ciutadania del municipi:

“Un dia històric. Ara mateix, recordar-ho em fa posar la pell de gallina”.

“Una gran il·lusió. No hagués pensat mai de la vida que poguéssimarribar on hem arribat”.

“Més que content, il·lusionat. Avui és un dia com aquell que va aesperar per primera vegada els Reis.

l·lusió de construir un país nou. No només un país, un país millorque els altres”.

“Estem vivint un moment històric i escrivim una pàgina en el llibred’història, malgrat que algú vulgui posar pals a les rodes i ens hovulgui impedir. No ho aconseguiran!”.

“Avui no s’acaba absolutament res. A partir de demà començarem

una nova etapa que ha de ser més decisiva i contundent. Estem a prop”.

“Som aquí com a voluntaris perquè ens fa molta il·lusió un diaimportant com aquest”. “Una festa per la llibertat, la democràcia ila pau. Així guanyarem”.

“Avui és un dia especial, extraordinari. othom ha respost. Esticmolt emocionat de tot el que estic veient aquí. Nosaltres ho hauremviscut i farem història tots plegats.”

“Un dia històric. Estem molt contents perquè finalment podem ve-nir aquí i votar. Hem treballat molt perquè sigui així.”

“Estem molt contents per poder exercir aquest dret. Molts anysesperant-ho. Nosaltres votem pels morts de la República”.

“Uns darrers dies trepidants. Estic molt contenta d’haver pogut par-ticipar en una cosa com aquesta que mai de la meva vida hauria pogut imaginar poder fer”.

“Estem contents d’haver pogut arribar a aquest dia després d’haverhagut d’esperar 300 anys. Molt emocionada. Aquesta nit no he pogut dormir”.

“Avui és un dia de festa. A mi el que m’importa és demà. La forçaque demostrem avui és demà que ha de fructificar”.

“Avui és un dia molt important per a Catalunya. Segurament no

és el dia definitiu però és un pas important en el procés cap a laindependència de Catalunya”.

“Avui és un dia que tots hem esperat durant molts anys i farem un pas de gegant cap a aquesta Itaca que tant somiem”.

“Estic molt emocionat de poder ser avui aquí per votar per unacausa que crec justa i necessària.”

“Voto per l’avi del meu home que era republicà i va anar a la presó per defensar la independència de Catalunya. Voto per ell”.

Un acte extraordinàriament emotiu. Gent de totes les edats ambel somriure als llavis. Un esclat d’il·lusió compartida que he pogut

captar en imatges en un reportatge cinematogràfic que podreu veure el dia 13 de desembre a les 7 del vespre al Cinema Montgrí.

8/10/2019 96-desembre-14


pàg. 13


Conte de Nadal Josep Fuster

Els dos forasters van descavalcar del dromedaris i la blancor bla-

vosa de la llum de la lluna plena va deixar entreveure unes sump-tuoses vestidures, que mostraven tant el seu llinatge com la sevallunyana procedència. Agafant només uns petits cofres del seubagatge, es van dirigir amb pas ferm cap a la penombra d'una hu-mil establa, il·luminada tan sols per la resplendor d'un petit foc.

No gaire lluny d'allà, un altre foraster equipat amb les restes mis-erables del que el seu dia devia ser un luxós vestit, calçat ambunes atrotinades sandàlies que no desdeien gens de la restad'indumentària, va mirar el cel amb molta atenció, com si nos'acabés de creure el que estava veient, es va refregar els ulls pertornar-ho a contemplar i una vegada esvaïts els dubtes, va repren-dre immediatament el camí a pas lleuger amb un vell bastó com

a únic bagatge. Passada una bona estona, arribava esbufegant a lamateixa establa on havien arribat els altres dos forasters.

Indecís, es va quedar parat a l'entrada observant l'entorn, quanel van veure els altres forasters, li van fer una senyal perquès'apropés. Ho va fer amb respecte i amb molta cura de no fer capsoroll, per res del món volia alterar el plàcid son del nadó, quemalgrat no haver-lo vist, sabia molt bé que seria allà. Va saludaramb una lleugera reverència el pare i la mare de l'infant i els altresdos personatges que vestien tan elegantment com ell al momentd'emprendre el viatge. Tot seguit, es va apropar i agenollar al co-stat del nen, just al darrere de dos luxosos cofres.

Pels moviments indecisos del seu rostre, es veia clarament quetenia quelcom a dir, però no acabava de decidir-se a parlar. Vatornar a mirar detingudament el nadó, els seus pares, l'entorn, illavors, movent el cap en sentit afirmatiu i amb un lleuger somri-ure de satisfacció als llavis, va trobar els ànims suficients per fer-ho. No mirava ningú en particular perquè a tots es dirigia, amb veu molt fluixa, i va començar a explicar-se:

«Em dic Baltasar i vinc d'unes llunyanes terres, he viatjat duranttres llunes fins a arribar al meu destí: exactament el dia, el mo-ment i el lloc on ara em trobo.

»El motiu del meu viatge el va propiciar un extraordinari somnion se'm va revelar que en unes llunyanes terres que desconeixia,

hi naixeria un infant que venia a portar un missatge a la humani-tat; l'infant... seria ni més ni menys que el Totpoderós, el mateixDéu fet home. Se'm revelava també que seguís un estel, ell emguiaria fins al lloc i el dia del naixement... Certament que s'hacomplert la profecia del somni.

»La nit que des del meu observatori vaig divisar un estel moltespecial que mai abans havia vist, vaig saber que era el senyalque esperava. Em preparà per fer un llarg viatge, vaig agafar elmillor dromedari, els millors vestits, provisions, un cofre ple demonedes d'or per oferir a l'infant, i em vaig posar immediata-ment en camí.»

Baltasar ajupí el cap i va fer una petita pausa.

«Les nits caminant en solitari pel desert són molt propícies per a

la meditació, i entre moltes altres preguntes, me'n vaig plantejaruna de molt especial: si el que vas a veure és capaç de moure elsestels, si és el Totpoderós que s'ha volgut encarnar i viure entre elshomes, segurament el missatge que porta a la humanitat res tin-drà a veure amb riqueses. Ell ens vindrà a parlar de l'esperit desde la humilitat, i molt probablement voldrà néixer d'una família

humil i en un lloc molt pobre. Així doncs, què faig jo portant-liunes quantes monedes d'or al Totpoderós que voluntàriament haescollit la pobresa?

»Quan encara tenia el cap fet un garbuix i ple de dubtes, el meupensament, com tocat per un raig de llum de l'estel que emguiava, es va il·luminar; va ser llavors quan vaig veure clar el quehavia de fer. Em vaig desprendre de totes les riqueses que por-tava al damunt, l'or, els anells, la pedreria dels meus vestits, lameva muntura, el calçat... tot, menys el que ara em vesteix. Vaigprocurar repartir-ho amb justícia als que més ho necessitaven...malauradament, no sabia que al món hi hagués tanta misèria itanta fam..., la veritat és que tampoc mai me n'havia preocupat,

i ara quan ho he descobert, ha estat tan poc el que he pogut ferper ajudar... M'he hagut de convertir en el més humil dels pobres,sense que m'encegui cap falsa lluentor, per veure amb claredatla missió que tindrà aquest infant i el missatge d'amor que ve aportar als homes. »

Baltasar va posar la mà dins una butxaca de les malmeses vesti-dures i en va treure un grapadet de dàtils. Va mirar el pare de lacriatura i, com mig avergonyit, li va dir: «És tot el que porto i totel que tinc, accepteu-ho, si us plau...»

El pare del nadó va mirar la mare, que va assentir amb el cap,mentre els dos altres forasters, amb els ulls amarats de llàgrimes,

ajudaven Baltasar a incorporar-se i li donaven una forta i sentidaabraçada.

El de més edat, que encara el tenia agafat pels braços, li va diramb to solemne: «Benaurat tu entre els homes, Baltasar, perquèla netedat del teu esperit t'ha revelat el missatge que porta aquestinfant a la humanitat. Benaurat també, perquè a través teu ens haestat manifestat a nosaltres...»

En aquell precís moment, el nadó es va moure i es posà a somi-car, tenia gana.

8/10/2019 96-desembre-14


pàg. 14


The deplorable history i

el post-9nSanti Sató

A Anglaterra, amb gran interès públic, s’editaren diverses obressobre la guerra de successió. L’any 1714 J. Baker publicà “HEDEPLORABLE HISORY OF HE CAALANS”. De la sevatraducció n’he mantingut fragments literals en cursiva i n’he re-sumit la resta.

L’heroïsme dels catalans fou lloat fins i tot pels seus enemics

7-03-1705. Anna I d’Anglaterra, per incitar els catalans a favorde Carles d’Austria: « en defensa de les llibertats d’Europa, per talde reduir l’exorbitant poder de França i frustrar els nostres veïnsen la seva aspiració a la monarquia universal, hem estat informatsamb gran satisfacció que esteu molts zelosos d’assegurar les vostresllibertats (...)».

20-06-1705. Pacte de Gènova. Anglaterra desembarcarà lesseves tropes a Catalunya, (...)a canvi de garantir el mantenimentde les llibertats i institucions del Principat, fins i tot davant de

situacions adverses.Setge austríac a Barcelona

8-09-1705. El rei Carles escriu: «molt apesarat de trobar Lord Pe-terborough resolt altra vegada a deixar aquesta empresa(...)».

3-10-1705. Lord Peterborough ataca Montjuïc, conquerit el dia6.

11-10-1705. «(...)comença el bombardeig de Barcelona des delsvaixells (...).

La conquesta de Catalunya molt ben rebuda a Anglaterra

Del rei Carles a la reina Anna: «Senyora germana meva, Barce-

lona s’ha rendit a mi per capitulació. (...)lguns dels vaixells... van prendre arragona... Girona va ser presade sorpresa(...) La ciutat de Lleida s’ha rendit, i també la de or-tosa a l’Ebre; hem conquerit totes les places de Catalunya, tret deRoses. (...).

enyora, sacrifico la meva persona, i els meus súbdits (...)amb laseguretat que es troben sota la generosa protecció de Vostra Ma- jestat.»

31-03-1706. Carta del rei Carles: «(...) fer-vos coneixedor del granrisc en què es troben aquest Principat i la meva reial persona.(...)».

Els filipistes, sabedors de l’arribada de la flota, abandonen Bar-celona.

El rei Carles, que havia entrat a Madrid el juliol de 1706, obligata marxar a Catalunya.

1707. Ressorgiment castellà

La batalla d’Almansa i Requena, València i Saragossa revoltades;Xàtiva presa i cremada; Alzira, Mequinensa i altres poblacionspreses.

La mort de l’emperador Josep I convertia en hereu el seu germà

que va unir l’Imperi Germànic i Espanya. Anglaterra (la Pèr-fida Albió) i França negocien un tractat que atorga la coronad’Espanya a Felip V.

14-06-1713. Carta dels comissaris austríacs que, reunits ambels de Felip V i havent-los indicat que els privilegis dels catalanshavien d’esser confirmats, foren respostos que eren allí només perconcretar l’evacuació de Catalunya i que « hi hauria prou temps

per a parlar de privilegis».

22-06-1713. Conveni de l’Hospitalet, «quedaran garantits i publicats en favor de tots els habitants de Catalunya una amnistia general i un perpetu oblit de tot allò que hauran fet en temps de guerra. I que els catalans puguin gaudir dels seus privilegis».

El rei Carles:«...consentirà immediatament la neutralitat d’Itàlia ievacuarà Catalunya(...).

El rei Felip i la reina garantiran «als catalans la preservació delsseus antics drets i privilegis».

Els catalans al rei Carles: « Els vostres súbdits més lleials no esconvertiran en víctimes miserables dels seus irreconciliables en-emics, (...) de tal manera (...)que Catalunya es pugui si més nomantenir separada».

3-07-1713. Entre el 3 i el 9, setze batallons imperials, l’exèrcit hol-andès i el del Palatinat van marxar de Barcelona.

A Montjuïc fou hissada una bandera negra amb la in-

scripció: «Mort o manteniment dels nostres privilegis».1-10-1973. El duc de Berwick destaca vint-i-cinc batallons i alguns esquadrons al Rosselló.14-10-1713. Salpa l’esquadra anglesa.

22-10-1713. Batallons francesos arriben a l’Empordà. Es decide-ix bloquejar Barcelona i fer crides perquè es rendís, que respon-gué amb (...) la confirmació dels seus antics privilegis, (...) obriranamb satisfacció les portes i us rebran».

3-04-1714. El Parlament i la cambra dels Lords demanà a lareina Anna: «què li plagui de continuar la vostra interposició dela manera més forta perquè els catalans puguin continuar gaudintdels seus justos i vells privilegis».

7-07-1714. El mariscal Berwick enfront de Barcelona.

12-07-1714. Obriren trinxeres.

25-07-1714. Alguns volien rendir-se; però Villarroel, el senyorPinos, Basset i un important vicari del bisbat, ho rebutjaren:«elssocors vindrien del cel».

12-08-1714. Mor la reina Anna d’Anglaterra.

El seu successor Jordi I veia amb simpatia l’heroïsme del poblecatalà i ordenà que es transmetés a Lluís XIV que: “es garantísla reducció de Barcelona per tractat”. Barcelona s’havia rendit!11.09.1714. A les vuit del vespre: Rendició.”Les vides estarien as-segurades; la ciutat no seria saquejada si acceptaven rendir-se al

rei d’Espanya. No es respectà!El Post-9N

8/10/2019 96-desembre-14


pàg. 15


300 anys després, recordem en extracte, la Declaració de Sobira-nia suspesa pel Tribunal Constitucional però considerada vigentper la Mesa del Parlament de Catalunya:

“D’acord amb la voluntat majoritària expressada pel poble de Cata-lunya, el Parlament acorda iniciar el procés per fer efectiu l’exercicidel dret a decidir.”

“- El poble de Catalunya té caràcter de subjecte polític i jurídic so-birà.

“- El procés de l’exercici del dret a decidir serà escrupolosamentdemocràtic.

“- Es facilitaran totes les eines la població i la societat civil catalanatingui tota la informació i el coneixement precís per a l’exercici deldret a decidir.

“- Es dialogarà i es negociarà amb l’Estat espanyol, les insti-tucions europees i el conjunt de la comunitat internacional. “- Es garantirà la cohesió social i territorial del país i mantenirCatalunya com un sol poble.

“- Es defensaran i promouran els principis fundacionals de la UnióEuropea.

“- S’utilitzaran tots els marcs legals per l’enfortiment i l’exercici deldret a decidir.

“- El Parlament, té un paper principal en aquest procés, i s’haurand’acordar i concretar els mecanismes i les dinàmiques de treball que garanteixin aquest principi.

“- El Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat hande fer partícips actius en tot aquest procés el món local i el màximde forces polítiques, agents econòmics i socials i entitats culturals icíviques del nostre país, i concretar els mecanismes que garanteixin

aquest principi.“El Parlament de Catalunya encoratja el conjunt de ciutadans iciutadanes a ser actius i protagonistes d’aquest procés democràticde l’exercici del dret a decidir del poble de Catalunya.”

El nou 9N- Resultats

Sent impossible un referèndum lliure, sense por, i recordantuna sentència de Descartes referint-se als corruptes “Davant deldubte, abstén-te”, aquest fou inicialment el meu pensament. Peròno sóc corrupte: doncs ¿per què dubtar? Vaig votar.

No quadren els càlculs de certs partits que afirmen categòrica-

ment que 3.5 milions de catalans “que no van votar, ho varen feren sentit negatiu” . Quin percentatge correspon al què dirà el fa-miliar o el conegut? Al pur abstencionisme o “totemfotisme”? Ala por? A una idea centralista?...

Fins el moment d’escriure aquest article els resultats han estat:

Sí: 1.861.753 80,76%

Sí-No: 232.182 10,07%

Sí-Blanc: 22.466 0,97%

No: 104.772 4,54%

Altres: 71.131 3,09%

Blanc: 12.986 0,56%Total no definitiu: 2.305.290 00,00%

Crec que els que varen votar Sí-Sí, Sí-No, Sí Blanc o No, ho féremamb una mateix principi Democràcia.

La imputació de delictes pel 9N o pel Nou 9N

El Fiscal General de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, amb un PPdefensor de la legalitat, va obtenir el dimecres 19 de novembre el

suport de la junta de fiscals de sala, vint-i-tres vots a favor i dosen contra, per presentar querella contra el president de la Gen-eralitat, Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellerad’Ensenyament Irene Rigau per: desobediència greu, prevari-cació, usurpació d’atribucions i malversació.

1898. La pèrdua de les darreres colonies

Tinc prou edat per recordar-me del meu avi matern que commolts altres, majoritàriament catalans, varen ser portats a unaguerra d’independència cubana que varen guanyar els Estat Unitsd’Amèrica. Cuba era una colòniaque calia guardar: fins l’última gota de sang i l’ultima pesseta! ... va significar la pèrdua de Cuba,Puerto Rico i les Filipines, les darreres colònies.

Però Catalunya sotmesa el 1714 no ha estat mai una colònia iavui, segons, algunes potències, es solament un afer intern delEstat Espanyol. Ha d’esperar un nou centenari de l’11 de setem-bre per recuperar llibertat i sobirania, dins d’un estat democràtici federal o amb independència?

Però voldria recordar avui, uns versos de Joan Maragall del ma-teix any 1898:

Oda a Espanya.

Escolta, Espanya, — la veu d’un fill

que et parla en llengua — no castellana:

parlo en la llengua — que m’ha donat

la terra aspra;

en ‘questa llengua —pocs t’han parlat;

en l’altra, massa.

On ets, Espanya? — No et veig enlloc.

No sents la meva veu atronadora?

No entens aquesta llengua — que et parla

entre perills?Has desaprès d’entendre an els teus fills?

Adéu, Espanya!

Joan Maragall

Bibliografia:

Gran Enciclopèdia Catalana

Te deplorable history of the catalans:

Traducció a cura de Jordi Castelló

8/10/2019 96-desembre-14


pàg. 16


La gran trampa delTTIP

Josep Martinoy

A hores d’ara segurament encara no heu sentit a parlar del rans-

atlantic rade andInvestment Partnership (TTIP), el tractat decomerç i inversions entre la Unió Europea i els Estats Units.

Un gran acord comercial i de serveis que afectarà tant els ciutadanseuropeus com els nord-americans i que s’està negociant en secretdes del 2011. Està previst que el 2015 es tanquin les negociacionsi s’apliqui només amb l’aprovació dels parlaments. Alguns païsosho faran en referèndum, a l’Estat espanyol és clar que no ho faran.Ja se sap de l’al·lèrgia espanyola a això de consultar els ciutadans.

Un tractat de lliure comerç és un acord que se signa entre dos omés països amb l’objectiu d’ampliar el mercat de béns i serveis,bàsicament eliminant les barreres aranzelàries. Actualment en elmón hi ha uns tres mil acords d’aquesta mena, perquè en el fonstreure impostos a les importacions o a les exportacions no és do-lent. Per què doncs el TTIP genera tanta oposició? Doncs perquè,per la informació escassa que es té del que es pretén, és un acordque pot beneficiar molt les grans empreses però que pot castigarmolt els ciutadans des de diversos aspectes.

Per començar, no deixa de ser curiós que estats que se les do-nen d’exemplars de democràcia no informin obertament del ques’està negociant. Alguns dels documents quedaran desclassificatsd’aquí a trenta anys, cosa que indica que alguna cosa fosca hi haal darrere. El problema és que qui està dirigint les converses en-tre el govern dels EUA i la Comissió Europea són les grans mul-tinacionals, que ho veuen com una oportunitat única d’ampliar

encara més el seu poder a les dues bandes de l’Atlàntic. El 90%dels participants en les negociacions són membres de grans cor-poracions.

Si algú pensa que els partits majoritaris del Congrés s’hi oposarani exigiran transparència, s’equivoca. El PP i el PSOE van pactarel juny del 2013 demanar al govern espanyol que accelerés lesnegociacions i el 6 de maig del 2014 el Congrés va rebutjar unaproposta d’Izquierda Unida perquè es fes un referèndum sobrel’acord. Hi van votar en contra el PP, PSOE, CiU, PNB i UPyD.Com a mínim en aquest cas és curiosa la posició de Convergèn-cia i Unió.

El que busca el TTIP no és rebaixar els aranzels entre els EUA ila UE, que no són excessivament alts, sinó la modificació de les

relacions comercials, i aquí és on es disparen les alertes. Es tractade la regulació del sector sanitari de determinats productes, elsconvenis laborals, les normes mediambientals, la privatització deserveis públics o la propietat intel·lectual.

Els partidaris del TTIP, en un excés d’optimisme, diuen que això

permetria la creació de dos milions de llocs de treball i que es-timularia en un 1% anual el creixement econòmic. Informes mésrealistes de la Comissió Europea parlen només d’un augment del0,1% del PIB europeu. El 1993, el Canadà, els EUA i Mèxic vansignar l’Acord de Lliure Comerç de Nord-amèrica (NAFTA). Espreveia la creació de 20 milions de llocs de treball... el resultat,un milió de llocs de treball menys a causa de les deslocalitzacionsd’empreses.

En el tema agrícola es veu molt clar el que pot passar. Als EUAhi ha dos milions de granges i a la UE, 13 milions. El volum deles granges nord-americanes és 13 vegades més gran que el de les

europees, cosa que els permet competir en els mercats en millorscondicions. Per tant, si algú quedarà afectat pel lliure comerç ambels EUA seran els pagesos europeus. I els consumidors es troba-ran amb una allau de productes alimentaris nord-americans ambunes normes sanitàries molt més permissives que les europees,sobretot pel que fa al tema dels transgènics o d’hormones. Pro-ductes nord-americans que ara estan prohibits a la UE podranser comercialitzats.

Als EUA, els amos del sector industrial són les grans corpora-cions, a Europa el teixit industrial és en un 99% de petites i mit- janes empreses. El TTIP inclina la balança a favor de les multi-

nacionals, perquè les negociacions es fan a la baixa. És a dir, si hiha dues normatives diferents, s’agafa la menys dura respecte a lesempreses. S’imaginen la UE amb els estàndards laborals nord-americans? Totes les retallades que hem viscut fins ara no seranres si s’aprova el tractat. Perquè entri en vigor, tots els governseuropeus hauran d’ajustar les seves normatives laborals al quequedi fixat.

Un altre exemple. La regulació sobre el fracking (l’extracció de gasi petroli a través de la fragmentació del terreny) és molt permis-siva als EUA, i en canvi a la UE té una gran oposició de la ciutada-nia perquè pot danyar greument el medi ambient. Doncs bé, si espacta el TTIP la regulació, a la baixa, seria la nord-americana. Isi alguna administració s’hi oposés, les multinacionals podriendenunciar-les i cobrar grandioses quantitats.

Sembla ciència-ficció? Phillip-Morris, fabricant de Marlboro, hadenunciat el govern de l’Uruguai per 2.000 milions de dòlars perhaver posat alertes sanitàries als paquets de tabac; la multinacio-nal Vattenfall ha demandat Alemanya per 3.700 milions de dòlarsper haver apagat les centrals nuclears; Lone Pina ha demandat elCanadà per 250 milions de dòlars perquè el Quebec ha prohibitel fracking ; l’Equador ha hagut de pagar 2.300 milions de dòlars aOccidental Petroleum perquè el govern va fer tancar un pou quemalmenava la selva amazònica...

8/10/2019 96-desembre-14


pàg. 17


Absolutismeintel·lectual

Javier ZuloagaA vegades penso que vivim sense alè, gairebé esbufegant, i empregunto si realment hi ha motius per fer-ho, o si el que ens passaés que estem sent arrossegats per una via que ens estira a un camíd'evidències del que passa al carrer, segons una estratègia que essosté principalment en el desastre.

No cal aturar-se en casos concrets, sigles, ni noms propis. Calnomés posar-se els dits sota els ulls, sobre el nas, i mirar només al'horitzó, per intuir que el que tenim més a prop, als nostres peus,i que hem renunciat a veure, conté una mena de fórmula perversaque porta a pensar que tot el que ens envolta s'està esquerdant,que se n'està anant en orris.

Javier Zuloaga-12-2014Aquesta idea s'està tornant recurrentquan, al llarg de les últimes setmanes, he fet un ús freqüent delcomandament a distància per fugir del que m'arribava a través dela pantalla del televisor de casa. Ho feia després de preguntar-mesi tot allò és bo per a la societat que, de forma majoritària, s'asseui "zapeja" per veure què li ofereixen els canals de major audiència.

I he sentit una gran solitud. Canviava de canal a canal i m'anava

trobant amb diferents mostres del que avui vull anomenar "abso-lutisme intel·lectual", una mena de situacions esperpèntiques queserien de rebuig en una societat que pogués viure amb una micamés de calma -i que avui no ho pot fer- perquè importa més elque diuen les enquestes d'intenció de vot que el coneixement realdel que ens està passant.

El periodisme espanyol té plomes que comuniquen i analitzen deforma precisa i brillant, però les seves línies arriben a uns lectorsque cada dia són menys, a través d'uns diaris que pateixen elsefectes d'una crisi per la caiguda de la publicitat i el descens de la venda d'exemplars. Han retallat despeses i en aquestes estretorsel valor de l'experiència ha acabat ben escaldat.

Però al temps d'aquesta crisi, amb trist reflex en els quioscos, lacomunicació amb les grans masses de població, la lluita per la

"share", la quota de pantalla, ens està portant a situacions ques'allunyen força del que realment necessitem . "El que vol elpúblic és més guerra, més llenya. Al cap i a la fi el que necessitaés identificar la pròpia desil·lusió amb el corrosiu panorama quees destil·la de les autèntiques baralles de gossos que li arriben através de la pantalla del televisor ", em deia fa uns dies un amic

que mira l'assumpte des la distància.

Fins fa un o dos anys, el motlle de la bogeria televisiva valia peral més insubstancial dels personatges que ens envoltaven. Es cri-daven, es deien de tot. Era el que vociferaven l'"ex" d'un torero oel setciències de la premsa de cor. El que no entenia d'aquells as-sumptes, amb prou feines es detenia a recórrer els canals perquèno sabia gairebé qui eren aquells personatges i preferia pujar alformat més seriós, al dels més saberuts.

Però sembla que el pervers motlle, per allò de lluitar per la"share", s'ha estès. Al cap i a la fi és una qüestió de màrqueting, jaque darrera de les audiències ve la publicitat i aquesta arrossega

els diners.

Fixeu-vos si deu ser així, que Pablo Iglesias, secretari generalde Podem, deia a Jordi Évole, fa unes setmanes en la Sisena,que aquest canal no li havia fet cap favor, sinó que havia estat al'inrevés, ja que ell havia arrossegat els espectadors. En escoltar-ho, vaig pensar que tot això és una perversió del sistema i vaigpreguntar-me si no acabarem en una voràgine força ingovern-able.

Els que vivim a Catalunya diem "A veure qui la fa més grossa"

per il·lustrar aquests vertígens del descontrol. I sembla que elsescàndols, com més grans són, més venen. I potser per això enalgunes tertúlies es col·loca els que parlen uns enfront dels altres,en el sentit físic i ideològic de la paraula, perquè així puguin elsespectadors veure com s'ataquen, criden i assenyalen amb el ditamenaçadorament i veure que , efectivament, tot és un desastre.

L'última, la que més m'ha fet saltar de la butaca, han estat lesparaules d'un economista que ensenya als Estats Units, que peril·lustrar la seva convicció que els hispans som una mica "golfos" va refugiar-se en les influències que l'estudi i lectura de la picar-esca en el nostre batxiller, del Buscón i el Lazarillo de Tormes,hagin pogut tenir en el nostre comportament.

Recorden vostès el programa "La Clave", de José Luis Balbín?Aquella sí que era una altra història.

8/10/2019 96-desembre-14


pàg. 18


Els reptes de lanova Comissió

Europea Xavier Ferrer

Aquest darrers dies estan plens de notícies d'abast europeu que,d'una forma o altra, acaben afectant-nos. En el darrer Consell Eu-ropeu hi va haver importants decisions pel que fa a la gestió del'energia, amb compromisos de facilitar la connexió energèticaentre els estats membres fins arribar al 15% de la capacitat de pro-ducció i incrementar l'ús de les renovables fins el 27%, tot peral 2030. Per altra part, vàrem assistir a la crítica i protesta delPremier britànic, molest perquè haurà d'aportar 2.100 milions

d'euros més al pressupost comunitari, després d'incorporar novespartides al càlcul de PIB. L'enuig de Cameron es pot entendre siens fixem en com està creixent l'euroescepticisme al Regne Unit.També, en clau econòmica, el president del Banc Central Eu-ropeu va demanar més inversió i reformes per evitar la possibletercera recessió i deflació. I, a més, en l'entorn bancari, hem as-sistit als resultats dels tests d'estrés. Veiem dons que Europa noacaba de donar notícies i és que el món es cada vegada més in-terrelacionat i de Brussel·les ja ens vénen el 80% de les normesque finalment ens acaben afectant. I l'altra notícia europea és queaquest primer de novembre comença a exercir la nova Comis-sió Europea, la comissió Juncker. Darrera queden els deu anys demandat de Durao Barroso, amb una balanç agredolç, enfosquitpels set anys de crisi.

La nova Comissió comença amb més credibilitat democràtica, ja que el seu president, el luxemburguès Juncker, figurava coma presidenciable de la Comissió a les darreres eleccions al Par-lament Europeu i aquesta posició s'ha respectat, fet que és unabona notícia per la democràcia. Juncker s'ha esforçat a mostraruna Comissió més política, formada per vint-i-vuit comissaris,en la qual els alts funcionaris estaran al servei dels comissaris ino al revés. De fet el pes polític és evident, ja que compta ambcinc excaps de govern i tretze exministres. Compta amb set vice-presidents que s'encarregaran de coordinar el treball de l'executiucomunitari. En el que no aprova la nova Comissió, malgrat lainsistència de Juncker, és en la paritat home-dona, ja que hi hanou dones i 19 homes. Pel que fa als reptes, Juncker s'ha fixat deuprioritats, totes importants, però haurà de dedicar molts esforçosa la gestió de l'energia, amb la necessitat de trobar solucions a lacrisi d'Ucraïna i Rússia, per garantir el subministrament i tam-bé evolucionar cap a una política energètica comuna per a totsels estats de la UE. Una altra prioritat és la gestió de la políticad'immigració, que eviti els desastres que veiem sovint a Lampe-dusa o a Melilla. I per altra part, òbviament, l'economia serà unaltre maldecap: l'aposta dels 300.000 milions d'euros que es com-promet a invertir en tres mesos i afrontar els reptes de si anemcap a polítiques de creixement o d'austeritat; els dèficits de França

i Itàlia; garantir l´increment de l'ocupació, o evitar la recessió i ladeflació. De feina no en faltarà a la nova Comissió Europea.

Proverbis, refranysi frases fetes

EMPORION es proposa d’oferir a partir del mes de gener vinent

una nova secció que anomenarem “Proverbis, refranys i frases

fetes”.Un “proverbi” és una dita popular antiga que conté un ensenya-

ment: Beneït l’home que, en no tenir res a dir, s’absté de demostrar-

ho amb paraules.

Un “refrany” és una frase que expressa un pensament a manera

de judici en què es relacionen almenys dues idees: Qui no vulgui

pols, que no vagi a l’era.

Una “frase feta” és una frase que l’ús ha fixat i el significat de la

qual no pot ésser deduït del significat dels seus components:al

dit tal fet.

En primer lloc, el contingut de la secció que iniciarem el gener

consistirà a presentar dos exemples de proverbi, refrany o frase

feta, a explicar-ne el significat i a mostrar la seva aplicació. És

important de vegades l’explicació, perquè sovint la vida moderna

ha comportat l’oblit del significat de mots abans molt corrents.

Per exemple, en el cas de “qui no vulgui pols que no vagi a l’era”, és

possible que avui molta gent no tingui la idea gaire clara de què

cosa és una era i perquè s’hi fa tanta pols com diu el refrany. Una

vegada explicat el significat, pensem que també serà útil exposar

casos d’aplicació de la frase.

En segon lloc, proposarem un exercici. Escriurem un refrany o

una frase feta en castellà i demanarem quin refrany o frase feta

-en català- els podria substituir. Sovint passa que, en una con-

versa, deixem anar, per exemple: “i com diu el refrany a quien

madruga, Dios le ayuda”. No hi hauria una frase catalana que el

pogués substituir satisfactòriament? En parlarem. Això no vol

dir que no sigui bona cosa conèixer girs d’altres llengües, només

faltaria, però sí que convé no ser-ne esclau si la nostra pot oferir

altres solucions, tan bones o de vegades millors.

Aquesta nova secció d’EMPORION anirà a càrrec de Jaume Bas-

sa.

8/10/2019 96-desembre-14


pàg. 19


Torroella, espai d’artPer Sofía Borrego i Moreno

"Per la mort de Déu"

Torroella de Montgrí (2012)

Eduard Batlle i Basart (1987)

Teatre

L’obra de teatre Per la mort de Déu es va estrenar per primera vegada el 3 d’agost de 2012, al Cine Petit de Torroella. L’èxit vaser tal que es va representar dues vegades més per exhaurimentd’entrades. Es tractava del primer text escrit d’aquest gènered’Eduard Batlle i Basart, que ja havia guanyat cinc vegades el pre-mi Càlam de relats curts. La seva incursió a les arts escèniques noés nova, ja que sempre ha participat d’altres activitats culturals,teatrals o musicals (Matats). A més a més d’escriure-la i dirigir-la,l’autor va intentar formar part del repartiment, encara que final-

ment la van protagonitzar Josep M. Surroca, Susanna Bautista,Joan Margall, Salvador de Ros, Àlex Moreno i Josep Agudo, grupque va originar Teló Esquinçat.

La comèdia Per la mort de Déu està inspirada en la personalitatde Josep M. Surroca quan l’autor, al bar Nafent, li va manifestarque el veia com un Papa, al qual en Surroca va contestar que ja hohavia sigut quatre vegades i no ho volia ser més, en el sentit de laseva paternitat de tenir quatre fills. Arran d’aquesta anècdota, enBatlle es va posar a redactar la peça, que va finalitzar en tres dies.

La trama se centra en l’elecció d’un nou Papa, la moral del qualno coincideix amb els dogmes de l’Església. Sobtadament, rep la

visita d’un jove argentí que diu ser el seu fill. El desenllaç acabaamb l’arribada d’un nou Papa argentí que promulga la moderni-tat de la institució a través de noves reformes més adients al món

actual. El que comença sent un seguit de gags, s’acaba convertinten una reflexió crítica de l’Església i que preludia els fets reals delnomenament del papa Francisco. També, l’Eduard es va avançarals esdeveniments de l’erupció pública dels entramats de la cor-rupció política nacional en l’obra Per la ment , on un governantpoc íntegre acaba per confondre la realitat, oblidant el paper queinterpreta. En aquest sentit, podríem dir que l’Eduard és un xic visionari de fets històrics.

En definitiva, l’autor afirma que va fer “una cosa del poble i per alpoble”; sent Torroella musa i font d’inspiració. En la vila, els seus vilatans i la seva quotidianitat troba un contingut il·limitat perdonar forma a la ficció. Aquesta passió pel seu entorn ha sigutrecompensat per la gran acceptació dels espectadors, inclosos elstres mossens que van ser-hi convidats. Els assistents, domesticatspels propis canvis vivencials i religiosos que ha patit la societatlocal, poden arribar a diferents nivells d’interpretació, des de lareflexió profunda fins a un contingut purament humorístic.

Eduard Batlle diu que escriu per gaudi i per compartir-ho ambel seu públic. La seva actitud correspon a la conseqüència lògicai natural de la seva personalitat transparent, vital i enginyosa.

D’invitar-nos a un univers on el drama només ocorre al cinema;al teatre i a la vida només hi ha grans moments d’humor ja que “elriure és una cosa molt seriosa”. (Groucho Marx)

8/10/2019 96-desembre-14


pàg. 20


Eduardo Rincón, músicRoser Benet i Pugès

Després d’escoltar el concert que es va celebrar al Cine Petit per

homenatjar Eduardo Rincón amb motiu dels seus 90 anys, vaigdemanar-li una entrevista. No podia ser que la nostra revista noes fes ressò de l’obra d’un compositor, convilatà nostre i santand-erí de naixement, del qual acabàvem d’escoltar unes obres per apiano tan boniques.

Rincón em va rebre amb una amabilitat extraordinària, moltgenerós amb el seu temps i senzillíssim en el tracte -”parla’ m detu!”-, com els savis de debò. El trobo entusiasmat amb la lecturade Dickens. “Jo ara, sobretot, rellegeixo. No puc tocar el pianoni escoltar música per un problema a l’oïda que em distorsional’afinació”.

Parlem del seu llibre Cuando los pasos se alejan, una autobiogra-

fia. Li comento que em va venir de nou que la majoria de pàginesde l’autobiografia d’un músic tractin del seu compromís polític,de la seva vinculació al Partit Comunista i, sobretot, de les sevesestades a les presons franquistes -Oviedo, Santander, Madrid,Burgos-, la primera vegada als 14 anys i la més llarga durant els5 anys a què va ser commutada una pena de 15, entre la presód’Oviedo i el penal de Burgos, del 1960 al 1965.

L’Eduardo treu importància a la paraula compromís.”Veient elque veia, per força havia de fer el que feia, no tenia més re-mei que anar contra el franquisme”. El que veia i el que sentiade matinada des de la finestra de la seva cel·la, als 14 anys, erenles passes, les veus i després els trets a les corrues de presos quetravessaven el pati de la presó, entre ells, un germà de 20 anysd’un company de cel·la. “No passa res, no passa res -em deiaJosé Hierro, el poeta, perquè jo no em desmuntés. Pepe erados anys més grans que jo i amb experiència a la presó. Em vaprotegir i en tinc un record inesborrable... De vegades encarasento els trets, no m’ho puc treure de sobre”.

Quan parla d’experiències tan dures, que les reviu mentre les ex-plica, per una banda s’alegra molt que els nostres joves no haginhagut de passar pel que van viure ell i els joves de la seva generació,però de l’altra es dol de “la ignorància que tenen molts sobre elque va passar en aquest país, el que va representar realment elfranquisme”. Impressiona el seu testimoni d’home d’esquerres,la força de les seves conviccions. “Un home d’esquerres ha de

ser intransigent amb la vilesa, no pot acceptar el mal i, alhora,ha de tenir molt de respecte per les idees dels altres”.Aquestesparaules tenen molt a veure amb les seves grans discrepànciesamb la direcció el PC i el definitiu trencament amb el partit l’any1976. “Ha estat sempre el material humà de les bases, aquellque ha sofert, ha lluitat i vençut, el que gairebé mai m’ha dece-but”, escriu Rincón al seu llibre.

“Com pot ser que l’home, que pot tenir pensament propi i unaexpressió sublim, que és l’art, estigui a punt de destruir-lo?”.La crida de l’art la va sentir de molt petit a casa. “Jo, de ben petit,pensava que seria cantant. La música era el meu refugi, em vasalvar. Vaig escriure una cançó de bressol que va ser un fracàsenorme, però vaig continuar. Sempre m’he considerat músic,fins i tot abans de compondre res”. Sobretota la presó, la músicatambé el va salvar. Primer a la de Santander on, als 15 anys, va

coincidir amb el mestre Galdana, que el va animar a compon-dre. I després a l’exili a París, l’any 1960 amb el compositor JeanWiener. Allà va començar els estudis seriosos de música i els vacompletar durant 5 anys al penal de Burgos, on va compondremoltes obres. A la mateixa presó rebia de part de Wiener volumssobre orquestració, contrapunt i història de la música.

Rincón va començar tard a anar a l’escola i hi va estar molt pocsanys. Parla amb veneració de Don Saturnino, el mestre que el vaformar “èticament com a persona” però es considera un autodi-dacta. La presó li va estroncar els estudis i la formació musical imalgrat tot creu que ha estat un afortunat perquè a les diferentspresons i al seu exili a París va coincidir amb persones de qui va aprendre molt. S’emociona recordant com, a la presó, el poetaJosé Hierro recitava tants poemes de memòria. “Era una merav-ella sentir recitar en Pepe enmig d’aquella barbàrie. Estàvemtots embadalits”. L’art, la complicitat que es creava entorn delspoemes, eren l’únic refugi.

Reconec el privilegi que tinc d’estar conversant amb un savi, un

testimoni que ho ha tingut tot en contra per arribar a ser on és:una persona que malgrat totes les inclemències del temps que ha viscut s’ha obstinat a perseguir la vocació que des de petit sen-tia per la música. Explica que Mozart i Beethoven eren els seuspredilectes, que a casa seva sonaven sovint “I sentíem moltessardanes!”. I quan surt el nom de Bach es desfà en adjectius quel’eleven a la categoria de sublim. Hi estic molt d’acord. Em diuque no es reconeix com a deixeble de cap compositor ni de capescola.També en música es considera un autodidacta. Recomanaescoltar música contemporània per aprendre a entendre-la. Nohi estem acostumats i es lamenta que el públic s’espanti de tro-bar compositors del segle passat en un programa. “Stravinsky elconsideren massa modern!”. Parla amb admiració de les sim-

fonies de Xostakòvitx “A la 8ª hi ha una passacaglia dramàticadedicada a l’extermini dels jueus”. Com sempre, l’Eduardo atenta la relació entre l’ètica i l’estètica. Segur que me l’escoltaré ambespecial atenció, aquesta simfonia.

Té 36 obres estrenades de tots els gèneres i moltíssimes més senseestrenar: Obra pianística, vocal, simfonies, trios, quartets, músicade cambra, òperes, obres conceratnts amb diversos instuments.Li demano que m’expliqui el procés de composició d’una obra tanimmaterial com és una peça musical. Com es pot imaginar comsonarà una simfonia si no la pot sentir? Deia Stravinsky: -Hoescric perquè ho sento- i a mi em passa exactament això”. I estoca el front amb les dues mans.”Ho tinc tot aquí”. En aquests

moments està escrivint la 10ª simfonia i ja té tots els temes fets.Em confessa que té alguns dubtes, que diu que són coses del’edat “M’arriben temes al cap i em pregunto: són meus?”. Aras’ha de posar a orquestrar-los. Li agrada molt treballar i hi dedicaalmenys 3 hores cada dia.

Havia previst una hora de conversa però han estat tres. Se n’aprènmolt escoltant Eduardo Rincón. Tot no es pot transcriure,però no em vull deixar una anècdota que ell destaca amb moltd’humor. Comentava que a casa seva no tenien prou mitjans i notenia partitures. Un bon dia la seva mare tornava de la peixateriade sota casa amb un feix de papers “Eren les sonates per a pianode Mozart i Beethoven que tenien per embolicar el peix! Sónles primeres partitures que vaig tenir”.

8/10/2019 96-desembre-14


pàg. 21


La cuina de laCatrinaPer Caterina Bosch

Amanida d'espinacsamb magranaIngredients per a 6 persones:

• 1 bossa d'espinacs

• 1 magrana

• 1 terrina de formatge tendre (fines herbes)

• Sal i oli

Preparació:

En un bol gran prepareu els grans de la magrana, el formatge, lasal i l'oli i remeneu-ho. Afegiu-hi els espinacs i barregeu-ho tot.

Puré de carbassaIngredients:

• Carbassa

• 1 patata

• 1 ceba

•

Oli, Sali i aigua• Unes gotes de brandi

Preparació:

Talleu la ceba a juliana i sofregiu-la a foc lent. A la mateixa olla,quan comenci a daurar, poseu-hi unes gotes de brandi (1/2copeta). Seguidament incorporeu-hi la patata tallada a trossos.Remeneu-la una estona i afegiu-hi la carbassa també tallada atrossos. Cobriu-ho d’aigua, poseu-hi sal i deixeu-ho coure finsque la carbassa estigui tova. Traieu el caldo, tritureu-ho amb elminipimer, deixeu-ho al punt d’ espessor desitjat, afegint petitesquantitats del caldo que hem separat.

Es pot servir amb unes encenalls de pernil espargits per sobre, otambé es pot fer amb formatge.

NÚM. 24

Horitzontals. 1. Apuntalaràs, també 2. Animal constructor.

Impedeixo el pas. 3. Indret que inverteix la negació. Decret

del tsar. Bastó. 4. Final de la renda per càpita. Situarà. 5. Menja

de talls de caça. Element químic de símbol Ba i ciutat

italiana del SE. 6. Fabrica a l’inrevés. Lletra grega. Americi.

Gos. 7. Auent dret del Danubi. Sortegis. 8. Girada conté iridi.

Barret militar. 9. Aigua de la or del taronger. Clots i prex.

Nord-oest negatiu. 10. No és a dins però girat. Terrabastall.

Verticals. 1. Relativa a l’eco. Es dirigí. 2. Va fer sant.3. Sant que

puja. Va amunt. Soda. 4. Te’l dedico. Donaré que també puja.

Fluor. 5. On parlen els presoners a través de reixes. 6. Títol

nobiliari que també puja. Eructe. 7.

Septentrió. Només pensa a passar-s’ho

bé. 8. Atmosfera. Ruta. Antimoni. 9.

Tallar els cabells al zero. Franci. El

primer. 10. Espectres, fantasmes i

visites inesperades. 11. Sota la sabatai sense companyia. Flagell.

Mots en creuPer Joaquim Lloret

8/10/2019 96-desembre-14


pàg. 22


Cinema i espectaclesPer Jordi Bellapart

8/10/2019 96-desembre-14


8/10/2019 96-desembre-14


pàg. 24


8/10/2019 96-desembre-14


pàg. 25


8/10/2019 96-desembre-14


pàg. 26


8/10/2019 96-desembre-14


8/10/2019 96-desembre-14


Medalla del Montgrí

2008

Socis Fundadors

• Jaume Bassa• Jordi Bellapart• Montserrat Blai• Xavier Ferrer• Vicenç Fiol• Gabriel Martinoy • Cels Sais• Santi Sató• Joan Surroca• Enric Torrent

Consell de redacció

• Jaume Bassa• Jordi Bellapart• Roser Benet• Sofia Borrego• Xavier Ferrer• Josep Fuster• Gabriel Martinoy • Anna M. Mercader• Cels Sais• Enric Torrent

Jaume Bassa -- President Anna M. Mercader -- Secretari

Plàcid Busquets -- Edició, disseny i administració del webGabriel Martinoy -- Preparació, estructura i gestió de continguts

Edita Associació Emporion

Documents

96-desembre-14