Embed Size (px)
Citation preview
BÀSCARAFESTA MAJOR en honor aSANT ISCLE i SANTA VICTÒRIA�DISSABTE 22 DE NOVEMBRE
TARDA a les 5 - ESPECTACLE INFANTIL de contes L’ATRAPASOMNISTARDA a les 6 - ESPECTACLE INFANTIL de titelles PEPO i L’ESCOMBRANIT a les 11 - Animat BALL al pavelló amb l’orquestra LA GRAMOLA
�DIUMENGE 23 DE NOVEMBRE
MATÍ a les 10 - Inauguració de l’exposició i tastets de carbasses als baixos delCasal Ferrer.
MIGDIA a les 12 - OFICI SOLEMNE a l’església parroquial.
TARDA a la 1 - Dues SARDANES a la plaça Major.
TARDA a les 3 - FUTBOL entre els equips: F.C. BÀSCARA i STA. LLOGAIA U.E.TARDA a 2/4 de 6 - CONCERT i tot seguit BALL al pavelló.
SARDANES - CONCERT i BALL a càrrec de l’ORQUESTRA
MARAVELLATOTS ELS ACTES SERAN GRATUÏTS Organitza: AJUNTAMENT DE BÀSCARA
Accents#584
Dels Bond,el més venjatiuLa reacció de tots els implicats enl’aparell receptiu d’una pel·lícula–fans, desencantats, detractors,crítics, espectadors de diumengea la tarda– va ser unànime: DanielCraig és, juntament amb SeanConnery, el millor James Bondpossible. I mira que l’actor,que ja s’havia forjat unnotable prestigi com asecundari, va haverd’afrontar uns quantscomentaris verinosos i elsprejudicis d’internautesd’arreu del món.
Però, després de tanta xim-pleria, els primers quinze mi-nuts de la seva primera interpre-tació del personatge a CasinoRoyale (els que ocupaven el prò-leg en blanc i negre i l’especta-cular persecució per terres afri-canes) esvaïen qualsevol dubtesobre la seva idoneïtat. Per tant,no és estrany que la seva sego-na posada de llarg com a vagi desbordada d’expectati-ves fins al punt de convertir-se, si no hi ha cap daltabaixd’última hora, en el film
més taquiller de la franquícia. Quan-tum of solace (alguna cosa així com «laquantitat de consol», títol que ja ha es-tat criticat pels imbècils habituals de
la xarxa) té a més la peculia-ritat de ser la primera cinta
de la saga que re-prèn l’acció ex-actament on la
deixava la sevapredecessora.
Així, la històriaressegueix la recer-
ca que James Bondinicia per tot el món
dels autèntics respon-sables de la mort deVesper Lynd, el seugran amor. Les inves-tigacions el porten adescobrir que unpoderós narcotra-ficant, DominicGreene, mou elsfils de l’organitza-ció secreta quehauria ordenatl’execució; elproblema ésque M no estàgens conven-çuda de la set
de venjança del seu agent mésmalcarat i aquest s’acaba posanten el punt de mira dels seus pro-pis companys. Les imatges deQuantum of solace permeten en-devinar que s’ha apostat per man-tenir l’estil directe i sense conces-sions de Casino Royale (les escenesd’acció estaran supervisades pelmateix equip de la trilogia dedica-da a un altre espia, Jason Bourne),el seu rigor narratiu i dramàtic i, tam-bé, la desarticulació dels tòpics in-herents al personatge.
El director Paul Haggis continua as-sumint part del guió, mentre que la di-recció recau ara en el versàtil MarcForster, autor de Monster’s Ball, Des-cubriendo Nunca Jamás, Tránsito,Más extraño que la ficción i Cometasen el cielo. Al costat de Craig repetei-xen Judi Dench, Jeffrey Wright i Gian-carlo Giannini, però l’atenció segu-rament se centrarà en el nou dolent,el francès Mathieu Amalric i les dues«Bond girls», la britànica Gemma Ar-terton i la ucraïnesa Olga Kurylenko,que a la la pel·lícula Hitman ja vaaconseguir que la mirada de l’espec-tador estigués més pendent d’ellaque de la –inexistent– trama de lapel·lícula.
PEP PRIETO
LA FITXAEUA i Regne
Unit. 2008. Color.106 min.Títol ori-ginal: «Quantumof Solace». Direc-ció: Marc Forster.Guió: Paul Haggins,Neal Purvis i RobertWadel. Fotografia:Roberto Shaefer.Música: David Ar-nold. Intèrprets: Da-niel Craig, GemmaArterton, GiancarloGiannini, JeffreyWright, Jesper Chris-tensen, Judi Dench,Mathieu Amalric iOlga Kurylenko. Al-béniz Centre (Giro-na), Oscar (Gironai Platja d’Aro) Ci-nebox (Salt), Cat-Cines (Figueres),Cines Olot, Kyton(Palamós), Lauren(BLanes), CinesRoses
LA CANÇÓKeys & WhiteAlicia Keys s’encar-rega d’interpretarAnother way to die,cançó composadaper Jack White (TheWhite Stripes) i queés el tema principalde Quantum of So-lace, una cançó querecupera l’essènciade la tradició de lesmúsiques que hanmarcat la carrera del’agent 007.
�
CONCERT
Najwajean a l’AuditoriDesprés de «No Blood» i d’haver col·laborat en diversesbandes sonores, Carlos Jean i Najwa Nimri tornen a unir-se a «Till it breaks», que presenten el dia 28 a Girona >PÀG 8
Diari de Girona Suplement d’Oci i CulturaDIVENDRES, 21 DE NOVEMBRE DE 2008
«007: QUANTUM OF SOLACE»�DANIEL CRAIG TORNA A SER L’AGENT007 EN LA PRIMERA PEL·LÍCULA DE LASAGA QUE REPRÈN LA HISTÒRIA ON LADEIXAVA L’ANTERIOR FILM
IL·LUSTRACIÓ
MARTÍ FERRER
02PUBLICITAT AccentsDIVENDRES, 21 DE NOVEMBRE DE 2008 | Diari de Girona
Aprofitant la moda dels drameshistòrics i artistes torturats, aques-ta coproducció entre Espanya iGrècia pretén apropar-nos a la tur-bulenta figura de Doménikos Theo-tokópoulos, més conegut com ElGreco, el qual va fer fortuna a finalsdel segle XVI com a pintor de la cortespanyola.
De fet, aquesta biografia pretén, abanda de trencar una llança a favord’un dels millors pintors de la histò-ria, quedar-se amb una mena bio-grafia no autoritzada de l’autor per talque de l’interior del personatge ensorgeixi un suc prou caldós per fer-ne una pel·lícula. La relació entre elsgrans pintors i el cinema, de fet,sempre ha estat emboirada per les ga-nes dels cineastes a posar més pa queformatge en les vides d’aquests au-
tors. El Greco, fent un cop d’ull a lamagnitud del projecte, no se’n esca-pa: el film esdevé una gran produc-ció que no escatima euros en am-bientar-se a consciència en l’època nien pagar un dineral per recuperar elmític Vangelis com a creador de labanda sonora.
La part espanyola del film resideixen l’equip artístic i s’exemplifica ambnoms com Juan Diego Botto o una re-cuperada Laia Marull. La torna gre-ga, a banda del citat Vangelis, cor-respón a un desconegut director queja es va atrevir a posar en imatges lavida de Kavafis. Convé destacar a l’ac-tor que dóna vida a El Greco, el de-butant Nick Ashdon. No cal dir queper ser una primera interpretaciól’home no ha pecat de modèstia.Ara caldrà veure com resol una pa-pereta més que complicada i que potcondicionar un futur laboral.
CARLES RIBAS
CINEMA 03AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 21 DE NOVEMBRE DE 2008
Ed Harris sempre s’ha consideratcom un individu força distantrespecte les directrius quemarquen les grans productoresnordamericanes: actor que haprocurat interpretar els papersque considerava oportunsprescindint de grans xifres i d’èxit,la seva faceta com a directorcorrobora l’abans esmentat. Si enel seu primer film com a directores va atrevir amb la polèmicafigura de l’artista Jackson Pollock,ara ens proposa un western en elmoment en què el gènere sembladat i beneït.
De fet, Appaloosa no pretén inventarres que el gènere no hagi reproduït:ambientada en els anys vuitanta del se-gle XIX, dos policies federals viatgen deciutat en ciutat per posar pau en les no-ves terres on la justícia pròpiament ditaencara no arriba. Un cop arribin a lapoblació minera d’Appaloosa, s’ado-naran que la dictadura d’un cacic lo-cal oprimeix i explota al poble. Per aca-bar-ho d’adobar, els dos protagonistesfaran amistat amb una dona de malavida del poble, Allison French, que finsi tot qüestionarà i posarà en perill labona amistat i les bones obres dels dos,
a priori, amics i companys de feina.D’aquesta manera, convé veure Ap-
paloosa com un film que tracta lapèrdua de valors més que no pas comun western a l’ús. Ed Harris, home queen sap un niu a l’hora de contar-noshistòries (sigui com a actor o com a di-rector), aprofita els temps confusos dela creació de nordamerica per explicar-nos una història d’amors, traïcions i,sobretot, personatges que no tenenmassa clar quina és la seva funció enla vida.
Basant-se en una novel·la de RobertB. Parker, Harris ha convençut tota unasèrie de grans actors per formar part
d’aquesta aventura personal: comen-çant pel seu company de viatge ViggoMortensen, continuant per una enyo-rada Renée Zellweger i acabant per uncacic com Déu mana encarnat en la fi-gura de Jeremy Irons, Appaloosa con-vé visonar-la com una pel·lícula queutilitza el gènere del western per ex-plicar-nos la nostra vida d’avui dia... defet, com John ford feia amb les sevespel·lícules.
Destacar en el terreny interpretatiula presència de la «nostra» Ariadna Gil,una actriu que, sense fer massa soroll,sap exportar les seves qualitats arreudel món.
CARLES RIBAS
«APPALOOSA»�DESPRÉS DE LA NOTABLE APROXIMACIÓ A L’UNIVERS DE L’ARTISTA JACKSON POLLOCK, ED HARRISTORNA A LA DIRECCIÓ CANVIANT RADICALMENT DE REGISTRE PER OFERIR-NOS UN «WESTERN» AMB TOTES LES DE LA LLEI
LA FITXAEstats Units.
2008. Gènere: Western.
Direcció: Ed Harris.Intèrprets: Ed Har-ris, Viggo Morten-sen, Jeremy Irons,Renée Zellweger,
Ariadna Gil. � Albéniz Cen-
tre (Girona), Os-car (Girona i
Platja d’Aro),CatCines (Figue-res), Arinco (Pa-lamós), Lauren
(Blanes)
VIGGOMORTENSEN.Tot terreny del
cinema.No resulta estrany
que aquest actores decidís a prota-gonitzar Appaloo-
sa tenint en comp-te que Ed Harris di-
rigia aquest pro-jecte: ambdós es-
devenen unamena de outsidersdins del panoramade Hollywood quesaben aprofitar les
gran produccionsper elaborar, amb
independència i in-timitat, unes carre-res personals més
que dignes.
�
DIARI DE GIRONA
L’hora de posar ordre
LA FITXAGrècia,
Espanya, Hongria. 2008.
Gènere: Dramahistòric. Direcció:
Yannis Smaragdis.Intèrprets: Nick
Ashdon, Juan Die-go Botto, Laia Ma-
rull, Dimitra Mat-souka.
� Albéniz Plaça(Girona), Oscar(Girona i Platja
d’Aro), CatCines(Figueres), Arin-
co (Palamós)
� Un pintor enfrontat amb la Cort«EL GRECO»�AQUESTA COSTOSA PRODUCCIÓ S’APROPA LLIUREMENT A LA VIDA D’UN DELS ARTISTES MÉS DESTACATS DE LA HISTÒRIA DE LA PINTURA
GOMORRA�����Itàlia. 2008. Color. 114 min. Títol original: «Gomorra». Direcció: Matteo Garrone.
Guió: Maurizio Braucci, Ugo Chiti, Gianni di Gregorio, Matteo Garrone, Massimo Gaudio-so i Roberto Saviano, basat en la novel·la de Roberto Saviano. Fotografia: Marco Onora-to. Intèrprets: Gianfelice Imparato, Salvatores Cantalupo, Toni Servillo. Albéniz Plaça(Girona). Amb el seu primer llibre, el jove napolità Roberto Saviano ha aconseguit,no només situar-se en la llista dels més venuts i traduïts, sinó en el punt de mira dela Camorra, poderosa organització criminal que, molesta amb la forma en què l’es-criptor ha destapat els seus negocis bruts, l’ha amenaçat de mort. Ens trobem da-vant d’una obra de denúncia, on es compagina la ficció literària amb la investigacióperiodística. I aquests mateixos paràmetres són els que ha empleat Matteo Garronea l’hora de portar-la a la gran pantalla, aconseguint un espectacular film de denúncia,que combina la ficció cinematogràfica amb determinades decisions (com rodar en elsmateixos llocs de l’acció, amb actors no professionals) que li donen un aspecte prò-xim al documental. Sempre hi haurà qui opini que amb un punt de partida tan potentera fàcil. Però seria injust limitar els mèrits d’aquesta excel·lent pel·lícula a la sevabase literària. Garrone és un director a tenir present, amb una trajectòria desconegu-da. I a Gomorra, ajustada síntesi de l’extensa novel·la de Saviano, ens ofereix una so-cietat sense futur, tan acostumada a la violència i al delicte, on ni tan sols els menorsconserven la innocència pròpia de la seva edat. La seva mirada resulta, sens dubte,molesta i desalentadora, però tan necessària com el llibre de Saviano. JORGE CASTILLEJO
�
����� OBRA MESTRA
���� MOLT BONA
���BONA
��INTERESSANT
�REGULAR
�DOLENTA
LAS HORAS DEL VERANO�����França. 2008. Color. 102 min. Títol original: «L’heure d’été». Direcció i guió: Olivier
Assayas. Fotografia: Eric Gautier. Intèrprets: Juliette Binoche, Charles Berling, JérémieRenier, Edith Scob, Dominique Reymond. Oscar (Girona). Torna el millor Olivier As-sayas, aquell que vam descobrir amb Finales de agosto, principios de septiembre enels últims anys noranta. I ho fa endinsant-se en un dels temes preferits de la cine-matografia gala, com és la dissecció dels interiors morals de la gran burgesia france-sa; escenari ideal per airejar tota la grandeur cultural i intel·lectual i les seves noblesocupacions, al mateix temps que es posa de manifest la seva decadència sentimen-tal o la dels seus principis. Assayas s’endinsa, partint d’aquests supòsits, en un ele-gant i fina anàlisi de les mudances implacables que s’abaten sobre una sòlida i res-pectable família, que li serveix per reflexionar sobre els canvis que la vida exerceixsobre el passat material i les seves empremtes, els records. Adopta una mirada dis-tant, fins i tot freda en aquell retrat dels tres germans allunyats en les seves exis-tències que han de gestionar una respectable herència familiar, sense deixar-searrossegar per un excés de sentimentalitat, amb una posada en escena reposada,on els esdeveniments s’expressen amb la mateixa contenció d’uns protagonistesque s’enfronten al final d’una etapa. Per sota d’aquell aire gairebé intranscendent,on es ventilen patrimonis amb elegants taxadors i solemnes cessions a museus, s’e-rigeix lentament una ruïnosa nostàlgia de la memòria i de l’emotiva sensació deltemps perdut, que després de la mort es llega als que queden. ENRIQUE BORDERÍA
�
EL ÚLTIMO VOTO�����Estats Units. 2008. Color. 120 min. Títol original: «Swing vote». Direcció: Joshua Michael Stern. Guió: Joshua Michael Stern i Jason Richman. Intèrprets: Kevin Costner, Paula
Patton, Madeline Carroll, Kelsey Grammer, Dennis Hopper, Nathan Lane, Stanley Tucci, Judge Reinhold, George Lopez, Mare Winningham. Albèniz Centre (Girona), Oscar (Gironai Platja d’Aro), Cat Cines (Figueres), Cines Olot, Arinco (Palamós), Cinebox (Salt), Lauren (Blanes). Més enllà del potencial sociològic de les seves premisses (un sol in-dividu té, a les seves mans, la decisió de qui governarà els Estats Units) i el contraproduent retard de la seva estrena espanyola (allà la van veure abans de la campanyaelectoral i, per tant, el missatge era molt més funcional), El último voto s’ha de llegir més en clau interpretativa, és a dir, en la mesura de la seva estrella protagonista. El filmde Joshua Michael Stern no deixa de ser un desigual intent de Kevin Costner per recuperar l’estil de personatge entre gamarús i encantador que li va donar fama en títolscom Campo de sueños, i per aquest motiu el nom de Frank Capra ve al cap en més d’una ocasió mentre assistim a un discurs més aviat ingenu sobre el valor de la democrà-cia i la necessitat que les persones siguin el centre de la política. No és un mal film, en absolut, perquè conté bons moments (tot el que concerneix a la profunda simplicitatde Costner) i aconsegueix, contra tot pronòstic, ser menys ensucrada del previst, però es queda en una faula simpàtica quan podria haver entrat en radiografies ideològi-ques molt llamineres. Stern les dilapida en benefici de les bones intencions, del lluïment del protagonista i d’uns esplèndids secundaris (menció especial a Grammer, Lane iel recuperat Judge Reinhold) que acaben erigint-se, juntament amb la música original de John Debney, en el millor de la funció. PEP PRIETO
�
CRÍTIQ
UES
LES E
STR
EN
ES D
E LA
SET
MA
NA
PASSA
DA
DdG
CartelleraLA PROGRAMACIÓ
DELS CINES DEGIRONA A LA
PÀGINA 54
04 CINEMA AccentsDIVENDRES, 21 DE NOVEMBRE DE 2008 | Diari de Girona
Tel. 972 41 01 10ALBÉNIZ CENTRE
Tel. 972 41 06 60ALBÉNIZ PLAÇA
I també:- EL NIÑO CON EL PIJAMA DE RAYAS
Sala 5 4.15 - 8.30 7 anys
- THE FALL: EL SUEÑO DE ALEJANDRIASala 6 4.15 13 anys
- NOCHES DE TORMENTASala 7 4.15 Apta
- HIGH SCHOOL MUSICAL 3Sala 8 4.15 (dis. i diu.) Apta
4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.4518 anys
11
4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.4513 anys
22
4.00 - 5.40 (dss i dg)ANIMADA Apta
33
4.30 - 6.35 - 8.35 - 10.40 (dll-dv)7.30 - 9.15 - 11.00 (dss i dg) 18 anys
33
4.10 - 6.20 - 8.30 - 10.4013 anys
44
6.15 - 10.35Apta
55
6.30 - 8.35 - 10.4013 anys
66
6.15 - 8.30 - 10.4513 anys
77
4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.45 (dll-dv)6.25 - 8.35 - 10.45 (dss i dg) 18 anys
88
4.00 - 6.00 - 8.00 - 10.0013 anys
99
5.00 - 7.00 - 9.00 - 11.0013 anys
1100
4.30 - 8.10 - 10.3518 anys
1111
4.15 - 8.3513 anys
1122
6.15 - 10.357 anys
1122
4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45EN CATALÀ 13 anys
1133
PUBLICITAT 05AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 21 DE NOVEMBRE DE 2008
06LLIBRES AccentsDIVENDRES, 21 DE NOVEMBRE DE 2008 | Diari de Girona
Recuperem la «joie de vivre»EL DIA QUE L’ARQUITECTE RECUPERA LA PASSIÓ, TROBA QUE EL SEU MÓN QUOTIDIÀ L’OFEGA.
ANNA GAVALDA
El consuelo
SEIX BARRAL, 558 PÀGINES.
TRADUCCIÓ, I. GONZÁLEZ-
GALLARZA.
Un petit gran secret: les dones sónles grans lectores de la nostrasocietat. Un segon petit gransecret: una autora com AnnaGavalda (París, ), ambhistòries sorprenents, personatgesextravagants de reaccions curioses,amb arguments desconcertants,entronca amb la millor tradició dela literatura francesa.
O millor dit, del pensament francès,com alternativa de vida, vorejant i fentl’ullet a l’anarquisme: bon vivant, atretpels plaers de la carn (tant la humana;com la de les viandes que cal assabo-rir per saber per què coi hem vingut almón, i ens mereixem viure, o la de lesmillors joies i complements que ens po-den embellir, amb bé alta). Els inven-tors del malalt imaginari, també ho sóndel terme gourmand. Els que van feruna revolució incendiària que va can-viar la història d’Europa per sempre,són capaços de tenir i expandir lesgrans marques del luxe i el glamour. Iquedar-se tan amples.
Són així. Extrems i desconcertants.Com tots nosaltres, capaços del millori del pitjor. Estil vivaç, alegre. Fraseigcurt. De vegades difícil de seguir. Lesnotes característiques de l’autora, jun-tament al gust pels diàlegs incisius, ga-irebé frenètics. Una vida que trontolla,la del protagonista de la novel·la, l’ar-quitecte Charles Balanda, enamoratd’un París que estima amb deliri de tan-tes vegades com l’ha hagut d’abando-nar per fer projectes. Carn d’aeroport.Un home lligat a plànols, càlculs, pres-
supostos i personatges amb molts ca-lés, pocs escrúpols i unes ànimes potdonades a la creativitat: per això com-pren la seva, comprant-lo a ell. Balan-da estimava una dona sobre totes lescoses. Amour fou. La mort de la sevaantiga estimada li fa replantejar-se lescoses mundanes.
El sentit de la seva existència. Anoukes deia l’objecte de plaer i de desig quefa ballar el cap d’un respectable bur-gès benestant, que té a la família con-vidada a casa pel Nadal. Som davantd’una història d’amor marca de lacasa de l’autora, començada a narrarpel mateix Balanda, que es mira l’e-xistència amb una esguard foteta. Pau-tes de l’autora. Un estil similar al deJuntos, nada más (, també a SeixBarral). Amb versió cinematogràfica deClaude Berri, amb una, crec recordar,monumental protagonista italiana denom Monica Belluci. Com diria unfrancès inconformista, el fotetes deClaude Chabrol, per exemple, les con-vencions són per trencar-les. Les pau-tes de comportament, allò política-ment correcte, és el triomf de la me-diocritat.
Per això, un dels familiars li diu alspetits de la família, enderiats en com-parar el número de gigues de les sevesandròmines tecnològiques, ja saben,coses de la modernitat: «¡A vuestraedad hay que morir de amor! ¡Escribirpoemas! ¡Preparar la Revolución! ¡Ro-bar a los ricos! ¡Viajar con mochila! ¡Lar-garse! ¡Canviar el mundo», voilà!, a lapàgina . La crisi de la societat bur-gesa. Un bon dia, et lleves, i veus queel món es repeteix i es repeteix i es re-
peteix. Amén.En tot el llibre trobem, planejant com
l’ombra d’un voltor que sempre hi éspresent, (nota mental: per què tenentant mala fama els voltors, ells que ne-tegen la terra de cossos que provarienmalalties? De fet, l’home li col·locamala fama a animals que són un xiccom ell: a animals on es veu reflectit.Serà això), però mai acaba d’atacar,aquesta pulsió. Un bon dia, et lleves,
veus que el món es repeteix, es repeteix.I fas alguna cosa per impedir que totcontinuï igual. Per recuperar els senti-ments. Per tornar a estimar. En origi-nar aquesta petita guspira de passióque et fa veure les coses d’un altre co-lor, madame Anna (el nom en italià?)Gavalda ha obtingut el doctorat ella so-leta. Una bona carta de presentació, noels hi sembla? Una novel·la sòlida.Potser la més sòlida de la francesa.
MOISÈS DE PABLO
L’escriptora Anna Gavalda, autora de l’exitosa novel·la «El consol».
DIARI DE GIRONA
LA CONFECCIÓ D’AQUEST LLISTAT HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES A LA COL·LABORACIÓ DE LA LLIBRERIA GELI DE GIRONA
Els més venuts
FICC
IÓ E
N C
ATA
LÀ 1�La venjançadel bandolerMARTÍ GIRONELLCOLUMNA
2�Els homes queno estimavenles donesSTIEG LARSSONCOLUMNA
3�BrisingrCHRISTOPHERPAOLINIROCA EDITORIAL
4�QuietMÀRIUS SERRAEMPÚRIES
5�El noi delpijama deratllesJOHN BOYNEEMPÚRIES
NO
FIC
CIÓ
CAT
ALÀ
1�El secretRHONDA BYRNEENTRAMAT
2�Amb ulls denenaENCARNACIÓMARTORELLARA LLIBRES
3�GomorraROBERTO SAVIANOLA BUTXACA
4 �La dictaduralaincompetèncXAVIER ROIGLA CAMPANA
Premi Prudenci Bertrana 2008Obligada a viure els seus anys més
lluminosos a la foscor del franquisme, laValèria decideix lluitar pel que desitja.Així estudia arqueologia i es casa ambl’home que diuen que no li convé. Aquestamor, que creix malgrat la moral del’època, aconseguirà il·luminar una vidasenzilla però plena. És la història demilers de dones a la dictadura.| DdG
�
SÍLVIA SOLERPetons de diumengeCOLUMNA, 244 PÀGINES
D’un gran intel·lectual contemporaniAquest és el llibre d’un «impolític»:
una persona que s’apassiona més per undia al mar que per una assamblea, peròque quan el cos social emmalalteix calprendre posició. Magris es preguntasobre les afliccions del nostre present isobre les eleccions que imposa, refusales fàcils promeses de salvació i latolerància oportunista.| DdG
�
CLAUDIO MAGRISLa historia no ha terminadoANAGRAMA, 295 PÀGINES
L’educació dels fills a la distànciaCada cop més mares d’arreu del món esveuen obligades a deixar els seus fills alsseus països d’origen, buscant un lloc mésjust on poder-los criar. Sovint coneixenpoc el país o l’idioma. Però com veu lasocietat aquestes dones? A vegades coma immigrants, a vegades se les jutja ose’n sospita. El llibre proposa una novamirada sobre la immigració. | DdG
NORA RODRÍGUEZEducar desde el locutorioPLATAFORMA, 135 PÀGINES
Una antologia eclèctica sobre ciènciaDes de Galileu als astrònoms
aficionats de l’actualitat, els científicssempre han estat rebels, esperits lliuresque resisteixen els llligams que lasocietat els imposa. En aquest llibre,Freeman Dyson es converteix en uneloqüent intèrpret de la ciència, ipersonifica l’ideal del científic com aiconoclasta. | DdG
�
FREEMAN DYSONEl científico rebeldeDEBATE, 376 PÀGINES
Divertit exercici de sàtira políticaFerotge sàtira política en la millor
corrent tradicional, aquest llibre és laresposta de Roth - esplèndidamentindignada - davant del fenomen deRichard M. Nixon. En el personatge deTrick Dixon, l’autor descriu un home quedeixa petit al més extremat dels cínics,que pot aplicar la defensa pròpia a lamatança de dones i nens. |DdG
�
PHILIP ROTHNuestra pandillaLITERATURA MONDADORI, 173 PÀGINES
La guia 2009 per al paladar vinícolaAquesta guia per als amants del bon
vi inclou més de 4.400 vins catats acegues, 995 dels quals comentats iqualificats. També recull un miler decellers amb tots els seus vins, 335botigues especialitzades i 105 zonesvinícoles. Inclou un annex amb mapes detotes les denominacions d’origen.Imprescindible per als gourmets. | DdG
�
DIVERSOS AUTORSGuía de vinos GourmetsGRUPO GOURMETS, 943 PÀGINES
LLIBRES 07AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 21 DE NOVEMBRE DE 2008
Els orígens difícils, l’atzar, lescircumstàncies històriques i unstrets personals carismàtics vanunir personatges tan dispars comEvita Perón, el Che Guevara,Maradona i Carles Gardel, mitesnacionals argentins, que hanextrapolat fronteres. El pensador ifilòsof argentí Juan José Sebreli,un dels intel·lectuals mésreconeguts del país, analitzaaquests personatges a la seva obra«Comediantes y mártires».
El llibre ha estat guardonat amb eldarrer premi Debate - Casa de Amé-rica d’assaig iberoamericà, i va parlard’ell amb l’agència Efe.
El text parteix de la premissa que«tot personatge és susceptible de sertransformat en mite». I el primer ex-emple que va citar Sebreli va ser el bo-xejador argentí Carlos Monzón, que vaestar pres per haver mort la seva donai va morir en un accident automobi-lístic als anys, però a qui, va sub-ratllar, se li havien erigit monumentsque parlen de la idolatria d’un poble.
Per a Sebreli, el futbolista Diego Ar-mando Maradona és un altre delsmites «repudiables» que encara «el queno ha de ser un esportista: drogat, des-ordenat, no disciplinat, que transgre-deix sistemàticament la màxima demens sana in corpore sano». Marado-na, considerat com un dels millors fut-bolistes de la història, es diferencia delsaltres tres mites argentins escollitsper ser «el primer que es va donar a co-nèixer a l’era de la globalització, con-vertint-se a mercè de la televisió en unídol mediàtic».
Però Sebreli observa d’altres dife-
rències entre els quatre personatges,i així va explicar que mentre el famóscantant de tangos Carlos Gardels eraconservador; Evita, populista; i el CheGuevara, comunista, «Maradona és unoportunista que no té una ideologiaconcreta». Una circumstància que «elpopulisme - va dir l’escriptor - no té encompte, a l’absorbir a tots com si estractés d’una gran família i lluitessinper una mateixa causa, la de la nació».
La figura del Che Guevara és tam-bé objecte d’una anàlisi detallada perpart de Sebreli. Va explicar que malgratque una de les circumstàncies queacompanyen al mite és haver nascuten una «família d’origen humil i as-cendir per mèrits propis fins aconse-guir la fortuna i la fama, Ernesto Gue-vara era fill d’una família de classe alta,encara que decadent i conflictiva».
Una circumstància que potser, a ju-dici de Sebreli, expliqui que mentresels altres tres ídols fan «gran ostenta-ció de la seva riquesa amb la seva roba,joies i festes, el Che Guevara es ca-racteritza pel seu ascetisme i pobresa,vestint fins i tot roba trencada i bruta».Però no ha de dur a engany, va advertir,perquè tots els ídols «viuen una vidade privilegi, molt desigual a les de lesmasses que els adoren», fins i tot en elcas de Guevara.
En el seu estudi argumenta quemalgrat que els mites són fenòmens de«masses populars», avui en dia tambées dóna el cas de la «academitzaciódels ídols». Així, va posar com a ex-emple a Gardel, ressuscitat als anys pels intel·lectuals argentins, encara queel cas més clar, va indicar, és la «in-tel·lectualització d’Evita».
Sebreli va recordar que després dela caiguda del peronisme «hi va haverun intent dels militars i dels grups an-tiperonistes de destruir el mite d’Evi-ta, que es va transformar en l’ídoldels guerrillers als anys , per desprésser alçada a heroïna per part de la cul-tura de masses a mercè de la popularòpera dedicada a aquest personatge».
JUAN JOSÉSEBRELI
Comediantesy mártires
Comediants i màrtirsUN LLIBRE COMPARA QUATRE GRANS MITES ARGENTINS: PERÓN, GUEVARA, GARDEL I MARADONA
a de
cia
5�Mal d’escolaDANIEL PENNACEMPÚRIES
FICC
IÓ C
AST
ELLÀ
1�Los hombresque no amabana las mujeresSTIEG LARSSONDESTINO
2�El niño con elpijama de rayasJOHN BOYNESALAMANDRA
3�After DarkHARUKI MURAKAMITUSQUETS
4 �La hermandadde la buenasuerteFERNANDO SAVATERPLANETA
5�La dulceenvenenadoraARTO PAASILINNAEMPÚRIES
NO
FIC
CIÓ
CA
STEL
LÀ 1�El secretoRHONDA BYRNEURANO
2�Porque somoscomo somosEDUARD PUNSETAGUILAR
3�GomorraROBERTO SAVIANODEBATE
4�La buena vidaÁLEX ROVIRAAGUILAR
5�Corazón ymenteVALENTÍ FUSTERPLANETA
Finalista del premi Planeta 2008El que havia de ser una trobada ritual
entre prestigiosos membres de leslletres nacionals es converteix enpertorbador quan un dels poetesparticipants apareix apunyalat. Un poetaque arriba més tard al congrés, i per tantlliure de sospita, podrà investigar, idescobrirà que gairebé tothom té algunacosa en contra del mort. | DdG
�
ÁNGELA VALLVEYMuerte entre poetasPLANETA, 350 PÀGINES
La incompatibilitat amb EspanyaAquest llibre pretén recollir un
sentiment compartit per molts catalans,però que pocs gosen d’expressarlliurement: la creixent sensaciód’incompatibilitat amb Espanya. Es parladel tracte polític i sentimental que repCatalunya, i la tolerància amb la queencara avui es tracta el franquismeresidual a Espanya.| DdG
�
TONI STRUBELL I TRUETAEl moment de dir prouPAGÈS EDITORS, 153 PÀGINES
Una novel·la plena de suspensMisteri i demonisme al cim dels Alps
suïssos? L’hotel Gamander és l’escenarion Sonia hi arriba fugint del seu ex-marit, que en un atac de demència haintentat matar-la. Però l’aïllament ésdifícil, i descobreixen una llegenda de laregió, «el diable de Milà», que fan témerel pitjor per a ells i per a qui els envolta. Iapareixen premonicions... | DdG
�
MARTIN SUTEREl diablo de MilánANAGRAMA, 292 PÀGINES
Una novel·la divertida i molt tendraLa infància de Jess transcorre amb els
seus pares i àvia en una granja a lesmuntanyes de Carolina del Nord. Però detant en tant la seva vida es veu alteradaamb la visita dels seus excèntricsparents, a qual més pintoresc. Aquestsl’acompanyaran a la seva atípica infànciai adolescència. | DdG
�
FRED CHAPPELLMe voy con vosotros para siempreLIBROS DEL ASTEROIDE, 235 PÀGINESCom afrontar el que ens fa febles
De la mateixa manera que laconsciència de la pròpia ignorància ésl’únic camí a la saviesa, el reconeixementde la feblesa ens fa forts i grans. Viure lacondició humana vol dir assumir lesnostres limitacions i afrontar lescontrarietats. Si la vida fos un itinerarimarcat, no ens sentiríem febles però lallibertat seria una fal·làcia. | DdG
�
A. PUIG I F. TORRALBALa força de la feblesaPROA, 163 PÀGINES
Història, secrets i conspiracions Estats Units, 1799. George
Washington, moribund, lliura unamisteriosa carta el destinatari de la qualés l’Escollit. Al 2008, un arqueòlegdescobreix un codi que el porta alssecrets del pare fundador. Washingtones va construir estratègicament segonsun antic model de l’Atlàntida. Els astresregiran el futur de la Humanitat. | DdG
�
THOMAS GREANIASLa profecía de la AtlántidaLA FACTORÍA DE IDEAS, 343 PÀGINES
Diego Armando Maradona, un dels mites analitzats per Sebreli a la seva obra.
DIARI DE GIRONA
EFE/DdG
08TEATRE I MÚSICA AccentsDIVENDRES, 21 DE NOVEMBRE DE 2008 | Diari de Girona
CHICUELODiapasiónAUDITORI - PALAU DE CONGRESSOS
Direcció artística i guitarra:Juan Góme «Chicuelo». Cante: RaulLevia. Guitarra: Javier Gavara. Viola:Elisabet Gex. Baix: Mariano Martos.Percussió: Isaac Vigueras. Bateria ipercussió: David Domínguez. �Diumenge 23, 19h. � 15 €.
Juan Gómez «Chicuelo» és undels guitarristes i compositors mésprolífics i interessants de les dar-reres generacions. Diapasión, el
seu nou treball, és un recorregutpels diferents palos flamencoscomposats i interpretats, sota laseva direcció, pel seu grup habituali amb la col·laboració de músics re-llevants del jazz a Catalunya.
Chicuelo ha volgut des del fla-menc compartir sonoritat ambaltres llenguatges musicals, de-mostrant una vegada més que laseva forma d’expressar-se està persobre de patrons tancats i absurdesortodòxies. ha acompanyat can-taores com Enrique Morente, Ran-capino, Chano Lobato, José Mer-cé, Duquende, Mayte Martín, El Ci-
gala o Potito; és el guitarrista ha-bitual de Miguel Poveda i ha com-partit escenari amb els músics dejazz Chano Domínguez, CarlesBenavent, Jorge Pardo i Jordi Bo-nell.
NAJWAJEANTill it breaksAUDITORI - PALAU DE CONGRESSOS
Veu: Najwa Nimri. Veu i guita-rra: Carlos Jean. Guitarra: Javier Pe-dreira. Baix: Jacob Reguilon. Bate-ria: Marcelo Novati. TEclats i veu:Raúl Quílez. � Divendres 28, 21h.� 20 / 25 / 30 €.
Deu anys després de No Blood,un dels discos que van marcartendència a finals del segle XX al’estat espanyol, Najwa Nimri iCarlos Jean s’han retrobat percrear Till it breaks, un àlbum sor-prenent, diferent, amb atmosfera,emoción i textures. Amb sorpresai molta música en el seu interior.En aquests deu anys ja han col·la-borat, signant com a Najwajean lesbandes sonores de pel·lícules comGuerreros o Asfalto. Però aquestesno van poder omplir el buit d’undesitjat segon disc.
DdG
�
�
DdG
Tres artistes, un escenariD’UNA BANDA, EL «DUENDE» DE CHICUELO I LA SEVA GUITARRA. DE L’ALTRA EL «2X1» DE NAJWAJEAN. ELS DOSCONCERTS TINDRAN LLOC AQUESTA SETMANA A L’AUDITORI, EN EL MARC DE TEMPORADA ALTA, PER TAL DEPRESENTAR ELS SEUS RESPECTIUS DISCOS, «DIAPASIÓN» I «TILL IT BREAKS»
Chicuelo i Najwajean arriben a Girona per presentar els seus nous treballs discogràfics a l’Auditori.
TEMPORADA ALTA
TEMPORADA ALTADevoris CausaAUDITORI DE LA MERCÈ (GIRONA)
Idea i guió: Escarlata Circus. In-tèrprets: Jordi Aspa i Bet Miralta.� Dijous 27, 21h; divendres28, 20h i 22h; dissabte 29, 20hi 22h; diumenge 30, 17h i 19h.10 €.
Els Escarlata Circus, guardonatsamb l’últim Premi Nacional de Circ,ens conviden a la seva barraca defira per endinsar-nos en una espiralplena d’equilibris, gravetat, poesia,destresa, animalitat i sentiments.Devoris Causa és un viatge peltemps indefinit de les emocions.
La corte del FaraónLA PLANETA (GIRONA)
Autors: Xavier Albertí i LluïsaCunillé. Director: Xavier Albertí.Intèrprets: Xavier Albertí, LurdesBarba, Jordi Collet, Oriol Genís, LinaLambert i Xavier Pujolràs. � Dis-sabte 22, 22h. 14 €.
Primer espectacle de La Reina dela Nit, la companyia d’Albertí i Cuni-llé, un espectacle musical basat lliu-rement en la sarsuela La corte delfaraón, la més representada de to-tes les de l’anomenat «género chi-co». Teatre en el teatre, música, acàrrec de dos dels creadors més in-teressants del nostre país.
Vides privadesLA PLANETA (GIRONA)
Autor: Noel Coward. Versió idirecció: Jordi Prat i Coll. Intèr-prets: Isaac Alcayde, Mercè Martí-nez, Maria Rodríguez i Jacob Torres.� Divendres 28, 22h; dissabte29, 18h i 22h, diumenge 30,19h. 14 €.
Una comèdia íntima que s’endin-sa en la intimitat de la parella a par-tir d’uns personatges sofisticats,que tenen la seva millor arma en elllenguatge. Allò que interessa a Co-ward és comprovar què passa quanningú els veu, i allò que en realitatens interessa a nosaltres és veurecom un jove creador com Prat i Colls’aproxima a un text tan ortodox.
�
�
�
Escenaris
MÚSICA 09AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 21 DE NOVEMBRE DE 2008
Marillion celebren els seus trentaanys a la indústria musical amb un dobleLP, la distribució del qual tindrà lloc úni-cament a través d’Internet. Amb uneslletres i una filosofia més pròpies d’unllibre d’autoajuda, els de Steve Hogarthaborden una faraònica obra que, tot i lesbones intencions comercials, l’experi-mentació instrumental i els homenatgesmusicals, queda llastrada per temesmancats de melodies atractives, perdutsentre bancs de reverberació i dispersosdesenvolupaments instrumentals.www.marillion.com. (ROCK) | JESÚS SÁEZ
�
MarillionHAPPINESS
IS THE ROADINTACT
�����
Lluny del folk-hardcore del seu de-but, Pepo Márquez (també a Grande-Marlaska) dóna aire amb aquesta sego-na entrega a una proposta que encertaen el centre de la diana amb un Lp méscru, directe i elèctric, entre l’emo de Pe-dro The Lion i l’aspresa slow de Bedhe-ad. Aprofintant-se d’una instrumentacióminimalista (guitarra, baix, bateria i al-gun teclat puntual) i d’una sàvia distri-bució de la dinàmica, dóna forma a can-çons tallants com ganivets, plenes detensió, que assoleixen moments d’es-querpa emoció. (ROCK) | J.S.
�
The SecretSociety
I’M BECOMINGWHAT I HATE THE
MOSTACUARELA
�����
Sorgits amb el revival electro-rock queva treure a la llum Electric Six o Radio 4,The Faint aguanten el tipus recorrent al’autoedició en el seu tercer álbum, unFas ciinatiion que segueix sostenint-se enels pilars de les seves dues anteriors en-tregues: synth pop, after-punk, actitud in-die, clucades a la new wave i ímpetu balla-ble d’arrel eighties. Deixebles avantatjatscom els espanyols We Are Standard elshan avançat, però la seva proposta mantéuna saludable frescor, idònia per deixar-seanar la melena a les pistes més mo dernes.Passable. (ELECTRO ROCK) | E.G.
�
The FaintFASCIINATIION
BLANK.WAV / COOP
�����
Sis anys després de la seva anteriorentrega (Surprise), Rafa Skam ressusci-ta The Yellow Melodies per gravar unmini Lp (únicament editat en vinil dedeu polzades) en el qual es mantenenles conegudes constants de la banda,còmodament instal·lada entre els llocscomuns d’un ingenu i feliç indie-popapuntalat en les melodies i jocs de veusamb aroma dels seixanta, els arranja-ments d’aire candorós (cordes i teclats) il’anglès de primària. Un aperitiu de caraal seu pròxim llarga durada, que aparei-xerà a principis de 2009. (POP) | E.G.
�
The YellowMelodies
THECHAMPIONSHIP
CUPCLIFFORD RECORDS
�����
The SmithsTHE SOUND
OF THE SMITHSRHINO / WARNER
�����
Com va passar aquí amb Mundo sub-marino, aquesta segona entrega de Val-paraíso Rock sorgeix amb la intenció deseguir donant a conèixer noves propos-tes de l’escena de Valparaíso, una regióde l’oest xilè. En aquesta compilació,oberta estilísticament (del hard-rock alpop passant per la cumbia i els sons au-tòctons), destaquen la frescor acústicad’Achira o el so mestís de Guacho Ri-quelme, tot i que en general resultairregular per la sobrecàrrega de metal irock de carrer de traç gruixut. www.val-paraisorock.cl. (DIVERSOS ESTILS) | J.S.
�
Diversosartistes
VALPARAÍSO ROCKSHARE MUSIC
�����
No hi ha novetats en el planeta Mu-guruza. El seu nou LP manté la fórmulade les seves anteriors entregues: basesjamaicanes (raggamuffin’, dub), gravaciónòmada (de Tòquio a Kuala Lumpur), dis-curs de combat i abundància d’invitats(fins i tot Maria de Medeiros hi participa).El resultat és desigual: convenç (Loturak,Ez sailkatu), però també genera dubtes(Simulakroa, amb un prescindible recitatde Rossy de Palma) i peca de previsible(Milaka bilaka, amb Manu Chao i MarinaOjos de Brujo). Just allò que esperen elsseus seguidors. (REGGAE) | E.G.
�
FermínMuguruza
ASTHMATIC LIONSOUND SISTEMA
TALKA
�����
Quatre anys màgics
Set anys després de The very best of The Smiths, arriba un nou recopilatori de la llegendàriabanda de Manchester, liderada per Morrissey i el guitarrista Johnny Marr, que ha estat l’encarregatde supervisar la remasterització del material. Originalment titulada Hang the Dj (es va haver decanviar perquè al melindrós cantant no li va agradar), no ofereix novetats en un primer CD quereuneix els millors temes del grup, tot i que continua sorprenent que fossin capaços d’escriuretant material valuós en només quatre anys, de 1984 a 1987. Una altra cosa és el segon disc, en elqual es poden trobar temes apareguts com a cara B de single, alguna curiositat (una versió endirecto de What’s the world?, el tema de James) i fins i tot una remescla de This charming man, acàrrec de François Kevorkian. Un llibret ple de fotos completa la relíquia per als devots d’unaformació el llegat de la qual no deixa de créixer, tant per les mediocres carreres posteriors delsseus components, com per la legió d’imitadors que segueixen intentant, sense aconseguir-ho,reproduir la seva innegable, tot i que sobrevalorada, màgia. (POP) | E. G.
�
����� INDISPENSABLE
���� NOTABLE
���RECOMANABLE
��FLUIX
�PRESCINDIBLE
DISCOS
ARRIBA LA RECOPILACIÓ DEFINITIVA DEL MÍTIC GRUP DE MANCHESTER, EN FORMAT DE DOBLE COMPACTE I AMB MÉS DE QUARANTA CANÇONS
CANÇÓ D’AUTORJOSEP PUNTÍ EN CONCERT
La Mirona 2 (Salt). Divendres 28, 23h. 16 € (13 €, en-trada anticipada).
Adrià Puntí ja fa temps que volta pel món de la música. Ac-tualment ha reprès la seva carrera sota el seu nom real, Jo-sep Puntí, i divendres serà a La Mirona telonejat pels bacelo-nins Anita Miltoff. Aquest concert tindrà lloc en el marc deMirallSonor, un viatge terrenal travessant els diferents estilsi èpoques de la música d'autor catalana. El 1989 és quan esva formar el grup Umpah-Pah, amb qui Puntí va enregistrarcinc discos i un mini CD. Les cançons i les lletres eren compo-sades, la majoria, per l'Adrià Puntí, a més la realització delsvideo-clips dels grup també anava al seu càrrec. Umpah-Pahva ser guanyador de diversos premis, entre els quals hi hal'Ondas, L'Altaveu, el Premi Nacional de Música de Catalunyai el Premi de les Mosques de Girona. Al 1996 és quan va co-mençar a fer les primeres actuacions en solitari i un any des-prés va treure el seu primer disc en solitari, Pepalallarga i...L'any 1999 va treure al mercat el seu segon disc en solitari,L'hora del Pati. A principis del 2003 apareix al mercat Maria,el tercer disc en solitari de Puntí, amb una versió del Flors ivioles de Quimi Portet. | DdeG
PIANO14è PREMI XAVIER MONTSALVATGE
Auditori - Palau de Congressos (Girona). Diumenge 23,Entrada gratuïta, places limitades.
El Premi Xavier Montsalvatge, que se celebra cada dosanys, té com a finalitat propiciar l'estudi i la interpretació delrepertori pianístic contemporani, així com afavorir el co -neixe ment i la difusió de la música catalana d'avui.| DdeG
CULTURA URBANAFALSALARMA
La Mirona 2 (Salt). Diumenge 23, 15 € (12 €, entradaanticipada).
Falsalarma és un grup de hip-hop originari del barri deLes Termes de Sabadell format per DJ Neas (DJ), DycacheSantiago (productor) i els germans El Santo (David NavarroRomero, Mc) i Titó (Ángel Navarro Romero, Mc).| DdeG
�
�
�
Planning
10ART AccentsDIVENDRES, 21 DE NOVEMBRE DE 2008 | Diari de Girona
CARLES PAZOSGaleia, Presenta.., Girona.
Carrer del Nord, 13. � Del 4d’octubre al 5 de desembre.De dm a dg d’11 a 14h i de 17 a20 h.
�COL·LECTIVA
Fundació Valvi, Girona.Avda. Jaume I, 42 � Del 13 al29 de novembre. De dilluns adivendres de 18 a 20,30h. Dis-sabte d’11,30 a 12h. i de 18 a20,30h.
�
L’exposició s’engloba dins elsegon Simposi Internacional deLiteratura i Medi Ambient titulatEls Paradisos Oceànics, que esfarà entre els dies 24 i 26 denovembre a diferents espais dela ciutat de Girona. En tot cas, lamostra de pintures de la Funda-ció Valvi comptarà amb treballsde dos autors: el conegut pintori colleccionista Joan Abelló (Mo-llet del Vallès, 1922) i SantiagoVilanova (Olot, 1947), presidentde l’Associació Una Sola Terra iautor de la novel·la El secretd’Hiva Oa. | E. CAMPS
En un univers saturat de per-sonatges que no tenen capmena de problema a l’hora dedeclarar-se profundament il·lu-minats pel pensament «Zen»(malgrat visquin envoltats decoses ben supèrflues i no su-portin el silenci més enllà de laimpostura obligada segons l’o-casió), la mirada d’algú com Car-les Pazos (Barcelona, 1949) re-conforta en la mesura que nonomés no nega la bigarrada ibastarda realitat que ens ha to-cat viure sinó que la disseccio-na, amb tenacitat d’orfebre,amb l’objectiu d’extreure’n la lli-çó agredolça que tota paradoxaconté. | E. CAMPS
COL·LECTIVABòlit, Centre d’Art Contem-
porani de Girona. Sales Muni-cipals i Capella de Sant Nicolau.� Del 10 d’octubre a l’11 deGener. Horaris: www.bolit.cat
�
Els objectius són clars: «Im-pulsar la negociació i la conver-sa amb les institucions i la ciu-tadania, activant el reciclatged’idees i dispositius per tal d’a-frontar situacions no resoltes,mitjançant la creativitat i el tre-ball col·lectiu». A partir d’aques-ta premisa, el nou Centre d’Artde Girona acull a les seves seusprovisionals de la Rambla i de laCapella de Sant Nicolau propos-tes dels artistes Jordi Mitjà i Michelle Teran, del controvertitarquitecte Santiago Cirugeda(més conegut com l’autor del«niu») i del col·lectiu DERIVART.Es podrà visitar fins l’11 de ge-ner de 2009. | E. CAMPS
GUSTAVO GERMANOMuseu Memorial de l’Exili,
La Jonquera. Carrer Major, 47.� Del 4 d’octubre al 31 dedesembre. Horaris: consultarwww.museuexili.cat
�
A partir d’un hexàedre regular(un cub), Pep Admetlla executaa la sala la Cova del Col·legi d’Ar-quitectes un exercici de recursi-vitat encaminat a trobar les for-mes embrionàries que aquestconté o, per dir-ho d’una altramanera, destinat a modificarl’espai, l’atmosfera... mitjançantla seva successiva ocupació. Ad-metlla, en aquest sentit, cita aMalevitch: «l'home és prou in-tel·ligent per colonitzar la for-ma». No és cap casualitat que liinteressi el pare del suprematis-me: ell va ser qui millor va en-tendre les possibilitats de la ge-ometria humanitzada. | E. CAMPS
Dins del programa d’activitatstemporals del Museu-Memorialde l’Exili, es presenta l’exposi-ció Ausencias del fotògraf ar-gentí resident a Barcelona Gus-tavo Germano (Entre Ríos,1964). Aquest projecte recorreel món de la repressió il·legal i ladesaparició forçada de personesinstaurat a Argentina entre1976 i 1983. Partint de mate-rial fotogràfic d’àlbums fami-liars, l’artista retorna trentaanys després per acompanyaramb la seva càmera a familiars iamics als mateixos llocs per tor-nar a fer les mateixes fotogra-fies... | E. CAMPS
PEP ADMETLLACol·legi d’Arquitectes de
Catalunya, Demarcació de Gi-rona. � Del 17 d’octubre al30 de novembre. Horaris: con-sultar 972 412 727.
�
El títol és clar: Anatomia d’unatesi visual a l’entorn de Fran-cesc Torres Monsó en la mesuraque es vol fer un recorregut nolineal per l’obra i els antece-dents intel·lectuals i formals del’artista de Santa Eugènia, a tra-vés de tot el material que haanat recopilant durant els anys,ja sigui obra pròpia o obra d’al-tres, (llibres, música, vídeos, ma-quetes, fotografies, retrats...).En aquest sentit, segons elsresponsables del projecte, s’a-braçarà tota la vasta trajectòriade l’autor, contemplant-ne l’evo-lució iniciada els anys 40 del se-gle passat i arribant fins elsnostres dies. | E. CAMPS
FRANCESC TORRESMONSÓ
Galeria Només Art, Girona.Pça del Pou Rodó, 21. � Del28 d’octubre al 29 de novem-bre. De dimarts a dissabte de12 a 14h. i de 17 a 20h.
�
UNA EXPOSICIÓ REVISA A LA FUNDACIÓ VALVI DE GIRONA ELMITE POLINESI QUE OCCIDENT HA CONSTRUÏT AL LLARG DELTEMPS. PINTURES DE SANTIAGO VILANOVA I DE JOAN ABELLÓSERVEIXEN PER IL·LUSTRAR AQUESTA PERENNE HISTÒRIA
COL·LECTIVAFundació Valvi, Girona. Avda. Jaume
I, 42 � Del 13 al 29 de novembre. Dedilluns a divendres de 18 a 20,30h. Dis-sabte d’11,30 a 12h. i de 18 a 20,30h.
És possible recuperar la innocènciaperduda? O, millor encara: existeix al-guna cultura innocent? (de races, perfortuna, sabem que és absurd parlar-ne) «M’estimo més morir afusellat aEuropa que coronat de flors i picat demosquits dins la petxina nacre de laPolinèsia», escrivia un Josep Maria deSagarra desconfiat, com és sabut, detota promesa de felicitat gratuïta. I ésque els verins més letals solen allotjar-se en les espècies més belles: senseanar més lluny, les ires controlades dela Mediterrània (mar domèstic que fales funcions de vestíbul de la culturaoccidental) ben poca cosa tenen a veure amb la fúria desbocada d’unidíl·lic oceà que anomenem, de ma-nera paradoxal, Pacífic. Amb tot, quimés qui menys ha tingut la temptació
de narcotitzar-se amb alguna de lespostes de sol que de manera tan ge-nerosa reprodueixen els nostres ca-lendaris, capses de galetes o, fins i tot,paquets de preservatius; són capves-pres que ens retornen a una mena d’o-rigen arquetípic, a una felicitat ingènuaque és la del bon salvatge rousseaunià:«... les nostres ànimes s'han corrom-put a mesura que les nostres Ciènciesi les nostres Arts, avancen cap a la perfecció (...) S'ha vist fugir la virtut a mesura que la seva llum s'elevava so-bre l'horitzó», va escriure el pensadorsuís. Ara bé: el problema de fons sempreserà el mateix: la mirada occidental nonomés no és innocent sinó que utilit-za el paradigma polinesi per il·lustraruna sèrie de conceptes abstractes(utòpics) plantejats des d’una distòpiamassa sovint impostada. L’ecologisme,finalment, en seria l’apèndix més demoda, sobretot quan adopta la formad’un desig quasi inconscient que potderivar sense problemes cap a una for-ma de misantropia entestada en cul-
par l’animal humà de tots els proble-mes d’un món, per altra banda, quetampoc li ha posat les coses fàcils. Nocal enganyar-se: per córrer feliç i en pi-lotes tot el dia cal una temperatura es-table d’uns vint-i-cinc graus i unes plat-ges puntejades de palmeres cocoteres.A Sibèria, mal que ens pesi, fan faltapells espesses i estratègies de super-vivència gens idíl·liques.D’això va l’invent: englobada dins elSegon Simposi Internacional de Lite-ratura i Medi Ambient, l’exposicióque acull la Fundació Valvi comptaamb una selecció de pintures i detextos que vindrien a il·lustrar, perdir-ho d’alguna manera, la «fascinació»que encara avui dia desperten els pa-
�
EUDALD CAMPS
Viatjar a la Polinèsiasense sortir de casa
Paradisosartificials
La publicitat oel cinema s’hanencarregat deconstruir una imat-ge dels mars delsud que massa so-vint obvia aspec-tes menys ama-bles de la realitat.
�
ART 11AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 21 DE NOVEMBRE DE 2008
COL·LECTIVAGaleria d’Art Dolors Ven-
tós, Figueres. Calçada delsMonjos, 26. � A partir del 8de novembre. De dimarts adissabte d’11 a 13h. i de 18 a20h.
�
A partir del llegat de FrançoisDesnoyer, els responsables deles Collections de Saint-Cyprienexposen una part del magníficfons (més de 700 obres) quevan de Boudin a Utrillo. Són tre-balls gràfics (dibuixos) quemostren la vessant més imme-diata i sensible d’autors clauper entendre l’art que va prefi-gurar les primeres avantguar-des. | E. CAMPS
Els artistes escollits són Pe-ter Bodenham, Juliette Murphyi Lluís Peñaranda, amb lacol·laboració del poeta RichardGwyn. Es tracta d’una reflexiócol·lectiva a l’entorn del con-cepte de trànsit associat alviatge físic i simbòlic que totésser humà ha de fer. La inau-guració és demà a partir de lesvuit del vespre. Hi haurà unaperformance i una intal·lació acàrrec de Peñaranda que s’a-companyarà amb el rabab, uninstrument de corda de l’Àsiacentral. | E. CAMPS
COL·LECTIVACollections de St-Cyprien,
Sant Cebrià (Catalunya Nord).Plaça de la República. � A par-tir del 9 de novembre . Cadadia de 10 a 12 i de 15 a 19h.
�
Periòdicament la FundacióVila-Casas enriqueix l’oferta ex-positiva de les comarques giro-nines amb una sèrie d’exposi-cions que ocupen els espais deCan Mario, a Palafrugell, i delPalau Solterra, a Torroella deMontgrí. D’entre les diferentspropostes, destaca la del fotò-graf Jordi Puig: l’artista ha recu-perat els rostres de les perso-nes que van treballar a la fàbri-ca de Palafrugell que actual-ment acull els espais d’art. El re-sultat és un mosaic humà que,en darrera instància, suposa totun manifest antropològic. | E.
CAMPS
CARLOS MENSA, M.V.TINTORÉ, JORDI PUIG IM. A. RAVENTÓS
Espais de la Fundació Vila-casas, Torroella de M. i Pala-frugell. � Del 27 de setem-bre a l’1 de maig. Horaris:www.fundaciovilacasas.org
�
Estudi d’aproximació a unageografia cultural catalana ésun projecte artístic quepretén un exercici lúdic, en el re-trat dels personatges vinculatsa la cultura catalana, queporten un cognom relacionatamb el territori. D’aquesta ma-nera, actors, músics, pintors,poetes, escriptors, cantants, es-cultors, editors… que arrosse-guen a les seves espatlles el re-lleu i l’orografia del país, es con-verteixen en els protagonistesd’un atles cultural. Personatgesque fan fèrtil el país generantnous territoris culturals quan estroben rius amb prats, valls ambserra o coll amb pujol. | E. CAMPS
ALBERT GUSIMuseu de l’Empordà, Fi-
gueres. Rambla, 2. � Del 4d’octubre al 23 de novembre.De dimarts a dissabte d’11 a19h. Festius d’11 a 14h.
�
La mostra, organitzada per laCasa de Cultura i que es podràveure a les Sales d''exposicionsdel 23 d'octubre al 29 de no-vembre, és un projecte fotogrà-fic de sensibilització en contrade les mines anti persona queha realitzat el fotoperiodistaGervasio Sánchez des de 1995amb el suport de la companyiaassegurances DKW, IntermónOxfam, Mans Unides i Metgessense Fronteres. Cada any, lesmines antipersona provoquen15.000 noves víctimes. Colòm-bia, Cambodja, Afganistan, An-gola, Bòsnia o l’Iraq destaquenentre els 78 països afectats peraquesta dramàtica (i evitable)situació. | E. CAMPS
GERVASIO SÁNCHEZCasa de Cultura, Girona.
Pça de l’Hospital, 6. � Del 23d’octubre al 29 de novembre.De dilluns a dissabte de 10 a14h. i de 16 a 20h.
�
L’exposició està formada peruna selecció de prop de 50 pin-tures, obra dels artistes més re-presentatius de l’avantguardarussa, entre aquests WassilyKandinsky o Kasimir Malevich, iuna tria d’artesania antiga tradi-cional que s’han agrupat sota eltitol Orígens de l’avantguardarussa. Totes les obres exposa-des procedeixen del fons delMuseu Estatal Rus, i mai hanestat mostrades anteriorment al’Estat Espanyol. En aquest sen-tit, la mostra suposa una ocasióúnica per a conèixer els prece-dents d’alguns dels movimentsartístics més rellevants del se-gle XX. | E. CAMPS
AVANTGUARDA RUSSA Centre Cultural de Caixa
de Girona (Fontana d’Or).Carrer Ciutadas, 19. � Del 20de novembe al 18 de gener.Diari d’11 a 14h. i de 17 a 21h.Festius d’11 a 14h.
�
radisos oceànics. Deixant de banda laqualitat inqüestionable de les citesbibliogràfiques (el binomi Bertrana-Sagarra és totpoderós), i deixant debanda la profunda intranscendènciade les pintures exposades (aquest tipusde quadre mai hauria d’abandonarl’àmbit de l’autoconsum), el més in-teressant de la proposta que coordinaSantiago Vilanova són dues pel·lícules(Tabú de Murnau i Moana de Rober J.Flaherty) que es projectaran al cinemaTruffaut i al Museu del Cinema de Gi-rona: la veritat que contenen és fruit dela voluntat artística més que no pas delrigor antropològic. I és que l’art maihauria de servir per il·lustrar res dife-rent a ell mateix: els seus continguts esdesprenen en segon lloc, són unaconseqüència més que no pas unacausa, un valor afegit que sempre es-tarà subjecte a les arbitrarietats de lainterpretació. Per fer discursos ja hi hales paraules, que són les que millor en-reden i les que, al final, ens salven.
Uns paisatgesfascinants
Les pintures re-tornen a una certaPolinèsia que éstòpica i, al mateixtemps, real.
�
Juzgado Primera Instancia 1 Girona (ant. CI-1)Av. Ramon Folch, 4-6. GironaProcedimiento Abintestado derecho catalán 1398/2008 Sección AParte demandante: Maria Gali Brunso
EDICTO
DON/DOÑA Mª ANGELES ARAGÓN DIEZ, Secretaria Ju-dicial del Juzgado de primera Instancia de Girona
Hago saber que en el expediente de declaración de here-deros abintestado seguido en este Juzgado al número1398/2008 por el fallecimiento sin testar de D/ña MARTI-RIÀ GALI TERRADELLAS ocurrido en Cornellà del Terri eldía 2 de junio de 2008, promovido por MARIA GALIBRUNSO, sobrina del causante, se ha acordado por pro-videncia de esta fecha llamar a los que se crean con igualo mejor derecho a la herencia que los que la solicitan, paraque comparezcan en el Juzgado a reclamarla dentro detreinta días a partir de la publicación de este edicto, aper-cibiéndoles que de no verificarlo les pasará el perjuicio aque haya lugar en derecho.
En Girona a cinco de Noviembre de dos mil ocho.
La Secretaria Judicial
Juzgado Primera Instancia 1 Girona (ant. CI-1)Av. Ramon Folch, 4-6. GironaProcedimiento Abintestado derecho catalán 1402/2008 Sección MParte demandante: Fernando López PayetProcurador: CARLOS JAVIER SOBRINO CORTÉSParte demandada: Jorge (difunt) López Payet
EDICTO
DON/DOÑA Mª ANGELES ARAGÓN DIEZ, Secretaria Ju-dicial del Juzgado de primera Instancia de Girona
Hago saber que en el expediente de declaración de here-deros abintestado seguido en este Juzgado al número1402/2008 por el fallecimiento sin testar de D. JORGELÓPEZ PAYET ocurrido en Salt el día 30 de abril de 2007promovido por Fernando López Payet, hermano del cau-sante, se ha acordado por providencia de esta fecha lla-mar a los que se crean con igual o mejor derecho a laherencia que los que la solicitan, para que comparezcanen el Juzgado a reclamarla dentro de treinta días a partirde la publicación de este edicto, apercibiéndoles que deno verificarlo les pasará el perjuicio a que haya lugar enderecho.
En Girona a cuatro de Noviembre de dos mil ocho.
La Secretaria Judicial
Juzgado Mercantil 1 GironaProcedimiento Concurso voluntario abreviado nº 863/2008Concursados: ANDRES UBEDA BERENGUEL y ESTHER LÓPEZ JORDANProcuradora: LAURA PAGÈS AGUADÉ
EDICTOD. CARLOS PEINADO DOMÍNGUEZ, MAGISTRADO-JUEZ DEL JUZGADOMERCANTIL Nº 1 DE GIRONA
HAGO SABER
Que en el Concurso Voluntario nº 863/2008, se ha acordado mediante Autode esta fecha la admisión a trámite del Concurso Voluntario abreviado deANDRES UBEDA BERENGUEL, con NIF número 40.514.574-M y ESTHERLÓPEZ JORDAN, con NIF número 37.742.812-L, vecinos ambos de la lo-calidad de Palamós c/ Josep Carbó i Vidal, nº 13, siendo designado comoAdministrador Judicial el letrado D. Sergi Roca Palomares.
Por el presente se procede al llamamiento a los acreedores para que pon-gan en conocimiento del Administrador concursal la existencia de los cré-ditos contra los concursados, dentro de 15 días a contar desde la últimade las publicaciones, comunicación que deberá verificarse por escrito, quese presentará ante el Juzgado referido, firmado por el acreedor, interesadoo representante, expresando nombre, domicilio y demás datos de identi-dad del acreedor, así como los relativos al crédito, concepto, cuantía, fechade adquisición y vencimiento, características y calificación que se pre-tenda, acompañándose los originales o copias auténticas, del título o do-cumentos relativos al título.
Y para que sirva de publicidad a los efectos prevenidos en los artículos 6y 23 de la Ley Concursal, expido el presente en Girona, a 10 de Noviem-bre de 2008.
El Magistrado Juez
DAMERIK, S.L. (Sociedad Absorbente)EUREKAKIDS WEB, S.L. unipersonal (Sociedad Absorbida)
FUSIÓN POR ABSORCIÓNDe conformidad con lo dispuesto en el artículo 242 de la Ley deSociedades Anónimas, se hace público que en las Juntas Gene-rales Extraordinarias y Universales de las sociedades “DAMERIK,S.L.." y "EUREKAKIDS WEB, S.L.U.", celebradas con carácter uni-versal el día 27 de Octubre de 2008, se acordó, por unanimidad,la fusión de las indicadas sociedades, mediante la absorción de lasociedad " EUREKAKIDS WEB, S.L.U." (Sociedad Absorbida) porparte de “DAMERIK, S.L..” (Sociedad Absorbente), mediante ladisolución sin liquidación de la Sociedad absorbida y traspaso enbloque de la totalidad de su patrimonio a título universal a la So-ciedad absorbente, todo ello de conformidad con los términos delproyecto de fusión de fecha 20 de Octubre de 2008 suscrito porlos Administradores de ambas sociedades. Se hace constar el derecho que corresponde a los socios y acre-edores de las sociedades que forman parte de la operación de fu-sión descrita, de solicitar y obtener el texto íntegro de losacuerdos adoptados, y de los Balances de Fusión. Asimismo, losacreedores de las indicadas sociedades podrán oponerse a losacuerdos de fusión que consideren les perjudican, en el términode un mes, a contar desde la publicación del tercer y último anun-cio, en los términos previstos en los artículos 242 y 243 de la Leyde Sociedades Anónimas.En Campllong (Girona), a veintisiete de Octubre de 2008.Los Administradores.
CAN XUMA, SOCIETAT ANÒNIMAPor acuerdo de la Junta General Extraordinaria y Uni-versal de Accionistas celebrada el día 21 de Octubrede 2008, se ha acordado su disolución y liquidaciónde la Sociedad, resultando como Balance Final de Li-quidación el siguiente:BALANCE FINAL DE LIQUIDACIÓN:ACTIVO:Accionistas por desembolsos
no exigidos..........................................45.075,91€TOTAL ACTIVO .......................................45.075,91€
PASIVO:Capital social ..........................................60.101,21€Reservas ..................................................2.499,52€Resultados negativos de ejercicios
anteriores..........................................-58.655,17 €Aport. accionistas por compensación
pérdidas .............................................41.130,35 €TOTAL PASIVO ......................................45.075,91 €
EL LIQUIDADOR,ROBERT LOUIS VAN BEEK
DdG
GIRONACambra A les 22.30, a l’Au-ditori, «Guerra i Pau». QuartetTeckné.Jazz A les 23h, al SunsetJazz Club, Dani Nel·lo.
L’ESCALADirecte A les 23.30h, a laSala UnderGrounD, La banda del'Agonia i CROSS.
GIRONACinema A les 22h, a la PlaçaJosep Pla, projecció d’«El vera-no de Kikujiro».
BANYOLESCurts A les 22h, a L’Ateneu,projecció de curtmetratges.
GIRONAJocs A les 18h i 20h, a la ca-seta de la Devesa, «Anem ajugar a la Devesa».
GIRONAMusical A les 22h, a La Pla-neta, «La corte del faraón», deXavier Albertí i Lluïsa Cunillé.
SALTParticipació A les 21h, alTeatre de Salt, «Un dia amb elpúblic», de Gelabert-AzzopardiCompanyia de Dansa.
GIRONAPresentació A les 19h, alBabel, presentació dels llibres
«Corazón y alma» i «El meuretorn a les arrels», de BintaNdao, i «El exilio de Alboury»,de Cheik Aliou Ndao.
OLOTEnergia A les 19.30h, al’Institut Cultural, «Les implica-cions socioeconòmiques i am-bientals de la crisi energèti-ca».
GIRONACinema A les 11h, al Museudel Cinema, Caps de setmanaanimats: Projecció de diferentscapítols de Les Tres Bessones.Contes A les 12h, a l’Audito-ri Narcís de Carreras, «El contede la lletera», a càrrec de lacompanyia Xip xap.
GIRONAPiano A les 12h, a l’Auditori,prova final dels guanyadors delPremi Xavier Montsalvatge.Guitarra A les 19h, a l’Auditori,Chicuelo presenta «Diapasión».
SALTHip Hop A les 20h, a la Mi-rona, Falsalarma.
GIRONAClub de lectura A les 21h, ala Biblioteca Ernest Lluch, Clubde lectura. «La passió segonsRenée Vivien», de Maria-MercèMarçal.
GIRONACinema A les 20.30h, al Ci-
nema Truffaut, «Viridiana».
GIRONA«Paradisos Oceànics» Ales 19.15h, a la Facultat de lle-tres, «La Polinèsia com imagi-nari literari», amb Jacques Bay-le-Ottenheim.
A les 19.45h, a la Facultatde lletres, «La Polinèsia: un re-ferent pel moviment ecologis-ta», amb Santiago Vilanova.
Ciutadania A les 17.30h, alCentre Cultural La Mercè, Jorna-da de treball: «Societat civil, ad-ministracions i treball per la paui els drets humans».
Club de lectura A les 8 delvespre, al Punt de lectura deSant Narcís, Club de lectura(Grup A). «El fill de l'acordionis-ta», de Bernardo Atxaga.
Cinema A les 20.30h al Ci-nema Truffaut, «The road toGuantánamo», de M. Winter-
bottom i M. Whitecross (v.o.s.e.). Clàssic A les 22.30h, al Cine-ma Truffaut, «Tabú», de Murnau.
Ciència A les 17.30h, a laCasa de Cultura, «Ballant ambbionanomolècules», a càrrec deMiquel Duran.Justícia A les 19h, a laFonta-na d’Or, «La igualtat com a ho-ritzó irrenunciable», a càrrec deMontserrat Tura, Consellera deJustícia.«Paradisos Oceànics» Ales 19h, a la Facultat de Lletres,«Els paradisos oceànics de Jo-sep M. de Sagarra i Aurora Ber-trana». Taula rodona.Societat A les 19.30h, a la
Casa de Cultura, «Persona i co-munitat: Emmanuel Mounier alsegle XXI», a càrrec de Joan Rigol.
GIRONAPoesia eròtica A les 20h, alCentre Cívic Santa Eugènia,5a Nit de Poesia Eròtica.
GIRONATitelles A les 18h, a la Bi-blioteca Pública de Girona,«His tòries xineses», a càrrecde la Cia. de la Xin-nan-nah.
GIRONACinema A les 20.30h, al Mu-seu del Cinema, «Tahiti derriè-re le rideau de fleurs», de Mar-tin Figueres.Cinema A les 21h, al Museudel Cinema, «Moana», de Ro-bert J. Flaherty.
Acústic A les 22.30h, a ElCercle, Cesk Freixas.
GIRONACinema A les 20.30h, al Mu-seu del Cinema, Violència degènere. «Sisters in Law», deFlorence Aysi i Kim Longinotto.Cinefòrum A les 19h, al Mu-seu del Cinema, «Yo soy laJuani», de Bigas Luna.
GIRONAReligió A les 20h, a la Casa
de Cultura, «El diàleg interreli-giós: possibilitats, oportuni-tats i realitats», a càrrec d'An-toni Matabosch.
GIRONAD’Ors Durant tot el dia, a laFacultat de lletres, SymposiumInternacional Càtedra FerraterMora: «El pensament d'Eugenid'Ors».
SALTBanc de proves A les 21h, ala Mirona, Matats i Corkscrew.
GIRONATemporada Alta A les 21h,a La Mercè, «Devoris Causa».
Presentació A les 20h, a lallibreria de Viatges Ulyssus,«Els àrabs del mar», de JordiEsteva.
GIRONAPop A les 21h, a l’Auditori,Najwajean presenta «Till it bre-aks».
SALTConcert A les 23h, a la Miro-na, Josep Puntí.
GIRONATemporada Alta A les 20h i22h, a La Mercè, «DevorisCausa».
A les 22h, a La Planeta, «Vi-des privades», de Noel Coward.�
�
Teatre
�
�
Música
�
Literatura
DIVENDRES 28
�
Teatre
�
Música
�
Jornades
�
Conferències
�
�
�
Audiovisuals
DIJOUS 27
�
�
�
Música
�
�
�
Audiovisuals
�
Infantils
�
Literatura
�
�
Conferències
�
�
Audiovisuals
�
Literatura
�
Jornades
�
�
Conferències
�
Audiovisuals
�
Literatura
�
�
Música
�
Infantils
�
Conferències
�
�
Literatura
�
Dansa
Teatre
�
Infantils
�
�
Audiovisuals
�
�
�
Música DIMECRES 26
DIMARTS 25
DILLUNS 24
DISSABTE 22
DIUMENGE 23
Agenda de la setmana
28/11/08 BLANESRamon Madaula continua trencant cors
«El llibertí», text d’Eric-Emmanuel Schmit sobre un episo-di de la vida de Diderot que Joan Lluís Bozzo va posar en es-cena la passada tardor, arriba ara al Teatre de Blanes. L’au-tor aborda un fet real: l’estada d’aquest filòsof (Ramon Ma-daula), en el pavelló del baró Hollback per escriure un articlesobre el concepte de «moral» per a la seva «Enciclopèdia».
�
PILAR AYMERICH
22/11/08 GIRONAMonòlegs marroquins
Temporada Alta presenta demà a les 21h al Teatre Muni-cipal, «Moul Taxi» i «Moltes coses a dir», els últims espec-tacles de Fahid Abdelkhalek i Mohamed El Khiyari, dos delshumoristes marroquins més reconeguts i alhora represen-tants de dues generacions de comediants. Espectacle enàrab amb traducció simultània al català. Preu: 10 €.
�
TEMPORADA ALTA
Accents#584COORDINA Ana Rodríguez
12ÚLTIMA AccentsDIVENDRES, 21 DE NOVEMBRE DE 2008 | Diari de Girona
DISSABTE 22 DE NOVEMBRE
Lax‘n’Busto per a totes edatsDoble concert: un a la nit i un altre a la tarda per a menors de 16 anys
Aprofitant la presentació del darrer treball de Lax‘n’Busto a La Mirona, la sala endega la iniciativa«Concert Jove» per tal de potenciar la música en directe entre els menors de 16 anys. L’objectiu éscrear afició i estímuls envers la música en directe: els joves solen viure molt la música, però des de ladistància, sense veure ni escoltar massa músics interpretant-la en directe per què els és complicatd’accedir a sales de concert. Per això La Mirona ofereix noves formes d’oci a un sector mancat d’ofer-tes culturals (sense tabac ni begudes alcohòliques a la sala) amb un preu adaptat a les possibilitatseconòmiques de la franja d’edat. Així doncs, Lax‘n’Busto oferirà demà un doble concert: a les 19h elConcert especial per a joves (preu 5 € i durada d’1 hora) i a les 22.30h el Concert de presentaciód’Objectiu la Lluna Preu: 12€ anticipada / 15€ taquilla).
�
22 novembre . . . . . . . . . . . . . BBlue Moon
29 novembre . . . . . . . . . . . AAlbert Group
BON ESTAR, BON SOPAR I BONA MÚSICA PER BALLARPer a més informació i reserves al tel. 972 57 00 05
La gran sala de ballde Lloret de Mar
Informeu-vos del preu del sopar i l’allotjament
Guitart Central ParkRESORT & SPA ****
902 34 70 34
Constantí Ribadelaigua núm. 7 Lloret de Mar
www.guitarthotels.com
22 de novembre
Nit de GalaBall amb l’orquestra MUSICALIA DISSABTE 22 NOVEMBRE
23.00 h
DANI NEL·LO 4Dani Nel·lo (sxt)
Francisco Suárez (p)Nono Fernández (cb)
Ramón Ángel Rey (bt)
Jaume Pons i Martí, 12 - Tel. 872 08 01 45GIRONA www.sunsetjazz-club.com
JAZZEN DIRECTE
