16
Un cubà relata per a L'ACCENT els processos electorals a l'illa de Cuba. Uns processos democràtics que la premsa occidental massa sovint oblida que existeixen. >>Internacional 11 El creixement i maduresa de l'esquerra independentista al País Valencià s'han d'entendre com una de les causes de la campanya de diversos mitjans espan- yolistes contra els actes que el SEPC va organitzar en motiu de la diada del 25 d'Abril a la Universitat de València. Fins i tot un rotatiu va titllar la dega- na d'Història de la UV de prototerro- rista. I el diari Las Provincias ha recu- perat l'estil que el va significar durant els anys 80 i 90 i ha dedicat fins a tres portades per atiar la polèmica. >>Països Catalans 5 BOI SEGARRA PÀG. 2 // JOAN SEBASTIÀ COLOMER PÀG.2 // DIEGO GÓMEZ PÀG.3 // JOAN TERAN PÀG. 16 INTERNACIONAL La caverna mediàtica ressorgeix contra el SEPC a València L'ocupació d'un hotel de luxe al passeig de Grà- cia de Barcelona en acabar la manifestació de l'1 de Maig va servir per assenyalar els respon- sables de la crisi econòmica, que ja ha compor- tat que als Països Catalans hi hagi més d'1,3 milions de persones a l'atur. L'ocupació es va fer al final de la manifestació que havien orga- nitzat conjuntament organitzacions de l'esque- rra independentista, anticapitalista, grups autò- noms i sindicats combatius. Unes 300 persones van ocupar l'hotel durant mitja hora, i en van sortir rodejats per Mossos antiavalots, com es pot veure en aquesta fotografia. Mentrestant, en altres ciutats dels Països Catalans milers de persones també van sortir al carrer per reivindicar la necessitat de mobi- litzar-se per combatre el capitalisme. Arreu hi havia el convenciment que cal avançar cap a una vaga general com a primer pas perquè "la crisi la paguin els rics". >>Pàgines 3, 8, 9, 12 i 16 La Facultat d’Història de la UV acollí les Jornades del SEPC DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT 177 DEL 5 AL 18 DE MAIG DE 2010 Periòdic popular dels Països Catalans Les eleccions cubanes des de dins Mig milió ja ha votat per la independència La tercera onada de consultes sobre la independència ha fet créi- xer fins a 500.000 les persones que ja han votat en aquests refe- rèndums populars. La davallada de la mitjana de la participació a un 17% alerta que la feina a les grans ciutats és més complexa. >> Països Catalans 4 L’altra cara del mundial de futbol A través de Joan Canela, periodis- ta català instal·lat a Sud-Àfrica, coneixem quian és la realitat del país que fa quinze anys va sortir de l'apartheid i que ha d'acollir el mun- dial de futbol d'aquí a poques set- manes. >> Internacional 10 Moren 6.300 treballadors cada dia La sinistralitat laboral arreu del món causa 6.300 morts cada dia. L'OIT també ha denunciat que l'any passat es van quantificar 337 milions de baixes prolonga- des derivades d'accidents de tre- ball o malalties professionals. >> Economia 12 SUMARI Crida a la mobilització des d’un hotel de luxe FOTO: Oriol Clavera

Accent 177

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Periòdic popular dels Països Catalans. Número 177. DEl 5 al 18 de maig de 2010.

Citation preview

Page 1: Accent 177

Un cubà relata per a L'ACCENTels processos electorals a l'illa deCuba. Uns processos democràtics

que la premsa occidental massasovint oblida que existeixen.

>>Internacional 11

El creixement i maduresa de l'esquerraindependentista al País Valencià s'hand'entendre com una de les causes de lacampanya de diversos mitjans espan-yolistes contra els actes que el SEPC vaorganitzar en motiu de la diada del 25d'Abril a la Universitat de València.Fins i tot un rotatiu va titllar la dega-na d'Història de la UV de prototerro-rista. I el diari Las Provincias ha recu-perat l'estil que el va significar durantels anys 80 i 90 i ha dedicat fins a tresportades per atiar la polèmica.

>>Països Catalans 5

BOI SEGARRA PÀG.2 // JOAN SEBASTIÀ COLOMER PÀG.2 // DIEGO GÓMEZ PÀG.3 // JOAN TERAN PÀG.16

INTERNACIONAL

La caverna mediàticaressorgeix contra elSEPC a València

L'ocupació d'un hotel de luxe al passeig de Grà-cia de Barcelona en acabar la manifestació del'1 de Maig va servir per assenyalar els respon-sables de la crisi econòmica, que ja ha compor-tat que als Països Catalans hi hagi més d'1,3milions de persones a l'atur. L'ocupació es vafer al final de la manifestació que havien orga-

nitzat conjuntament organitzacions de l'esque-rra independentista, anticapitalista, grups autò-noms i sindicats combatius. Unes 300 personesvan ocupar l'hotel durant mitja hora, i en vansortir rodejats per Mossos antiavalots, com espot veure en aquesta fotografia.

Mentrestant, en altres ciutats dels Països

Catalans milers de persones també van sortiral carrer per reivindicar la necessitat de mobi-litzar-se per combatre el capitalisme. Arreu hihavia el convenciment que cal avançar cap auna vaga general com a primer pas perquè "lacrisi la paguin els rics".

>>Pàgines 3, 8, 9, 12 i 16

La Facultat d’Història de la UV acollí les Jornades del SEPC

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

177DEL 5 AL 18 DE MAIG DE 2010Periòdic popular dels Països Catalans

Les eleccions cubanesdes de dins

Mig milió ja ha votat per laindependènciaLa tercera onada de consultessobre la independència ha fet créi-xer fins a 500.000 les personesque ja han votat en aquests refe-rèndums populars. La davalladade la mitjana de la participacióa un 17% alerta que la feina a lesgrans ciutats és més complexa.

>> Països Catalans 4

L’altra cara delmundial de futbolA través de Joan Canela, periodis-ta català instal·lat a Sud-Àfrica,coneixem quian és la realitat delpaís que fa quinze anys va sortir del'apartheid i que ha d'acollir el mun-dial de futbol d'aquí a poques set-manes.

>> Internacional 10

Moren 6.300 treballadors cada dia

La sinistralitat laboral arreu delmón causa 6.300 morts cada dia.L'OIT també ha denunciat quel'any passat es van quantificar337 milions de baixes prolonga-des derivades d'accidents de tre-ball o malalties professionals.

>> Economia 12

SUMARI

Crida a la mobilitzaciódes d’un hotel de luxe

FOTO: Oriol Clavera

Page 2: Accent 177

"Quan esclatà l'escàndol de les hipo-teques subprime, les grans potèn-cies es van reunir per estirar les ore-lles a l'FMI i els grans bancs per què,amb llur mala gestió, havien per-mès que es qüestionés el model eco-nòmic capitalista. Àdhuc es va par-lar de ‘refundar el capitalisme’, de

rebaixar les primes als executius deles entitats financeres rescatadesamb diner públic, d'acabar amb elsparadisos fiscals" (Gara, 2 de maig).Llegint aquesta editorial m'he ado-nat que, número rere número, elPaper de Vidre serveix per eviden-ciar amb més o menys encert el ser-vilisme i la falsedat del treball detants i tants periodistes que ampli-fiquen, convenientment remune-rats, la veu del patró. I m'he adonattambé que un comentari de premsacom aquest podria consistir a unaaltra cosa. Que un diari, a més d'untros de paper o un gènere de ficció,pot ser també vehicle d'informació.Saben els lectors d'El Periódico deCatalunya que "la ‘solució’ a la cri-si grega seguirà la recepta de sem-pre: posar l'economia de tot un paíssota el control de l'FMI"? Arribarana saber els lectors de La Vanguardiao el Levante que "això comportaràla reducció dràstica dels salaris, elretall dels drets socials i la rebaixade la despesa pública"? És possibleque sí, però els caldrà fer un granexercici de lectura intel·ligent perno creure la típica retòrica segonsla qual els grecs -així, en general-estan obligats a fer grans sacrificis.Ningú els aclarirà que "no s'augmen-tarà la pressió fiscal sobre els gransbeneficis empresarials i financers"

o que tot plegat es farà "suprimintd'una revolada les dues pagues extra"i, per tant, per alguns grecs i no pocsinversors estrangers la crisi serà unafesta. A no ser que llegeixin Gara.Lamentablement, els lectors cata-lans no tenim cap diari que infor-

mi els treballadors en el llenguatgeels treballadors i això reforça el valorde mitjans com L'ACCENT que, sen-se la capacitat per aparèixer cadadia i informar puntualment cadadia els treballadors que esmorzenen aquell quart d'hora que més queun descans pot ser un autèntic estrèso pugen al metro "cofois de tenir un

amo tant senyor" (com diria La Trin-ca, per variar).

La necessitat d'una premsa revolu-cionària al nostre país, però, no ensha d'impedir veure altres dèficits dela premsa burgesa catalana. The Guar-dian, per exemple, no seria el que qua-lificaríem de premsa revolucionària imalgrat tot s'hi pot llegir a l'edició del4 de febrer que "com a Gran Bretanya,les universitats reben el primer cop,la tan esbombada ‘economia del conei-xement’ no és obstacle per a conside-rar un luxe del tot secundari" i que"aquestes mesures tancaran el cercleviciós de creixent atur, minvants ingres-sos fiscals i polítiques econòmiquessotmeses al caprici de l'especulació enels mercats financers. Empènyer a unpaís que es troba ja en profunda reces-sió a l'abisme d'una depressió durado-ra i sense sortida" (Costas Douzinas,"El que de veritat hi ha darrere de lacrisi econòmica a Grècia, i què ensen-ya políticament sobre l'actual UnióEuropea"). Costa llegir aquest tipus deveritats a la premsa de casa nostra, ons'estilen més coses com que "Grècia ensmostra el camí del que s'ha de fer perintentar recuperar la confiança d'Eu-ropa i dels mercats financers mun-dials" (Francesc Granell, "La crisi espan-yola i el cas grec", El Periódico de Cata-lunya, 8 de febrer). Que Déu ens aga-fi confessats.

L’ACCENT 177DEL 5 AL 18 DE MAIG DE 201002 OPINIÓ

La relativitat relativaBOI SEGARRA BARCELONA

Tot és relatiu. Res no es pot jutjarperquè totes les opinions són vàli-des encara que no estiguin justifi-cades i - per cert - si hi estàs en con-tra ets un intolerant. Perquè totesles opinions són respectables! Nohi ha volta de fulla. Aquesta és unareacció típica dels ignorants i delsmercenaris de l’status quo quan estroben acorralats en la lluita dia-lèctica. Aparentment transportenel debat fora dels paràmetres polí-tics on qualsevol posició, sempreque vagi en la bona direcció, ésacceptable. El capitalisme postmo-dern ho ha fet molt bé i pel què sem-bla va guanyant la partida; de lamà del multiculturalisme asèptic iel relativisme ha aconseguit despo-lititzar-ho tot i plantejar la sevahegemonia com un fet inherent ala societat, sense marxa enrere.Fukuyama i Goebbels van del bra-cet vaticinant la fi de la història ila lluita de classes. Eviten a totacosta la visualització d'aquesta llui-ta però sobretot tenen urticària aqualsevol tipus de conflicte. Quanla corrent és favorable no cal obrirles veles per arribar a bon port; pre-fereixen l'absorció per capil·laritatde tot l'ideari dominant a la dia-lèctica. Per l'instant van guanyant.No obstant això, el conflicte és laraó de ser de la democràcia i delsocialisme, és clar que només a par-tir de la superació de les contradic-cions es pot evolucionar cap a unasocietat millor. Per això i per mol-tes coses més és preocupant veurecom a vegades caiem de quatre gra-pes en el parany que porta a despo-lititzar la lluita i a ser ostatge dela política gestionària. Intentemjustificar o pacificar els nostresanhels per fer-los més digeribles,pensant que així arribaran a mésgent. Bons exemples de tot això sónalgunes de les posicions sorgides alcaliu de les discussions polítiquesentorn a les conteses electorals oles consultes sobiranistes. En aquestsentit faríem bé d'aprendre de l'ac-tual pragmatisme i rumb sense norddels antics partits comunistes euro-peus i no deixar-nos portar pel valsque se sent. No es poden relativit-zar les nostres posicions polítiquesamb l'excusa de socialitzar el nos-tre discurs entre la població (tietesincloses), perquè sinó a la llarga ésmolt probable què el nostre discurssigui abduït i buidat completamentde continguts. Es pot donar el casque el sistema acabi fent seves lesparts menys conflictives del nos-tre discurs deixant de banda aque-lles més punyents i d'arrel mésdemocràtica. Només cal mirar queha passat amb les lluites contra lasegregació racial, algunes lluitesfeministes o gran part de l'ecolo-gisme. Per fer arribar el nostresmissatge de projecte rupturista itransformador a la majoria de lesclasses populars no hi ha dreceres.És ara, quan l'independentisme estàde moda i els voltors electoralistesel sobrevolen, que hem de visualit-zar el caràcter socialista i revolu-cionari de la nostra proposta.

PUNT DE MIRA

Com sabeu, tots els anys se celebrala diada del 25 d'Abril, en motiu dela data històrica de la desfeta d'Al-mansa i la progressiva pèrdua dedrets nacionals i socials al PaísValencià. Per commemorar-ho i queno s'oblide de la memòria col·lec-tiva dels valencians i valencianes,des d'Acció Cultural del País Valen-cià (ACPV) s'organitza una multi-tudinària manifestació a Valènciaen la data més propera possible aldia 25, amb una participació majo-ritària de gent jove i que acaba enun concert on tenim la possibili-tat d'escoltar grups en valencià ambun clar missatge en favor de la iden-titat i els drets socials.

Des de totes les comarques onACPV té presència amb els CasalsJaume I, es fa promoció d'aquestadiada tan assenyalada, i de fet, desde l'Assemblea de Maulets, semprehem ajudat en l'organització delsautobusos, promoció dels actes,etc... a la comarca de l'Alcoià, tenimla sort de comptar amb el CentreOvidi Montllor d'Alcoi (CCOM), queserveix de punt de trobada per apersones i col·lectius amb diversessensibilitats, així com des del CCOMes venen les entrades i promocio-nen els actes del 25 d'Abril. Com ésnormal, no tots els pobles dispo-sem d'aquestes infraestructures, iper vendre entrades per al concerti altres s'utilitzen centres juvenils,instituts i altres...

A Banyeres de Mariola (l'Alcoià),

no hem tingut problema cap anyen organitzar el bus i distribuir lesentrades, peròenguany semblaque l'Ajuntament,en mans del PP, novol acceptar quehi haja una nor-malitat democrà-tica. Ja que, a unasetmana de lacelebració de lamanifestació i elconcert, des de l'A-juntament es vaordenar la retira-da dels cartells ons'informa del con-cert i la comprad'entrades que esvan penjar alpoble, i a més a més es va aconse-

llar a la persona encarregada devendre les entrades que no ho fera

a cap local depenentde l'Ajuntament, jaque el seu lloc detreball perillaria,encara que aquestapersona treballaper una empresaexterna, però ho faa un espai depenentde l'Ajuntament, ia més a més militaa Maulets.

Des del Casal-Centre Ovidi Montl-lor de l'Alcoià i elComtat, i des del'Assemblea deMaulets de l'Alcoià,

volem denunciarpúblicament aquest nou atac a la

llibertat d'expressió, per aquellespersones que, ocupant càrrecspúblics, i mostrant una intolera-ble prepotència política, i fent úsde la seua posició de poder, fan con-tra nosaltres.

Serà que enguany el consistorimunicipal està molest perquè alscartells que anunciaven la mani-festació s'han dit veritats, com ara:que estan tallant la emissió d'unatelevisió, la TV3, la qual cosa a unpaís normal no passaria, serà queels molesta veure que es reivindi-ca la lluita del barri del Cabanyali la destrucció il·legal de cases quefins i tot tenen ordre d'aturar elsenderrocs, que enguany s'ha reta-llat el pressupost per a fer progra-mes en valencià a Canal 9, o quementre a l'ensenyament públic esposen traves per estudiar en valen-cià, volien imposar l'assignaturad'Educació per a la ciutadania enanglés...

Malgrat els entrebancs, amb laseua actitud antidemocràtica i pre-potent no fan una altra més cosaque animar-nos a continuar treba-llant per què les coses canvien alPaís Valencià, des de cada comar-ca i cada poble i que eixes actitudssiguen part del passat, que de fetho són, i sempre ho han sigut, peròdeterminades persones i partitslluiten encara hui per ressuscitar-les. Tot i això, el 25 d'Abril torna-rà a ser una festa reivindicativapel país i els drets nacionals.

Lliçons de democràcia COL·LABORACIÓ CASAL-CENTRE OVIDI MONTLLOR / ASSEMBLEA DE MAULETS DE L'ALCOIÀ

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacio-nal dels Països Catalans.RReeddaacccciióó VVaallèènncciiaa:: Carrer Maldonado, 46 baixos,46001 València RReeddaacccciióó BBaarrcceelloonnaa:: Carrer Torde-ra 34 baixos, 08012 Barcelona AAddrreeççaa eelleeccttrròònniiccaa::[email protected] SSuubbssccrriippcciioonnss:: 646 98 16 97 DDiiss-ttrriibbuucciióó:: 615 54 47 15 PPuubblliicciittaatt:: 616 07 33 28.CCoonn-sseellll ddee RReeddaacccciióó.. CCoooorrddiinnaacciióó ggeenneerraall:: Laia Altarri-ba, Andreu Ginés, Aure Silvestre i Arnau Urgell. PPaaïï-ssooss CCaattaallaannss:: Cesc Blanco,Abel Caldera,Mercè Rubià(coords.),Joan Buades, Guillem Colom,Laia Creus,Pep Giner,Andrés González, Aure Silvestre, ArnauUrgell i Bel Zaballa.OOppiinniióó:: Joan Teran (coord.).EEccoo-nnoommiiaa:: Àlex Tisminetzky (coord.). IInntteerrnnaacciioonnaall::Laia Altarriba, Manel López (coords.).CCuullttuurraa:: Hèc-tor Serra, Josep Maria Soler, Pau Tobar (coords.),Joan Sebastià Colomer,Jordi Garrigós, Aurora Mora,Felip Pineda. CCiièènncciiaa ii TTeeccnnoollooggiiaa:: Martí C. , Almu-dena Gregori.EEssppoorrttss:: Arnau Urgell. CCoorrrreecccciióó:: Mer-cè Mauri.EEddiicciióó ggrrààffiiccaa:: Andreu Ginés.CCoooorrddiinnaacciióóggrrààffiiccaa:: Oriol Clavera. DDiissttrriibbuucciióó:: Xavier Gispert.HHaann ccooll··llaabboorraatt eenn aaqquueesstt nnúúmmeerroo:: Boi Sagarra,Diego Gómez, Lluís Pascual, Adrià Martí

Número 177 Tirada: 4.000 exemplars Número dedipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat delsarticles d’opinió recau exclusivament en els seusautors.

JOAN SEBASTIÀ COLOMER I TEJADA PAPER DE VIDRE

BBaassccooss,, ggrreeccss ii ccaattaallaannss

“Als lectors dels gransmitjans els caldrà fer

un gran exercici de lec-tura intel·ligent per nocreure la típica retòrica

segons la qual elsgrecs estan obligats a

fer grans sacrificis”

“L'Ajuntament deBanyeres de Mariola va

ordenar retirar els cartells de promoció

de la manifestació i vaamenaçar a l'encarre-

gat de vendre lesentrades del concert”

Page 3: Accent 177

És ben cert, que l'actual ensenyamenten valencià i totes les seues implica-cions socials son fruit de la Llei d'úsi ensenyament del valencià (LUEV).Una llei que a hores d'ara cal analit-zar-ne l'origen i les limitacions queté, però també, i molt especialment,l'aplicació, els fruits i la projecció defutur d'aquesta norma.

Al llarg d'aquestos anys sempres'han fet anàlisis quantitatives delcreixement de l'ensenyament en valen-cià, quants centres, quants alumnes,etc., però no anàlisis qualitatives realsdels Programes Bilingües. És el momentpropici perquè la comunitat educati-va valenciana obriga un procés dedebat i diàleg per tal de corregir lesmancances i dissenyar el futur quevolem per a l'escola pública, i en valen-cià. Un futur que passa indefugible-ment pel desenvolupament del pluri-lingüisme des del basament bilingüeactual. Així cal reconèixer que:

· Malgrat que hi ha més de 1.100línees educatives i prop de 210.000alumnes als programes d'ensenyamenten valencià (PEV) i d'immersió lin-güística (PIL), només el 30% de l'a-lumnat vehiculen el seu ensenyamenten valencià.

· El creixement de l'ensenyamenten valencià quasi es troba paralitzat.I les darreres notícies es parlen d'u-na aturada per part de l'administra-ció valenciana en quan obrir noveslínies educatives en valencià.

· S'està creant la tendència a con-figurar una mena de doble xarxa edu-cativa, ensenyament públic en valen-cià i concertat/privat en castellà (solshi ha uns 40 centres concertats en totel País que fan ensenyament en valen-cià, dels quals sols 3 es troben a la pro-víncia d'Alacant).

· La distribució territorial és moltirregular quan es tracta dels centrespúblics que ensenyen a llegir i escriu-re en valencià al seu alumnat: men-tre a la província d'Alacant són el 43%,en la de Castelló són el 82% i en la deValència el 68%.

· Mentre que el percentatge de pro-fessorat amb competència lingüística

supera el 86% a Infantil i Primària,no arriba al 65% en Secundària i des-cendeix vertiginosament al Batxille-rat i a la Universitat on sols s'acostaal 30%.

· La manca de catalogació lingüís-tica en Secundària, dificulta que l'a-lumnat puga continuar en el progra-ma bilingüe en què s'ha iniciat l'esco-larització.

· Amb l'arribada de població nou-vinguda (ja prop del 15% del nostrealumnat és immigrant i escolaritzaten més del 85% en l'escola pública),cal fer un esforç per integrar i acolliraquests alumnat en valencià.

· Sense tenir en compte l'experièn-cia positiva dels Programes BilingüesEnriquits (PEBE) posats en marxa al'any 1998, la Conselleria crea l'actualxarxa de centres trilingües o centrespilots en anglés. Tot sense una plani-ficació coherent i amb els recursos iformació del professorat necessaris.

· Junt a la manca de publicacionsi materials didàctics per a l'ensenya-ment del valencià, el castellà torna aser l'única llengua de comunicació del'administració amb els centres edu-catius.

Des d'Escola valenciana volem pro-posar deu mesures bàsiques que caldesenvolupar, per millorar l'ensenya-ment en la nostra llengua, l'ensenya-ment sense dubtes que obri les portes

al futur.1) Cal fixar un període de transi-

ció per promoure l'extensió dels únicsprogrames que garanteixen el domi-ni de les dues llengües oficials : PEVi PIL.

2) Cal anant fent desaparèixer elsPIP (Incorporació Progressiva delValencià), que en la pràctica són elrefugi de l'ensenyament unilingüe encastellà amb l'afegitó de l'assignatu-ra de valencià.

3) S'ha de condicionar els concertseducatius només a aquells centres quecomplesquen la normativa d'ensen-yament en valencià.

4) S'han de catalogar amb perfillingüístic valencià totes les places del'ensenyament secundari, dels ciclesformatius i dels ensenyaments derègims especialitzats.

5) S'ha de garantir la continuïtatdels estudis en valencià des d'infan-til fins a la universitat. En els progra-mes dels cursos de formació perma-nent d'adults ha de figurar obligatò-riament l'ensenyament del valencià.

7) El valencià ha de ser la llenguad'acollida i integració per als nouvin-guts.

8) La formació lingüística del pro-fessorat ha de ser una fita priorità-ria. Alhora cal donar formació i suportpràctic al professorat en relació ambles noves situacions que es viuen enl'ensenyament en els darrers anys.

9) El nostre alumnat serà plurilin-güe des del basament del bilingüisme.Cal comptar en el bagatge pedagògici d'ensenyament de llengües de l'es-cola en valencià.

10) La Conselleria d'Educació had'estar oberta al diàleg i el consens.No pot generar conflictes que obli-guen a la comunitat educativa a duta terme una consulta popular que des-autoritze la política educativa de l'ad-ministració.

*Diego Gómez i García és president d'Escola Valenciana - Federació d'Associa-

cions per la Llengua. Aquest article apa-reix també en el monogràfic sobre educac-

ció que ha publicat L’ACCENT

L’ACCENT 177 OPINIÓ 03

Les crides dels manifestants en favor de la vaga general en les

manifestacions de l'1 de maig de UGT i CCOO arreu de l'estat van

ajudar els diaris del regim a caracteritzar una banda sonora d'ame-

naça per acompanyar les paraules dels líders sindicals contra el

govern Zapatero: un Cándido Méndez (UGT) que acusava directa-

ment el govern de Zapatero d'haver-se lliurat als mercats i de pre-

parar retallades pressupostàries en les despeses socials en el Pla

d'Austeritat anunciat pel govern espanyol. Això, després d'acusar

el PP de "poc patriota". Coses similars digué el secretari general de

CCOO. Ambdós sindicats anunciaren, a més, que a mitjans de maig

presentaran públicament "una alternativa amb rigor per al debat"

que abordarà la qüestió de l'acomiadament. Aquesta és una de les

pedres de toc de les propostes governamentals i empresarials des

de sempre.

La situació de debilitat del govern de Zapatero és tant clara que

fins i tot els sindicats espanyols, dos dels seus principals aliats els

darrers anys, se'n volen aprofitar. Les notícies sobre l'equiparació

d'Espanya a Grècia en qüestions relatives a la solvència econòmica

d'aquests estats, així com les previsions (i les dades que el mateix

govern ha emès, encara que hagi estat a través d'un error o d'una

filtració) en relació a l'augment d'un atur que arreu de l'estat ja es

xifra en més d'un 20%, reforcen una sensació que fa que tant la

patronal com els sindicats institucionals vulguin collar el govern

en una o altra direcció: en la retallada de drets pura i dura i en

l'augment del poder de la patronal per decidir les condicions labo-

rals, o en la simple limitació d'aquestes dinàmiques, mitjançant el

pacte a tres bandes (govern, patronal i sindicats) al voltant d'aques-

tes retallades: l'enèsima reedició del pacte social. En definitiva, que

la crisi la paguin els i les treballadores.

En aquest context, el recurs a les crides a la vaga general fetes

pels sindicats anomenats majoritaris no és una novetat. Ja va ser

emprat fa relativament poc per les mateixes cúpules sindicals quan

el govern anuncià les retallades en les pensions i l'augment de l'e-

dat de jubilació que després sembla haver descartat. L'equiparació

feta per organismes internacionals en relació a les situacions a Grè-

cia i a l'Estat espanyol dóna encara més interès al desenllaç de la

vaga general convocada a una Grècia que ja ha estat protagonista

pels enfrontaments entre policia i treballadors als carrers durant

la jornada de lluita del Primer de Maig.

Però si a Grècia la denúncia de la situació econòmica i social ha

tingut els seus principals altaveus en les lluites al carrer d'estudiants,

treballadores i persones aturades, amb sindicats participant activa-

ment en la lluita, als Països Catalans i arreu de l'Estat espanyol, els

sindicats han mostrat novament la seva poca capacitat de mobilit-

zació durant la diada de la classe treballadora. Potser la vaga gene-

ral a Grècia contra el nou govern de la socialdemocràcia que ha corre-

gut a posar-se al servei de la Unió Europea ajudi a multiplicar els

crits a favor d'una vaga general a l'Estat espanyol. I potser CCOO i

UGT acabin cridant a una vaga general com a resposta a l'empitjo-

rament real de la situació de la classe treballadora.

Però més enllà d'aquestes circumstàncies, i si la qüestió de fons

és la reforma laboral, contra la secular retallada de drets que supo-

sa cada episodi d'aquesta reforma el que cal és una alternativa. Cal

repensar quins són els drets pels quals la classe treballadora ha de

lluitar, això és: el dret al treball; el dret de decidir sobre les condi-

cions laborals; el dret a que aquestes condicions de treball siguin

dignes; el dret a decidir sobre la producció; el dret a unes presta-

cions socials que permetin viure amb dignitat. Començar la casa

pels fonaments ajudaria sens dubte a que, d'una vegada per totes,

cada reforma laboral deixi de ser la crònica anunciada d'una reta-

llada drets en un o en tots aquests camps.

E D I T O R I A L

Repensar l’alternativa

Ensenyament en valencià, ensenyament de futur

DIEGO GÓMEZ I GARCÍA* COL·LABORACIÓ

DEL 5 AL 18 DE MAIG DE 2010

Page 4: Accent 177

ABEL CALDERA BERGA

Amb la tongada de consultes del 25d'abril, ja són prop de mig milióels catalans i catalanes que handonat el seu sí a la independència.L'ACCENT analitza algunes de lesclaus del moviment de les consul-tes.

Guerra de xifres La interpretació dels resultats deles consultes ha estat el principalcavall de batalla per a fer passarper èxit o fracàs cada convocatò-ria. S'ha arribat a comparar la par-ticipació a les dels referèndumsorganitzats per l'estat amb milionsd'euros de propaganda institucio-nal al darrera. O bé s'ha afirmatque tothom qui no va anar a votarera partidari del NO. Partidaris odetractors, però, no han entrat enun terreny més relliscós: compa-rar els vots absoluts amb els votsabsoluts obtinguts per molts delsqui ens governen. Per exemple, capmitjà de comunicació de masses hadestacat que el propi president Mon-tilla ha obtingut el càrrec amb el15% dels vots del cens. Els respon-sables dels partits parlamentarisno han gosat qüestionar amb aques-ta comparativa les bases de l'actualsistema de representació.

Al marge dels mitjans de comunicació Passat l'efecte Arenys i l'impactede la primera tongada massiva del13D, els processos de consultes hanestat silenciats per la immensamajoria de mitjans de comunica-ció. Amb tot, el silenci mediàtic noha impedit que la participació resis-tís. Si bé tongada rere tongada laparticipació ha anat disminuint,això és degut sobre-tot pel fet que elspobles i viles ambmés teixit socialindependentista jales han realitzat, ique ara cada vega-da es sumen a aquestmoviment altresplaces més "difícils".Aquesta robustesade la participaciódemostra que unmoviment molt imolt de base comaquest és capaç d'aguantar i expan-dir-se al marge de les dinàmiquescomunicatives dominants.

L'empremta de l'experiènciademocràtica La mobilització i autoorganitzacióno només suposen una experièn-cia sense precedents a nivell euro-peu, sinó que és molt probable quela seva empremta s'escampi a altres

moviments socials. La demostraciód'autoorganització ha convençutmilers de persones per exercir unpaper políticament actiu i recla-mar per la via dels fets el dret dela ciutadania a decidir sobre el seupropi futur. Segurament en els pro-pers mesos veurem com alguna llui-ta local recull l'experiència i l'es-perit de les consultes per mobilit-zar la ciutadania.

L’efecte López Tena comença adesinflar-se L'intent d'alguns sectors de profes-sionalitzar les consultes i reduirla democràcia interna de les coor-dinadores locals, capitanejat pelnotari López Tena després de l'èxitde la convocatòria d'Osona, hacomençat a perdre força. Amb larenúncia de Tena a liderar la con-sulta a Girona per l'oposició de l'es-querra independentista, s'escolta-ren veus dient que sense una estruc-

tura professiona-litzada d'expertsera impossible por-tar endavant lesconsultes en unacapital de la midade Girona. L'èxitde participació,superant el 20%,ha validat l'apos-ta de l'esquerraindependentistaper un model d'or-ganització radical-

ment democràtic ide base. Al seu torn, la participa-ció a Olot, on Tena finalment lide-rava l'organització, superava enpoc el 25%, un resultat inferior aaltres capitals de comarca com Ban-yoles o Berga, on l'equip de LópezTena no participava en la seva orga-nització.

El futur de les consultes Cap a on desembocarà aquest movi-

ment és potser la pregunta clau dela qual tothom voldria tenir la res-posta. El cert és que actualment hiha prevista una nova tongada pel20 de juny, també emmarcada engrans ciutats metropolitanes comCornellà o Mataró, però més enllàd'aquí l'horitzó es presenta desdi-buixat. Amb les eleccions autonò-miques de novembre i les munici-pals de la propera primavera, éspràcticament impossible que elsinteressos dels partits polítics noafectin el moviment. També s'obrela incògnita sobre si Barcelona Deci-deix tindrà la capacitat per orga-nitzar la consulta el proper abril,i el paper que aquesta jugarà a unmes i mig de les eleccions munici-pals.

La batalla ideològica La pròpia concreció de la pregun-ta que es formulava ha implicat enmolts casos l'obertu-ra d'una batalla ide-ològica al sí de lescomissions organit-zadores. La posturade l'esquerra inde-pendentista d'es-mentar explícita-ment els PaïsosCatalans i de nobarrejar la qüestióde la Unió Europeano han aconseguitesdevenir majorità-ries. Només en laqüestió de la territorialitat algu-nes comissions organitzadores hancercat en el terme "nació catala-na". Amb tot, les acusacions quetermes com Països Catalans o lasupressió de l'esment a la UnióEuropea radicalitzaven la consul-ta i allunyaven els votants s'hanmanifestat absolutament falses, jaque per exemple a Berga o Molinsde Rei la participació es va situar

per damunt d'altres ciutats socio-lògicament similars.

La internacionalització de l’independentisme català Les consultes han atret l'atenció demitjans de comunicació d'arreu d'Eu-ropa i han portat al Principat diri-gents polítics de diverses nacions sen-se estat del continent. L'assignaturapendent, però, continua essent atrau-re l'atenció i complicitat de forcespolítiques i socials que no siguin denacions sense estat. Fet i fet, l'estra-tègia internacional dels diversos movi-ments polítics que pugnen per hege-monitzar l'independentisme catalàno passa del reconeixement i inter-canvi de reflexions amb altres movi-ments independentistes.

Independentisme vs autonomisme Fent la comparativa entre els resul-tats de les consultes i els del refe-

rèndum sobre l'es-tatut d'autono-mia, aproximada-ment un de cadaquatre municipissuma més parti-daris de la inde-pendència que nopas partidaris del'autonomia. Unaaltra dada que espot observar ésque la majoriad'independentis-

tes van votar sí al'estatut d'autonomia. Polititzaraquest gruix social situant-lo enuna lògica de ruptura amb la lega-litat estatal és el repte de qualse-vol estratègia independentista quepretengui posar en escac l'estat. Lapossible sentència del TribunalConstitucional serà probablementl'excusa per intentar reconduir elmoviment de les consultes cap aparàmetres autonomistes.

L’ACCENT 177DEL 5 AL 18 DE MAIG DE 201004 PAÏSOS CATALANS

La campanya del 25A ha estat desigual segons els municipis, i això ha tingut conseqüències en el percentatge de participació

Prop de mig milió de votsper la independència

AArrxxiivvaaddaa llaaddeennúúnncciiaa ppeerrddeelliiccttee eelleeccttoo-rraall ccoonnttrraa 1122vviillaaffrraannqquuiinnss Tal i com recollia L'ACCENT 169,el jutjat d'instrucció número 2de Vilafranca del Penedès elsimputava un delicte electoralper haver recollit signatures afavor del dret de decidir durantla jornada electoral de les elec-cions espanyoles de 2008. Entreels imputats es trobava XavierNavarro, regidor de la CUP a lacapital del Penedès, el qual s'en-frontava a una possible inhabi-litació. Ara el mateix jutjat hadecidit arxivar la denúncia.

SSaabbaaddeellll cceelleebbrraarràà llaaccoonnssuullttaa eennssoolliittaarrii eell 3300 ddee mmaaiigg La capital vallesana serà lasegüent estació del movimentde consultes sobre la indepen-dència. El proper 30 de maig,l'organització sabadellenca s'en-fronta al repte de mobilitzar lapoblació en una ciutat de mésde 200.000 habitants -la mésgran en que hi haurà hagut con-sulta-. El tret de sortida fou unacte celebrat el passat 29 d'a-bril que va aplegar centenarsde persones a la Plaça DoctorRobert.

EEll 2200JJ aarrrriibbaall’’hhoorraa ddee lleess cciiuuttaattssmmeettrrooppoolliittaanneess Les consultes previstes pel 20de juny tenen com a protago-nistes diverses ciutats del BaixLlobregat com Cornellà, SantFeliu o Esplugues, així com lacapital del Maresme, Mataró.En aquesta nova tongada esmesurarà la capacitat d'autoor-ganització en escenaris urbansamb molta població i les possi-bilitats de sumar partidaris deldret de decidir però contrarisa la independència al procés deconsultes.

La interpretació dels resultats de les consultes ha estat el principalcavall de batalla per a fer passar per èxit o fracàs cada convocatòria

“Ningú ha entrat acomparar els votsabsoluts amb els

vots absoluts obtin-guts per molts delsqui ens governen”

“Les acusacions que"Països Catalans" ola supressió d'"Unió

Europea" radicalitza-ven la consulta s'han

mostrat falses”

Page 5: Accent 177

L’ACCENT 177 DEL 5 AL 18 DE MAIG DE 2010 PAïSOS CATALANS 05

La caverna mediàtica espanyolista ha saltat sobre el SEPC els darrers dies. L'excusa ha estat una jornada organitzada per aquest sindicat d'estudiants a laUniversitat de València. Ens ho expliquen dos estudiants de la universitat que formenpart del sindicat organitzador dels actes, el SEPC

LLUÍS PASCUAL I VIDAL VALÈNCIA

Les jornades, com tots els anys, trans-corrien amb total normalitat i a mésaquest any amb especial afluència depúblic a les xerrades. No obstant, amesura que aplegàvem a la data del 25d'Abril començàrem a rebre una sèried'amenaces via correu electrònic refe-rint-se a una de les xerrades de les jor-nades: "La lluita clandestina per laindependència" a càrrec de Carles Sas-tre. Aquestes mateixes amenaces esrepetien a fòrums d'internet signadesper grups d'ultradreta com el Grupd'Acció Valencianista (GAV), que feiauna crida a impedir que realitzàremla xerrada. Cal dir que no és la prime-ra vegada que rebíem amenaces d'a-quest tipus, pel que tampoc en dona-rem especial atenció als fets.

El problemes vingueren més tard,dies abans de la xerrada diversos mit-jans de comunicació de signe espan-yolista es feien ressò de la notícia i acu-saven a nosaltres i a la Universitat deValència d'acollir i fer apologia delterrorisme; entre aquestos destacavenEl Mundo, Las Províncias, La Razón il'ABC entre d'altres. El SEPC entenemque l'acte era totalment legítim i quepretenia apropar de primera mà undels episodis més recents de la nostrahistòria, la Universitat entenia quel'acte complia amb tots els requisits de

la legalitat vigent i va deci-dir no impedir la seua rea-lització.

Finalment aplega eldia de la xerrada i la situa-ció per poc ens va desbor-dar, diversos grups fei-xistes feren acte de pre-sència(GAV, AVEU, Gene-ración Universtària,etc.)per tal d'impedir l'acte,al mateix temps que totsels mitjans de comunica-ció valencians i estatalsferen acte de presència,així com més de mig cen-tenar d'estudiants queacudien a escoltar la xerra-da. L'acte va ser obert atothom i es va realitzar amb total nor-malitat baix l'atenta mirada de lescàmeres, que esperaven ansiosos laseua notícia per fer sensacionalisme.Però finalment, i per a la sorpresa delsfeixistes i la caverna mediàtica espan-yola, no hi hagué notícia i Carles Sas-tre només va parlar de "la lluita clan-destina per la independència"(¿quis'ho haguera imaginat?).

La premsa en general, va realitzarcròniques unànimes remarcant quel'acte s'havia desenvolupat amb totalnormalitat i Sastre havia parlat d'allòque el SEPC havia dit que parlaria. Peròper la dreta açò era una oportunitat

perduda i va posar en marxa tots elsseus mecanismes de pressió social, desdels mitjans de comunicació a les Asso-ciacions de Víctimes i els grups d'estu-diants. Tots a una començaren a inven-tar calúmnies i històries disparatadessobre el SEPC(com que en la sala del'Assemblea de Representants de His-tòria hi havia una foto de De JuanaChaos, fets desmentits per dita assem-blea) i greus acusacions contra la Uni-versitat, com titllar de proterrorista ala degana d'història. Cal remarcar queen aquest procés ha tingut un papercabdal el diari Las Provincias, el qualja ens ha dedicat tres portades i des-enes de pàgines.

Des del SEPC tenim clar que l'objec-tiu d'aquesta campanya no són ni lesvíctimes, ni la no-violència ni la demo-cràcia. L'objectiu en primer lloc és ama-gar una part de la història que els fanosa, ja que evidencia l'existència d'unconflicte polític entre Espanya i elsPaïsos Catalans, sobretot perquè aquestconflicte encara n'és vigent. En segonlloc un atac a nosaltres que com a estu-diants/es organitzat construïm unfutur millor per als Països Catalans. Ien últim lloc un atac a la Universitatde València per tal de que aquesta nobase les seues actuacions en la lliber-tat i l'interès acadèmic i es doblegueals seus interessos polítics i de classe.

QQuuii eessttàà ddaarrrreerreeddee GGUU ii AAVVEEUU??

REDACCIÓ VALÈNCIA

Les dos associacions han reunit les diver-ses associacions que amb presència dis-par agrupaven els estudiants de dretesde la UV, cal assenyalar primeramentque a la UV cada any les associacionsde dretes es presenten a les eleccionsde representants al Claustre i juntasota sigles diferents ja que els diversosprocediments judicials en els que esveuen involucrats no els permet tor-nar-se a presentar sota eixe nom, enaquest sentit és curiós el cas de Coali-ción Universitara, associació vincula-da al partit blaver Coalición Valencia-na i que no va arribar ni a presentar-se a les eleccions, amagant-se sota lessigles d'Estudiantes por la Libertad.

Ara aquells "Estudiantes por la Liber-tad", on agrupava gent de Nuevas Gene-raciones (NNGG) i gent del GAV es tro-ben majoritàriament agrupats a Gene-ración Universitaria (GU). D'altra ban-da AVEU agrupa els estudiants queabans es trobaven a la Unión de Estu-diantes Universitarios (UEU) i de ElPorvenir de Los Estudiantes - FórumUniversitario (EPLE-FU), tots també del'òrbita de les noves generacions del PPinclús amb la participació d'estudiantsvinculats a associacions d'extrema dre-ta.

Poques diferències podem trobarentre GU i AVEU, les dos associacionsestan formades majoritàriament perestudiants afiliats a NNGG, però ambaquesta divisió d'associació han portata la Universitat les batalles internesdins de NNGG que comencen la cursaa la presidència de NNGG-Valencia quees decidirà a un imminent congrés.

Des del novembre passat, mes enque es celebraven les eleccions a la Uni-versitat de Valencia, AVEU i GU hanutilitzat la premsa per fer-se les vícti-mes davant la opinió pública i criticarla suposada politització de la Univer-sitat, com va fer AVEU que denuncia-va la censura que havien rebut a laFacultat d'Economia ja que no els havienacceptat la llista a les eleccions, ambuna suposada maniobra del deganatquan després es va saber que havienpresentat la llista un dia després deque acabara el període de presentacióde les candidatures.

A més no han parat de difamar iamenaçar el SEPC, dies abans a les elec-cions, a les xarxes socials diversos usua-ris van penjar fotografies dels localsd'associacions on es reuneix el SEPCamenaçant de que ho anaven a destros-sar, tres dies després, el mateix dia quees celebraven les eleccions, uns desco-neguts feren malbé el material que s'ex-hibia a l'exterior del local i provoca-ren diverses destrosses a les parets devidre del local, des del SEPC es va exi-gir al Consell de Govern de la Univer-sitat que es condemnaren estos atacs,però a hores d'ara encara no s'ha pro-nunciat.

Però des de dies després de les elec-cions des dels diaris que els capitane-gen així com també des de la mateixapàgina web d'AVEU es dedicaren adenunciar pràctiques mafioses delsmembres del SEPC a les urnes a dia dehui encara no han demostrat.

L’APUNT

ADRIÀ MARTÍ BURJASSOT

Recuperem les arrels, construïmel futur! Amb aquest títol s'hanrealitzat, una vegada més, les jor-nades pel 25 d'Abril que organit-za anualment el Sindicat d'Estu-diants dels Països Catalans (SEPC)a la Universitat de València. L'ob-jectiu, ben clar: crear debat i for-mació per a les estudiants de launiversitat sobre la qüestió nacio-nal dels Països Catalans. Amb unseguit de conferències (totes rea-litzades a la Facultat de Geografiai Història), un acte polític i la con-vocatòria a la ja tradicional mani-festació, el SEPC de la Universitatde València ha volgut posar el seugra de sorra per apropar la qües-tió nacional a la ciutadania delCap i Casal.

Les jornades començaren el pas-sat dimecres 21 amb la conferèn-cia "El valencianisme i el fet delsPaïsos Catalans en el segle XX", acàrrec de Francesc Pérez Moragón,Dr. en Filologia Catalana per la

Universitat de València. El dijous22 seguí la conferència a càrrecdel Dr. en Història Medieval Anto-ni Furió titulada "El treball histo-riogràfic de Joan Fuster", on féuuna anàlisi de la prolífica aporta-ció que l'assagista suecà realitzàsobre la història del País Valen-cià.

El dilluns 26 començà la setma-na amb la conferència "Esborremel Tractat dels Pirineus! (visió his-tòrica)", on la Dra. en HistòriaModerna Eva Serra apropà a lesestudiants un fet tant importantcom l'amputació del nord de lanostra nació ara fa poc més de 350anys. "La lluita clandestina per laindependència" fou el títol de laconferència a càrrec de Carles Sas-tre, exmilitant de Terra Lliure, onrepassà els anys 70 i 80 del seglepassat. Les jornades finalitzarenel dimecres 27 amb la conferència"La bandera de la Ciutat de Valèn-cia", a càrrec del Dr. en HistòriaMedieval Pau Viciano, on argu-menta amb noves imatges i docu-

ments el naixement de l'actualbandera de la ciutat de València afinals del segle XIX.

Amb els actes d'aquest any hi hahagut un salt qualitatiu important:l'assistència en conjunt a sigut de 150estudiants, demostrant que l'interèsde les estudiants pels temes al voltantde la qüestió nacional dels Països Cata-lans es mantenen ben vius; no noméshan assistit estudiants, també ho hanfet professores i administratives dela universitat interessades pels temes

exposats; els ponents han tractat epi-sodis del llarg i ample de la nostrahistòria, l'època medieval, modernai contemporània, i de territoris dife-rents.

Ara fa 351 anys que començà-rem a perdre les nostres llibertatsnacionals, i tanmateix la remorpersisteix.

Crònica de les jornades que els mitjans han criminalitzat

L'àmplia cobertura de la conferència de Carles Sastre ha encetat la nova ofensiva espanyolista

Premsa i provocadors s’acumularen a l’entrada de l’acte // FOTO: SEPC

Adrià Martí i Lluís Pascual són membres del SEPC de la Universitat de València

DDeelliirriiss oorrwweelliiaannss eenn lleess jjoorrnnaaddeess ppeell 2255 dd´́AAbbrriill

Page 6: Accent 177

L’ACCENT 177DEL 5 AL 18 DE MAIG DE 201006 PAïSOS CATALANS

CESC BLANCO SAGUNT

Tota l'esquerra independentista (EI) delPaís Valencià es va mobilitzar plegadaper commemorar la Batalla d'Almansaper recordar els 303 anys d'ocupacióespanyola.El 25 d'abril d'enguany es vanajuntar vora 20.000 persones a la mani-festació de València i al bloc conformatper l'EI va gaudir d'unes 3.000.La forma-ció independentista va eixir el dissabte24 al carrer duent una pancarta amb ellema "Som Països Catalans".

La unitat de la nació fou el fil con-ductor de l'acte que organitzà eldivendres 23 d'abril l'EI (Endavant-OSAN, Maulets, CAJEI, COS, SEPCi Alerta Solidària). L'esdevenimentes va realitzar a la Facultat de Filo-logia de la Universitat de Valènciaal vespre i va estar protagonitzatper diversos vídeos, discurs polítici música. Les entitats organitzado-res van defensar "la unitat dels Paï-sos Catalans com a marc nacionali social de les lluites per a la inde-pendència i el socialisme". Unesdues-centes cinquanta persones hiassistiren i van aplaudir entusias-mades els diversos muntatges audio-visuals que van protagonitzar elvespre. Els diferents vídeos projec-tats van mostrar la història anti-ga i recent de la construcció delpoble català. Unes peces que hanrefermat les arrels del nostre poblei han homenatjat els treballadorsi les treballadores de la nostra nació.

Al llarg de l'hora i mitja de l'ac-te la música també estigué presentamb l'actuació del grup valenciàNaia i en diversos moments ambcant d'albades. Amb tot, un delsmoments per ressaltar va ser el par-lament realitzat pels militants inde-pendentistes Gonçal Bravo i MariaJosep Martínez. Les dues personesvan encoratjar "que un país nonomés el fa una llengua, sinó quesón les persones, les relacions huma-nes i econòmiques, la comunicaciói la coordinació de les lluites popu-lars... que el construeixen". Final-ment, Estrella Roja de Benimacletva cloure l'acte amb la Muixeran-ga i la Internacional a toc de tabali dolçaina.

L'endemà al matí la CAJEI vaprotagonitzar una altra manifes-tació a Vila-real (la Plana Baixa)amb el lema "Per la terra i el tre-ball, el jovent per la Independèn-cia i el Socialisme". L'acte s'incloïaen la celebració del 25 d'Abril alPaís Valencià i va aplegar tres cen-tenars de persones d'arreu del país.La marxa començà en un migdiaassolellat a la plaça de la Mayoraz-ga. A poc a poc es van aplegar les iels manifestants al cap d'una esto-na amb una pancarta al davant ambel lema i desenes de banderes roges,liles i estelades. La munió enceta-va el seu recorregut al llarg de lavila amb tota mena de crits i càn-tics reclamant la independència

dels Països Catalans. Durant el reco-rregut es va realitzar, en la plaçade les Llibertats Valencianes, unaofrena floral en homenatge als llui-tadors i lluitadores catalanes.

En acabar el recorregut, a la pla-ça Sant Ferran, eljovent indepen-dentista va fer unacte polític on vanintervenir el por-taveu de l'Esque-rra Independen-tista de la Plana,la portaveu del'Assemblea deJoves de la PlanaBaixa i la portaveude la CAJEI al País Valencià. Alsdiscursos es va reivindicar la impor-tància de la coordinació de total'EI, es denuncià la precària situa-ció laboral del jovent i es va llan-çar un missatge d'ànim per a seguirlluitant per la dignitat de classe,per la terra i per la cultura del poblecatalà.

Unes hores després, a les 18.00h

es van reunir 3.000 persones al blocque l'EI valenciana havia organit-zat unitàriament. Darrere de lapancarta amb el lema "Som PaïsosCatalans" milers de persones vanescridassar contra el capitalisme i

a favor de la inde-pendència duranttot el recorregut.Un camí que no tin-gué cap incidentnotable. No obstant,un dels momentsmés espectacularsha estat l'acció rea-litzada per mili-tants de l'EsquerraIndependentista a

la seu central del BBVA de la capi-tal valenciana on s'ha realitzat unmural amb la frase "Mort al Capi-tal".

Al manifest que va fer públicl'esquerra independentista la set-mana prèvia, s'exposava la impor-tància de contemplar els PaïsosCatalans com un tot que ha lluitatal llarg dels segles per la seua super-

vivència i com les classes popularshan estat les protagonistes d'aques-ta contesa. Ateses les afirmacions,el bloc independentista aposta "perla Unitat Popular, és a dir la siner-gia de totes les lluites populars imoviments socials alternatius d'a-rreu el territori, com a dinamitza-dora d'aquest procés de construc-ció nacional". Si bé, l'esquerra inde-pendentista deixa clar que aques-ta unitat popular ha de tenir unspilars bàsics al voltant dels qualsha de pivotar: el reconeixementdels Països Catalans com a marcnacional, la reivindicació del dreta l'autodeterminació i la defensadels interessos de la classe treba-lladora. Finalment, l'esquerra inde-pendentista ha declarat que se sent"satisfeta per la capacitat de mobi-lització demostrada per les classespopulars a la diada del 25 d'Abrild'enguany", cal esmentar també elpas qualitatiu que s'ha donat ambla unitat en l'organització i la coor-dinació de tots els agents dins del'EI.

CESC BLANCO SAGUNT

Unes 1.000 persones van donar elseu suport a les 43 víctimes delmetro de València en un concertsolidari el 23 d'abril. L'acte s'orga-nitzà a l'Auditori de Burjassot a les21.00h. Una vintena de grups i can-tautors i cantautores van actuaraquella nit, alguns de la talla d'O-brint Pas, Luis Eduardo Aute, Mariadel Mar Bonet, Ki Sap.

L'actuació es defineix com el pre-ludi d'un acte que es farà el 3 dejuliol, en el quart aniversari de latragèdia. Aleshores l'esdevenimentprendrà un caire polític més com-promès. S'ha de tenir en compte

que en els quatre anys les famíliesde les víctimes i les persones pro-peres no han deixat de concentrar-se el dia 3 de cada mes a la plaça de

la Mare de Déu. A pesar d'açò, i deles 43 persones mortes i 47 ferides,cap càrrec polític municipal ha estatdeclarat responsable.

Capçalera de l'esquerra independentista el 25 d'Abril d'enguany a València

LL’’eessqquueerrrraa iinnddeeppeennddeennttiissttaacceelleebbrraa eell 2255 dd’’AAbbrriill aall PPaaííssVVaalleenncciiàà aammbb ffoorrççaa ii uunniittaatt

“El 25 d'abril d'enguany es van

ajuntar vora 20.000persones”

LLaa VVaallll dd’’AAggrreesseenn lllluuiittaaÀLVAR KUEHN OLIVA

El passat diumenge 18 d'abril secelebrava la segona edició de lamarxa reivindicativa "Salvem laValleta"

La plataforma segueix aixíamb la seua protesta contràriaal projecte de construcció de l'eixtransversal - via ràpida- entreMuro i Villena el qual, demoment, es troba als despatxosde la Conselleria d'Infraestruc-tures.

Centenars de persones varenrecórrer a peu la distància entrel'estació de tren d'Agres i la Pla-ça Matzem de Muro, convocatsper la plataforma cívica. Els seusmembres anaren detallant peron aniria aquest vial que projec-ten des del Consell i que "acaba-ria amb aquest entorn de la valle-ta d'Agres i de la zona de l'estretde Muro".

L'organització xifrava en 300les persones que realitzaren elrecorregut, més altres 200 ques'anaren unint a la marxa al llargdel matí. Els responsables de laplataforma es mostraven bensatisfets per la resposta dels assis-tents malgrat el temps plujós,com comentava el portaveu Fran-cesc Valls.

La desfeta a la Vall d'Agres,tal i com afirmen des de Salvemla Valleta, s'emportaria l'espaide connexió del Parc Natural dela Serra de Mariola i el PaisatgeProtegit de la Solana del Benica-dell, parcs connectats gràcies alriu d'Agres. Amb l'eix transver-sal, també se'n anirà la pau itranquil·litat d'aquestes terres."Podrem dir adéu a les millorsterres de cultiu, a la nostra cul-tura minifundista, al mantell decolors que canvia en cada esta-ció de l'any, a les magnifiquesvistes que podem tindre des dequalsevol punt de la Mariola,adéu als nostres productes autòc-tons…", assegurava un dels par-ticipants.

Aquesta carretera pot supo-sar la fi de les expectatives gene-rades al voltant d'un model sos-tenible de desenvolupamentrural, i l'aparició d'un altre tipusd'expectatives. Més bé especula-tives, que d'altra banda són unfre als processos de desenvolu-pament rural.

No hi ha dubte que Alfafarai Agres necessiten alguna opcióde desenvolupament per a norepenjar-se únicament en l'agri-cultura i el turisme rural, peròamb una millora de les infraes-tructures actuals n'hi ha prou.

Però, precisament, infraes-tructures existents no rebem l'a-tenció requerida. La CV-700 ésconsiderada per molts tercer-mundista; els pobles de la zonaestan deixats, oblidats i ofegatspel Consell; el tren de Xàtiva-Alcoi no rep inversions des de faanys.

1.000 persones donen suport a lesvíctimes del metro de València

Mobilització per exigir responsabilitats per l'accident del metro

Page 7: Accent 177

L’ACCENT 177 DEL 5 AL 18 DE MAIG DE 2010 PAÏSOS CATALANS 07

ANNA PALOU FREDERIC MUNIENTE BARCELONA

El passat 15 de maig de 2009 les famí-lies de Moià van rebre els rebuts delsimpostos sobre els seus habitatges, l'a-nomenat impost sobre béns immobles(IBI). El veïnat es va sorprendre en veurecom el preu del rebut havia pujat consi-derablement respecte l'anterior cobra-ment. Veient un exemple de l'augment,un pis per valor de 100.000 euros paga-va, l'any 2007, 860 euros en funció d'a-quest impost. L'any 2009, pel mateix pis,s'arribaven a pagar 1.364 euros,un 58,6%més. Si segueix la mateixa tendència,l'any 2017, en només deu anys, el valorde l'impost sobre el mateix pis haurà pas-sat de 860 euros a gairebé 2.000. Això vacausar un gran malestar entre la pobla-ció, que va voler entendre el perquè d'a-quest augment i per això un grup demoianeses i moianesos va crear la Plata-forma Moià diu Prou.

Segons Llorenç Fort, portaveu dela Plataforma, el càlcul sobre l'im-post de l'IBI el fa l'Ajuntament queestableix un coeficient que va entre0 i 1,10 -segons les necessitats derecaptació que té el consistori. AMoià va aplicar-se un coeficient del0,9 al valor cadastral -estim calcu-lat periòdicament pel propi Ajun-tament. Per tant, com afirma Fort:"L'increment de l'IBI no sorgeixperquè sí", ja que tant el poble comel govern tenen greus problemesd'endeutament.

Poble petit i conservadorMoià és un poble del Bages de 5.700habitants, de la Catalunya interior,"relativament aïllat ja que l'únicaautovia propera a la zona és l'EixTransversal, a 15 quilòmetres, i lavia principal d'accés és una carre-tera interior, a més, l'únic trans-port públic que hi arriba és unasola línia d'autobusos", diu ElviraPermanyer, regidora de Moià Alter-nativa de Progrés (MAP). La loca-litat té un tarannà històricamentconservador. De fet, CiU porta 28anys governant en majoria absolu-ta. "Segueixen tenint la mateixamanera de funcionar que al prin-cipi, no s'han modernitzat", asse-gura Anna Baró, de la PlataformaMoià diu Prou, respecte de CiU.

D'aquesta forma de governar se'nderiva que Moià sigui el poble mésendeutat, en proporció amb la sevapoblació, de tot l'Estat espanyol,segons un estudi de Ramon Cres-piera, regidor del MAP. A l'estuditambé destaca que el deute per ciu-tadà és de 3.500 euros, fruit d'undèficit de tresoreria de 8 milionsd'euros, un endeutament bancaride 8 milions d'euros més, i 5 milionsde deute a causa de l'empresa públi-ca Moià Futur que està en fallida."Un total de 21 milions d'euros, sen-se tenir en compte el 2009", diuindignat Crespiera.

IrregularitatsCom a exemple de mala gestió delgovern moianès hi ha "tot de die-tes que els membres de l'Ajunta-ment han usat al llarg dels anys"es queixa Llorenç Fort. En calcu-lar la mitjana sortien més de dosmenjars diaris, fins a un total de14.778 euros en dietes "però és queaquests menjars eren per aquí aprop, a Moià i incloïen puros, ampo-lla de vi i tabac", remata Fort. Unaltre mal ús dels diners públics sónels 6.000 euros que van gastar-sedos regidors l'any 2008 en concep-

te de desplaçaments dins el mateixpoble, que no arriba a 6.000 habi-tants.

D'altra banda, hi ha casos relle-vants d'operacions irregulars d'o-bres, entre les quals destaquen: l'ad-judicació del CAP i la de la caser-na de la Guàrdia Civil. En el cas del'ambulatori, l'Ajuntament es vahaver de fer càrrec del cost de laconstrucció de l'equipament per-què volia construir-hi un pàrquingprivat soterrani, això va fer que la

Generalitat no assumís l'obra. Ésllavors quan Moià Futur va dur aterme la construcció, que va atu-rar-se per dèficit de l'empresa. Entreel projecte inicial i el final va haverun augment de 1.600.000 euros res-pecte el primer pressupost. Final-ment, després de 16 mesos de pau-sa, la Generalitat ha avançat elsdiners que permetran reprendrel'obra.

Per la seva banda, la caserna dela Guàrdia Civil va ser una einaelectoral de les eleccions de 2007per part del govern de CiU, que tresanys després no s'ha complert.Temps després que l'edifici fos aban-donat, l'Ajuntament va proposarreformar-lo per crear habitatges deprotecció oficial per al jovent delpoble. Per això va encarregar-neun estudi per valor de 7.238,40 eurosa MTM Grup, una empresa que hadesaparegut just després de les elec-cions. L'adjudicació del projecte vadonar-se a l'empresa TEYCO, crea-da per Carles Sumarroca, un delsfundadors de Convergència Demo-cràtica de Catalunya (CDC) i amicíntim de Jordi Pujol, president dela Generalitat en el moment de lesprimeres adjudicacions d'obra a lacompanyia a través d'Adigsa, unade les esquitxades en la polèmicadel 3%.

Mobilitzacions com a respostaCom a resultat de la mala gestió del'Ajuntament, la Plataforma Moiàdiu Prou va iniciar moviments perprotestar davant la situació: assis-tència als plens del consistori, cas-solada popular i manifestacionsdiverses. Malgrat els esforços, vanveure's obligats a emprendre accionslegals juntament amb els grups del'oposició, el MAP i el Partit delsSocialistes de Catalunya (PSC-Moià).

Van elaborar al·legacions contraels comptes de l'Ajuntament delsanys 2006, 2007 i 2008, que es vanpublicar irregularment amb tresanys de retard. Després d'intentardues vegades que les queixes arri-bessin a la Sindicatura de Comp-tes, es va rebre la mateixa respos-ta: "Us comuniquem que el vostreescrit s'ha tramès al departamentcorresponent de fiscalització de laSindicatura de Comptes, perquè, siescau, el tingui en compte si en elfutur es decideix portar a terme lafiscalització del consistori de Moià".

Amb els dos primer intents frus-trats, van presentar, finalment,una queixa al Parlament de Cata-lunya perquè intervingués a l'A-juntament la Sindicatura, però laidea va ser rebutjada de manerapolèmica. En el moment de votarel cas de Moià -que afectava a CiU-també hi havia sobre la taula unaltre problema sobre l'Hotel Mira-mar de Montjuïc a Barcelona, queacumulava dèficit i tenia partici-pació de l'Ajuntament (PSC). Davantd'aquest escenari el PSC va vetar la

La plataforma Moià diu Prou ha denunciat la pèssima situació de les finances municipals

REPORTATGE

Un forat negre a la caixa de l’Ajuntament de Moià

“Moià és el poble més endeutat de totl'Estat espanyol peròal mateix temps no té

prou diners per acabar les obres de

diversos equipaments”

“Els socialistes vanrebutjar al Parlamentinvestigar els comp-tes de Moià a canvi

que CiU vetés estudiar els de l'Hotel

Miramar de Barcelona”

tramitació del cas de corrupció aMoià a canvi de que CiU fes el mateixamb l'hotel, de manera que cap delsdos va arribar a ser investigat perla Sindicatura de Comptes.

Davant la desempara ciutadana,el següent pas va ser portar ladenúncia a una instància superior,el Tribunal de Cuentas de Madrid,el qual va acceptar estudiar el cas,i en conseqüència, va passar al Pre-sident de la Sección de Enjuicia-miento per tal d'analitzar si les pro-ves presentades en derivaven prouindicis per iniciar una actuació alrespecte. Actualment, el poble estàa l'espera d'una resposta positivaper tal "d'evitar que el poble arri-bi a un col·lapse econòmic total",expressa preocupat Fort.

Ara farà un any de lluita veïnaldavant de les aberracions de l'A-juntament, un any que cal sumar-li els deu més que el MAP ja porta-va proclamant aquests actes corrup-tius. No hi ha diners per fer la sego-na escola de primària que elmunicipi necessita, no es potampliar el institut, no s'ha acabatel CAP, no existeix un bon centrecívic, es paga pels terreny que ocu-pa la piscina (perquè són de llo-guer), el manteniment dels parcsés deficient i la depuradora noaguantarà el ritme de creixementde població. Aquests només sónalguns dels problemes que patei-xen el veïnat de Moià, que encarano veuen una clara sortida a totplegat. "Si estiguéssim endeutatsperò gaudíssim d'uns carrers mag-nífics, una bona sala polivalent,un espai per fer concerts, la biblio-teca ampliada o un bon arxiu docu-mental, no podríem queixar-nos;però devem uns diners que no sabemon s'han gastat ni on són", expres-sa indignada Elvira Permanyer.

Page 8: Accent 177

DEL 5 AL 18 DE MAIG DE 201008 EN PROFUNDITAT

Page 9: Accent 177

09EN PROFUNDITATL’ACCENT 177

La imatge de fons és d’una manifestació obrera de principi del segle XX a Rússia

Page 10: Accent 177

L’ACCENT 177DEL 5 AL 18 DE MAIG DE 201010 INTERNACIONAL

LAIA ALTARRIBA BARCELONA

En Joan Canela és periodista i va ate-rrar fa un any i mig a Johannesburg,Sud-Àfrica. Hi va anar amb la sevacompanya fotògrafa i dissenyadora,l'Helena, per explicar-nos, des d'allàmateix, com ha evolucionat el paísque va sortir de l'apartheid a mitjansdels anys noranta.

D'aquí a poques setmanes Johan-nesburg acollirà el Mundial de Fut-bol. Tots els ulls estaran posats sobreaquesta ciutat.

He trucat, doncs, a en Joan, per-què ens parli d'aquesta ciutat queserà notícia d'aquí a poques setma-nes, i m'ha parlat de Sandton, barriluxós d'aquesta ciutat, que possible-ment molts mitjans d'arreu ens mos-traran per parlar-nos dels èxits del'aprtheid. Però en Joan també emparla d'Alexandra, un dels suburbismés empobrits i violents de Sud-Àfri-ca que està a pocs centenars de metresde Sandton.

No ens han de sorprendre aquestsextrems, si tenim en compte que enJoan parla de Johannesburg com unade les ciutats més desiguals del món:"Sense sortir-ne, és possible viatjardes del primer món més opulent a lamisèria més pròpia dels països mésempobrits". L'opulència, doncs, té unnom a Johannesburg: Sandton. I lamisèria es diu Alexandra.

Sandton és el barri de negocisblanc. "Per fer-vos una idea de comés", relata en Joan, "a Barcelona nohi ha cap barri tan luxós com aquest:hotels de cinc estrelles, centres comer-cials amb joiera d'alt standing, totsels cotxes que hi veus són de gammaalta". I afegeix que a Sandton hi viuensobretot blancs. La fi de l'apartheid,però, ha permès que alguns negress'enriquissin, i fins i tot n'hi ha algunque viu a Sandton.

Pel costat de Sandton creua unaautopista, i a l'altra banda hi ha Ale-xandra, un dels suburbis negres mésempobrits i més violents de Sud-Àfri-ca. En Joan posa alguns exemples: "AAlexandra, tot i estar enmig de la ciu-tat, la gent hi viu en barraques dellauna; a les 7 de la tarda cap noiapot anar sola pel carrer perquè elperill de violació és altíssim; en fi,un lloc molt desesperant".

Tot Johannesburg no és com Sand-ton ni com Alexandra, és clar. Peròaquestes dues realitats conviuen enla Sud-Àfrica actual, i no són unaanècdota.

Un 40% viu en l'extrema pobresaLa lluita contra l'apartheid tenia doseixos: la defensa de les llibertats civils,però també estendre el benestar eco-nòmic a tota la població. I és que comexplica en Joan, "l'apartheid al capi a la fi era un sistema de saqueig, derobatori de les riqueses d'Àfrica que

quedaven només per una minoria"."Amb la fi de l'apartheid", continua,"es va prometre una reversió d'aques-ta política econòmica per beneficiarla majoria de la població, però aixòno s'ha produït". Una dada que posanúmeros al que ens explica en Joan:"El 40% de la població del país viu encondicions d'extrema pobresa".

Amb aquest retrat no sorprèn queSud-Àfrica sigui el segon país del mónamb més protestes per habitant: "Cada

setmana hi ha protestes pels serveisbàsics, aigua, etc. La situació en quèviuen se suma al fet que la poblacióté una cultura de resistència que vede l'època de l'apartheid molt alta.El Congrés Nacional Africà (CNA)encara té molt de prestigi (obté duesterceres parts dels vots), i això fre-na la possibilitat que hi hagi protes-tes més organitzades, perquè el CNAés alhora govern i oposició, i s'enca-rrega d'impedir que les mobilitza-cions s'articulin i vagin més enllà".

Malgrat el coixí que és el CNA, elscontrastos que simbolitzen Sandton iAlexandra dibuixen una situació explo-siva: "Hi ha un perill d'explosió immi-nent, constant", assegura en Joan. Toti que ara els ànims estan una micamitigats amb el Mundial de Futbol:"La gent té molta esperança en les con-seqüències positives que els portarà elMundial". Jocs i fòrums ens donenexperiència sobrada a Barcelona persaber que cap vareta màgica resol lesdesigualtats en una ciutat. Per això noens sorprenem quan en Joan conclou:"Però jo crec que després del Mundial,quan aquesta esperança es convertei-xi en frustració, serà més difícil con-tenir el perill d'explosió social".

>> La Sud-Àfrica que en Joan ha conegut durant un any i mig ens l'ha

relatat per mitjans catalans (sobretot pelPeriódico), bascos i espanyols. Trobareutots els articles que ha anat publicant al

seu bloc: www.vacomva.net.

DDee SSaannddttoonn aa AAlleexxaannddrraa:: ccoonnttrraassttooss ssuudd-aaffrriiccaannss ppeerr aa uunn MMuunnddiiaall ddee FFuuttbbooll

CRÒNICA

Seguidors de l'equip sud-africà de fubol

“Johannesburg és unade les ciutats més

desiguals del món:inclou des del primermón més opulent a la

misèria dels païsosmés empobrits”

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a [email protected]

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF.& ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTEANUAL (60 E.)

(Individual)

REDACCIÓ BARCELONA

Les organitzacions i sindicatsd'esquerres van sortir als carrersl'1 de maig a Grècia per respon-dre al pla d'ajustament que li hapreparat la Unió Europea, el BancCentral Europeu i el Fons Mone-tari Internacional.

Els manifestants van atacaren algunes ciutats les oficinesde bancs i es van enfrontar ambbarricades, pedres i còctels molo-tov a la policia per defensar elsdrets dels treballadors i les tre-balladores davant de les políti-ques que hi ha previst d'imple-mentar per fer front a l'enormedeute d'aquest Estat. I és que l'es-querra grega no està disposadaque siguin les classes popular lesque pateixin les conseqüènciesde la crisi capitalista.

La jornada de l'1 de maig haestat el preludi de la vaga gene-ral que han convocat els sindi-

cats grecs per aquest dimecres 5de maig.

Les mesures del pla d'ajustamentEntre les mesures que els orga-nismes internacionals imposena Grècia destaquen: reducció deldeute pública, a partir d'una reta-llada de la despesa social; con-gelació dels salaris dels funcio-naris durant tres anys i elimi-nació de les dues pagues dobles;retallada de les pensions; aug-ment de l'IVA fins al 23%; aba-ratiment de l'acomiadament;liberalització dels sectors de laneteja i els transports, i reduc-ció de l'Estat de la presència queté en empreses públiques o semi-públiques.

Per contra, el sistema banca-ri grec rebrà 17.000 milions d'eu-ros de liquiditat. Això sí, es creaun nou impost per a les empre-ses amb grans beneficis.

Grècia respon al carrerals plans que li preparael capitalisme

Page 11: Accent 177

L’ACCENT 177 DEL 5 AL 18 DE MAIG DE 2010 INTERNACIONAL 11

JORGE JORGE GONZÁLEZ* L’HAVANA

Fa deu anys, desconeixia quina erala tasca d'un delegat del Poder Popu-lar, com conèixer-lo si no havia tin-gut ocasió de viure una experiènciatan singular com aquesta? Des del'any 1976 participava, d'una mane-ra o d'una altra, en els processoselectorals, però no participava delmecanisme posterior que, a la pràc-tica, és "el pollo de l'arroz con pollo",per dir-ho com un bon cubà.

Quan a les eleccions parcials del'any 2000 un veí em va proposarcom a candidat a delegat en una reu-nió pública del barri, em vaig sen-tir una mica astorat ja que no ensabia res d'aquest càrrec i veia for-ça complicat compaginar la meuafeina com a artista, poeta a estoneslliures, professor i atendre les tas-ques familiars, amb reunions, tro-bades amb els electors, els tràmitsa les oficines estatals i moltes qües-tions més que vindrien més tard.

Ha passat una dècada des de lla-vors i durant quatre mandats con-secutius he estat nominat i escollituna vegada i una altra pels meusveïns com el seu delegat del PoderPopular, actuant en nom d'ells, dei-xant pendents projectes personals,sacrificant, en part, la vida priva-da i familiar per tal d'atendre lesdemandes de tots aquells que vanconfiar en mi i que no es mereixienque els oblidés quan els feia falta.

A poc a poc vaig aprendre que unbon delegat no és aquell que resolproblemes, sinó aquell que els tra-mita i els segueix fins que tenen unasolució o, almenys, respostes assen-yades i convincents dels organismespertinents quan no es poden aten-dre les demandes materials en aquellmoment; però ho és també aquell oaquella que sap escoltar els proble-mes quotidians de les parelles, paresi fills, veïns i donar un consell opor-tú quan se li sol·licita, aquell quevetlla perquè no quedi ni un solxiquet sense anar a escola, aquellque està al costat del metge de famí-lia i els treballadors socials davantqualsevol problema de salut que tin-gui una persona gran o jove en laseua àrea d'atenció, és aquell o aque-lla que dedica tot el temps del mónper escoltar els altres i cada sis mesospassa comptes de tota la seua gestióals que el van escollir.

El delegat és converteix en unapersona imprescindible en l'àmbitlocal on desenvolupa la seua tasca

vegada aconseguits els càrrecs-, iuna modesta foto personal, peròtambé, de no complir-se amb el ques'estableix, els mateixos electorespoden revocar-los en qualsevolmoment del mandat de dos anys imig, com ho establix la llei.

No crec que hi pugui haver unmajor orgull personal que ser can-didat en unes eleccions cubanes iarribar a la fi del mandat amb lasatisfacció que els electors s'han sen-tit representats en l'Assemblea Muni-cipal del Poder Popular i que enstornin a proposar per a un nou perí-ode, tot i que en ocasions no dispo-sem de les condicions i temps neces-saris per complaure'ls, sent difícildir "no" a aquelles persones humilsi sinceres que més que un represen-tant dels seus interessos van adop-tant un amic, un familiar properque tutegen com a part del seu grupíntim i estimat.

Alguns voldran suposar que eldelegat cubà és un privilegiat delsistema, com n'arriben a estar d'e-quivocats! Aquest càrrec públic nocomporta cap sou, ni prebendes decap tipus, les gestions es realitzendurant el temps lliure, durant latarda, la nit quan d'altres veuen latelevisió o passegen i, excepte excep-cions, viuen en la mateixa situacióque qualsevol dels seus veïns i tenenles seues mateixes necessitats, peròmai podran posar en primer lloc elsseus interessos personals perquè enaquest mateix moment perdrien totala confiança dels electors i el pres-tigi davant de tots, que no la rique-sa material, però més valuosos per-què implica modèstia, humilitat izel professional, una riquesa impos-sible de comprar en cap mercat devalors.

Aquest 25 d'abril, em vaig llevarmolt d'hora i a les quatre de la mati-nada ja estava al col·legi electoral

dien a dipositar el seu vot a un oaltre candidat, que ho feien de mane-ra sincera i sense pressió de captipus, ja que a Cuba aquest acte éstotalment voluntari i aquelles per-sones que decidiren no anar a votar,doncs simplement es van quedar acasa fent ús del seu dret ciutadà.

Jo pregunto sincerament als crí-tics de la Revolució cubana: podenassenyalar-me algun exemple majorde democràcia que aquest que elscubans vivim cada dos anys i mig,sense intervenció de partits polí-tics, ni de grups de poder econòmic,ni pressió de cacics locals, ni d'al-gú en particular que tingui interes-sos ocults o públics en algun candi-dat?

Què diran ara aquests mateixoscrítics i "especialistes" de l'agoniadel sistema polític cubà davant lesxifres de votants que han donat elseu suport als candidats del poble?Diran que són fal·làcies i mentides,diran que hi ha frau en les xifres"oficials", diran que tot és una far-sa muntada per la dictadura delsgermans Castro? Pitjor per a ells queno poden dormir tranquils davantl'evidència d'un poble que es resis-teix a creure en els seus enganys iaposta per les coses en les quals creui una de les seves més preuades joiesés precisament el seu sistema elec-toral, tot i que aquest pugui estarsubjecte a les millores que el tempsli exigeixi.

La lliçó de democràcia revolucio-nària per més de vuit milions decompatriotes, entre els quals m'in-cloc, no es pot posar en dubte i ladefensarem com fem amb la restade les conquestes socials arribadesen els últims 51 anys .

*Artista plàstic i impulsor del Tallerd'Arts Plàstiques per a nens al barri de

La Lisa de l'Havana.

ajudant les autoritats de la circums-cripció a posar a punt el local deltaller comunitari "Coloreando MiBarrio", engalanat amb dibuixosinfantils realitzats pels xiquets ixiquetes i on les figures de Martí,Bolívar, Fidel, Raúl o el Che, ocupa-ven un lloc de rellevància al costatde l'escut i la bandera de l'estrella

solitària i allí vaig veure personesmolt grans que arribaven per ser elsprimers en votar, joves que haviencomplert els 16 anys d'edat i exer-cien per primera vegada el sufragi,els pioners que custodiaven les urnesi deien: "Ha votat!", cada vegada queuna persona dipositava la papere-ta, lliurar flors als votants de cadacentena, veure el recompte dels votsal costat de tots els qui hi volien seri conèixer qui seria el nou delegat-o més aviat la nova delegada aques-ta vegada- i aplaudir la seva elec-ció.

En aquesta ocasió jo no haviaestat protagonista del procés perdecisió personal i professional peròhavia gaudit molt amb tot el movi-ment de centenars de veïns que acu-

perquè no nomésrepresenta els seuselectors i tracta d'a-conseguir beneficispel seu municipi,sinó que la seua tas-ca més fonamentales troba en el quepot aportar amb lesseves idees a lescomissions perma-nents de treball i ales sessions de l'As-semblea Municipalen totes les qües-tions importants ien els projectes quea nivell local s'ha-gin de realitzarcada any aprovadespels electors i l'as-semblea.

Com llavors que-dar-se impassibleen escoltar o llegirtantes ximpleries imentides sobre elprocés electoralcubà?, com no dirres davant les infà-mies dels nostres enemics quan afir-men que si no s'és militant del Par-tit Comunista és impossible accedirfins a un simple càrrec de delegatdel Poder Popular? Jo em puc posard'exemple precisament per no sermilitant del partit, i molts més comjo tampoc ho són, perquè l'únic requi-sit que es demana és l'honestedat i

la transparència dels candidats i,en votació directa i secreta, el pobleels concedeix la seua confiança, apersones amb biografies senzilles -sense campanyes de promeses i méspromeses com passa en els proces-sos electorals de fora del nostre paísi que gairebé sempre s'obliden una

Eleccions democràtiques a Cuba?

Els cubans poden escollir els seus representants cada dos anys i mig

“Jo em puc posar d'exemple precisa-

ment per no ser mili-tant del Partit Comu-

nista,perquè l'únicrequisit que es dema-na és l'honestedat i la

transparència”

“Jo pregunto sincera-ment als crítics de la

Revolució:podenassenyalar-me algun

exemple major dedemocràcia que el

que vivim els cubanscada dos anys i mig?”

Page 12: Accent 177

REDACCIÓ BARCELONA

La data de l'1de Maig, dia del Treball,enguany coincideix amb la recta final deles negociacions de la reforma laboralentre la Patronal, el Govern i els sindi-cats oficials CCOO i UGT. Les tradicionalsmanifestacions arreu dels Països Cata-lans del sindicalisme alternatiu i delsmoviments socials han omplert els carrersde múltiples municipis i barris amb unclar rebuig frontal a les retallades delsdrets socials i laborals que provocaràaquesta nova reforma.

Acció anticapitalista a Barcelona Al centre de la ciutat comtal, mésde 5.000 manifestants es van citara la plaça de la Catedral a la ja tra-dicional convocatòria anticapitalis-ta de la tarda, enguany sota el lemaunitari de "Contra les retalladessocials, cap a la vaga general", i ambmúltiples referències de rebuig a lareforma laboral que s'anuncia a finalsde maig. Al final de la manifestació,a passeig de Gràcia, un grup de 300persones van okupar durant mitjahora el cèntric i exclusiu hotel Man-darin Continental, sorprenent a undispositiu policial que seguia la mani-festació amb almenys una trentenade furgonetes i un centenar de Mos-sos d'Esquadra, que no van poderaturar l'acció.

Posteriorment, però, al tanca-ment d'aquesta edició s'ha comuni-cat la detenció per part de la poli-cia autonòmica d'almenys una per-sona i una trentena d'identificacionsen les immediacions del final de lamanifestació.

Al matí, per primera vegada, l'Es-querra Independentista del Barce-lonès va organitzar diverses activi-tats en un espai a la rambla del Raval.Entre aquestes activitats, destacauna taula rodona amb la participa-ció de representants dels sindicatsCOS, Cobas, IAC i CGT, que van deba-tre sobre la necessitat de la unitatdel sindicalisme combatiu i sobre lesmaneres de defensar els drets labo-rals des de fora les empreses.

Altres poblacions principatinestambé van comptar amb manifes-tacions anticapitalistes de treba-lladors, com la que va partir de laPlaça Pont del Treball de Lleida con-vocada per la CGT, amb el suport deles organitzacions de l'esquerraindependentista, i que comptà ambla participació de 150 persones. Almatí també es portà a terme la con-vocatòria de la rambla Fira de Giro-na, i al vespre a la plaça ImperialTarraco de Tarragona, a més de lesde Vilanova i la Geltrú, Sabadell iTerrassa.

València anticapitalistaA la capital del Túria milers de per-sones es van aplegar al matí a laplaça de Sant Agustí, en diversosblocs anticapitalistes. L'esquerraindependentista es va manifestaramb la Coordinadora Obrera Sin-dical (COS) amb el lema de "A lavaga general", i una seixantena depersones van participar després a

un dinar popular.Alhora centenars de joves van

participar a la manifestacions con-vocada per les organitzacions juve-nils a Canals, sota el lema "Per laterra i el treball", mentre cente-nars de treballadors es van concen-trar als blocs anticapitalistes i del'esquerra independentista a Ala-cant, Elx i Castelló.

L’ACCENT 177

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barcelona // Assem-blea de Joves de Cardedeu // Ateneu Corberenc Font Vella 20.Cor-bera de Llobregat // Ateneu Independentista el Cep - CUP Vilafran-

ca Santa Maria 4.Vilafranca // Ateneu La Bretxa Carrer Major, 17-19, Alcover // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // Ateneu Popular Arrels DoctorOtero 11, Beniarrés // Ateneu Popular de l'Eixample Ptge. Conradí 3, Barcelona // Ateneu Popular X Ferran 14. Vilafranca del Penedès // Ateneu PopularOctubre Badajoz 23,Barcelona // Ateneu Popular La Falç Antic escorxador s.n,Artés // Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx,Vila de Gràcia // Ateneu Popu-lar de Sitges Pl. Castellers 3 // La Barraqueta Tordera 34, Barcelona // Ca Revolta C. Santa Teresa,València // Casal Independentista de Sabadell “Can Capa-blanca” C. Comte Jofre 30// Casal Independentista de Sants Jaume Compte Premià, 31. Sants // Casal Independentista i Popular Quico Sabaté C. St Roc, 8,Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda Francesc Tarafa 48.Granollers // Casal Popular de Gràcia Ros de Olano 39, Barcelona // Casal Popular La Traca C.Tra-vessia, 15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C.Trinquet Vell 15, baixos.Tarragona // Casal Independentista el Gurri Taradell // Centre Social-BBar TerraBaró de Sant Petrilló 9.València // CUP Molins de Rei // CUP Sant Celoni // CUP Vilanova i la Geltrú // El Forn Girona //L'Estapera C. de baix, 14, baixos,Ter-rassa //La Falcata Panera 2, Lleida // GER Pi 25. Ribes // Ges Insurrecte Colomer, 11, 1r B.Torelló // Lliga de Capellades Pilar 3. Capellades // L'Ocell Negre -Casal d'Agitació Cultural C. Sant Carles 8, baixos, Lleida // La Pioxa C. Almeda s/n. Bordils // Racó de la Corbella Maldonado 46, baixos,València // SEPC-UUVBaró St. Petrillo, 9 València // SEPC-UUPF Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona // Taverna Catalana "Les Forques 1642", Alfred Perenya 71, Lleida //Taverna l'Esparracat C. Feliu Munné 18, Esparraguera

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

12 ECONOMIA

11 ddee MMaaiigg ccoonnttrraa llaa rreeffoorrmmaa llaabboorraall

REDACCIÓ BARCELONA

Un any més el 28 d'abril, Dia Internacio-nal de la Seguretat i la Salut en el Tre-ball,ha coincidit amb la publicació d'es-garrifoses dades sobre la sinistralitatlaboral arreu el planeta. Segons denun-cia l'Organització Internacional de Tre-ball (OIT), durant l'any passat van moriren accidents de treball 2,3 milions depersones, el que representa la dramàti-ca xifra de 6.300 morts cada dia,o el queés igual, més de 260 treballadors quemoren a la seva feina cada hora.

L'OIT també ha denunciat que l'anypassat es van quantificar 337milions de baixes prolongades deri-vades d'accidents de treball o malal-ties professionals, i 1 milió d'acci-dents laborals diaris, xifres queno paren de créixer cada any.

Els organismes especialitzatsen aquesta matèria han destacat

a més que moltes d'aquestes pato-logies professionals resten sensereconeixement oficial a les dadespublicades a cadaestat, no espoden quantifi-car, com vademostrar eldarrer informesobre l'Estatespanyol que vadeterminar queel 62% de lesmalalties profes-sionals es feienconstar com acomunes, infor-me realitzat perl'Observatori deSalut Laboral, iniciativa creadaper la Universitat Pompeu Fabrade Barcelona, l'Institut Sindicalde Treball Ambient i Salut (ISTAS)i per la Unió de Mútues.

Denúncia des delsPaïsos CatalansLes dades aportades pel Ministeri

de Treball tampoc dei-xen espai a l'opti-misme, a l'Estatespanyol han mortreiteradament enels darrers anystres treballadorscada dia en acci-dents de treball,mentre que als Paï-sos Catalans laxifra arriba a casi1 treballador diari,xifres que es man-tenen pràctica-

ment inalterablesany rere any.

Des del sindicat IntersindicalCSC en motiu del dia internacio-nal s'ha fet públic una campanyasota el lema "Pagar la seva crisi

amb la nostra salut? No, gracies!",on s'ha denunciat que amb la situa-ció de crisi financera s'estan "reta-llant despeses en proteccions indi-viduals" dels treballadors, i quel'augment "de les subcontracta-cions, la temporalitat i la preca-rietat han fet augmentar la sinis-tralitat".

Nova plana webAlhora, una iniciativa popular vin-culada a l'esquerra independen-tista ha creat una nova plana web(http://prouaccidentslaborals.blogspot.com) on es realitza un extensseguiment de la sinistralitat labo-ral als Països Catalans, amb dife-rents espais on es recullen els acci-dents laborals d'arreu el territo-ri, articles d'opinió sobre aquestatemàtica i es s'ofereix la possibi-litat d'explicar els accidents enprimera persona.

DEL 5 AL 18 DE MAIG DE 2010

Cada dia moren 6.300 treballadors a la feina

“A Barcelona, 300manifestants vanokupar 30 minutsl’Hotel Mandarín

Continental

LL''aannttiiccaappiittaalliissmmee rreessppoonn aall ccaarrrreerr aa lleess nneeggoocciiaacciioonnss eennttrree ggoovveerrnnss,, ppaattrroonnaall ii ssiinnddiiccaattss ooffiicciiaallss

“Moltes de les patologies professio-

nals resten sensereconeixement oficial

a les dades publicadesa cada estat”

Lluis Blanco, sindicalista i portaveu de lamanifestació anticapitalistade Barcelona

Com valoreu la manifestacióunitària?Doncs hem de concloure que haestat un èxit. Numèricamenthem igualat com a mínim lesmanifestacions de CCOO i UGT,si no els hem superat ja. I qua-litativament hem de destacarque hi van participar la pràcti-ca totalitat dels movimentssocials d'esquerres de la ciutat.

I com heu valorat l'acció d'o-kupació de l'hotel?També ha de ser valorada moltpositivament. Tot i tenir llocuna vegada desconvocada lamanifestació, van ser centenarsde persones que van participaren aquesta acció massiva, perdenunciar que actualment con-viu el luxe amb l'atur i l'exclu-sió que pateixen milers de tre-balladors.

ENTREVISTA

L'anticapitalisme es va manifestar l'1 de maig a la tarda

Page 13: Accent 177

L’ACCENT 177 CIÈNCIA I TECNOLOGIA 13DEL 5 AL 18 DE MAIG DE 2010

PETER BOWDITCH*

De totes les coses que reben el nom de "medi-cina alternativa" la més ridícula sens dubte ésl'homeopatia.

Per aquells no familiaritzats amb elsorígens i principis de l'homeopatia, vaser inventada a finals del segle XVIIIper Samuel Hahnemann. No tenia pasmenys èxit que la medicina convencio-nal de l'època i probablement va salvarla vida a molta gent, simplement sobrela base que la gent millora de moltesmalalties sense cap intervenció, demanera que no fer res (que és essencial-ment el que és la homeopatia) sovintpot produir millors resultats que la sag-nia, purgues, cauterització i amputa-ció que aleshores es feien. La diferèn-cia és que la medicina ha avançat i jano fa aquestes coses (o les fa de mane-ra diferent i per diferents raons).

L'homeopatia encara es basa en elsprincipis establerts llavors. Un d'aquestsprincipis és la 'Llei de similituds', quediu que quelcom que produeixi símp-tomes, en grans dosis serà d'utilitat peral tractament de malalties que tenenaquests símptomes. Per determinar quèes pot usar per a què, diverses cosesestan sotmeses a "proves" on s'adminis-tren en dosis creixents fins que s'obser-va una reacció. Aquesta reacció s'ano-ta, i quan un pacient es presenta ambels mateixos signes, l'homeòpata potutilitzar una preparació del remei pera arreglar les coses. Així, els xiles jala-peños serien un candidat per al tracta-ment de la sudoració excessiva i el pèlde gat té un gran potencial com a trac-tament per a la rinitis al·lèrgica. Pre-sumiblement el cianur proporcionariaun tractament útil per a la mort.

Per evitar el problema obvi, s'invo-ca un segon principi: la 'Llei dels infi-nitesimals'. Això indica que com mésdiluïda és una substància, millor ani-rà contra els símptomes "provats". Hiha dues classes de dilució d'ús comú: Xi C. Per fer una dilució X, es pren unadesena part de la mostra i es barrejaamb nou parts de diluent. Per realit-zar una preparació de 10X, es fa deuvegades, cada vegada es pren una des-ena part de la barreja i es dilueix. Encada etapa, la barreja és "sacsejada" decerta manera. De vegades, el sacseig ésdonar un cop al recipient amb un objec-te en particular, com un llibre enqua-dernat en cuir. La preparació pot fer-se a 6X, 10X, etc. Es poden fer prepa-rats més 'potents' utilitzant el mètodeC, on la dilució és un de cada cent encada ocasió. He sentit parlar dels pre-paratius M, on el factor és de mil, peròsuposo que només es podrien fer enlaboratoris molt experimentats.

La grilladura de l'homeopatia tra-dicional pot ser il·lustrada fins i tot pera la més simple de les ments, un fet queno sembla dissuadir a aquells amb

"ments" per sota del registre de "méssimple". Com a exemple, algú va sugge-rir recentment que es podria prendreuna dosi diària de 5 grams de sal de cal-ci en forma de preparat homeopàtic 6Xper al tractament d'alguna o altra con-dició. Un simple càlcul mostra que aixòrequeriria que el pacient consumeixi49.995,995 quilos de lactosa per dia perobtenir la dosi recomanada de calci.Aquest pes dels comprimits no cabriagaire bé al maleter de la camioneta, defet caldrien almenys dos camions carre-gats de pastilles per dia. Cada dia. (Lamateixa persona havia dit que els pre-paratius 30X són tan poderosos que

només s'han de prendre quan un es tro-bi sota la cura d'un homeòpata total-ment qualificat. Per obtenir 5 gramsd'una preparació de 30X, la mitjana dià-ria de comprimits seria just una micamenys que la massa de la Terra. Cadadia.)

Davant situacions com aquesta, oncalia triar entre menjar o bé el pes dequaranta cotxes per dia, o bé beure un

volum de líquid equivalent a un petro-ler i mig, o bé prendre una quantitatmanejable de la medicina que no potcontenir cap quantitat apreciable de lamedicació, els homeòpates han inten-tat desesperadament una resolució deldilema.

El que van trobar va ser la "memò-ria de l'aigua". El vudú de la memòriade l'aigua diu que recorda les coses quehan estat en contacte amb l'aigua, finsi tot després que s'hagi eliminat tot ras-tre de la substància. Estranyament,però, no es recorda de les ampolles obufetes per on ha passat, o els produc-tes químics que puguin haver estat encontacte amb les seves molècules, o dela resta dels continguts de les clavegue-res per on potser va ser una vegada, ode la radiació còsmica que va passar-hia través. Es limita a recordar l'únic quel'"investigador" vol que recordi.

L'aigua té moltes propietats quími-ques i físiques especials que cap altracosa sembla tenir. Les molècules enaigua líquida es poden mantenir agru-pades i desagrupades, combinar-se irecombinar-se en petits cristalls ipatrons. Això té molt a veure amb laforma de vida que es veu a la terra iamb per què l'aigua és essencial per ala vida. També té molt a veure amb elfet que l'aigua és un dissolvent gairebéuniversal. El que no té res a veure ésamb l'estupidesa de l'homeopatia.

Els homeòpates han adoptat aquestsense sentit de la "memòria de l'aigua"en un intent de recuperar-se de la catàs-trofe que es planteja cada vegada quealgú amb senderi pensa en les conse-qüències de la dilució contínua. Perexplicar com una cosa pot seguir actuantfins i tot després que totes les sevesmolècules hagin desaparegut, va sernecessari inventar el concepte de "memò-ria de l'aigua". Tot i haver-hi greus raons

lògiques, filosòfiques i científiques perles quals qualsevol "memòria de l'ai-gua" és una idea vàcua, i malgrat el fetque ningú ha presentat cap manera niremotament factible de provar el con-cepte, els homeòpates han volgut sim-plement que existeixi.

El seu veritable problema és que,encara que "memòria de l'aigua" fos pos-sible i provada, l'homeopatia no seriamenys ridícula. Vegeu, els homeòpatesencara van més lluny en afirmar quepoden controlar de manera selectiva elque recorda l'aigua. Així doncs afirmenque fan el que es impossible de fer, tottreballant amb una cosa que per comen-

çar, ni tan sols existeix. Fem una ullada a un remei homeo-

pàtic típic. He escollit de forma aleatò-ria un tractament per al còlera, quesimplement consisteix en un preparatde 30X d'excrements humans. No usavorriré amb el procediment, ja quenomés es compon de successives dilu-cions i sacseigs. És el producte final quem'interessa.

Com s'ho fa el preparador per garan-tir que només recordi els excrements ires més? Recordeu com he esmentatque l'aigua és un dissolvent gairebé uni-versal? Com han controlat la prepara-

ció per eliminar la possibilitat que l'ai-gua recordés cap de les molècules noexcrementícies que podrien haver estaten contacte amb ella? Per exemple, sis'hagués recordat de les molècules delrecipient de preparació de vidre, podriahaver acabat sent tractament per a lasilicosi. Què passa si el preparador haguésrespirat per la boca i l'aire s'hagués con-taminat pel vapor de mercuri sortintdels seus empastaments dentals, unamiqueta es podria haver dissolt en l'ai-gua i llavors podria haver arribat ambun tractament per _____ (ompliu ambqualsevol cosa que el mercuri dels empas-taments estigui causant aquesta setma-na). Si fumava, podríem obtenir unacura per al càncer de pulmó. Si algunsdels àtoms de nitrogen en l'aire del labo-ratori s'havien ficat a l'aigua, una curaper la malaltia del submarinista, i unpetit fragment d'amiant de l'explosiód'una demolició propera podria haverestat recordat i s'hagués produït untractament per al mesotelioma. Cap d'a-quests seria de cap utilitat per al pobreassegut fora en espera d'una cura perla diarrea (bé, de vegades assegut, avegades corrent a seure en un altre lloc).

Si s'arribés a provar de manera con-cloent demà mateix que l'aigua pot man-tenir estructures moleculars relaciona-des amb altres molècules que havienestat prop seu, l'homeopatia seguiriasent una gran estafa. Diluir-la en unfactor de1.000.000.000.000.000.000.000.000.000.000 no la faria més potent ni fariaque fes menys ferum d'enganyifa.

* L'article és una traducció d'un text de la web del Consell contra el Frau

Sanitari d'Austràlia, del qual Peter Bowditch n'és membre

L’homeopatia s’ha popularitzat molt els darrers anys

EEll ffrraauu ddee ll’’hhoommeeooppaattiiaa

“El vudú de la memòria de l'aiguadiu que recorda lescoses que han estat

en contacte amb l'ai-gua després que s'ha-gi eliminat tot rastre

de la substància”

“Els homeòpatesencara van més llunyen afirmar que podencontrolar de manera

selectiva el que recor-da l'aigua”

Page 14: Accent 177

L’ACCENT 177DEL 5 AL 18 DE MAIG DE 201014 CULTURA

Joan Sebastià Colomer i Tejada BARCELONA

Monzó ho ha definit prou béen una entrevista ambDavid Castillo: "Els anysvuitanta, quan ho deies, elspuritans de la correcció s'es-

candalitzaven. Ara, fins i tot ells s'hanreconvertit i també critiquen el política-ment correcte. Comença a ser avorrit, repe-titiu, malparlar-ne". És la definició correc-ta. Esplendor i glòria de la InternacionalPapanates és un recull d'articles de premsaavorrit i repetitiu perquè s'abona un jocque ja embafa de tant que dura. La "inco-rrecció política" de Monzó pot consistir detant en tant en una crítica de la hipocresiade la classe política, però els trets van peruna altra banda. Els papanates de Monzósón SOS Racisme, els que utilitzem l'expres-sió "violència de gènere", José Bové,

Michael Moore, els quitallem el trànsit i femacampades i cassoladesper motius políticoso-cials, els que beuen Meca-Cola en lloc de Coca-Cola,etc. Alguns casos quedonen peu als articles delrecull són certamentestúpids. D'altres no hosón en absolut. Els uneixque són manifestacionsde certes cultures de l'es-querra. Deia Monzó en rodade premsa que al llibre hi ha una certadenúncia del papanatisme de l'esquerraperquè "és el rerefons" d'aquella època iperquè "els altres -la dreta-, ja me'ls conei-xia". Jo no sé ben bé què passava als anysvuitanta però vaig viure amb prou intensi-tat el període del recull (2001-2004) i puc

assegurar que la cançoneta de la incorrec-ció política era cantada pertot. Que un con-tista del talent de Quim Monzó perdi eltemps escrivint aquest tipus d'article perLa Vanguardia i faci un discurs que, permolta crítica mordaç que es vulgui veure,són la pura veu del patró és una llàstima.

molts cops les nostres lluitessón sordes precisament perquè la nostra fei-na és sembrar. Una de les reflexions que ami se m'acut més insistentment veient comles gasta el poder quan el gestiona gent ques'autoanomena d'esquerres és si no començaa ser hora que deixem d'abandonar projectesi lluites que són nostres, és a dir anticapita-listes, en mans de la que podríem qualificarde "socialdemocràcia de sucre" que es trobafets els recipients quan arriba al poder i elsllueix buits de contingut. I m'estic referint,per exemple, al tema del "no a la guerra" toti que d'exemples n'hi ha molts altres.

Però tornem al llibre. Plantant cara alsistema està dividit en deu parts queinclouen els diversos tipus de movimentssocials que Tarragona ha tingut en elsdarrers decennis. Així, és evident que es ve

Jordi Martí Font TARRAGONA

El darrer estudi distingit amb el Pre-mi Tarragonès d'Investigació ja ésal carrer en forma de llibre. Aprofi-tant la diada de Sant Jordi, l'Edito-rial Arola de Tarragona ha tret al

carrer Plantant cara al sistema. Sembrantles llavors del canvi, un estudi dels movi-ments socials al Tarragonès de 1975 a 2010,obra del Marc Suanes, historiador i activis-ta també d'algun d'aquests moviments i,malgrat això darrer, capaç d'explicar la rea-litat sense mitificar-la, objectivament.

El llibre, tal com el seu autor indica enel pròleg, intenta trencar el mite que alTarragonès i a la capital del Camp, mai nohi passa res, que tal com deia Vidal Alco-ver aquesta és una ciutat de "militars,funcionaris, putes i capellans". Hi passai, tot i que en algunes èpoques properes al'actualitat, com el final dels anys vui-tanta i començament dels noranta delsegle passat, això va seguir aquestescoordenades fil per randa, la represaactual ha estat important, considerablei en alguns casos, esplèndida. És, doncs,una història no del poder sinó de quiresisteix davant del poder, no amb unaactitud adolescent de dificultat d'assumirles normes imposades per qui mana sinó sim-plement per la voluntat de construir un futurque (quines coses, no?) no coincideix amb elque manaires i poderosos han previst per atotes i tots nosaltres. I és que sovint, per nodir sempre, allò que els encorbatats volen peral conjunt de la societat i que sempre ens pre-senten com "l'única realitat possible" nonomés no és l'única sinó que a més a més ésimpossible. Les persones que formem partdels moviments socials arreu, ja sigui al Campde Tarragona com a l'àmbit metropolità barce-loní, a l'Horta de València, a les Terres dePonent o a les Balears, no tenim darrere, nor-malment, grans masses que ens permetincomptar amb una força social àmplia per ferpossible els canvis socials que anhelem però ésclar també que això és només qüestió detemps i que, tal com indica el títol del llibre,

MMoonnzzóó ii llaa iinntteerrnnaacciioonnaallppaappaannaatteess

d'un antifranquisme cen-trat en el moviment obrerbàsicament al voltant deles comissions obreres iles associacions de veïns,però també amb destaca-des lluites de defensa delmedi rural, amb la Unió dePagesos al capdavant, i lesorganitzacions cristianes debase o les feministes quelluitaven al voltant del BlocFeminista. Tot aquest mónes va ensorrar quan el seuprincipal contrincant va des-aparèixer. Així, tot i mante-nir una important presènciapública i mediàtica després dela mort de Franco, les lluitessocials que derivaven de l'an-tifranquisme es van anaresllanguint des del momentque el seu principal enemic vadesaparèixer. L'anomenadaTransició va ser llarga a Tarra-gona perquè al poder li va cal-dre desfer i aigualir les organit-zacions i les lluites socials queamb l'empenta de la lluita con-tra la dictadura havies esdevin-

gut importants agents de canvi.El llibre tracta en diversos capítols aques-

ta Transició, al costat de l'antimilitarisme iel pacifisme a "Cap exèrcit defensa la pau";la lluita ecologista contra nuclears i petro-química; el feminisme i l'alliberament gai,lèsbic bisexual i transsexual; les ONG; i elsmoderns moviments socials que van des delmoviment llibertari fins a l'anticapitalismeo l'Esquerra Independentista. Cada un d'a-quests apartats conté una àmplia documen-tació i dades cronològiques diverses queaporten informacions que mai abans havienestat valorades ni recollides juntes, a no serquè ho fes, Déu mos en guard, algú que s'hidediqués professionalment tot i que no ambla voluntat d'historiar-ho sinó amb la decontrolar-ho. I això -no ens cal patir- jasabem que en democràcia no passa. Cada un

PPllaannttaanntt ccaarraa aall ssiisstteemmaa.. SSeemmbbrraanntt lleess llllaavvoorrss ddeell ccaannvvii

Vicent Company BADALONA

El termini d'inscripció acaba elproper 9 de maig i els seleccio-nats coneixeran el veredicte deljurat en la gala què se celebraanualment el juny al Cap i Casal.

Podeu consultar les bases a la pàginawww.musicaenvalencia.com

Els Premis Ovidi són uns guardonspromoguts pel Col·lectiu Ovidi Montllorque s'atorguen anualment als artistesque publiquen música en valencià en eltranscurs d'un any. La primera ediciód'aquesta convocatòria data de l'any2006, de manera que ens trobem en lacinquena edició dels Premis. Les modali-tats que participen a concurs són almillor disc en les categories de pop-rock,cançó d'autor o folk i noves músiques,als millors arranjaments i orquestració,a la millor cançó i a la millor lletra; amés, del premi a la millor maqueta ator-gat per Escola Valenciana i el premi pervotació popular al millor disc de l'any detot l'àmbit lingüístic. I en l'edició d'en-guany s'afegeixen el de millor disseny(de CD i aplicació a la imatge del grup) iel de millor videoclip.

El jurat esta conformat per periodistesmusicals i culturals (diaris i revistes espe-cialitzades) dissenyadors, representantsdel món audiovisual, i també del col·lectiud'actors i actrius, a més d'un secretarirepresentant del COM amb veu i amb vot.

El Col·lectiu musical valencià té enge-gats a hores d'ara tres grans projectes dedivulgació i promoció: El circuit "So deSons" que programa en la seua ja quartaedició diferents espectacles en diferentslocals del País, El COMcert (que ambvoluntat de consolidar-se va celebrar laseua primera edició el passat estiu a Beni-fairó de la Valldigna) i la convocatòriadels premis esmentats. A més, a més, s'e-dita la Guia de Músics i Cantants enValencià de la que ara preparen la segonaedició actualitzada i des de principisd'any, el Gabinet de Premsa del mateixcol·lectiu confecciona el que anomenenCOMunicat, una edició trimestral en pdfde notícies aparegudes en premsa del

mateix col·lectiu i dels seus associats.

CCoonnvvooccaattss eellssPPrreemmiiss OOvviiddiiMMoonnttlllloorr ddee llaaMMúússiiccaa eennVVaalleenncciiàà

dels apartats de què he parlat conté unaàmplia documentació visual, un dels gransencerts del llibre, que permet al lector o lecto-ra tenir accés a un material difícil de tenir ifins i tot de veure junt fins ara. Cartells,fotos, manifestos, octavetes, portades de revis-tes... completen un estudi que ens era impres-cindible i que ens permet dir, sense cap menade dubte, que ni Tarragona ha estat tan dòcilcom semblava ni el que ve sigui tan fosc comalguns ens volen fer creure. O, dit d'una altramanera, que entre Nadal i Setmana Santa, ladignitat rebel també ha florit al Camp i fins itot a casa del bisbe.

Page 15: Accent 177

L’ACCENT 177 DEL 5 AL 18 DE MAIG DE 2010 CULTURA 15

Vicent Company BADALONA

Com un trobador a l'edat mitjanael jove cantautor de Cocentaina(el Comtat) presenta poble apoble, escenari a escenari, en undegoteig constant d'actuacions (a

hores d'ara ja duu mig centenar de con-certs arreu del País Valencià), el seu pri-mer treball musical enregistrat i distri-buït per la productora valenciana Més deMil. A la web i al myspace de l'autor enteniu un bon tast.

Una de les constants en la breu trajec-tòria del músic del Comtat és la sevadefensa de la llengua catalana i la denún-cia del maltracte institucional que pateixper les institucions del sud. El seu missat-ge poètic conjuga ecologia, patriotisme,sentiments i compromís social, i els seusregistres musicals son amplis i variats,combinat l'intimisme i la tendresa de lesseues lletres amb un teixit harmònic i rít-mic interessant i innovador.

El jove contestà ha estat seleccionatrecentment com a finalista en el PrimerConcurs de Cantautors de Mataró al Prin-cipat i al concurs "Cantigas de Mayo" con-vocat per l'Ajuntament de Ceutí (Múrcia)i participarà en els propers Premis OvidiMontllor convocats pel COM.

El CD es compon de 13 temes, en el quala banda dels de creació pròpia n'ha inclòsalgunes versions de Lluís Llach, Raimon i

Ovidi. L'Andreu ha treballat tant en lacomposició, gravació en estudi propi i ambels arranjaments del seu primer disc i elresultat final és un conjunt de 13 cançons"que pregonen l'autoestima per la nostracultura i llengua en tal d'ajudar-la a com-batre-la front les adversitats, canten a l'a-mor...sempre a l'amor i a l'odi per les

inexistents solucions dels conflictesarmats".

MMúússiiccss ii ccooll··llaabboorraaddoorrss Gravat entre 2009-2010 a l'estudi personald'Andreu Valor. Bateries gravades en Dià-legs Studio (Romu Agulló) - Cocentaina (Elcomtat). Guitarres gravades a l'estudi per-

Laia Altarriba BARCELONA

Tots sabien dels diversos càrrecs enles institucions franquistes quehavia ocupat Juan Antonio Sama-ranch. Tots sabiende les acusa-

cions de corrupció delCOI sota la responsabili-tat de Samaranch. Peròaixò no ha impedit quela classe política catala-na i els mitjans de comu-nicació de masses en blochagin fet un exercici degenuflexió en motiu dela mort del personatge.

Un informe deMedia.cat (l'observatoricrític dels mitjans)denunciava, pocs diesdesprés de la mort del'il·lusre franquista, que "el tractamentmediàtic de la mort de Juan Antonio Sama-ranch només ha destacat els aspectes posi-tius de la seva trajectòria vital, n'ha justifi-cat la militància franquista i n'ha silenciatles seves facetes més controvertides".

Entre els silencis que hem sentit

aquests dies, destaquen tres aspectes. D'u-na banda, en la majoria de casos, quan elsmitjans s'han referit als diversos càrrecsque va ocupar en l'administració franquis-ta, sovint s'han oblidat l'adjectiu del

règim en què va ocupar-los,com si ocupar la responsa-bilitat no impliqués lacol·laboració activa amb elfeixisme. D'una altra ban-da, si bé el president Mon-tilla el lloava dient que "vaser un efectiu ambaixadorde Catalunya", no s'ha d'o-blidar que va canviar elsestatuts del Comitè OlímpicInternacional (COI) per talque cap nació sense estatpogués tenir delegació prò-pia als jocs. I finalment,contrasta la imatge de per-

sona compromesa honesta-ment amb l'esport que han dibuixat diarisi televisions catalanes i estatals, amb eltracte que li han donat alguns rotatiusinternacionals, que han parlat obertamentde la seva implicació en la corrupció i elsinteressos que ell va aprofundir dins delCOI.

PPoollííttiiccss ii eemmpprreessaarriiss eell pplloorreennLa Catedral de Barcelona va quedar atapeï-da de polítics i empresaris el 21 d'abril enla cerimònia religiosa de comiat al quehan etiquetat com "el senyor de l'olimpis-me". Com si d'un càrrec públic es tractés,no hi faltava ningú: el president principa-tí, l'alcalde de la ciutat, dos ministres(Carme Chacón i Celestino Corbacho), eldelegat del Govern espanyol a Catalunya,elpresident de la Diputació de Barcelona, elsecretari d'Estat de l'Esport, a més dels

reis presidint-ho tot plegat. I qui tampocva faltar va ser Carod-Rovira, malgrat queel seu partit, ERC, i ICV van ser els únicsque es van atrevir a matisar l'allau d'elo-gis sobre Samaranch. Tot i això, ni uns nialtres es van oposar que la Generalitatretés honors al franquista acollint-ne elfèretre a la plaça Sant Jaume. Un insult ales catalanes i catalans que van lluitarcontra el feixisme i que continuen comba-tent la desmemòria que permet aquestselogis.

sonal de Eduardo "Tata" Bates a Dénia(Marina Alta). Cordes gravades a l'estudiMés de Mil a Benaguasil (el Camp deTúria). Juan León (bateria i percussió),Eduardo "Tata" Bates (guitarres acústica,clàssica, elèctrica i 12 cordes), Carles Car-bonell (baix elèctric), Laura Navarro (vio-lí al tema "Mai ho dubtes"), FranciscoVeniel (violoncel al tema "Mai no ho dub-tes", Juan Antonio Recuerda: piano altema "Mai no ho dubtes"). Andreu Valor iInsa (veus i cors, guitarra acústica, har-mònica, pianos i teclats, producció, com-posició, arranjaments i lletres).

Entre les col·laboracions cal destacar ladel cantautor principatí Cesk Freixas al tema"Nascut d'aquesta llengua", un clam contrael genocidi cultural envers la llengua catala-na que esborrona i encoratja a la vegada. Lesaportacions de Silvia Montells ("Nascut d'a-questa llengua") i Loles Miquel "Abril" ("L'o-bra inesperada") i finament amb el RobeMollà ("Encara és hora") esdevenen temesperfectament masteritzats, on acústica i rít-mica acompanyen el missatge compromèsamb la justícia social.

“Perquè cante? Cante per tu, quet'il·lusiones en cada eixida del sol, t'ena-

mores en cada sospir, t'enfureixes percada injustícia i somrius quan recordesd'on vens... Perquè cante? Cante perquè

amb el crit no tindrem prou!” Andreu Valor

HHiissttòòrriiaa

LLllooaanntt aa SSaammaarraanncchh,, oo llaa ccaappaacciittaatt ddee llaa ddeessmmeemmòòrriiaa

“Contrasta la imatgeque han dibuixat diarisi televisions catalanes iestatals,amb el tracte

que li han donatalguns rotatius internacionals”

LLaa rreesssseennyyaa ddee llaa qquuiinnzzeennaa:: EEnn lleess nnoossttrreess mmaannss

UUnn ttrroobbaaddoorr ddeell CCoommttaatt ccaarrrreeggaatt ddee ddeennúúnniiccaa ii tteennddrreessaa

Page 16: Accent 177

L’ACCENT 177DEL 5 AL 18 DE MAIG DE 201016 CONTRAPORTADA

A. GINÉS I SÀNCHEZ VALÈNCIA

Cap a la vaga general. Per què?En la situació actual cal una vagageneral, per trobar una eixida a lacrisi i sense que la paguem les per-sones treballadores. Amb mésd'1.700.000 persones aturades realsarreu dels Països Catalans i unestaxes de precarietat creixents (perexemple, del 58% de joves entre 16i 25 anys que tenen un treball, mésdel 80% són precaris), és fa neces-sària una resposta que pose entreles cordes a patronals i governs,per tal de pal·liar la situació terri-ble per la que estan passant des-enes de milers de llars arreu de lesnostres comarques. Ara bé, la vagano pot ser una finalitat en si matei-xa, sinó que cal arribar molt méslluny.

De què depèn que es puga convo-car amb èxit aquesta vaga?Per convocar una vaga (general ono), hem de poder valorar mínima-ment fins on podrem arribar. I aixòen una vaga general, és molt mésimportant, perquè si bé la vaga potajudar a motivar enormement a lescompanyes i companys, i fer avan-çar el grau de lluita tant quantita-tivament, com qualitativa... si fra-cassa, pot produir una major des-moralització i desmobilització.

És importantíssim reconstruiri reorganitzar les estructures declasse de base, parts integrants dela cultura política del nostre poble.Per tal de recuperar espais de socia-lització, i a partir, en bona part,d'estructures de base com Puntsd'Informació Laborals, Oficines deDrets Socials, caixes de resistèn-cia, assemblees d'aturats, d'afec-tats per les hipoteques, etc. Aixímateix, afavorir el desenvolupa-ment de xarxes alternatives d'eco-nomia solidària (borses de tempsi/o treball, intercanvi de serveis,creació d'economats solidaris alsnostres espais, etc.)

Amb aquestes xarxes, i de la màde mobilitzacions concretes, enbarris, localitats o comarques (onel moviment d'alliberament tingauna mínima força), actes políticsal carrer, campanyes d'agitació ipropaganda, etc., podrem comen-çar a construir les bases per pro-moure una vaga general amb unesmínimes garanties, i sense depen-dre de la decisió política de les direc-cions de CCOO i UGT.

Tanmateix, mentre la crisi s'a-greuja, la passivitat dels treba-lladors i treballadores no s'alte-ra. Com ho expliqueu?

Si observem el nostre entorn quo-tidià i analitzem la història de lesdarreres reformes laborals i lesvagues que directament o indirec-ta les han acompanyades, podremveure com malgrat totes eixes llui-tes, en conjunt han servit de benpoc, i és innegable que la nostrasituació no ha fet més que empit-jorar durant aquests darrers 30anys. Això, la gent del carrer, sí noho sap, ho intueix.

En eixes condicions de desmo-ralització general, com fer perquèla gent s'hi mobilitze? Posant-nosde valent a treballar per aixecar iposar en funcionament una xarxasolidària com no ha existit al nos-tre país des dels temps de la prime-ra CNT, i observant amb il·lusió,respecte i solidaritat incondicio-nals lluites parcials exitoses comles de les companyes i companys deTMB, la recent Marxa contra l'A-tur al Vallès Occidental convocadaper la CGT, etc.

Ho esteu fent bé els sindicats alter-natius? A petita escala, crec que s'estan fentcoses molt bones, com les lluitesque he comentat abans, o el crei-xent nombre de PIL que estem orga-nitzant, ara bé, crec que no s'estàfent bé a major escala, ja que en lamajoria dels casos continua pri-mant el fet de treure la sigla, abansque un treball honest i unitari. Aixòes pot veure en casos com el de laPlataforma per la Defensa de laSanitat Pública Valenciana, on encompte de potenciar eixa eina delluita unitària i presentar-se aixía les eleccions sindicals, finalmentha primat el que cadascú faça laseua "batalla", amb la qual cosa pocs'hi podrà fer contra la privatitza-ció. Això és només un exemple demoltes de les coses que estan pas-sant al nostre país.

A més, la crisi no ha fet més que

reforçar els nostres plantejamentssobre el model sindical (que a laCOS portem treballant des del 2005),i cada dia és més la gent que coin-cideix amb els plantejaments i pro-postes que defensem, com per exem-ple les companyes i companys deCoBas. Un sindicalisme de classe,assembleari i combatiu, autoges-tionat i independent de tota insti-tució (que no necessite rebre sub-vencions per funcionar lliurement),un sindicalisme de base territorial,no "sectorial", ja que si actualmentla majoria de la població treballa-dora és precària, quin sentit té man-tenir corporativismes sectorials?

Aquests plantejaments creiemque han de ser la base de mínimsper avançar en processos d'unitatsindical des de baix, que tard o d'ho-ra s'han de donar; i a més, tot aixòdes d'una perspectiva nacional, desde tots els Països Catalans.

Els Països Catalans són diversosi complexos. Quina és la funcióde la COS dins d'aquesta diversi-tat?La COS pot ser útil per cohesionaruna resposta sindical des del si del'esquerra independentista, aju-dant a portar el discurs i línies polí-tiques del conjunt del moviment aespais i persones on fins ara com amoviment no hem arribat, com lespersones migrants, per exemple. Amés, pot ajudar a crear espais detreball (PILs, ODSs, etc.), on total'EI té molt a fer, i on per exempleels i les companyes del SEPC sónd'una importància cabdal, com amilitants i professionals, en poderfer servir els seus coneixementscom a eina per ajudar la gent delnostre entorn i fer factibles totsaquests projectes. En l’àmbit nacio-nal la COS pot ser una gran ajuda

CCeelleebbrraarr...... eell qquuèè??JOAN TERAN BARCELONA

Sembla que toca celebrar un nouprocés d'unitat de les forces parla-mentàries "catalanistes" en relacióa l'estatut del 2006. Un procés d'u-nitat que no deixa de ser una seqüe-la del processos de conciliació ins-titucional estatutària dels darrersanys: en primer lloc, aquell acorddels mateixos partits d'ara (CiU,PSC, ERC i ICV-EUiA) al voltant d'unestatut que després van fracassara defensar a Madrid; després, aquellacord per enviar una delegació alCongrés espanyol que hi portés unmissatge d'entesa; i finalment, aque-lla editorial impulsada per El Perió-dico i La Vanguardia tot avisantEspanya dels perills de desafeccióal Principat.

I què és el què ens cal celebrarara? Doncs un acord dels partits idel Parlament catalunyès per defen-sar a Madrid la renovació del Tri-bunal Constitucional espanyol, ambl'esperança que una majoria "pro-gressista" pugui ser més compren-siva amb un text que ja ha estatretallat ja tres vegades: la primeraa partir de l'autocensura dels par-tits que rebutjaren defensar el dreta l'autodeterminació i la unitat delsPaïsos Catalans; la segona, amb elpacte Mas-Zapatero; i la tercera,quan va passar pel Congrés espan-yol dels diputats.

Anna Simó (ERC), ha sintetitzatmolt bé el significat de tot plegat:"s'intenta retardar la presa de cons-ciència dels catalans i catalanes delPrincipat en relació a la situacióactual; el problema és la Constitu-ció espanyola". Però si el seu par-tit defensa això que ella diu, per-què vota a favor d'aquesta resolu-ció? Perquè accepta defensar aixòa Madrid? En definitiva, perquèERC vota a favor de "retardar la pre-sa de consciència dels catalans icatalanes al voltant de quina és lasituació actual"?

La possible sentència del Tribu-nal Constitucional espanyol en rela-ció a l'Estatut pocs dies abans deles consultes del 25 d'abril va posarsobre la taula fins a quin punt ladecisió dels juristes espanyols vavenir condicionada per aquestesdarreres. ¿No haurien pogut subs-tituir aquestes consultes, de formapunyentment pràctica, la propos-ta de CiU de celebrar un referèn-dum sobre l'Estatut aprovat pel par-lament catalunyès si el Constitu-cional retallés l'actual?

Davant la pràctica d'aquellsque insisteixen en intentar dila-tar en el temps allò que semblainevitable, potser no seria malaidea tenir en compte aquests con-dicionants de cara a fixar la datade les properes consultes (inclo-ses algunes de les que tenen jadata)de manera que aquestespuguin servir com a plebiscit popu-lar contra una possible sentènciadel Tribunal Constitucional espan-yol. Això, si les consultes que res-ten no han de ser una mera con-tinuació de les actuals, i si real-ment han de servir per seguir llui-tant per la plena independènciadels Països Catalans.

LA REMATADA

a l'hora de normalitzar la visualit-zació dels Països Catalans en mol-tíssimes comarques on parlar d'ai-xò és un tabú, i guanyar així pos-sibles suports en l'avenç cap a laconstrucció de la Unitat Populararreu del país, i avançar en el pro-cés d'alliberament.

La COS ha experimentat un fortcreixement aquests darrers anys.Quins són els vostres mèrits? Iquines són les vostres previsionsde cara als següents?Si bé és innegable que la COS estàcreixent de forma important, iobrint-se a cada vegada més comar-ques del país, encara ens queda mol-tíssim camí a fer. Una de les clausdel nostre creixement és innega-ble que ve donat pel creixent inte-rès de les companyes i companysde l'EI per la qüestió sindical, i perdotar-nos d'una eina sindical prò-pia (tal i com tenim espais juve-nils, antirrepressius, estudiantils,etc.)

Per altra banda, el fet de l'apos-ta de la COS per un model sindicalcom l'exposat abans, i l'aposta radi-cal per la solidaritat cap a qualse-vol persona que necessite ajuda,independentment de sigles, etc.,ha servit perque cada vegada mésgent se'ns acoste... i açò crec queés vital pel creixement i expansiódel conjunt del moviment.

Pel que fa al futur, moltíssimafeina. Noves assemblees comarcalsa organitzar, nous sectors i seccionssindicals, nous PIL i ODS a organit-zar, noves estructures solidàries,campanyes, etc., i tot plegat enca-rat a la creació i fonamentació deles bases necessàries per futurs pro-cessos d'unitat sindical des de labase, que ens són cada vegada mésurgents i necessaris.

Ja ha passat el 1r de Maig i ens ha dei-xat un regust agredolç. Amb una valo-ració positiva de les mobilitzacions, hiha la sensació generalitzada que la res-posta popular no és proporcional a lagravetat de la crisi.En parlem amb Gon-çal Bravo,coordinador general de la Coor-dinadora Obrera Sindical.

Gonçal Bravo,coordinador

general de la COS

ENTREVISTA

““CCaall ppoossaarr eennttrree lleess ccoorrddeess lleess ppaattrroonnaallss ii eellss ggoovveerrnnss””