Embed Size (px)
Citation preview
Accents#573
La Fraternitat et necessitaWANTED (SE BUSCA)�ANGELINA JOLIE ES POSA EN LA PELL D’UNA ASSASSINA SENSE ESCRÚPOLS
Després dels còmics universals,ara toca els còmics independents.Només així s’explica l’enèsimaadaptació d’una història creada enun principi per ser llegida percapítols i en format de revista queesdevé «Wanted». En aquest casno es tracta d’herois populars al’abast de tothom, sinó d’unacreació de Mark Millar que, sensefer gaire soroll, s’ha acabatconvertint en una obra de culte.
D’aquesta manera, l’existènciad’un noi gris que poca cosa té a feren aquesta vida canvia radicalmenten el moment en què assassinen elseu pare i el noi pretén venjar-lo. Li-mitat com és en cos i ànima, rep l’o-portuna ajuda d’una mena de so-cietat secreta anomenada La Fra-ternitat que, després d’un exemplarentrenament, aconseguirà extreureel mercenari en potència que residiaocult en l’interior del tímid perso-natge. La conversió en un heroi sen-
se manies també té els seus desa-vantatges, ja que aquesta societatbasa la seva filosofia en la tradicióclàssica de la culpa i la redempció.Quan el noi s’adoni que el seu destínomés el mana ell i que no té res perredimir s’establirà un greu conflicteentre els que l’han ensenyat i acolliti la seva nova manera de rumiar l’e-xistència.
Wanted basa tots els seus efecti-us en la prèsencia d’Angelina Jolie,actriu que, quan les adopcions hopermeten, s’entesta dia rere dia a
convertir-se en el paradigma de l’es-trella femenina del cinema d’acció.A banda de la Jolie, el repartimentcompta amb la presència de JamesMcAvoy (Expiación) i dels veteransMorgan Freeman i Terence Stamp.La direcció va a càrrec del rus TimurBekmambetov, el qual prova sort aHollywood després d’haver demos-trat que al seu país es pot realitzar unmés que digne exercici de terroramb quatre xavos com el que esde-venia el díptic Guardianes del dia /Guardianes de la noche.
CARLES RIBAS
LA FITXAEstats Units,
2008. Color. 110 min.
Títol original:«Wanted».
Direcció: Timur Bekmambetov.
Guió: MichaelBrandt, Derek Haas
i Chris Morgan. Música: Danny
Elfman. Intèrprets: JamesMcAvoy (WesleyGibson), Morgan
Freeman (Sloan),Angelina Jolie (Fox),
Terence Stamp(Pekwarsky)
Albèniz Centre (Gi-rona), Oscar (Giro-
na), Cinebox(Salt), Lauren (Bla-nes), Cines Figue-
res, Cines Olot,Arinco (Palamós),Oscar (Platja d’A-ro), Cines Roses.
�
CINEMAUN VERANO EN LAPROVENZADes de França ens arriba unahistòria farcida de bonssentiments >PÀG 3
LLIBREFilosofia universalRichard Tarnas fa un recorregutper l’obra dels pensadors mésimportants a «La pasión de lamente occidental» >PÀG 6
MÚSICA
Tornem a La Mirona!The Patillas, Pegatina, La Banda del Surdo isessió amb Sputnik DJs per acabar la nit, en la(re)inauguració del pròxim dia 19 >PÀG 8
DIA
RI D
E GI
RON
A
DIARI DE GIRONA
Diari de Girona Suplement d’Oci i CulturaDIVENDRES, 12 DE SETEMBRE DE 2008
Tel. 972 41 01 10ALBÉNIZ CENTRE
Tel. 972 41 06 60ALBÉNIZ PLAÇA
I també:
- LA CONJURA DEL ESCORIALSala 12: 4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45 (13 anys)
4.00 (a partir dv 12)
- LOS GIRASOLES CIEGOSSala 13: 4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.45 (13 anys)
6.25 - 8.30 - 10.45 (a partir dv 12)
- UN VERANO EN LA PROVENZASala 13: 4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.45 (13 anys)
(a partir dv 12)
4.00 - 6.00 - 8.00 - 10.00Apta
11
5.00 - 7.00 - 9.00 - 11.00Apta
22
4.00 - 5.40 (fins diumenge 14)
Versió catalana Apta
33
7.20 - 9.00 - 10.40 (fins diumenge 14)
4.00 - 5.40 - 7.20 - 9.00 - 10.40
(de dilluns 15 a dijous 18)
33
4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.457 anys
44
4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.4513 anys
55
4.00 - 5.40 - 7.20Apta
66
9.00 - 10.4518 anys
66
4.15 - 6.15Versió catalana Apta
77
8.30 - 10.4013 anys
77
4.15 - 6.15Apta
88
8.10 - 10.457 anys
88
4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.4518 anys
99
5.45 - 8.15 - 10.457 anys
1100
4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.4513 anys
1111
02PUBLICITAT AccentsDIVENDRES, 12 DE SETEMBRE DE 2008 | Diari de Girona
Director més avesat al curtmetratge oal documental, el francès Eric Guiradopresenta el seu primer treball en llarg-metratge a «Un verano en la Provenza»,una pel·lícula que es mou entre el dra-ma i la comèdia per a parlar-los de lessegones oportunitats que sembla seratorga la vida.
L’Antoine, un noi que s’ha acostumat alritme frenètic de la ciutat, es veu obligata traslladar-se al sud de França per aju-dar la seva mare a la botiga de comes-tibles que la dona regenta en un poblede la contrada. El fet que el pare, malalt,hagi abandonat, implica que l’Antoineexerceixi de substitut. El que en unprincipi semblava un pas enrere en laseva vida s’anirà convertint, a mesura ques’adapti al nou ritme de vida que impo-sa el món rural i als curiosos personat-
ges que el nodreixen, en un canvi radi-cal en la manera de copsar el món. Amés, la presència d’una noia anomenadaClaire contribuirà enormement a deci-dir-se per aquest canvi. Un verano en la Provenza està protago-
nitzada per Nicolas Cazalé (actor que, toti francès, aquí el coneixem més per laseva interpretació en el film de Julio Me-dem Caótica Ana) i per Daniel Duval (unbon actor i habitual intèrpret de lespel·lícules de Michael Haneke).
CARLES RIBAS
CINEMA 03AccentsDiari de Girona | DIVENDRES,12 DE SETEMBRE DE 2008
Els remakes encoberts d’Elmalvado Zaroff han estat semprea l’ordre del dia, sobretot perquèles històries de caceres humanesentronquen perfectament ambtota una tradició del thriller ruralque, en el cinema espanyol, hadonat fruits recents tan il·lustrescom La sombra de nadie o Bosquede sombras.
El rey de la montaña és el nou treballde l’autor de Nómadas, Gonzalo Ló-pez-Gallego, que, sense abandonar deltot el seu gust pel retrat de costums,aposta ara per un thriller electritzanti de girs imprevisibles que porta dospersonatges a prendre decisions al lí-
mit de la seva moralitat. Aquest és elcas de Quim, un home que s’ha em-barcat en un viatge en cotxe per lesmuntanyes per anar a veure la seva xi-cota, amb qui pretén reconciliar-se.Però fer les coses en calent té conse-qüències, i la primera és que t’oblidesd’agafar mapes que t’orientin per unautèntic jeroglífic de camins forestals.Així, Quim acaba baixant del vehicleper demanar ajuda. En la llunyania,una silueta l’espera però, quan s’hiapropa, el disparen amb un fusell.Aconsegueix escapar, però no triga aaparèixer un altre individu armat quetambé el vol batre a trets. Corrents através de la muntanya, Quim trobaBea, que s’ha perdut després de que-dar-se sense benzina. Malgrat la des-confiança inicial, decideixen continuar
plegats perquè a ella també la volenmatar. Però cap dels dos sap per què.
Amb la muntanya convertida en unpersonatge més de la història i dosifi-cant amb molta habilitat el suspensimplícit en la persecució, el directorconstrueix una faula sobre l’instint desupervivència de dos personatgesque veuen materialitzades les sevespors més inconfessables. Lògicament,l’eficàcia d’El rey de la montaña depènen gran mesura de la seva parellaprotagonista, Leonardo Sbaraglia iMaría Valverde, la química dels qualses va fent més evident a mesura queavança el metratge. Al seu costat, se-cundaris episòdics com Pablo Mena-sanch, Francisco Olmo, Thomas Rior-dan, Andrés Juste i Manuel SánchezRamos.
PEP PRIETO
“EL REY DE LA MONTAÑA”� LEONARDO SBARAGLIA I MARÍA VALVERDE SÓNPERSEGUITS SENSE CAUSA APARENT EN EL NOU TREBALL DE L’AUTOR DE“NÓMADAS”, GONZALO LÓPEZ-GALLEGO.
LA FITXAEUA. 2008.
Títol Original: «Elrey de la monta-
ña». Gènere: Intri-ga. Direcció Gonza-
lo López-Gallego.Intèrprets: Leonar-do Sbaraglia, María
Valverde, PabloMenasanch, Fran-
cisco Olmo, ManuelSánchez.� Albè-
niz Centre (Girona)
GUIONISTA I ESCRIPTOR
MARÍAVALVERDE. Lapromesa creix.
Descoberta a «Laflaqueza del bol -chevique», per laqual va guanyar
un Goya a la milloractriu revelació,
Valverde està de-mostrant saber
créixer en talent almateix temps queabandona els pa-
pers de Lolita mésaviat encartronada
que li van encolo-mar a films com
«Melissa P».
�
DIARI DE GIRONA
MI LIGUE EN APUROS
Estats Units. 2005. Color. 87 min. Direcció: Randal Kleiser.Gènere:Comèdia.Interpretació: Amanda Bynes (Jenny Ri-ley), Chris Carmack (Jason Masters), Ja-mie-Lynn DiScala (Alexis).Oscar (Girona), Oscar (Platja d’Aro).
CARLES RIBASMentre excel·lents pel·lícules nord-
americanes dirigides per cineastes comCoppola o Van Sant resten pansides ales golfes de les distribuïdores espanyo-les pendents d’estrenar-se, Mi ligue enapuros gaudeix d’aquesta sort tres anysdesprés d’haver-se estrenat arreu delmón. No cal dir que aquest fet ens hauriade convidar a reflexionar. La Jenny ésuna noia que poca cosa té a fer en laseva vida a banda d’idolatrar un popularcantant de rock. En el moment en quèdescobreix el lloc on aquest noi passa lesvacances, la Jenny fa tot el possible perser a prop seu. Sembla que la sort esposa de la seva part quan el creuer onviatgen plegats s’enfonsa i van a parar auna illa presumptament deserta. El som-ni d’estar a soles amb el seu ídol es veucomplert, però aviat s’adonarà que l’illano deixa de ser un complex turístic i quehaurà d’enginyar-se-les com pugui perfer creure al noi que realment estan sols.
EL ESPÍRITUDEL BOSQUE
Espanya. 2008. Color. 80 min. Direcció: David Rubín i Juan Carlos Pena.Gènere: Animació.Interpretació (doblatge): Luis Merlo (Ce-bolo), María Adánez (Linda), Hu-hu i Ho-ho (Trancas y Barrancas).Albèniz Centre (Girona), Oscar (Giro-na), Lauren (Blanes), Cines Figueres,Cines Olot, Arinco (Palamós), Oscar(Platja d’Aro).
CARLES RIBASDesprés de la bona acceptació de què
va gaudir fa unes temporades l’estrenadel film d’animació El bosque animado,els seus mateixos creadors tornen per aoferir-nos una mena de segona part querep el títol de El Espíritu del bosque. Elpersonatges protagonistes (tots ells ani-malets que campen feliços per arbres imatolls) hauran de tornar-se-les a teniramb la dolenta senyora D’Abondo, laqual pretén en aquesta ocasió eliminarel bosc per a construir-hi una carretera.
�
�
ALTRES ESTRENES
Instint de supervivència
Història d’un venedor ambulantUN VERANO EN LA PROVENZA�NICOLAS CAZALÉ INTERPRETA A UN NOI QUE DEIXA LAGRAN CIUTAT PER UN PETIT POBLET I REDESCOBREIX L’ALEGRIA DE LA VIDA MODESTA
LA FITXAFrança, 2007.
Color. 96 min.Direcció:
Eric Guirado.Gènere: Comèdia
dramàtica.Intèrprets: Nicolas
Cazalé (Antoine),Clotilde Hesme
(Claire), Daniel Duval
(pare d’Antoine).
�
DIARI DE GIRONA
CHE, EL ARGENTINO�����
EUA-Espanya-França. 2008. Color.131 min. Títol original: «The Argentine».Direcció: Steven Soderbergh. Guió: PeterBuchman. Fotografia: Peter Andrews. Mú-sica: Alberto Iglesias. Intèrprets: Beniciodel Toro, Demián Bichir, Santiago Cabrera,Elvira Mínguez, Jorge Perugorría. AlbènizCentre, Oscar (Girona), Cinebox (Salt),Lauren (Blanes), Cines Figueres, CinesOlot, Arinco (Palamós), Oscar (Platjad’Aro), Cinemes Roses. No era unaempresa fàcil fer una pel·lícula sobre unsímbol tan carregat de sentits com elChe, ni sobre la revolució cubana, encaraavui irrenunciables camps de batalla ide-ològics. La pel·lícula s'estructura al vol-tant de tres moments que intenten com-binar tres facetes del personatge: elcombatent infatigable en la lluita arma-da, el polític durant la seva intervenció al'ONU i l'idealista a través d'una entre-vista concedida als Estats Units. El mésinteressant és la certa distància que lapel·lícula posa per estudi, amb un Cheque en la lluita està filmat bàsicamenten plans generals, sempre envoltat d'al-tres, fins i tot cantellut en la composició,d'esquenes o perfil, llunyà, com abun-dant en la idea d'una acció col·lectiva enla qual l'argentí compleix el seu paper.Quan ja s'ha convertit en una figura re-llevant, apareixen els primers o primerís-sims plans, especialment, en l'entrevistaen la qual desgrana el seu ideari i les se-ves reflexions. El més cridaner, i a la ve-gada decebedor, és que al final resultaser, sobretot, una pel·lícula de guerra:batalles explicades prolixament, les pe-núries de la marxa per Sierra Maestra,convivència entre soldats i accions bèl·li-ques. I encara que, sens dubte, perjudicamolt que la pel·lícula estigui amputada(s'ha tallat en dues parts per imperatiusde la distribució), hi ha com una certadesgana o falta d'ímpetu. Potser el sím-bol i la càrrega ideològica que comportapesen massa per a una producció cine-matogràfica que intenta acontentar tothom. ÁUREA ORTIZ
�
����� OBRA MESTRA
���� MOLT BONA
���BONA
��INTERESSANT
�REGULAR
�DOLENTA
EL TREN DE LAS 3:10�����Estats Units. 2008. Color. 117 min. Títol original: «3:10 to Yuma». Direcció: James Mangold. Guió: Halsted Welles, Michael Brandt i
Derek Haas. Intèrprets: Christian Bale, Russell Crowe, Ben Foster, Logan Lerman, Peter Fonda, Vinessa Shaw, Alan Tudyk, Luce Rains,Gretchen Mol, Dallas Roberts. Albèniz Centre, Oscar (Girona), Cinebox (Salt), Cines Figueres, Arinco (Palamós), Oscar (Platjad’Aro). Amb la il·lustre excepció de Clint Eastwood i algun encert ocasional (com la molt reivindicable Open Range, curiós híbrid en-tre tradició i modernitat), el western actual és fonamentalment revisionista; no hi ha implícita la recerca d’un nou llenguatge genèric,sinó la necessitat d’aferrar-se a l’escriptura clàssica per provar de validar-ne la vigència. Que aquestes alçades algú s’atrevís a fer unremake d’un film de Delmer Daves –basat, al seu torn, en un relat d’Elmore Leonard– pot semblar temerari, però James Mangold (contratot pronòstic, val a dir-ho) dóna tota una lliçó de com explicar una història sense sotmetre’s als condicionants propis del gènere quel’embolcalla: així, El tren de las 3:10, és una excel·lent pel·lícula, western o no, en què del que es tracta és de visualitzar la distànciamoral que separa dos personatges antagònics i l’imprevisible punt de trobada que els porta a tenir-se respecte. Poques vegades s’havist en els últims anys aquesta dualitat tan ben explicada (insistim: western o no) i sense incórrer en els tòpics maniqueus propis delxoc entre contraris. Aquí hi juga, per una banda, l’esforç de Mangold per allunyar-se dels focs d’artifici i exposar els personatges ambtraços matisats (les ferides d’un contraposades a l’aparent indestructibilitat de l’altre, la capacitat del bandoler per transgredir que elranxer rebutja i admira a la vegada); i, per l’altra, les extraordinàries interpretacions de Christian Bale i Russell Crowe, en un exercici depapers invertits que els surt absolutament rodó. El director no només supera el seu referent i aconsegueix situar-se en una òrbita decontemporaneïtat molt ben entesa; també resol la història amb una seqüència de gran lirisme que encara fa més inexplicable queaquesta meravella hagi trigat més d’un any a estrenar-se al nostre país. PEP PRIETO
�
CRÍTIQ
UES
LES E
STR
EN
ES D
E LA
SET
MA
NA
PASSA
DA
DdG
CartelleraLA PROGRAMACIÓ
DELS CINES DEGIRONA A LA
PÀGINA 54
04 CINEMA AccentsDIVENDRES, 12 DE SETEMBRE DE 2008 | Diari de Girona
PUBLICITAT 05AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 12 DE SETEMBRE DE 2008
06LLIBRES AccentsDIVENDRES, 12 DE SETEMBRE DE 2008 | Diari de Girona
Les idees que mouen el mónUN RECORREGUT PELS PENSADORS MÉS IMPORTANTS DE LA HISTÒRIA I LES SEVES APORTACIONS.
Una aventura a través d’espai i tempsMarta Marferny, una escriptora que
prepara una novel·la, descobreix un anticdocument que canviarà la seva vida i lade milers de persones. Evidencial’existència d’una secta, l’Ordre Grega, queés la guardiana d’un pergamí. A través detres països, Turquia, Egipte i Espanya,l’escriptora recorrerà el camí en unacarrera contra el temps. | DdG
�
KENDALL MAISONEl protocolo griegoLA FACTORÍA DE IDEAS, 313 PÀGINES
Immigració i autoritarisme a EuropaEl procés d’ampliació de la UE i
l’obertura de fronteres interior ha anatacompanyat d’una bunquerització de lesexteriors. També els ha seguit unreguitzell de morts dels qui arrisquen lavida per entrar a Europa. El llibre parla deles polítiques i les legislacions, cada copmés restrictives, per protegir la FronteraSud, com ho fa Espanya. | DdG
�
DIVERSOS AUTORSFrontera SurEDITORIAL VIRUS, 277 PÀGINES
L’Eneagrama, o com conèixer-se Qui ets? Què et mou a la vida? De què
tens por? En aquest llibre, s’explica comdeixar de buscar la resposta a l’exterior, icentrar-se en allò que hi ha dins nostre.L’autor explica com funciona l’eneagrama,una eina molt eficaç per conèixer-semillor. Així es pot comprendre les causesde la pròpia personalitat i potenciar laintel·ligència emocional. | DdG
�
BORJA VILASECAEncantado de conocermePLATAFORMA, 184 PÀGINES
Per als bojos del món del boletEl llibre és el resultat d’un treball en
equip a l’entorn dels bolets, estranysorganismes que no són ni animals niplantes, carregats de mites i llegendes irics en aromes i sabors. Pascualfotografia i descriu els bolets, i Durans’encarrega d’una selecció desuggerents receptes de cuina. | DdG
�
RAMON PASCUAL I NÚRIA DURANEl mapa dels bons bolets aCatalunyaLUMEN, 248 PÀGINESQuè fer quan la nostra mascota mor
Per als amants dels animals, la pèrduad’una mascota suposa una pena tanprofunda gairebé com la d’un ésserestimat. El llibre ofereix consol i consellspràctics sobre com superar el dolor, iretre homenatge a qui va ser un fidelcompany durant molt de temps. Des dequè dir als nens, fins a què fer amb lesrestes del nostre animal. | DdG
�
GARY KOWALSKIAdiós, TobyPLATAFORMA, 168 PÀGINES
Novel·la cabdal per a la modernitatAquesta és la novel·la més coneguda de
l’autor. Tant per les característiques de laprotagonista –una noia alliberada iautosuficient–, com per la seva modernitat,expressada a través del monòleg interior,aquesta obra va ser un tomb a la literaturacatalana de l’època. Fanny encara conservaper al lector d’avui tot l’atractiu de quan esva publicar, l’any 1929. | DdG
�
CARLES SOLDEVILAFannyEDICIONS 62, 188 PÀGINES
RICHARDTARNAS
La pasión dela mente
occidentalTRADUCCIÓ DE
MARCO AURELIOMALGARINI
ATALANTA,701 PÀGINES
L’editorial Atalanta, amb seu al’Empordà, dirigida per l’editorJacobo Siruela (introductor entre,d’altres, d’El món de Sofia a casanostra) i la seva dona Inka Martí, escaracteritza per fer unes edicionsmolts curoses, esplèndides en laseva qualitat, amb els seus llibres.Amb introduccions d’especialistesen el tema tractat.
Són llibres que cerquen un lector nodes de les modes canviants, sinó des dela seva qualitat i, sobretot, des de la sevafacultat de permanència entre els lle-traferits. La pasión de la mente occi-dental està escrita per l’historiador dela cultura Richard Tarnas i professor enel California Institute of Integral Studies(CIIS), de San Francisco. És autor deThe Passion of the Western Mind ()i Cosmos and Psyche ().
Com veuen, uns títols ambiciosos ique volen solucionar molts dels dub-tes dels lectors més inquiets. Des de lavisió grega del món al món actual, unrepàs a grans autors de la història i lesseves idees. Tarnas creu, amb encert,que entenent les idees que han mogutuna determinada societat, som capa-ços de comprendre millor una èpocaconcreta. Som davant d’un llibre quevol aportar-nos una visió del saberhumà, sense pedanteries i amb ideesmolt senzilles d’entendre. Veiem l’ordredels déus grecs, «su orden olímpico»,com ens diu a la pàgina , i com de-riva cap a la recerca filosòfica. TrobemTales de Milet, que l’autor qualificacom un filòsof i potser un gurú religiós:«se afirma tanto una única sustanciaprimaria unificadora como la omni-
presencia divina» (pàg. ).La filosofia no substitueix el mite, el
succeeix tenyit de divinitat. Amb Par-mènides arriba el procés lògic, la llui-ta entre el llenguatge i allò que preténdescriure. Plató aplega les idees dellum i bondat. Aristòtil: «Podría decir-se que con Aristóteles, Platón bajó a latierra», a la pàgina . Com veuen, lesdescripcions dels diferents autors sónsenzilles, i alhora, bàsiques. Ens parlade Jesús, que com Sòcrates, no va dei-xar mai documents escrits dels seusmissatges. Les cartes de Pau, per ex-emple, són escrites per algú que mai nova conèixer Jesús.
Respecte a l’origen jueu del cristia-nisme, ens diu: «todos los primeros cris-tianos fueron judíos, sólo un número re-lativamente pequeño de éstos se hizocristiano» (pàgina ). Els motius, elsjueus eren ferotgament nacionalistes iexclusivistes. I el cristianisme s’orien-ta cap a la universalitat. Jesús és paci-fista. Ens diu l’autor que també imbu-ït d’idees grecoromanes, que ha fetdel Mediterrani el centre d’una cos-movisió del món. Enfront d’això, tam-bé hi ha llacunes: «Con el ascenso finaldel cristianismo al poder a finales de laera clásica, los templos paganos fuerondemolidos y las Academias filosóficasoficialmente cerradas» (pàg. ).
Veuen quina desgràcia, quan arribauna religió que vol integrar a gent de to-tes les nacions, resulta que és sota elpreu de renunciar a les Acadèmies, lagran troballa del saber grecollatí. Unatragèdia. A més, la visió cristiana, ensdiu l’autor, és la d’una batalla perpètuaentre el bé i el mal. El cristianisme ésdualista, mentre Déu redimeix el cre-ient, hi ha «un acusado sentido del pe-
cado y la culpa». Alegria i dolor alho-ra.
Anem a l’actualitat. La cultura basadaen Freud i Jung, és l’encarregada de«mediar el acceso de la mente moder-na a las fuerzas (...) que vuelven a co-nectar al yo individual con el mundo»(pàgina ). De cop i volta, davant de
l’home modern, el món. Sense déus.Sense panteons ni Olimps ni cels. Ni in-ferns. L’home despullat amb les sevesmisèries, creant el món a través delsseus ulls. Aquest és el viatge per la his-tòria de la Humanitat. Pel nostre pen-sament. Un llibre a tenir en compte. Perser en la nostra biblioteca.
MOISÈS DE PABLO
Richard Tarnas, durant una conferència.
DIARI DE GIRONA
FICC
IÓ E
N C
ATA
LÀ 1�Els homes queno estimavenles donesSTIEG LARSSONCOLUMNA
2�El noi delpijama deratllesJOHN BOYNEEMPÚRIES
3�El joc de l’àngel CARLOS RUIZ ZAFÓNPLANETA
4�L’apel·lacióJOHN GRISHAMROSA DELS VENTS
5�Un home a lesfosquesPAUL AUSTEREDICIONS 62
NO
FIC
CIÓ
CAT
ALÀ
1�El secretRHONDA BYRNEENTRAMAT
2�El món grocALBERT ESPINOSAROSA DELS VENTS
3�Vida i destíVASSILI GROSSMANGALAXIA
4 �Paraules quecurenÁLEX ROVIRAPLATAFORMA
LA CONFECCIÓ D’AQUEST LLISTAT HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES A LA COL·LABORACIÓ DE LA LLIBRERIA GELI, DE GIRONA
Els més venuts
LLIBRES 07AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 12 DE SETEMBRE DE 2008
En absència de confiança, no som resEstem immersos en una crisi de
confiança? Quina importància tenen laveritat i la mentida a les relacions? Éspossible que en un món millor comunicatles persones se sentin més soles?Aquestes i d’altres preguntes esplantegen al llibre, on la confiançaapareix com a una necessitat emocionali racional per a la vida diària. | DdG
�
ALBERT J. JOVELLLa confianzaPLATAFORMA, 224 PÀGINES
Una veu fresca de la narrativa xilenaEls protagonistes de les dues
històries que s’entrellacen ja passen delssetanta. Un d’ells viatjarà per trobar-seamb un amor de joventut; el segon, quellavors només tenia 20 anys, li seguiràels passos de prop. De teló de fons, l’anyen què va morir Pinochet: el seuenterrament, l’entorn polític i lestertúlies de bar. | DdG
�
PATRICIO FERNÁNDEZLos NenesANAGRAMA, 175 PÀGINES
La nova novel·la d’Antonio GalaAsunción Moreno mai no va ser una
dona fàcil d’entendre. I menys encara enconvertir-se en Deyanira Alarcón, unaescriptora d’èxit. Fins que una novel·lano va agradar, i va decidir marxar aVenècia per posar un punt i a part a laseva vida. Aquests són els seusquaderns, el que va escriure allà pertrobar-se a si mateixa. | DdG
�
ANTONIO GALALos papeles del aguaPLANETA, 456 PÀGINES
5�L’encantador degossosCÉSAR MILLÁNAGUILAR
FICC
IÓ C
AST
ELLÀ
1�Los hombresque no amabana las mujeresSTIEG LARSSONDESTINO
2�El juego delángelCARLOS RUIZ ZAFÓNPLANETA
3�El niño con elpijama de rayasJOHN BOYNESALAMANDRA
4�El consueloANA GAVALDÀSEIX BARRAL
5�La apelaciónJOHN GRISHAMPLAZA & JANÉS
NO
FIC
CIÓ
CA
STEL
LÀ 1�El secretoRHONDA BYRNEURANO
2�El pensamientonegativoRISTO MEJIDEESPASA CALPE
3�El mundoamarilloALBERT ESPINOSAGRIJALBO
4�AmoresaltamentepeligrososWALTER RISOPLANETA
5�El encantadorde perrosCÉSAR MILLÁNAGUILAR
Acantilado ha recopilat en unacuidada edició Los ensayos deMichel de Montaigne, tal com elsva publicar la seva fillola, Mariede Gournay. Perquè ella va ser quiva seguir els consells de l’autor.
Si, com deia Sòcrates, filosofar ésaprendre a morir, morim-nos totsamb Michel de Montaigne. No s’ha defer en una sola vegada. El ritme el mar-ca la necessitat de conèixer, de com-partir temors i de no sentir-se estranyen una societat que, sense pretendre-ho, incomoda. Perquè això és el quetransmet el pensador francès del se-gle XVI en els seus assajos. Que pren-dre una decisió o una altra, deixar-se abatre per la soledat o compartir-la, donar valor a l’amistat, discernir en-tre el bé i el mal, són qüestions que totshem d’assumir, disjuntives que podenalterar la nostra consciència en mo-ments molt precisos. Davant d’això, lamillor forma d’usar la raó és conèixer-ne totes les possibilitats i perquè se’nsplantegen tants dubtes. Cada dia.
Montaigne no pretenia donar lesrespostes absolutes. Tot el contrari.Humilment es passeja per totes les es-coles filosòfiques sense decantar-seper cap, o explica que la seva única in-tenció és la de deixar per escrit un lle-gat de la seva persona, «dels seuscostums i inclinacions». Alguns elconsideren filòsof sense acadèmia, unhome sense prejudicis a l’hora depensar, tampoc a l’hora de transme-tre’ls d’una manera massa evolucio-nada per a la seva època, cosa que vaprovocar que durant un temps l’Es-glésia no veiés amb bons ulls la seva
INMA ALJARO
obra i l’inclogués a l’Índex de LlibresProhibits –raó de més per llegir-lo ambsumme interès: com el mateix Mon-taigne explica en un dels seus assajos,«el nostre desig augmenta amb la di-ficultat», amb totes aquelles cosesque se’ns neguen.
Els seus assajos, reveladors no no-més per l’estil usat –que es va convertiren instrument recorrent de la tradiciófilosòfica posterior– han estat a mésfont indiscutible dels grans pensadorsde la Història, com ho són Descartes,Pascal, Goethe, Guerson i Nietzsche,per citar-ne només alguns.
Acantilado, d’acord amb el seucompromís de publicar les obres delsautors imprescindibles de la tradicióliterària europea, tant patrimonialcom contemporània, va recopilar l’any passat Los Ensayos de Montaig-ne, prometent fidelitat a l’edició deMarie de Gournay, que data de .No és la més moderna, però sí la quecompleix d’una manera més estrictaels desitjos del propi autor. De Gour-nay, després de llegir la segona edicióde Los ensayos, va quedar captivadapel text i pel seu creador, amb qui vatravar una singular relació fins alpunt que Montaigne, ja sexagenari, lava adoptar com a filla i es va conver-tir en el seu guia intel·lectual.
En morir, aquest li va encarregaruna reedició de l’obra, i l’any varellançar una edició pòstuma basadaen les indicacions que li va deixarMontaigne. No obstant, al segle XXFortunat Strowski va publicar-ne unaaltra, basada en un exemplar de l’obradescobert a Bordeus, datat de ,amb anotacions manuscrites de Mon-taigne. L’edició de Gournay va ser re-legada i va passar a un segon terme,fins que especialistes com AntoineCompagnon han decidit apostar perella en considerar-la la més fidel a ladarrera voluntat del seu autor. I aixòés el que ens trobarem en obrir les ga-irebé . pàgines del volum: una bí-blia del pensament etern.
MICHEL DEMONTAIGNE
EnsayosACANTILADO
Sempre Michel de MontaigneFILÒSOF SENSE ACADÈMIA, SENSE PREJUDICIS I OBERT A TOTES LES RESPOSTES POSSIBLES, ELPENSADOR VA DEIXAR UNA REFLEXIÓ SOBRE LA VIDA VISTA AMB ESPERIT D’APRENENT
L’escriptor Michel Eyquem de Montaigne.
DIARI DE GIRONA
Relats sobre els paradisos d’infànciaHi ha persones, llibres i ciutats que no
entenem, però que ens atrapen i ensobliguen a visitar-los un i un altre cop.Istanbul, Venècia, Roma, Alexandria,Creta o València són alguns dels fils queformen el lluminós tapís delsMediterranis de Chirbes: un ric espaigeogràfic, tumultuós escenari de lahistòria i font d’inspiració.| DdG
�
RAFAEL CHIRBESMediterráneosANAGRAMA, 158 PÀGINES
L’Stephen King britànicEls ordinadors d’una llibreria no
funcionen correctament, hi ha errors alscatàlegs i les comandes desapareixen. Lamort per atropellament d’un delsempleats inicia la debacle: assetjamentsexual, pèrdua d’habilitats... I mentre, elsmonitors de seguretat mostren coses ques’arrosseguen entre les estanteries idesapareixen de cop i volta. | DdG
�
RAMSEY CAMPBELLTurno de nocheLA FACTORÍA DE IDEAS, 343 PÀGINES
Retrat social d’una èpocaDesprés de 12 anys vivint a França i
Anglaterra, la Natàlia torna a Barcelonadels anys 70. Allà es retroba ambpersonatges que enmig de la grisorbusquen desesperadament el sentit deles seves vides. Aquesta és una crònicade la crisi de valors causada per laguerra, el franquisme i la repressió, i elretrat de tres generacions. | DdG
�
MONTSERRAT ROIGEl temps de les cireresEDICIONS 62, 281 PÀGINES
08MÚSICA AccentsDIVENDRES, 12 DE SETEMBRE DE 2008 | Diari de Girona
ROCK, POP, RUMBA, MESTISSATGE....(Re)inauguració de La MironaSALT
Intèrprets: La Pegatina, La Ban-da del Surdo, The Patillas, SputnikDjs . � Divendres 19 de setem-bre, 22:00 hores. � 8 € anticipa-da /10 € taquilla.
La Casa de la Música La Mironade Salt torna a l’activitat i estrenanova temporada amb la festa-con-cert que tindrà lloc el divendres a partir de les .h (les portes s’o-briran a les h). Un concert on ac-tuaran The Patillas, banda gironi-
na amb filosofia de directe que se-dueix i diverteix amb el seu amplii qualitatiu repertori dels millors te-mes dels ’s i ’s, La Pegatina,grup que practica una rumba d’a-quella que se t’enganxa i et fa mou-re fins que el cos et diu prou, i LaBanda del Surdo, companyia depercussionistes i xanqueres, totun espectacle de ritme força i en-ergia. Després de les actuacions lafesta continuarà a La Bombollaamb els dj’s de la casa, els SputnikDJs i les seves vibrants Energie Ses-sions. Actuacions en directe i dequalitat en horari de concert i des-prés la música i la festa segueixenamb les propostes de La Bombo-
lla. Aquesta és la recepta que pre-senta La Mirona per a la inaugu-ració i la fòrmula que serà habitu-al durant tot l’any.
Tanmateix aquesta serà unatemporada carregada d’activitatmusical, com ve sent habitual en laja vuitena temporada de La Miro-na i quarta dins el projecte Casa dela Música. No només de concertses nodrirà l’activitat a La Mirona,tot i que segueixen essent el motorprincipal. Tallers, cursos, cicles te-màtics, festivals, activitats per agrups novells... complementaranl’oferta de servei d’aquest equipa-ment cultural. Per anar avançantalgunes de les activitats que oferi-
rà la sala, cal dir que a l’octubre co-mençaran el Curs de Tècnic de Soi el ja tradicional Banc de Proves.De cares al novembre, La Mironaoferirà de nou el cicle de cinema imúsica, un taller per ajustar gui-tarres i un altre de combo.
Gironins per a la tornadaInnovació, diversió i qualitat.
The Patillas combinen show ambbona música; rock-llatí amb funk,pop amb reggae… creant una at-mosfera de festa que no deixa in-diferent. Amb versions de Los Ro-dríguez, Fito y los Fitipaldis, Muc-hachito Bombo Infierno, Tequila,Andrés Calamaro, Red Hot ChilliPeppers, Kiko Veneno o Ketama,contagien ràpidament el seu «bonrotllo» i les seves ganes de gaudir dela nit. La Banda del Surdo, per laseva banda, és una companyia depercussionistes i xanqueres ambseu a la ciutat de Girona que tre-balla en el camp de la percussió il’espectacle de carrer. L’origen delgrup el trobem en la banda depercussió que donava ritme alscorrefocs de Els Diables de l’Ony-ar. A més d’aquests, la nit compta-rà amb els DJs habituals de La Mi-rona (Sputnik) i amb els «rumbe-ros» La Pegatina.
�
A.R.
Divendres comença el curs a La MironaDESPRÉS DEL PARÈNTESI DE L’ESTIU, LA MIRONA TORNA A OBRIR LES SEVES PORTESAMB MOLTES NOVETATS I DISPOSADA A OFERIR GRANS PROPOSTES MUSICALS A LANIT GIRONINA. PER COMENÇAR A FER BOCA, LA SALA SALTENCA INAUGURA LATEMPORADA AMB THE PATILLAS, LA BANDA DEL SURDO, LA PEGATINA I SPUTNIK DJS.
Els gironins La Banda del Surdo i The Patillas són dues de les bandes que actuaran en la primera nit de curs de La Mirona.
DIARI DE GIRONA
DISCOSLa febre «Abba»
Fa unun mes s’estrenava a lessales gironines (i d’arreu de l’Estat)la versió cinematogràfica del musi-cal Mamma Mia!. El que fins ara eraun fenomen més o menys reduït(tot i que cal dir que milions de per-sones ja han vist el musical en elsteatre de Barcelona, Madrid i arreudel món), amb el film s’ha convertiten una autèntica febre. Quan ja famés de trenta anys que els suecsAbba guanyaven Eurovisió ambWaterloo els fills dels que els vanveure en directe es compren elsseus discos i s’ho passen d’allòmés bé ballant la música que balla-ven els seus pares. La prova són,no només els 370 milions de dis-cos que el quartet ha venut a tot elmón, sinó els 27 milions de còpiesvenudes del recopilatori Abba Goldo els més de tres que ja ha col·locatla banda sonora del film protago-nitzat per Meryl Streep i PierceBrosnan. De fet, les peces de lapel·lícula van entrar al número u ales llistes espanyoles la mateixasetmana que va sortir a la venda.
Apunts
MÚSICA 09AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 12 DE SETEMBRE DE 2008
Amb la banda de Tim Gane i LaetitiaSadier passa com amb Sonic Youth. Notornaran a impactar com ho van fer faquinze anys, però allò personal del seuso i la seva proposta permet seguir gau-dint dels seus discos amb les orelles benobertes. És cert que ara arriben més perla matèria gris que per les venes (sempreha estat una mica així), però, ¿com nofondre’s amb temes com Neon beanbag,Three women o The ecstatic static? Perdestacar alguna cosa més, els genialsarranjaments de vent i l’elegant peròdesenfadat deix jazzy. (POP) | JESÚS SÁEZ
�
Stereolab CHEMICAL CHORDS
4AD
�����
Les melodies fàcils, els ritmes galo-pats a pinyó fix i l’afectació moderna liduren quatre temes a Heidi Kilpeläinen.L’aclaparadora simplesa d’una propostaque busca la seva coartada en la col·lisióamb altres estils (en el fons, ridículs pe-gats) no dóna gaire de si: al principi lacosa pot hasta resultar enganxosa, peròaviat es decobreix el pastel i regna lasensació que la moneda del ball és l’únicque hi ha a canvi. En arribar a l’últimtema (fins a setze!), esdevé la síndromede Rita: Que tanquin totes les discote-ques! (ELECTROPOP) | J.S.
�
HK 119FAST, CHEAP ANDOUT OF CONTROL
ONE LITTLE INDIAN
�����
Weird folk a la catalana? Això és elque proposen Alba Blasi (piano, veu) iAleix Clavera (guitarra, veu) en un Lp de-but gravat al costat de l’ubicu El Guincho iamb la col·laboració de membres de12Twelve. Folk fantasmal i de tall somia-dor, equidistant de Música Dispersa iCharalambides, que pretén oferir una vi-sió autòctona d’un gènere en auge i queaconsegueix transmetre un cert bucolis-me gràcies a uns paisatges sonors evo-cadors i candorosos en els quals les veus,tot s’ha de dir, no acaben d’ajustar-se demanera adequada (POP-FOLK) | E.G.
�
AlbaialeixALBAIALEIX
LA COLAZIONE/
STRANGE ONES
�����
Debut d’aquest jove quartet mallor-quí, foguejat com a teloner de DiamondDogs i Supagroup, entre d’altres, que noamaga la seva pretensió d’aliniar-se ambels cultivadors escandinaus de rock brut iveloç de penúltima generació (BackyardBabies, Hellacopters i altres) i amb ban-des de so metal·litzat com AC/DC, Kiss oFoo Fighters. El problema és que l’únicque ofereixen és una galeria de tòpicspassats (lletres vulgars, riffs escoltatsmil cops, actitud de manual) que els fa in-distingibles de centenars de grups comells. (ROCK) | E.G.
�
MenGUITARRAS,
DISTORSIÓN YDINAMITA
LUCINDA/SUBTERFUGE
�����
Conor OberstCONOR OBERST
MERGE/WICHITA/
NUEVOS MEDIOS
�����
El nou treball del company de DonaldFagen a Steely Dan passeja delicada-ment sobre la corda fluixa. En una banda,la En un lado, la límpida producció, el peri-llós acostament a l’anomenat «so per aadults» i la sensació que si el disc el fir-ma Bryan Ferry ens el carreguem demala manera. A l’altre racó, el luxurióspasseig pel reggae i el dub, i la naturali-tat amb què flueixen les melodies i elsarranjaments, que quasi aclareixen lessospites d’«excessiva maduresa». Enqualsevol cas, una sorpresa després de14 anys de silenci. (REGGAE-POP) | J.S.
�
Walter BeckerCIRCUS MONEY
SONIC360/5TO 12
�����
Abans de donar el salt a Warner, elsescocesos Biffy Clyro van gravar tres àl-bums amb el segell Beggars Banquet,que aprofita la seva actual projecció pereditar aquest recopilatori de singles en elqual si una cosa queda clara és que SimonNeil, principal compositor del contundenttrio, ha escoltat els discos de Nirvana finsa la sacietat. Però també els de Metallica iels de Sunny Day Real State, amb la qualcosa les seves cançons es mouen entre elgrunge, el metal i el post-hardcore, sensefer en cap dels casos aportacions dignesde menció. (POST-GRUNGE) | E.G.
�
Biffy ClyroSINGLES
2001-2005BEGGARS BANQUET/
¡POP STOCK!
�����
En estat de gràcia
Entre 1993 i 1996, quan era un adolescent, Conor Oberst va gravar tres àlbums en formatcaset que mai han estat reeditats. El 1998, va debutar al capdavant de Bright Eyes, el suggestiuprojecte que comparteix amb Mike Mogis i Nate Walcott, i es va oblidar de la seva carrera com asolista. Fins ara, que Mogis ha decidir passar més temps en el seu estudi de gravació u amb laseva família i Oberst ha vist l’oportunitat de donar sortida a un disc gravat al seu nom a unmaterial que tenia composar i que no volia llençar. I tot i que Walcott continua al seu costat, elcert és que les cançons d’aquest debut oficial en solitari, gravat a Mèxic, s’allunyen de BrightEyes (i de Saddle Creek, el seu segell de sempre) per mostrar la cara més informal d’Oberst,lluny de l’ampulositat instrumental del d’altra banda sublim Cassadaga (2007), per buscarterritoris assosegats (Milk thistle), retrats fronterers (Sausalito) o pura diversió sensecomplexes (I don’t wanna die in a hospital). El resultat, no cal dir-ho, és excel·lent. No podia serd’altra manera amb un músic en permanent estat de gràcia. (POP) | E. G.
�
����� INDISPENSABLE
���� NOTABLE
���RECOMANABLE
��FLUIX
�PRESCINDIBLE
DISCOS
CONOR OBERST, EL LÍDER DE BRIGHT EYES APARCA EL GRUP TEMPORALMENTPER PUBLICAR UN REFRESCANT I DESACOMPLEXAT DISC COM A SOLISTA
CONCERTLOS CARRADINE
Cafè El Cercle (Girona).Divendres 19, 22:30. 5 €Pop, punk, humor, ironia i desconsol.Tot això té cabuda a
Sospechoso tren de vida (Strange Ones, 2007), l’últim discde Los Carradine, que divendres actuen en El Cercle de Giro-na. Nascuts a Barcelona l’any 1989 com a quartet, van gra-var unes quantes maquetes i després van desaparèixer.Però només per un temps, ja que anys després, i per peticiópopular, van renéixer amb els mateixos gustos (vegeu Vio-lent Femmes) però més madurets. Aquest fet els permetanar de forma intel·ligent contra l’aburgesament, l’avorri-ment i tot allò lleig de l’escena independent espanyola. Ara,divuit anys després han gravat un disc excel·lent, tant perles seves cançons (que de tan simples acaben sent himnes)com per les il·lustracions que el completen, dibuixos que lli-guen a la perfecció amb la banda. | DdeG
ENTRADESMIGUEL BOSÉ ESGOTA LES LOCALITATS
Les entrades per al concert que Miguel Bosé oferirà al Pa-velló Girona-Fontajau, a Girona el dia 20, estan esgotades.Un nou triomf per al popular artista, que no deixa d’obtenirèxits i premis des de l’edició del seu doble recopilatori Papi-to i l’inici del seu Papitour, amb una excel·lent acollida perpart d’un públic que segueix àvid de gaudir dels seus granshits en viu.
DISCBEYONCÉ PUBLICA NOU ÀLBUM AL NOVEMBRE
La cantant nord-americana Beyoncé publica el seu nou àl-bum d’estudi, encara sense títol, el pròxim 18 de novembre.És el nou treball de l’artista, que serà anticipat pel llança-ment de dos singles (If I Where A Boy i Single Ladies) quecomençaran a sonar a les ràdios de tot el món el 7 d’octubre.Totes les cançons d’aquest àlbum, el tercer de la seva carre-ra, estan coescrites i coproduïdes per Beyoncé i, segons ladiscogràfica SonyBMG, «reflecteixen el seu costat més per-sonal, reflexiu i revelador». El passat dia 5, l’artista va parti-cipar en la cinquena edició de Fashion Rocks, el concert queuneix música i moda i que es va celebrar en el Radio CityMusic Hall de Nueva York. En la seva carrera en solitari, Be-yoncé (excomponent del trio Destiny’s Child) ha publicatfins avui dos àlbums d’estudi, l’últim dels quals, B'Day, vaguanyar el Grammy 2007 al Millor Àlbum R&B Contempora-ni, va entrar directament al número 1 als Estats Units (on vavendre més de mig milió de discos en la primera setmana) iva ser número 5 a les llistes espanyoles.
�
Planning
10ART AccentsDIVENDRES, 12 DE SETEMBRE DE 2008 | Diari de Girona
JOB RAMOSEspai ZERO1, Olot. Carrer
de l’Hospici, 8. � Del 6 de se-tembre al 2 de novembre .De dm a dg d’11 a 14h i de 17 a20 h.
�COL·LECTIVA
Galeria d’Art Horizon, Co-lera. Carrer Francesc Ribera, 22.� Del 16 d’agost al 24 de se-tembre. De dimarts a diumen-ge de 17.30 a 21.30h.
�
Temps i atzar (Time & Chan-ce, a tribute to John Cage andMerce Cunningham) és el bino-mi escollit pels responsables dela galeria d’art Horizon de Coleraper titular una mostra col·lectivaque es desmarca, gràcies a laseva solidesa conceptual, estiurere estiu, de les anodines pro-postes caniculars basades, lamajoria de vegades, en la sim-ple especulació mercantil. Au-tors com Ansesa, Bernabei, JoanBufill, Eduvard Lieber, VicençViaplana o Richard Meyer ret elseu particular homenatage vi-sual al llegat cultural del músicJohn Cage i al ballarí i coreografMerce Cunningham. | E. CAMPS
Segons els responsables del’exposició, «Un altre paradíssense clavegueram» posa enjoc les nostres nocions sobrenatura i artifici, sobre la càrregasimbòlica d’allò ideal, sobre laconstrucció d’escenaris utòpics,sobre les creences místiques ireligioses...». És a dir: Job Ramos(Olot, 1974) segueix reflexio-nant entorn el paisatge o, mésben dit, sobre les diferents re-presentacions de paisatge queutilitza la nostra societat peracotar-lo. | E. CAMPS
COL·LECTIVA FAUVISTESMuseu d’Art Mosern de Ce-
ret. Bd. Maréchal Joffre, 8. �Del 22 de juny al 12 d’octu-bre. Cada dia de 10 a 19h. Inf.+33 (0)4 68 87 27 76.
�
L’exposició Fauves hongrois1904-1914 realizada pel Mu-seu d’Art Modern de Ceret, elMuseu Matisse de Le Cateau-Cambrésis i el Museu de BellesArts de Dijon, en col·laboracióamb la Galeria Nacional Honga-resa de Budapest, té com a ob-jectiu presentar i fer conèixer alpúblic el treball d’aquests artis-tes, molts d’ells encara desco-neguts, que van revolucionar lapintura del seu país a l’entrar encontacte amb els nous correntspictòrics del segle XX, en espe-cial el fauvisme. | E. CAMPS
FRANCIS BACONCollections de St-Cyprien,
Sant Cebrià (Catalunya Nord).Plaça de la República. � Del 30de juny al 21 de setembre .Cada dia de 10 a 12 i de 15 a19h.
�
El Museu de l’Empordà ha vol-gut aplegar els diferents aspec-tes creatius d’un mateix autor:pintura i escriptura. Per això, iper primera vegada, presentaen paral·lel l’exposició de GinoRubert (La Lliçó d’Anatomia) il’edició del seu primer relat(Apio. Notas caninas). La prime-ra, per dimensions i cronologia,recull obra de Gino Rubert du-rant els últims deu anys i incloutambé obra nova no exposada.Amb una certa idea de pluralitatcreativa, reuneix pintura, dibuix,aquarel·la i vídeo amb l’omni-presència del seu càustic sen-tit de l’humor. | E. CAMPS
Als responsables de lesCol·leccions de Sant Cebrià nosembla preocupar-los les di-mensions de la seva petita lo-calitat costanera a l’hora deprogramar exposicions de pri-mer ordre. Actualment, perexemple, acullen una extensaselecció d’obra gràfica del con-tovertit artista Francis Bacon(va néixer a Dublín però, a totsels efectes, pot ser consideratanglès): es tracta de més d’u-na cinquantena d’estampesoriginals que reflecteixen l’in-tens univers polsional del seuautor. | E. CAMPS
GINO RUBERTMuseu de l’Empordà, Fi-
gueres. Rambla, 2. � Del 18de juliol al 28 de setembre.De dimarts a dissabte d’11 a19h. Festius d’11 a 14h.
�
Que decidís passar més d’unadècada fonamental al Japó (dels23 als 36 anys) explica, en part,la gran varietat de formats i es-tils que conté la trajectòria ar-tística d’Eudald Serra (Barcelo-na, 1911 – 2004). Amb tot, lamirada nipona només represen-ta un dels angles adoptats peraquest particularíssim deixebled’Àngel Ferrant: la seva perti-nença al grup ADLAN durant elsfèrtils anys trenta, o la madure-sa creativa assolida a la dècadadels cinquanta, són fruit d’unesperit inquiet que es va anarforjant a través del viatge entèscom una de les grans formes deconeixement. | E. CAMPS
EUDALD SERRAGalería d’Art Cort, Banyo-
les. Plaça Major, 33. � Del 12de juliol al 31 d’octubre. Dedimarts a divendres de 17 a21h. Dissabtes d’11 a 13 i de17 a 21h.
�
LA GALERIA MARGES-U DE CADAQUÉS PRESENTA UNASELECCIÓ DE «FOTOGRAFIES DIBUIXADES» DE L’ARTISTAJAPONÈS SATOSI HASEGAWA. TAMBÉ S’HI PODEN VEUREESCULTURES DE SUSE STOISER I IMATGES D’ÁNGEL ARBE.
SATOSHI HASEGAWA, SUSESTOISSER I ÁNGEL ARBE
Galeria Marges-U, Cadaqués. CarrerUnió, 12. � Del 6 al 27 de setembre.Horaris: consultar 972 258 543.
Com qualsevol disciplina artísticamadura, la fotografia troba en la re-flexió metalingüística l’eina necessàriaper regenerar el seu discurs; i, comqualsevol disciplina artística madura,la fotografia sap que la hibridació ambaltres gèneres no només és inevitablesinó que resulta necessària si vol trans-cendir-se com a llenguatge puramentformal. Avui som conscients que éspossible «pintar» amb vídeo (Bill Vio-la), fotografiar amb pintura (RichardEstes), esculpir amb la llum (Plensa),dibuixar amb el cos (Gelabert)... o, perexemple, dibuixar amb la fotografia:Sathosi Hasegawa (Nagoya, ) fatemps que ha deixat enrere el concepted’instantània per resseguir els rastresperennes que conté tota imatge, siguidel tipus que sigui.
El mateix artista confessa quins són elsseus objectius: «Sentim allò que lacàmera ha enfocat; després el queresta són les empremtes del seu dibu-ix..». És a dir: ben poca cosa certifica-ria una imatge mecànica si no fos aju-dada pel substrat abstracte de la me-mòria. Per això les «fotografies dibui-xades» de Hasegawa, en realitat, sónfruit del «desdibuix» reparador quesempre comporta la distància tempo-ral amb el referent: la casa concreta dei-xa pas a una casa arquetípica que noés res més que la suma de totes les ca-ses viscudes. El niu primordial, com l’a-nomenaria Bachelard en la seva poè-tica de l’espai, és justament això, un tei-xit confortable fet a base de relacionsespaciotemporals.Del traç nerviós a l’articulació de frag-ments: Ángel Arbe (Pamplona, )comparteix espai amb Hasegawa i,fins a cert punt, consciència de les li-mitacions dels formats monolítics:Arbe sap que el collage, a banda d’unprocediment artístic, és un posicio-nament conceptual que defuig la li-
nealitat i cerca en la diversitat un prin-cipi d’harmonia que té caràcter poli-èdric. Tant si es tracta d’arquitecturesaïllades com de paisatges més o menysurbans, l’objectiu d’Arbe sempre és po-sar al descobert la formidable com-plexitat de la realitat i de la mirada quel’ordena. En aquest sentit, el contrapuntescultòric que ofereix Suse Stoisser
�
EUDALD CAMPS
Dibuixar fotografiesi repensar el paisatge
Transgredirformats normals
Més enllà delsgèneres, cada ar-tista ofereix unamirada personal.
�
(Wagna, ) no podia ser més per-tinent: com afirma Altaió a propòsit del’austríaca, es tracta d’una autora que«desdenya l’angoixa i el nihilisme a fa-vor d’un art sensible i autònom enca-ra possible». Fotografies dibuixades,collages heterodoxos o escultures bi-dimensionals (a vegades escrites) con-formen aquesta proposta singular.
ART 11AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 12 DE SETEMBRE DE 2008
IRENE PASCUALGaleria d’Art AB, Grano-
llers. Carrer Agustí Vinamata,55. � Del 28 d’agost al 4d’octubre. Horaris: consulteuwww.irenepascual.com
�
Nascut a França el 1931 peròcatalà d’adopció des de benaviat, Navarro Vives ha transi-tat per diferents estils senserenunciar mai a una concepcióde la pintura essencial que li hapermès situar-se per sobre deles contingències dels gèneres.Actualment, la seva maduresas’expressa en uns paisatges si-lenciosos, quasi eteris, que de-laten una mirada pacient i sis-temàtica que defuig, de maneraconscient, els imperatius d’untemps marcat pel signe de lavelocitat. | E. CAMPS
La realitat sencera entesacom una explosió de color so-bre la superfície de la tela:aquesta és la màxima que se-gueix la pintura d’Irene Pas-cual, una autora gironina que,des de Berlín, segueix explo-rant les possibilitats expressi-ves d’un mitjà que, malgratl’obstinació dels seus enterra-dors, manté plena vigència.Actualment presenta l’exposi-ció Fragments a la Galeriad’Art AB de Granollers que espodrà visitar, encara, fins alproper 4 d’octubre. | E. CAMPS
NAVARRO VIVESGaleria Fons d’Art, Olot.
Carrer Bisbe Guillamet, 4. �Del 6 de setembre al 31 d’oc-tubre . Horaris: consulteu tel.972 27 00 01
�
Richard & J.J. White, malgratser germans, no només no sónsimètrics artístics sinó queil·lustren, cada un a la seva ma-nera, possibles vies (o caminsescindits) per a la pràctica pictò-rica. Malgrat això, no podemparlar simplement d’antagònics:perquè tot i que els seus resul-tats delaten sensibilitats i preo-cupacions diferents, el fil con-ductor, la matèria primera, éssempre la pintura, fins i totquan aquesta desapareix percedir el seu espai fèrtil a mate-rials molt més asèptics i man-cats de memòria. | E. CAMPS
RICHARD & J.J. WHITEGalería d’Art Joan Plane-
llas, Tossa de Mar. Carrer de StPere, 10. � Del 30 d’agost al30 de setembre. Diari d’11 a13.30 i de 18 a 21h.
�
La pintura d’Estivill suposauna profunda reflexió al vol-tant del cos humà i la seva re-lació amb les marques que elpas del temps hi imprimeix o,també, els diferents símbolsque fan possible la nostra su-pervivència en tant que éssershumans. El seu univers, al ma-teix temps, arrela amb força enuna tradició barroca que, decap manera, està renyida ambla mirada contemporània. Unaàmplia selecció dels seus tre-balls ocuparà la seu de la Fun-dació Àngel Planells fins a mit-jan de setembre | E. CAMPS
ESTIVILLFundació Àngel Planells,
Blanes. Carrer de l’Or, 2. � Del16 d’agost al 16 de setem-bre. De dilluns a dissabte de 18a 21h.
�
Poeta de la llum, de la miradaperò també de la ceguesa, Ber-nardí Roig (Palma de Mallorca,1965) és un autor que explorasistemàticament els territorissimbòlics que serveixen a l’és-ser humà per construir unaidentitat, moltes vegades, fetad’obsessions i pors inconfessa-bles. Presenta una doble expo-sició a la Capella romànica deSant Nicolau (plaça de SantaLlúcia) i a la Sala Municipal de laRambla a Girona. | E. CAMPS
BERNARDÍ ROIGSala Municipal de la Ram-
bla i Capella de St Nicolau, Gi-rona. Pça de Sta Llúcia i Ram-bla. � De l’11 de juliol al 14de setmbre. Horaris: consulteuwww.ajuntament.gi/ccm
�
Una visita superficial pot sug-gerir a l’espectador que aqueststres artistes no tenen res a veu-re entre ells. Res més allunyatde la realitat: des dels seus res-pectius llenguatges, Uz, Isern iRoyo exploren les possibilitatsdels materials amb els qualshan decidit treballar. Vidre i es-cultura, en el cas de la barcelo-nina Uz, i pintura i paper pelsseus companys de sala. Es trac-ta de tres exposicions molt no-tables que són un bon aparadorper veure les diferents opcionsque pot pendre la cultura visualcontemporània. | E. CAMPS
MÒNIKA UZ, ISERN I RÓMULO ROYO
Can Mario, Palafrugell. Pla-ça de Can Mario, 7. � Del 14de juny al 14 de setembre.Diari de 17 a 21,30h. Dimartstancat.
�
Que Duchamp és una mica com elrei Mides de l’art ho sabem fa temps, toti que troballes sorprenents, com laxemeneia de Cadaqués, no deixend’actualitzar aquest mite desmitifica-dor que, un bon dia, també es va dei-xar caure per les Escaules (l’acudit fà-cil era massa temptador...) com unguiri més fascinat per un entorn na-tural, cal suposar, molt més verge que
el d’ara. Duchamp, Dalí, Man Ray...massa gent com per no dedicar algu-na efemèride al cèlebre salt d’aigua: desde l’any , la Muga Caula neix, se-gons els seus organitzadors, com a tro-bada artística de disciplines amatèri-ques i d’arrel conceptual, com ara lapoesia d’acció i la performance. Enaquest sentit, l’invent no ha parat decréixer: «Amb la intenció d’aprofundiren el procés creatiu i d’intercanvi, a mésde les seccions de conferències, expo-sició, els recitals, accions i el cartell coma obra, inaugurem dues noves sec-cions: l’espai documental i el prota-gonitzat pel comissari-visitant»; des d’a-vui i fins diumenge, La Muga Caula.
EUDALD CAMPS
POQUES VEGADES UN SALTD’AIGUA HA GENERAT TANTAREFLEXIÓ ARTÍSTICA. AVUICOMENÇA «LA MUGA CAULA 4»
L’autor delcartell
El poeta visual id’acció Julien Blai-ne és el responsa-ble de la imatgepromocional delcartell d’enguany.
�L’art d’acció torna a lesEscaules d’Empordà
DdG
SANT FELIU DE GUÍXOLSEnsemble Simfonietta Ales 21h, al Teatre Auditori Mu-nicipal, concert de l’EnsembleSimfoniette Porta Ferrada.Amb obres de Gérhard, Guinjo-an i Messiaen. Es tractava d’unconcert previst pel passat 19d’agost. Entrada: 10 euros.
FIGUERESHavaneres A les 22h, alCentre Cívic M R Immbert con-cert d’havaneres amb el grupTerra Endins.
AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀPrimer curs d’introducció al’Anellament científic d’o-cells Aquest cap de setma-na, el Parc Natural dels Aigua-molls de l’Empordà ofereixaquest primer curs pel al qualno cal tenir experiència prèvia.Preu: 30 euros (menors de 16anys: 10 euros). Informació iinscripcions: 637 736 588 owww.rings.cat.
L’ESCALAFesta de la sal A les 17h a laplatja, Festa de la Sal. Organit za:Museu de l’Anxova i de la Sal.
PALAFRUGELLXVIII Festa del Barri delCamp d’en Prats S’oferei-xen diverses activitats:
A les 17.30h, animació infan-til amb de Dandy Clowns.
A les 18.30h, xocolatada ibrioix per a la mainada.
A les 21h, botifarrada popu-lar.
A les 21.15h, cantada d’ha-vaneres amb l’Empordanet.
A les 23.00h, ball de nit ambel conjunt Wateke.
SANT JOAN DE LES ABADESSESFesta Major A les 8.30h, Bi-cicletada per a persones de
més de 90 quilos de pes. Ins-cripcions a les 8h.
A les 15h, tradicional cerca-vila de gegants.
De les 16h a les 22h, segonmercat jove.
A les 18h, xeringada populara càrrec del grup el Singlot.
A les 18.30h, a la plaça deBarcelona, jocs de cucanya ibaixada de carretons.
VIDRERESFesta del Tornaboda A les16h, Festa del Tornaboda. Sor-tida de davant del pavelló mu-nicipal i recorregut pels carrersMaçanet, Ponent, Cellera, plaçade l’Església, Catalunya, CostraBrava, Pau Casals i plaça LluísCompanys.
En acabar el recorregut, Fes-ta de l’Aigua i berenar popularamb pa amb oli i sucre, i per alsadults, pa amb vi i sucre. A càrrec del grup Vitraris.
OLOTBat Night A partir de les18h, 4a nit catalana dels rat-penats, una iniciativa a nivelleuropeu:
A les 18h, a la plaça Móra,espectacle infantil Els muri-secs, a càrrec dels Que - què.Contes, cançons i aventuresdels ratpenats.
A les 18.45h, taller de ma-nualitats Fem el nostre ratpe-nat.
A les 20h, al Museu Comar-cal de la Garrotxa, xerrada ambprojecció d’imatges.
A les 21.30h, passejadanocturna pels voltants per tald’observar l’activitat dels rat-penats. Inscripcions al PN de laZona Volcànica de la Garrotxa.Places limitades.
BLANESBlanda Aeterna I Jornadesde reconstrucció històrica ro-mana.
PLATJA D’AROInfantil A les 19.30h, alsJardins de la Masia Bas, al cos-
tat de la Biblioteca, El nave-gant, de la companyia la Fines-tra Imaginària. Dins el progra-ma de Teatre a la Fresca.
CADAQUÉSInstal·lació A les 18.00h, al’olivar d’Es Barral, l’artista Alí-cia Casadesús ha realitzat unaintervenció al paisatge. Puntde trobada, galeria Cadaqués
Dos.
L’ESTARTITMontgrí A les 9.30h, des del’Oficina de Turisme, La rutadel vent, un passeig pel cor delMassís del Montgrí.
PALAFRUGELLVisita el Rerepaís A les11h, dins els actes de la funda-
ció Josep Pla, El Rerepaís. Preu:5 euros.
L’ESTARTITEspectacle A les 20h, a laplaça del Port, El Timbaler delBruc amb les colles Continuïtati Corranda de Falset.
CALELLACinema al carrer A les21.30h a la plaça de l’esglésiade Calella, cinema al carrer.
BLANESPresentació A les 20h, a laFundació Àngel Planells, l’in-vestigador i escriptor SalvadorMacip presentarà el seu nou lli-bre, Immortals, sans i perfectes
PALAFRUGELLXVIII Festa del Barri delCamp d’en Prats A les 18h,audició de sardanes amb la co-bla Foment del Montgrí organit-zada pel Grup Cultural Campd’en Prats.
A les 19.30h, a la plaça novaball amb el grup Records.
VIDRERESFesta del Tornaboda A les16h, Festa del Tornaboda. Sor-tida de davant del pavelló mu-nicipal.
En acabar el recorregut, Fes-ta de l’Aigua i berenar popular.A càrrec del grup Vitraris.
GIRONAMostra A les 19h, a la plaçadel Barco, 3a Mostra de Begu-des del Món, amb la música de
l'Enssemble de Guitarra AcordsJoves de Montilivi.
GIRONAConcert A les 19h, a la Casade Cultura, concert d’Alfons En-cians.
GIRONAConcert A les 21.30h, alCEIP Santa Eugènia, Correfoc iPlaçafoc amb Els Diables del’Onyar.
L’ESTARTITActivitats De 10h a 14h, ala platja Gran, taller, exhibició ivolada d’estels amb Mira Mira,club d’estels de Badalona.
L’ESTARTITFesta del Vent Durant tot eldia, al passeig Marítim, mercatd’artesania «Artesans de laTerra»
TORROELLA DE MONTGRÍNits d’astronomia Una visi-ta que acosta la ciència que es-tudia les estrelles i l’universdes d’una mirada local i pròxi-ma. Final de la visita, al cap dela Barra de l’Estartit.
GIRONAXerrada A les 20h, a l’asso-ciació Artemisa, La cuina natu-ral i macrobiòtica.
FIGUERESTertúlia A les 20.15h, al Ca-sino Esport, conferència del’escriptora Patricia Gabancho.
GIRONAConcurs A les 20h, al Museudel Cinema, Palmarès del IIIFestival Internacional de Curt-metratges del Mas Sorrer.
OLOTCicle A les 21h, al TeatrePrincipal, inici del cicle d’ani-mació japonesa de la Filmote-ca amb el film Porco Rosso.
OLOTClub Sant Jordi d’Olot A les18h a la plaça Clarà n. 6 es rea-litzarà la xerrada i conferènciasobre el Barça com a entitat, laseva evolució, les activitats del’agrupació i la trajectòria delsjugadors entre d’altres.
PALAMÓSAudicions musicals A les18.30, a la biblioteca Lluís Bar-celó i Bou, audició musical dePeer Gynt , d’Edvard Grieg. Acàrrec de Capsa de Música.
GIRONAConcert A partir de les22.30h al Cafè El Cercle de Gi-rona acutarà el grup Los Carra-dine. L’entrada costa 5 euros.
SALTInauguració A les 22.30h, aLa Mirona, inauguració de lanova temporada de la sala.Amb l’actuació de The Patillas,La Pegatina, La Banda del Sur-do i Sputnik DJ’s.
�
�
Música
DIVENDRES 19
�
Infantils
�
Conferències
DIJOUS 18
�
�
Audiovisuals
�
�
Conferències
DIMARTS 16
�
Astronomia
DILLUNS 15
�
Fira
�
Infantils
�
Populars
�
Música
�
Fires
�
�
�
�
Festes
DIUMENGE 14
�
�
�
�
�
�
�
�
Populars
�
Audiovisuals
�
Visites guiades
�
�
�
Literatura
�
Art
�
Teatre
�
�
�
�
�
�
Diversos
�
�
�
�
�
�
Festes
�
Cursos
�
�
Música
DISSABTE 13
Agenda de la setmana
15/09/08 TORROELLANits d’Astronomia
Les nits a Torroella de Montgrí poden ser molt especials ia falta de bones idees pròpies, aquesta proposta d’astrono-mia és molt recomanable. Una visita que acosta la ciènciaque estudia les estrelles i l’univers des d’una mirada local ipròxima. El final de la visita, al cap de la Barra de l’Estartit,on hi ha una vista privilegiada al mar i a les estrelles.
�
DIARI DE GIRONA
13/09/08 CASTELLÓ EMPÚRIESPrimer curs d’introducció al’anellament científic d’ocellsAquest cap de setmana, el Parc Natural dels Aigua-
molls de l’Empordà ofereix aquest primer curs pel al qualno cal tenir experiència prèvia. Preu: 30 euros (menorsde 16 anys: 10 euros). Informació i inscripcions: 637736 588 o www.rings.cat.
�
DIARI DE GIRONA
Accents#573COORDINA Ana Rodríguez i Marta Pallarès
12ÚLTIMA AccentsDIVENDRES, 12 DE SETEMBRE DE 2008 | Diari de Girona
DIVENDRES 19 DE SETEMBRE
Tornen les nits aLa Mirona de SaltLa sala obre de nou les portes amb novetats
Per a la Festa d’Inauguració de la nova temporada La Mironacompta amb les actuacions de The Patillas (a la foto), La Pegati-na, La Banda del Surdo i, per acabar la nit, Sputnik DJs. La festaestà assegurada la nit del divendres a partir de les deu de la nit,quan es tornin a obrir les portes de La Mirona i La Bombolla.
�
