Totes som filles, germanes, mares, àvies, biològiques o no, les dones som baules d’una cadena infinita.

Què hi ha de transcendent en aquesta necessitat vital per “fer” més enllà de la supervivència biològica?

En quin punt les labors femenines esdevenen art?

Què queda de nosaltres quan ja no hi som?

Quin valor té allò que queda?

ADN mitocondrial és un treball molt especial en el

meu itinerari. Neix com un projecte fi nal dels estudis

i vaig voler posar a la pràctica part de tot allò après

durant els dos anys d’ensenyament.

Davant la necessitat de triar un tema per treballar

i una tècnica vaig decidir-me per “cosir” mons i

aventurar-me.

Des de feia un temps alguns amics i coneguts

m’havien donat petites peces d’aixovar de les seves

mares i àvies. A l’estudi hi havia una capsa on havia

escrit “Abuelas” i al meu cap hi havia la idea difusa de

fer algun dia quelcom amb tot allò i vaig començar

també a fi xar-me en els petits tresors i recollir-los...

Vaig pensar que la idea de la transmissió de i entre les

dones podia ser un fi l conductor i em vaig llançar a

l’aventura.

EXPOSICIÓDEL 12 MARÇ AL 10 ABRIL DE 2015

Sala d’exposicions del Centre Cultural la MercèInauguració: dijous 12 març a les 19.30 h

Projecte fi nal dels estudis d’EmaArtProducció: Escola Municipal d’Art

TRAJECTÒRIA

Sóc mestra de professió i he estat interessada en l’expressió artística i la creativitat, i he dedicat part de la meva formació personal i activitat docent a l’educació plàstica dels infants.

Vaig començar la meva activitat artística el 2001. Faig anar a classes de pintura en diferents tallers de pintors a Cadis. L’any 2007, de nou a Catalunya, assisteixo al taller de pintura de Gonzalo Tabuenca a Porqueres. Des d’aleshores que m’he interessat per seguir tot tipus de formacions artístiques com cursos de gravat i d’emaArt a l’Escola Municipal d’Art de Girona. També sóc membre fundadora del col·lectiu artístic Calle7, de l’Hospitalet de Llobregat, i he exposat els meus treballs a diverses sales, des de Cadis fi ns a Girona i Barcelona, des de 2006.

Hi ha una primera etapa d’apropament a les tècniques clàssiques, pastís, oli i aquarel·la... i després el meu treball arriba a un punt d’infl exió i començo una trajectòria molt personal.

En la meva obra es fusiona la pintura amb treballs de costura i brodat creatius i l’escriptura poètica. Els treballs de costura actuen generalment com a germen; l’obra va creixent, construint-se en un diàleg lent. És l’aventura de la creació, el complaure’m en la transcendència íntima.

El meu discurs expressiu desvela un univers femení i feminista i una espiritualitat propera i lligada a la natura.

ADN mitocondrialProjecte final dels estudis d’EmaArt

ESC

OL

A M

UN

ICIP

AL

D’A

RT

ema

LOURDES MONDÉJAR

PROCÉS CREATIU

Com has arribat als materials que treballes? (En el sentit de “com és que no fas servir els materials clàssics d’expressió plàstica?”)

En realitat ha estat la fusió de dos treballs paral·lels que anava desenvolupant des de feia bastant temps.

Per una banda, havia fet un recorregut d’aprenentatge i treball personal en les tècniques clàssiques: dibuix, pastel, oli, acrílic i aquarel·la. I per l’altra, en solitari i de manera molt lliure i autodidacta, vaig dedicar-me molt intensament a experimentar amb les possibilitats expressives dels materials tèxtils. Moltes d’aquestes peces anaven destinades a l’intercanvi dintre de la xarxa del mail art internacional a la qual vaig arribar el 2006, d’altres, la majoria, eren simplement un divertimento i per tant una manera molt oberta de construir i crear.

Va arribar un punt en què els dos mons es van trobar, dialogar i començar a créixer plegats.

Tens vincles amb tècniques artesanals? Hi veus diferències o punts de trobada entre les disciplines artesanals i les artístiques?

No especialment.

M’agrada molt el treball fet amb les mans, trobo que més enllà del valor utilitari i/o artístic hi ha l’alè de la persona i això em resulta molt atractiu.

D’altra banda, molts d’aquests treballs artesanals mentre es treballen són com una pràctica espiritual... Són moments d’introspecció i refl exió molt especials. En això no es diferencien gaire o gens de la pràctica artística.

Quant als valors comunicatius, creatius i expressius, etc., no crec que estiguin directament lligats a la tècnica, potser diria que hi ha artesania artística i art artesanal, segons cada cas.

És important el teu espai de treball per al desenvolupament de la teva obra?

Sí, molt. Treballo molt a casa, sempre he pogut disposar d’un petit espai propi però això no em permet grans treballs. El despatx estudi és un espai on puc entrar, seure i trobar-me immediatament immersa en el meu món. És perfecte per mantenir, més o menys, ordenat el material i per preparar i realitzar els treballs petits, però moltes vegades haig de fer servir qualsevol altre espai de la casa.

Vaig al taller de Gonzalo Tabuenca a Banyoles i allà puc pintar amb relativa comoditat, però com que no és un espai propi és un munta i desmunta cansat i amb limitacions.

En aquests moments m’agradaria molt poder tenir un espai més gran i d’us privatiu per poder treballar amb continuïtat.

El fet que el meu treball es fa cada vegada més diversifi cat implica, però, que només a casa tinc els diferents recursos a l’abast. També em permet dedicar més temps a l’art ja que entre rentadora i brou sempre tinc una estona per a les coses importants, això és un avantatge important, i un recurs que les dones sabem esprémer al màxim, no ens queda altre remei.

Podeu descobrir l’espai de treball de la Lourdes

al perfil de Facebook d’Arts Girona.

ESC

OL

A M

UN

ICIP

AL

D’A

RT

ema

LOURDES MONDÉJAR

ADN mitocondrialProjecte final dels estudis d’EmaArt

EXPOSICIÓDEL 12 MARÇ AL 10 ABRIL DE 2015Sala d’Exposicions del Centre Cultural la Mercè

Dip

òsi

t Le

gal

: GI.3

81-2

015