A LES JORNADES DE PATRIMONI ES PARLÀ SOBRE LA GUERRA CIVIL, LA CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI I LES DARRERES EXCAVACIONS

Miquel À. Marquès SintesCentre d'Estudis Locals d'Alaior

El CEL va organitzar els dies 9, 10 i 11 de març les VIII Jornades de Patrimoni Cultural de Menorca. Van patrocinar aquestes jornades l’Institut Ramon Muntaner, l’Institut Menorquí d'Estudis i el Departament de Cultura del CIM, i hi van col·laborar l’Ajuntament d’Alaior, Sa Nostra, la UIB, el CEDOC i les cooperatives San Crispín i Sant Llorenç d’Alaior.

Les jornades eren obertes a qualsevol persona interessada i es va poder assistir lliurament a les xerrades i als actes. Es van presentar setze comunicacions i tres experiències d’entitats culturals a la Sala d’Activitats Ciutadanes de l’Ajuntament d’Alaior, a més de realitzar-se dues projeccions d'audiovisuals, una exposició sobre eines d’arader, productes del cordador de cadires i fotografies artístiques, i una visita guiada per Alaior i el terme municipal.

Quant als assistents, es van realitzar 21 inscripcions, que juntament amb els 109 assistents puntuals i els 19 ponents sumen 149 participants a les jornades, amb un públic que oscil·là entre 23-45 persones. Hi van assistir una mitjana de 34 persones per comunicació.

Acte inaugural de les jornades amb Jaume Mascaró (IME), Maruja Baíllo (consellera de Cultura del CIM), Isabel Rodríguez (regidora de Cultura de l'Ajuntament d'Alaior) i Miquel À. Marquès (CEL)

A més, cal sumar-hi les 20 persones a la projecció de l’Arxiu d’Imatge i So, els 35 assistents a la projecció d’Anna Petrus, els 45 a la visita guiada de diumenge matí, els 110 a les ballades, les 40 persones que assistiren al concert d’orgue, les 18 que van assistir a la projecció del documental sobre el Besitos i els 187 usuaris que visitaren l’exposició d’oficis artesans, que sumen 455 participants en les activitats culturals.

En total, podem afirmar que 604 persones s’han beneficiat enguany de totes les activitats que es van oferir aquell cap de setmana.

Els continguts de les comunicacions presentades

La Sala d'Activitats Ciutadanes va ser el lloc elegit per realitzar-hi les jornades. Divendres capvespre va obrir la sessió Joan Pau Salort Salort, que presentà la beca d’investigació, finançada per l’IME, sobre les entrevistes orals, convertides en històries de vida, com a exemple de la recerca d’història oral a Menorca. Per la seva part, Joan-Enric Vilardell Santacana explicà el valor del patrimoni històric militar de Menorca, a partir de la reivindicació de la conservació per a ús civil d’un quarter militar des Castell.

Assistents a les jornades, celebrades a la Sala d'Activitats Ciutadanes

A continuació, Miquel À. Marquès Sintes féu una síntesi sobre el material bibliogràfic publicat sobre la Guerra Civil a Alaior a partir de llibres, memòries i articles publicats a la revista local S’Ull de Sol. Pere Alzina Seguí presentà un estudi sobre la vida quotidiana a Alaior durant la Guerra Civil vista pels ulls dels fillets, a partir de l’anàlisi de les llibretes escolars elaborades durant aquell trienni.

Tancà la jornada Jordi Pons Bosch, que explicà quines van ser les causes que es van donar perquè, acabada la Guerra Civil a Alaior, es fessin tres judicis a Joan Carreras Expósito, Penys.

Dissabte matí es dedicà un bloc temàtic als camins i els seus usos. Així, Àngel Orfila Jiménez va donar a conèixer l’estudi sobre els camins d’Alaior i la seva posada en valor. Isabel Martín Sintes i Virgínia Barber Mercadal van explicar en què consisteix el projecte Biosfera Resorts, que té com a objectiu marcar noves tendències per a un allotjament sostenible a Menorca i donar suport als usuaris que recorrin el Camí de Cavalls. Finalment, Pere Català Coll identificà quins són els camins tradicionals de Menorca, els trajectes per ser recorreguts en bicicleta i quines són les lleis que ho emparen.

En el torn de les experiències de les entitats culturals, Alberto Coll Arredondo va explicar la recuperació dels horts i jardins històrics de sa Vinyeta, treball realitzat en el marc de les fases II i III del projecte GIBET 2010-2012.

Tot seguit, Sergi Marí Pons explicà quina va ser la tasca investigadora i la biografia de Joan Ramis i Ramis per poder representar l’obra teatral Lucrècia. Martí Carbonell Salom va narrar els objectius i resultats de l’estudi dels béns etnològics d’Alaior, una iniciativa del CEL per conservar el patrimoni etnològic del terme municipal.

Sergi Marí explicant Lucrècia

La jornada del matí va concloure amb un bloc dedicat als molins i les farineres. En aquest sentit, Lluís Alejandre i Eloi González van explicar la història dels molins de Menorca i la tasca que vol dur a terme l’Associació dels Molins de Menorca per recuperar-los.

Per la seva part, Magdalena Salas Burguera explicà el projecte d’intervenció a dos molins fariners del municipi de Manacor (Mallorca), exemple de la recuperació de patrimoni industrial, mentre que Miquel À. Marquès Sintes exposà la història de la farinera industrial de s’Arangí, un patrimoni industrial de primer ordre per as Mercadal.

Dissabte capvespre era l'hora dels arqueòlegs. Antoni Ferrer Rotger, Montserrat Anglada Fontestad, Magdalena Salas Burguera i Damià Ramis Bernad exposaren els primers resultats de l’excavació al cap costaner de cala Morell.

Elena Sintes Olives explicà com era el col·lectiu que va viure i va ser enterrat al sepulcre prehistòric de ses Arenes de Baix (Ciutadella) a partir de l’estudi dels seus ossos i dents. La mateixa autora, a partir de la descoberta d’un enterrament infantil a l’obra de la costa de Ronda (Maó) cap al port, plantejà la possibilitat que fossin individus enterrats en època medieval.

A continuació, Simón Gornés Hachero narrà la importància de la recerca i la difusió que s’ha de donar al llegat documental de Manuel Fernández-Miranda, especialment a la documentació relativa a les excavacions arqueològiques a Torralba d'en Salort fetes per l’arqueòleg asturià.

Francina Cardona presentant Pepita Padrós

Tancà la jornada Pepita Padrós i Martí, que explicà les cinc línies d’intervenció arqueològica dutes a terme a Badalona a partir del passat romà de la ciutat catalana, la qual ha donat a llum diferents estructures arquitectòniques d’època romana. Badalona és un bon exemple de gestió, recuperació i posada en valor del seu patrimoni arqueològic.

Les activitats culturals

Les Jornades de Patrimoni Cultural de Menorca es caracteritzen per oferir tot un seguit d'activitats culturals complementàries, per tal d'atracar el patrimoni cultural als ciutadans que es mostrin interessats a conèixer diferents aspectes de la nostra cultura.

Enguany, l'exposició es va instal·lar a l’església de Gràcia, on el públic va poder visitar una mostra de les eines d’arader de la família Gomila Pons i de les eines i barreres d’ullastre de Bernat Pons, a més d’una mostra de cadires fetes pel cordador de cadires

Miquel Pons Portella i fotografies artístiques de Tiago Reurer. L’exposició va restar oberta al públic durant tot el cap de setmana.

Pau Salort, responsable de l'AISM

El divendres, 9 de març, Pau Salort Salort, responsable de l’Arxiu d’Imatge i So del Consell Insular de Menorca, va presentar les darreres adquisicions rebudes per l’AISM, projectant imatges i enregistraments sonors a la Sala de Plens de l’Ajuntament d’Alaior.

Gràcies a la col·laboració de la realitzadora Anna Petrus Pons, el dissabte 10 de març es van projectar a la Sala de Plens de l’Ajuntament d’Alaior dos dels seus darrers curtmetratges: 365 segons del meu viatge a Nova York i Trumpet. A continuació es va establir diàleg entre la creadora i els assistents. L’acte va acabar amb la projecció d’un breu documental sobre Pere Alzina Seguí i la seva dèria, la meteorologia.

Pere Gomila presentant Anna Petrus

Diumenge, 11 de març, vam aprofitar per conèixer diferents aspectes patrimonials d'Alaior, a través d'una visita guiada que ens va portar fins al Taller Xalubínia, l'Ajuntament d'Alaior, el molí des Cós i el lloc de Son Olives.

La visita guiada es va iniciar al Taller Xalubínia, ubicat a l’antiga Escola des Ramal. Els responsables del taller van explicar l’origen del taller, com es va obrir a Alaior i quines són les tasques culturals que s’hi realitzen, alhora que van mostrar-nos els seus treballs especialitzats en la tècnica del gravat.

José Maria Cáceres i Pere Pons explicant la tasca del Taller Xalubínia

Judit Tur davant l'estendard restaurat

A continuació, la restauradora Judit Tur va explicar-nos a la Sala de Plens de l’Ajuntament d’Alaior tot el procés que va realitzar per restaurar l’estendard conegut com la bandera d’en Barçola, a partir d’infinitat de fotografies que mostren el procés de restauració.

Vam finalitzar al mateix indret, amb una visita guiada a l’Arxiu Històric Municipal d’Alaior, tasca a càrrec de l’arxivera municipal, Margarida Pons Martí. Ens va explicar l’origen de l’arxiu, quines han estat les seves vicissituds i quins són els serveis i problemes actuals. La visita va acabar mostrant-nos alguns dels documents i béns mobles que han estat restaurats recentment, com ara els llibres d’acords del segle XVI, un quadre i el plànol de Sorà conservat a dins una caixa de fusta.

Margalida Pons Martí explicant la història i serveis de l'Arxiu Municipal d'Alaior

Després d’un merescut descans vam seguir amb la visita al molí des Cós com a exemple de recuperació de molins de vent a l’illa. L’arquitecte Domènec Enrich explicà com es va restaurar el molí i quines complicacions tècniques es van haver de superar per fer-lo més habitable.

Els visitants davant el molí des Cós

El matí va finalitzar amb una visita al lloc de Son Olives, on Martí Carbonell ens va explicar el jaciment arqueològic de la zona, molt poc conegut, en el qual trobam un recinte de taula, dos talaiots i quatre cases posttalaiòtiques.

Martí Carbonell mostrant uns fragments de ceràmica a Son Olives

Per concloure les jornades, diumenge capvespre es va projectar a la Sala d'Activitats Ciutadanes el documental Feines de recuperació del llaüt Besitos, de Bep Gornés i Joan Al·lès (Amics de la Mar de Menorca i Enyorança Vídeos), en el qual es va mostrar la tasca cultural i el procés de recuperació del llaüt, així com les feines pròpies dels mestres d’aixa.

Projecció del documental sobre el llaüt Besitos

Exposició de materials artesans a l'església de Gràcia

El mateix diumenge es van realitzar altres activitats organitzades en col·laboració amb l’Ajuntament d’Alaior. Diumenge matí es van fer les ballades a sa Plaça, acte cultural a càrrec del grup folklòric de l’Escola de Música i Ball de Sant Lluís i del Grup Folklòric de Ciutadella. Diumenge capvespre es va poder gaudir a la parròquia de Santa Eulàlia d'un concert d’orgue a càrrec d’Antoni Pons Morlà, acte organitzat per la Parròquia de Santa Eulàlia i l’Ajuntament d’Alaior.