Accents#632 Diari de Girona Suplement d’Oci i CulturaDIVENDRES, 30 D’OCTUBRE DE 2009

«EL DESTINO FINAL 3D»Torna una de les saguesde terror més divertides,ara en tres dimensions irenovant completamentels intèrprets >PÀG 3

DISCOSSufjan Stevens per partida dobleEl cantautor nord-americà publica dos discos,la banda sonora d’un documental dirigit per ellmateix i la reinterpretació del seu disc «Yearof the Rabbit» >PÀG 9

LA FITXAProducció:

Espanya 2009.Durada: 126 min. Gè-nere: Drama. Direcció:Alejandro Amenábar.

Intèrprets: RachelWeisz, Max Minghella,

Oscar Isaac, RupertEvans. � Albèniz Cen-tre, Ocine (Gi.), Cinebox(Salt), Lauren (Blanes),CatCines (Figueres), Ci-nes Olot, Arinco (Pala-

mós), Ocine (Platja d’A-ro), Cines Roses.

�

Tot estava gairebé a punt: This isit era el nom original d’una sèriede cinquanta concerts progra-mats que suposaria el retorndel rei del pop amb tots els ho-nors a la primera línia musical.Tots els concerts es farien a l’OArena de Londres al llarg de lasegona meitat de l’any iprincipis del . En funció del’èxit, s’especula amb deu con-certs més a Berlín i un Tourmundial l’any . El dejuny de Michael Jacksonmor d’una aturada cardíaca, no-més tres setmanes abans de l’i-nici de la gira.

CARLES RIBASEls concerts haurien estat els pri-mers de Michael Jackson des delque realitzà l’any al MadisonSquare Garden per commemorarel seu trentè aniversari com a so-lista i estaven pensats per esde-venir una mena de traca final mu-sical abans que el rei del pop es re-tirés definitivament. De fet, Jackson només presentaria unanova cançó (This is it) i deixariaque els seus fans, a través de laseva pàgina web, confeccionessincada concert amb les cançons

que més els agradessin. A bandad’aquest homenatge, no cal dirque la gira també tenia molt encompte el brutal impacte econò-mic que es generaria a través de lapublicitat i, sobretot, de la vendad’entrades: cinquanta concertsen un recinte de vint-i-cinc mil es-pectadors podien arribar a re-captar al voltant de dos-cents mi-lions de dòlars.

D’aquesta manera, el docu-mental This is it també s’erigeixcom un homenatge a allò que nova poder ser però també com auna font d’ingressos per la com-panyia Sony. Durant només duessetmanes (promoció que de bensegur provocarà grans cues alscinemes com darrerament nos’havien vist) els fans de Jacksonpodran fer un tastet dels assajos dela gira que l’artista realitzava aLos Angeles, les gravacions de lacançó que va posar títol a la gira ial documental i declaracions d’a-mics i gent propera al rei del pop.Finalment, aquells espectadorsque vegin This is it en sales quedisposin de sistema digital en tresdimensions, podran gaudir delprivilegi de contemplar el mític vi-deoclip Thriller en format D.

LA FITXAEstats Units.

Any: 2009. Durada: 112 min.

Gènere: Documen-tal musical.

Direcció: Kenny Ortega.

� Albéniz Centre,OCine (Girona), Ci-nebox (Salt), Lau-

ren (Blanes), CinesFigueres, Cines

Olot, Kyton (Pala-mós)OCine (Platja

d’Aro), Cines Roses.

�

TEMPORADA ALTA

Somriures a l’AuditoriEls veterans Faemino y Cansado porten el seu peculiar humor a Gironaamb l’espectacle «Son Dos». Aquesta setmana Peter Brook també ofereixels sonets d’amor de Shakespeare a «Love is my sin» >PÀG 8

MICHAELJACKSON: THIS IS IT

La gira que nos’esdevingué«MICHAEL JACKSON: THIS IS IT» � ELS FANÀTICS DEL REIDEL POP DISPOSARAN NOMÉS DE DUES SETMANES PER PODERVEURE ELS PROLEGÒMENS DEL QUE HAVIA DE CONVERTIR-SE ENUNA DE LES GIRES MÉS ESPECTACULARS DE LA DÈCADA

BP Ultimate, carburante oficial de la MINI Challenge 2009 en Jerez y MontmelóMadrid, 26 de octubre 2009 – La gama de carburantes, de altas prestaciones, BP Ultimate, uno de los patrocinadores oficiales de la copa MINI Challenge 2009, es también el carburante oficial de la Copadesde la carrera de Jerez, celebrada el pasado fin de semana, hasta la última cita en Montmeló, el próximo 1 de noviembre. El circuito de Montmeló (Barcelona) acogerá el final de la I edición de la Copa MINIChallenge, carrera en la que se dan cita los los modelos Mini John Cooper Works Challenge, con motores de 210 caballos.Más información sobre el patrocionio de BP Ultimate en la MINI Challenge en: www.blogoficialminichallenge.com, y sobre la nueva promoción de las Estaciones de Servicio y la copa de circuitos en:www.bpultimate.comLos carburantes BP Ultimate están desarrollados para aumentar el rendimiento del motor y su eficacia en la conducción del día a día, gracias a su probado rendimiento cada vez más se utilizan en la alta com-petición.BP Ultimate, disponible en gasolina y diesel está diseñado para beneficiar a los motores y al medio ambiente. Su exclusiva fórmula, incluye excelentes propiedades para la limpieza del motor,por ello,con suutilización continuada, puede mejoran su funcionamiento, permitiendo recorrer más kilómetros por depósito lleno.BP Oil cuenta con una red de 650 estaciones en España y con 9.500 en toda Europa que prestan servicio cada día a 4 millones de clientes con un principio básico, la calidad. BP es una de las mayores compañías energéticas a nivel mundial que proporciona servicio a millones de clientes cada día en más de 100 países en 5 continentes y cuenta con más de 92.000 empleados. Susprincipales actividades son exploración y producción; refino y marketing; y energías alternativas, un negocio que proporciona energía con bajas emisiones de carbono. A través de estas actividades, BP pro-vee combustible para el transporte; energía para calefacción y luz; servicios de comercialización y productos petroquímicos para una variedad de aplicaciones.

02PUBLICITAT AccentsDIVENDRES, 30 D’OCTUBRE DE 2009 | Diari de Girona

No hi ha dubte que la més divertida,delirant i enginyosa de les saguesterrorífiques dels darrers anys és lade Destino Final, impagableaproximació al cinema de terrorjuvenil que satiritza la inevitablecaducitat de l’adolescència a travésd’un grapat de mocosos enfrontatsa la Mort en persona.

Deixant de banda les seves suggestiveslectures sobre el pas a la maduresa i laseva condició de conte macabre, les tresprimeres entregues eren un paradigma

de la diversió eixelebrada: com oblidar,per exemple, l’atropellament de l’auto-bús de la primera part, la barbacoa ex-plosiva del final de la segona o l’acci-dentat de juliol de la tercera? Avui s’es-trena el quart lliurament, rodat en D.Per tant, aquest cop les sinistres ca-sualitats que porten a les successivesmorts d’estudiants en zel esquitxaran,literalment, el pati de butaques, i per-metrà una necessària reinvenció delspatrons visuals de la sèrie. La gràcia ésque els seus productors continuen ju-gant a l’alternança de directors: si la pri-mera i la tercera eren obra de James

Wong, la quarta torna a venir firmadaper l’autor de la segona, David R. Ellis,responsable al mateix temps de lesmolt entretingudes Cellular i Serpientesen el avión.

El Destino Final D comença quanun grup de joves es disposa a passar-s’ho d’allò més bé anant a una cursa decotxes. Tot va de conya fins que la mésreflexiva del grup, Ally, té una terrorífi-ca visió d’un espectacular xoc en cadenaen què moren tots els participants de lacursa i part dels espectadors. Per des-comptat que la profecia es compleix, iper descomptat també que la Mort els

farà la punyeta a tots els superviventsfins a consumar el seu objectiu inicial.Ellis ha renovat el planter d’intèrprets,que ara inclou la televisiva Krista Allen(vista també en títols com Paycheck oFeast), Nick Zano, Bobby Campo, Shan-tel VanSanten, Stephanie Honore, Jus-tin Welborn, Andrew Fiscella, HaleyWebb, Billy Slaughter i Mykelti Wi-lliamson. A l’apartat musical, l’incom-bustible Brian Tyler (que porta mitjadotzena de treballs en menys de dosanys) substitueix la desapareguda Shir-ley Walker amb el repte d’estar a l’altu-ra de les seves inquietants sonoritats.

CARLES RIBAS

DIARI DE GIRONA

És Barcelona, tot i que podria serqualsevol altra ciutat. La perifèriagenerada per aquestes urbs dónalloc a conceptes que van més llunyo, en tot cas, es generen a travésd’aquesta terra de ningú quenomés és recordada quan s’hande crear nous plans urbanísticsque fàcilment confonen el termeregenerar pel d’especular.

El cineasta català Marc Recha ha vol-gut, en aquest nou film, centrar la mi-rada i les reflexions que se’n derivenen aquests espais que, com dèiem,ofereixen, a banda d’allò puramentgeogràfic, una forma d’entendre lavida molt allunyada de la que pot te-nir qualsevol ciutadà que pren partdels beneficis de viure al rovell de l’ou.Tot i que es pot caure en el parany dedefinir els personatges d’aquests in-drets com a marginals, resulta evident

que la seva concepció del dia a dia dis-ta molt de qualsevol altre individu.

A Petit indi coneixerem aquestmón i als seus integrants a partir de lahistòria de l’Arnau, un adolescentamant dels ocells que decideix re-captar diners de la manera que siguiper poder contractar un advocat quepugui ajudar a treure a la seva mare dela presó. Al voltant de l’Arnau giren totun seguit de personatges que el con-duiran, per bé o per mal, a trobar sor-tida en aquest difícil camí que supo-sa el pas de l’adolescència a l’edatadulta o, en definitiva, a la pèrdua dela innocència. Així, el seu desencan-tat germà gran Sergi, la seva germanaSole, la qual actua com a mare acci-dental de la família, o el controvertitoncle Ramon donen vida a aquestbarri de cases devastades i oblidat dela mà de Déu.

Marc Recha ha comptat amb untrio excepcional d’intèrprets com són

Eduardo Noriega (el qual ja va prota-gonitzar Les mans buides), Sergi Ló-pez i Eulàlia Ramon pels papers se-cundaris i ha confiat en la inexpe-

riència com a actor del debutantMarc Soto per donar vida a aquest noiamant dels animals i perdut pels ca-mins de l’existència.

CARLES RIBAS

CINEMA 03AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 30 D’OCTUBRE DE 2009

LA FITXAEstats Units.

2009.Títol Original: «TheFinal Destination».

Gènere: Terror. Direc-ció: David R. Ellis. In-

tèrprets: Krista Allen,Nick Zano, Bobby

Campo, Shantel Van-Santen, Stephanie

Honore, Justin Welborn, Andrew Fis-

cella, Mykelti Williamson.

�Albéniz Centre,OCine (Gi.), Cine-

box (Salt), Lauren(Blanes), Cines Fi-

gueres, CinesO-lot, Arinco (Pala-

mós), OCine (Plat-ja d’Aro), Cines

Roses

El futur del gènere.Les tres dimensions

s’apoderen del terror.L’èxit de San ValentínSangrientoi aquesta

quarta entrega de Des-tino Finalhan portat

les productores a plantejar-se bona partdels remakesi seqüe-

les en format tridimen-sional. La propera a es-trenar-se serà la terce-

ra part de Halloween,ja sense Rob Zombie

darrere la càmera.

� La Mort traspassala pantalla

LA FITXACatalunya.

2009.Gènere: Drama.Durada: 91 min.

Direcció: Marc Re-cha. Intèrprets:

Eduardo Noriega,Sergi López, Marc

Soto, Eulàlia Ramon.

� Cinema Truf-faut (Girona)

�

«PETIT INDI» �EDUARDO NORIEGA I SERGI LÓPEZ PROTAGONITZEN UN DRAMA QUE SE SITUA EN ELSINDRETS MENYS AGRAÏTS DE LES GRANS CIUTATS CONTEMPORÀNIES

Històries de l’extraradi

«EL DESTINO FINAL 3D»� EL DIRECTOR DAVID R. ELLIS TORNA A UNA DE LES SAGUES DE TERROR MÉS DIVERTIDESDELS ÚLTIMS ANYS, QUE ARA ES PRESENTA EN TRES DIMENSIONS I RENOVANT COMPLETAMENT EL PLANTER D’INTÈRPRETS

DIARI DE GIRONA

����� OBRA MESTRA

���� MOLT BONA

���BONA

��INTERESSANT

�REGULAR

�DOLENTA C

RÍTIQ

UES

LES E

STR

EN

ES D

E LA

SET

MA

NA

PASSA

DA

DdG

CartelleraLA PROGRAMACIÓDELS CINEMES DE

GIRONA A LAPÀGINA 54

04 CINEMA AccentsDIVENDRES, 30 D’OCTUBRE DE 2009 | Diari de Girona

MILLENNIUM 2:LA NOIA QUE SOMIAVA UN LLUMÍ I UN BIDÓ DE GASOLINA�����

Suècia, 2009. Color. 124 min. Títol original: «Flickan som lekte med elden». Direc-ció: Daniel Alfredson. Guió: Jonas Frykberg; basat en la novel·la de Stieg Larsson. Intèr-prets: Michael Nyqvist, Noomi Rapace, Annika Hallin, Per Oscarsson, Lena Endre. OCi-ne (Girona), Cinebox (Salt), Lauren (Blanes). Cines Figueres, Cines Olot, Arinco(Palamós), OCine (Platja d’Aro). La saga Millennium va camí de convertir-se en un au-tèntic paradigma de la difícil (i en aquest cas, damnificant) relació entre cinema i litera-tura; aquest és un dels típics exemples en què la popularitat i el carisma del text restenobjectivitat a l’espectador a l’hora d’analitzar el valor fílmic del que està mirant. Pertant, amb aquesta seqüela passarà el mateix que amb la primera part: assumides lesseves (obligades) concessions a la síntesi, hi haurà la temptació de vindicar-la com ail·lustració més o menys efectiva de les idees de Larsson. El problema és que, a aques-tes alçades, s’hauria de començar a acceptar que el cinema té un llenguatge propi que

ha de funcionar més enllà de fidelitats i clams populars. En conseqüència, si La noia quesomiava un llumí i un bidó de gasolina es radiografia des d’un punt de vista estricta-ment cinematogràfic, la cosa naufraga en nombrosos fronts. Per una banda, el més cri-daner és la seva absoluta falta d’atmosfera, de textura; al contrari, la (voluntària?) vul-garització de les seqüències redueix el presumpte dramatisme dels esdeveniments auna simple i vàcua vinyeta. Per l’altra, els aliens a l’univers de Larsson s’adonaran quebona part dels personatges pateixen per una realitat que se’ns escapa, entre d’altrescoses, perquè els seus responsables es refien tant del coneixement previ del llibre queni es molesten a dibuixar-la. Potser la majoria dels seu mals provenen de l’origen televi-siu de la proposta (a diferència de la primera entrega, això que s’estrena és el precipitatresum d’una minisèrie) però tampoc no és excusa, perquè la televisió actual rivalitza enqualitat amb el cel·luloide. Del film només s’acaba salvant la interpretació de Noomi Ra-pace (que ja era el millor de Els homes que no estimaven les dones) i alguna escenasimpàtica, com la baralla dins un graner que protagonitzen els secundaris més aprofita-bles de la funció. PEP PRIETO

�

BULLYING�����

Espanya. 2009. 90 min. Drama. Direc-ció: Josecho San Mateo. Guió: Àngel GarcíaRoldán. Música: Alejandro Seoane. Fotogra-fia: Nuria Roldós. Muntatge: José Salcedo. In-tèrprets: Albert Carbó, Laura Conejero, CarlosFuentes, Joan Carles Suau, Estefanía Justícia,Elsa Montanuy, David Ondategui, YohanaCobo, Maria de la Pau Pigem. Està neces-sitat el cinema espanyol de connectar més imillor amb alguns dels temes candents de lasocietat. Aquest és el propòsit de Buylling,en tractar el tema de la persecució i els malstractes al col·legi, i a més fer-ho de maneradigna i efectiva. Aquest tipus de tema té elperill evident de l'oportunisme i la superficia-litat, però el seu director, Josecho San Mateo,aconsegueix aixecar una pel·lícula versem-blant almateix temps que un xic aterridora.Potser en aquest punt s'hagués necessitatuna mica més de mesura, perquè, encara quela vida dels joves assetjats a classe s'assem-bla a un infern, certes concessions estèti-ques i en la realització li aporten un to méspropi d'un film de terror adolescent que d'u-na pel·lícula de crítica social. Malgrat tot, ne-cessària. ENRIQUE BORDERÍA

�

EL IMAGINARIO DEL DOCTOR PARNASSUS�����

Regne Unit-Canadà. 2009. 122 min.Drama fantàstic D.: Terry Gilliam. G.: TerryGilliam i Charles McKeown. M.: Mychael Dannai Jeff Danna. F.: Nicola Pecorini. Mont.: MickAudsley. Int.: Heath Ledger, Christopher Plum-mer, Johnny Depp, Colin Farrell, Jude Law, LilyEscola, Tom Waits. Albániz Centre, OCine(Girona), Kyton (Palamós). Després de veureEl imaginario del Doctor Parnassus, l'últimapel·lícula de Terry Gilliam queda la impressiód'haver visitat un món aliè o haver penetrat elterritori d'algun d'aquells interludis i títols decrèdit, esculpits a base de dibuixos absurds,que tantes vegades va dissenyar en la sevaèpoca televisiva i cinematogràfica al costatdels Monty Python. Gilliam, posat de ple enl'era digital, utilitza amb bon gust els nous re-cursos, submergint personatges reals dinsd'universos molt seus. No obstant això,aquesta fusió entre el passat i el present de laseva obra parla menys de memòria, de retorno homenatge, que de mort. És difícil veureaquesta pel·lícula i ignorar la mort real del seuactor protagonista, el magnífic Heath Ledger,resolta en el film gràcies a la col·laboració detres actors amics, que el substitueixen i pres-ten el seu cos, en una maniobra lògica dinsd'aquest argument, on els miralls no sempretornen la imatge que tenen davant. De la ma-teixa manera, en un altre moment de superbaresurrecció, apareix una empremta dels míticsMonty Python, mostrant que a l'altra bandadel mirall les imatges no només no es perden,sinó que segueixen dansant al marge de leslleis del món. Aquesta relació entre imagina-ció i món real, que tan bé quedava resolta enEl rey pescador, es dilueix aquesta vegada alllarg d'un metratge atractiu, que, no obstantaixò, acaba sent confús i, per descomptat, exi-geix per al seu gaudi d'una suspensió del sen-tit per part de l'espectador. DANIEL GASCÓ

�

PUBLICITAT 05AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 30 D’OCTUBRE DE 2009

06LLIBRES AccentsDIVENDRES, 30 D’OCTUBRE DE 2009 | Diari de Girona

Posi un anglès a la seva biografiaL’OBRA QUE VOL SER DEFINITIVA SOBRE UN DELS AUTORS EN LLENGUA ESPANYOLA MÉSIMPORTANTS DE LA HISTÒRIA: GABRIEL GARCÍA MÁRQUEZ

La fascinació per l’home sota el mitePere Vila assisteix a l’execució de

Serrallonga, el bandoler més famós deCatalunya, per escriure’n un opuscle. Elpersonatge i les seves darreres paraulesel captiven i inicia, en contra de les ordresfamiliars, socials i eclesiàstiques, unainvestigació per descobrir qui va ser enrealitat Joan Sala, àlies Serrallonga. | DdG

�

LLORENÇ CAPDEVILA

Serrallonga, el último bandoleroJP LIBROS, 327 PÀGINESUn viatge físic i espiritual pel Tibet

L’any 1994, Raimon Pannikar i MilenaCarrara van fer un pelegrinatge pel Tibet,fins a la muntanya sagrada de Kailasa.Aquell camí físic i espiritual va quedarreflectit en un diari que ara ofereixen alslectors en la seva nuesa simple i profunda.El marc narratiu del viatge i el relat a duesveus aproxima com mai la filosofia iactitud vital dels autors al públic. | DdG

�

R. PANNIKAR I M. CARRARAPelegrinatge al KailasaPÒRTIC, 212 PÀGINES

Les vides de 47 dones excepcionalsCom es lidera en femení? Les dones

han d’actuar de manera diferent perprogressar? A què cal renunciar? Què ésl’èxit? Aquestes són algunes de lespreguntes que vol respondre la periodistaamb 47 entrevistes a fons a dones comRosa Cullell, Teresa Gimpera, Anna MariaGeli, Carme Riera, Carme Ruscalleda,Araceli Segarra o Anna Veiga. | DdG

�

SÍLVIA CÓPPULODones de primeraARA LLIBRES, 367 PÀGINES

Una novel·la forense truculenta i tensaDavid Hunter és un antropòleg

forense expert en la descomposició decadàvers. Després d’una tragèdia deixala seva carrera i es refugia en un pobleperdut on fa de metge de capçalera.Però el descobriment d’un cadàver ambunes ales de cigne enganxades fa quetorni als seus fantasmes personals,enmig d’una onada d’histèria. | DdG

�

SIMON BECKETTLa química de la muerteMONDADORI, 358 PÀGINES

De l’autora de «Brokeback Mountain»Els relats dedicats a Wyoming són

plens de ranxers i cowboys, indis icambreres de saloon, amistats difícils idisputes familiars. La passió per aquellaterra mostra els seus habitants en tota laseva vulnerabilitat. Els relats, reunits perprimer cop en castellà, tenen tots elselements de la llegenda del Far West, peròamb gran ironia cap al masclisme. | DdG

�

ANNIE PROULXWyomingLUMEN, 661 PÀGINES

Una cimera de la narrativa del segle XXEl llibre va obtenir el 1970 el premi

Biblioteca Breve i va convertir l’autor enuna referència dins la nova narrativaespanyola. Ara es reedita aquestanovel·la, que discorre en un sol paràgraf, ique és una incursió erràtica dins lamemòria del narrador. Ell instiga algunsdels drames sobre els quals torna, assetjatper la consciència de la seva ruïna. | DdG

�

JUAN BENETUna meditaciónDEBOLS!LLO, 455 PÀGINES

GERALDMARTIN

GabrielGarcía

Márquez.Una vida

DEBATE, 762 PÀGINES.TRADUCCIÓ E.

VÁZQUEZ NACARINO.

L’anglès Gerald Martin (Londres,) comenta la frase deMárquez sobre que un escriptorcom cal ha de tenir un biògrafanglès. Martin ha estudiat la vidade Márquez fins a l’obsessió: són. pàgines inicials, moltresumides; anys de feina, i mésde entrevistes per parlar d’unaobra i un geni.

La metodologia dels estudiosos bri-tànics demostra arreu que és una de lesgrans escoles historiogràfiques, per ri-gor i capacitat. Vegin a Espanya autorscom Paul Preston, Gabriel Jackson ol’irlandès Ian Gibson, que han forjat labase dels estudis de la Guerra Civil ola dictadura. En el cas de Martin, des-cobriran un estudiós perfeccionistaque intenta, i aconsegueix, la biogra-fia definitiva de l’autor.

El colombià Gabriel García Márquez(Aracataca, ) és l’autor en llenguaespanyola més reconegut de l’èpocaactual, amb seguretat, una de les plo-mes més importants de la històriad’aquesta llengua. Per molts estudio-sos, Cien años de soledad, publicada el, és la més gran novel·la de finalsdel segle XX. Si analitzen una obra comEl amor en los tiempos del cólera, a pri-mer cop d’ull una simple reactualit-zació de la novel·la rosa o femenina,descobriran la prosa torrencial, mà-gica, d’un autor que ha immortalitzatel microcosmos de Macondo, epi-centre del món per a l’autor.

Som testimonis de la trajectòria del’escriptor, format en el periodisme i en-tossudit a construir una gran obra.

Cien años de soledad és el gran projecte,pel qual es va vendre el cotxe i gairebétot allò que tenia, en la seguretat quel’argument que l’havia perseguit vintanys seria prodigiós, màgic. Un esforçque sense la dona, Mercedes Barcha,a qui va conèixer anys abans de ca-sar-s’hi (l’autor ha jugat amb el pas deltemps en l’amor, a no poques de les se-ves obres), seria impensable aconse-guir l'èxit.

Ens capbussem en el món marque-sià, en la rellevància de la figura de l’a-vi, el coronel Nicolás Márquez, en lesguerres entre liberals i conservadors. Lapresència dels ritus ancestrals de l’àvia.Les penúries econòmiques a París.Toca la rellevància de la representantCarme Balcells, que va forjar la novafornada d’escriptors sud-americans, undream team increïble: Cortázar, VargasLlosa, Carlos Fuentes. La seva relacióafectiva. Márquez li va preguntar si l’es-timava, el colombià diu que escriuperquè l’estimin, Martin corroboraaixò. Ella va contestar: «No puc res-pondre’t a això. Ets el , dels meusingressos», a la pàgina .

Es descabdella la història de la se-gona part del segle XX. El socialismedins d’un ordre promès per Allende ila bota militar. El García Márquez fetmite, el terror d’aconseguir el premi No-bel el va fer que comentés a Mer-cedes, en saber el guardó: «Estic fotut».Márquez apareix a cançons populars,quan escriu Noticia de un secuestro i espasseja pel territori dels fets: des delspresidiaris, a la gent del carrer, el sa-luden. És un símbol nacional fet carn,que cerca sempre la millora del llen-guatge i el pes de la memòria en la li-

teratura. Fins al punt que l’Alzheimerque pateix és una duríssima prova deldestí al qual Márquez combat amb fei-na, tenen Historia de mis putas tristes.

Resulta curiós com en l’anàlisi finalde Márquez sobre la política, ambl’ensulsiada dels comunismes, (Mar-tin creu que dona suport a Fidel Cas-tro per lleialtat, veu coses que no liagraden, però la fidelitat a l’amic ésmés forta que la lectura de la realitat),

i en el plànol econòmic, veient les so-cietats burgeses sorgides de la inde-pendència, percep com ara Espanyareconquereix econòmicament el sub-continent. En definitiva, una vida queés una obsessió per la literatura, pervèncer el temps i l’espai des de l’es-criptura. Una vida que lluita contra lamalaltia per conservar el bé més pre-uat: la memòria. Una memòria queperdurarà en la història de les lletres.

MOISÈS DE PABLO

Márquez mateix va dir que un escriptor com cal ha de tenir un biògraf anglès.

DIARI DE GIRONA

FICC

IÓ E

N C

ATA

LÀ 1�La mà deFàtimaILDEFONSOFALCONESROSA DELS VENTS

2�Olor de colòniaSÍLVIA ALCÁNTARAEDICIONS 1984

3�La reina alPalau delscorrents d’aireSTIEG LARSSONCOLUMNA

4�Els GropeTOM SHARPECOLUMNA

5�CainJOSÉ SARAMAGOEDICIONS 62

NO

FIC

CIÓ

CAT

ALÀ

1�Memòries.Temps deconstruirJORDI PUJOLPROA

2�El secretRHONDA BYRNEENTRAMAT

3�La bona crisiÁLEX ROVIRAPÒRTIC

4 �La cultura de la cobdíciaFRANCESC CABANAPÒRTIC

LA CONFECCIÓ D’AQUEST LLISTAT HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES A LA COL·LABORACIÓ DE LA LLIBRERIA GELI DE GIRONA

Els més venuts

LLIBRES 07AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 30 D’OCTUBRE DE 2009

ELS MAIES, CAPAÇOS DE PREDIR AMB CERTESA MIL·LIMÈTRICA ELS CANVISESTACIONALS, USAVEN UN CALENDARI TAN FIABLE QUE ESTABLEIX, AMBSOLEMNITAT, LA DATA DE LA FI DELS TEMPS: EL 21 DE DESEMBRE DE 2012

Un Holden Cauldfield del segle XXILowboy té 16 anys i les maneres

turbulentes de l’adolescència. Li agradenels soterranis i coneix com ningú el metrode Nova York; però pateix esquizofrèniaparanoide, o així li ho han diagnosticat. Iun bon dia fuig del psiquiàtric on estavaingressat i torna al món per salvar-lo. Laseva mare i un detectiu comencen abuscar-lo abans no prengui mal. | DdG

�

JOHN WRAYLowboyANAGRAMA, 326 PÀGINES

Un autor argentí fascinant i excèntricAmb una veu lúcida i ferotge, l’autor

reivindica l’ofici d’escriptor, qüestiona elfutur de la literatura i tracta temes coml’amor o els processos socials, culturals ipolítics del seu país. Els personatges sónéssers desdibuixats, imatges flotants;entre ells s’establiran relacions a partir dela inauguració d’un bloc de pisos on hipassen estranys successos.| DdG

�

FOGWILLUrbanaMONDADORI, 143 PÀGINES

Un conte d’amor i de malentesosQuan la Jo accepta una feina de maina-

dera a Londres per fugir de la seva famíliai un xicot teòricament perfecte, elconcepte de xoc cultural queda curt. ElsFitzgerald són una parella incompatible, iels seus fills, desconcertants. Quan s’hiestà acostumant, apareix el confusamentatractiu Josh; i per complicar-ho més, elseu xicot torna a la seva vida. | DdG

�

MELISSA NATHANLa niñeraLA FACTORÍA DE IDEAS, 382 PÀGINES

De la saga «La Casa de la Noche»Els que semblaven amics de la vampira

iniciada Zoey van resultar ser els seusenemics. I ara, en qui no podia confiar estransforma en un aliat. Ella sap que ha demantenir molts secrets, perquè les paretsde l’escola tenen orelles; a més ha d’aclarirels seus sentiments, perquè té tres xicots.Però comencen a aparèixer vampirs morts(de debò), i la cosa es posa lletja. | DdG

�

P. C. CAST I KRISTIN CASTElegidaLA FACTORÍA DE IDEAS, 287 PÀGINES

Misteri i secrets en una obra històricaDesembre de 1890: Clarice i el seu

marit, el reverend Corde, arriben a unpoblet idíl·lic per fer-se càrrec de laparròquia. És molt diferent del Londresfosc que han deixat enrere, però ella sentque sota els somriures de benvingudadels seus habitants hi ha alguna cosa queno lliga, com si amaguessin algun secret.Hi ha alguna ovella negra al ramat? | DdG

�

ANNE PERRYEl secreto de CottishamDEBOLS!LLO, 205 PÀGINES

Un nou lliurament de la saga fraternalLes germanes Penderwick troben una

sorpresa quan tornen a casa després deles vacances: la seva tieta ha decidit quedesprés de quatre anys de viduïtat, elsenyor Penderwick hauria de trobar unanova dona. Però les noies saben que aixòpodria ser un desastre per a elles, així queordeixen un pla per salvar-se d’unahipotètica madrastra malvada. | DdG

�

JEANNE BIRDSALLEn casa de las PenderwickSALAMANDRA, 248 PÀGINES

5�Memòries(1930 - 1980)JORDI PUJOLPROA

FICC

IÓ C

AST

ELLÀ

1�La isla bajo el marISABEL ALLENDEPLAZA&JANÉS

2�El hombreinquieto HENNING MANKELLTUSQUETS

3�La mano deFátimaILDEFONSOGALCONESGRIJALBO

4�La reina en elpalacio de lascorrientes STIEG LARSSONDESTINO

5�CaínJOSÉ SARAMAGOALFAGUARA

NO

FIC

CIÓ

CA

STEL

LÀ 1�El Día D. Labatalla deNormandíaANTHONY BEEVORCRITICA

2�Memorias de un presoMARIO CONDEMARTINEZ ROCA

3�El secretoRHONDA BYRNEURANO

4�La buena crisisÁLEX ROVIRAAGUILAR

5�El desajuste del mundo.Cuando...AMIN MAALOUFALIANZA

No podem abandonar-nos a lanecessitat que hi hagi un principiper a tot allò que existeix. Il'experiència indica que tot el quecomença, acaba tard o d'hora. Elmón, per exemple. Ens fascinen lesconjectures sobre el moment més omenys exacte d'aquest punt i a partsorgit després de l'escissió entre seri no ser: per llogar-hi cadires.

El llibre de la Bíblia (amb perdó per laredundància) més llegit, estudiat, ana-litzat i minuciosament fet miques pernumeròlegs i cabalistes és l’Apocalipsi.Ens interessa més saber fins quan seremsobre el planeta que el motiu de lanostra presència en aquest. Han sorgittantes endevinacions i endevins sobrel'assumpte que un a vegades té la im-pressió d’anar esquivant cataclismescom qui amaga el cap sota l’ala sota latempesta. Som aquí de miracle, fet queens porta al principi del problema: si lanostra raó de ser a l'univers és una en-revessada equació, quan es resoldrà l'última incògnita? I amb quins resultats?

Amb aquest material de partida, espoden fer dues coses. Esprémer-se elcervell fins a sentir els batecs del buit o,molt més pràcticament, convertir-loen matèria literària i escriure una obra apassionant i divertida, com 2012, delnovel·lista i artista plàstic nord-ameri-cà Brian D’Amato.

Ah, però no aixequi vostè la cella, se-riós lector de literatura respectable. Ja va

dir Julio Cortázar –i ho va dir molt bendit–, que allò divertit no és l'oposat al se-riós, sinó a allò avorrit. D’Amato és unautor que té la rara virtut d'oferir als seuslectors l'excel·lent atractiu de l'origina-litat. Apocalipsi? Fi del món? El temasembla suggerent per a qualsevol best-seller a l'ús, però D’Amato no es con-forma amb tan poc; el que vulgui saber,primer ha d’aprendre, i per això mateixens participa la seva fascinació per unacultura tan antiga, esplendorosa i enig-màtica com l'imperi maia. I presenta,amb tota solvència i gosadia, el seu es-garrifós calendari.

Els maies, que eren capaços de pre-dir amb certesa mil·limètrica els canvisestacionals, el flux de les marees, elseclipsis astrals i altres fenòmens mera-vellosos de la cúpula celeste, utilitzavenun calendari tan fiable que estableix,amb tota solemnitat, la data de la fi delstemps: el 21 de desembre de 2012. L'e-femèride va corrent de boca a orella, i eljoc ha començat: llibres, novel·les i,per descomptat, una pel·lícula de pro-pera estrena s'ocupen de la qüestió.

L'originalitat de Brian D’Amato ha es-tat, estic convençut d'això, novel·laramb brillantor, audàcia i no poc sentitde l'humor un argument que segura-ment va a portar desassossec a harús-pexs i visionaris; ha convertit la profe-cia funesta en un relat àgil, sovint tre-pidant, ple de gestos de complicitatcultural al lector i molt intel·ligent en lamesura que després de la lectura de 2012(Ed. Via Magna, per a qui li interessi ladada), es té la sensació d'haver assistit

JOSÉ VICENTE PASCUAL

a una amable cerimònia de desdrama-tització. Com dirien els grecs clàssics, tanrigorosos com sempre: una eficaç ca-tarsi.

Tal com afirma el novel·lista: «Jo,per si de cas, no només vaig aprendre afer foc amb dos pals, sinó que vaig a es-criure una llista de coses que vull fer alllarg de la meva existència... i pensocomplir-les totes abans que acabi 2012.Només per si de cas. I si no passa res,mira, tot això que ja tindré».

Mentre el misteri es resol, la novel·lail·lustra amb una amenitat que és d'a-grair sobre múltiples aspectes de la ci-vilització maia, la seva organització so-cial, ritus sagrats, cerimònies sacrificiales(inclòs l'esfreixurament humà, lògica-ment), la importància que donaven aljoc de pilota com espectacle mític-reli-giós i, sobretot, la manera com se les vaenginyar una civilització mesoameri-cana, sorgida 2.000 anys abans de Crist,per compondre un calendari tan precísque incloïa en les seves marques l'arri-bada dels déus blancs, viatgers en gransnaus.

Encara que aquesta és una altra his-tòria, com un altre és el vaticini que araens enlluerna. Perquè el 2012 tots seremmassa joves per transcendir a l'infinit,potser al no-res. Encara que el més se-gur és que el calendari maia estigui equi-vocat en aquest detall, els avanço unadada tranquil·litzadora: a la novel·lade Brian D’Amato, sembla que el mónté possibilitats de salvar-se. Pels pèls,com sempre. I de moment. Però de pos-sibilitats, n’hi ha.

BRIAN D’AMATO

2012

EDITORIAL VÍA MAGNA

800 PÀGINES

El regnat de Witiza

L’escriptor Brian d’Amato.

TIMOTHY GREENFIELD - SANDERS

Ens interessa més saber fins quanserem sobre el planeta que no pasesbrinar quin és el motiu de lanostra presència en aquest

La novel·la ens il·lustra amb unaamenitat que és d’agrair sobretot d’aspectes de la civilitzaciómaia i la seva organització social

08TEATRE AccentsDIVENDRES, 30 D’OCTUBRE DE 2009 | Diari de Girona

TEMPORADA ALTASon dosAUDITORI (GIRONA)

Creació, direcció i intèrprets:Faemino y Cansado. � Dissabte31, 21 h. � 12 € / 20 € / 28 €.

Faemino y Cansado continuensent dos. Després de dues dècadesjunts no han volgut fer cas delscants de sirena que suggerien la in-corporació d'un gran ballet o d'u-na gran orquestra per fer un gir a laseva trajectòria i han preferit seguircom fins ara, fidels a la seva con-dició dual. Han recuperat algunspersonatges d'espectacles ante-riors, han escrit noves històriesper a ells i han teixit un altre xou cò-mic on les divagacions surrealistesi la passió per l'absurd tornen a ser

les senyes d'identitat.

Love is my sinTEATRE DE SALT

Adaptació i direcció: Peter Bro-ok. Intèrprets: Michael Pennigton iNatasha Parry. � Dissabte 31, 21h. � 24 €.

Peter Brook torna a William Sha-kespeare, per parlar del tema mésuniversal de tots: l'amor. I ho fa apartir d'una selecció dels seus so-nets, que no són sinó els seus dia-ris íntims. Perquè a través d'ells,«Shakespeare ens permet penetraren la seva vida secreta, una parcel·laque amb tanta cura ens amaga enles seves obres teatrals». En els so-nets no trobem ni noms ni dates,però «hi descobrim les seves pas-

sions, gelosies i culpes, els seus te-mors i moments de desespera-ció». I, sobretot, ens permet com-partir els seus pensaments i dub-tes més personals sobre el pas deltemps, la vellesa i la mort. Una pa-rella d'actors amb una llarga ex-periència shakesperiana ens en-dinsaran en la riquesa d'aquestspetits textos poc coneguts.

Nixon-FrostTEATRE MUNICIPAL (GIRONA)

Direcció: Àlex Rigola. Intèrprets:Chantal Aimée, Andreu Benito, JoanCarreras, Oriol Guinart, Lluís Marco,Kai Puig, Òscar Rabadan i Santi Ri-

cart . � Divendres 6 i dissabte 7,21 h. � 10€ / 20 € / 28 €.

Peter Morgan –guionista de te-levisió i cinema, conegut arreu perl'èxit de la pel·lícula The Queen– re-crea a Frost/Nixon, la seva prime-ra obra teatral, una de les entre-vistes més colpidores que s'han vistmai per la televisió: la que l'ex pre-sident dels Estats Units Richard Ni-xon va concedir el , tres anysdesprés de la seva dimissió, al fa-mós presentador britànic de talkshows David Frost i durant la qualva admetre tàcitament la seva cul-pabilitat en l'escàndol Watergate.

�

��

De 2 en 2FAEMINO I CANSADO, NIXON I FROST, PARRYI PENNINGTON, SHAKESPEARE I BROOK

Faemino y Cansado ofereixen el seu particular humor a l’Auditori de Girona. Michael Pennington i Natasha Parry porten Shakespeare a l’escenari.

TEMPORADA ALTA

TEMPORADA ALTAAlopexidin (La soluciódefinitiva a l’alopècia)LA PLANETA (GIRONA)

Text i direcció: Xavier Pujolràs.Intèrprets: Gerard Ausellé, Xevi Au-sellé, Carles Cors, Jordi Garangou, Jor-di Puig i Xavier Pujolràs. � Dijous 5i divendres 6, 22 h. � 14 €.

Alopexidin o la solució definitiva al'alopècia és, de fet, una comèdia so-bre la inestabilitat laboral, situacióque actualment es veu accentuadaamb la crisi. Els seus protagonistes,entre els quals hi figura l'autor i direc-tor de l'obra, Xavier Pujolràs (artífexd'El despatx), comencen a patiraquesta afecció que ocasiona la pèr-dua de cabell i que el mercat farma-cèutic intenta solucionar, per bé quesense aconseguir-ho del tot, amb unmunt de tractaments específics. Cinctècnics especialistes que treballen enels laboratoris d'una empresa de pro-ductes capil·lars trobaran, de maneraaccidental, la fórmula que l'home per-segueix des de fa segles. Aquestdescobriment somiat podria ser laporta a l'èxit i el desenllaç a tots elsseus problemes. O no.

JOSEP PLAEl quadern grisTEATRE DE BLANES (GIRONA)

Adaptació: Carles Guillén i JoanOllé. Direcció: Joan Ollé. Intèrprets:Joan Anguera, Ivan Benet, Montse-rrat Carulla. � Dissabte 31, 22 h.� 15 € / 18 €.

L’adaptació teatral d’El quaderngris de Josep Pla arriba ara a Blanesdesprés d’haver passat aquest darrercap de setmana pel festival Tempora-da Alta. Joan Ollé, mestre de les adap-tacions literàries, s’endinsa en el die-tari que l’escriptor empordanès va co-mençar a escriure quan tenia 21 anysi que recull, al llarg d’un any i mig, totallò que l’envoltava durant la sevaèpoca d’estudiant. Palafrugell, Mon-taigne, l’Ateneu, el color del cel, lacarn d’olla, les dones o el tabac són elrerefons d’unes descripcions acura-díssimes que ens arriben en les veusde tres grans actors.

�

�

Planning

Joan Carreras i Lluís Marco són David Frost i Richard Nixon.

ROS RIBAS

MÚSICA 09AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 30 D’OCTUBRE DE 2009

CURSLA HISTÒRIA DEL ROCK

L’Estació Espai Jove (Girona). � Dimarts i dijous de19.30 h a 21.30 h, del 3 de novembre al 22 dedesembre. � 60 €.

La gran revolució pacífica del segle XX continua ben vivaen el XXI: el rock, el primer moviment juvenil de masses dela història va començar com un ritme ballable més,condemnat a passar de moda en un parell de temporades, is'ha convertit en tota una filosofia de vida per a milions depersones d'arreu del món. Però què és rock? Només Elvis iels Rolling Stones? No. Superant tots els prejudicis i lesfronteres estilístiques més controvertides, aquest cursparteix de la base que el rock són els Stooges i LedZeppelin, els Beatles i els Sex Pistols, Blur i Oasis, peròtambé Pet Shop Boys, Sigue Sigue Sputnik, Michael Jacksoni, per què no, Frank Sinatra. El rock no és només cuir idecibels sinó sobretot, com diria Pete Townshend, «unaforma de vida». Curs organitzat per La Mirona. Cal inscripcióprèvia (activitats@lamirona.cat / 972 200 122). | DdG

FIRES DE SANT NARCÍSBATERIA DE GIRONA

Carrers de Girona (sortida: plaça de la Catedral). �Dissabte 31, 19 h.

El nom de Bateria de Girona prové de la tradició de la per-cussió brasilera, i fa referència a les grans agrupacions deles escoles de samba. Aquesta iniciativa va sorgir l’any pas-sat per part de diversos membres de Bloc Quilombo i de LaBanda del Surdo amb l’objectiu de crear un projecte conjuntamb la participació dels diferents grups de percussió giro-nins, professionals i amateurs, per tocar junts i preparar unrepertori exclusiu per a aquesta gran formació de més de60 percussionistes. I alhora possibilitar coneixences i apre-nentatges, així com intercanviar experiències, i sobretot fer accions musicals en una gran festa de la percussió.Aquest any la Bateria presentarà moltes novetats en el seu espectacle, una de les quals serà l’aparició d’una convidadamolt especial al llarg de tot el recorregut: La Verge Del Bom-bo. La cercavila tindrà el següent recorregut: sortida des dela placa de la Catedral, Sobreportes, pujada de Sant Feliu,Calderers i final a la placa Sant Feliu. | DdG

PRAGA + MAZONIPlaça General Marvà (Girona). � Dissabte 31, 22 h.

Les barraques alternatives de les Fires deSant Narcís ofe-reixen el concert gratuït del cantautor de la Bisbal JaumerPla, amb el seu projecte Mazoni, així com el directe de labanda de pop de Banyoles Praga. Els concerts estan orga-nitzats per l’Ateneu 24 de Juny. | DdG

�

�

�

Escenaris

El duet format per Glen Hansard (TheFrames) i la txeca Markéta Irglová, sorgitdurant el rodatge del film Once (JohnCarney, 2006), es consolida amb aquestsegon Lp, que comença amb accent soula Low rising (Hansard va ser a The Com-mitments), però que de seguida transitapels terrenys del seu debut (i, per tant,de la pel·lícula que els va donar a conèi-xer): Pop d’autor de caire eminenementacústic, basat en una exposició senzilla ihonesta d’unes cançons que segueixensent fruit de l’amor i que, per això, des-til·len un bell halo d’autenticitat. (FOLKPOP) | E.G.

�

The SwellSeason

STRICT JOYANTI / PIAS

�����

Sufjan StevensTHE BROOKLYN-

QUEENSEXPRESSWAY /

RUN RABBIT RUNASTHMATIC KITTY

�����

Gravació en directe d’un concert deRufus Wainwright al Pabst Theater deWisconsin, l’agost de 2007, durant la girade Release the stars. No aporta res subs-tancial a la seva discografia, més enllà deposar en evidència les seves virtuts (ésun excel·lent compositor i showman) i lesseves mancances (a vegades, el perd laseva inclinació operística, en la línia deFreddie Mercury), però ve acompanyatd’un sucós DVD, que no només incloul’actuació (espectacular, luxosa, acom-panyat de banda i en un recinte ideal),sinó també abundant i valuós material debackstage. (POP) | E.G.

�

RufusWainwright

MILWAUKEE AT LAST!!!

DECCA / UNIVERSAL

�����

Doble immersió orquestral

Qualificar Sufjan Stevens d’extravagant és quedar-se curt. No content d’haver-se convertit en undels principals cantautors americans actuals, ara és notícia per dos discos, tot i que cap d’ells és elseu nou Lp en sentit estricte. The Brooklyn-Queens Expressway és la banda sonora de l’assaigcinematogràfic homònim (en la línia de Godfrey Reggio) que ha dirigit i que tracta sobre l’autopistadel títol. Música orquestral, impregnada de la sensibilitat que el caracteritza i concebuda peracompanyar les imatges, tot i que també resulta gaudible per separat, tot i la llunyania respecte a laseva faceta pop. Quant a Run rabbitt run, es tracta d’una reinterpretació clàssica dels temes de Yearof the rabbitt, el disc d’instrumentals electrònics que Stevens va dedicar als símbols del zodíac xinèsel 2001, convertits ara en peces de cambra pel quartet femení de corda Osso (col·laborador de MyBrightest Diamond). Dos àlbums per a completistes, de valor relatiu, que no obstant això serveixenper certificar l’ambició d’un personatge inquiet i fascinant. (BANDA SONORA / VERSIONS) | E. G.

�

����� INDISPENSABLE

���� NOTABLE

���RECOMANABLE

��FLUIX

�PRESCINDIBLE

DISCOS

EL CANTAUTOR PROTAGONITZA DOS DISCOS: LA BANDA SONORA D’UN DOCUMENTALDIRIGIT PER ELL MATEIX I UNA REINTERPRETACIÓ CLÀSSICA DE «YEAR OF THE RABBIT»

10ART AccentsDIVENDRES, 30 D’OCTUBRE DE 2009 | Diari de Girona

MIKAELIANMuseu d’Art de Girona. Pu-

jada de la Catedral, 12 � Del23 d’octubre al 10 de gener.De dimarts a dissabte de 10 a18 h. Festius, de 10 a 14 h.

�

D’orígen armeni però instal·lata Catalunya des de fa més dedeu anys, Ara Mikaelian és unpintor de simbologia personalque ha fet del virtuosisme tèc-nic el seu gran argument. Enaquest sentit, les seves obresbasculen entre la pintura a l’oli il’aquarella amb absoluta norma-litat: de fet, és fàcil arribar aconfondre-les. Exposarà unaàmplia selecció dels seus tre-balls a la sala del Museu d’Arton antigament hi havia la llibre-ria fins el proper 10 de gener.Per a més informació: www.ara-mikaelian.com | E. CAMPS

COROMINASGaleria Presenta... Girona.

Carrer del Nord, 13. � Del 16d’octubre al 5 de desembre.De dimarts a diumenge d’11 a14 h i de 17 a 20 h.

�

L’exposició que es pot veurea la Galeria Presenta... ens reve-la un Corominas absolutamentdesacomplexat que no té capmena de problema a confessarla seva admiració per una il·lus-tradora infantil com Kveta Pa-covska o per un artista recon-centrat com Yves Klein: d’aques-ta manera es tanca la paràbolaque sempre hauria de ser totviatge a través de la pintura: fi-del a l’abstracció més gestual(tot i que sovint molt contingu-da), l’artista de Sarrià torna a Gi-rona amb una àmplia selecciódels seus darrers treballs. | E.

CAMPS

LLUÍS VILÀGaleria Cort, Banyoles. Pla-

ça Major, 33. � Del 23 d’octu-bre al 23 de febrer. De di-marts a dissabte de 2/4 de 5 dela tarda a 2/4 de 9 del vespre.

�

El problema és clar: «Mira quete mira Dios, mira que te estámirando; mira que te has de mo-rir, mira que no sabes cuando».El periodista Alfons Petit vadescobrir a terres mexicanes unimaginari religiós tan eclècticcom emotiu. Actualment pre-senta a La Bodea de Girona unaselecció de fotografies i algunsexvots (o petits altarets) dedi-cats a la Mare de Déu del Kitsh.La mostra, perfectament acom-panyada per les begudes espiri-tuoses que suministra el mateixlocal, es podrà veure fins a fi-nals de mes. | E. CAMPS

Lluís Vilà, fidel al seu deixirònic, utilitza la imatge dePollock però invertint-la: «siell feia dripping —explical’artista de Banyoles— jofaig undripping, despinto lesmeves pròpies obres ambaire a pressió o amb aiguafins que pràcticament handesaparegut. Si no m’aturo,torno al blanc inicial...».Aquesta és la seva síntesi:destrucció de l’obra com enels mandales budistes i, almateix temps, diàleg actiuamb la nostra memòria vi-sual. La inauguració és avuia les vuit del vespre. | E. CAMPS

ALFONS PETITLa Bodega, Girona. Carrer

Bonaventura Carreras i Peralta,2. � Del 20 d’octubre a l’1 denovembre. Diari, de 9 a 21 h.

�

EL MUSEU D’ART DE GIRONA ACULL, FINS AL 10 DE GENER, UNA EXTENSA MOSTRA DE PINTURES DE L’ARTISTA ARMENI MIKAELIAN. INSTAL·LATA CATALUNYA DES DE L’ANY 94, ELS SEUS TREBALLS ES CARACTERITZEN PEL BARROQUISME I PER LA SIMBOLOGIA DESBOCADA.

MIKAELIANMuseu d’Art de Girona. Pujada de la Ca-

tedral, 12 � Del 23 d’octubre al 10 de ge-ner. De dimarts a dissabte de 10 a 18 h. Fes-tius, de 10 a 14 h.

La sensació és similar a la d’haver patituna regressió temporal: davant les obres deMikaelian (armeni instal·lat a Catalunyades de l’any ) hom pot retrobar aquellapulsió onírica que el gran Ilia Repin va sa-ber imprimir, per exemple, a la seva Sad-ko subaquàtica (és la de l’òpera de Rims-ky-Korsakov). En tot cas, Repin va viure acavall dels segles XIX i XX i, a més, va igno-rar una avantguarda, encapçalada perKandinsky i Malèvitx, que pot ser consi-derada la gènesi de bona part de l’art queva veure florir (i també marcir) el segle queacabem de deixar enrere. Ara bé: mentreque l’oblit conscient de Repin pot ser lle-git en clau netament política (a partir de, eres revolucionari o no), els treballsde Mikaelian (format, en part, a Sant Pe-tersburg) són il·lustracions, tècnicamentacurades, que no deixen de ser manuals depintura caracteritzats, per sobre de tot, perun virtuosisme tècnic esterilitzant.Potser per això, el poeta Josep Tarrés ensel presenta com el típic nen prodigi que deseguida va tenir «els millors mestres» i que

va graduar-se amb un cum laude incon-testable: perquè les seves pintures recla-men una biografia modèlica i tòpica queles suporti. Mikaelian és un pintor exhibi-cionista que, sense pudor, desplega en ca-dascun dels seus treballs tots els elementsd’un diccionari personal barroc i indige-rible que no respon a res més que no siguila seva mateixa autoafirmació. Que expo-si al Museu d’Art de Girona provoca per-plexitat: Han decidit fer exposicions d’ar-tistes com Mikaelian pel fet de considerar-lo contemporani o bé pel seu caràcteranacrònic i, en aquest sentit, més propera les sensibilitats d’un Museu Episcopal?

�

EUDALD CAMPS

Quan la pintura només és una il·lustracióIconografiapersonal

Potser pelseu origen ar-meni, l’universde Mikaelianresulta hermè-tic i, en essèn-cia, personal.

�

El mocador de seda blancade la perfecta reencarnaciód’Audrey Hepburn podria ha-ver volat per accident o ambla secreta intenció profilàcticade protegir l’espectador —laseva innocència— de la tòrri-da escena que s’estria a puntde produir dins l’esplèndidMustang vermell descapota-ble; el protagonista femeníseria sempre una dona que,des de l’enganyosa asèpsiadel seu paper d’icona sexual oesteriotip mediàtic, ens obli-garia a mirar-nos en el mirallopac de les seves olleres desol negres. Cada pintura deGironell conté moltes histò-ries que coincideixen en

aquesta mena d’imaginariagredolç fet de llocs comuns iparàboles incòmodes: l’expo-sició que actualment presen-ta al renovat Cafè Art de Pe-ratallada és un calidoscopi vi-sual que ret homenatge aaquell perenne estiu desca-potable que tots hauríemd’haver viscut. Per altra ban-da, la mostra que presenta al’Espai ZERO1 d’Olot vol ferbalança del recorregut fet elsdarrers vuit anys. Amb aques-tes dues mostres —i junta-ment amb la que es va poderveure a Blanes ara fa poquessetmanes— Gironell es conso-lida com un dels autors mésactius i versàtils de casa nos-tra. | E. CAMPS

NARCÍS GIRONELLEspai ZERO1, Olot. Carrer

de l’Hospici, 8. � Del 5 desetembre al 8 de novem-bre. De dimarts a diumengede 10 a 13 h i de 17 a 20 h.

�

EUDALD CAMPS

ART 11AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 30 D’OCTUBRE DE 2009

MARTIN LEYEXPOSA AL RESTAURANT BRONSOMSL’artista escocès Martin Ley, establert a Peratallada, exposa fins afinal d’any la seva obra al nou espai del restaurant Bronsoms.Aquest artista que treballa en diferents camps com laceràmica, la pintura i altres, presenta, en aquest cas, retrats de per-sonatges i d’animals, en els quals destaquen els colors utilitzats i lesmirades dels personatges.

Una de les gràcies dels tre-balls de Robert Ferrer (València,1978) és que transiten ambaparent normalitat de les duesa les tres dimensions gràcies,en gran mesura, a una concep-ció holista de l’obra d’art. El seureferent, l’Horta de València, ésexplorat des de diferents puntsde vista però sempre fidel a unamirada sintètica que defuig l’ac-cident per submergir-se en allòque contenen d’essencial lesformes del món. Actualment ex-posa a la Galeria d’Art Giart, justal centre de la Rambla de Giro-na. | E. CAMPS

ROBERT FERRER Galeria Giart, Girona. Ram-

bla de la Llibertat, 34 � De l’1d’octubre al 29 de novembre.De dimarts a dissabte d’11 a 13i de 17 a 20.30 h.

�

Refugi és una instal·lació quesorgeix d’una nova aproximacióals temes i materials que for-men part dels espectacles cre-ats per Mal Pelo. Sota elscavalls, seqüència presentadaara a Girona, està gestionada in-formàticament i ideada com unapartitura d’il·luminació, so i ví-deo. Sota els cavalls parla de se-paració, de resistència, del llocde l’amor, de l‘absència de cosestimat, un treball fet a partird’algunes cartes del llibre D’A aX, de John Berger, i de poemesdel poeta palestí Mahmoud Dar-wish. | E. CAMPS

MAL PELOBòlit, Centre d’Art Con-

temporani de Girona. Capellade Sant Nicolau. � Del 16 desetembre al 10 de gener.Horaris: www.bolit.cat

�

L’exposició de Pujolboira estitula «Amb ulls d’Empordà» peruna raó ben senzilla: perquè laseva mirada s’ha anat gestant alllarg dels anys gràcies als perfilshoritzontals d’un paisatge inun-dat de llum i, al mateix temps,de memòria artística. Al Fonsd’Art d’Olot presenta una selec-ció dels seus darrers treballs: estracta d’obres on la intimitat do-mèstica i l’experiència personalconviuen amb una visió holista ialliberadora del paisatge cone-gut. | E. CAMPS

PUJOLBOIRAFons d’Art, Olot. Bisbe Gui-

llamet,4. � Del 5 de setem-bre al 6 de novembre. Horaris:www.fonsdart.com

�

L’afició de Bénédicte Dulerper la cultura hel·lènica l’ha por-tat a adoptar la tècnica del mo-saic per tal de reproduir mons,quasi sempre, extrets de l’ima-ginari vegetal i zoològic. L’artis-ta francesa demostra una nota-ble habilitat tècnica que conver-teix les seves obres en digníssi-mes peces d’artesania aplicada.Exposarà a l’Escala fins a mitjande novembre una retrospectivadels seus millors mosaics. | E.

CAMPS

BÉNÉDICTE DULERCyber-Café Les Gavines,

l’Escala. Passeig del Mar, 15.� Del 3 d’octubre al 15 denovembre. De dimarts a diu-menge de 10 a 19 h.

�

Un dels conflictes més se-vers que ha d’afrontar la críti-ca d’art és el d’intentar detec-tar autenticitat i llibertat. Mésenllà de les convencions ex-egètiques, cal ajornar la seve-ra interpretació per deixar-seamarar per una cosa que hau-ria de ser similar a un despu-llament. La presència d’unapintura (el seu Hic et nunc) ésel principal argument d’unacosa que només té sentit siaconsegueix interpel·lar elsubjecte que té al davant. Jus-tament per això, la seva im-postura és directament pro-porcional a la premeditaciódels seus efectes: l’abstracciódecorativa conquereix territo-

ris amb molta més elegànciaque la figuració maldestre; lapoesia literal empobreix lesparaules per culpa de la so-breexplotació; la matèria em-mudeix rere el gest calculatfruit d’un manierisme contem-porani que conserva intacta laseva disfressa. L’exposició deMercè Sebastià és fidel al títolque se li posa: «Entre línies iparaules», just al lloc on l’artdissecat malda per rehidratar-se. | E. CAMPS

MERCÈ SEBASTIÀFundació Valvi, Girona.

Av. Jaume I, 42 baixos. � Del17 de setembre al 31 d’oc-tubre. De dilluns a divendresde 18 a 20.30 h.

�

Germans desde sempre

Thierry i Brunofa més de quaran-ta anys que treba-llen amb qualsevolelement que puguicaure a les sevesmans.

�

THIERRY I BRUNO LAHONTÂAMuseu del Joguet de Catalunya, Fi-

gueres. Carrer Sant Pere, 1. � 30 d’oc-tubre a les 20 h. www.igac.org

Thierry i Bruno Lahontâa són dosgermans «des de sempre» (com afir-men irònicament), que han deciditconvertir el món en el seu tauler dejocs. Per fer-ho, han inventat un per-

sonatge fictici (capità Raffy) que, amés, té la seva pròpia fundació. Els ob-jectius són clars: «Les investigacions dela Fundació Raffy no tenen cap inten-ció utilitària. De manera subjectiva iobstinada, extreuen, seleccionen, trin-xen, arreglen i exposen. La seva missióconsisteix a proposar solucions ima-ginatives a la manca de problemes». Entot cas, el que és realment d’agrair ésque «els efectes retroactius dels seus ex-periments no donen cap descans alshistoriadors de les ciències i de les arts».Els seus treballs es presenten aquestvespre ( h) al Museu del Joguet de Fi-gueres i es podran veure, de manerapermanent, al web www.igac.org.

�

EUDALD CAMPS

ELS GERMANS LAHONTÂAPRESENTEN UNA PEÇA DE NETART DINS EL CICLE «FICCIONS»COMISSARIAT PER JEAN CALENS

La ironia del capità Raffyarriba al Museu del Joguet

DdG

CELRÀCurs A partir de les 10 delmatí, a l’Escola Municipal deDansa de Celrà, On són els lí-mits? amb Germán JaureguiAllue.

GIRONAFires A les 6 de la tarda, a laRambla Llibertat, Strongbox,espectacle de l'Studio Funky.

GiROnAFires A partir de les 10 delmatí, Portes obertes al Museud'Arqueologia.

GIRONAFires A les 11 del matí, en elCEIP Vila Roja, Simultània decircs: Espectacle de malabars iteatre, a càrrec de SebasEspectacle Merci Bien i de laCia. Mumusic Circus.

GIRONAFires A les 12 del migdia, ala plaça de l’Assumpció, Intrin-gulis, a càrrec de la Cia. Cop deClown.

A les 12 del migdia, a La Lli-breteria, Vine a saludar El LlopPepito a La Llibreteria i a conèi-xer les seves històries! EntradaLliure.

A les 12 del migdia, a la boti-ga Zeppelin Un Món de Jocs,Concert infantil de presentaciódels discos Cançons populars ieducatives de Musiquetes, acàrrec de Toni Giménez i delconte Musi...Hip!...Quetes, deClara Roca i Cristina Jiménez.

A les 12 del migdia, a l’Aba-cus, Dissabtes infantils: Tallerde seguretat infantil.

A les 12 del migdia i a les 5

de la tarda, a l’envelat de tite-lles de la Devesa, Galaxis, a cà-rrec de Teia Moner.

A 1/4 de 5 de la tarda, a l’O-Cine, Cinema infantil en català:Ice Age 3. L’origen dels dino-saures.

GIRONAFires A les 12 del migdia, ala plaça de l’Assumpció, Concertde Núria Colomer (soprano) iMercè Galí (flautista) dins delcicle La lírica als barris de Giro-na.

A les 12 del migdia, a la Ram-bla Llibertat, Concert de ban-des, a càrrec de la Girona BandaBand.

A 2/4 de 5 de la tarda, a laplaça Constitució, Doble audicióde sardanes amb la cobla BaixEmpordà i la cobla La Flama deFarners. Organitza: Amics de LaSardana Terranostra.

A les 5 de la tarda, en el Cen-tre Cívic Pont Major, Ball La Unióa càrrec de Boratuna. Organitza:Associació de Jubilats i GentGran La Unió del Pont Major.

A 2/4 de 10 de la nit, en elCentre Cívic Santa Eugènia, Nitcubana amb Smith i la sevabanda. Entrada Lliure.

A les 10 de la nit, a la plaçaGeneral Marvà, concert de Pra-ga i Mazoni. Organitza: Ateneu24 de Juny.

A les 11 de la nit, en el Sun-set Jazz-Club, Javier VercherQuartet. 8 Aniversari SunsetJazz-Club.

A 2/4 de 12 de la nit, en elpasseig de La Copa, Le Peuplede l'Herbe, Dub Inc.

GIRONAFires A les 6 de la tarda, a laplaça General Marvà, Tretze, acàrrec de Lilalia, teatre social ide l'oprimit/oprimida. Organit-za: Ateneu 24 de Juny.

A les 10 de la nit, a La Plane-ta, Carnaval, de Jordi Galceran.Dins de la XVIV Proposta de Te-atre Independent.

Temporada Alta A les 9 delvespre, a l’Auditori Palau deCongressos, Son dos, un espec-tacle de Faemino i Cansado.

CELRÀTemporada Alta A les 9 delvespre, en el Centre L’animal al’esquena, Amadou, de Leo Cas-tro.

GIRONAFires A les 11 del matí, a laplaça Germans Sàbat, Simultà-nia de circs: Espectacle de ma-labars i teatre, a càrrec de Se-bas. Espectacle Merci Bien, acàrrec de la Cia. Mumusic Circus.

GIRONATemporada Alta A les 12del migdia, en el Teatre Munici-pal , A l'arca a les vuit, d'UlrichHub. Direcció de Marc Hervàs.

GIRONAFires A les 12 del migdia, al’Auditori Palau de Congressos,Concert tradicional de Fires delCor Maragall.

A 2/4 de 5 de la tarda, a laplaça Constitució, Doble audicióamb: cobla Marinada i cobla LaFlama de Farners. Organitza:Amics de la Sardana Terranos-tra.

A les 5 de la tarda, en el com-plex esportiu GEiEG a Sant Nar-cís, 51è Concurs de sardanesrevesses amb la cobla Ciutat deGirona.

GIRONAFires A les 10 del matí, Tro-bada de gegants. A les 10 hPlantada de gegants al Parc delMigdia. A les 11.30 h Cercavila

de gegants. Recorregut: sortidades del Parc Migdia, travessapel carrer Oriol Martorell, EmiliGrahit, Cor de Maria, carrer de laCreu, Joan Maragall, PompeuFabra, plaça Catalunya, passeigGeneral Mendoza fins a la plaçaSalvador Espriu, on s’acabaràamb una ballada de tots els ge-gants.

A les 8 del vespre, a Fonta-jau, Castell de focs.

GIRONATemporada Alta A les 12del migdia, al Teatre Municipal,A l'arca a les vuit, d'Ulrich Hub.Direcció de Marc Hervàs. Fires A les 12 del migdia, ales 5 i a 2/4 de 7 de la tarda, al’envelat de titelles de la Deve-sa, Cuac!, a càrrec de Txo Tite-lles.

A les 5 de la tarda, a la plaçaBell-lloc, Xocolatada i màgia pera tothom.

GIRONAClub de lectura A les 8 delvespre, a la biblioteca Just MCasero, Potser perquè éremnens, de Ricard Biel, premi JustCasero 2008.

GIRONAMúsica A 2/4 de 9 del ves-pre, al Cinema Truffaut, End ofthe century: The story of TheRamones.Cine clàssic A les 8 i a 2/4d’11 de la nit, al Cinema Truf-faut, Con faldas y a lo loco.

GIRONAClub de lectura A les 4 de la

tarda, a la BIblioteca Pública deGirona, Les closes, de MariaÀngels Anglada.

GIRONAL’hora del conte A 2/4 de 6de la tarda, a la BIblioteca MariaAntònia Adroher, L'hora delconte.

GIRONAArqueologia A 2/4 de 6 dela tarda, a la Casa de Cultura,Excavacions arqueològiques deSant Julià de Ramis, a càrrec deJosep M. Nolla Brufau.

A 2/4 de 8 del vespre, al Cen-tre Cultural La Mercè, L'origengeogràfic de la família Homini-dae a Catalunya: En Pau i enLluc, a càrrec de David Alba.Psicologia A 2/4 de 8 delvespre, a l’Auditori Narcís deCarreras, El conflicte: la impor-tància del factor humà, a càrrecde John Carlin.

GIRONAClub de lectura A les 9 delvespre, a la Biblioteca ErnestLluch, Club de lectura en an-glès, a càrrec d'Speak Out.

GIRONATaller A les 6 de la tarda, a laBiblioteca Pública Girona, Cons-trueix el teu instrument.L’hora del conte A les 6 dela tarda, a la Biblioteca SalvadorAllende, L'hora del conte.

GIRONAPsicologia A 2/4 de 8 del

vespre, a l’Auditori, Els bessonsenfrontats, a càrrec de Joan B.Culla.Art A 2/4 de 8 del vespre, alCentre Cultural La Mercè, DeSaturn a Stalin: sobre el terroren l'art modern, a càrrec deJean Clair.

GIRONAL’hora del conte A 2/4 de 6de la tarda, a la BIblioteca Er-nest Lluch, L'hora del conte.

GIRONADocumental A 2/4 de 9 delvespre, a l’Auditori Narcís Ca-rreras, Barraques. L'altra ciutat,d'Alonso Carnicer i Sara Grimal.

GIRONASalut A les 5 de la tarda, alCentre Cívic Pont major, Cafè-Tertúlia La Unió. La Grip A.Psicologia A les 6 de la tar-da, al C.C. Santa Eugènia, Crei-xement personal i meditació.Salut A les 7 de la tarda, al’Escola Universitària d’Inferme-ria, Noves malalties. Hàbits sa-ludables = conductes de pre-venció de risc, a càrrec de Con-cepció Fuentes.Geografia A 1/4 de 8 delvespre, a la Farinera, Brasil, unapresència emergent en l'esce-nari mundial, a càrrec de CarlosAlfonso Iglesias Puente, cònsolgeneral del Brasil a Barcelona. Xerrades A les 8 del vespre,a la Casa de Cultura, La culturaclàssica i la política cultural, delsegle XX al segle XXI, a càrrecde Pere Izquierdo i Tugas.

GIRONATemporada Alta A les 10 de

la nit, a La Planeta, Alopexidin(La solució definitiva a l'alopè-cia) .

GIRONAUrbanisme A 2/4 d’1 delmatí, a l’escola politècnica de laUdG, «Els altres eixamples:Giro-na i altres ciutats de Catalun-ya», a càrrec de July Esteban.

GIRONAArquitectes A les 7 de latarda, al Col.legi d’arquitectes,L'any Claret a la Demarcació deGirona del COAC.

Lliurament de la Catalogaciódel Fons Claret custodiat perl'Arxiu Històric de la Demarca-ció de Girona del COAC.

Presentació del llibre Fonsd'Arxiu Josep Claret Rubira(1908-1988).

Inauguració de l'exposició Jo-sep Claret, arquitectura a Me-norca 1939-1957.

GIRONAConcert A les 8 del vespre, ala Casa de Cultura, La bella mo-linera, a càrrec de Josep Ferrero(tenor) i Jaume Torrent (guita-rra).

SALTConcert Jam Session A les11 de la nit, a la Mirona, Grate-ful Blues.

GIRONATemporada Alta A les 10 dela nit, a La Planeta, Alopexidin(La solució definitiva a l'alopè-cia).Temporada Alta A les 9 delvespre, al Teatre Municipal, Ni-xon - frost.

�

�

Teatre

�

�

�

�

�

� Música

�

�

�

�

Inauguracions

�

Conferències

DIVENDRES 6

�

�

Teatre

�

�

Conferències

�

Cinema

�

Infantils

�

�

Conferències

�

�

Infantils

�

Literatura

�

�

Conferències

�

Infantils

�

Literatura

�

Cinema

�

Literatura

DILLUNS 2

�

�

�

Infantils

�

�

Diversos

�

�

�

Música

�

Teatre

�

Circ

�

�

�

�

Teatre

�

�

�

�

�

�

�

�

Música

�

�

�

�

�

�

�

Infantils

�

Circ

�

Museus

�

Dansa

DIJOUS 5

DIMECRES 4

DIMARTS 3

DIUMENGE 1

DISSABTE 31

Agenda de la setmana

01/11/09 GIRONA«A l’arca a les vuit» , al Municipal

Un text divertit i enginyós que explica la història de trespingüins que es veuen sorpresos pel diluvi universal. De cop ivolta se'ls apareix un colom blanc que els ofereix la possibili-tat de salvar-se tot pujant a l'arca de Noè, però és clar, nomésexisteixen dos bitllets, i ells són tres... Es tracta d'un text queavança pels territoris del clown i del teatre de l'absurd.

�

DIARI DE GIRONA

31/10/09 GIRONALe Peuple de L’Herbe i Dub Inc tanquen les Barraques de Girona

La fórmula que ha portat el grup francès Le Peuple del’Herbe a l’èxit es troba en el desig de trencar amb les barre-res musicals (hip-hop? breakbeat? rock and roll?) i en l’entre-ga total a l’escenari. Dub Inc, actualment la millor propostafrancesa en el camp del reggae, els acompanyaran.

�

DIARI DE GIRONA

Accents#632COORDINA Ana Rodríguez

A/E tv.diaridegirona@epi.es

12ÚLTIMA AccentsDIVENDRES, 30 D’OCTUBRE DE 2009 | Diari de Girona