Embed Size (px)
Citation preview
Actes de les
III Jornades d’Estudis Locals de Felanitx
13 i 14 de desembre de 2013
Saló d’Actes de la Casa de Cultura de Felanitx
1
Coordinació i edició Miquel Àngel Vicens i Siquier
Consulta on line
www.amicsclosos.cat/3jornades
EDICIONS AMICS DELS CLOSOS
Dipòsit Legal PM–588–2015 Impremta Institut, juny 2015
2
In memoriam Miquel Barceló i Perelló
Pere Xamena i Fiol
3
PRESENTACIÓ
La celebració i publicació de les III Jornades d’Estudis Locals de Felanitx han estat marcades per la
desaparició de dos Homenots, verdaders prohoms del coneixement i de la Cultura de Felanitx. El
novembre de 2013 ens deixà Miquel Barceló Pereió, mestre de mestres, figura principal en
l’estudi de les societats andalusines. El maig de 2015 ho féu Mn. Pere Xamena, coneixedor com
pocs de la Història de Felanitx i de Mallorca. Valgui aquest llibre com el nostre primer homenatge
a aquestes dues figures. Seguirem el camí que ens deixaren, cuidarem el seu llegat!
Les Jornades d’Estudis Locals promouen el coneixement i difusió del nostre àmbit més proper de
qualsevol disciplina científica o humanística, representen una oportunitat per aprofundir en
aquest coneixement de determinades temàtiques d’àmbit local, per donar sortida a estudis i
treballs de joves investigadors o de persones que, sense més pretensions, gaudeixen d’un temps
per a la recerca. Sense aquest espai, tot això quedaria arraconat dins l’àmbit privat dels autors,
sense possibilitat de que fossin consultats, utilitzats, ampliats, millorats o, per què no, criticats. La
ciència avança gràcies a una lectura crítica i constructiva de les aportacions que s’han realitzat
amb anterioritat.
El desembre del 2013 es complien els 5 anys de la presentació en societat de l’Associació d’Amics
dels Closos de Can Gaià, de la nostra primera assemblea general. Allà dibuixàrem un full de ruta,
una declaració d’intencions respecte a la protecció, difusió i posada en valor del Patrimoni de
Felanitx. Els Amics dels Closos no aspiren més allà d'esdevenir una eina per ajudar a assolir
aquests objectius fundacionals. Un complement, una mà per cobrir més terreny, per arribar més
enfora, més aviat. Una veu crítica o de suport. Un company de viatge per a les institucions
públiques o privades.
Com a celebració d’aquests 5 anys impulsarem, amb la col·∙laboració de l’Ajuntament de Felanitx i
l’ajut de BTP-‐Vacances i Grup 3000, la reedició d’unes Jornades d’Estudis Locals, ja que aquestes
s’integren a la perfecció en la raó de ser de l’associació. Recordem que l’any 2000, dins dels actes
commemoratius dels 700 anys de la fundació de la Vila de Felanitx es varen realitzar les primeres
Jornades d’Estudis Locals de Felanitx, dos anys més tard es realitzarien les segones.
5
Ara apareixen publicades les terceres. Som conscients de la tardança en la seva publicació i en
volem demanar disculpes, els desitjos de què les actes es publicassin en paper, i no tant sols en
digital, ens va fer esperar a què les disponibilitats pressupostàries fossin favorables. Aquest mes
de febrer els Amics dels Closos prenguérem la decisió de no esperar més i fer una publicació on
line. Quan ho teníem pràcticament tot apunt, sorgí l’oportunitat de publicar-‐les en paper a la
qual ens hi aferràrem. La feina la teníem feta tant sols s’havia d’ajustar a les noves necessitats .
De tot el que ha passat se n’aprèn i l’experiència ha estat enriquidora.
Des del principi, la intenció dels Amics dels Closos va ser que les Jornades d’Estudis Locals
presentassin una certa regularitat. L’organització de les terceres, portava implícit el compromís
d’organitzar unes noves edicions. Per tot això, anunciam la celebració de les quartes Jornades
l’any 2016, amb el compromís ferm de què ens esforçarem pel que el temps entre la celebració i
publicació de les actes sigui l’adient. Des d’aquestes línies volem convidar a participar-‐hi!
Felanitx, juny de 2015
Miquel Àngel Vicens i Siquier
President de l’Associació dels Amics dels Closos de Can Gaià
6
SUMARI
Presentació
2
Prehistòria i Patrimoni Històric
El poblat des Rossells i el seu context cultural i territorial
Javier Rivas i Bartomeu Salvà
9
Les intervencions arqueològiques d’equips estrangers a Mallorca durant el franquisme: Els cas de l’equip alemany amb Otto Herman Frey
Alejandra Galmés i David Javaloyas
19
Com s’elabora un projecte arqueològic? El cas dels Rossells
Paloma Salvador
31
Planificació i gestió de recursos per a la campanya arqueològica Es Rossells
Dario Weiss
37
El treball de camp a Es Rossells
Marion Deprez i Celia González
43
El patrimoni perdut: el cas del Castell de Santueri
Xisco Bergas i Rafel Font
47
Turisme i Patrimoni. Reflexions a l’entorn d’una experiència als Closos de Can Gaià
Raquel Barceló, Almudena Briones, Llorenç Oliver i Miquel Àngel Vicens
57
Turisme i Patrimoni. Aspectes teòrics per a la planificació de projectes de turisme
arqueològic
Almudena Briones, Raquel Barceló, Llorenç Oliver i Miquel Àngel Vicens
65
Patrimoni industrial, geològic i hidrològic
El patrimoni geoindustrial de Felanitx
Guillem Mas, Lluís Moragues, Joan Mestre i Manuel Espinosa
77
Les fonts de Felanitx en el marc del Catàleg Il·∙lustrat de les fonts de Mallorca
Pedro Fidel Castro
89
La mineria del carbó a Felanitx: Geologia, història i activitat extractiva
Lluís Moragues, Guillem Mas i Manuel Espinosa
99
La terra de gerrer de Felanitx: Una aproximació geològica i industrial
Lluís Moragues, Joan Mestre, Guillem Mas i Manuel Espinosa
111
191
La pedra de marès de Felanitx: Patrimoni cultural i natural
Guillem Mas
123
Miscel·∙lània
Felanitxers fora de Mallorca, 1599-‐1650
Onofre Vaquer
137
El retaule de Sant Isidre del Convent de Felanitx
Amàlia Salas
145
Felanitx 1968: acte homenatge a l’artista Joan Miró
Xisca Veny
155
200 anys de rellotges de sol a Felanitx
Sebastià Roig
159
Es Lledoner, una cooperativa d'ensenyament
Antoni Vicens i Jerònima Múñoz
171
Tipologies de sòls i la seva influència sobre la producció i qualitat del raïm de vinificació
a Felanitx
Joan Rosselló i Jaume Vadell
183
192
LA MINERIA DEL CARBÓ A FELANITX: GEOLOGIA, HISTÒRIA I ACTIVITAT EXTRACTIVA
LLUÍS MORAGUES ZAFORTEZA, GUILLEM MAS GORNALS i MANUEL ESPINOSA GALÁN Moragues, Ll.; Mas, G. i Espinosa, M. 2015. La mineria del carbó a Felanitx:
geologia, història i activitat extractiva. III Jornades d’Estudis Locals de Felanitx: 99-‐110
INTRODUCCIÓ
La mineria del carbó a l’illa de Mallorca s’inicia a la comarca del Raiguer, tot i que de forma molt artesanal, cap als inicis del segle XIX i s’abandona l’any 1990, quan es tancada la darrera mina a Alaró.
Durant una primera època les explotacions estan constituïdes exclusivament per pous de poca fondària amb galeries excavades a la roca. La manca de ventilació, les inundacions, l’absència de un treball previ d’investigació, la falta d’energia per al subministrament de la maquinaria minera, les fluctuacions de la demanda i les escasses possibilitats de finançament, generen un tipus d’explotació de curta durada que s’obre i tanca en funció de variables que, en la majoria d’ocasions, no tenen a veure amb
el recurs explotat. El consum es fa pràcticament a les proximitats de la mina ja que el mitjans de transport, fins a l’arribada del ferrocarril, no en permeten fer una distribució per les zones a on es concentrava la activitat industrial, principalment a Palma. A més a més, la importació de carbons anglesos, de més bona qualitat que els mallorquins, és un factor determinant en l’estancament de l’activitat minera; estancament que, en part, es veu truncat durant la primera i segona guerres mundials, precisament quan desapareixen les importacions de carbons forans.
A partir de l’any 1950 i fins al 1990 intervenen una sèrie de factors que permeten un rellançament de la mineria del carbó. El més important és l’augment del consum de lignit mallorquí a les centrals
99
III Jornades d’Estudis Locals de Felanitx
elèctriques de GESA (Palma, Alcúdia i finalment Es Murterar). Altre factor és la millora de la xarxa de carreteres i ferrocarrils i, finalment, el augment de la producció del anomenat ciment mallorquí, que utilitzava lignit de baixa qualitat per a la seva cocció. Aquest consum, significatiu i estable, en permet ja una planificació minera a mig i llarg termini. S’inverteix en investigació i tecnologia i les empreses mineres s’agrupen i es concentren a les zones més productives: Alaró, Lloseta, Selva i Sineu.
Però cap al final dels anys 80 comencen a sorgir els problemes relacionats amb aquesta activitat. La producció s’havia estancat en unes 150.000 tones anuals a partir de l’any 1985, quantitat insuficient per a les necessitats energètiques de l’illa. Cada vegada s’importava més carbó extern per a les centrals elèctriques -‐menys contaminant que el nostre, amb major poder calorífic i a preus molt competitius-‐ fins que a finals de l’any 1989 es tanca la darrera mina de lignit a Mallorca, després de quasi 200 anys d’activitat ininterrompuda.
Les mines de carbó del municipi de Felanitx en formarien part, tot i que modestament, d’aquesta història. L’activitat minera al municipi durà pocs anys. Les primeres mines, de les que disposam de poca informació, s’obriren a finals del XIX i començaments del XX. Es situaven totes elles al voltant de la zona d’es Carritxó. La segona època d’activitat és la de més rellevància: es concentra quasi tota ella a la zona de Firella a on s’arriben a obrir mitja dotzena de pous d’extracció i a on el cessament de l’activitat a l’any 1959 és generat per l’exhauriment dels recursos. Finalment, ja a una tercera fase, cap als anys 1963-‐65, es tornen a reobrir sense èxit alguns pous a Firella, que no fan més que reincidir a sobre les zones ja explotades amb anterioritat.
Tenim poques dades fiables, però sembla que els lignits felanitxers, en relació a la resta de l’illa, serien d’una qualitat mitjana-‐
alta. Sabem que es feia una tria a l’exterior de la mina el que fa pensar en que es comercialitzaven varis tipus de qualitats, però també sembla que la majoria de la producció anava destinada a les fàbriques de ciment, que no requereixen d’uns carbons amb un gran poder calorífic .
En aquest treball es fa una descripció de les característiques geològiques i mineres d’aquesta activitat. Les dades recopilades provenen de varies fonts documentals: del antic Arxiu de la Delegació de Mines, de la publicació “Estadistica Minera” i de l’Ajuntament de Felanitx, a més de les visites realitzades a les zones mineres i de les converses mantingudes amb els escassos miners que encara hi són vius.
ELS JACIMENTS
Els carbons explotats al terme municipal de Felanitx tenen tots ells un origen paràlic i provenen de dos tipus de formacions geològiques de edat eocena; la primera del l’Eocè mitjà (Lutecià sup.-‐Bartonià) i la segona de l’Eocè superior (Priabonià inferior).
Lignits de l’Eocè mitja. Formació Calcarenites de s’Envestida (39 -‐ 40 Ma.)
Els lignits bartonians, que pertanyen a la Fm. de Calcarenites de s’Envestida, són els menys coneguts dels dos tipus que es presenten al municipi. Afloren a la zona situada entre es Carritxó i el puig de s’Envestida-‐Castell de Santueri. La formació té una potencia d'uns 200 m i està constituïda majoritàriament per una alternança de calcarenites bioclàstiques, margues i lutites, originades a una plataforma carbonatada soma. La unitat intercala un nivell poc potent amb fàcies detrítiques litorals i lumaquel·∙les de bivalves de caràcter paràlic, a on precisament s’intercalen els nivells de lignit.
Fou descrita per Darder, B. (1925), Colom, G. (1975), Sàbat, F. (1986) i Moragues, Ll.
100
La mineria del carbó a Felanitx: geologia, història i activitat extractiva
(1993). Ramos-‐Guerrero, E. (1988) estableix la unitat formal de Calcarenites de s’Envestida amb rang de Formació. Descansa discordantment sobre un Cretaci margos i el límit superior sempre és tectònic o de superfície topogràfica. Ramos-‐Guerrero, en base al contingut en Nummulits de les roques encaixants, l’hi assigna una edat Lutecià superior-‐Bartonià.
Durant aquest estudi, s’han pogut recuperar i classificar dels trams paràlics els següents taxons: Tympanotonos (Eotympanotonos) turris orengae (Vidal), Tympanotonos (Eotympanotonos) inaequirugatus (Cossmann), Cantharus (Pollia) polygonus (Lamarck, 1803), Amareullina (Cromium) intermedia (Deshayes), Ampullella parisiensis (Orbigny), Ostrea multicostata (Deshayes), Corbicula cuneiformis (Sowerby), Crassatella sp. Pseudomiltha sp. i Orbitolites complanatus Lamarck.
Poca cosa més hem pogut esbrinar d’aquests lignits. Sabem que dins de la Fm. Calcarenites de s’Envestida, i sembla que exclusivament als afloraments del municipi de Felanitx, hi ha uns carbons paràlics d’ambients restringits d’edat bartoniana que en algun moment han estat objecte d’explotació minera (Es Carritxó) o d’intents d’explotació.
La Fm. de Calcarenites de s’Envestida constituiria, juntament amb les margues cretàciques sobre les que es diposita, una de les unitats tectòniques de base sobre les que es diposita un altre complex entramat d’escates tectòniques (Moragues, Ll. 1993).
Lignits de l’Eocè superior. Formació Margues del Calvari (37 -‐ 38 Ma.)
Els carbons priabonians són els més tradicionals del municipi de Felanitx. Estan inserits dins de la “Formació de Margues del Calvari” (Ramos-‐Guerrero E. 1988). Aquesta formació té una potencia d’uns 150 m i presenta, a nivell insular, una variada gama de fàcies de plataforma marina soma. Conté
gasteròpodes, lamel·∙libranquis i mol·∙luscs, que indiquen un ambient marí costaner amb condicions restringides, possiblement de tipus lacunar. A la zona de Felanitx presenta a la base un nivell calcarenític que passa a sostre a gresos de gra fi, margues i lutites. Intercalats precisament entre aquests nivells lutítics, hi ha els dipòsits paràlics amb lignits. Aquests lignits són els que antigament s’explotaven a la zona de Firella i a la de Sa Coma-‐Can Galerí. Les primeres referències a l’edat dels carbons felanitxers provenen de la revista “Estadística Minera y Metalurgica de España (1941) que, per extensió i sense cap criteri, adjudica els lignits de Firella a l’Eocè lacustre característic de les mines del Raiguer.
Aguiló de Cáceres (1945); Oliveros et al. (1960); Colom, (1975, 1983), parlen també d’aquests nivells. Ramos-‐Guerrero (1988) defineix la Formació Margues del Calvari, que s’estén per les Serralades Centrals i extrem meridional de les Serres de Llevant de Mallorca. En base al seu contingut en nummulits situa la Formació al Priabonià inferior. També fa referència expressa a l’aflorament de Firella indicant que permet veure els nivells inferiors de la sèrie eocena superior en contacte amb el Cretaci. Finalment, Moragues (1993) el situa en el tram superior d'una seqüència regressiva del Lutecià-‐Bartonià, d'ampla distribució pels voltants des Carritxó i Cas Concos.
Els afloraments de la Fm. Margues del Calvari es localitzen principalment al Puigs del Calvari i Sa Cista, a la zona de Firella i a Sa Coma-‐Can Galerí, però també hi ha altres petits enclavaments al sud-‐oest de Felanitx (Son Ramonet, Son Barceló, Can Sales, etc.)
Ramos-‐Guerrero (1988) indica que els nivells carbonosos de les mines de Firella han proporcionat gasteròpodes marins, pelecípodes eurihalins i caràcies, entre els quals classifica els següents taxons: Tympanotomus sp., Pyrazus sp., Pirinella plicata (Brugière), Narona (Sveltia) cf.
101
III Jornades d’Estudis Locals de Felanitx
varicosa (Brocchi), Turriscala cf. subangulata (Speyer), Pleurotomella sp., Lunatia sp,. Melanopsis sp., Netillopsis (Tectochara) merianii helvetica
En el present estudi s’han pogut constatar i classificar també els següents taxons: Cantharus (Pollia) polygonus (Lamarck, 1803), Tympanotonos (Eotympanotonos) turris (Deshayes, 1830) (T.(E.) turris orengae Vidal), Pyrazus sp., Hydrobidae indet., Melanopsidae indet., Netillopsis (Tectochara) helvetica (Mädler, 1955) nov. comb. Grambast et Soulié-‐Märsche, 1972.
Aquesta associació faunística ens indica l’existència d’ambients salobrosos eurihalins de caire paràlic; es a dir, associats a una mar propera.
Disposició estructural dels nivells amb lignit
La disposició estructural d’ambdues formacions lignitíferes resulta molt complexa. Moragues, Ll. (1993) proposa que el Cretaci de base més les formacions de Margues del Calvari i de Calcarenites de Galdent formarien una unitat tectònica que encavalcaria sobre les margues turbidítiques del Miocè mitjà. Però estudis en curs efectuats per aquest mateix autor qüestionen l’origen compressiu d’alguns dels materials pre-‐orogènics de la zona, plantejant la possibilitat de que els paleògens situats sobre la Fm. Turbidítica de Banyalbufar podrien tenir un origen gravitacional, el que explicaria la falta de continuïtat tant dels jaciments com de les estructures associades.
ELS LIGNITS EXPLOTATS A FELANITX
Totes les referències que tenim sobre les característiques i la qualitat de les capes de carbó de les antigues mines del terme municipal de Felanitx provenen de fonts bibliogràfiques o orals, ja que en la actualitat no es possible accedir a l’interior de les explotacions.
Els lignits de l’Eocè mitja
De les primeres mines dels carbons de l’Eocè mitjà d’es Carritxó -‐recursos que sembla ja eren coneguts a finals del segle XIX -‐ ni Vidal (1879), ni Lozano (1883-‐84), que fan una detallada descripció dels recursos geològics explotats a l’illa, ni tampoc Darder (1925) que descriu amb detall les Serres de Llevant, en fan esment.
A la revista “Estadística Minera y Metalurgica de España” del Consejo de la Minería del Ministerio de Industria y Energía que es publica per primer cop el 1861 i a on queden anualment reflectides, per conques i províncies, totes les mines en explotació i les seves produccions, tampoc es parla dels carbons d’es Carritxó. No sabem, per tant, quines eren les característiques i la qualitat dels lignits explotats de l’Eocè mitja i pensam que a l’any 1925 ja romanien tancades.
Figura 1: Situació de les zones explotades
Finalment Colom (1975) defineix una formació lacunar amb lignits, sense més apreciacions, a l’est des Carritxó (Can Lasaro i Puig des Call).
Els lignits de l’Eocè superior
Aquests són els carbons més comuns de la zona de Felanitx. Les primeres noticies que tenim d’ells provenen de la revista “Estadística Minera y Metalurgica de España” de forma que al volum de l’any 1939
102
La mineria del carbó a Felanitx: geologia, història i activitat extractiva
es descriuen per primera vegada les característiques dels lignits, concretament de la mina San José del paratge de Firella.: “De la zona de Felanitx, aun cuando por ser recientísima, se carece de datos para poder emitir un juicio sobre ella, podemos apuntar que se trata de lignitos de unas 4.000 calorías, con un 15% de cenizas, bastante piritosos y que se desmenuzan fácilmente”
Al volum del 1940 de la mateixa revista s’afegeix un altre comentari: “ ... y que, debido a encajar en un terreno muy dislocado, se presenta afectado por las fuertes presiones que dieron origen a esos movimientos, lo cual hace que los carbones sean poco compactos y que al momento del arranque se disgreguen. En la zona explotada se han encontrado numerosas fallas, que han limitado el criadero, sin haber podido localizar la continuidad del mismo despues de ellas con las pequeñas investigaciones que se ha efectuado.”
L’any 1941 s’afirma “Los lignitos de las cuencas primera (Son Fe), segunda (Alaró-‐Lloseta-‐Selva-‐Binissalem) y cuarta (Felanitx) pertenecen a la era terciaria, al terreno eoceo lacustre ...”I a més: “Los lignitos de Felanitx arrojan casi constantemente de 4.000 a 4.200 calorías, con el inconveniente, en contra, de que, debido a las presiones que ha sufrido el ciadero, se desmenuza en las operaciones de arranque y transporte, suministrando un todo-‐uno en forma de menudos.” I al volum de l’any 1943: “Los de Felanitx acusan un mayor (es refereix als de Selva) poder calorífico, de 4.000 a 4.500 calorías, con el inconveniente de dar un producto quebradizo, que en las manipulaciones se convierte en un todo-‐uno en forma de menudos”
L’any 1942 l’enginyer italià A. Linoli 1 publica un treball, curt però molt ben documentat, sobre les mines de carbó de Mallorca: “I
giacimenti di lignite del l’isola di Maiorca (Baleari)”. L’autor parla, de entre d’altres, de la mina San José de Firella. La direcció de capa de la formació, segons ell atribuïda al Eocè inferior lacustre, es aproximadament est-‐oest cabussant cap al nord entre 20 i 90º. S’explotaven dues capes de carbó de 0,8 i 1,0 m de potencia, separades per una capa de calcàries de 0,5 m. Al sostre hi havia una altre capa de 0,5 m de potencia separades de les anteriors per una desena de metres.
Figura 2: Tall interior mina San José. A. Linoli (1942)
La qualitat del lignit explotat seria:
-‐ Humitat: 12,0% -‐ Volàtils: 34,1% -‐ Cendres: 18,0% -‐ Carboni fixe: 34,2% -‐ Sofre: 1,7% -‐ Poder calorífic: 4.605 Kcal/Kg
Aguiló de Cáceres (1945) diu dels lignits de la mina San José:
-‐ Volàtils: 35,0% -‐ Cendres: 15,0% -‐ Carboni fixe: 42,0% -‐ Poder calorífic: 4.000 Kcal/Kg
Mentre que a la mina Coloma afirma que la capacitat calorífica és de 2.400 Kcal/kg. El mateix autor explica que té molt poca confiança en les possibilitats d’aquesta mina, malgrat la insistència del seu explotador.
– 1: Sorprèn l’interès del Govern de Mussolini per analitzar el potencial dels lignits mallorquins
103
III Jornades d’Estudis Locals de Felanitx
No tenim més dades d’aquests carbons. L’any 1987 es varen fer unes investigacions per conèixer la continuïtat del jaciment en direcció al nord amb resultats negatius. Som de l’opinió de què, fins a la profunditat del nivell freàtic, es va treure pràcticament tot el carbó existent i que les possibilitats de trobar-‐hi nous recursos semblen escasses. Als mapes de labors (Figura 3) es pot observar l’existència de superfícies estructurals que limiten el jaciment pel nord, est i oest.
Figura 3: Traça galeries mina S. José 1. A. Linoli (1942)
LES EXPLOTACIONS MINERES
El primer que ens demanam és la forma en que es trobaren els jaciments de carbó. Els lignits no afloren quasi mai en superfície i la seva troballa a un indret determinat esdevenia sempre un acte casual, principalment a partir de l’excavació de pous per trobar-‐hi aigua. A partir d’aquesta primera troballa, els miners podien ja intuïtivament calcular la seqüència
estratigràfica amb la direcció i cabussament de les capes i, d’aquesta forma, realitzar noves perforacions a la recerca de nous recursos. Cal destacar que durant quasi tot el segle XX el carbó era considerat un bon combustible que tenia múltiples aplicacions. La seva explotació en resultava sempre una activitat molt rendible.
Minats dels lignits de l’Eocè mitja
Ja hem comentat que tenim molt poques referències dels minats que explotaven els lignits del Bartonià de la zona d’Es Carritxó. A partir del treball de camp s’han pogut localitzar únicament dos pous a l’est d’aquest llogaret felanitxer (un d’ells sembla que estèril), però no sabem el nom d’aquesta o aquestes mines. Les coordenades d’aquests dos pous són:
Pou 1. Comellar des Sestadors. X:514912 / Y:4363955
Pou 2. Puig de ses Cases / la Guàrdia. X:514896 / Y:4364151
Al Registre de Mines trobam una sèrie de sol·∙licituds de concessions mineres al voltant de la zona d’es Carritxó (Binifarda, Son Barceló, etc.) entre els anys 1893 i 1928 el que ens indica que existien algunes expectatives al respecte. Finalment tenim referències orals d’explotació per a la dècada dels 50, però no hem localitzat documentació oficial. Probablement el pou que es troba al comellar dels sestadors és d’aquesta època.
Minats dels lignits de l’Eocè superior
Els lignits priabonians de la zona de Firella probablement es descobreixen al voltant dels anys 1937-‐38.
En la actualitat es troben en aquest indret un total de 10 pous, 3 rampes i varies estructures auxiliars (accessos, oficines, sistema de desguàs, ...) que conformen un conjunt que es mostra a la figura 5.
104
La mineria del carbó a Felanitx: geologia, història i activitat extractiva
Figura 4: Situació actual d’un pou de Firella
D’acord amb en Linoli (1942) l’explotació d’aquests pous seguia el sistema de galeries en direcció de capa, però la irregularitat del jaciment impedia la seva mecanització i la
càrrega del lignit es realitzava “a l’esquena”. Com a exemple, veure els perfils de la Figura 6 amb la traça que presentava el carbó, sempre d’acord amb aquest autor.
Figura 5: Localització pous de Firella
Pou Localització UTM (X, Y, Z) Observacions
1 No identificat. Possiblement coincideix amb el pou 2
Primera activitat anterior a 1929(?). Abandonament definitiu1938
2 513145 4366409 140 Abandonat al 1942 Gran escombrera exterior
3 513064 4366324 143 Abandonat al 1950
4 513058 4366271 143 L’any 1956 ja existia i es va abandonar el 1958
5 513131 4366241 140 Possiblement va iniciar el 1956. Abandonat el mateix any
6 513022 4366455 140 L’any 1959 consta sense acabar
7 512970 4366380 142 L’any 1959 consta sense acabar
8 512989 4366313 141 Explota nivells 20 i 30
9 513139 4366310 140 L’any 1963 se’n projecta el castellet i sala de màquines
10 512856 4366452 140 Apareix documentat com a projectat juntament amb la rampa 3 en les labors per a 1964
Taula 1: Localització dels pous de Firella
Any Mina Obrers Tones Pessetes Pts/tona
1939 San José 33 1.416 28.420 20,07
1940 San José 36 1.966 118.660 60,35
1941 San José 35 2.795 153.725 55,00
1942 San José 33 4.037 322.960 80,00
1943 San José -‐ 1.409 99.655 70,72
1944 San José -‐ 149 13.708 92,00
1944 Coloma -‐ 46 3.910 85,00
Taula 2: Taula resum sobre les mines de lignit a Felanitx
105
III Jornades d’Estudis Locals de Felanitx
Figura 3: Perfils mina San José. A. Linoli (1942)
Un dels problemes més greus del laboreig era el de l’extracció de l’aigua del interior dels pous. El nivell freàtic limitava en gran manera la possibilitat d’explotar nous recursos a zones més profundes i requeria que una part important del temps de laboreig es dediques a l’eliminació de l’aigua. Al fons del pous es realitzava una cubeta per a poder-‐hi acumular l’aigua de les galeries que, de forma mecànica o manual (torn de nit), s’extreia a l’exterior. A la dècada del 50 es va instal·∙lar una bomba extractora que alleugerà les tasques d’explotació i eliminà el torn de nit.
L’explotació es realitzava a partir d’una única galeria en direcció al carbó. Les galeries s’excavaven a diferents nivells. No hi deixaven massissos de protecció. Es bastia amb quadres de fusta de pi cada 80 cm. i taulons entre ells.
Un altre dels pous miners que explotaven els carbons de la mateixa edat era el situat a Can Galerí (Mina Coloma). La durada d’aquesta mina fou molt minsa i probablement a penes superà l’any.
En la Taula 2 es defineix un resum de les referències que apareixen de les mines de lignit de Felanitx a la Revista Estadística Minera (1861-‐1987). Probablement les xifres de tones reals extretes de les mines són superiors a les “oficials” que hi figuren a la taula, ja que, en la majoria d’ocasions, per no abonar el Canon per tona explotada, es declarava menys tonatge.
D’acord amb aquesta publicació, a l’any 1945 les mines ja estarien tancades i no és fins a l’any 1963 i 1964 en que es tornen a citar les mines de Firella amb resultats molt negatius, el que fa desistir de la seva continuïtat.
A l’informe d’Aguiló de Cáceres (1946) es parla amb bastant detall de les mines San José i Coloma de Felanitx, mines actives, segons ell, a l’any 1945. La copia trobada te molt mala qualitat d’impressió i per això alguns paràgrafs són de difícil lectura.
Contràriament al que s’afirmava a la revista Estadística Minera y Metalúrgica de España, per Aguiló de Cáceres els carbons de Felanitx serien els menys interessants de l’illa.
Respecte a la mina San José, parla de dos capes: la superior o “alta” de 0,85 cm de potència, i la inferior o “baixa” d’1,10 cm de potència. Ambdues separades per “....... (il·∙legible) de caliza” de 0,5 m de potencia. Les capes tenen una direcció general E-‐O i cabussament cap al nord.
Aguiló de Cáceres afirma que el primer pou de la zona de Firella (pou número 1 ) s’obrí cap al 1937. Tenia una profunditat de 50 m i a partir d’aquesta fondària es traçà una “galeria de arrastre” pel mur del carbó fins a tallar-‐lo. Aleshores es traçaren galeries en direcció oest i est. Cap a l’est el lignit s’encunyava fins a arribar a desaparèixer i
106
La mineria del carbó a Felanitx: geologia, història i activitat extractiva
respecte a l’oest és il·∙legible el que diu. Varen tenir un important despreniment que forçà a obrir un nou pou (pou 2) i cegar el pou número 1.
El pou número 2 tenia un diàmetre de 1,80 m. Tallava uns 30 m de biocalcarenites del Serraval·∙lià i a partir d’aquí, i fins als 60 m, tallava Paleogen. Es traçà una galeria cap a l’est. El carbó s’extreia per una rampa inclinada. Aguiló de Cáceres comenta també que cap al nord (?) les capes de carbó desapareixen de forma brusca sense que sembli que hi hagi falla, i que tots els intents per retrobar-‐ho havien donat resultat negatiu. Al final les labors es desplacen al SO de l’anterior zona explotada. En 1945 el pou estava abandonat i s’usava únicament per a desguàs.
L’any 1945 funcionava el pou número 3; d’aquest pou Aguiló de Cáceres dóna les següents dades: Diàmetre 1,90 m. Fondària 30 m, que és el nivell de treball, però s’estava excavant fins als 60 m. Hi ha una rampa d’accés fins al nivell 30 m d’1,80 m x 1,00 m de secció. També una galeria “de arrastre” de 75 m i 1,80 m x 1,10 m de secció. A la mina treballen 35 homes: 24 d’interior i d’ells 11 en “arranque”. El transport del carbó a l’interior de la mina es fa amb vagonetes i després per mitjà d’un elevador impulsat per un motor elèctric. A continuació descriu la mina Coloma situada a les proximitats de Can Galerí de la zona de Sa Coma. Aquesta mina inicia les primeres labors l’any 1943 i l’any 1945 estava en fase de reconeixement. La propietària era Magdalena Llabres Gaya i l’explotador Andreu Soler Camudas.
S’explotà una única capa de 0,40 m de potencia mitjana, de direcció N-‐S i cabussament a l’Oest. Es treballà al nivell 22 i al 32 amb poca “corrida”. L’extracció era manual, el transport per les galeries es feia amb senalles i l’extracció vertical amb un torn.
A partir de l’any 1945 la documentació que hem pogut aconseguir dels minats de Firella és nul·∙la i no tornam a tenir noticies oficials fins a la dècada dels 60 (1963-‐65). Dels anys cinquanta tenim poques referències documentals de la mina San José i quasi tota està resumida en plànols de labors i explotació. Sabem que l’any 1959 es demanà una paralització temporal de labors, adjuntant un plànol (Figura 5) en que hi apareix la situació dels pous 2, 3, 4 i 5. D’acord amb aquest plànol, la direcció de capa es aproximadament est-‐oest i el cabussament cap al nord. Als pous 4 i 5 s’explotaven els nivells de 40 a 60 m de profunditat, mentre que als pous 2 i 3 els nivells de 50 a 69 m.
Un altre plànol, de Labors per a 1963, ens mostren les previsions pel pou núm. 9, del que es calculava explotar els nivells 20 i 30. És interessant que en aquest plànol es donen els noms de les dues capes explotades: “alta” i “pequeña” (Aguiló de Càceres al 1945 les anomenava alta i baja).
Finalment hem pogut recuperar un Pla de labors per a 1965 en que es mostra la situació del pou núm. 10, que explotaria els nivells 30 m i 38 m. També es mostra un tall geològic que passa pels pous 7 i 8 en el que es mostra la capa de recobriment calcarenítica miocena.
Fi de l’activitat minera
A partir de l’any 1965 la mineria del carbó com activitat extractiva desapareix de Felanitx, però el que no desapareix és l’interés per localitzar nous recursos; d’aquesta forma a l’any 1986 LIGNITOS, S.A. sol·∙licita un permís d’investigació a la zona de Firella amb l’objectiu de trobar noves reserves més al nord de la zona explotada. Es realitzaren uns sondatges amb resultats del tot negatius (Permiso de Investigación Felanitx).
107
III Jornades d’Estudis Locals de Felanitx
En resum, la història de la extracció minera del carbó a Felanitx es pot resumir de la següent manera:
Hi ha una primera fase, de la que en tenim molt poques referències, que s’inicia a finals del segle XIX fins als anys 20 del segle XX centrada en la zona de Es Carritxó i que explota els carbons de l’Eocè mitjà. Als anys cinquanta sembla que es reinicia temporalment l’explotació sense massa èxit.
De l’any 1939 a l’any 1944 hi ha una important activitat minera a la mina San José de Firella, explotant els carbons de l’Eocè superior. Sembla que l’activitat, en aquesta ocasió molt poc documentada, es perllonga fins al 1959. Creiem que a aquesta mina el lignit es va exhaurir per l’existència de discontinuïtats estructurals que el limitaven, i que tots els intents de descobrir el carbó més enllà d’aquestes discontinuïtats varen fracassar.
L’altre mina: “Coloma”, atesa la seva producció, sembla que tengué una vida molt efímera.
A l’any 1963-‐1964 es fa un segon intent a l’antiga mina San José sense resultats positius: probablement es varen reaprofitar les zones ja minades.
Els intents posterior de localitzar nous recursos han resultat negatius
Comercialització dels lignits
Tenim noticies orals i escrites de que el carbó era seleccionat tant a l’interior com a l’exterior de les mines. Aguiló de Càceres (1945) diu de la mina San José que es separaven en dos fraccions: “menudos” i fins (fins a 10/12 mm) 85% , “granas y grueso cribado” 10% i residu per pèrdua de triatge 5%. De la Mina Coloma de can Galerí especifica que el tipus de carbó, triat a l’exterior era: Menuts i fins 60%; Granza i (il·∙legible) cribat 10% i residu per pèrdua de
triatge 30%. La humitat de l’11 %, les cendres de 38%, els volàtils de 25% i el carboni fixo un 26%.
Sembla que la fracció del carbó de pitjor qualitat es transportava per ferrocarril fins a Porreres a on era emprada per a la fabricació de ciment. L’altre fracció, de millor qualitat, era transportada fins a Portocolom. Els motovelers carregats de fusta que venien del Llevant peninsular, carregaven de nou de carbó.
Empreses mineres i treballadors de les mines
Està encara en fase d’investigació com evolucionà la propietat de les empreses mineres que actuaren a Felanitx durant els anys d’explotació.
Figura 7: Miners a l'exterior del pou 2 de la mina San José. Anys 1942-‐45
També està en fase d’investigació conèixer en profunditat el tema socioeconòmic dels miners que treballaren a aquestes mines. És de tot hom conegut que per explotar les mines de Firella, i front a la negativa dels felanitxers a treballar en aquestes activitats, es va d’haver d’importar treballadors peninsulars de les conques mineres (principalment de Mazarrón a Murcia), el que representà la primera onada d’immigració a Felanitx del segle XX: hi ha encara moltes nissagues felanitxeres que provenen d’aquesta primera onada esdevinguda a inicis dels anys quaranta.
108
La mineria del carbó a Felanitx: geologia, història i activitat extractiva
AGRAÏMENTS
Volem agrair a Joan Albons i Pedro Vera miners de la mina San José i a Julià Adrover miner de la mina Coloma per les seves aportacions orals d’una activitat que desapareixerà amb ells.
CONCLUSIONS
L’activitat minera del carbó tengué a Felanitx el seu esplendor entre el 1944 i el 1959. Es tractava d’una activitat molt rendible.
A diferencia d’altres zones de l’illa de Mallorca, es té poca informació estrictament minera de les conques lignitíferes felanitxeres.
Sembla que els jaciments explotats es varen exhaurir i resten poques possibilitats de trobar-‐hi nou recursos, fora de les zones no explotades entre galeries.
Els primers obrers peninsulars arribats a Felanitx eren per treballar a les mines. Queda pendent d’investigar la història d’aquests miners i de les empreses mineres instal·∙lades al municipi.
Encara resta entre la població una certa memòria residual d’aquesta activitat.
Caldria conservar com a bens patrimonials, com a mínim, una part del patrimoni miner que encara es pot observar.
BIBLIOGRAFIA
AGUILÓ DE CÁCERES (1945): Los lignitos de la isla de Mallorca. Escuela Especial de Ingenieros de Minas, Madrid, 122 pp. (informe inèdit).
COLOM, G. (1975): Geología de Mallorca. Diputación Provincial de Baleares, Instituto de Estudios Balearicos, Consejo Superior de Investigaciones Científicas. 2 vol. Palma. 522 pp.
COLOM, G. (1983): Los lagos del Oligoceno de Mallorca. Caja de Baleares “Sa Nostra”. Palma. 167 pps.
DARDER, B. (1925): La téctonique de la région orientale de l’île de Majorque. Bulletin de la Societé géologique de France, IV ser., 25, Paris, pp.: 245-‐278.
LINOLI, A. (1942): I giacimenti di lignite dell’isola di Maiorca (Baleari). Materie Prime d’Italia e dell’Imperio, núm. 8 i 9.
MORAGUES, Ll. (1993): Estudi geològic del sector meridional de les Serres de Llevant (Mallorca). Bolletí de la Societat d’Història Natural de les Balears, 36, Palma, pp.: 103-‐119.
OLIVEROS, J.M., ESCANDELL, B. I COLOM, G. (1960): Temas geológicos de Mallorca. Mem. Inst. Geol. Y Minero de España. Tomo LXI, Madrid, 407 pps.
RAMOS-‐GUERRERO, E. (1988): El Paleógeno de las Baleares: Estratigrafía y Sedimentología. Tesi Doctoral Univ. Barcelona, 3 vols., Barcelona, 212 pp. (inèdit).
SÀBAT, F. (1986): Estructura geològica de les Serres de Llevant de Mallorca (Balears). Tesi Doctoral, Univ. Barcelona, 2 vols., Barcelona, 172 pp. (inèdit).
Documentació registral i gràfica consultada
Expediente de registro de la mina de lignito “La Mola” (nº 1.004). Palma, 25-‐01-‐1918 (Arxiu del Regne de Mallorca, signatura DMB 72/1004)
Expediente de registro de la mina de lignito “Dolores” (nº 1.249). Palma, 20-‐04-‐1918 (Arxiu del Regne de Mallorca, signatura DMB 72/1249)
Expediente de registro de la mina de lignito “San Salvador” (nº 1.580). Palma, 20-‐05-‐1929 (Arxiu del Regne de Mallorca, signatura DMB 72/1580)
Expediente de registro de la mina de lignito “San Salvador” (nº 1.583). Palma, 18-‐06-‐1929 (Arxiu del Regne de Mallorca, signatura DMB 72/1983)
109
III Jornades d’Estudis Locals de Felanitx
Plano de demarcación de la mina de lignito nombrada “San Salvador” (nº 1.583) sita en el paraje llamado Firella del término de Felanitx. Cuerpo Nacional de Ingenieros de Minas. Provincia de las Baleares. Palma, 05-‐03-‐1930. (Arxiu del Regne de Mallorca, signatura DMB 77/1583)
Plano de demarcación de la mina nombrada “San José” (nº 1.668) sita en el paraje llamado Firella. Cuerpo Nacional de Ingenieros de Minas. Provincia de las Baleares. Palma, 25-‐05-‐1936. (Arxiu del Regne de Mallorca, signatura DMB 77/1668)
Plano de demarcación de la mina nombrada “Coloma” (nº 1.670) sita en el paraje denominado Sa Coma, del término de Felanitx. Cuerpo Nacional de Ingenieros de Minas. Provincia de las Baleares. Palma, 25-‐05-‐1936. (Arxiu del Regne de Mallorca, signatura DMB 77/1670)
Expediente de arrendamineto de la mina “San José” (nº 1.668). Palma, 08-‐10-‐1955 (Arxiu del Regne de Mallorca, signatura DMB 73/1668)
Plano de las nuevas obras e instalaciones de la mina “San José” del término de Felanitx. Palma, febrer 1956. (Arxiu Lignitos, S.A., Inca) [pous 4 i 5]
Plano de las obras e instalaciones del pozo nº 7 en la mina “San José” del término de Felanitx. Palma, novembre 1957. (Arxiu Lignitos, S.A., Inca) [pou 7 i altres]
Plano de la mina “San José” del término de Felanitx. Paralización temporal de los trabajos. Palma, juliol 1959. (Arxiu Lignitos, S.A. , Inca ?) [pous 1-‐8]
Plano de labores, obras e instalaciones de la mina de mineral de lignito denominada “San José”. Término de Felanitx. Palma, març 1963. (Arxiu Lignitos, S.A., Inca) [pou 9 i altres]
Plano de laboreo de la mina de lignito titulada “San José”. Término de Felanitx.
Palma, setembre 1964. (Arxiu Lignitos, S.A., Inca) [pou 10 i altres]
110
