A TOTA CRESTA - cossetania.com · Artigas i Nacho Lamas (†). I molt especialment a Joan Bartoll i Ferran Climent, que han col∙laborat en la ... de la dificultat, ràpels) per

1

A TOTA CRESTA

30 crestes del Pirineu

Manel BorrellEnric Faura

Col∙lecció: Azimut - 32

A tota cresta REEDICIÓ fonts canviades.indd 1 11/12/15 16:10

2

Fotografia de la portada: cresta del Crabioles(Manel Borrell)

Primera edició: juny del 2002Segona edició: febrer del 2016

© Manel Borrell i Enric Faura

© de l’edició:9 Grup Editorial

Cossetània EdicionsC/ Violeta, 6 - 43800 VALLS

Tel. 977 60 25 [email protected]

www.cossetania.com

Disseny i composició: Imatge-9, SL

Impressió: Estugraf

ISBN: 978-84-9034-382-1

DL T 8-2016


3

A tots els amics que ens han acompanyat a les sortides per recórrer, descobrir,

investigar, repetir i fins i tot abandonar alguna de les moltes crestes que té el

Pirineu. Dediquem aquest llibre a Joan Manuel Clavero, Cristina Blanco, Anna

Llauradó, Sílvia Ferrandis, Frederic Ximeno, Natxo Bou, Ernest Arciniega, Carles Lluch, Joan Carles Rueda, Ritxi Fernández, Santi

Artigas i Nacho Lamas (†).I molt especialment a Joan Bartoll i

Ferran Climent, que han col∙laborat en la descripció d’algun dels itineraris, i a Manel

Figuera, que ens ha ajudat en la revisió occitana d’alguns topònims.


4

Aresta oest del pic de Malpàs. (Foto: Ernest Arciniega)


5

Introducció

Una de les variants més especifiques de la pràctica de l’alpi-nisme és el recorregut de crestes. Els itineraris per carenes més o menys entretallades que s’enfilen a cims, uneixen diferents puntes o simplement envolten un circ d’alta muntanya tenen un encant difícil de resistir. Hem triat la descripció de crestes com a disciplina autònoma perquè fins ara no hi ha cap obra que les reuneixi específicament. Però també perquè és una manera de fer muntanya que ens plau especialment. Suposa anar sempre pel fil d’una muntanya, amb grans horitzons a banda i banda, amb una sensació de llibertat i grandesa especials. En aquesta disciplina les qualitats de bon escalador no ho són tot, ja que no és un terreny d’escalada pura, les assegurances són precàries i escasses, les tirades no tenen continuïtat i els passos són aïllats.

Certament un bon nivell d’escalada ajudarà, però en general la majoria dels itineraris no són espe cialment difícils, i és més útil un bon sentit de muntanya, saber progressar per terreny delicat, la intuïció i la intel∙li gència de trobar l’itinerari, no sempre evident. La ressenya no és més que una indicació breu del sentit general del recorregut, amb els passos més destacats, però és important l’autonomia del muntanyenc, el saber moure’s per un terreny en-vitricollat, on cal saber llegir la roca i interpretar l’alta muntanya. La màgia de les crestes rau en la combinació de tots aquests factors. Per una banda moltes de les aproximacions al punt d’inici de la cresta ja són tota una excursió que permet conèixer valls o colls sovint de gran bellesa. Però immediatament comença un joc acrobàtic entre blocs i gendarmes, mai monòton, que passa del joc al compromís en un equilibri que omple l’alpinista.

En preparar aquesta guia hem fet una selecció de les que considerem millors crestes del Pirineu. Hem procurat que no hi faltés cap dels recorreguts considerats com a clàssics, ja coneguts per tothom, però que sempre són gratificants de recordar. I hem procurat incloure altres recorreguts menys divulgats o clarament desconeguts, que tenen també un alt interès. Inevitablement hem hagut de deixar de banda un gran nombre d’itineraris interessants per manca d’espai. Esperem, però, que aquesta obra faci néixer el desig de conèixer nous recorreguts, gràcies a allò que intuïm des d’un cim o a la lectura d’un mapa, ja que, al Pirineu, hi ha moltíssimes crestes atractives.


6

Aquestes ratlles volen retre un homenatge a un sèrie de grans pirineistes que varen obrir el camí dels recorreguts de crestes com a disciplina peculiar. Entre tots ells volem citar especialment els noms més coneguts: Henri Brulle, els germans Cadier, Jean Arlaud, Robert Ollivier, Louis Audoubert, Patrice de Bellefon, Lluís Estasen, Ignasi Canals..., però també volem retre homenatge a tants pirineistes anònims que han marcat una petja que procurem continuar. És la nostra voluntat creure’ns hereus de la tradició d’aquests pioners, de la seva filosofia pirinenca i de la seva ètica.

En aquesta guia hi ha una ressenya tècnica dels recorre-guts de crestes seleccionats, però volem que s’intueixi darrere seu una certa manera de fer pirineisme. La majoria d’itineraris exigeixen llargues aproximacions que per si mateixes ja poden ser un objectiu d’excursió complet. Ens permeten recórrer grans paratges, ascendir muntanyes i gaudir de valls solitàries. Implí-citament reivindiquem el plaer i la bellesa d’aquestes excursions i ascensions, i pensem que cal gaudir de totes les etapes d’unes excursions, ja meravelloses per si mateixes, que, culminades amb una cresta, ho són encara més.

Cal una certa experiència prèvia, ja que en una cresta les eventualitats són contínues. S’ha d’estar preparat per buscar el propi itinerari, muntar un ràpel en un merlet incert, baixar per canals de final dubtós, cercar un pas entre blocs aparentment sense sortida. L’instint, la intel∙ligència i, per sobre de tot, la passió per la muntanya són fonamentals. També és necessari un bon entrenament, ja que alguns recorreguts inclouen forts desnivells i llargues etapes de sol a sol.

Cresta de Travessani


7

Advertiments

Les dades que s’indiquen en aquesta guia s’han d’interpretar de la manera següent.

A l’apartat línia general s’indica el punt d’inici i final del re-corregut de la cresta.

Quan parlem de desnivell diferenciem entre el desnivell de l’aproximació des del punt de sortida fins al punt d’inici de la cresta. Cal parar atenció a aquesta dada, ja que en alguns casos suposa una llarga ascensió per si sola. Seguidament indiquem el desnivell de la cresta, del seu inici al final, calculant els desnivells parcials de cada bretxa. Necessàriament aquesta segona dada és una mica aproximada, ja que, malgrat els mitjans moderns i la cura que hi hem posat, a cops en les crestes més trencades es fa molt difícil calcular els curts metres que hi ha a cada agu-lla, gendarme o bloc que ens hi trobem. Cal tenir en compte el descens, sovint llarg i feixuc després de l’ascensió a la cresta.

Per valorar la dificultat ens hem cenyit a l’escala clàssica fixada per la UIAA, ja que considerem que és la més adient per als itineraris d’alta muntanya i alpinisme. Segueix aquests pa-ràmetres:

Grau Acrònim Descripció II PD Poc difícil III BD Bastant difícil IV~, IV, IV+ D inf., D, D sup. Difícil V~, V, V+ MD inf., MD, MD sup. Molt difícil 6~, 6, 6+ ED inf., ED, ED sup. Extremadament difícil7~, 7, 7+ EX inf., EX, EX sup. Excepcionalment difícil

Cada itinerari l’hem graduat segons el seu pas més difícil, encara que sigui molt aïllat o només hi hagi un pas d’aquesta dificultat. Normalment oferim dades complementàries del ca-ràcter del recorregut (possibilitats d’escapament, manteniment de la dificultat, ràpels) per donar una idea global de la dificultat de l’itinerari.

Aquesta guia està pensada i dirigida a muntanyencs habi tuats a moure’s en un terreny d’alta muntanya, amb experiència en tot tipus de recorreguts i condicions. En un itinerari de cresta tan im-


8

portant és la dificultat concreta d’un pas d’escalada com el saber interpretar el terreny, valorar les condi cions i tenir agilitat en les maniobres d’encordament i assegurament. Així que la dificultat de la cresta s’ha de valorar en el seu conjunt, atenent també a la llargada de l’aproximació i descens.

Els horaris estan calculats diferenciant entre l’aproximació fins al punt d’inici de la cresta i el recorregut estrictament de la cresta. El temps de la cresta està calculat segons una cordada mitjana, que té agilitat en les maniobres d’encordament i assegu-rança i amb experiència en moure’s en un terreny d’alta munta-nya. És un horari molt orientatiu, ja que, per les característiques de la cordada, podrà variar enormement el temps emprat en un recorregut.

Cal tenir molt en compte el temps de descens des del final de la cresta fins al punt de sortida, ja que a cops és important.

Com a material indiquem el necessari, encara que habitual-ment un joc de cordes (creiem que en un terreny de cresta el més adient són les cordes dobles, per la flexibilitat que ofereixen), un bon assortiment de tot tipus de bagues llargues i un joc de friends i tascons seran suficients. Alguns recorreguts exigeixen segons l’època piolet i crampons.

Les descripcions de l’aproximació i descens són voluntàri-ament breus i esquemàtiques. L’objectiu d’aquesta guia és la descripció dels itineraris de cresta i està dirigida a muntanyencs experimentats. Malgrat que alguna aproximació i descens cons-titueixen tota una llarga excursió, pensem que les cordades que pensin en fer-la han de tenir prou experiència per saber trobar l’itinerari d’aproximació només amb el mapa indicat a la cartogra-fia. Molts recorreguts es poden fer en una jornada, però d’altres és convenient escurçar-los fent nit en un refugi, cabana, tenda o bivac. En aquest apartat d’aproximació indiquem les diferents possibilitats de fer nit. Dins d’aquest apartat s’indica també el punt de partida de l’ascensió.

A l’apartat de descripció fem, com el mateix nom assenyala, una detallada descripció de l’itinerari de la cresta. Indiquem els passos clau i més rellevants, els ràpels i tot allò que és significatiu, però cal assenyalar que en un recorregut per una cresta normal-ment no hi ha un itinerari definit i exclusiu. Sempre hi ha moltes possibilitats per superar una agulla, vorejar un bloc, flanquejar un gendarme o traspassar un coll. L’experiència i la intuïció de la cordada poden fer descobrir i emprar passos diferents als descrits a la guia sense que això signifiqui anar per mal camí.

La presentació dels itineraris s’ha ordenat d’est a oest de la cadena pirinenca.


9

Itinerari núm. 1

Cresta Gasamir • Pica del Canigó

Les vies normals que pugen al cim del Canigó són totes bo-niques i tenen el seu interès. Però curiosament la senzilla cresta que hi mena des del proper pic de Gasamir no és gaire freqüen-tada, tot i ser una via divertida i distreta. Per sobre la portella de Vallmanya apareix el golf de Roses, en aquest contrast tan característic del massís del Canigó, entre la propera Mediterrània i les darreres alçades del Pirineu. Aquesta cresta és simpàtica, senzilla i curta, per una roca franca, sense cap pas compromès, ideal per a la ini ciació a les tècniques de les crestes, i permet una ascensió més íntima al Canigó. I un cop a la pica del Canigó podrem contemplar la ferrenya paret del Barbet, escenari d’em-preses més audaces.

Línia general: Pic de Gasimir de Dalt (2.721 m) - Pica del Canigó (2.784 m).

Desnivell: Aproximació, 1.050 m; cresta, 100 m. Dificultat: PD+ Horari: Aproximació, 2:30 h; cresta, 1-1:30 h.Material: Corda i bagues llargues per a l’assegurament es-

poràdic dels principiants. Cartografia: Canigó (1:40.000), Ed. Alpina; i TOP25 Massif du

Canigou (1:25.000) 2349 ET de l’IGN.


10

AproximacióRefugi de Merialles. Sortim pel camí que s’endinsa a la vall

de Cadí pel coll Verd (GR). Flanquegem per sobre el riu de Cadí fins als 1.950 m, creuem el riu i remuntem fins la cabana d’Aragó, deixant a l’esquerra el GR que continua cap a Cortalets. Des de la cabana Aragó abandonem el camí cap al Canigó per la seva via normal i remuntem en direcció N - NE, primer entre bosc i aviat per glever i tartera a la carena entre el Gasamir de Dalt i l’Inferior. Seguim la fàcil carena fins el pic Gasamir de Dalt.

DescripcióSortim del cim entre blocs, en descens pel fàcil fil de l’aresta.

Abans d’arribar a una primera bretxa, des de dalt d’un petit res-salt, hem de baixar pel vessant de l’esquerra per una xemeneia per un marcat pont de roca (II+). Passem la bretxa i continuem per l’aresta fins arribar a un altre ressalt culminat per un esvelt gendarme, que podem flanquejar per la dreta o pujar-lo per su-perar-lo per un forat a la roca (III–). Continuem fins a una segona bretxa, marcada, i progressem en ascens per terreny fàcil, entre plaques i blocs, fins a un petit ressalt. Seguim fins una petita bretxa, poc marcada, a partir d’on l’aresta es redreça. Pugem pel fil, parant atenció als blocs inestables, i arribem a la pica del Canigó per terreny fàcil.

DescensDes del cim de la pica del Canigó baixem en direcció S per la

bonica Xemeneia del Canigó, passant pel peu del clàssic gen-darme. Seguim el camí marcat, deixem a l’esquerra la bretxa de Durier i la Portella de Vallmanya, i sempre per camí marcat perdem alçada fins els plans de Cadí i la cabana Aragó, per enllaçar amb la ruta d’ascensió.

Cresta Gasi-mir-Canigó


11

Itinerari núm. 2

Cresta del Racó Gros al Racó Petit

El Pirineu Oriental i la zona de Carançà han estat una de les escoles clàssiques de l’excursionisme català. En l’actualitat ha quedat fora dels itineraris més populars, però continua sent un lloc idoni per a la iniciació a l’alta muntanya, als recorreguts de crestes i les escalades senzilles. Pel vessant sud el cremallera de Núria facilita l’accés a tots aquells que aprofiten aquest transport públic, mentre que pel nord belles i feréstegues valls permeten gaudir d’un entorn més solitari. Aquesta cresta és una senzilla cursa d’iniciació apta per a tothom.

Línia general: Pas del Porc - Racó Gros (2.779 m) – Racó Petit – Pic de Manoliet (2.727 m).

Desnivell: Aproximació pel Conflent, 1.000 m; aproximació pel Ripollès, 800 m; cresta, 400 m.

Dificultat: PD amb alguns passos de II que es concentren en la pujada al Racó Gros i entre aquest i el Racó Petit.

Horari: Aproximació per França, 3 h; aproximació per Núria, 2:30 h; cresta, 1:35 h.

Material: Corda i bagues llargues per a l’assegurament es-poràdic dels principiants.

Cartografia: Puigmal – Vall de Núria (1:25.000), Ed. Alpina; i TOP25 Bourg-Madame / Mont-Louis (1:25.000) 2250 ET de l’IGN.

Cresta del Racó Gros al Racó Petit


12

AproximacióDes del Conflent: Del final de la pista de Prats de Balaguer

agafem el GR 10 en direcció al refugi de l’Orri. Des del refugi continuem pel camí que guanya desnivell pel costat del torrent de la Valleta fins al peu del Pas del Porc seguint marques de pin-tura grogues. Els darrers metres ens cal fer una curta i senzilla grimpada per terreny evident.


13

Des del Ripollès: Remuntem tota la vall de Noufonts fins al coll del mateix nom. Perdem un centenar de metres en direcció NE flanquejant fins al peu del Pas del Porc fins a enllaçar amb l’itinerari anterior.

DescripcióIniciem l’ascensió lleugerament per la dreta del fil de l’ares-

ta en direcció N en un primer tram fàcil. A continuació l’aresta s’encresta un xic amb passos de II i arribem al cim del Racó Gros per terreny fàcil.

Baixem cap al N per la carena utilitzant petites canals que eviten els passos més aeris (II) per arribar al coll que separa els dos Racons. Escapatòria pel vessant E cap al Ras de Carançà. Des d’aquí continuem per l’aresta passant per un característic pi aïllat fins al peu d’una primera punta, que s’assoleix per ter-reny fàcil lleugerament a l’esquerre. Per unes lloses inclinades arribem a una nova bretxa i per una lleixa aèria aconseguim la segona punta (II). Baixem a la bretxa següent i remuntem de nou la cresta que cal seguir sense altra dificultat que el descens a una nova bretxa (II+). Després d’una sèrie de petites bretxes i puntes que passem pel vessant O arribem a una última bretxa que té un ressalt de roca blanca, superem l’última torre pel mateix vessant O i arribem al Racó Petit per la carena cimera fàcil.

DescensLa baixada cap a França la fem continuant l’aresta cap al N

fàcil fins a l’ample coll que separa el Racó Petit del pic de Mano-liet. Des d’aquí en 15 min es pot fer el pic de Manoliet (2.727 m) i retornar al mateix coll per tal d’aprofitar els pendents herbosos per baixar tot seguint el torrent, fins al fons de la vall de l’Estanyet a l’alçada de la cabana de Grimaude, on, a l’altra banda del riu, trobarem el camí de pujada. Per tornar cap a Núria el més pràctic és desfer l’itinerari per la cresta fins el pas del Porc. Des d’aquest coll podem remuntar fins al cim de la Fossa del Gegant i, pel coll i la vall de Noucreus, descendim fins el santuari.


Documents

A TOTA CRESTA - cossetania.com · Artigas i Nacho Lamas (†). I molt especialment a Joan Bartoll i Ferran Climent, que han col∙laborat en la ... de la dificultat, ràpels) per