1. LA PROGRAMACI DE LLENGUA PER COMPETNCIESEquip Lic de LHospitalet de Llobregat Febrer 2008

2. INDEX 1.El nou currculum per competncies.2.La nova estructura curricular3.Les competncies al currculum4.Les vuit competncies bsiques5.La competncia (bsica) comunicativa lingstica i audiovisual6.Les competncies prpies de lmbit de llengua7.Per qu una programaci per competncies?8.Qu s una competncia?9.Aclarint conceptes: les cincies cognitives10.Qu implica ser competent?11.Com saprn a ser competent?12.Elements de les unitats de programaci13.Exemples dunitats de programaci14.Programar per competncies: un embolic ms o una oportunitat?15.Una reflexi personal per concloure 3. 1. EL NOU CURRCULUM PER COMPETNCIES primria La finalitat de l'educaci primria s proporcionar a tots els nens i les nenes les competncies que els permetin assegurar el seu desenvolupament personal i social; adquirir les habilitats i les competncies culturals i socials relatives a ... Article 2La finalitat central de cadascuna de les rees curriculars s el desenvolupament de les competncies bsiques, tot tenint en compte que cadascuna de les rees contribueix al desenvolupament de diferents competncies i, a la vegada, cada una de les competncies bsiques s'assolir com a conseqncia del treball en distintes rees Annex 1 S'accedir a l'educaci secundria obligatria si s'ha assolit el desenvolupament de les competncies bsiques i un grau de maduresa adequat Article 16.4 4. 1. EL NOU CURRCULUM PER COMPETNCIES secundria En aquest Decret es defineixen les competncies bsiques generals que els nois i les noies han de desenvolupar i consolidar en finalitzar l'Educaci secundria obligatria. El currculum de l'educaci secundria obligatria inclour les competncies bsiques que es determinen a l'annex 1 d'aquest Decret. Article 7.2 Al currculum de cadascuna de les matries hi constaran les competncies bsiques que es treballen en aquella matria, la contribuci de la matria a l'adquisici de les competncies generals de l'etapa, els objectius, els continguts i els criteris d'avaluaci. A l'annex 2 s'estableix el currculum de les matries, tenint en compte la distribuci per cursos que figura a l'annex 4 d'aquest Decret. Art 7.3 L'organitzaci de les activitats a l'aula i el funcionament dels centres, les activitats docents, les formes de relaci i de comunicaci que s'estableixen entre la comunitat educativa i la relaci amb l'entorn, contribuiran a la consolidaci de les competncies bsiques. Les activitats complementries i extraescolars poden afavorir, tamb, la consecuci de les competncies bsiques.Art 7.4 5. 2. LA NOVA ESTRUCTURA CURRICULAR Estructura del currculum LOE Objectius generals de letapa. Competncies bsiques de leducaci obligatria. Objectius generals de lrea i etapa. Competncies bsiques de l'rea. Continguts per cicles (primria) i per cursos (secundria)Criteris davaluaci per cicles.Estructura del currculum LOGSE Objectius generals de letapa.Objectius generals de lrea i etapa. Continguts. Procediments . Fets . Valors .Objectius terminals. Orientacions didctiques. Ensenyament i aprenentatge AvaluaciDecret primria i secundria 6. 3. LES COMPETNCIES AL CURRCULUM COMPETNCIES BSIQUESPRPIES DE CADA REACompetncies transversals - Comunicatives 1. C Comunicativa lingstica i audiovisual 2. C. Artstica i cultural - Metodolgiques- mbit de llenges -- Matemtiques -- Educaci Fsica3. C. Tractament de la informaci i C. Digital-- Ed. Artstica4. C. Matemtica-- Coneixement del medi5. C. Aprendre a aprendre - Personals 6. C. Autonomia i iniciativa personal - Competncies especfiques centrades en conviure i habitar el mon 7. C. Coneixement i interacci amb el mn fsic 8. C. Social i ciutadana-- .... 7. 4. LES VUIT COMPETNCIES BSIQUES 8. 5. LA CB COMUNICATIVA LING. I AUDIOV. El desenvolupament de la competncia lingstica i audiovisual suposa eldiferent domini de llenges, tant oralment com per escrit, en mltiples suports i amb el complement dels llenguatges audiovisuals en varietat de contextos i finalitats, com a eina per aprendre a aprendre Comunicaci oral i escrita Tractament de la informaci Tipologia de textos i discursos Llenguatge verbal i no verbal Mitjans audiovisuals i digitals Plurilingisme i interculturalitat 9. Les CB es desenvolupen en totes les reesA ms del seu tractament especfic en algunes rees del currculum, la comprensi lectora, la capacitat d'expressar-se amb correcci oralment i per escrit, la comunicaci audiovisual, l's de les tecnologies de la informaci i la comunicaci i l'educaci en valors es desenvoluparan en totes les rees. En tot cas, la lectura, com a factor fonamental per al desenvolupament de les competncies bsiques, ser inclosa en les activitats de les diverses rees. Art. 9.3 10. 6. LES COMPETNCIES PRPIES DE LAMBIT DE LL. La competncia plurilinge i intercultural La competncia comunicativa, que es concreta en: - La competncia oral - La competncia comunicativa escrita, - La competncia comunicativa audiovisual La competncia literriaI tamb contribueix a les competncies bsiques... 11. 7. PER QU UNA PROGRAMACI PER COMPETNCIES? A la Societat de la informaci, el volum dinformaci es duplica cada cinc anys.La constataci de la incapacitat de bona part de la ciutadania escolaritzada en saber fer servir els continguts estudiats.La pressi del paradigma econmic en lmbit educatiu.La convergncia de les poltiques estatals a nivell europeu.La constataci que els canvis en lmbit educatiu provenen bsicament de la modificaci dels criteris avaluatius.Altres... 12. 8. QU S UNA COMPETNCIA? Es fonamenta en diferents tipus de sabersEs demostra en lacci, en situacions realsS'entn per competncia la capacitat d'utilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenci de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensi, la reflexi i el discerniment tenint en compte la dimensi social de cada situaci. Art 8.1Implica collaborar amb altres en contextos socialsPosa en joc sabers de Implica un pensament estratgic: moltes disciplines alhora comprendre, analitzar, decidir, aplicar esquemes dacci,valorar..... 13. 9. ACLARINT CONCEPTESCapacitat ProcedimentCompetncia Estratgia?HabilitatConcepteActitudEix transversalBsica Especfica 14. Les neurocincies 15. Les capes del cervell 16. El neocrtex 17. Xarxes neurals 18. Laprenentatge 19. Una jerarquia de xarxes neurals. La lectura s un procs mental molt complex. A mesura que llegiu, el vostre cervell realitza multitud doperacions. En primer lloc algunes xarxes neurals del lbul occipital reben els senyals del nervi ptic. Hi ha xarxes especialitzades en processar diferents formes: Una altra xarxa neural dordre superior ajunta aquesta informaci visual i activa la xarxa neural que representa una lletra concreta. Un cop percebuda una paraula, la xarxa neural que la representa mentalment activa les xarxes neurals del seu significat i morfosintaxi, aix com moltes altres que hi estan relacionades. Xarxes neurals dordre superior controlen tot el procs de presa de decisions del procs lector: quan cal tornar a llegir, quan cal buscar el significat duna paraula, quan cal continuar llegint... 20. Una convenci de termes... COMPETNCIA Proc. sobre la totalitat, els objectius, les decsions... Proc. sobre el procs lectorPensament estratgic Estrtgies o esquemes dacciProcessament .... Comprensi crtica Proc. Sem Sint Prag. Comprensi inferencial Proc. Semntic i sintctic Comprensi literal Processament visualProcedimentConcepte Capacitat 21. En resum:COMPETNCIA Estrtgies o esquemes dacciConceptesProcedimentsActituds 22. 10. QU IMPLICA SER COMPETENT? COMPETNCIA Pensament estratgicEstrtgies o esquemes dacci Procediment Concepte Capacitat Como aprender y ensear competncias. Antoni Zabala, Laia Arnau Ed. Gra 23. 11. COM SAPRN A SER COMPETENT?A travs de la participaci activa en projectes, tasques i situacions reals que plantegen un problema o qesti a resoldre amb el qual hi ha una implicaci afectiva. Una situaci real que requereix un procs danlisi per decidir quines sn les maneres de procedir ms adequades i quins sn els coneixements i procediments necessaris per portar-les a terme. I tot aix en contextos socials en qu cal entendres i collaborar amb altres persones. 24. 12. ELEMENTS DE LES UNITATS DE PROGRAMACI ObjectiusPrpies de lrea CompetnciesBsiquesContingutsCriteris davaluaciSITUACI REALActivitatsEstratgies Agrupaments Materials 25. 13. EXEMPLES DUNITATS DE PROGRAMACIONS Un exemple duna UP duna editorial Un exemple duna seqncia didctica (en paper) Cmo ensear y aprender competencias. A. Zabala, L. Arnau. Ed. Gra Una graella destratgies de lectura 26. 14. LES CB, UN EMBOLIC MES O UNA OPORTUNITAT?Si tot el que implica s modificar els PCC com a document mort, UN EMBOLIC MS !Si implica un procs de repensar i consensuar qu s all fonamental que leducaci obligatria hauria de procurar que tot alumnat desenvolups, si serveix per prioritzar i unir UNA OPORTUNITAT ! 27. 15. UNA REFLEXI PER CONCLOURE En la simplicitat, est la virtut Hi ha competncies fonamentals, i nhi ha de desitjables (Csar Coll) Laprenentatge de les estratgies (i competncies) requereix mltiples oportunitats i situacions reals i s un procs complex que segueix un ritme i uns camins individuals. Per tant... Tinguem presents les competncies ...., per Enfoquem la mirada en els nens/es i Intentem plantejar situacions que siguin vives, que tinguin un sentit ara, que ens permetin estar presents i gaudir dall que fem