AGRO AC

TIV

ITA

T

A B R I L [ 2 0 1 7 ]

R E V I S T A D E L E S C O O P E R A T I V E S A G R À R I E S D E C A T A L U N Y A

87

Producció integrada

Quan els companys de Consell Rector i jo mateix vam iniciar aquesta legislatura el 2014, vam plantejar els grans reptes a assolir en els següents quatre anys. Tancant el tercer exercici d’aquest mandat, vull compartir amb tots vosaltres que bona part de la feina està feta i que tenim la previsió de consolidar-la perquè es pugui desenvolupar a partir del 2019.

Un dels eixos principals del nostre projecte era l’aprovació de la Llei de cooperatives i la seva posada en funcionament, que estem acabant de treballar en l’actualitat.

El Pla Marc del cooperativisme agrari català també ha estat aprovat pel Govern i tenim ja la confirmació que una de les principals conclusions que se’n deriven, el Pla de competitivitat, comptarà amb una dotació de 6,7 milions d’euros per als pròxims tres anys. De la mateixa manera que tenim el compromís del Departament d’Agricultura de prioritzar les cooperatives en els ajuts destinats a inversions per a transformació i comercialització d’aliments que es publicaran pròximament.

En l’àmbit del PDR continuem discutint perquè ens preocupa un possible dèficit pressupostari a mig termini, probablement a causa que el nombre de sol·licituds ha estat clarament superior a les previsions de l’Administració.

Aquest any apostem també per consolidar projectes que tenim encetats com la implicació de les cooperatives en projectes d’innovació i recerca, l’ordenació de les seccions de crèdit, un model de comunicació que afavoreixi la visualització del sector i la nova manera de prestar serveis a cooperatives i socis. A més, tenim previst dissenyar un nou Pla estratègic de la Federació i modificar els Estatuts Socials per adaptar-los, entre altres coses, a la nova Llei de cooperatives.

A tot això, cal afegir el contacte molt més estret que estem mantenint amb cooperatives d’arreu del territori i que ens permet copsar models d’èxit diversos, que encaixen en diferents realitats sectorials i de territori.

Precisament, tinc la satisfacció d’acabar l’escrit felicitant un grapat de cooperatives que han tingut la capacitat i el coratge de sobreviure als alts i baixos dels últims cent anys i que encaren el futur amb força i projectes.

Celler Masroig, Vinícola del Priorat, Vinícola de Nulles, Maials, La Borgenca, Cellers Domenys, Pratdip, Bellpuig... la nostra enhorabona pel centenari!

RAMON SARROCAPresident FCAC

AGROACTIVITAT 87ABRIL 2017

Portada: ©j_markowBimestral, 20.000 exemplarsData de tancament: 26 d’abril de 2017

Federació de Cooperatives Agràries de CatalunyaCasa de l’AgriculturaUlldecona 33, 3r08038 BarcelonaTel. 932 260 369agroactivitat@fcac.coop

Edició on-line: www.agroactivitat.cat

Consell de Redacció: Ramon Sarroca, Xavier Pié, Jesús Ricou, Lluís Roig, Ferran Sabater, Albert Capdevila, Antoni Galceran, Enric Dalmau, Jordi Casanova, Josep Erra, Josep Lluís Escuer, Lluís Grogués, Ramon Armengol, Roger Palau, Jordi Vives i Maria Corral

Direcció: Jordi VivesCap de Redacció: Maria CorralRedacció: Àngela Casanovas, Anna Perelló, David Casadevall, Josep Lluís Bosque, Maria Rosa Serra, Marian Mula, Màrius Simon, Òscar Tolsà

Publicitat i Màrqueting: Anna Perelló 932 292 019Missatges 973 273 977 (anunciants)

Maquetació: Missatges, SLImpressió: Litografia RosésCol·labora: Xarxa VerdaDL: B 10594-2015

Amb el suport de:

Les vostres dades formen part d’un fitxer de la FCAC. Si voleu exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició, envieu un correu a LOPDcomunicacio@fcac.coop

AGRO ABRIL 2017/3

EDITORIAL Consolidant els projectes

4/EN PORTADA AGRO ABRIL 2017

La “marieta” saludable

Cooperatives amb Producció IntegradaACTELGRUP

AGROINDUSTRIAL CATALANA

CITRICS TERRES DE L’EBRE

AGRÀRIA DE MIRALCAMP

AGRARIA ESPLUGUENCA

AGRÍCOLA DE CASTELLVELL

AGRÍCOLA D’ALBATÀRREC

AGRÍCOLA D’ULLDEMOLINS

AGRICOLA DE LA BISBAL DE FALSET

AGRICOLA DE LA PALMA D’EBRE

AGRICOLA SANT ISIDRE DE JUNCOSA

AGROPECUARIA DE SOSES

AGROPECUARIA DE JUNEDA

CAMP DE BELLAGUARDA

CAMP DE BOVERA

CAMP DELS TORMS

DEL CAMP SANT GAIETA D’AITONA

GRUP FRUITER DE BENISSANET SCCL

SANT BARTOLOME D’ALPICAT

SANT ISIDRE BORGES BLANQUES

COSELVA

COVIDES

FOMENT AGRICOLA LES PLANES

FRUITS DE PONENT

FRUITS SECS DE LES GARRIGUES

GIRONA FRUITS

L’ARBEQUINA

SERÒS FRUITS

TRECOOP FRUITES

AGRO ABRIL 2017 EN PORTADA/5

La producció integrada és l’únic sistema de conreu que re-gula la protecció del medi ambient, la salut dels consumidors i la seguretat dels productors amb l’establiment d’una limitació estricta de l’ús d’agroquímics, al mateix temps que es garanteix una producció intensiva de qualitat.Aquest model dóna resposta a les demandes de qualitat i segu-retat en els aliments, que exigeixen els consumidors responsa-bles, amb una agricultura sostenible i emparada per certificació oficial.A Catalunya, hi ha una trentena de cooperatives que utilitzen aquest sistema de conreu i que estan integrades en el Con-sell Català de la Producció Integrada. Entre altres actuacions, aquesta entitat realitza campanyes de promoció dirigides al consumidor.

La protecció del medi ambient i de la salut dels consumidors i dels agricultors es garanteix mitjançant la utilització de tècniques de producció, comercialització i elaboració que minimitzen l’ús de productes agroquímics i d’adobs en la producció d’aliments.En aquest sentit, s’apliquen processos que afavoreixen la diversitat de l’ecosistema agrícola, que són respectuosos amb la flora i la fauna autòctones i que potencien l’activitat conservadora del medi rural i del paisatge. Així mateix, s’incorporen els coneixements tèc-nics i científics i s’adapten les empreses agrícoles a la forma de producció intensiva per assegurar-ne la viabilitat econòmica.Les explotacions de producció integrada han de complir amb de-terminats requisits, com és disposar d’un tècnic responsable per garantir el compliment de la norma i autoritzar les actuacions. Igualment s’han de realitzar anàlisis de sòls, de fulles i multiresidus; calcular coeficients de consum per minimitzar la despesa d’aigua; disposar de maquinària específica per evitar els excessos de pro-ducte; portar un quadern d’explotació per anotar totes les actua-cions, i superar una auditoria que revisa el compliment de tots els paràmetres.

Conreus majoritarisEl conreu amb producció integrada es distribueix arreu del territori català i hi ha més de 46.000 hectàrees certificades, amb una gran diversitat de cultius. Alhora, hi ha més de 2.500 operadors que co-mercialitzen el producte.En l’actualitat, més del 36% de la fruita catalana està certificada en producció integrada. Aquest és el conreu majoritari.A continuació, segueixen els cítrics (gairebé 19%), la fruita seca (13%) i l’olivera (12%). També en vinya (8%) i hortalisses (7%) hi ha una tendència a l’alça per la producció integrada. En altres cultius, com cereals, es tracta encara d’una aposta incipient.

Distintiu: la marietaMalauradament, no tots els productes certificats porten el distintiu que els acredita com a producció integrada: la marieta, atès que sovint no se’n fa ús.Els motius són diversos, des de dificultats tècniques en l’etiquetat-ge al cost que representa o altres aspectes comercials. El resultat és que encara hi ha molts consumidors que desconeixen l’exis-tència d’aquest sistema de conreu i els avantatges que comporta.No obstant això, aliments de producció integrada es poden com-prar a molts establiments i molt diversos, des d’agrobotigues a grans superfícies com Carrefour, PlusFresc, Consum, Caprabo, Lidl o El Corte Inglés.A més, actualment el Consell Català de la Producció Integrada està desenvolupant una campanya de promoció en menjadors escolars amb l’objectiu d’incloure aquests aliments en els menús i fer arribar informació sobre aquest tipus de conreu a les famílies.

KNAPE

OPINIÓ

“PRODUCCIÓINTEGRADA ÉS EL FUTUR”

AGRO ABRIL 2017 EN PORTADA/7

OPINIÓ

“PRODUCCIÓINTEGRADA ÉS EL FUTUR”

Com a productor del sistema de Producció Integrada (PI) i cooperativista he de dir que des de l’inici de la creació del Consell de PI la meva experiència m’ha fet valorar molt més tot plegat, des de l’aspecte d’intentar estalviar en temes mediambientals (aigua, productes químics...) al de canviar al sistema de conrear els fruiters amb normes més rigoroses que en el sistema con-vencional.

La PI suposa supervisió i certificació d’obligatori compliment, per part d’empreses qualificades que acrediten que tot el procés s’ha fet correctament. D’inici va ser un canvi difícil per la com-plexitat de tràmits i registres, en el cas de pagesos d’edat avançada o més grans era un repte enorme l’obligatorietat d’emplenar els butlletins de tractaments, de treballar en consonància amb els tècnics assessors amb l’adaptació que comportava en la feina diària. Va significar una aplicació de tractaments més curosa i fer-ho quan els tècnics recomanen. Així va comportar una reducció de les substàncies químiques utilitzades, regulades per aquest tipus de norma.

Un clar avenç de la PI és la contribució a arribar a cultivar fruits amb unes garanties per la salut dels consumidors i un gran respecte a l’entorn mediambiental, tant cap a la fauna com cap a la contaminació de l’aigua i gestió de les deixalles com els envasos buits de fitosanitaris, per exemple. En PI tenim un progrés important amb la creació de feromones que indiquen segons les captures el moment exacte de fer un tractament o el seu ús per a fer captura massiva d’in-sectes, són efectives en la lluita contra les plagues (cas de la mosca de la fruita) i provocant confusió sexual (cas de la carpocapsa, anarcia, grafolita i altres).

Penso que el futur per a garantir uns aliments sans i de qualitat passa per la PI que permet sense massa pèrdues tirar endavant collites abundants tot i les plagues noves o de sempre que s’agreugen creant resistències i que cada dia hem de combatre amb productes fitosanitaris cada vegada més respectuosos, més d’origen natural i no sintètics com anys endarrere.

La humanitat va augmentant i les autoritats ja alerten de la manca d’aliments que hi haurà no-més d’aquí a uns 25 anys a tot el món i la PI penso que és el sistema productiu que pot resoldre millor aquest problema que ens ve a sobre. S’està fent un esforç gran per part dels pagesos que malauradament encara arran de les crisis dels anys que vivim i a la manca d’actuació de les autoritats en els controls dels aliments estem en desavantatge enfront de tercers països, algunes vegades sense la traçabilitat exigida aquí i que competeixen als mateixos lineals dels establiments comercials. Aquesta situació no ha permès que els preus incorporin el valor afegit de la PI i compensin l’esforç del productor d’aquí i els recursos dedicats. Crec que pot ajudar a millorar-ho les campanyes de promoció que es fan a diferents cadenes en col·laboració amb l’Administració catalana.

Els avenços que es va fent en PI com la petjada hídrica per exemple, la regulació dels nitrats i la reducció de CO2 que comporta, ajudaran a la regeneració del nostre planeta i a la salut de la humanitat.

Voldria remarcar com a última reflexió que el cooperativisme és el que m’ha permès estar al sistema de PI, amb facilitats per a la coordinació de tot el procés productiu, per disposar de tècnics i de suport en la gestió. Com he exposat i gràcies al paraigua del Grup cooperatiu el meu compromís és ferm de continuar produint fruita dolça en Producció Integrada, la de la marieta.•

JOSEP LLUÍS ESCUERProductor de fruita dolça i cooperativista

La Xylella enutjosa és un bacteri que amenaça una gran diversitat de plantes perquè pot causar importants danys. Quina és la situació en l’actualitat?Es tracta d’una plaga que pot fer molt mal en determinats cultius assecant les fulles i les branques i, fins i tot, arribant a provocar la seva mort. Segons la subes-pècie del bacteri, pot afectar a més de 300 espècies vegetals; entre elles, l’olivera, la vinya, alguns fruiters i també plantes ornamentals.A nivell europeu, el primer focus es va detectar a finals del 2013 i les principals zo-nes afectades són: el sud d’Itàlia, la costa sud-est de França i les Illes Balears. Per limitar les possibilitats de contagi, el Ministeri d’Agricultura ha prohibit l’entrada a la península de planta viva i altres vegetals per plantació susceptibles a aquesta plaga procedent de les Illes Balears.

En l’àmbit de Catalunya, s’adopten precaucions especials?S’ha constituït el Comitè de Seguiment de la Xylella enutjosa, del qual formem part la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, i s’ha establert un Pro-tocol de prevenció que fixa determinats controls i mesures per intentar evitar l’en-trada i propagació de la Xylella al nostre territori.A tall d’exemple, qualsevol planta viva o material vegetal que entri a Catalunya ha de portar un control de traçabilitat i un passaport fitosanitari que garanteixin que està lliure del bacteri.A més, s’està intentant que no es produeixin determinades plantes més suscepti-bles que poden ser portadores de la malaltia –encara que no la desenvolupin- per minimitzar el risc d’extensió en cas d’entrada d’aquesta plaga.

En cas que es detectés un focus, què caldria fer?Els efectes podrien ser molt greus per a la plantació i la zona on es detectés el focus. Existeix una normativa europea que caldria aplicar i que és molt estricta per tal de controlar la propagació.Per aquest motiu s’ha elaborat el protocol que estableix les mesures cautelars i d’eradicació que cal establir en cas de detecció/aparició del bacteri.

Per a la Federació, quines són les prioritats?Davant els danys que la Xylella pot provocar a la renda agrària productiva, en-tenem que el Govern de la Generalitat ha de definir una estratègia per als sec-tors agrari i mediambiental que permeti fer front a aquesta amenaça i per tractar aquesta qüestió, la Federació ja hem sol·licitat a la consellera d’Agricultura una reunió específica.D’altra banda i tenint en compte que la malaltia es transmet de les plantes afec-tades a altres plantes sanes mitjançant insectes vectors, hem sol·licitat que es destinin recursos específics per intensificar la investigació i prospecció d’aquests insectes i així poder evitar possibles infeccions.També és imprescindible destinar recursos econòmics a la indemnització dels productors afectats per tal de pal·liar els danys.•

“Amb el projecte Viles Florides, estem posant en valor les actuacions mediambientals dels ajuntaments que vetllen pels espais verds i promouen accions sostenibles. Ja hi estan adherits 113 ajuntaments que aposten per municipis més agradables per als seus conciutadans i més atractius de cara al turisme”.

FERRAN SABATER PLANTA VIVA FCAC

“La Xylella amenaça la renda agrària”

“Vitamina verda”. Aquest és el lema que defensa Ferran Sabater (Barcelona, 1955), responsable de planta viva a la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya.

Ferran Sabater és productor de planta a Santa Eulàlia de Ronçana, en una explotació familiar de planta arbustiva mediterrània que porta juntament amb el seu germà Lleonard.

A més de presidir Corma, és el representant de la Federació a la Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya (CHOC) i vicepresident del Consell Sectorial de Flor i Planta de Cooperatives Agro-alimentàries d’Espanya.

AGRO ABRIL 2017 SECTORS/9

Les cooperatives pinsaires estem contínuament millorant formulacions, qualitats i sobretot garantint la seguretat dels nostres productes. En aquest últim aspecte, el control de les micotoxines és un dels temes que més debat està generant.Malgrat que la percepció de la problemàtica no és la mateixa per a tothom, en els últims dos anys ha canviat substancialment el coneixement que pinsaires i cerealistes tenim de les micotoxines. Afortunadament, aquest interès creixent ha anat paral·lel a importants avenços sobre els factors de risc per part de centres de recerca com l’IRTA, universitats o empreses privades.Les micotoxines provoquen, en major o menor grau, efectes adversos per a la salut intestinal dels animals i minven la productivitat. La sensibilitat varia segons les espècies i, per exemple, és molt més elevada en vaques de llet que en l’aviram.Per mitigar-ne la presència, les cooperatives de pinsos hem utilitzat mesures dissuasives com barrejar les matèries primeres segons l’origen, incrementar l’ús de segrestants i emprar blat de moro autòcton per millorar la traçabilitat del producte.Donat que el 95% de les micotoxines provenen del camp i que es pot incidir molt mitjançant el maneig, també és necessari que incrementem la col·laboració amb els nostres proveïdors. Aquesta fita s’està aconseguint gràcies a la bona predisposició dels operadors i els seus tècnics, i també la Federació de Cooperatives està jugant un paper clau amb iniciatives conjuntes que reverteixen en el subministrament d’un producte de qualitat.Complementàriament i per garantir resultats fiables, s’estan millorant les tècniques analítiques i els mostrejos. La complexitat radica en què cerquem dosis molt baixes: 20 µg/kg l’equivalent a detectar un cafè expresso diluït en una piscina olímpica. Per això, en molts casos, es detecten resultats molt divergents i amb una distribució totalment aleatòria en una mateixa sitja. El 80% de les incerteses provenen del mostreig més que de l’anàlisi; l’idoni –que no sempre possible– seria el mostreig dinàmic en continu, a descàrrega o a fàbrica.Un dels punts més importants a treballar són les actuacions en cas que es produeixi una alerta. Cal disposar d’un protocol sòlid que permeti retirar el producte de manera àgil i amb garanties, disposar d’una bona comunicació amb l’Administració i potenciar els sistemes d’autocontrols. La traçabilitat que se’ns demana als fabricants de pinsos i productors locals s’ha d’exigir als importadors en les mateixes condicions, i fixar llindars legals a tots els tipus de micotoxines també aportaria garanties a l’hora de reclamar al proveïdor.El control de les micotoxines ha estat decisiu en la signatura d’un conveni amb Qualimac, associació que treballa per a la promoció i el control de la qualitat de les matèries primeres destinades a l’alimentació animal i que disposa d’una base de dades amb informació de molta utilitat sobre orígens i proveïdors dels productes.Les cooperatives continuem avançant. El nostre afany passa per garantir la seguretat alimentària i la qualitat dels pinsos destinats a les explotacions dels socis.•

“Les micotoxines poden provocar efectes

adversos per a la salut intestinal dels animals i minvar la productivitat”

“Cal definir un protocol d’actuació

en casos d’alerta i que la traçabilitat

que es demana als fabricants de pinsos

i productors locals s’exigeixi també als

importadors”

OPINIÓ

La qualitat del pinso

JOSEP ERRA. PINSOS FCAC

10/SECTORS AGRO ABRIL 2017

L’increment és gairebé un 20%, ja que els preus en origen arriben als 3,85 euros/kg

Aquesta collita, la producció final d’oli d’oliva podria situ-ar-se en 1.260.000 tones, de les quals 27.500 tones cor-respondrien a Catalunya (17.000 tones a les comarques de Tarragona i 8.000 a les de Lleida) una xifra sensible-ment inferior a la previsió inicial. En general, els rendi-ments es troben entre un i dos punts per sota de la mit-jana de les últimes campanyes, situant-se prop del 19%.

A nivell europeu, la producció d’oli d’oliva es tancaria fi-nalment en 1.800.000 tones –inclosa la producció d’Es-panya- i l’estimació per als països productors de fora de la UE seria d’unes 800.000 tones d’oli d’oliva.

En conjunt s’arribaria a les 2.600.000 tones d’oli d’oliva arreu del món, de les quals la producció d’Espanya repre-sentaria prop de la meitat del total.

Davant la reducció de l’oferta i el manteniment d’un consum es-table (o tirant a l’alça), els preus en origen per a l’oli verge extra a l’Estat espanyol han augmentat de forma constant i, a finals de març, ja se situaven a 3,85 euros per quilo. L’increment represen-ta gairebé un 20% respecte al mateix període de l’any anterior. El mateix passa en el cas dels olis llampants que, a causa de la seva escassetat, superen els 3,6 euros per quilo.

En altres països productors de l’entorn mediterrani, la pujada ha estat encara superior. A Itàlia la tendència alcista ha situat els preus en 6 euros per quilo, que representen un augment del 67%, mentre que a Tunísia els preus han superat la barrera dels 4 euros, un augment del 17%.•

AGRO ABRIL 2017 SECTORS/11

S’apuja el preu en origen de l’oli

“Donada la demanda constant i la feble oferta d’oli en altres

països productors, tot apunta al fet que les cotitzacions en

origen es mantinguin. Per saber cap a on pot fluctuar

el mercat després de l’estiu, caldrà veure si en els pròxims mesos plou de forma suficient

per garantir la collita en el següent cicle productiu.”

ANTONI GALCERANOLI D’OLIVA FCAC

12/SECTORS AGRO ABRIL 2017

Des de la reforma de l’OCM (Organització Comuna del Mer-cat) del vi en 2013, s’està plantejant l’adequació de la norma-tiva catalana al marc europeu.El dia d’avui, ni la posada en marxa del Pla de suport el 2014 ni les noves autoritzacions de vinya del 2016 han portat a prendre una determinació al respecte. Després d’un intent frustrat l’any passat per falta de consens entre el sector i l’Ad-ministració, actualment hi ha una nova proposta que té en compte aspectes com actualitzar les autoritzacions de plan-tacions i regular les plantacions il·legals i les varietats.Lluís Grogués, responsable de vi de la Federació de Coope-ratives Agràries de Catalunya, considera necessari l’impuls d’una Llei vitivinícola “que aglutini tant la producció com l’ela-boració de vins, unificant així la normativa dispersa. Cal fer més entenedores les regles del joc a complir per pagesos i cellers”.•

Llei del vi

AGRO ABRIL 2017 SECTORS/13

PAC 2020Mentrestant, la Comissió ha iniciat el debat sobre la PAC (Política Agrària Comunitària) que s’haurà d’aplicar a partir del 2020.La Unió Europea no planteja una re-forma en profunditat de la PAC, sinó un procés de simplificació i modernit-zació. En general, les propostes de Brussel·les estan orientades a sim-plificar amb la premissa de disposar d’un pressupost orientat a resultats.Entre els elements claus del debat, cal tenir en compte que la PAC no és

una prioritat del president de la Unió Europea -malgrat consumir el 40% del pressupost comunitari– i que el sector agroalimentari està sofrint una pèrdua progressiva de pes polític i social.L’entorn també està marcat per la discussió del marc financer plurianual de la Unió Europea i el Brexit; sense oblidar la volatilitat en els preus, el creixent desequilibri en la cadena de valor agroalimentària i la necessitat d’atendre els reptes mediambientals i específicament els associats al canvi climàtic.En aquest context, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha treballat un posicionament propi -basat en les necessitats expressa-des pel seu consell rector i per les co-operatives agràries– i l’ha traslladat a Brussel·les en el marc de la consulta pública de la Comissió Europea.A més, la Federació ha participat en la reunió d’orientació convocada pel Departament d’Agricultura i en la ses-sió de treball organitzada pel Ministe-ri, que va comptar amb l’assistència de la ministra, Isabel García Tejerina; el comissari d’Agricultura, Phil Ho-gan; la vicepresidenta de la Comissió d’Agricultura del Parlament Europeu, Clara Aguilera; els consellers de totes les comunitats autònomes i altres re-presentants del sector.

Nova regulació de les OPFHLa Comissió Europea està a punt d’enllestir la normativa que actualitza la regulació de les Organitzacions de Productors de Fruita i Horta (OPFH) i els seus programes operatius. Una de les millores assolides amb major transcendència per al sector és l’in-crement de les indemnitzacions de retirada per prevenir crisis de mercat.Durant el procés de negociació, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya va apostar per defensar la regulació de determinats aspectes específics de les OPFH que són coo-peratives i que finalment s’han recollit en la reglamentació. És el cas del re-coneixement automàtic del caràcter democràtic, l’elegibilitat de les des-

peses de personal, la simplificació de la qualificació de les seccions i els supòsits d’externalització de mitjans.Com aspecte negatiu, l’establiment de noves limitacions vers determi-nades accions dels programes ope-ratius, com el prorrateig del finan-çament de les inversions en actius fixos.•

Normativa europeaCal tenir en compte que la PAC no és una prioritat del president de la Unió Europea i que el sector agroalimentari està sofrint una pèrdua progressiva de pes polític i social

Una de les millores assolides per les OPFH és l’increment de les indemnitzacions de retirada per prevenir crisis de mercat

14/EMPRESA AGRO ABRIL 2017

Toc d’alerta al PDRAcaba de publicar-se les primeres convocatòries del tercer any d’execució del PDR català i, encara que és prematur arriscar-se a fer prediccions sobre el seu desenllaç, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha ex-pressat la seva preocupació pel previsible dèficit pressupostari a mig termini.Una primera mostra de la falta de pressupost es troba en les mesures agro-ambientals, que tenen l’objectiu de compensar el sobrecost de l’agricultor per l’aplicació de tècniques de conreu més respectuoses amb el medi ambi-ent i que, majoritàriament, només tindran cobert un 80% de l’ajut unitari. És el cas de les mesures que s’apliquen a zones sensibles d’arrossars o el foment de mètodes no químics per al control de plagues, entre d’altres.Encara més alarmant és la línia de millora de la competitivitat. És una mesura bàsica perquè va directament “a la vena” dels agricultors professionals: pro-mou la millora de l’eficiència del sector i aposta per construir empreses més sòlides i resistents en un mercat global.Per això, la Federació va valorar molt positivament l’increment d’un 9,4% del seu pressupost en relació amb l’anterior PDR. A dia d’avui, però, el pressu-post que consta en les dues primeres convocatòries d’aquesta línia represen-ta fins al 48,3% del total, tenint en compte l’increment de gairebé 6 milions d’euros que ha aprovat el Govern per resoldre favorablement la totalitat de sol·licituds de 2016.En aquest context, la Federació insisteix en la forta preocupació davant la previsió de consumir la meitat del pressupost per a millora de la competitivi-tat en les dues primeres anualitats -sobre un total de sis- amb el consegüent risc per al conjunt de l’execució del PDR.•

XAVIER PIÉDESENVOLUPAMENT RURAL FCAC

“Que no s’hagin pogut satisfer íntegrament les sol·licituds

d’agroambientals o que, en dos anys, es consumeixi la

meitat del pressupost de competitivitat d’explotacions

són indicadors que el nombre de sol·licituds ha estat

clarament superior a les previsions de la Conselleria

d’Agricultura en el pla financer del PDR 2014-2020.

Ens preocupa que, mentre continua pendent de definició el model d’explotació agrària del futur, avancem sense un

criteri clar i, davant la incertesa de l’administrat, ens sorgeixen dubtes sobre com assessorar

els socis que necessiten millorar la seva competitivitat.Aquest PDR... morirà d’èxit?”

AGRO ABRIL 2017 EMPRESA/15

“El Pla de competitivitat de cooperativeses dotarà amb 6,7 M d’euros”

Q uina rellevància ha de tenir el cooperativisme en el sector agroalimentari?

Les cooperatives tenen un paper essencial en el desen-volupament econòmic i social del món rural per la seva vinculació directa al propi territori i pels valors sota els quals operen i que estan sustentats en principis solidaris.

Són un motor per garantir l’existència d’un sector agro-alimentari competitiu i innovador perquè contribueixen a assegurar la continuïtat de l’activitat agroalimentària en el territori, permeten unir forces als agricultors per comerci-alitzar els seus productes, afegeixen valor a una produc-ció de qualitat a través de la investigació i la innovació, ajuden a protegir de certs riscos els agricultors i rama-ders, reverteixen els beneficis als mateixos socis i con-tribueixen a millorar la competitivitat dels productes. Les cooperatives poden tenir un paper vital a l’hora d’equili-brar el mercat.

La Federació ha demanat al Departament d’Agricultura que promogui el desenvolupament del Pla marc del cooperativisme agrari. Com està previst impulsar-lo?

El Pla Marc del cooperativisme agrari català 2016-2020, aprovat pel Govern, encarrega al Departament d’Agricul-tura l’adequació dels ajuts per al foment de la concentra-ció, la intercooperació i la modernització de les coopera-tives i altres entitats associatives agràries (PCIM).Entre altres actuacions, s’elaborarà el Programa de millo-

ra de la competitivitat de les cooperatives agràries 2016-2020. Així, s’han revisat les línies d’ajut establertes per a buscar la millor adequació a les necessitats plantejades en el Pla Marc del cooperativisme agrari català i disposar d’un ajut d’Estat renovat a l’empara de la normativa eu-ropea vigent.

Precisament, un dels eixos estratègics del Pla Marc és el desenvolupament d’un Pla de competitivitat del sector...

Sí. Durant 2017 està prevista la realització del Pla de com-petitivitat, que ja compta amb dotació pressupostària per aquest any. Està previst que aquest primer semestre es publiqui la convocatòria d’ajuts, per un import total de 6.700.000 euros per a les tres anualitats següents.La prioritat és continuar ajudant les fusions i les plata-formes de comercialització per tal de concentrar l’oferta d’acord amb criteris de competitivitat. L’establiment de ratis de competitivitat i eficiència, la definició de fórmules innovadores per concentrar l’oferta i la realització d’estu-dis previs són algunes de les línies de treball.

Moltes cooperatives estan esperant fer inversions en les seves instal·lacions. Podem confirmar que enguany hi haurà convocatòria d’ajuts?

L’objectiu del Departament és donar continuïtat als ajuts destinats a les inversions relatives a la transformació i co-mercialització d’aliments. L’import d’ajuts previst per al període 2017-2020 és de 27M d’euros.La convocatòria d’enguany està previst que es publiqui al juny i es prioritzaran les cooperatives i les petites i mitja-nes empreses.•

ENTREVISTA

CARMEL MÒDOL

DIRECTOR GENERAL D’ALIMENTACIÓ,

QUALITAT I INDÚSTRIES AGROALIMENTÀRIES

DARP

> www.valtra.com/Nseries

UN TAMAÑO INTELIGENTE.UNA EJECUCIÓN PERFECTA.

Esta serie ofrece funcionalidad nórdica en su mejor momento, afrontando el año de trabajo independientemente de las condiciones, por muy exigentes que estas sean. Diseño compacto y un rango de potencia hasta los 171 CV ofrece la solución ideal para la mayoría de tareas en ganadería y agricultura, así como en aplicaciones forestales y municipalidades.

Valtra N Series. Your Working Machine.

La nueva serie N de Valtra ofrece el mejor rendimiento y especificaciones en un equilibrado paquete.

Valtra es una marca mundial de AGCO.

RENFEC. Anselm Clavé 2

Edifici Cambra

AGRO ABRIL 2017 EMPRESA/17

> www.valtra.com/Nseries

UN TAMAÑO INTELIGENTE.UNA EJECUCIÓN PERFECTA.

Esta serie ofrece funcionalidad nórdica en su mejor momento, afrontando el año de trabajo independientemente de las condiciones, por muy exigentes que estas sean. Diseño compacto y un rango de potencia hasta los 171 CV ofrece la solución ideal para la mayoría de tareas en ganadería y agricultura, así como en aplicaciones forestales y municipalidades.

Valtra N Series. Your Working Machine.

La nueva serie N de Valtra ofrece el mejor rendimiento y especificaciones en un equilibrado paquete.

Valtra es una marca mundial de AGCO.

“Descobriu tots els serveis que us podem prestar des de la

Federació, amb professionals especialitzats en l’empresa cooperativa agrària... i ara,

més a prop vostre!”

RAMON SARROCAPRESIDENT FCAC

L’Oficina de Lleida es trasllada al centre

Amb l’objectiu de facilitar l’accés i millorar la prestació de serveis a les co-marques de Ponent, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha traslladat al centre de la ciutat l’oficina que fins ara tenia oberta a l’edifici Mercolleida. Les noves instal·lacions s’ubiquen al carrer d’Anselm Clavé, en el mateix edifici de la Cambra de Comerç.En aquesta oficina hi treballa un equip de 10 professionals que presten ser-veis en els àmbits DUN i CGE, gestió d’ajuts, econòmic i fiscal, laboral, forma-ció i desenvolupament rural. El nou emplaçament també permetrà potenciar serveis, com jurídic, entre les cooperatives del Pla de Lleida.La nova ubicació compta amb sala d’actes, sales de reunions i aules de for-mació totalment equipades. A més, està previst desenvolupar activitats coor-dinades amb la Cambra de Comerç com formació sobre gestió empresarial i projectes d’innovació, desenvolupament rural i internacionalització.•

18/EMPRESA AGRO ABRIL 2017

Devolució del cèntim sanitariLa Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya recomana a les coope-ratives i els socis que van demanar la devolució del cèntim sanitari l’any 2015 que facin una declaració complementària, o bé que contactin amb el seu gestor perquè els assessori.Aquesta recomanació és coincident amb els recordatoris que està duent a terme l’Administració d’Hisenda perquè els contribuents que van sol·licitar la devolució incloguin aquests ingressos a les seves declaracions de renda o impostos de societats.L’obligació no és aplicable als contribuents que tributen en mòduls.•

FCAC SERVEI ECONÒMICMarian Mula | 932 292 026

AGRO ABRIL 2017 EMPRESA/19

FCAC FORMACIÓM. Rosa Serra | 973 247 982

“Ja fa força anys que realitzo cursos on-line amb la Federació de Cooperatives. Alguns han estat totalment teòrics i altres, pràctics. L’experiència sempre ha estat molt positiva.Recordo que la primera vegada m’hi vaig inscriure per provar i com que em va agradar, no vaig dubtar a repetir.La Federació ens ho posa fàcil perquè cada any ofereix, en diferents èpoques de l’any, un ampli ventall de cursos on-line amb bons proveïdors i a més, gestiona el sistema de bonificació perquè la cooperativa es pugui finançar part o la totalitat d’aquesta formació.Realitzo cursos assíduament perquè penso que ens hem de reciclar constantment, que hem d’actualitzar els nostres coneixements per millorar l’eficàcia de la nostra feina diària, i fer-ho on-line és una opció fantàstica i encara més per aquelles persones que vivim a pobles petits.No estàs condicionat a cap horari ni lloc en concret, pots gaudir de la comoditat de fer el curs des de casa sense perdre temps en desplaçaments. Ara bé, malgrat tenir l’ajuda d’un tutor, has de ser constant i tenir voluntat”.

MARIBEL SANTACREUCOOPERATIVA AGROPECUÀRIA ARTESA DE SEGRE

Formació on-line

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya organitza formació on-line amb cursos sobre idiomes, recursos humans, habilitats personals, prevenció de riscos laborals, seguretat alimentària o comerç exterior, entre d’altres.A diferència de la presencial, la formació on-line es realitza mitjançant una plataforma virtual que facilita l’accés de l’alumne a continguts, exercicis pràc-tics, proves d’avaluació, calendari i tutories personalitzades per a la resolució de dubtes.•

20/COOPERATIVES AGRO ABRIL 2017

Cent anys al nostre lloc en el mónCeller Masroig1917—2017

Les cooperatives de Valls i Cambrils, en el projecte INNTECAL per millorar el conreu, la transformació i la comercialització del calçot

En el marc del projecte “Innovació tecnològica en el Calçot de Valls”, les coope-ratives agrícoles de Valls i Cambrils aposten per millorar els processos de conreu, transformació i comercialització d’un producte amb alt valor afegit. La iniciativa compta amb la implicació de la IGP Calçot de Valls i la col·laboració de dos grups de recerca: la Fundació Miquel Agustí i l’IRTA; a més de la participació de la Fede-ració de Cooperatives Agràries de Catalunya i el suport financer d’ACCIÓ.Les principals conclusions del projecte se centren a millorar la qualitat organolèpti-ca i nutricional dels calçots, així com en el desenvolupament de productes de IV i V gamma mínimament processats i preservant totes les propietats. En la primera fase, es va realitzar un estudi de laboratori que va determinar les pro-pietats sensorials i nutricionals dels calçots i es va dur a terme un procés de selec-ció de les millors varietats, obtenint llavor per a la sembra. A més, es van elaborar un conjunt de recomanacions per assessorar sobre les accions agronòmiques més adequades per als productors.Posteriorment, el projecte ha servit per definir un nou producte de calçot mínima-ment processat, un altre de cuit i un producte de V gamma. Amb els resultats ob-tinguts, es disposa de la seguretat suficient per dur a terme l’explotació comercial d’un producte de qualitat i amb valor afegit, davant el fort augment de calçots im-portats a preus molt baixos.•

INNOVACIÓ

Calçots de V gamma

“Amb aquest projecte d’innovació apostem

per preservar la qualitat organolèptica

i nutricional del calçot, millorar la

gestió dels excedents durant la collita i

trencar l’estacionalitat del consum”.

JOAN ANTONI LINARESCOOPERATIVA AGRÍCOLA DE VALLS

AGRO ABRIL 2017 COOPERATIVES/21

La poma és, probablement, el primer dels arbres fruiters que ha cultivat la humanitat i els seus fruits s’han anat perfeccionant amb el pas del temps mitjançant un acurat procés de selecció. Girona Fruits està formada per 24 productors de l’Alt i el Baix Empordà, la Selva i el Gironès. Es caracteritza per un elevat respecte a l’origen i a un entorn natural que permet produir una fruita excel·lent i amb múltiples propietats nutritives.La varietat Golden, de color groc verdós i molt aromàtica, és cruixent i amb predomini de gust dolç. La Vermella, molt brillant, també és dolça, lleugerament cruixent i aromàtica. La Granny Smith, de color verd intens i textura consistent, és apreciada per la seva polpa sucosa i l’acidesa. La Fuji destaca pel gust intens i dolç, per ser cruixent i sucosa. Finalment, la Royal Gala és la coneguda poma vermella sobre fons groc, de textura consistent i gust preferentment dolç amb un toc acidulat.

Punts de Venta

A la cooperativa (Ctra. de Palamós, 7 - Bordils) i directament a botigues i supermercats de tot Catalunya. S’identifica amb el segell de la cooperativa.•

Pomes “Girona Fruits”

“Vaig néixer en una casa de pagès del Baix Empordà. De molt jove, vaig entendre que formar una cooperativa era una gran ajuda per l’agricultor. Per això, als anys 60, en vàrem

crear una de maquinària agrícola, ja que no era necessari tenir, a cada casa, un tractor i tota la maquinària.

Passades algunes dècades, la idea del cooperativisme continua sent la mateixa: unir-nos per reduir costos i vendre el millor

possible. A més, el fet de pertànyer a la Cooperativa ens permet gaudir dels millors estudis i assajos mitjançant un suport

col·lateral que inclou serveis tècnics, estudis per a millores de la qualitat, tècniques de conservació de la fruita, etc.

Sóc un enamorat del cooperativisme. Només hi trobo una ‘pega’ i és que mai tenim garantits els preus de venda”.

NARCÍS COLL I FRIGOLASOCI

Girona Fruits

Bordils I Gironèswww.gironafruits.com

22/COOPERATIVES AGRO ABRIL 2017

El Celler Masroig és un referent

de la jove DO Montsant

anys del nostre lloc en el món”.

Celler Masroig està de celebració. Aquesta cooperativa del Priorat, abri-gada per generacions de famílies que han nascut i viscut entre les vinyes, manté l’essència i la personalitat que el primer dia la van ajudar a néixer i ho acompanya amb els coneixements i la innovació del present.Fundat el 1917, Celler Masroig és un dels referents de la jove Denominació d’Origen Montsant.

“El nostre objectiu és elaborar un bon producte, sense deixar al marge el respecte per la tradició i mostrant el caràcter propi. El vincle amb el pai-satge marca la diferència entre es-timar o simplement elaborar vi”, ex-plica el president de Celler Masroig, Jordi Castellví.

Un paisatge esglaonat

Les vinyes perfilen el paisatge del Priorat, esglaonat per les característi-ques terrasses de pedra seca. La fei-na dels viticultors contribueix a man-tenir la bellesa d’un entorn únic on el vi i l’oli són els elements d’identitat.El viticultor treballa sobre l’argila ver-mella, el sòl predominant a la comar-ca i un dels factors que influeixen en la qualitat del raïm, ja que la llum que reflecteix la terra vermella afavoreix el procés de maduració del fruit.Les varietats de raïm autòctones de la zona són la garnatxa i la carinyena. Tot i que ambdues són protagonistes del territori, la carinyena esdevé la base dels vins de Celler Masroig.

Creixent a l’estranger

La productivitat de Celler Masroig ha anat augmentat i avui en dia, se situa en uns 2,5 milions de quilos de raïm l’any. Al voltant del 40% de les ven-des es produeixen a Catalunya i les exportacions cada vegada tenen un paper més estratègic, arribant a pa-ïsos com Japó, Estats Units, Alema-nya, Regne Unit o Bèlgica.

Oli d’oliva

L’arbequina és l’oliva protagonista de Celler Masroig. Emparat sota la DOP Siurana, el molí produeix un verge

“100

El Masroig I Prioratwww.cellermasroig.com

CellerMasroig:

l’ànima, la vinya

La producció de la cooperativa se situa

en 2,5 milions de quilos de raïm anuals i la seva filosofia és

entendre el vi com un element imprescindible

del dia a dia

CELLER MASROIG

AGRO ABRIL 2017 COOPERATIVES/23

extra afruitat i amb una tipicitat dife-renciada que reflecteix el terreny i el clima de la comarca. L’extracció de l’oli es fa exclusivament mitjançant sistemes mecànics i en fred.

Experiències turístiques

Entendre el vi com un element im-prescindible en el dia a dia és la filo-sofia de Celler Masroig. Amb aquest objectiu, ofereix activitats relaciona-des amb el vi i també amb l’oli, des de visites al celler i l’almàssera a ex-periències en campanya com “Viu la verema” o “Fes l’oliva”, que consis-teixen a practicar la feina de pagès i veure tot el procés d’elaboració del producte. També s’organitzen activitats de tu-risme gastronòmic i de turisme espor-tiu i de naturalesa com “wine & ioga”, sortides en 4x4, bicicletes elèctriques per descobrir els orígens del vi, rutes en caiac o birdwatching per observar els ocells...

El vi del Centenari

Enguany i amb l’objectiu de comme-morar el centenari, Celler Masroig comptarà amb un vi propi i únic, un 100% carinyena, la varietat més pre-uada de la zona. Es tracta d’una edi-ció limitada de 500 ampolles firmades pel director tècnic i enòleg del celler, Carles Escolar. Serà un producte to-

talment exclusiu que no es posarà a la venda.

Mirant cap al futur

Junt amb el vi del centenari, els actes festius no poden faltar i una festa ho-menatge a tots aquells que han for-mat part indissoluble del Celler Mas-roig ha donat el tret de sortida a les celebracions d’una cooperativa que porta al darrera una història plena de matisos, lluites i victòries.

Junt amb l’acte central, es farà una edició especial de dues grans fes-tes que han estat incorporades a la història recent del celler, com són MasroigFoodTruck –organitzada en el marc de la Fira del Vi de Falset– i la Festa del Vi Novell prevista per al novembre.Tot plegat per recordar que “avui el celler mira cap al futur amb la volun-tat de continuar el camí de millora i transformació iniciat els últims anys. Convertir la qualitat en un segell dis-tintiu i fer de la tradició una expressió d’identitat”, conclou Jordi Castellví.•

Edició limitada de 500 ampolles del “vi

del centenari”, elaborat amb carinyena

220 socis productors

500 hectàrees de vinya

330 hectàrees d’olivera

1 milió d’ampolles de vi anuals

24/COOPERATIVES AGRO ABRIL 2017

En les últimes dècades, la cooperativa Coselva ha viscut un procés de refundació i millora, una aposta empresarial per la innovació i la incorporació de nous productes. Aquesta estratègia l’ha portat a adquirir prestigi internacional com a empresa especialitzada en l’elaboració industrial de l’avellana i la producció d’oli d’oliva verge extra.En l’actualitat, la qualitat del seu oli d’oliva verge extra es garanteix des del camp -amb una acurada feina de conreu i la recol·lecció manual del fruit quan l’oliva enca-ra està una mica verda- fins a la mòlta, l’extracció de l’oli en fred poques hores després de la colli-ta i la comercialització final.Una de les últimes novetats in-corporades per Coselva és la co-mercialització de les olives arbe-quines sense pinyol amb la marca “Antara”. Aquest producte està pensat per maridar amb ama-nides, esqueixades, empedrat, plats de peix o una bona pizza.

Amb 824 socis productors i un volum de facturació de 32 milions d’euros, Coselva és un referent en el camp del co-operativisme agrari. Avui dia, el 45% de la seva producció

es destina al mercat internacio-nal.En oli, un dels secrets de “l’An-tara” és que s’hi barregen olives conreades en terreny pla amb d’altres procedents d’olivers de muntanya, factor que aporta matisos especials. Aquest verge extra ha estat reconegut en diver-ses ocasions com a Millor Oli Ver-ge Extra de l’Estat espanyol i ha tingut premis internacionals com la Medalla d’Argent en el Premier Salon Professionel International des Huiles Alimentaires de París.Amb una qualitat similar a “l’An-tara Premium” convencional, Co-selva ha posat al mercat “l’Antara ecològic”, resultat de l’extracció de l’oli verge extra a partir d’una matèria primera conreada ecolò-gicament.•

www.coselva.com

EMPRENEDORIA I Coselva

Olives arbequines sense pinyol “Antara”

La Fira Professional dels Aliments Catalans 8, 9, 10 d'octubre 2016 - Cúpula Events - C.C Las Arenas- Barcelona

La Fira Professional dels Aliments Catalans 20, 21, 22 d'octubre 2017 - Cúpula Events - C.C Las Arenas- Barcelona

www.fira-apat.cat

VOLS EXPOSAR?

Informa't trucant al 93 418 19 19 o enviant un mail a info@�ra-apat.cat

Aliments Catalans de Qualitat

Aprofita el 10% de descompte per formar part de la FCAC

COSELVA

“Sense Límits”Vi solidari de Corbera d’EbreNeix, a la Cooperativa Agrícola de Corbera d’Ebre, un “Vi Solidari” a favor de l’Associació Jeroni de Mora-gas. Des de l’any 1979, aquesta as-sociació acompanya persones amb discapacitat intel·lectual i del desen-volupament en totes les etapes de la seva vida i treballa a les comarques de Ribera d’Ebre, Terra Alta, Baix Camp, Priorat i Baix Ebre.La cooperativa ha fet una edició ini-cial de 3.000 ampolles de vi solidari, elaborat amb garnatxa blanca 100% i acollit a la Denominació d’Origen Terra Alta. L’etiqueta del vi és un dis-seny de la il·lustradora catalana Alba Seguí.

Comercialitzat amb la marca “Sense Límits”, aquest vi es pot adquirir, per un import de 6 euros, a l’agrobotiga de la cooperativa i a botigues de pro-ximitat de les terres de l’Ebre. Josep Pere Colat, president de la Cooperativa de Corbera d’Ebre, ex-plica que “les cooperatives som em-preses solidàries i per aquest mo-tiu, creiem que hem de contribuir al desenvolupament de centres com Jeroni de Moragas, que donen un servei molt important a les nostres comarques. Enguany, hem acon-seguit que gairebé mig centenar d’entitats col·laboressin desinteres-sadament amb la iniciativa i volem

que tingui continuïtat en el temps”.La periodista especialitzada en tu-risme enològic i sommelier, Ruth Troyano, va ser l’encarregada de presentar el vi solidari, pas previ a la degustació.•

AGRO ABRIL 2017 COOPERATIVES/25

Edició inicial de 3.000 ampolles de garnatxa blanca DO Terra Alta per col·laborar amb el centre d’educació especial Jeroni de Moragas

JOAN CORONADO

AMB ELS JOVES EN RISC D’EXCLUSIÓ

Cevipe ha arribat a un acord de col·laboració amb la Fundació Santa Teresa del Vendrell amb l’objectiu de contribuir a la

integració de joves amb risc d’exclusió social de la zona. Fruit del conveni, aquests joves podran formar-se realitzant pràctiques a les agrobotigues Agro-Tast i posteriorment, s’integrarien en l’equip humà de la cooperativa com a professionals especialitzats. Es culminaria, així, el cicle formatiu del Programa Incorpora que promou l’Obra Social de La Caixa.Actualment Cevipe té dues agrobotigues Agro-Tast, on ofereix serveis de restauració junt amb la comercialització de productes cooperatius de proximitat. Està previst incorporar un servei de càtering.

www.cevipe.cat

26/COOPERATIVES AGRO ABRIL 2017

Grenaches DU MONDEEls vins de cellers cooperatius catalans han estat distingits amb 10 medalles en el Concurs Internacional Grenaches du Monde. Les cooperatives guardonades són Empordàlia, Celler Cooperatiu d’Espolla, Celler Batea, Celler Cooperatiu Gandesa, Celler Gerisena, Cooperativa Agrícola Sant Josep de Bot i Caterra de la Pobla de Massaluca.

En aquesta edició, el concurs que convoca el Consell Interprofessional de Vins de Rosselló s’ha fet a Sardenya i s’hi van presentar 684 vins procedents de 8 països productors

de garnatxa. Està previst que la Terra Alta aculli la pròxima edició del certamen.

MEDALLES ORDO Empordà“Sinols Garnatxa Solera” d’Empordàlia“Solera Espolla, Garnatxa d’Empordà” del Celler Cooperatiu d’Espolla“Soliserena Espolla, Garnatxa d’Empordà” del Celler Cooperatiu d’EspollaDO Terra Alta“Equinox Dolç Garnatxa Blanca” del Celler Batea“Somdinou Mistela Blanca Solera” del Celler Cooperatiu Gandesa“Somdinou Vi Ranci Solera” del Celler Cooperatiu Gandesa

MEDALLES ARGENTDO Empordà“Selecció de Gerisena 2014” de Celler GerisenaDO Terra Alta“Clot d’Encís Blanc 2016” de la Cooperativa Agrícola Sant Josep de Bot“Hereus Caterra 2016 blanc” de Caterra Agrícola Terra Alta.

MEDALLA BRONZEDO Empordà“Babalà Vi Negre Eixerit 2015” del Celler Cooperatiu d’Espolla

OR INÈDIT PER AL CHARDONNAY DE BOTEl celler cooperatiu de Bot, Sant Josep Vins, ha estat distingit amb una medalla d’Or en el prestigiós concurs Chardonnay du Monde 2017, pel seu blanc “Plana d’en Fonoll S”, elaborat amb la varietat chardonnay i novetat d’aquesta campanya. Al certamen s’hi havien presentat 700 vins d’arreu del món i només dos vins catalans han obtingut el reconeixement.La producció de “Plana d’en Fonoll S” blanc chardonnay es limita a 3.500 ampolles i procedeix de dues parcel·les, de 8 i 10 anys, situades en emplaçaments profunds, adequats per aquest cep.L’expressió d’aquest vi destaca per la seva fruita, la frescor, la fluïdesa i la complexitat que li aporta un 15% de garnatxa blanca fermentada i criada en bóta nova de roure francès.

www.santjosepwines.com.

CEVIPE

AGRO ABRIL 2017 COOPERATIVES/27

Mix FLOWERSSeguint les noves tendències en jardineria pública i privada, Corma ha creat els “Mix

Flowers”. Es tracta d’una barreja de plantes de diferents volums, colors i textures,

amb poca necessitat de reg i col·locada de forma estratègica per aportar tocs de natura a

elements urbans com rotondes, places o terrasses.L’objectiu és augmentar les superfícies vegetals en

espais públics, reduint les superfícies pavimentades i afavorint la biodiversitat i la sostenibilitat. A més, es contribueix a regular la temperatura ambient, es lluita

contra la contaminació amb la producció de més oxigen i s’influeix positivament en l’estat d’ànim de les persones.

www.corma.es

CERVESA “LA RAUXA”

Celler Gerisena s’ha submergit en l’increïble món de les cerveses artesanes amb el

naixement de “La Rauxa Empordanesa”. Es tracta d’una cervesa on conflueixen el

most sense fermentar de l’escumós “G de Gerisena” amb la millor malta d’ordi

de l’Empordà i un toc de llúpol americà. La complexitat aromàtica i gustativa

s’aconsegueix amb la fermentació conjunta del most de raïm de les varietats

Macabeu, Garnatxa blanca i Moscat amb el most de la malta d’ordi.

El resultat és una cervesa artesana d’estil Pale Ale, amb aromes que recorden

fruites tropicals. En boca és densa, amb un bon equilibri entre frescor i amargor. L’etiqueta la formen dos grans de raïm:

l’angelet que evoca el “seny” i un dimoni, per la “rauxa”. El penjoll de raïm que

l’angelet li roba al dimoniet representa el triomf de “La Rauxa Empordanesa”!

www.cellergerisena.com

“Marbre”, NOVETAT D’EMPORDÀLIASobre els darrers vestigis dels Pirineus, el far dóna els seus últims signes de llum. El sol neix, la brisa del Mediterrani i el so serè de les onades, avui no hi ha tramuntana. Lentament tot s’il·lumina i es descobreix tot una paleta de blaus. Al cel un gavià clama, la garota reposa dins el turquesa i en una cala tranquil·la el nostre marbre juga amb les onades.Així es defineix el nou vi del celler cooperatiu Empordàlia, “Marbre”, que ret homenatge a un dels paratges més inspiradors i coneguts de la Costa Brava: el Cap de Creus.Es tracta d’un vi blanc envellit, elaborat amb garnatxa blanca de vinyes de rendiment escàs. Es caracteritza per aromes intenses de flors blanques, notes de coco i vainilla i un final fresc, amb regust de menta.

www.empordalia.com

PA TRENAT DE FORMATGEBona rebuda al Trenat de Formatge, el nou pa identificatiu de l’Alt Urgell i la Cerdanya amb ingredients de proximitat procedents de la Cooperativa Cadí.Per a la seva elaboració s’utilitza farina d’alta qualitat, i és l’únic producte que inclou dues denominacions d’origen protegides: Formatge Urgèlia i Mantega Cadí.El pa trenat de formatge és un producte singular del territori, que ja es pot trobar a tretze establiments de les comarques indicades.

www.cadi.es

CORMA

CADÍ

28/COOPERATIVES AGRO ABRIL 2017

L’hora delVermut…a Falset!TE

MPS

D’O

CI

En assabentar-nos que 2017 és “L’Any del Vermut a Falset” vam decidir conèixer, amb tot detall, aquesta tradició tan ar-relada a Catalunya i que sens dubte ha tornat per quedar-se.

La nostra ruta al Priorat va coincidir amb un dia de sol esplèndid que ens seduïa i incitava a conèixer les activitats que la coope-rativa, les botigues, els bars i els hotels de Falset han organitzat entorn del bon vermut.La primera parada va ser la Cooperativa Falset-Marçà. Només obrir les portes del celler, dues enormes tines de fusta de gairebé 100 anys protegeixen el misteri més ben guardat del Vermut de Falset, que s’elabora amb més un centenar d’herbes aromàti-ques macerant el vi durant tres anys. Ben pocs en coneixen la fórmula exacta, que ha passat de generació en generació des de 1912.“És una beguda molt nostra i n’estem orgullosos”, explica en Blai, un treballador un pèl descarat que ens guia per les instal·lacions d’aquest excel·lent celler modernista, una de les “Catedrals del vi” obra de l’arquitecte Cèsar Martinell. La visita teatralitzada i guiada per en Blai ens va fer passar una bona estona aprenent curiositats del món del vi i tastant-ne diferents varietats, totes elles acollides a la DO Montsant.En acabar, vam passar per l’Agrobotiga amb l’objectiu d’empor-tar-nos un bocinet del Priorat a casa i vam anar a fer el vermut.“Calaix de Sastre” és un bar de vins situat al bell mig del barri an-tic de la vila, un espai amb personalitat pròpia, parets folrades de capses de vins, bona música i sobretot, bon vermut. Les tapes exquisides i l’ambient immillorable. Si el periodista nord-americà Ernest Hemingway, gran amant del vermut, fos viu... de ben se-gur que, en algun moment, el trobaríem aquí!Per dinar, taula reservada al restaurant de l’Hotel Hostal Sport, un clàssic de Falset de gestió familiar des de 1923. Una carta tra-dicional i de gran qualitat, elaborada amb productes de proximi-tat i complementada amb una excel·lent carta de vins autòctons.Si el temps acompanya, feu el cafè al jardí de l’Hostal Sport abans d’emprendre una petita ruta en cotxe pels pendents esglaonats de vinyes, tan característics del Priorat. El sòl de pissarra atorga un aspecte dur al territori i valor diferencial a la vinya que creix en aquest paratge: forta i pròpia de bons vins.Abans d’anar a descansar, un lleuger sopar al mateix lloc on dor-mírem, l’Hotel Lotus Priorat. L’Ivan ens va fer sentir com a casa i ens explicà que la finca, de 1799 i totalment reformada, és un lloc ideal per desconnectar i que aposten pels productes de les cooperatives de la zona. A més i coincidint amb l’Any del Vermut a Falset, un diumenge al mes organitzen un vermut musical a la terrassa que dóna a l’antic barranc de Falset, avui un espai verd ple de vida.Vam anar a dormir amb el regust d’un dia entre vinyes, regat amb un bon vermut i l’agradable sensació d’haver conegut de prop un bocí de territori i la seva gent.Sens dubte, una experiència cent per cent recomanable! •

1

AGRO ABRIL 2017 COOPERATIVES/29

AQUEST ÉS UN REPORTATGE DE

L’EQUIP TASTACOOP

3. HOSTAL SPORTC. Miquel Barceló 4-6

977 830 078

4. HOTEL LOTUS PRIORAT C. de Baix, 33 977 83 10 45

www.lotuspriorat.comwww.hotelpriorat-hostalsport.com

1. COOPERATIVA FALSET-MARÇÀC. Miquel Barceló, 31

649 998 152www.etim.cat

2. CALAIX DE SASTRE Plaça Quartera, 36 687 81 41 44

2

3

4

30/COOPERATIVES AGRO ABRIL 2017

“Des de petita, la meva família tenia una explotació ramadera i érem socis de la Cooperativa Cadí, però jo vaig estudiar adminis-tratiu i vaig començar a treballar en una botiga. Després, la vida em va portar a enamorar-me d’un ramader, també soci de Cadí. Al cap d’uns anys de casats vam decidir constituir una comunitat de béns, vaig fer uns cursos a l’Escola Agrària de Ballesta i em vaig incorporar a l’ex-plotació de Cal Diligent, a la Seu d’Urgell, per tirar-la en-davant entre tots dos”.

Així, Pepita Bullich (Noves de Segre, 1964) es va conver-tir en una ramadera professional, compromesa, decidi-da i satisfeta de la seva feina, malgrat l’esclavitud que pensa que pot arribar a comportar en alguns mo-ments.

“És una feina de 365 dies l’any... Tant es dóna que si-gui Nadal, Sant Esteve o Cap d’Any. Nosaltres fem dues mu-nyides al dia, al matí i a la nit. Ara tenim un xicot que ens aju-da i podem fer vuit dies de va-cances l’any. Per alguns sona-rà a cap de setmana llarg, però per a nosaltres és suficient”.

I continua: “A la gent se li fa estrany que treballem cada dia, sis hores fixes que moltes vegades acaben sent dot-ze, però no tot són inconvenients. M’agrada no tenir la pressió de què em controlin l’horari. Sé la feina que he de fer i si un dia començo més tard, no passa res: acabo més tard. A més, així ens podem compatibilitzar molt mi-llor els horaris amb el meu home”.

L’explotació de la Pepita i en Joan és de dimensió mitja-na. Té un centenar de vaques i en munyen entre 50 i 60. “Jo més aviat faig la part de dins de la granja, sobretot munyir, i ell s’encarrega de la part de fora. A més, porto la comptabilitat de l’empresa. Ens entenem molt bé. Fem un bon equip”.

També valora molt positivament la relació amb la cooperativa.

“Cada matí passa una cuba a recollir la llet de tots els so-

cis. Cadí és qui s’encarre-ga de l’elaboració dels

formatges i la mante-ga –com el formatge Urgèlia i la Mantega Cadí amb DOP–, i els productors te-nim la tranquil·litat de poder comptar amb uns preus més o menys garantits”.

La Pepita no pot evitar expressar pre-

ocupació quan parla de la situació actual del

mercat lleter. “Des que van treure les quotes, la

cosa ha anat cada vegada pitjor. Cal que pugi una mica

el preu de la llet i que la gent faci un esforç per consumir productes de

proximitat perquè, si això no s’arregla, no quedarà jovent que s’hi vulgui dedicar”.

Mentre va parlant, reflexiona: “A la gent li agrada molt venir a l’Alt Urgell i a la Cerdanya perquè és verd. Però han de tenir en compte que aquí els prats de pastura són petits i porta molta feina cuidar-los. Si al ramader no ens queda una mica de marge amb la llet, l’esforç no serà rendible i la gent deixarà de cuidar el territori”. Avui

dia, del centenar de ramaders que por-ten llet a Cadí, només una desena són joves. La majoria, han preferit no conti-

nuar amb l’explotació familiar.

També és vicepresidenta dels consells reguladors de les de-nominacions d’origen Format-ge i Mantega de l’Alt Urgell i la Cerdanya. “Sé que sóc dona en un món d’homes, però tinc la sensació que es valora po-sitivament la presència de do-nes en aquests òrgans. Penso que podem aportar una visió diferent perquè tenim més in-

tuïció a l’hora de saber què vol el consumidor, què com-pra la mestressa de casa quan va al supermercat”.

I no pot dissimular un cert orgull quan parla del seu ra-mat. “Una vegada, una de les nostres vaques lleteres va donar a llum tres vedelles de cop! Aquest és un fet no gaire habitual. Tenim bona genètica. Totes les nostres vaques tenen nom i participen en Concursos de la Raça Frisona. Cada any ens fan obtenir guardons i la nostra explotació ocupa la segona posició de genètica a nivell català. Ens fa molta il·lusió”.

Amb convicció, la Pepita conclou: “Sóc feliç a pagès i no canviaria, per res, la meva experiència”.•

“Sóc ramadera

per amor”PEPITA BULLICH

Cadí

GENT&TERRITORI

Escoles Agràries de CatalunyaOFERTA FORMATIVA CURS 2017/18

EA d’AlfarràsPartida del Sot, s/n - 25120 Alfarràs

Tel. 973 76 01 00 - aecaalf.daam@gencat.cat

• CFGM Producció Agroecològica (perfilprofessionaldeproduccióagrícolaecològica)• CFGS Paisatgisme i Medi Rural (perfilprofessionaldegestióagropecuària)Serveis de residència

EA d’AmpostaC/ Josep Tarradellas, 2-12 - 43870 Amposta

Tel. 977 70 15 00 - aecaamp.daam@gencat.cat

• CFGM Jardineria i Floristeria - 2n curs• CFGS Gestió Forestal i Medi Natural• CFGS Paisatgisme i Medi RuralServeis de residència

EA de l’EmpordàFinca Camps i Armet - 17121 Monells

Tel. 972 63 01 23 - afarmet.daam@gencat.cat

• CFGS Processos i Qualitat en la Indústria Alimentària - Dual

EA de GandesaAssísGarrote,s/n-43780Gandesa

Tel. 977 42 01 64 - aecagan.daam@gencat.cat

• CFGM Olis d’Oliva i Vins

EA de les Borges BlanquesFinca de la Pujada, apt. corr. 84 - 25400 Les Borges Blanques

Tel. 973 14 31 88 - aecabor.daam@gencat.cat

• CFGM Producció Agropecuària (perfilprofessionaldeproduccióagrícola)Serveis de residència

EA de ManresaAv.Universitària,4-6(EdificiFUB)-08242ManresaTel. 93 874 90 60 - ccagraria.manresa@gencat.cat

• CFGM Producció Agroecològica

EA de Mas BovéFincaMasBové,ctra.Reus-Morell,km4-43120Constantí

Tel. 977 34 32 89 - aecacon.daam@gencat.cat

• Formació a distància(Formaciócontínua)

EA de Viticultura i Enologia Mercè Rossell i DomenechBarri d’Espiells s/n

08770 Sant Sadurni d’AnoiaTel. 93 891 14 12 - aespiells.daam@gencat.cat

• CFGM Olis d’Oliva i Vins• CFGS Vitivinicultura - Dual• CFGS Màrqueting i publicitat - 1r curs (perfilprof.Enològic)

EA del PallarsAntiga Estació Palau-Puigcercòs,ctra. C-13, km 83 - 25630 Talarn

Tel. 973 65 01 79 - aecapal.daam@gencat.cat

• CFGM Conducció d’Activitats Fisicoesportives en el Medi Natural

EA del PirineuFinca de les Colomines-Bellestar

25700 La Seu d’UrgellTel. 973 35 23 58 - aecapir.daam@gencat.cat

• CFGMAprofitamentiConservaciódelMediNatural• CFGM Conducció d’Activitats Fisicoesportives en el Medi Natural• Formació EqüestreServeis de residència

EAF de Santa Coloma de FarnersFinca Casa Xifra, apartat de correus 154

17430 Santa Coloma de FarnersTel. 972 84 17 65 - acxifra.daam@gencat.cat

• CFGM Jardineria i Floristeria• CFGS Gestió Forestal i Medi NaturalServeis de residència

EA del SolsonèsEl Pi de Sant Just, ctra. de Manresa-Solsona, km 77

25286 OliusTel. 973 48 07 13 - aecasol.daam@gencat.cat

• CFGS Gestió Forestal i Medi Natural• CFGS Paisatgisme i Medi Rural (perfilprofessionaldegestióagropecuària)

EA de TàrregaOficinadelRegant-Av.deTarragona,s/n-25300Tàrrega

Tel. 973 31 07 15 - aecatar.daam@gencat.cat

• CFGM Producció Agropecuària (col·lectiusingular:novapagesia)-Semipresencial

EA de Vallfogona de BalaguerFinca la Cruïlla - 25680 Vallfogona de BalaguerTel. 973 44 36 50 - aecaval.daam@gencat.cat

• CFGM Producció Agropecuària (perfilprofessionaldeproduccióramadera)• CFGS Ramaderia i Assistència en Sanitat Animal - Dual