Embed Size (px)
Citation preview
Accents#631 Diari de Girona Suplement d’Oci i CulturaDIVENDRES, 23 D’OCTUBRE DE 2009
ESTRENAArriba a les cartelleres «El imaginario del doctor Parnassus», o el llegat de Heath Ledger >PÀG 3
TEATREEl «Product» de Julio ManriqueAbans de venir a Girona interpretant el«Hamlet» d’Oriol Broggi, Manrique s’avança com a director de la peça original de MarkRavenhill «Product»>PÀG 9
El passat dimarts, 20 d’octubre, dins la 335a Setmana Mundial delMediador d’Assegurances, es va celebrar a l’hotel Carlemany de Gironauna Taula Rodona sobre la ««Incidència de la crisi en el sectorassegurador», amb la intervenció del Sr. Josep Pujolràs Nonell,economista del Bufet Roca Junyent, el Sr. Manel Ruiz Sànchez, directortècnic de la Unió de Consumidors de Catalunya –UCC–, el Sr. MarcMartínez Selma, director de corredors i brokers i grans distribuidors dela Divisió de negoci assegurador no vida a Europa (EGIWE) Zurich España,i el Sr. Antoni Godoy Tomàs, president del Col·legi de Mediadorsd’Assegurances de Girona.
LA FITXAProducció:
Espanya 2009.Durada: 126 min. Gè-nere: Drama. Direcció:Alejandro Amenábar.
Intèrprets: RachelWeisz, Max Minghella,
Oscar Isaac, RupertEvans. � Albèniz Cen-tre, Ocine (Gi.), Cinebox(Salt), Lauren (Blanes),CatCines (Figueres), Ci-nes Olot, Arinco (Pala-
mós), Ocine (Platja d’A-ro), Cines Roses.
�Larsson,segona part
Un dels problemes de l’adap-tació cinematogràfica d’Els ho-mes que no estimaven les donesera el seu excés de funcionali-tat respecte a la novel·la, fruitde l’obsessió dels seus respon-sables per no decebre l’expec-tativa dels milions de lectors delllibre. Potser per això, tot i serun èxit de taquilla, va rebreunes crítiques tirant a tèbies.Ara, la versió fílmica de Lanoia que somiava un llumí i unbidó de gasolina canvia de di-rector (ara és Daniel Alfredson,que també ho serà de la terce-ra entrega) i sembla adoptarunes tonalitats més ombrívolesper documentar el passat de lacarismàtica Lisbeth Salander.Del que no hi ha dubte és que elrendiment a les taquilles in-ternacionals està assegurat.
PEP PRIETOLa trama comença quan doscol·laboradors de Millenniumque es disposaven a treure a lallum un escàndol sexual aparei-xen brutalment assassinats. L’ar-
ma homicida porta les em-premtes de Salander i MikaelBlomkvist inicia una investigacióa contrarellotge per localitzar-la i trobar proves que l’excul-pin. El problema és que el casafecta les altes instàncies suequesi Blomkvist, que continua em-bolicat en una vida personalcom a mínim conflictiva, se lesveu magres per sortir-se amb laseva. L’altre dany col·lateral ésque la investigació porta el pro-tagonista a saber més coses delpassat de Salander, que és tan tèr-bol i enigmàtic com ella matei-xa. A banda del canvi de director,una altra dada significativa de Lanoia que somiava un llumí i unbidó de gasolina és que duravint minuts menys que la sevapredecessora i, per tant, és de su-posar que gaudirà d’una majoragilitat narrativa. Michael Nyq-vist, Noomi Rapace (l’autènticdescobriment d’aquesta saga),Annika Hallin, Per Oscarsson i laprotagonista d’Infiel, Lena Endre,encapçalen el repartiment delfilm.
LA FITXAProducció: Suècia, 2009. Títol Original: «Flickan som lekte med elden». Direcció: Daniel Alfredson. Guió: Jo-
nas Frykberg; basant-se en la novel·la de Stieg Larsson. Intèrprets: Michael Nyqvist, Noomi Rapace, Annika Ha-llin, Per Oscarsson, Lena Endre.� Ocine (Gi.), Lauren (Blanes), Figueres, Olot, Kyton (Palamós), Ocine (Platja d’Aro).
�
«LA NOIA QUE SOMIAVA UN LLUMÍ I UN BIDÓ DE GASOLINA»� LA SEGONA ENTREGA DE LA TRILOGIA «MILLENNIUM» CANVIA
DE DIRECTOR I ADOPTA UN TO MÉS OMBRÍVOL PER FURGAR EN ELPASSAT DE LISBETH SALANDER
MÚSICA
Una Temporada Alta electrònicaEl productor i DJ francès Vitalic porta a La Mirona de Salt la seva particular interpretació, poètica i més humana de la música disco, amb el seu darrer treball «Flashmob» >PÀG 9
02PUBLICITAT AccentsDIVENDRES, 23 D’AGOST DE 2009 | Diari de Girona
Idolatrat i odiat a parts iguals, elcineasta Terry Gilliam pot presumirde no deixar a ningú indiferent encada nova proposta que ens ofereix.Després d’uns anys adaptantguions aliens, l’exMonty Pythontorna a col·laborar amb CharlesMcKeown, guionista que el vaajudar amb Las aventuras delBarón Munchausen i sobretot ambBrazil, film que per a molts encaraesdevé la seva obra mestra.
El imaginario del Doctor Parnassus
conté tots els elements per tornar a di-vidir crítica i públic com sol ser habitualen una pel·lícula de Gilliam. La històriaens situa al Londres actual, on un in-dividu que es fa anomenar el Dr. Par-nassus passeja el seu xou ambulant perles places de la ciutat tot oferint a l’es-pectador la possibilitat d’entrar a un uni-vers farcit d’imaginació i meravelles através d’un mirall màgic. El que ningúsap, però, és que com a jugador crònicque ha estat sempre el Doctor Parnas-sus realitzà molts anys enrere una apos-ta amb el Diable en la qual va guanyarla immortalitat. En el moment en què
l’home es va enamorar va decidir can-viar aquest do pel de la joventut amb lacondició, això sí, que quan tingués unafilla i aquesta complís els setze anys,l’hauria d’oferir com a penyora al Dia-ble. El dia crític està a punt d’arribar i elDoctor se les haurà d’enginyar com si-gui per eludir el Diable i salvar la noiade les seves urpes.
No cal dir que, partint d’aquestaidea argumental, Terry Gilliam no s’es-tà de res a l’hora de construir tot un se-guit de personatges i escenaris que, comsol ser habitual en la seva filmografia,estan emmarcats en l’excés monu-
mental i accelerat. Envoltant-se d’ungrup d’actors de primera línia (co-mençant per Christopher Plummercom a Doctor Parnassus, continuant pertalents com Jude Law, Johnny Depp iHeath Ledger i acabant amb l’incom-bustible Tom Waits com el mateix Dia-ble), el director britànic ens ofereix ungran guinyol del qual, sens dubte, no enpodrem sortir indiferents.
El imaginario del Doctor Parnassuss’estrenà en el recent Festival de Sitgestot avançant-nos la controvèrsia queproduirà aquest film i la que sempre ofe-reix aquest director.
CARLES RIBAS
DIARI DE GIRONA
Fa uns mesos s’entrenava a lesnostres sales una modestaproducció independent nord-americana anomenada Buscandoun beso a medianoche, un film queens explicava amb diàlegs frescos ipersonatges creïbles la històriad’una cita amorosa abans, durant idesprés de la nit de cap d’any.() días juntos sembla seguir lapremissa d’aquest film tot contant-nos el procés d’enamorament idevastació d’una parella al llargd’un any i mig.
Certament, la pel·lícula no intentadescobrir la sopa d’all, i la mateixa fra-se publicitària així ho indica: «Noi co-neix noia. El noi s’enamora. Ella no».() Days of Summer (títol originalque juga amb el nom de la noia i l’es-tiu perpetu en què viu ell mentre durala relació) no vol caure ni en preten-cioses reflexions al voltant de l’amor ni
en històries corals d’amics, amants i co-neguts. Centrant-se tan sols en la pa-rella protagonista, el film esdevé comuna mena de flashback en el qual elprotagonista ens explica tot el procésque va conduir-lo al lamentable estatemocional en què es troba una vega-da finalitzada la relació.
Pel·lícula que suposa el debut per amolts dels seus integrants (comen-çant per Marc Webber, el director),() Días juntos diposita totes les se-ves virtuts a oferir-nos una història sen-zilla però alhora ben travada, unabanda sonora que aporta agilitat al re-lat i una parella d’actors que, pel fet deno ser gaire populars, donen un plusde credibilitat a la història. De totes ma-neres, i tal com indica el tràiler, aques-ta no és una història d’amor i és aquestcontrapunt d’amargor on el film pot ferles delícies –encara que resulti con-tradictori– d’aquells espectadors fartsde veure sempre el mateix romanç ambfinal feliç.
CARLES RIBAS
CINEMA 03AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 23 D’OCTUBRE DE 2009
LA FITXARegne Unit.
2009.Durada: 122 minuts.Gènere: Drama fan-
tàstic. Direcció: TerryGilliam. Intèrprets:
Heath Ledger, Chris-topher Plummer,
Johnny Depp, JudeLaw, Tom Waits.
� Albèniz Cen-tre, Ocine (Gi.),
Arinco (Palamós).
La darrera pel·lícula.Tot i que la majoria demèrits (Oscar inclòs),se’ls va endur per la
seva interpretació deJoker a El caballero os-
curo, l’actor Heath Led-ger mostra en aquestfilm de Terry Gilliam la
seva darrera funció. Ac-tor i director ja van
col·laborar anterior-ment en l’adaptació ci-
nematogràfica delsGermans Grimm i, mal-grat no rodar totes les
seqüències que Gilliamtenia previstes, aquest
film es converteix enun tribut a l’actor queva decidir posar fi a la
seva vida.
�
UniversGilliam
LA FITXAEstats Units.
2009.Gènere: Comèdiadramàtica. Direc-
ció: Marc Webb. In-tèrprets: Zooey
Deschanel, JosephGordon-Levitt,
Clark Gregg.� Albéniz (Gi.),Figueres, Olot,
Ocine (Platja d’A-ro).
�
«(500) DÍAS JUNTOS» �PROVINENT DEL DARRER FESTIVAL DESUNDANCE ENS ARRIBA AQUESTA COMÈDIA DRAMÀTICA QUE PRETÉNDEFUGIR LES TÍPIQUES HISTÒRIES ROMÀNTIQUES
Quan l’amor no és correspost
«EL IMAGINARIO DEL DOCTOR PARNASSUS»�TERRY GILLIAM TORNA A OFERIR-NOS DESPRÉS DE MOLTS ANYS UNGUIÓ PROPI EN EL QUAL LA SEVA EMPREMTA VISUAL INUNDA CADA SEQÜÈNCIA DEL FILM
DIARI DE GIRONA
����� OBRA MESTRA
���� MOLT BONA
���BONA
��INTERESSANT
�REGULAR
�DOLENTA C
RÍTIQ
UES
LES E
STR
EN
ES D
E LA
SET
MA
NA
PASSA
DA
DdG
CartelleraLA PROGRAMACIÓDELS CINEMES DE
GIRONA A LAPÀGINA 54
04 CINEMA AccentsDIVENDRES, 23 D’OCTUBRE DE 2009 | Diari de Girona
LA CRUDA REALIDAD �����Estats Units, 2009. Color. 96 min. Títol origi-
nal: «The Ugly Truth». Direcció: Robert Luketic.Guió: Nicole Eastman, Karen McCullah Lutz i Kirs-ten Smith. Intèrprets: Gerard Butler, KatherineHeigl, Eric Winter, Kevin Connolly, Cheryl Hines,Bonnie Somerville, Bree Turner, Jesse D. Goins,John Michael Higgins. Albèniz Centre, Ocine(Girona), Cinebox (Salt), Blanes, Figueres, Olot,Kyton (Palamós), Ocine (Platja d’Aro), CinemesRoses. La cruda realidad respon exactament almotllo que aparenta, el de la comèdia romànticabasada en personatges diametralment oposatsque troben la redempció en el terme mig de les se-ves accions. Així, el presentador televisiu misogin ibocamoll que interpreta Gerard Butler s’estovagràcies al poder de l’amor, i la productora somia-truites que encarna Katherine Heigl aprèn a viureamb una mica més de bogeria gràcies a les ocu-rrències del seu oponent masculí. Res de nou, vaja.La gràcia, però, és que La cruda realidad no és ni lameitat de ximpleta que podria ser, més aviat alcontrari: es tracta d’un producte fins i tot simpàticper la seva insistència a dosificar els atacs de su-cre i pel seu enginy a l’hora de donar nous aires ala tradicional guerra de sexes. Si bé la majoria degags són canònics i els diàlegs apel·len a situa-cions vistes mil vegades en una pantalla (el prota-gonista no deixa de ser una mala imitació del TomCruise de Magnolia i els referents narratius van delCyrano a Pigmalió), almenys Robert Luketic acon-segueix insuflar una certa elegància a algunes si-tuacions, com a les magnífiques escenes a l’hotelde Nova York (sobretot la de l’ascensor, on s’evi-dencia la química entre Butler i Heigl) o als passat-ges en què ell li dóna quatre classes de seducció.No és cap meravella ni passarà a la història (de fet,serà recordada per la seqüència menys original, lade les calces vibradores), però se li agraeix que eslimiti a ser una diversió sense pretensions i, com amínim, amb respecte per les formes. Tal i com estàel gènere, ja és molt. PEP PRIETO
�
LA HUÉRFANA�����
EE UU. 2009. 123 min, Terror. Tít. orig.:«Orphan». D.: Jaume Collet-Serra. Guió: DavidLeslie Johnson; basat en un argument d'AlexMace. Música: John Ottman. Fotografia: JeffCúter. Muntatge: Tim Alverson. Int.: Vera Far-miga, Peter Sarsgaard, Isabelle Fuhrman, C. C.H. Pounder, Jimmy Bennett, Margo Martinda-le, Karel Roden, Rosemary Dunsmore. Al-bèniz Centre, Ocine (Girona), Cinebox(Salt), Lauren (Blanes), Figueres, Olot, Oci-ne (Platja d’Aro), Kyton (Palamós), Cine-mes Roses. El gènere de terror i suspens aEspanya viu un moment dolç, amb substan-ciosos èxits en taquilla i amb reconeixementinternacional. Jaume Collet-Serra s'uneix a lallista dels directors espanyols que roden pro-duccions nord-americanes. Cert és que eljove realitzador català s'ha format íntegra-ment als Estats Units i tot el seu cinema for-ma part dels cànons de la indústria de Holly-wood. La huérfana, per tant, és una acurada iconvencional producció de suspens nord-americana, la clàssica pel·lícula d'ensurts, enla seva variant de nen (nena en aquest cas)terrorífic. La cinta està ben resolta, entreté ifins i tot ens aporta algun gir sorprenent capal final. Destacar la protagonista, IsabelleFurhman, que tenia 11 anys quan es va rodarla pel·lícula i la presència de la qual resulta in-quietant en tot moment. Amb massa simili-tuds amb La mano que mece la cuna (1992),de C. Hanson, La huérfana no aporta res denou al gènere. HONORATO J. RUIZ
�
YO TAMBIÉN�����
Espanya. 2009. 103 min. Drama. Direcció i guió: ÁlvaroPastor i Antonio Naharro. Música: Guille Milkyway. Fotogra-fia: Alfonso Postigo. Muntatge: Nino Martínez Insípida. Intèr-prets: Lola Dueñas, Pablo Pineda, Isabel García Lorca, Pedro¡lvarez Ossorio, Antonio Naharro, María Bravo, Consol Trujillo,Daniel Parejo, Lourdes Naharro, Catalina Lladó, Susana Mon-je. Ocine (Girona i Platja d’Aro). De tots els perills quecomporta un tema com el que aquí està plantejat, dels qualsel deixar-se portar pel sentimentalisme i les bones inten-cions és el més evident, Yo, también se n’estalvia unsquants i es converteix en una pel·lícula més que estimable,sobretot, gràcies al seu personatge masculí central, el noiamb síndrome de Down interpretat per un actor amb síndro-me de Down. Pot ser que Pablo Pineda estigui interpretant,però la sensació és que el que està aquí, a la gran pantalla,
és ell, i no el seu personatge, algú únic i irrepetible; aquí radi-ca la força del film, i també la seva limitació, és clar. El perso-natge posa en qüestió constantment el concepte de norma-litat i obliga l'espectador a anar molt més enllà del que pen-sava. En plantejar un conflicte pràcticament irresoluble, eld'un home amb síndrome de Down enamorat d'una donanormal, posa en qüestió aquesta normalitat i llança la pilotadel desconcert a l'espectador, perquè pot ser que el proble-ma sigui seu, si no pot atansar aquest amor, però el conflicte,el debat i el malestar els tenim els altres: el de plantejar-noshonestament si som capaços d'acceptar aquest desafia-ment. Aquí no hi ha pamflet benintencionat, i sí hi ha ganesd'intervenir i molestar, en el més noble sentit de la paraula,és a dir, en el d'obligar els espectadors a saltar les seves ba-rreres i a oblidar-se de les tranquil·litzadores categories quedivideixen el món entre ells i nosaltres. Interessant. ÀURIAORTIZ
�
PUBLICITAT 05AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 23 D’OCTUBRE DE 2009
06LLIBRES AccentsDIVENDRES, 23 D’OCTUBRE DE 2009 | Diari de Girona
La comèdia humana i els totxosUN HILARANT LLIBRE SOBRE COM HA ESTAT LA BOMBOLLA IMMOBILIÀRIA A CASA NOSTRAQUE NO DEIXA NINGÚ INDIFERENT. EL RIURE ÉS GENERAL
Un relat contra la dura vida a la ciutatQuè passaria si els animals decidissin
recuperar els seus antics territoris? Comens ho faríem si, primer els insectes i,després la resta d’animals, tornessin a lesciutats i ocupessin els carrers, les places,els parcs... i més tard les botigues i lescases? La vida quotidiana s’hauriad’adaptar als ritmes i als costumsd’aquests nous habitants, oi? | DdG
�
MICHAEL KRÜGER / QUINT BUCHHOLZ
Els animals tornenCRUÏLLA, 32 PÀGINES
Un llibre addictiu i terrorífic Estranys i valuosos, els violetes són
humans nascuts amb habilitats psí qui -ques especials: ajuden la policia a resoldrecrims actuant com a mèdiums amb elsmorts. Porten una existència infeliç i dolo -rosa a mercè d’una societat violenta queels controla, venera i margina, i quenecessita els seus serveis deses pera -dament. Ara, a més, estan en perill. | DdG
�
STEPHEN WOODWORTHOjos violetaMONDADORI, 312 PÀGINES
L’enfrontament de dues visions del mónNítid retrat de com es vivia enmig dels
esdeveniments que van tenir lloc a prin ci -pis del s. XVI, En tierra de dioses ens portaper un recorregut vital que comprèn elsdos costats de l’Atlàntic. Novel·la de xocsculturals teixits entre les grans ambicionsi els petits fets quotidians és també lahistòria de l’enfrontament, sanguinari ienriquidor, de dos credos. | DdG
�
EMMA ROSEn tierra de diosesUMBRIEL, 602 PÀGINES
Una de les obres més brillants de MorrisonCorren els últims anys del segle XVII,
a Amèrica. Florens, una noia de setzeanys amb mans d’esclava i peus deprincesa, recorre un llarg tram per buscarl’home lliure que un dia va arribar a lagranja on ella treballa i va ser capaç decurar la malaltia de Dolor, una esclava,però que en anar-se’n es va emportarl’amor de Florens. | DdG
�
TONI MORRISONUna bendiciónLUMEN, 189 PÀGINES
Text a partir de l’última versió de l’autorLa publicació, el 1968, de la primera
novel·la de Benet, va suposar tot un esde -veniment per a les lletres espanyoles. Lacreació d’un nou territori mític (Región)servia a Benet per traçar una profundareflexió sobre la ruïna inherent a la condi -ció humana, reflexió que es projecta sobrela història recent d’Espanya, marcada peltrauma de la Guerra Civil. | DdG
�
JUAN BENETVolverás a RegiónDEBOLS!LLO, 331 PÀGINES
Una novel·la d’Emily The StrangeTé tretze anys. Pot saltar per damunt
d’edificis molt alts; bé, segurament podriafer-ho si s’ho proposés. Però prefereix fermigdiades amb els seus quatre gatsnegres, o muntar un accelerador departícules fet de gasa, llenties i agullesimperdibles, o tocar la bateria o la guitarrao la cítara, o fer murals de clons declavegueres clivellades i amb claus... | DdG
�
ROB REGEREls dies perdutsCRUÏLLA, 266 PÀGINES
ANTONIOMARTÍNEZ
Grúasasesinas
SEIX BARRAL, 186 PÀGINES.
Un mico que serà el fill polític delrei dels totxos. O que demostramés senderi que el rei dels totxos.Un poble fàcil de manipular perpaios sense escrúpols de carteresamples. Calés que comprenconsciències. Urbanitzacionsenmig del no-res. Sexe. Assassinatsquan toca, i quan no toca. Lamàfia, pel mig. Lesbianesassassines. Un retrat hilarantd’una època de bojos que hemviscut fa poc. Gil y Gil no ho hauriafet pitjor.
Aquest llibre d’Antonio Martínez(Barcelona, ) és recomanable perdiverses raons. Primer de tot, pel for-mat, concebut com si els personatgesd’aquesta tragicomèdia humana,aquesta actualització del Lazarillo deTormes passant pel menjar car, els Ro-lex, els cotxes de marca, el sexe com-pulsiu i per un mico que és el rei delstotxos, precisament en el regne de latotxana, parlen als lectors des de mo-nòlegs interpretats davant d’una cà-mera de televisió.
És com si el lector fos testimoni vi-sual de l’acció, des del punt de vista delsdiferents personatges que retratenl’Espanya de la totxana desbordada. Elconstructor perdonavides, el soci queli té enveja i s’entén amb la dona, o ésa l’inrevés? Les lesbianes contractadescom a assassines a sou que barregenplaer i sexe. Aquest mico que és el xi-cot de la filla del constructor, i que té elque s’ha de tenir en aquest ambient.
Un llibre per petar-se de riure i queés més interessant perquè resulta que
l’autor, aquest Martínez que col·labo-ra a la SER, va ser durant anys di-rector i guionista dels guinyols de Ca-nal Plus, després passats a Cuatro. I jaimaginen el potencial que té aquesthome per extreure petroli de les mi-sèries humanes. Més punts a favor, elseu llibre anterior, Soy Julia (Seix Bar-ral, ), molt recomanable per atothom i que és un canvi de registrebrutal. Perquè hi exposava la vida de laseva filla de anys afectada per una dis-capacitat duríssima i cruel. Era un lli-bre sorneguer i vitalista, emocionant imínim, que va servir com a influènciadeclarada perquè Màrius Serra escri-vís el seu emotiu, contingut i alhoratranscendent Quiet, un dels llibresmés importants de la temporada an-terior. Des de l’Accents li desitgem totala força avui, en què el seu Iuiu ja no l’a-companya i ha passat a ser memòria,el corredor de velocitat que imagina-va el seu pare en aquest retrat d’ab-sències, presències i viatges. Una ab-raçada per a tots dos.
Elaborada com una reactualitzaciódel sainet, de la comèdia de sal grui-xuda, esglaons per damunt de l’espa-nyolada cinematogràfica, Grúas ase-sinas té avui la consideració d’un mi-rall d’un territori cremat. Allà on tan-ta gent està ofegada per la hipoteca, imolts constructors han vist com elseu negoci s’acaba després d’anys devaques grasses, Martínez ens apuntaaquesta set despietada de beneficisexagerats, de destrucció del paisatge,d’ànimes comprades en un piràmideespeculativa que un dia o altre haviad’acabar. Perquè si la revista local es-tava comprada pels calés del cons-
tructor, a veure on podien aparèixer lesirregularitats que es produïen, com di-rien en el llibre a dojo? Cal prendre’s lescoses amb humor. Així el totpoderósconstructor, fart de comprar regidorsa la comarca, fa un pas més enllà i creael seu propi partit. El CDC (les siglesobeeixen al bonic lema Con Dos Co-jones). El constructor ho consulta a un
seu treballador, que li diu que ell veuque els partits no es diuen Que VivanLos Novios o De Puta Madre, però ésclar, ell no hi entén, de política. Aquí te-nen el to, desvergonyit, i irreal com lavida mateixa. I la tristesa que ens do-mina en veure que sí, que som davantd’una caricatura però que, lamenta-blement, s’assembla a la realitat.
MOISÈS DE PABLO
El món de la construcció és el teló de fons de la segona novel·la d’A. Martínez.
DIARI DE GIRONA
FICC
IÓ E
N C
ATA
LÀ 1�La mà deFàtimaILDEFONSOFALCONESROSA DELS VENTS
2�La noia quesomiava unllumi i un bidó...STIEG LARSSONCOLUMNA
3�La reina alPalau delscorrents d’aireSTIEG LARSSONCOLUMNA
4�Olor de colòniaSÍLVIA ALCÁNTARAEDICIONS 1984
5�L’última cartade CompanysTONI SOLERCOLUMNA
NO
FIC
CIÓ
CAT
ALÀ
1�Memòries.Temps deconstruirJORDI PUJOLPROA
2�El secretRHONDA BYRNEENTRAMAT
3�Bolets entemps de crisiMARC ESTÉVEZARA LLIBRES
4 �Un móndesajustat. Somla prehistòria...AMIN MAALOUFLA CAMPANA
LA CONFECCIÓ D’AQUEST LLISTAT HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES A LA COL·LABORACIÓ DE LA LLIBRERIA GELI DE GIRONA
Els més venuts
LLIBRES 07AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 23 D’OCTUBRE DE 2009
LOUIS BEGLEY DESMUNTA TÒPICS SOBRE KAFKA EN UN RECENT ASSAIG.PARTEIX DEL DIARI I LES CARTES DE L’ESCRIPTOR PER CONCLOURE QUEALLÒ QUE REALMENT L’OBSESSIONAVA ERA L’ESCRIPTURA
Un relat sinistre, terrorífic i divertitL’extraordinari mag Edward Moon,
abans la sensació de l’alta societatlondinenca, ha deixat d’inspirar respecte iadmiració, tot i haver resolt més de 60complexos crims. Una nit, la vida d’unactor de dubtosa reputació mor i la policia,confosa, recorre de nou a ell. Així començala història d’aquest detectiu i mag i el seusilenciós company, el sonàmbul. | DdG
�
JONATHAN BARNESEl sonámbuloLA FACTORÍA DE IDEAS, 314 PÀGINES
La lluita per mantenir viva una culturaUba és un jove africà nascut en una
terra rica i bella. La se va història estàlligada a la regió de Casa mance, principalreclam turístic del Sene gal i, alhora, ob -jectiu militar d’un estat que, d’una bandapateix l’espoli de la seva antiga metròpolii, tanmateix, aplica aquesta mateixamedecina a aquells que no comparteixenel seu «projecte nacional». | DdG
�
RUBÉN FERNÁNDEZ ARIZMENDIUBAVIENA, 102 PÀGINES
Un viatge al món i la ment del criminalCom actuen els criminals?Què els
mou? Com aconsegueix atrapar-los la po -licia? Tant per escriure una no vel·la, se -guir les sèries policíaques o llegir el diari,aquestes preguntes són fonamentals. Percontestar-les, Rafael Reig va reunir unequip d’experts que ha centrat la sevaatenció en set crims recents que vancommoure la societat espanyola. | DdG
�
R.REIG/D.TORRES/Á.G.COLLANTES...Siete crímenes casi perfectosDEBATE, 219 PÀGINES
De l’autora de «La maternitat d’Elna»Hi va haver un temps en què travessar
els Pirineus es va convertir, per a molts, ensinònim de llibertat. Durant la Guerra Civileren espanyols els que fugien, mentre quedurant la Segona Guerra Mundial van serfamílies jueves i refugiats dels països ocu -pats pels alemanys els que van travessarles muntanyes per entrar a Espanya. | DdG
�
ASSUMPTA MONTELLÀContrabandistes de la llibertatARA LLIBRES, 175 PÀGINES
Espia i actor al servei de Sa MajestatNathan treballa com a actor en la
mateixa companyia que Will Shakespeare.Afamat acròbata, crida l’atenció del capdels serveis de l’espionatge anglès. Uncop que és reclutat com a agent, Nathanassisteix a l’Escola de Defensa, on repentrenament. La seva primera missió elportarà a Venècia. | DdG
�
LYNN BRITTNEYNathan Fox. Tiempos peligrososLA FACTORÍA DE IDEAS, 250 PÀGINESUn noi i un còdex sobre la fi del món
En Joshua vol descobrir què s’amagadarrere la misteriosa, a la selva mexicana,mort del seu pare, un arqueòlegespecialitzat en la civilització maia. Ara, almig de la selva mexicana, lluny de tot i detothom, en Joshua ha de lluitar per saberla veritat sobre un secret increïblementperillós que amenaça el futur de tota lahumanitat. | DdG
�
M.G.HARRISLa ciutat invisibleCRUÏLLA, 367 PÀGINES
5�Un any alparadísANDRÉS INIESTAARA LLIBRES
FICC
IÓ C
AST
ELLÀ
1�La isla bajo el marISABEL ALLENDEPLAZA&JANÉS
2�La reina en elpalacio de lascorrientes STIEG LARSSONDESTINO
3�La mano deFátimaILDEFONSOGALCONESGRIJALBO
4�La chica quesoñaba con una cerilla...STIEG LARSSONDESTINO
5�Aurora BorealASA LARSSONSEIX BARRAL
NO
FIC
CIÓ
CA
STEL
LÀ 1�El Día D. Labatalla deNormandíaANTHONY BEEVORCRITICA
2�Memorias de un presoMARIO CONDEMARTINEZ ROCA
3�El secretoRHONDA BYRNEURANO
4�Anatomía de un instanteJAVIER CERCASMONDADORI
5�El desajuste del mundo.Cuando...AMIN MAALOUFALIANZA
Kafka sense allò kafkià. L’escriptoren sabatilles, allunyat de les sevessuposades al·legories. Aquesta ésl’oferta que ens fa el nord-americàd’origen polonès Louis Begley() a El mundo formidable deFranz Kafka, el més recent assaigbiogràfic sobre el narrador dePraga.
Begley recorre al diari i a la copiosacorrespondència de l’autor, més que ales seves fabulacions, animat pel pro-pòsit de desmuntar alguns tòpics (alsquals va consagrant els successius ca-pítols: la família, el judaisme, l’amor) ideixar clar, sobretot, que a l’obsès Kaf-ka l’únic que l’obsessionava de veritatera la seva obra. Així, a la tercera part,que dedica a les seves relacions amb lesdones, i després de fer un prolífic relatdels seus fallits compromisos amb Fe-lice Bauery i Milena Jesenská (de veri-tat tediós de llegir), no pot sinó con-cloure que el novel·lista mai va permetreque la seva vida (ni la seva vida amb elsaltres tampoc) orbités al voltant d’unaaltra cosa que l’escriptura.
Kafka segellava primer els compro-misos matrimonials (a això l’empenyienla soledat i el temor a fracassar com a es-criptor) i després feia que el temor a fra-cassar com a escriptor (per les imposi-cions d’allò conjugal) acabés frustrantels compromisos. Com es veu, un cer-cle viciós molt kafkià per allò que té d’ab-surd i angoixant, però sense rastred’al·legòric; un conflicte, en resum,
que acaben patint tots aquells que hande conciliar la vida domèstica amb elsrigors de l’activitat literària. Aquell queva escriure La metamorfosi mai es vacomprometre més que amb el segon.
L’autor, això és cert, tenia autèntic pa-vor al sexe, pero no era un individu ase-xuat, com ho demostren els seus con-tactes amb prostitutes i les seves rela-cions plenes fora de les relacions oficials.No obstant això, en l’estret marc d’a-questes últimes, precisament les quemés podien condicionar la seva feina,el seu judici va ser sempre implacable,i quan veia, encara que fos de lluny, l’a-menaça de l’obstacle, començava a fu-gir enlairat en una de les seves llarguescartes; amb sentiment de culpa, sí,però també amb alleujament.
Per això l’assaig de Begley llangueixuna mica quan no pot explicar com elKafka temorós i desitjós del cos feme-ní, el Kafka al qual l’acte sexual repug-nava tant com l’atreia, decideix anar-se’na viure a Berlín amb Dora Diamant. Pot-ser va ser perquè estava a punt de mo-rir de tuberculosi (va morir el dejuny de , un mes abans de complirels anys); però sembla més probableque l’escriptor trobés en aquesta jovepolonesa, criada en el si d’una famíliajasòdica, la companya ideal, és a dir, unaque no tingués gelosia de la literatura.O potser va ser l’única que va acceptarel celibat al qual ni Felice ni Milena vanaccedier mai.
Kafka ho va supeditar tot a la sevaobra, i és en aquesta voluntat d’escriu-re contra qualsevol designi que no sigui
LUIS MUÑIZ
el propi en la qual cal buscar les causesdel seu aïllament, que és, juntamentamb l’omnipresent figura paterna, la fi-gura del poder i l’opressió, allò que ex-plica l’enrarit clima de les seves narra-cions: un formidable món interior, far-cit de condemes i càstigs, que ell va in-tentar preservar fins i tot sabent ques’enterrava en vida. Aquesta és la tesique defensa Begley, que dedica l’últimcapítol del seu assaig a repassar les fi-tes de la nar rativa kafkiana i a rebatre di-versos llocs comuns d’allò que MilanKundera ha anomenat la «kafkologia».
Begley, autor, entre d’altres, de lanovel·la en la qual es basa la pel·lículaA propósito de Schmidt, carrega espe-cialment contra els delerosos buscadorsd’al·legories, que s’han aferrissat en Elprocés volent veure en aquesta obra béuna reelaboració de l’altre procés de Kaf-ka, el judici al qual va ser sotmès per Fe-lice en un hotel berlinès el juliol de i que va suposar la ruptura del seu pri-mer compromís amb ella, bé un se-ductor però impossible exercici de pre-cognició dels totalitarismes nazi i so-viètic. Allò que tenen en comú totesaquestes exegesis és el seu menyspreupels valors estètics de la novel·la, quesón, en última instància, els que im-porten, atès que estem parlant de lite-ratura. I no d’una qualsevol, sinó d’a-quella que, per la seva minuciositat i elseu detallisme obsessiu (Samuel Bec-kett, el Cormac McCarthy de La carre-tera), pretén resultar creïble per si ma-teixa i imposar el seu món sense recó-rrer a correlats exteriors.
LOUIS BEGLEY
El mundoformidablede FranzKafka
ALBA, BARCELONA, 2009.
Un Kafka en sabatilles
Franz Kafka.
DIARI DE GIRONA
Segellava primer els compromisosmatrimonials i després feia que eltemor a fracassar com a escriptoracabés frustrant els compromisos
Louis Begley no pot explicar comel Kafka temorós i desitjós delcos femení decideix anar-se’n aviure a Berlín amb Dora Diamant
08TEATRE AccentsDIVENDRES, 23 D’OCTUBRE DE 2009 | Diari de Girona
TEMPORADA ALTADies irae; en el Rèquiem de MozartTEATRE DE SALT
Creació, direcció i escenografia:Marta Carrasco. Intèrprets:CarmenAngulo, Frantxa Arraiza, Anna Coll, M.José Cordonet, Bernabé Fernández,Robert González, Manuella Marram,Noemí Padró, Asu Rivero, Montse Ro-dríguez, Raquel Sánchez, Adolfo Si-món i Alberto Velasco. � Dimecres28, 21h; dijous 29, 19h. � 18€.
La ballarina i coreògrafa MartaCarrasco pren el títol d'aquest poema en llatí medieval que forma
part de la missa de difunts, Dia dela ira, per aprofundir, acompanyat,igualment, d'altres músiques, enl'obra de Mozart Rèquiem en remenor i anar més enllà de l'acte li-túrgic catòlic; per invocar l'aromad'allò profà i convidar-nos a sentirl'esquinçament de la vida.
DunasTEATRE MUNICIPAL (GIRONA)
Creació, coreografia i direcció:María Pagés i Sidi Larbi Cherkaoui.Ballarins: María Pagés i Sidi LarbiCherkaoui. Música original: Szy monBrzoska i Rubén Lebaniegos. � Di-mecres 28, 21h; dijous 29, 19h.
� 12€ / 20€ 28€.
Dos talents del món de la dansai dos llenguatges diferents han en-trat en diàleg després de treballar enresidència al Teatre de Salt i al Tea-tre Municipal de Girona: Maria Pa-gès, ballarina i coreògrafa de fla-menc, i Sidi Larbi Cherkaoui, co-reògraf i ballarí belga.
AmadouCENTRE L’ANIMAL A L’ESQUENA (CELRÀ)
Idea i direcció: Leo Castro. Crea-ció i interpretació: Leo Castro, Enric
Fàbregas. Col·laboració artística:María Muñoz, Pep Ramis. Textos: LeoCastro. � Divendres 30 i dissabte31, 21h. � 14€.
Leo Castro, col·laboradora deMal Pelo des del , inicia unanova recerca creativa amb el suportde Pep Ramis i Maria Muñoz. Castroproposa en aquest laboratori un espai de treball que pren com a puntde partida la càmera de vídeo coma eina d'exploració per ala construcció i escriptura de lapeça.
�
�
�
Dansa de tottipus i estils«DIES IRAE; EN EL RÈQUIEM DE MOZART»,«DUNAS» I L’ACCIÓ «AMADOU», A GIRONA
Marta Carrasco ha agafat com a base el poema medieval «Dies irae» i la partitura de Mozart del «Rèquiem en Re menor».
DAVID RUANO
TEMPORADA ALTAProductLA PLANETA
� Dissabte 24, 22. � 16€No és la primera vegada que
aquest monòleg del dramaturg brità-nic Mark Ravenhill passa pel festival.L'autor de Shopping and Fuckingplanteja una autèntica paròdia a tra-vés de la ficció cinematogràfica: unproductor de Hollywood explica elguió d'una pel·lícula a una jove actriuper convèncer-la que faci el paper dela noia protagonista, un film d'accióque barreja una tòrrida història d'a-mor i Al-Qaeda. Julio Manrique ha des-doblat el monòleg en diferents perso-natges en un treball que treu tot elsuc a la sàtira i al delirant guió, un me-lodrama clàssic d'embolics.
TRIPLE REPRESENTACIÓXIX Proposta de Teatre IndependentLA PLANETA (GIRONA)
El casament dels petitburgesos �
Diumenge 25, 19h. � 10€Frank V (opereta d’una banca pri-
vada) � Dimecres 28, 22h. � 10€Carnaval � Dissabte 31, 22h.
� 10€La Planeta acull la XIX Proposta de
teatre independent amb El casamentdels petitburgesos (Bertolt Brecht), acàrrec de la Cia. La Gespa; Frank V(opereta d’una banca privada) (deFriederich Dürrenmatt), a càrrec de laCia. Safareig-Ditirambe; i Carnaval (deJordi Galceran), a càrrec de La GuspiraTeatre.
�
�
�
Planning
«Product».
Maria Pagès i Sidi Larbi Cherkaoui, en un moment de «Dunas».
DAVID RUANO
MÚSICA 09AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 23 D’OCTUBRE DE 2009
ELECTRÒNICAVITALIC PRESENTA «FLASHMOB»
La Mirona (Salt). � Dissabte 29, 22.45h. � 15€ /20€.
Vitalic, o Pascal Arbez-Nicolas, és un reconegut DJ i pro-ductor de música electrònica originari de Dijon. Amb un estilúnic i molt característic, Vitalic és considerat un visionari dela música disco i un dels responsables de l'evolució del so dela música electrònica actual. Es va donar a conèixer amb l'a-parició de Poney EP el 2001, però no va publicar el seu pri-mer àlbum, OK Cowboy, fins l'any 2005. El 2007 presenta VLive, un disc en directe que recull íntegrament una sessiórealitzada a la sala Ancienne Belgique de Brussel·les. Ara,quatre anys després del seu darrer gran disc, presenta Flas-hmob, una interpretació personal, poètica i més humana dela disco. Aquest àlbum arriba acompanyat d'un nou especta-cle en directe on utilitza miralls i llums per explorar el con-cepte de «realitat augmentada» i que promet ser especta-cular. | DdG
20è ANIVERSARISERGIO DALMA, A FIGUERES
Teatre El Jardí (Figueres). � Dissabte 24, 21.30h. �25 € / 30€.
Després d’esgotar les entrades en la seva actuació de la temporada 2008, Sergio Dalma torna al Teatre Municipal el Jardí amb l’espectacle 20è aniversari, en què repassa deforma intimista la seva dilatada trajectòria professional irecorda alguns dels seus èxits més coneguts.. | DdG
CHAPLINL’ORQUESTRA DE GIRONA ACOMPANYA LA PROJECCIÓ DE «THE KID»
Auditori (Girona). � Diumenge 25, 19h. � 10€.L’Orquestra de Girona presenta una original proposta de
concert pensat per a tots els públics. Interpretarà la bandasonora de la pel·lícula The Kid de Charles Chaplin, creadapel músic Joaquim Rabaseda. The Kid va suposar el debutde Chaplin com a cineasta. Aquest clàssic del cinema mutrelata les peripècies d’un rodamón de cor gentil que recull ieduca una criatura abandonada per la seva mare, en unescircumstàncies molt adverses. Una història que combina eldramatisme i la comèdia en una projecció amb algunes deles escenes mes celebrades del gènere. | DdG
�
�
�
Escenaris
A aquestes alçades, ningú espera tro-bar-se el Lou Barlow de mitjan anys nor-anta, abanderant el home-recording, so-nant a llauna i reinventant el punk. Peròdarrere d’aquestes gravacions hi habona part de la seva essència, perquèGoodnight unknown sona lliure, senselligams, obert, fins i tot és capaç de re-cordar una mica a cadascuna de les se-ves aventures anteriors: des de la distor-sió de Dinosaur Jr, a la intimitat acústicade Sentridoh, passant per l’impredible deSebadoh i l’energia de The Folk Implo-sion. Maduresa. (ROCK) | JESÚS SÁEZ
�
Lou BarlowGOODNIGHT
UNKNOWNDOMINO / PIAS
�����
Ens podem congratular: aquest nousupergrup que comprèn Conor Oberst iMike Mogis (Bright Eyes), M Ward i JimJames (My Morning Jacket), s’allunyad’allò previsible: res de temes heteroge-nis en els quals es revelen claramentles personalitats de cadascun dels com-ponents, sinó que més aviat l’efecte ésel contrari. És a dir, es llimen els uns alsaltres (malgrat l’identificatiu de lesveus) donant lloc a un disc compacte,molt gaudible, tot i que una mica llarg.Faltava algú que donés un cop de tiso-res. (ROCK) | J.S.
�
Monsters of Folk
MONSTERS OF FOLK
ROUGHTRADE / ¡POPSTOCK!
�����
Tot i que agafen el nom d’una cançóde Funkadelic, Maggot Brain s’inclinenpel hard-rock sense additius, amb uncert pòsit post-grunge i amaniment se-tanter americà. Un grup rodat en directei amb les idees clares, que no pretén in-ventar la roda, sinó seguir fent-la girar.Land és un ambiciós àlbum (acompanyatde DVD documental) que compta amb lacol·laboració de dos membres de MotherSuperior i dóna la mesura de les sevespossibilitats, tant en el bon sentit (ho-nestedat, convicció), com en el dolent(escassa originalitat). (ROCK) | E.G.
�
Maggot BrainLAND
LENGUA ARMADA
�����
Als belgues Danny Mommens (ex-component de dEUS) i Els Pynoo cal re-conèixer-lo, almenys, un gran sentit del’humor, perquè titular Disque d’Or el seusisè àlbum només pot agafar-se com unabroma. O potser no, perquè la seva mes-cla de bakalao, pop sexy francès (Mira) ielectro-trash de garrafa (Naïve) podriaseduir els fans de bandes com els igual-ment prescindibles «rinôçérôse». El dub-te s’aclareix a Everybody hates me, onasseguren que la gent els odia perquèsón rock and roll. D’acord, estan de con-ya. (ELECTRO POP) | E.G.
�
Vive la fêteDISQUE D’OR
FIRME DE DISQUE
�����
Prefab SproutLET’S CHANGE THE
WORLD WITHMUSIC
KITCHENWARE
�����
Pot ser que Brendan Benson hagi es-tat molt ocupat amb The Raconteurs,però aquesta nova entrega en solitaridemostra les ganes que tenia d’allibe-rar-se de la teranyina en la qual s’haviaficat. I és que My old, familiar friend potser que sigui l’àlbum en el qual més espercep un Benson lliure, tocant tots elspals, provant allò que li ve de gust, i elmés important, triomfant: traient aque-lla relliscada que és Feel like taking youhome, l’Lp destil·la melodies d’un pre-ciosisme extasiant (Garbage day, Youmake a fool out of me). (POP) | J.S.
�
BrendanBenson
MY OLD, FAMILIARFRIEND
THE ECHO LABEL
�����
El nou Lp de la trobadora folk de Por-tland es divideix en dues parts: Commu-nion songs i Funeral songs. En els doscasos es tracta de composicions acústi-ques produïdes per Tucker Martine (Suf-jan Stevens, Laura Veirs) i marcades perla seva delicada veu. Membres de BrightEyes, The Decemberists, Norfolk & Wes-tern, Menomena o la banda de M Wardcontribueixen al bucolisme del resultatfinal en un disc que es beneficia d’estargravat parcialment en directe (l’estudidisposava d’una taula de només 16 pis-tes) i de forma analògica. (FOLK) | E.G.
�
Laura GibsonBEASTS OF
SEASONSSOUTERRAINTRANSMISSIONS
�����
El retorn de Paddy
Feia vuit anys que Paddy McAloon (perquè ell és Prefab Sprout) no editava un disc. Des de Thegunman and other stories (2001). I el seu retorn no és tal, ja que les cançons del seu nou àlbum datende 1992, any en què va començar a treballar-hi, després de la publicació de Jordan: The comeback.Però benvingudes siguin, en tot cas, onze noves gemes d’aquest artesà del pop que no pot ser mésclar en el títol del disc: Let’s change the world with music. Una aspiració impossible, però que denota laseva apassionada història d’amor amb la música, prolongada en temes com I love music o Music is aprincess. Els seguidors de Prefab Sprout gaudiran com abans amb un grapat de composicions en lesquals el piano assumeix el protagonisme i que tornen a fregar l’excel·lència, a mig camí entre BurtBacharach i Brian Wilson, amb una extraordinària tirada per la melodia i un notable encert en elsarranjaments (percussió, cordes). Quan cançons que porten disset anys guardades veuen la llum isonen tan fresques, només es pot parlar de pop atemporal, i en això, McAloon és un mestre. (POP) | E. G.
�
����� INDISPENSABLE
���� NOTABLE
���RECOMANABLE
��FLUIX
�PRESCINDIBLE
DISCOS
VUIT ANYS DESPRÉS DE LA SEVA ANTERIOR GRAVACIÓ, McALOON PUBLICA UNA SÈRIE DE CANÇONS EN LES QUALS VA COMENÇAR A TREBALLAR EL 1992
10ART AccentsDIVENDRES, 23 D’OCTUBRE DE 2009 | Diari de Girona
FESTIVAL VADCasa de Cultura i Sala Bòlit
de la Rambla, Girona. Plaça del’Hospital, 6 i Rambla de la LLi-bertat, 34 � Fins al 25 d’octu-bre. www.vadfestival.net
�
La Casa de Cultura i la Sala dela Rambla del Bòlit acullen actu-alment les obres que la comissióde selecció del festival ha triat,d’entre totes les presentades, através de la crida a artistes detot el món, i que aquest any te-nia com a lema Imagina un futur(im)possible. Els organitzadorsdel Festival destaquen el fetque, a banda de les obres selec-cionades, han anat a buscar,d’entre les obres que formenl’arxiu del VAD, «aquelles pecesque en les passades edicionsdel festival es posicionaven enaquest àmbit i que hem trobatinteressant rescatar per a ladescoberta o remirada del públicque ens visiti». | E. CAMPS
COROMINASGaleia, Presenta.., Girona.
Carrer del Nord, 13. � Del 16d’octubre al 5 de desembre.De dimarts a diumenge d’11 a14h i de 17 a 20 h.
�
L’exposició que es pot veurea la Galeria Presenta... ens reve-la un Corominas absolutamentdesacomplexat que no té capmena de problema en confessarla seva admiració per una il·lus-tradora infantil com Kveta Pa-covska o per un artista recon-centrat com Yves Klein: d’aques-ta manera es tanca la paràbolaque sempre hauria de ser totviatge a través de la pintura: fi-del a l’abstracció més gestual(tot i que sovint molt contingu-da), l’artista de Sarrià torna a Gi-rona amb una amplia selecciódels seus darrers treballs. | E.
CAMPS
LLUÍS VILÀGaleria Cort, Banyoles. Pla-
ça Major, 33. � Del 23 d’octu-bre al 23 de febrer. De di-marts a dissabte de 2/4 de 5 a2/4 de 9 del vespre.
�
El problema és clar: «Mira quete mira Dios, mira que te estámirando; mira que te has de mo-rir, mira que no sabes cuando».El periodista Alfons Petit vadescobrir a terres mexicanes unimaginari religiós tan eclècticcom emotiu. Actualment pre-senta a La Bodega de Gironauna selecció de fotografies i al-guns exvots (o petits altarets)dedicats a la Mare de Déu delKitsch.La mostra, perfectament acom-panyada per les begudes espiri-tuoses que subministra el ma-teix local, es podrà veure fins afinals de mes. | E. CAMPS
Lluís Vilà, fidel al seu deixirònic, utilitza la imatge dePollock però invertint-la: «siell feia dripping —explical’artista de Banyoles— jofaig undripping, despinto lesmeves pròpies obres ambaire a pressió o amb aiguafins que pràcticament handesaparegut. Si no m’aturo,torno al blanc inicial...».Aquesta és la seva síntesi:destrucció de l’obra com enels mandales budistes i, almateix temps, diàleg actiuamb la nostra memòria vi-sual. La inauguració és avuia les vuit del vespre. | E. CAMPS
ALFONS PETITLa Bodega, Girona. Carrer
Bonaventura Carreras i Peralta,2. � Del 20 d’0ctubre a l’1de novembre. Diari de 9 a 21h.
�
DESPRÉS DE SET ANYS, EL FESTIVAL VAD ES CONSOLIDA A GIRONA GRÀCIES A UNA OFERTA QUE POSA DE MANIFEST LA NECESSITAT D’OFERIRALS ARTISTES UN ESPAI ON MOSTRAR ELS SEUS TREBALLS VIDEOGRÀFICS. L’EXPOSICIÓ DURARÀ DEU DIES PER NO SER NOMÉS ANÈCDOTA.
FESTIVAL VADCasa de Cultura i Sala Bòlit de la Ram-
bla, Girona. Plaça de l’Hospital, 6 i Rambla dela Llibertat, 34 � Fins el 25 d’octubre. Ho-raris: www.vadfestival.net
Una cosa és que siguin concentrats i l’al-tra que la seva presència deixi regust de mi-ratge o, millor encara, que sigui la perma-nència retiniana la que hagi de jutjar elsseus resultats: els festivals d’art passendavant dels nostres ulls com ho fan els so-rollosos cotxes de carreres, és a dir, ambopulència més o menys perceptible i ambuna qualitat que se’ls suposa. Després, laressaca: hom s’afanya a ordenar una do-cumentació pensada únicament i exclusi-vament per a l’autojustificació i per a la se-güent ronda de pidolar institucional a la re-cerca de la subvenció que ens farà a tots dei-xebles i possibles vés a saber què.
Però hi ha excepcions: els del VAD Fes-tival (el regust anglosaxó que proporcionaposar l’adjectiu al darrere és irreprimi-ble) s’han dilatat en el temps i en l’espai(deu dies a la Casa de Cultura i a la Ram-bla) amb l’objectiu de no ser llambregadacultural. I és que el seu arxiu és la millor re-ferència de la qual disposem per parlar dela vigència del vídeo com a suport artístic.I que ningú s’enganyi: la gràcia del VAD és
que no ret homenatge incondicional al for-mat digital sinó que se centra, amb molt decriteri, en un món sotmès a l’hibridatge per-manent i que, si és alguna cosa, en tot cas,és contenidor d’idees.
Un dels treballs guanyadors pot servird’exemple. El errante de David Yáñez ensparla d’una poc hipotètica tercera gerramundial que ens defenestra amb poc mésde dues hores. La humanitat resultant éscom la d’ara però sense l’estirada d’orellesque sempre administren les Nacions Uni-des. O a les antípodes: Francesc Estivill evi-ta futurs plausibles per tornar a aquellorígen primordial on la dona és conti-nent i contingut. La seva vídeoinstallacióens permet viatjar desde Mercè Rodoreda(Mirall trencat), passant per Duchamp(Grand vidre), fins a les antropometriesd’un Klein passat pel sedàs de l’humanis-me.
Han guanyat alguns dels millors. Lanotícia, finalment, és la democratització delpremi. La Fundació Fita ha valorat la feinafeta a les comarques gironines; el PremiMetrópolis (és un programa com l’Ànimadel però sense la nena descerebrada) hafet justícia amb tres treballs que es podranveure amb motiu del seu è aniversari; iel VAD ha reconegut l’implecable treballd’un Étienne de Massy establert al territo-ri de la imaginació desbordada. Festival pe-rifèric de màxima qualitat.
�
EUDALD CAMPS
La promesa intacta del vídeo com a suportNo nomésvídeos
Lesinstal·lacionsinteractivessón un delsprincipals re-clams de l’edi-ció d’enguany.
�
El mocador de seda blancade la perfecta reencarnaciód’Audrey Hepburn podria ha-ver volat per accident o ambla secreta intenció profilàcticade protegir l’espectador —laseva innocència— de la tòrri-da escena que s’estria a puntde produir dins l’esplèndidMustang vermell descapota-ble; el protagonista femeníseria sempre una dona que,des de l’enganyosa asèpciadel seu paper d’icona sexual oesteritip mediàtic, ens obli-garia a mirar-nos en el mirallopac de les seves olleres desol negres. Cada pintura deGironell conté moltes histò-ries que coincideixen en
aquesta mena d’imaginariagredolç fet de llocs comuns iparàboles incòmodes: l’expo-sició que actualment presen-ta al renovat Cafè Art de Pe-ratallada és un calidoscopi vi-sual que ret homenatge aaquell perenne estiu desca-potable que tots hauriemd’haver viscut. Per altra ban-da, la mostra que presenta al’Espai ZERO1 d’Olot vol ferbalança del recorregut fet elsdarrers vuit anys. Amb aques-tes dues mostres —i junta-ment amb la que es va poderveure a Blanes ara fa poquessetmanes— Gironell es conso-lida com un dels autors mésactius i versàtils de casa nos-tra. | E. CAMPS
NARCÍS GIRONELLEspai ZERO1, Olot. Carrer
de l’Hospici, 8. � Del 5 desetembre al 8 de novem-bre. De dimarts a diumengede 10 a 13h. i de 17 a 20h.
�
EUDALD CAMPS
ART 11AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 23 D’OCTUBRE DE 2009
Una de les gràcies dels tre-balls de Robert Ferrer (València,1978) és que transiten ambaparent normalitat de les duesa les tres dimensions gràcies,en gran mesura, a una concep-ció holista de l’obra d’art. El seureferent, l’Horta de València, ésexplorat des de diferents puntsde vista però sempre fidel a unamirada sintètica que defuig l’ac-cident per submergir-se en allòque contenen d’essencial lesformes del món. Actualment ex-posa a la Galeria d’Art Giart, justal centre de la Rambla de Giro-na. | E. CAMPS
ROBERT FERRER Galeria Giart, Girona. Ram-
bla de la LLibertat, 34 � De l’1d’octubre al 29 de novembre.De dimarts a dissabte d’11 a 13i de 17 a 20.30h.
�
Refugi és una instal·lació quesorgeix d’una nova aproximacióals temes i materials que for-men part dels espectacles cre-ats per Mal Pelo. Sota elscavalls, seqüència presentadaara a Girona, està gestionada in-formàticament i ideada com unapartitura d’il·luminació, so i ví-deo. Sota els cavalls parla de se-paració, de resistència, del llocde l’amor, de l‘absència de cosestimat, un treball fet a partird’algunes cartes del llibre D’A aX de John Berger i de poemesdel poeta palestí Mahmoud Dar-wish. | E. CAMPS
MAL PELOBòlit, Centre d’Art Con-
temporani de Girona. Capellade Sant Nicolau. � Del 16 desetembre al 10 de gener.Horaris: www.bolit.cat
�
L’exposició de Pujolboira estitula Amb ulls d’Empordà peruna raó ben senzilla: perquè laseva mirada s’ha anat gestant alllarg dels anys gràcies als perfilshoritzontals d’un paisatge inun-dat de llum i, al mateix temps,de memòria artística. Al Fonsd’Art d’Olot presenta una selec-ció dels seues darrers treballs:es tracta d’obres on la intimitatdomèstica i l’experiència perso-nal conviuen amb una visió ho-lista i alliberadora del paisatgeconegut. | E. CAMPS
PUJOLBOIRAFons d’Art, Olot. Bisbe Gui-
llamet,4. � Del 5 de setem-bre al 6 de novembre. Horaris:www.fonsdart.com
�
L’afició de Bénédicte Dulerper la cultura hel·lènica l’ha por-tat a adoptar la tècnica del mo-saic per tal de reproduir móns,quasi sempre, extrets de l’ima-ginari vegetal i zoològic. L’artis-ta francesa demostra una nota-ble habilitat tècnica que conver-teixen les seves obres en dig-níssimes peces d’artesania apli-cada. Exposarà a l’Escala fins amitjan de novembre una retro-spectiva dels seus millors mo-saics. | E. CAMPS
BÉNÉDICTE DULERCyber-Café Les Gavines,
L’Escala. Passeig del Mar, 15.� Del 3 d’octubre al 15 denovembre. De dimarts a diu-menge de 10 a 19h.
�
Un dels conflictes més se-vers que ha d’afrontar la críti-ca d’art és el d’intentar detec-tar autenticitat i llibertat. Mésenllà de les convencions ex-egètiques, cal aplaçar la seve-ra interpretació per deixar-seamarar per una cosa que hau-ria de ser similar a un despu-llament. La presència d’unapintura (el seu Hic et nunc) ésel principal argument d’unacosa que només té sentit siaconsegueix interpel·lar elsubjecte que té al davant. Jus-tament per això, la seva im-postura és directament pro-porcional a la premeditaciódels seus efectes: l’abstracciódecorativa conquereix territo-
ris amb molta més elegànciaque la figuració maldestre; lapoesia literal empobreix lesparaules per culpa de la sobre-explotació; la matèria emmu-deix rere el gest calculat fruitd’un manierisme contempora-ni que conserva intacta laseva disfressa. L’exposició deMercè Sebastià és fidel al títolque se li posa: “Entre línies iparaules”, just al lloc on l’artdissecat malda per rehidratar-se. | E. CAMPS
MERCÈ SEBASTIÀFundació Valvi, Girona.
Avda. Jaume I, 42 baixos. �Del 17 de setembre al 31d’octubre. De dilluns a diven-dres de 18 a 20.30h.
�
Un espai perredescobrir
El Casino de Gi-rona és un magní-fic espai que moltagent desconeix.Fer-hi exposicionsa l’entrada podriaser un magníficaparador per a lainstitució.
�
SIMONA ICHIMCasino de Girona. Carrer Albereda, 9.
� Fins el 31 d’octubre. Horaris: consul-tar al 972 201 085.
És una de les sentències més encer-tades del Tao Te King: «Nada hay en elmundo tan blando como el agua. Peronada hay que la supere contra lo duro.Lo blando vence a lo duro, lo débil ven-
ce a lo fuerte. Nadie desconoce esta ver-dad pero nadie la practica». O potsersi: Simona Ichim segueix portant a lapràctica aquesta màxima segons laqual el paper guanya la pedra: al Ca-sino de Girona —monolític en tots elssentits— l’artista romanesa presentauna àmplia selecció dels seus treballsmarcats, invariablement, per una poè-tica de la fragilitat a l’abast de molt pocs.Es tracta d’obres fetes de retalls demón i de grafismes amb regust denota musical que ens recorden algunacosa molt íntima en relació a la nostraprecaria situació enmig de l’univers.L’escenografia resultant és, per des-comptat, un gran descobriment.
�
EUDALD CAMPS
L’ARTISTA ROMANESA OCUPAL’ENTRADA DEL CASINO DEGIRONA AMB UNA SELECCIÓ DETREBALLS SUBTILS I DELICATS
El paper sempre guanyala pedra: poètica i fragilitat
DdG
FIGUERESDia Internacional de pintura
De les 10 del mati i a les 8del vespre una cinquantenad’Artistes exposaran les sevesobres a la Rambla.
GIRONAFireta A les 10 del matí, a laplaça de l’Om, fireta Infantild'Intercanvi de Joguines.Taller A les 12 del matí, a l’A-bacus, Creacions amb Foamy.Contes A les 12 del matí, alCentre Bonastruc Ça Porta,vells i belles històries del call, acàrrec de Va de Contes.Teatre A les 12 del migdia,a la plaça de l’Om, Intringulis, acàrrec de la Cia. Cop de Clown.Caps de setmana animatsA les 5 de la tarda, al Museu delCinema, Projecció de diferentscapítols de Les Tres Bessones.Teatre A les 6 de la tarda, ala Biblioteca M. Antònia Adro-her, Això és un llibre? a càrrecdel Club Infantil de Lectura.Teatre A les 6 de la tarda, ala Biblioteca Maria AntòniaAdroher , obra de teatre delClub infantil de lectura.Contes A 2/4 de 8 del ves-pre, al Centre Cívic Sant Narcís,Contacontes. Contes per petius,petius, a càrrec de Bel Contes.
GIRONAInfantil A 1/4 de 5 de la tar-
da, a Ocine, cinema infantil encatalà: Cher Ami.
GIRONAEducació A les 12 del matí,a la Facultat d’Educació, «La al-fabetitzación del río Wangki-Coco, corazón del pueblo Míski-tu de Nicaragua», a càrrec d'Or-lando Pineda.
GIRONACoral A les 8 del vespre, al’Església dels Dolors, Concertde la coral del GEiEG, el TallerInstrumental de Girona i la JoveOrquestra de Girona.DJ A les 10 de la nit, a l’Ate-neu 24 de juny del Casal Inde-pendentista popular i gironí, DJOscuro.Concert A la nit, al Blau club,B4 Especial Night.
SALTConcert A les 10 de la nit, aLa Mirona, Alphadio Dara Balde.
GIRONATemporada Alta A les 5 i ales 9 de la tarda, al Teatre Mu-nicipal, Slava's Snowshow.
A les 10 de la nit, a La Pla-neta, Product, de Mark Raven-hill.
SALTTemporada Alta A les 6 dela tarda i a les 9 del vespre, alTeatre de Salt, El quadern gris,de Josep Pla.
GIRONACaps de setmana animatsA les 11 del matí, al Museu delCinema, Projecció de diferentscapítols de Les Tres Bessones.
GIRONACòmic A les 6 de la tarda, al’Ateneu 24 juny, Tarda de cine-ma. Persèpolis.
GIRONACinema Mut A les 7 de latarda, al Palau de Congressos,Cinema clàssic amb l'Orquestrade Girona. Projecció de The kidde Charles Chaplin.
GIRONATemporada Alta A les 7 dela tarda, a la Planeta, El casa-ment dels petitburgesos, deBertolt Brecht .
A 2/4 de 5 de la tarda i a les8 del vespre, al Teatre Munici-pal, Slava's Snowshow.
GIRONAClub de lectura A les 9 dlevespre, a la BIblioteca ERnestLluch, Club de lectura, a càrrecde Blai Gasull.
GIRONACongréss A 2/4 de 10 delmatí, a la Cambra de Comerç deGirona, «Xina, ara sí que és el
país de les oportunitats. Entra-da en el mercat, adquisiciód'empreses o establiment d'unaJoint Venture».
GIRONAPresentació A 2/4 de 8 delvespre, a l’Auditori Narcís deCarreras, Presentació del volumdel cicle de conferències Gironaa l'Abast XI, «Els darrers milanys de les muralles», a càrrecde Joaquim Nadal.Literatura A les 8 del ves-pre, a La planeta, Un racó alCafè de la Granota, de JesúsMontcada.Club de lectura A les 8 delvespre, al Punt de lectura deSant Narcís, Club de lectura(Grup A), a càrrec de Lluís Gil.
GIRONATaller A les 6 de la tarda, a laBIblioteca Pública de GIrona,Taller. Astronàutica.Contes A les 6 de la tarda, ala BIblioteca Just M.Casero, L'-hora del conte.
GIRONADependència A les 6 de latarda, a l’Hotel Entitats, Xerradainformativa sobre Protecciódels drets de les persones ambdiscapacitat intel·lectual: la in-capacitació i la tutela.Cinema A les 8 del vespre, alMuseu del Cinema, El patrimoniaudiovisual, de la conservació ala difusió. El model gironí, a cà-rrec de Joan Boadas i Jordi Pons.
GIRONAVideoconferència A 2/4 de
8 del vespre, a l’Auditori Narcísde Carreras, Culpa, a càrrec dePau Pérez Sales i Félix Pantoja.Martin Luther King A les 7de la tarda, al Centre Cultural deCaixa Girona, El pensament deMartin Luther King II.
SALTTemporada Alta A les 9 delvespre, al Teatre de Salt, Diesirae; en el Rèquiem de Mozart.
GIRONATemporada Alta A les 9 delvespre, al Teatre Municipal, Du-nas.
GIRONAExposició A 2/4 de 8 delvespre, al Bòlit Rambla de Giro-na, Inauguració de l'exposicióFora de joc.
GIRONABeca A 2/4 de 8 del vespre,a l’espai dels Amics del Museud’Art de Girona, Adjudicació dela Beca de Recerca dels Amicsdel Museu d'Art de Girona. Ex-posició i lliurament de premisdel concurs de fotografia dedi-cat al tema L'art gòtic als ca-rrers de Girona.
GIRONAConcerts A la nit, al BlauClub, concert Sant Narcís.Concerts A 2/4 de 7 de latarda, a l’Estació Espai Jove, Pa-rada 360.
GIRONARepresentació A les 10 dela nit, a La Planeta, Frank V
(Opereta d'una banca privada),de Friederich Dürrenmatt.
GIRONALiteratura A les 7 de la tar-da, a La Planeta, A quatreveus: Roger Costa Pau, PepVila, Francesc Prat i Rosa Font.Club de lectura A les 8 delvespre, al Punt de lectura, Clubde lectura (Grup B), a càrrec deMiquel Massegú.
GIRONACinema A les 10 dle matí, alMuseu del Cinema, La tragèdiade l'aigua, d'Antoni Varés (Cata-lunya, 1940).
SALTTemporada Alta A les 7 dela tarda, al Teatre de Salt, Diesirae; en el Rèquiem de Mozart.
GIRONADansa A les 7 de la tarda, alTeatre Municipal de Girona, Du-nas.
GIRONAInauguració A 2/4 d’1 delmigdia, al Museu d’Història, Jo-sep Claret (1908-1988) arqui-tecte entre la república i la dic-tadura.
SALTConcert A les 12 de la nit, aLa Mirona, Vitalic. Flashmob.
GIRONACobla A les 12 del matí, alPalau de Congressos, Concerttradicional de Sant Narcís de lacobla La Principal de la Bisbal.Concert A les 10 de la nit, aLa Planeta, Dones amb nompropi.
PALAFRUGELLClown A les 22:30 Tó Teatroi Nómadasx el Mundo presen-ten l’espectacle de Clown peradults «Delírios de Payasa».
GIRONAPremis A les 8 del vespre, aLa Planeta, Festa de lliuramentdel XXIX Premi de Novel·la Cur-ta Just M. Casero.
GIRONAOrquestra A les 9 del ves-pre, al Palau de Congressos,Concert de l'OBC, OrquestraSimfònica de Barcelona i Nacio-nal de Catalunya.Concert A 2/4 de 10 delvespre, al centre Cívic Santa Eu-gènia, Nit colombiana amb Ho-mero i la seva banda.
�
�
Música
�
�
Literatura
�
Teatre
DIVENDRES 30
�
�
�
Música
�
Exposicions
�
�
Dansa
�
Audiovisuals
�
�
Literatura
DIJOUS 29
�
Teatre
�
�
Música
�
Art
�
Inauguracions
�
�
Dansa
�
�
Conferències
DIMECRES 28
�
�
Conferències
�
�
Infantils
�
�
Literatura
DIMARTS 27
�
Jornades
�
Literatura
DILLUNS 26
�
�
Teatre
�
Música
�
Cinema
�
Infantils
DIUMENGE 25
�
�
�
Teatre
�
�
�
�
Música
�
Conferències
�
Cinema
�
�
�
�
�
�
�
�
Infantils
�
Art
DISSABTE 24
Agenda de la setmana
25/10/09 BLANESCobla i percussió llatina per La Llobregat
La Cobla la Principal del Llobregat i Esteve Molero presen-ten a les 19 h en el Teatre de Blanes el concert per a cobla ipercussió llatina Els ritmes d’anada i tornada, un viatge musi-cal que resumeix dècades d’història musical. A finals delXVIII, molts catalans van emigrar a les índies Americanes enbusca de fortuna. A la tornada eren els anomenats indianos.
�
DIARI DE GIRONA
FINS 01/11/09 GIRONAA. Petit i la imatgeria religiosa mexicana
Per l’amor de Déu. Imatgeria religiosa popular és el títol del’exposició de fotografies i retaules d’Alfons Petit que es potvisitar a La Bodega (c/ Bonaventura Carreras i Peralta, 2) finsel dia de Tots Sants. La mostra reuneix una setzena d’imat-ges captades a Mèxic pel periodista gironí, que mostren ladiversitat d’expressions populars de la religiositat en el país.
�
ALFONS PETIT
Accents#631COORDINA Ana Rodríguez
12ÚLTIMA AccentsDIVENDRES, 23 D’OCTUBRE DE 2009 | Diari de Girona
24 d’octubre . . . . . . . . PPa d’Àngel
31 d’octubre . . . . . . . . . SSi Fa Sol
7 de novembre . . . . . . . . . RRecords
BON ESTAR, BON SOPAR I BONA MÚSICA PER BALLARPer a més informació i reserves al tel. 972 57 00 05
